El sistema català d'innovació. Reptes i orientació de les polítiques ...

XIEl sistema català d’innovació. Reptesi orientació deles polítiques públiques*Daniel Malkin. Assessor de l’OCDE**1. IntroduccióDes de les primeres eleccions autonòmiques del 1980, el Govern de Catalunya ha reconegut laimportància d’una política de ciència, tecnologia iinnovació perfomentar el creixement econòmic,la diversificació industrial iel benestar social de la regió. S’han aconseguit èxits importants. El sistemapúblic derecerca ha arribataunnivell d’excel·lència elevat que es reconeix internacionalment endiversos àmbits científics. En diversos sectors industrials hi ha empreses que treballen en la fronteratecnològica amb la inversió en R+D i altres activitats innovadores que els permeten competir amb èxiten els mercats mundials. En sectors d’alta tecnologia com ara el de les TIC ila biotecnologia, s’handesenvolupat amb èxit pimes i clústers innovadors. Això no obstant, en general, els resultats eninnovació dela indústria deCatalunya encara estan endarrerts si es compara amb les regions mésavançades d’Europa, i encara no haigualat el nivell d’excel·lència que han assolit les activitats derecerca científica. A Catalunya, el desenvolupament d’un sistema d’innovació complet basat enpolítiques que articulen millor laproducció iladifusió deconeixements iles relacions entre la recercapública ila indústria hatingut alts ibaixos i ha trigat a aparèixer.Malgrat l’impacte dramàtic dela crisi econòmica mundial en l’economia espanyola i en sectors amplisde la indústria catalana, sembla queel Govern català estàdecidit acontinuar donant una prioritatelevada al desenvolupament dela infraestructura científica i tecnològica en el seu programa depolítiques com a mitjà per promoure la capacitat d’innovació del teixit econòmic dela regió i elbenestar de la població. El fet d’aplicar aquesta prioritat no només exigeix un esforç pressupostaricontinuat per donar suport als fons destinats a ciència, tecnologia iinnovació els anys 2008 i 2009;a més, ha d’implicar esforços per augmentar l’eficiència deles mesures de suport i per adaptar millorla combinació depolítiques d’innovació ales febleses estructurals del sistema d’innovació regional,en concret, les relacionades amb la innovació no tecnològica i els vincles de difusió deconeixementsentre les institucions derecerca públiques i el sector productiu.Aquest capítol monogràfic repassa les característiques principals i els resultats del sistema catalàd’innovació tal com s’ha desenvolupat al llarg dels anys des del començament dela dècada delsvuitanta fins al’aprovació del Pacte nacional per a la recerca ila innovació (PNRI) l’any 2008 ilapreparació del Pla derecerca i innovació (2010-2013) actual. Destaca els punts forts ifebles del* Aquest capítol monogràfic i, més en concret, els últims apartats, es basen principalment en l’informe «OECD Reviews of RegionalInnovation: Catalonia, Spain»,queesvadur aterme apetició del Govern català (OCDE, 2010a). També s’han fet servir fontsd’informació més recents que s’han divulgat després de la preparació del’informe. El Pla derecerca i innovació (2010-2013) actualno estava disponible en el moment en què es va redactar el monogràfic.** L’autor és excap del Departament dePolítiques de Ciència iTecnologia del’OCDE. Va participar com a assessor en l’informe del’OCDE.EL SISTEMA CATALÀ D’INNOVACIÓ. REPTES I ORIENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES197