Prototipus de catÃ leg de paisatge - Observatori del Paisatge

More documents

Recommendations

Info

34Fig. 8. Exemple de paisatge d’atenció especialUnitat AUnitat BUnitat APaisatge d’atencióespecialUnitat Bb) Les escales de treball podrien ser de 1:25.000 (per a grups de municipis) o1:10.000 (per a un terme municipal). En aquest cas, l’anàlisi dels elementsque la defineixen (com l’estructura dels cultius i dels arbusts, els masos, eltipus de feixes, les infraestructures) ha de ser més exhaustiva.c) S’intentarà no multiplicar excessivament el nombre total de paisatgesd’atenció especial resultants.8.4. PROCEDIMENT PER DELIMITAR LES UNITATS DE PAISATGEAquest apartat proposa criteris comuns i bàsics basats en diverses variablespaisatgístiques que serviran per delimitar les unitats de paisatge. Tal com s’ha dit alprincipi de l’apartat 8, la delimitació es fa a través de la identificació dels elementsnaturals, patrimonials, visuals i perceptius que distingeixen un determinatpaisatge respecte d’un altre. En aquest sentit, els següents apartats especifiquenquines són aquestes variables paisatgístiques de tipus natural, patrimonial, visual iperceptiu que ens serviran per delimitar les unitats, i quines són les fonts d’informació(mapes o capes) que cal emprar per identificar-les.Prototipus de Catàleg de Paisatge 34
35Les set variables paisatgístiques que serviran per delimitar les unitats de paisatge són:a) Factors fisiogràfics, sobretot el relleu.b) Cobertes del sòl.c) Dimensió històrica del paisatge.d) Estructura del paisatge, analitzada des de l’ecologia del paisatge.e) Visibilitats.f) Dinàmiques immediates.g) Sentit de lloc.La delimitació de les unitats de paisatge seguirà els passos següents:8.4.1. Combinació de variables paisatgístiquesEs tindran en compte les variables següents:a) Factors fisiogràfics. Els elements morfoestructurals conformen l’arquitecturabàsica del paisatge, i un dels elements que més el condicionen és el relleu.Del relleu se’n deriven aspectes de tanta importància per a l’estructura ifuncionalitat d’un paisatge com són l’alçada, l’orientació i el pendent. Es fa,doncs, imprescindible analitzar el territori i procedir a la representaciócartogràfica de les principals variables fisiogràfiques (altitud, pendents,orientacions, hidrografia), amb l’ajut del model digital del terreny confeccionata partir de les corbes de nivell de la cartografia de l’Institut Cartogràfic deCatalunya (ICC) a escala 1:5.000. Aquest procediment permetrà establir unaprimera base per a la posterior delimitació d’unitats de paisatge.b) Cobertes del sòl actuals. El diferent recobriment del sòl configura ladisposició espacial característica de cada paisatge, i l’expressió cartogràficad’aquesta anàlisi permet establir una zonificació del territori que constituirà elsegon element a tenir present en el procés de delimitació de les unitats depaisatge. En aquest sentit, s’utilitzaran diverses fonts, com el Mapa deCobertes del Sòl de Catalunya, elaborat pel CREAF a partird’ortofotomapes en color 1:25.000 de 1993, mitjançant el qual s’ofereix unaàmplia visió del recobriment del sòl 8 , i la cartografia dels hàbitats a Catalunyade 2004 i el mapa d’usos del sòl de 2002 del Departament de Medi Ambient iHabitatge. Aquesta anàlisi la poden completar la fotografia aèria (útil per a laidentificació de la continuïtat, discontinuïtat i composició dels paisatges), lesimatges per satèl·lit (que permeten detectar les àrees amb composicionshomogènies) i, naturalment, el treball de camp (vegeu apartat 8.4.2).c) Dimensió històrica del paisatge. S’entrarà de ple en l’estudi del factorhumà com a principal agent de transformació del paisatge des d’unaperspectiva històrica. Caldrà tenir present la informació històrica vinculada aun paisatge mitjançant la identificació de formes i estructures8 A Europa existeix en aquests moments un intens debat sobre la utilitat de les imatges aèries per identificar i avaluarels paisatges. Alguns especialistes defensen que la fotografia aèria no representa la fotografia real del paisatge, per laseva verticalitat i les potencials deformacions. Malgrat tot, però, s’ha optat per aquest enfocament perquè, tot i querealment aquest tipus de fotografia no il·lustra la imatge usual que tenim dels paisatges, sí que possibilita generalitzarles visions que s’observen des de qualsevol punt del territori.Prototipus de Catàleg de Paisatge 35
Page 1 and 2: Prototipus decatàleg depaisatgeBas
Page 3 and 4: 3Prototipus de catàleg de paisatge
Page 5 and 6: 5ÍNDEX1. PRESENTACIÓ ............
Page 7 and 8: 71. PRESENTACIÓLa Llei 8/2005, de
Page 9 and 10: 92. BREUS APUNTS SOBRE L’OBSERVAT
Page 11 and 12: 11El benestar ha de ser un concepte
Page 13 and 14: 13e) Aplicació al conjunt del terr
Page 15 and 16: 153.5.2. Funcions de l’Observator
Page 17 and 18: 173.6.2. Utilitat per al planejamen
Page 19 and 20: 194. PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAIS
Page 21 and 22: 21El calendari de les sessions de c
Page 23 and 24: 236. INICIATIVES DE REFERÈNCIAAque
Page 25 and 26: 25XIV. The Durham Landscape (2004).
Page 27 and 28: 27Fase 1. Identificació i caracter
Page 29 and 30: 29especificar-ne les característiq
Page 31 and 32: 31components paisatgístics de natu
Page 33: 338.3. PAISATGES D’ATENCIÓ ESPEC
Page 37 and 38: 37Així, caldrà distingir entre le
Page 39 and 40: 39El treball de camp permetrà:a) E
Page 41 and 42: 41IV. Boscos.V. Prats i herbassars.
Page 43 and 44: 43Espais reconeguts internacionalme
Page 45 and 46: 45- Sistemes d’infraestructures d
Page 47 and 48: 47obres paisatges amb atributs est
Page 49 and 50: 49• Les pressions que n’estan r
Page 51 and 52: 51• Forestal.• Agrària.• Pla
Page 53 and 54: 53A l’hora de caracteritzar les u
Page 55 and 56: 558.12.2. Descripció i classificac
Page 57 and 58: 57alineacions arbòries, tanques, m
Page 59 and 60: 59Per analitzar les amenaces i opor
Page 61 and 62: 6110. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS DE Q
Page 63 and 64: 6310.2. OBJECTIUS GENERALS DE QUALI
Page 65 and 66: 652. Un cop els objectius de qualit
Page 67 and 68: 67S’elaboraran tants mapes com un
Page 69 and 70: 69Les mesures per a les polítiques
Page 71 and 72: 71• Assentaments urbans. Pel que
Page 73 and 74: 73UNITAT DE PAISATGE 1 (NOM)NormesD
Page 75 and 76: 75RESUM DEL PROCEDIMENT PER ELABORA
Page 77 and 78: 77audiovisuals i de tècniques de s
Page 79 and 80: 79c. Adreça electrònica.d. Telèf
Page 81 and 82: 81Fase 5. Establiment d’indicador
Page 83 and 84: 8314. PRESENTACIÓ DE RESULTATS I F
Page 85 and 86:
8511. Proposta de mesures i accions
Page 87 and 88:
87b) La metodologia ha d’explicar
Page 89 and 90:
89AVALUACIÓ DEL PAISATGEAVALUACIÓ
Page 91 and 92:
91• La informació cartogràfica
Page 93 and 94:
93• El document tindrà la mateix
Page 95 and 96:
9515. GLOSSARI PER ALS CATÀLEGS DE
Page 97:
97TERME DEFINICIÓ FONTRecuperació
show all

Prototipus de catÃ leg de paisatge - Observatori del Paisatge

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?