Estudi d'hÃ bits de consum 2007 - Cambra de ComerÃ§ de Sabadell

ESTUDI HÀBITS DE COMPRA 2007 

DEMARCACIÓ DE LA CAMBRA DE 

COMERÇ DE SABADELL 

Vol. 1. HÀBITS DE COMPRA DELS HABITANTS DE LA DEMARCACIÓ 

Abril 2008

Estudi dirigit per: 

Josep Milà, Cap d’estudis de la Cambra de Comerç de Sabadell 

Manuel Amado, Cap d’assessoria de comerç interior de la Cambra de Comerç de 

Sabadell 

Amb la col·laboració de: 

Anna Martínez 

Ma. José Segura 

Disseny i elaboració mapes: 

RBR – Ramón Bacardit. Arquitecte 

Estudi d’hàbits de compra Demarcació – desembre / 07 

2

Índex de continguts 

1. INTRODUCCIÓ. METODOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES.......................... 5 

1.1. Introducció ......................................................................................................................... 5 

1.2. Metodologia i definicions ................................................................................................... 6 

1.2.2. Grans subsectors de compra. ...................................................................................... 9 

1.2.2. Tipus d’establiment. .................................................................................................. 10 

2. DADES SOCIOECONÒMIQUES .............................................................................. 11 

2.1. Característiques de la població ........................................................................................ 11 

2.1.1. Sexe/Edat .................................................................................................................. 11 

2.1.2. Ocupació/Estudis ....................................................................................................... 14 

2.1.3. Número de membres a la família i nivell d’ingressos ............................................... 16 

3. ANÀLISIS DELS HÀBITS DE COMPRA .................................................................... 17 

3.1. Hàbits de compra principal .............................................................................................. 17 

3.1.1. Lloc de compra - ciutat .............................................................................................. 17 

3.1.2. Lloc de compra – tipus d’establiment ....................................................................... 33 

3.1.3. Assiduïtat i despesa de compra ................................................................................. 40 

3.1.4. Freqüència de compra............................................................................................... 41 

3.2. Hàbits de compra secundari ............................................................................................. 42 

3.2.1 Lloc de compra – ciutat .............................................................................................. 42 

3.2.2. Lloc de compra – comparatiu compra principal i compra secundària ...................... 43 

3.2.3. Lloc de compra – tipus establiment (comparatiu principal i secundari) ................... 49 

3.3. Mobilitat de compra ......................................................................................................... 55 

3.3.1. Medi de transport utilitzat per anar a comprar. ....................................................... 55 

3.4. Evolució en els hàbits de compra ..................................................................................... 60 

3.4.1. Altres sistemes de compra ........................................................................................ 60 

3.4.2. Consum d’alimentació semielaborada: plats preparats i congelats ......................... 61 

4. RESTAURACIÓ / OCI EL CAP DE SETMANA ........................................................... 64 

4.1. Alimentació fora de la llar ................................................................................................ 64 

4.2. Oci els caps de setmana ................................................................................................... 67 

5. VALORACIÓ DE L’OFERTA COMERCIAL PEL COMPRADOR ..................................... 68 

5.1. Aspectes positius i negatius del tipus d’establiment on compra principalment ............. 68 

5.1.1. Proporció d’opinions amb aspectes negatius sobre el lloc de compra habitual....... 69 

5.1.2. Aspectes positius dels llocs de compra habitual. ...................................................... 70 

5.1.3. Aspectes negatius dels llocs de compra habitual. ..................................................... 74 

5.2. Importància dels motius de compra en un establiment .................................................. 78 


3

5.2.1. Aspectes rellevants en la compra de productes alimentaris .................................... 78 

5.2.2. Aspectes rellevants en la compra de productes d’equipament personal ................. 79 

5.3. Opinió sobre el comerç de la ciutat / barri ...................................................................... 80 

6. ELS HÀBITS DE COMPRA DELS JOVES DE LA UNITAT FAMILIAR ............................. 82 

6.1. Situació dels joves de les llars enquestades. .................................................................... 82 

6.2. Productes que compren els joves .................................................................................... 83 

6.3. A on compren?: Tipus d’establiment i població ............................................................... 84 

7. EVOLUCIÓ DELS HÀBITS DE COMPRA DE 2000 A 2007 .......................................... 85 

7.1. Principals característiques de les fitxes tècniques de les dues enquestes. ..................... 85 

7.2. Hàbit de compra principal. Lloc, tipus d’establiment ...................................................... 86 

7.2.1. Lloc de compra .......................................................................................................... 86 

7.2.2. Tipus d’establiment ................................................................................................... 97 

7.3 Hàbits de compra secundaris .......................................................................................... 100 

7.4. Evolució en els sistemes de compra i alimentació amb valor afegit .............................. 101 

7.4.1. Altres sistemes de compra ...................................................................................... 101 

7.5 Mobilitat .......................................................................................................................... 105 

7.6. El cap de setmana. Oci i restauració .............................................................................. 108 

7.7 Valoració de l’oferta comercial i pel comprador ............................................................. 109 

8. RESUM I CONCLUSIONS BÀSIQUES .................................................................... 114 

8.1. Resum. ............................................................................................................................ 114 

8.2. CONCLUSIONS FINALS .................................................................................................... 119 

ANNEX 1: TAULES ................................................................................................. 122 

ANNEX 2. ASSIDUÏTAT I DESPESA MITJANA. .......................................................... 153 

ANNEX 3. ENQUESTA UTILITZADA ......................................................................... 155 


4

1. INTRODUCCIÓ. METODOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES 

1.1. Introducció 

La Cambra de Comerç de Sabadell ha realitzat al llarg del 2007 un estudi sobre els hàbits de 

compra de la població de la seva demarcació. L’estudi s’ha basat en unes enquestes 

presencials en diverses zones d’atracció comercial, i en la realització d’entrevistes domiciliàries 

a una mostra de famílies residents als municipis que formen part de l’àmbit de la Cambra. Els 

resultats i conclusions de l’estudi dels punts d’atracció comercial es presenten en un volum 

específic, mentre que els resultats de l’estudi d’hàbits mitjançant entrevistes a domicili es 

presenten amb volums concrets corresponents a cada municipi amb les seves dades, resultats i 

valoracions, i també elaborem un volum específic amb els resultats agregats per al conjunt de 

la demarcació de la Cambra. 

Aquest estudi d’hàbits realitzat el 2007 permet també aportar una anàlisi comparativa amb les 

dades de l’estudi que es va fer l’any 2000, amb l’objectiu de detectar possibles canvis o 

tendències en els hàbits de compra de la població. 

L’estudi d’hàbits s’ha realitzat amb una enquesta única per a tota la demarcació ( s’adjunta a 

l’Annex 3 ). L’enquesta ha respectat els continguts bàsics de l’enquesta de l’estudi de l’any 

2000 però s’han actualitzat i ampliat alguns aspectes relacionats amb les noves tendències del 

consum d’avui en dia. 

L’objectiu fonamental és d’obtenir informació directe i significativa dels comportaments i 

hàbits de consum de les famílies: motius i llocs de compra principals i secundaris, quina 

compra es fa al municipi i quines fuges hi ha a d’altres municipis, freqüències, hàbits de 

restauració i lleure, formes de mobilitat dels compradors, i les valoracions positives i 

negatives que es fan dels llocs on es compra. 

L’ interès de la Cambra és que a partir d’aquest estudi es puguin aportar dades, anàlisis i 

conclusions per a cada municipi i per al conjunt de la demarcació de manera que siguin una 

eina útil per a la gestió dels empresaris del sector comercial i també per a les accions de les 

associacions de comerciants i per als Ajuntaments. 

A Palau-solità i Plegamans i Sant Quirze del Vallès s’ha ampliat el nombre d’entrevistes 

proposades en començar la investigació, la qual cosa ha permès passar de les 1718 previstes 

inicialment per a tota la demarcació a 2027, el que ha permès reduir el marge d’error del 

2,8% al 2.2% per al conjunt .L’any 2000 es van fer un total de 2039 entrevistes domiciliàries. 

S’han determinat unes mostres per a cada municipi corregint aquells casos que amb població 

més petita podien donar un marge d’error excessivament elevat. L’objectiu és que per a cada 

municipi de la Demarcació de la Cambra de Sabadell, i per a cadascun dels districtes de 

Sabadell, es puguin aportar dades i informacions amb una certa territorialització i a la vegada 

interès sobre les tendències i característiques bàsiques dels hàbits de consum de la seva 

població resident, així com els fluxos de consum interns del propi municipi, a més dels 

desplaçaments o fugues de compres a d’altres municipis. Tot i així, per als casos de població o 

univers més petit els marges d’error sempre surten alts en comparació amb els del conjunt de 

l’univers (total de la demarcació), o bé els del conjunt de Sabadell. 

Al punt següent resumim la fitxa tècnica de la investigació i la mostra per a cada municipi. 


5

1.2. Metodologia i definicions 

1.2.1. Fitxa tècnica de la investigació 

Tècnica d’investigació: entrevistes domiciliàries a llars de cada municipi de la demarcació de la 

Cambra mitjançant un qüestionari estructurat d’una durada entre 30 i 40 minuts. La tria de 

llars s’ha fet aleatòriament mitjançant rutes a cada zona. 

Període del treball de camp: El treball de camp s’ha desenvolupat durant el període abril - 

maig de 2007, de dilluns a divendres i de les 10 hores del matí i fins les 21 hores. 

Àmbit: Els 12 municipis de la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell: Badia, Barberà 

del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixach, Palau - solità i 

Plegamans, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Quirze del Vallès, 

Sentmenat. 

Univers de l’estudi : llars dels municipis de la demarcació. 

Mostra : s’han assignat un nombre mínim de llars a entrevistar per a cada municipi tenint en 

compte la població resident, els barris i els marges d’error que s’obtenien. No s’han fixat 

quotes d’edat i sexe però sí que s’ha establert un màxim del 10% de llars on els responsables 

de compra siguin jubilats. 

La mostra total per al conjunt de la demarcació, tenint en compte les ampliacions fetes a 

Palau-solità i Plegamans i Sant Quirze del Vallès, ha estat de 2028 llars entrevistades al seu 

domicili. El marge d’error obtingut per a aquesta mostra total és del +-2.2% 

La mostra per cada municipi ha estat la següent : 


6

DEMARCACIÓ Població Entrevistes % Error (+/-) 

Badia del Vallès 14.307 83 10,98 

Barberà del Vallès 28.220 101 9,96 

Castellar del Vallès 21.399 83 10,98 

Cerdanyola del Vallès 58.594 120 9,13 

Montcada i Reixac 32.850 104 9,82 

Palau-solità i Plegamans 13.375 200 7,02 

Polinyà 6.694 83 10,98 

Ripollet 35.790 106 9,73 

Sabadell 200.743 692 3,79 

Sant Quirze del Vallès 17.244 275 5.95 

Santa Perpètua de Mogoda 23.888 98 10,10 

Sentmenat 7.218 83 10,98 

TOTAL DEMARCACIÓ: 460.322 2.028 2,2 

SABADELL 

Districte Població Entrevistes % Error (+/-) 

D1 49.070 114 9,36 

D2 24.722 99 10,07 

D3 35.301 105 9,74 

D4 35.848 106 9,73 

D5 17.900 83 10,98 

D6 29.962 102 9,90 

D7 7.940 83 10,98 

200.743 692 3,6% 

Font: Idescat i/o webs dels ajuntaments municipals (1 de gener 2006) 

També hem, de destacar que mitjançant les entrevistes a 2028 llars de la demarcació s’ha 

recollit informació directe d’hàbits de consum d’un total de 6490 persones residents amb les 

famílies enquestades. Per municipis aquest total es distribueix segons la taula següent: 


7

DEMARCACIÓ 

Residents famílies 

entrevistades 

Badia del Vallès 272 

Barberà del Vallès 303 

Castellar del Vallès 259 

Cerdanyola del Vallès 351 

Montcada i Reixac 346 

Palau-solità i Plegamans 675 

Polinyà 252 

Ripollet 341 

Sabadell 2.208 

Sant Quirze del Vallès 895 

Santa Perpètua de Mogoda 315 

Sentmenat 273 

TOTAL DEMARCACIÓ: 6.490 


8

1.2.2. Grans subsectors de compra. 

En el present estudi, a l’hora d’analitzar certs comportaments dels consumidors, s’ha treballat 

amb agrupacions de productes, basant-nos en el que hom considera com els “grans 

subsectors” 1 en els quals es pot dividir l’oferta comercial, i que alhora, es corresponen també 

amb dues grans pautes de comportament de compra: la compra quotidiana i la compra no 

quotidiana. Les agrupacions de productes per grans subsectors són les que es veuen a la taula 

següent : 

TIPUS COMPRA GRAN SUBSECTOR PRODUCTE 

QUOTIDIANA 

NO QUOTIDIANA 

ALIMENTACIÓ FRESCA 

ALIMENTACIÓ SECA / 

QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI 

EQUIPAMENT PERSONAL 

EQUIPAMENT PER LA LLAR 

OCI I CULTURA 

PA 

CARN 

PEIX 

FRUITA I VERDURA 

XARCUTERIA 

ALIMENTACIÓ SECA 

BEGUDES 

DROGUERIA – HIGIENE 

PERFUMERIA 

VESTIT 

CALÇAT 

COMPLEMENTS PERSONALS 

MOBLES LLAR 

ELECTRODOMÈSTICS 

PARAMENT LLAR 

FERRETERIA 

OBJECTES DE REGAL 

IMATGE I SO 

TELEFONIA 

MÚSICA, DVD.. 

INFORMÀTICA 

ARTICLES ESPORT 

JOGUINES 

LLIBRES 

FLORS / PLANTES 

VIATGES 

1 Veure memòria del PTSEC 2006, apartat 6: Oferta comercial a Catalunya. En aquesta s’utilitza una 

aproximació semblant, tot i que el quotidià rep un altre tractament: quotidià alimentari i quotidià no 

alimentari. En termes d’anàlisi dels hàbits de compra, té més significació la distinció que s’utilitza en el 

present estudi: alimentació fresca i alimentació seca/quotidià no alimentari, ja que segueixen pautes 

diferents, que si s’analitza segons la metodologia del PTSEC esmentada, aquestes quedarien “diluïdes” 

sota l’epígraf quotidià alimentari. 


9

1.2.2. Tipus d’establiment. 

S’han establert les següents tipologies: 

TIPUS D’ESTABLIMENT 

Botiga tradicional 

Autoservei / supermercat 

Hard-discount 

Mercat Municipal 

Hipermercat 

Gran Magatzem 

Centre Comercial 

Mitjana superfície (especialista) 

Mercadet 

Aquesta classificació s’ha inspirat en les diferents tipologies també utilitzades en la memòria 

del PTSEC 2006, de les quals es pot trobar una definició en el decret 378/2006 de 

desplegament de la Llei d’Equipaments Comercials 18/2005. 


10

2. DADES SOCIOECONÒMIQUES 

2.1. Característiques de la població 

2.1.1. Sexe/Edat 

Com a context general per a emmarcar les dades resultants de les enquestes recordem que la 

població dels municipis de la demarcació de la Cambra de Comerç de Sabadell: 

MUNICIPIS DEMARCACIÓ 

CAMBRA SABADELL 2 

Població a 

01/01/2006 

Badia del Vallès 14,123 

Barberà del Vallès 28,633 

Castellar del Vallès 21,355 

Cerdanyola del Vallès 57,959 

Montcada i Reixac 32,153 

Palau-Solità i Plegamans 13,310 

Polinyà 6,764 

Ripollet 35,427 

Sabadell 200,545 

Sant Quirze del Vallès 17,138 

Sta Perpètua de Mogoda 21,644 

Sentmenat 7,209 

TOTAL DEMARCACIÓ 456,260 

2 Font: Ine. Cens de població a 1 de gener de 2006 


11

Piràmide població total 

HOME 

DONA 

11.8% 

>65 

16.0% 

10.0% 

55-64 

10.2% 

13.3% 

45-54 

13.4% 

19.9% 

17.0% 

35-44 

25-34 

16.0% 

18.2% 

11.0% 

16-24 

10.3% 

17.0% 

• Les taules i gràfics ens indiquen que la franja d’edat amb més població compradora 

correspon a la de 45 a 54 anys (26.38%), seguida de la de 35 a 44 anys (25,54%) i de 25 a 

34 anys amb un 19,38%. És a dir que entre els 35 i els 54 anys suposen el 51.92% del 

total de població compradora i a continuació trobem la franja més jove (si incorporem el 

de més de 24 anys arribem a un 71.3%). La franja de més de 55 anys també té un pes 

significatiu: 25.35% del total. 

• Els resultats de les llars enquestades ens donen més població compradora que són 

dones (1711, un 84,37% del total), mentre que els homes són 317 (15,63%). 

• La franja d’edat més nombrosa és dels 45-54 anys (26.8%), seguida dels 35-44 anys 

(25.5%) en dones 

• La franja edat 25-54 anys és la més nombrosa en homes (27.1%), seguida pels de 35-44 

anys (25.9%). 

• En termes relatius podem dir que proporcionalment per a cada franja d’edat hi ha més 

dones que compren que homes, però hem de destacar que a la franja dels 25-34 anys el 

percentatge d’homes compradors és 9 punts percentuals més que en les dones, i també 

la dels 35-44 anys, però amb una diferencia molt menor. 

• En l’anàlisi dels resultats obtinguts per a cadascun dels municipis de la demarcació i 

comparant-los amb els resultats de l’estudi de l’any 2000, s’observa una tendència a 

eixamplament de les franges d’edat de la població compradora tant per la banda baixa, 

població més jove, com especialment per la de més edat: s’incrementa el pes de la 

franja de població compradora d’ entre 56 i 65 anys i, en termes generals, de la població 

compradora que no està entre els 35 i els 54 anys 


13

2.1.2. Ocupació/Estudis 

Ocupació 

45.% 

40.% 

42.1% 

ENTREVISTAT 

CAP DE FAMÍLIA 

35.% 

30.% 

25.% 

20.% 

24.5% 23.4% 

22.4% 

30.7% 

15.% 

10.% 

5.% 

.% 

11.1% 

7.% 

5.1% 

3.5% 

.8% 1.% .8% 

2.3% 

11.2% 

7.1% 

3.8% 

.5% 

2.2% 

.1% .1% .1% 

• Destaquem els resultats més significatius de la pregunta sobre l’ocupació dels 

entrevistats/es: tasques de la llar (30.7%), seguit d’empleat/a 3 (24.5%) i treballador/a 

(23.4%). El fet que la majoria de població compradora entrevistada siguin dones (el 

84,37%) també té incidència en el % elevat de les tasques de la llar com a ocupació de l’ 

entrevistat. 

• I pel que fa a l’ ocupació del cap de família: treballador/a (42.1%), seguit de lluny per la 

d’empleat/a (24.5%). 

• L’elevat percentatge de la categoria “treballador/a” és degut a l’estructura de la xarxa 

econòmica i empresarial de la demarcació caracteritzada per un pes molt notable i 

superior a la mitjana catalana de les diferents branques industrials, amb presència 

d’algunes grans empreses amb un elevat nombre de llocs de treball. També el sector del 

comerç i resta de serveis ha experimentat els darrers anys un increment d’establiments i 

d’ocupació. 

• Destaca les diferències en el cas de treballador/a: en són el 23.4% dels entrevistats i el 

42.1% dels cap de família, i a l’inrevés per a les tasques de la llar: 30.7% dels entrevistats 

i pràcticament zero caps de família. 

3 Treballador es considera l’empleat del sector industrial. Empleat són els ocupats en la resta de sectors 


14

Estudis 

50.% 

40.% 

43.8% 

41.2% 

ENTREVISTAT 

CAP DE FAMÍLIA 

30.% 

20.% 

18.% 

18.8% 18.4% 

16.2% 15.4% 

16.6% 

10.% 

6.5% 

4.9% 

.1% 

.% 

• Un 43.8% dels entrevistats/es, i un 41.2% dels caps de família, tenen estudis primaris . 

• Força per sota dels anteriors trobem els percentatges de persones amb estudis 

secundaris (18% dels entrevistats) i amb secundaris professionals (16.2%) relacionat 

amb la importància del sector industrial de la demarcació tal com hem comentat abans. 

A diferència del que hem vist en el gràfic de l’ocupació, en aquest del nivell d’estudis no hi ha 

grans diferències entre entrevistat i cap de família. 


15

2.1.3. Número de membres a la família i nivell d’ingressos 

Els resultats de les llars entrevistades ens donen per al conjunt de la demarcació que un 29.3% 

estan formades per quatre membres, un 27.8% per tres membres i un 25.3% per 2. Per tant, 

aquest grup suposa el 82.4% del total. Aquest percentatge elevat, especialment amb famílies 

de 3 i 4 membres, fa que obtinguem una mitjana important: la mitjana de membres per família 

per la demarcació és de 3.20. 

Les dades del cens de 2001 per al conjunt de Catalunya indiquen que un 20% de les llars estan 

formades per 4 persones, i un 22.4% per 3. La tipologia de la demarcació, segons les dades de 

l’estudi, és que el nombre de persones per llar està per sobre de la mitjana de Catalunya. 

Distribució de les llars per nombre de membres: 

30.% 

25.% 

20.% 

25.3% 

27.8% 

29.3% 

15.% 

10.% 

6.3% 

8.3% 

5.% 

.% 

1.6% .8% .2% .2% .2% 

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 

número de persones de la llar 

Distribució de les llars per nivells d’ingressos 4 : 

40.% 

35.% 

30.% 

25.% 

20.% 

15.% 

10.% 

5.% 

.% 

12.8% 

38.2% 

- 1000 1001 a 

2000 

18.4% 

2001 a 

3000 

5.1% 

3001 a 4001 a 

4000 5000 

ingressos llar (€/mes) 

1.6% .4% 

3.3% 

20.1% 

+ de 5000 NS NC 

El quadre anterior presenta els resultats obtinguts de la pregunta sobre el nivell d’ingressos 

mensuals per llar a partir de l’escalat utilitzat. 

El tram amb més percentatges de resposta correspon al d’ entre 1001 i 2000 euros d’ingressos 

mensuals, amb el 38,2% de les llars enquestades; a continuació el segueix amb un 18,4% el que 

situa els ingressos mensuals entre els 2001 i els 3000. 

Aquests resultats coincideixen amb les característiques generals de Catalunya. Segon les dades 

de l’ Idescat i l’ Ine, l’any 2005 , a Catalunya el salari brut anual per a un home a jornada 

complerta és de 24.454,94 euros (2.037,91 euros per mes), i per a les dones és de 18.946,02 

euros (1.578.84 euros mensuals). 

4 Veure Annex 1: Taules 


16

3. ANÀLISIS DELS HÀBITS DE COMPRA 

3.1. Hàbits de compra principal 

3.1.1. Lloc de compra - ciutat 

En aquest apartat s’analitzen alhora dos paràmetres relacionats amb el lloc de compra 

principal: el grau de consum de cada producte (si el compra), i la geografia del lloc: si compra 

al mateix barri, a un altre barri, o a una altra ciutat. 

Alimentació fresca 

Grau de consum 

Compra 

98.8% 

100.% 

99.7% 

99.6% 

99.3% 

No compra 

1.2% 

.3% 

.4% 

.7% 

XARCUTERIA 


PEIX 

CARN 

PA 

.% 20.% 40.% 60.% 80.% 100.% 

Lloc de compra 

XARCUTERIA 


PEIX 

CARN 

PA 

Al barri Altre barri Altra ciutat 


17

PA 

CARN 

Al barri 80.3% Al barri 56.1% 

Altre barri 14.3% Altre barri 26.4% 

Altra ciutat 4.7% Altra ciutat 17.1% 

PEIX 





XARCUTERIA (EMBOTITS) 

Al barri 56.1% 

Altre barri 26.3% 

Altra ciutat 16.4% 

• L’alimentació fresca té un grau de consum quasi del 100% de compra en tots els 

productes del grup 

• Tots els productes integrats en aquest grup predomina la compra al barri: el pa es 

compra majoritàriament al barri (80.3%); la resta més de la meitat afirmen que compren 

al barri: carn 56.1%, peix 55.5%, fruita i verdura 58.7%, xarcuteria 56.1% 

• Hem de destacar tanmateix el fet que s’ha recollit un 1.2% de respostes de “no compra” 

productes de xarcuteria el que ens indica la presència de noves tendències i cultures 

dins de la realitat sociològica de la demarcació que es diversifica més amb l’ increment 

de població dels darrers anys. Segons el municipi, aquest percentatge pot variar i ser 

més o menys elevat. 


18

Alimentació seca /quotidià no alimentari 


Compra 

100.% 

99.9% 

100.% 

No compra 

.1% 

DROGUERIA-HIGIENE 

BEGUDES 


.% 20.% 40.% 60.% 80.% 100.% 


DROGUERIA-HIGIENE 

BEGUDES 




BEGUDES 




DROGUERIA - HIGIENE 




• L’alimentació seca presenta un grau de consum de pràcticament del 100% de compra 

• la compra dels productes es realitza bàsicament al barri (52% aproximadament pels tres 

productes); seguit “altre barri” (27% aprox.) i “altra ciutat” (20% aproximadament). 

Podem considerar que, a diferència del consum d’ alimentació fresca, per al cas de 

l’alimentació seca i altres productes quotidians no afecta l’ increment de població amb nous 

hàbits i costums socioculturals 


19

Equipament personal 


Compra 

99.7% 

100.% 

100.% 

100.% 

No compra 

.3% 


CALÇAT 

VESTIT 

PERFUMERIA 

.% 20.% 40.% 60.% 80.% 100.% 


COMP PERSONALS 

CALÇAT 

VESTIT 

PERFUMERIA 


PERFUMERIA 

VESTIT 




CALÇAT 


Al barri 23.% Al barri 23.9% 



• El grau de consum de l’equipament personal és pràcticament del 100% de compra 

• La perfumeria es compra majoritàriament al barri (51.1%), “altre barri” i “altra ciutat” es 

reparteixen, pràcticament a parts iguals, el 49% restant 

• Vestit, calçat i complements personals es compren a “altra ciutat” (50% aprox. en tots 

els casos), seguit “altre barri”(27% aprox.), i finalment, “al barri” (21.7%, 23%, 23.9% 

respectivament) 


20

Equipament per la llar 


Compra 

No compra 

5.9% 

1.9% 

.4% 

.1% 

.4% 

.5% 

1.7% 

94.1% 

98.1% 

99.6% 

99.9% 

99.6% 

99.5% 

98.3% 

TELEFONIA 

IMATGE I SO 


FERRETERIA-BRICOLATGE 

PARAMENT DE LA LLAR 


MOBLES PER A LA LLAR 

.% 20.% 40.% 60.% 80.% 100.% 


TELEFONIA 

IMATGE I SO 


FERRETERIA 

PARAMENT LLAR 


MOBLES LLAR 



21



Al barri 19.7% Al barri 21.% 

Altre barri 21.3% Altre barri 23.% 



FERRETERIA - BRICOLATGE 




OBJECTES REGAL 

IMATGE I SO (MP3, TV, APARELL DVD) 




TELEFONIA 




• Grau de consum de l’equipament per la llar és pràcticament del 100% de compra en tots 

els casos, tot i que dins de cada municipi es troben variacions importants respecte al 

global agregat de la demarcació. Sols en el cas de telefonia, hi ha un 5.9% d’habitants 

que no en compren. 

• Mobles per la llar, electrodomèstics, parament de la llar i imatge i so es compren “altra 

ciutat” en un percentatge superior al 50% en els quatre casos 

• Ferreteria – bricolatge, en canvi, es compra “al barri” 41.7%, seguit “altra ciutat” 32.1% 

• Objectes de regal i telefonia també compren amb percentatges més alts a “altra ciutat”, 

tot i ser inferiors al 50% (49.2%, 39.7%) 

• El següent lloc de compra d’aquest dos productes és “al barri” (26.2% i 31.1%) 


22

Oci i cultura 


Compra 

No compra 

29.8% 

9.5% 

9.1% 

12.7% 

10.3% 

4.7% 

21.9% 

70.2% 

90.5% 

90.9% 

87.3% 

89.7% 

95.3% 

78.1% 

VIATGES 

FLORS I PLANTES 

LLIBRES 

JOQUINES 

CD,MÚSICA I DVD 


INFORMÀTICA 

.% 10.% 20.% 30.% 40.% 50.% 60.% 70.% 80.% 90.% 100.% 


VIATGES 


LLIBRES 

JOQUINES 

CD,MÚSICA,DVD 


INFORMÀTICA 



23

CD, MÚSICA I DVD 

INFORMÀTICA 




ARTICLES PER A ESPORT 

JOGUINES 




LLIBRES 





VIATGES 


Altre barri 16.% 

Altra ciutat 23.% 

• El grau de consum dels productes d’oci i cultura està més diversificat que en els altres 

grups. Viatges i informàtica tenen els graus de no compra més elevats (29.8% i 21.9% , 

respectivament) degut al seu component relacionat amb el lleure i que no són de 

necessitat bàsica o quotidiana i més sensibles als nivells d’ingressos familiars. 

• En canvi, per a la resta de productes relacionats amb el lleure obtenim uns percentatges 

superiors al 85% de compra. 

• Els productes amb més grau de compra són: articles d’ esport (95.3%), llibres (90.9%) i 

flors i plantes (90.5%) 

El lloc de compra oci i cultura acostuma a ser “altra ciutat” en tots els productes, excepte en 

flors i plantes i viatges, els quals el lloc de compra acostuma a ser “al barri”, seguit de prop per 

“altra ciutat”. 

Un fet destacable és el component de proximitat important en la compra de viatges, a 

diferència de la resta de productes del grup (en flors i plantes pot explicar-se la preferència per 

la proximitat degut a les seves característiques de producte fresc). Aquest component de 

proximitat pot estar lligat amb un factor de confiança i necessitat d’atenció personalitzada 

(resoldre dubtes, tràmits, etc. que en molts casos poden implicar més d’una visita a 

l’establiment per finalitzar la compra), que reforça l’avantatge de la tria del lloc de compra que 

estigui més proper al lloc de residència. 


24

Síntesi per grans subsectors 5 


OCI I CULTURA 

EQUIPAMENT LLAR 


AL SECA/QUOTIDIÀ NO AL 


Al barri 

Altre barri 

Altra ciutat 


ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI 



Altre ciutat 13.9% Altre ciutat 20.4% 






OCI I CULTURA 



Altre ciutat 41.6% 

• Més de la meitat dels consumidors acostumen a comprar l’alimentació al propi barri: 

alimentació fresca (61.3%) i l’alimentació seca (52.3%). 

• Equipament personal i per la llar s’acostuma a comprar a “altra ciutat” (43.2% i 49.1%, 


• Oci i cultura també domina “altra ciutat” en un 41.6%. 

Es conclou que per la compra quotidiana es prefereix fer-la al barri, mentre que per la compra 

no quotidiana, tot i ser majoritària la compra a la mateixa ciutat, el grup principal, si es 

desglossa entre compra al barri i altre barri, és a una altra ciutat, amb percentatges superiors 

al 40% 

5 Veure apartat 1. Metodologia. Agrupacions de productes. 


25

Aquests resultats estan molt relacionats amb les tipologies d’urbanització dels municipis, així 

com amb la dotació infraestructural de comunicacions. El detall per municipi presenta unes 

grans variacions entre cadascun i respecte als resultats agregats: en general, la compra es fa 

per raó de “proximitat”, en major o menor grau en funció de si es tracta de productes 

quotidians o no quotidians. Però aquesta proximitat, entesa com accessibilitat, ve definida pel 

temps de viatge (“quan tardo en anar...”), i no pas per la distància (“quan està de lluny”). 

Moltes vegades, podem trobar-nos que anar a comprar a una altra ciutat és més ràpid, 

accessible, que anar a comprar a un altre barri, o al centre de la població. 

Així, en la demarcació ens trobem les diferents tipologies urbanes, tant difuses com 

compactes. En les tipologies d’urbanització difusa, l’oferta comercial de proximitat es 

minimitza al ser zones d’ús gairebé exclusivament residencial i sense nucli històric. 

Totes aquests matisos, queden perfectament reflectits en els següents mapes de fluxos de 

compra, per grans subsectors, i on queden perfectament definides tant els diferents nivells 

“d’accessibilitat” entre poblacions, com l’existència de diferents pols d’atracció comercial a la 

demarcació 6 . 

6 Per una anàlisi detallada, veure el vol. 14 del present estudi: estudi de la compra en els punts 

d’atracció comercial. 


26

Mapes de fugues. Les ciutats de la demarcació de la Cambra 

En les següents pàgines es mapifiquen els fluxos de compra 7 esmentats, agrupats segons els grans 

subsectors 8 . 

7 Només estan grafiats els fluxos superiors a l’1% 

8 ANNEX 1: trobem la matriu de dades detallada on estan indicats els valors de fugues amb destí i 

origen en poblacions de la demarcació 


27


28


29


30


31


32

3.1.2. Lloc de compra – tipus d’establiment 

Compra de productes quotidians 

45% 

40% 

35% 

30% 

25% 

20% 

43.4% 

34.3% 

31.9% 

28.5% 

ALIMENTACIÓ FRESCA (AMB PA) 

ALIMENTACIÓ FRESCA (SENSE PA) 

17.6% 

21.5% 

15% 

10% 

5% 

1.7% 

2.0% 

7.2% 

8.4% 

0% 

Especialitzada 

Autoservei o 

supermercat 

Hard-discount Mercat Hipermercat 

• La botiga especialitzada és el primer lloc de compra de l’alimentació fresca (43,4% si hi 

comptem el pa), seguit de l’autoservei o supermercat (28.5%) i de mercat municipal 

(17.6%). Aquest tipus de compra i d’establiments juguen, en conseqüència, un paper 

molt important com a motors activitat i dinamització dels centres urbans dels municipis. 

• A més, cal dir que aquests resultats estan relacionats també amb els atributs més 

valorats per part dels consumidors en la compra d’aquests tipus de producte : 

proximitat, confiança, tracte personal, i una bona relació qualitat/preu. 

El 26.4% d’alimentació fresca (amb pa) que no compra a la botiga especialitzada, autoservei ni 

hard-discount ha especificat els següents comerços (amb percentatges superiors al 5% 9 ): 

Mercat Creu Alta de 


5.4% 

Mercat de Fontetes 

de Cerdanyola 

5.3% 

Alcampo de Sant 

Quirze del Vallès 

21.3% 

Mercat de Ripollet 

5.9% 

Mercat de Barberà 

del Vallès 

7.4% 

Mercat de Badia del 

Vallès 

11.8% 

Mercat Central de 


14.4% 

9 Superiors al 5% al prendre com a base el 26. 


33

70% 

60% 

50% 

40% 

62.2% 


30% 

20% 

10% 

8.8% 

7.0% 

1.4% 

18.4% 

0% 


Autoservei o 

supermercat 


• A diferència de la compra d’alimentació fresca, aquí constatem un pes majoritari dels 

establiments tipus supermercat o autoservei (62.2%), seguits dels hipermercats (18.4%). 

• El 22.0% que no compra a especialitzada, autoservei ni hard-discount ha especificat els 

següents comerços (amb percentatges superiors als 4%): 

Carrefour de 

Terrassa 

4.0% 

Baricentro de 

Barberà del Vallès 

4.0% 



17.9% 



57.4% 


34

Com a conclusions de la compra de productes quotidians podem resumir que : 

• La botiga especialitzada és el tipus d’establiment preferit per comprar alimentació 

fresca, i l’ autoservei/supermercat és el segon tipus d’establiment preferit (amb o sense 

pa). Com a tercer lloc preferit està el mercat municipal (17.6%), que també sense pa 

puja la seva importància (21.5%), en detriment de la botiga especialitzada. 

• La diferenciació entre alimentació fresca amb o sense pa mostra una pèrdua de pes de la 

botiga especialitzada en favor de l’autoservei/supermercat, quedant en percentatges 

molt igualats. 

• En el cas de l’alimentació seca i quotidià no alimentari el lloc de compra principal 

preferit és l’autoservei o supermercat (62.2%), seguit a molta distància per l’ 

hipermercat (18.4%). La botiga especialitzada i el hard-discount els segueixen, però amb 

percentatges inferiors al 10%. 

• Les persones que han dit que compren alimentació fresca i no ho fan a botiga 

especialitzada, autoservei o hard - discount representen un 26.4% del total i han 

esmentat de forma destacada l’Alcampo de Sant Quirze del Vallès (21.3%), Mercat 

Central de Sabadell (14.4%), Mercat de Badia del Vallès (11.8%), Mercat de Barberà del 

Vallès (7.4%), Mercat de Ripollet (5.9%), Mercat Creu Alta de Sabadell (5.4%), Mercat de 

Fontetes de Cerdanyola (5.3%). 

• Les persones que han dit que compren alimentació seca i altres productes quotidians i 

no ho fan a botiga especialitzada, autoservei o hard - discount representen un 22.0% del 

total i han esmentat de forma destacada l’Alcampo de Sant Quirze del Vallès (57.36%), el 

Carrefour de Barberà (17.9%), Baricentro (4.0%), Carrefour de Terrassa (4.0%). 

• La compra a grans superfícies de fora de la demarcació és testimonial, a excepció de l’ 

esmentat 4% del Carrefour de Terrassa. 

En general, destaca el bon posicionament a nivell global de l’ Alcampo de Sant Quirze del 

Vallès com a gran superfície preferida per a la compra de productes quotidians, força destacat 

com a establiment singular tant en alimentació fresca (21’3% de les respostes amb referència a 

un establiment concret) i sobretot seca / quotidià no alimentari (57’4% de les respostes), 

respecte a la resta d’establiments. 


35

Compra de productes no quotidians 

60% 

50% 

40% 

30% 

56.5% 


20% 

10% 

11.5% 

1.2% 

6.5% 7.5% 

10.3% 

6.2% 

0% 

La compra d’equipament personal es realitza sobretot en botigues especialitzades (56,5%), 

mentre que els supermercats,centres comercials tenen un pes al voltant del 10-11%. Com 

en el cas de l’alimentació fresca aquí també té un paper important la botiga especialitzada 

degut al seu component de qualitat, confiança, i tracte personal. 

Les persones que han dit que compren equipament personal i no ho fan a botiga 

especialitzada, autoservei o hard - discount representen un 30.8% del total i han esmentat per 

ordre d’ importància 10 : el Corte Inglés de Sabadell (22.7%), Baricentro de Barberà (16.1%), 

l’Alcampo de Sant Quirze del Vallès (13.7%), La Maquinista de Barcelona (10.0%), i, amb menys 

importància, el Paddock Bulevard de Sabadell amb un 5.4%. 

La Maquinista de 

Barcelona 

10.0% 

Paddock Bulevard 

de Sabadell 

5.4% 

El Corte Inglés de 


22.7% 



13.7% 


Barberà del 

Vallès 

16.1% 

10 S’han representat els destins que donen percentatges superiors al 5% 


36

70% 

60% 

50% 

40% 

66.2% 


30% 

20% 

10% 

8.6% 

6.5% 

15.1% 

2.8% 

0% 

Especialitzada Hipermercat Gran magatzem Centre comercial Mitjana 

superfície 

• En el cas de l’equipament per a la llar també es palesa una importància destacada de la 

botiga especialitzada amb el 66.2% de respostes, tot i que el centre comercial té més 

pes (un 15.1%). 

Les persones que han dit que compren equipament per a llar i no ho fan a botiga 

especialitzada, autoservei o hard discount representen un 33.6% del total i han esmentat per 

ordre d’ importància 11 : Baricentro de Barberà (35.0%), Corte Inglés de Sabadell (17.5%), 

l’Alcampo de Sant Quirze del Vallès (17.1%), La Maquinista de Barcelona (6.8%),i el Carrefour 

de Barberà del Vallès (5.5%) 


Barcelona 

6.8% 



5.5% 



35.0% 



17.1% 



17.5% 



37

70% 

60% 

50% 

40% 

62.7% 

OCI I CULTURA 

30% 

20% 

10% 

8.2% 7.5% 

13.8% 

3.7% 2.8% 

0% 

Especialitzada Hipermercat Gran 

magatzem 

Centre 

comercial 

Mitjana 

superfície 

Altres 

• Els productes relacionats amb l’oci i cultura es compren a la botiga especialitzada com a 

lloc preferit (62.7%) i a continuació , amb molt menys pes, al centre comercial (13.8%). 

Les persones que han dit que compren productes de lleure i cultura i no ho fan a botiga 

especialitzada, autoservei o hard - discount representen un 37.0% del total i han esmentat per 

ordre d’ importància 12 : Baricentro de Barberà (27.8%), Corte Inglés de Sabadell (18.4%), 

l’Alcampo de Sant Quirze del Vallès (16.5%), Maquinista de Barcelona (6.4%). Destaca també 

internet amb un 5.4%. 


Barcelona 

6.4% 

Per internet 

5.4% 



27.8% 



16.5% 



18.4% 



38

Conclusions. Tipus d’establiment 

En termes generals es constata un paper destacat de la botiga especialitzada com a tipus 

d’establiment de referència prioritari i preferit per anar a comprar. Només trobem l’ excepció 

en el cas lògic de l’ alimentació seca, on predomina la compra al supermercat, seguida de lluny 

per l’ hipermercat degut a les característiques específiques d’aquests tipus de compres on 

tenen un pes diferent la freqüència, quantitats i el factor preu. 

Els percentatges elevats que obtenen els establiments especialitzats i el tipus de compra que 

generen (hàbits i processos vinculats al passeig i confort urbanístic) ens permeten ratificar que 

juguen un paper molt important com a motors activitat i dinamització dels centres urbans dels 

municipis. 

Aquesta preferència del comprador està relacionada també amb els atributs que valora el 

consumidor en aquests tipus d’establiments i per a aquestes compres m,és relacionades 

directament en les preferències, gustos i valors personals i familiars : especialització, 

confiança, coneixement i tracte personal, bona relació qualitat/preu. 

També destaquem la relativa poca importància de Hard-discount (els productes més comprats 

són els d’alimentació seca), mitjana superfície i mercadets/encants (els productes més 

comprats en aquests establiments són els relacionats amb l’equipament personal) 

En el cas de l’alimentació fresca, a nivell global com a destí de compra a un equipament 

col·lectiu el tipus d’establiment preferit és el mercat municipal. Però en quant a destí concret, 

el primer de la demarcació és l’ hipermercat Alcampo, bastant per sobre dels mercats 

municipals concrets, el que indica un posicionament singular d’aquesta gran superfície. En la 

compra de productes no quotidians, el tipus d’establiment preferit és la botiga especialitzada. 

Gran magatzem, centre comercial i hipermercat són importants per la compra d’equipament 

per la llar, equipament personal i oci i cultura 


39

3.1.3. Assiduïtat 13 i despesa de compra 

En aquest apartat analitzem el binomi freqüència - valor en la compra dels diferents productes 

per part de les llars de la demarcació de la Cambra. Com a mesura de la freqüència, s’ha 

utilitzat l’assiduïtat, que sintetitza les diferents respostes que han donat els compradors. En el 

mapa de posicionament següent s’han situat els valors de l’assiduïtat de compra i el % de la 

despesa comercial de les llars que es destinen a comprar productes de cada grup. 

Assiduïtat 

5.5 

5.0 

4.5 

ALIMENTACIÓ 

FRESCA 

4.0 

3.5 

3.0 

2.5 

ALIMENTACIÓ 

SECA 

EQUIPAMENT 

PERSONAL 

2.0 

1.5 

1.0 

0.5 

EQUIPAMENT 

LLAR 

OCI I CULTURA 

0.0 

0 5 10 15 20 25 30 35 

% del total despesa 

comercialitzable 

• El grup de productes més rentables seria l’alimentació, primer la fresca i seguidament la 

seca, amb alts nivells d’assiduïtat i despesa. 

• Els grups menys rentables: equipament per la llar (poca assiduïtat i poca despesa) i oci i 

cultura (suficient despesa però poca assiduïtat). 

• L’equipament personal està en una situació millor que els dos grups anteriors, el trobem 

quasi en un punt mig. 

Clarament s’observa i es corrobora la gran divisió entre productes de compra quotidiana (amb 

una assiduïtat elevada), i els de compra no quotidiana, que tenen una assiduïtat bastant 

menor). La part de despesa més important es destina a alimentació fresca, i desprès, a la 

compra de productes d’oci i cultura. 

13 Veure Annex 2. Assiduïtat i despesa mitjana 


40

3.1.4. Freqüència de compra 

% compradors 

100% 

90% 






93.6% 

OCI I CULTURA 

86.5% 

80% 

70% 

60% 

55.2% 

50% 

40% 

39.8% 

35.3% 

48.7% 

40.4% 

47.5% 

30% 

24.1% 

28.8% 

20% 

10% 

17.5% 

3.4% 

17.5% 

1.9% 

7.4% 

14.4% 

6.6% 

7.9% 

2.0% 

2.0% 

11.3% 

5.7% 

0% 

Analitzant amb detall la freqüència de compra per grups veiem que: 

• La freqüència predominant de compra de l’alimentació és” un cop per setmana”: 

alimentació seca (55.2%), alimentació fresca (sense pa) (48.6%) i alimentació fresca 

(amb pa) (40.4%). 

• Seguidament trobem “més d’un cop per setmana” en l’alimentació fresca (amb o sense 

pa) i “1-2 cops al mes” en alimentació seca 

• L’opció “quasi a diari” és la tercera opció de l’alimentació fresca (amb pa) amb un 17.5%, 

la qual es veu reduïda fins 3.4% si traiem el producte pa 

• equipament personal la freqüència de compra predominant és “menys d’un cop al mes” 

(47.5%), seguit “eventualment” (28.8%) 

• Per a l’equipament per llar i cultura i oci la freqüència de compra predominant és 

“eventualment” (93.6% i 86.5% respectivament) 

Ací és on afloren les diferències clares entre productes de compra quotidiana (on la freqüència 

principal és un cop per setmana, a excepció del pa), i els de no quotidiana. En aquest darrer 

grup, cal diferenciar entre equipament personal, que té una major freqüència de compra 

(menys d’un cop al mes, però no pas eventualment, el que indica una certa periodicitat, 

segurament lligada al fet de la moda i l’estacionalitat en el vestit i calçat), i equipament llar i 

oci i cultura, que no tenen una pauta tant definida de compra i la freqüència majoritària, en 

uns percentatges al voltant del 90%, és eventual. 


41

3.2. Hàbits de compra secundari 

3.2.1 Lloc de compra – ciutat 

Lloc de compra secundari 

OCI I CULTURA 

EQUIPAMENT LLAR 


ALIMENTACIÓ 

SECA/QUOTIDIÀ NO AL 


(SENSE PA) 


(AMB PA) 












OCI I CULTURA 





• En productes quotidians, el lloc de compra secundari preferit és el barri, o sigui, en la 

segona opció de compra prima la proximitat. 

• En equipament personal, equipament per la llar i oci i cultura, el lloc de compra 

secundari és “altra ciutat”, i tant sols en el cas de l’equipament de la persona, la compra 

a la pròpia ciutat (sigui el barri ò altre barri), s’iguala a una altra ciutat. 


42

3.2.2. Lloc de compra – comparatiu compra principal i compra secundària 

Alimentació fresca 14 

% compradors 

100.% 

90.% 

80.% 

70.% 

60.% 

50.% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

80.3% 

69.7% 

al barri 

PRINCIPAL 

56.1% 55.5% 

58.7% 

54.9% 53.8% 55.7% 56.1% 55.4% 

pa carn peix frutia - verdura xarcuteria 

(embotits) 

SECUNDARI 

%compradors 

30.% 

20.% 14.3% 

16.3% 

altre barri PRINCIPAL SECUNDARI 

26.4% 27.7% 26.5% 26.3% 

20.6% 21.% 21.4% 

19.5% 

10.% 

.% 


(embotits) 

% compradors altra ciutat 

25.% 

20.% 

15.% 

10.% 

5.% 

.% 

4.7% 

9.1% 

PRINCIPAL 

20.4% 19.7% 20.1% 21.1% 

17.1% 16.5% 14.8% 16.4% 


(embotits) 

SECUNDARI 

En alimentació fresca es va a comprar majoritàriament al barri, seguit pel nucli comercial del 

municipi (altre barri), excepte en el pa, on prima la proximitat al ser una compra 

majoritàriament del dia. En tots els casos la compra fora del municipi és la menys important, 

tant en lloc principal com secundari, tot i que com a lloc alternatiu (secundari), altra ciutat 

creix en importància. 

14 Es pot observar en aquesta comparativa de productes que la suma dels factors al barri, altre barri i 

altra ciutat no acostuma a sumar 100%, això és degut a que no s’ha grafiat el factor “no compra” (Annex 

1 Taules) 


43

Alimentació seca/quotidià no alimentari 

%compradors 

60.% 

al barri PRINCIPAL SECUNDARI 

52.2% 54.9% 52.2% 55.1% 52.5% 54.9% 

50.% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

alimentació seca begudes drogueria-higiene 

% compradors 

30.% 

20.% 

27.2% 

18.6% 


27.5% 27.1% 

18.4% 18.6% 

10.% 

.% 


%compradors 

30.% 

20.% 

altra ciutat 

PRINCIPAL 

24.2% 24.% 24.1% 

20.6% 20.2% 20.4% 

SECUNDARI 

10.% 

.% 


En el cas d’alimentació seca i quotidià no alimentari, continua la pauta de la compra 

majoritària en el mateix municipi, però es reforça la importància de la compra en “altra ciutat” 

i també al barri, baixant la compra a altra barri com a segona opció de compra (uns 9 punts 

menys que com a lloc principal). 


44


60.% 

51.1% 

51.9% 


50.% 

40.% 

30.% 

21.7% 19.7% 23.% 23.9% 

19.6% 19.5% 

20.% 

10.% 

.% 

Perfumeria vestit calçat complements 

personals 

30.% 

20.% 

altre barri 

PRINCIPAL SECUNDARI 

25.4% 26.9% 27.8% 27.1% 

22.3% 21.7% 21.9% 

19.1% 

10.% 

.% 

Perfumeria vestit calçat complements personals 

60.% 

50.% 

51.3% 

altra ciutat 

PRINCIPAL SECUNDARI 

57.3% 58.1% 57.2% 

49.2% 48.8% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

23.5% 

26.9% 

.% 

Perfumeria vestit calçat complements personals 

En equipament personal s’acostuma a anar a comprar com a lloc principal i secundari a “altra 

ciutat”, i desprès “altre barri”, amb l’excepció de la perfumeria, la qual es compra al barri, tant 

com a lloc principal com a secundari. 

S’ha de remarcar de totes maneres que a nivell global, la compra a la ciutat ò a una altra ciutat 

donen percentatges semblants en el lloc principal. Com a lloc secundari, el destí a fora de la 

ciutat pren una major importància, arribant a percentatges de més del 57% (a excepció de 

perfumeria). 


45


50.% 

al barri 

41.7% 

PRINCIPAL 

SECUNDARI 

40.% 

30.% 

20.% 

19.7% 21.% 

16.3% 

22.9% 

19.5% 21.2% 

27.% 

26.2% 

20.3% 

19.2% 

16.2% 

31.1% 

24.1% 

10.% 

.% 


30.% 

20.% 

10.% 

.% 

26.% 

21.3% 23.% 23.6% 

24.3% 

18.5% 19.4% 20.3% 19.9% 21.% 

22.2% 23.3% 

17.8% 18.6% 

altra ciutat PRINCIPAL SECUNDARI 

60.% 

50.% 

40.% 

57.3% 56.3% 55.6% 55.9% 56.% 

53.1% 

32.1% 

48.% 

56.9% 56.7% 55.7% 

49.2% 

39.7% 41.8% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

En equipament per la llar com a lloc principal i secundari es va a comprar a l’altra ciutat 

(percentatges superiors al 50%), excepte la ferreteria. La ferreteria té com a lloc principal el 

barri (41.7%), seguit altra ciutat (32.1%), però la vertadera importància de “altra ciutat” es veu 

com a lloc secundari de compra (48%). 

“Altre barri” té més importància com a lloc principal que com a secundari. 


46

Oci i cultura 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

17.4% 

15.4% 16.1% 14.5% 


36.6% 

31.2% 

26.8% 

25.2% 

22.7% 

21.1% 18.5% 

20.4% 21.8% 

22.6% 

.% 


30.% 

20.% 

10.% 

19.7% 

21.4% 21.6% 22.6% 23.6% 

18.8% 

16.5% 17.4% 18.4% 19.% 18.1% 18.1% 

16.% 16.% 

.% 

altra ciutat 

56.9% 56.4% 55.4% 

60.% 52.6% 

51.2% 

53.% 51.9% 

45.6% 

47.1% 

50.% 

41.5% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

PRINCIPAL 

30.3% 

40.6% 

SECUNDARI 

23.% 

37.8% 

• “Altra ciutat” és un lloc més important com a lloc secundari que com a principal. 

• Els productes més comprats “al barri” com a lloc principal i secundari són flors i plantes 

(36.6%), viatges (31.2%) i telefonia (31.1%). 

• “CD, música, ..”, articles esport i informàtica són productes on “altra ciutat” agafa més 

força com a lloc secundari (valors superiors al 50%). 


47

• En general, la compra d’aquests productes, a excepció de flors i plantes i viatges, es 

realitza en primer lloc més a la pròpia ciutat 15 , i en segon lloc és on es busca més a “altra 

ciutat”, tot i mantenint uns percentatges bastant igualats també (uns 4-5 punts de 

diferència entre lloc principal i lloc secundari en el cas d’altra ciutat). 

15 Tot i que els percentatges entre la mateixa ciutat i altra ciutat son al voltant del 50% en els dos casos 


48

3.2.3. Lloc de compra – tipus establiment (comparatiu principal i secundari) 

En el detall de quin és el tipus d’establiment on prefereix efectuar les seves compres, tant les 

principals com les secundàries, s’han graficat aquells establiments que els preferien més d’un 

1% dels compradors 16 . 

% compradors Alimentació fresca (amb pa) PRINCIPAL SECUNDARI 

50% 43.4% 

40.4% 

36.4% 

40% 

28.5% 

30% 

20% 

10% 

17.6% 

7.9% 9.1% 

7.2% 

4.2% 

1.7% 

0% 


Autoservei o 

supermercat 


• Establiment principal per anar a comprar alimentació fresca: Botiga especialitzada 

(43.4%), mercat (17.6%) 

• Establiment secundari tenim: Supermercat (43.3%), hipermercat (9.0%) 

% compradors 

50% 

Alimentació fresca (sense pa) 

42.3% 

PRINCIPAL 

SECUNDARI 

40% 

34.3% 

31.2% 

31.9% 

30% 

21.5% 

20% 

10% 

2.0% 

4.7% 

9.3% 8.4% 

10.0% 

0% 


Autoservei o 

supermercat 


• Establiment principal: especialitzada (34.3%), supermercat (31.9%) i mercat (21.5%) 

• Establiment secundari: supermercat (42.3%), hipermercat (10.0%) 

En resum, tenda especialitzada i autoservei/supermercat són els dos tipus d’establiment on 

s’acostuma a comprar l’alimentació fresca, i en tercer lloc el mercat municipal, que pren la 

16 Dels 9 tipus d’establiment (veure 1.2.2.), permet passar a uns gràfics amb un màxim de 7 tipus, el que 

simplifica la interpretació visual dels resultats de les preferències dels compradors. 


49

vertadera dimensió al fer l’anàlisi sense pa. De totes maneres, el supermercat és la segona 

opció principal de compra d’alimentació fresca. 

Com a lloc secundari de compra, el mercat perd força rellevància, el que permet concloure que 

en primer lloc el consumidor generalment prefereix comprar l’alimentació fresca en 

establiments especialitzats (si sumem especialitzada i mercat dóna un 55’7%), sorgint amb 

força el supermercat com a lloc alternatiu de compra (42’3% com a lloc secundari), i en aquest 

cas, apareix també l’ hipermercat que arriba a un 10% dels compradors que el tenen com a 

lloc secundari de compra. 


50

Alimentació seca/q.No alimentari 

% compradors 

PRINCIPAL 

SECUNDARI 

70.0% 

62.2% 

60.0% 

50.6% 

50.0% 

40.0% 

30.0% 

20.0% 

10.0% 

8.8% 

22.7% 

7.0% 

9.7% 

1.4% 

2.1% 

18.4% 

12.6% 

0.0% 


Autoservei o 

supermercat 


• Establiment principal: supermercat (62.2%) i hipermercat (18.4%) 

• Establiment secundari: especialitzada (22.7%) i hard-discount (9.7%), guanyen 

preferència respecte a la resta de formats. El mercat municipal, tot i augmentar una 

mica, segueix sent testimonial. 

El tipus d’establiment principal preferit és el supermercat, seguit de lluny per l’ hipermercat. 

Aquesta preferència es manté com a opció secundària, tot i que ací emergeix la botiga 

especialitzada com a segona opció (22,7%). En general, hi ha una preferència per l’oferta 

pròxima, fet que explica la preponderància del format mitjana superfície que s’ha anat 

estenent a tots els municipis de la demarcació, amb localitzacions centrals en trama urbana en 

molts casos. 


51

57.5% 


PRINCIPAL 

SECUNDARI 

50% 

40% 

30% 

60% 56.5% 11.5% 

20% 

10% 

9.9% 

1.2% 

1.5% 

6.5% 6.0% 7.5% 

7.8% 

12.1% 

10.3% 

6.2% 

4.7% 

0% 

• Establiment principal: botiga especialitzada (56.5%), supermercat (11.5%), hipermercat 

(6.5%), mercadet/encants (6.2%) 

• Establiment secundari: especialitzada (57.5%), centre comercial (12.1%), gran magatzem 

(7.8%) 

• Les diferencies no són gaire grans entre els tipus d’establiment principal i secundari 

70% 

66.2% 

65.9% 


PRINCIPAL 

SECUNDARI 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

8.6% 8.4% 

6.5% 6.8% 

15.1% 

16.7% 

2.8% 1.4% 

0% 

Especialitzada Hipermercat Gran magatzem Centre comercial Mitjana superfície 

• Establiment principal: especialitzada (66.1%), hipermercat (8.6%) 

• Establiment secundari: centre comercial (16.7%), gran magatzem (6.8%) 


52

70% 

62.7% 

64.3% 

Oci i cultura PRINCIPAL SECUNDARI 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

8.2% 8.3% 7.5% 8.0% 

16.1% 

13.8% 

3.7% 

1.5% 2.8% 

0.8% 

0% 


magatzem 

Centre 

comercial 

Mitjana 

superfície 

Altres 

• Establiment principal: especialitzada (62.7%), centre comercial (13.7%) i hipermercat 

(8.2%) 

• Establiment secundari: especialitzada (64.34%), centre comercial (16.1%), gran 

magatzem (7.9%) 

Les diferencies no són molt grans entre principal i secundari, el que indica unes pautes i hàbits 

molt consolidats, i també, que en general el principal i secundari tendeixen a convergir en el 

sentit que la compra d’aquests productes es fa en llocs amb una certa concentració comercial, 

i que en general a l’hora de comprar es visiten varis establiments (per mirar, comparar, etc., 

abans de decidir-se). 


53

Comparativa global: Tipus d’establiment preferit en la compra per grans grups 

Mercat Mercadet/encants Hard-discount 

Gran magatzem Centre comercial Autoservei o supermercat 


70% 

60% 

50% 

40% 

62.2% 

43.4% 

40.4% 

36.4% 

28.5% 

50.6% 

22.7% 

56.5% 57.5% 

66.2% 65.9% 62.7% 64.3% 

30% 

20% 

10% 

0% 

17.6% 

8.8% 11.5% 

10.3% 12.1% 15.1% 16.7% 9.9% 

13.8% 

16.1% 

4.2% 

7.0% 

9.7% 7.5% 7.8% 

6.5% 6.8% 7.5% 8.0% 

7.9% 6.2% 

4.7% 

El comerç especialitzat és el format preferit per anar a comprar en primer lloc i com a lloc 

alternatiu en la majoria de grups, amb gran distància sobre la resta dels formats. L’únic grup de 

productes que no té aquest format com a lloc preferit en primera instància per anar a comprar 

és en el cas d’alimentació seca i altre quotidià, on pren relleu el supermercat / autoservei, i és 

l’únic en el qual apareix amb un nivell apreciable el hard-discount. 

En el cas de l’alimentació fresca, Supermercat / autoservei també té una gran preferència, sent 

el segon destí principal preferit, i el primer com a lloc secundari de compra d’alimentació 

fresca. Com a tercer lloc preferit apareix el mercat municipal, sobretot com a lloc principal, 

amb un percentatge del 17.6%. 

Finalment, en la compra de no quotidià el centre comercial és la segona opció preferida, tant 

en primer com en segon lloc, i el gran magatzem la tercera, excepte en el cas de parament 

personal, on la tercera opció de lloc principal és el supermercat, tot i que amb percentatges 

molt semblants al del centre comercial 17 . Les proporcions entre els diferents tipus 

d’establiment en els grups d’equipament de la llar i oci i cultura son molt semblants. 

17 Això referma la importància que ha anat adquirint la secció “basar” en molts d’aquests establiments. 


54

3.3. Mobilitat de compra 

3.3.1. Medi de transport utilitzat per anar a comprar. 

La mobilitat per motius de compra està relacionada directament amb dues variables 

fonamentals: el tipus de producte que es va a comprar i el tipus d’establiment i lloc on es va a 

comprar. A la vegada, aquestes dues variables també estan totalment interrelacionades donat 

que hi ha una alta correlació entre tipus de producte i tipus d’establiment preferit per a 

comprar-lo, la qual cosa ens determina el medi de transport utilitzat per accedir-hi. 

En aquest apartat ens centrarem en la relació entre tipus d’establiment a on es va a comprar i 

el medi de transport utilitzat. 

Pel que fa al medi de transport utilitzat per accedir a cada tipus d’establiment, es pot dir: 

• Els establiments on predomina la mobilitat “a peu” són: botiga tradicional (71.8%) i el 

supermercat (59.3%); seguidament trobem aquells on el no hi va és més freqüent 

• El transport públic té un ús molt limitat, només despunta una mica en el gran magatzem 

(10.3%) 

• El cotxe és el transport més utilitzat per anar als centres comercials (76.6%), 

hipermercats (72.2%), seguit de la mitjana superfície (65.3%) i gran magatzem (58.7%) 

Pel que fa a la distribució dels medis de transport utilitzats segons el tipus d’establiment: 

• Ús limitat del transport públic, més utilitzat en el gran magatzem (13.5%) 

• A peu és el mètode més utilitzat per anar a la botiga tradicional (71.8%), 

mercadet(70.5%), hard-discount(65.1%), mercat municipal (61.0%) i supermercat 

(60.2%) 

• En canvi, el cotxe s’utilitza més per les grans superfícies: centre comercial (88.2%), 

hipermercat (87.3%), mitjana superfície (89.1%), gran magatzem (77.1%) 


55

90.% 

Mobilitat segons tipus establiment on es compra 

80.% 

70.% 

60.% 

71.8% 

59.3% 

72.2% 

58.7% 

76.6% 

65.3% 

50.% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

5.2% 

22.9% 

1.5% 

44.1% 

39.5% 

36.2% 

36.9% 

32.2% 

23.8% 

21.2% 

18.4% 17.4% 

10.3% 

2.8% 2.4% 

4.9% 3.8% 

6.5% 7.1% 

26.7% 

13.2% 

7.9% 

5.7% 

2.2% 2.2% 

46.6% 

33.8% 

16.4% 

3.1% 

No hi va A peu Transport púlbic Cotxe 

Estudi d’hàbits de compra Demarcació – desembre / 07 56

100% 

Distribució medis de transport 

90% 

87.4% 

88.2% 

89.1% 

80% 

70% 

60% 

71.8% 

65.1% 

60.2% 61.0% 

70.5% 

77.1% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 

36.8% 

31.3% 

30.5% 

22.9% 

13.5% 

9.3% 

8.2% 

9.1% 

5.2% 

7.9% 

7.7% 

4.7% 

2.5% 3.0% 

2.9% 3.5% 

4.6% 

A peu Transport públic Cotxe 

BOTIGA TRADICIONAL AUTOSERVEI/SUPERMERCAT HARD-DISCOUNT MERCAT MUNICIPAL HIPERMERCAT 

GRAN MAGATZEM CENTRE COMERCIAL MITJANA SUPERFÍCIE MERCADET 

24.8% 


% apacament cotxe 

3.3.2. Aparcament segons tipus d’establiment 

100.% 

97.3% 95.6% 97.3% 97.4% 

90.% 

80.% 

77.2% 

70.% 

60.% 

50.% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

59.8% 

56.1% 

29.4% 

23.8% 

20.1% 

10.8% 

38.% 

47.% 

15.% 

51.3% 

29.9% 

18.8% 

1.6% 1.1% 

3.3% 

1.1% 

1.9% .8% 1.7% .8% 

18.3% 

4.5% 

Carrer Zona Blava Pàrquing 

D’aquest gràfic podem destacar que : 

• Poca utilització de la zona blava en general, però especialment, en aquells establiments 

que tenen pàrquing propi pels clients, on tampoc és important l’aparcament al carrer 

• L’establiment on més s’utilitza la zona blava és en la botiga tradicional (23.8%), seguit 

del mercat municipal (18.8%) 

• En general, predomina l’ús del pàrquing en tots els establiments, excepte al mercadet i 

botiga tradicional on l’aparcament al carrer és el més utilitzat (77.2% i 56.1% 


• L’ús del pàrquing, tot i ser general, té diferents nivells d’importància: molt important 18 

en establiments com: mitjana superfície, centre comercial, gran magatzem i hipermercat 

(més del 95%); i important en el supermercat (59.8%), mercat municipal (51.3%) i harddiscount 

(47%). 

El poc ús de la zona blava enfront del carrer a la demarcació ve determinat sobretot per la 

dotació d’oferta que es troba el comprador en les diferents poblacions, on encara hi ha àrees 

comercials que no s’han dotat d’aquesta infraestructura o bé n’ha ha poca i es troben carrers 

amb aparcament al seu entorn. 

En general, aquests comportaments s’han d’analitzar i definir en el model de mobilitat que 

cada ciutat necessita i les dotacions existents i previstes. 

18 Els grans i mitjans establiments comercials tenen l’obligació legal de dotar-se de pàrquing pels seus 

clients, segons una sèrie de ratis que es fixen en funció de la superfície de venda. 


58

De tota manera, és clar que les darreres transformacions urbanístiques i el desenvolupament 

de plans de mobilitat municipal 19 aniran canviant progressivament els “hàbits d’aparcament”, 

invertint la proporció entre aparcament al carrer i en zona blava o d’infraestructura, estenent 

l’aparcament de rotació (en superfície o zona blava, o soterrat), enfront de l’ocupació sense 

limitació de temps dels vials dels carrers dels municipis mitjans i petits de la demarcació (on 

aquest canvi serà més rellevant però que s’anirà imposant com una mesura de foment de les 

activitats comercials i econòmiques dels seus centres urbans). 

19 Obligatoris per les poblacions de més de 50.000 habitants, a la demarcació Sabadell i Cerdanyola del 

Vallès. 


59

3.4. Evolució en els hàbits de compra 

3.4.1. Altres sistemes de compra 

18.% 

16.% 

14.% 

12.% 

10.% 

8.% 

6.% 

4.% 

2.% 

.% 

Compra a distància 

16.5% 

12.6% 

7.2% 

5.8% 

4.4% 

3.2% 

2.3% 2.1% 2.2% 

1.3% 

1.7% 2.% 

.4% .1%.6% .4% 1.1% .6% .6%.3% .2% .2% .1% 

Catàlegs Tele compra Internet Telèfon Servei a domicili 

ALIMENTACIÓ ROBA I CALÇAT EQUIPAMENT DE LA LLAR LLIBRES, DISCS, MATERIAL ESPORT VIATGES / HOTELS 

En el qüestionari de les entrevistes s’ha preguntat per la utilització d’algun sistema de compra 

no presencial, a distància, per comprar una sèrie de productes, representatius de cada gran 

subsector comercial 20 . 

El sistemes de compra més utilitzats són: 

• Internet pels viatges (16.5%) 

• Servei a domicili per l’alimentació (12.6%) 

• Catàlegs per la roba i calçat (7.2%) 

Sembla donar-se una “especialització” del sistema de compra utilitzat segons el producte, ja 

que el producte que utilitza més un sistema (com es veu en els anteriors), utilitza molt 

residualment la resta. La excepció és llibres, discs, material esportiu, que és el segon producte 

que utilitza més els tres anteriors sistemes: Internet (5.8%), catàlegs (4.4%) i servei a domicili 

(3.2%), potser degut a la diversitat de productes que aquest epígraf avarca. Internet emergeix 

com un canal de compra important per a la compra de viatges / hotels, amb un 16.5%, que a 

més és el sector que utilitza més un sistema de compra a distància. Per a la resta de productes, 

la seva incidència és mínima, a excepció de llibres, discs, etc. 

El servei a domicili es consolida com un canal de compra important pel sector de productes 

quotidians, tot i que dels factors de compra analitzats pels establiments d’alimentació, aquest 

servei afegit és el menys important de tots 21 . 

20 Alimentació per alimentació fresca, seca i quotidià no alimentari, Roba i calçat per equipament de la 

persona, parament llar per equipament llar, llibres, discs material esportiu i viatges/hotels per oci i 

cultura. 

21 Veure apartat 5.2.1. Aspectes rellevants en la compra de productes alimentaris. 


60

3.4.2. Consum d’alimentació semielaborada: plats preparats i congelats 

Freqüència de compra 

% compradors 

50.% 

42.8% 

Distribució de la freqüència 

47.% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

33.8% 

7.% 

.2% .7% 1.3% 

2.6% 

.9% 

No compra Quasi a diari Més d'un cop 

per setmana 

9.5% 

8.8% 

Un cop per 

setmana 

22.% 

21.4% 

20.7% 

1 ó 2 cops per 

mes 

14.5% 

13.4% 13.6% 

Menys d'un cop 

al mes 

20.% 

12.% 

7.7% 

Eventualment 

MENJARS PREPARATS MENJARS SEMIELABORATS PRODUCTES CONGELATS 

• Sols un 7% dels compradors no compra productes congelats, mentre que el nivell de no 

compra és molt més elevat en la resta: menjars preparats (33.8%), menjars 

semielaborats (42.8%). 

• Els productes congelats són els que tenen una freqüència de compra més elevada: 47% 

“1-2 cops al mes”, seguit 22% “un cop per setmana” 

• En general, “1-2 cops al mes” té els percentatges més elevats en els tres productes: 

menjars preparats (20.7%), menjars semielaborats (21.4%) 

En termes generals podem afirmar que aquests productes tenen poca freqüència de compra, 

com demostren els baixos percentatges de “quasi a diari” i “més d’un cop per setmana”, 

coherent amb el valor afegit que donen aquests productes: conservació mitja / llarga (es 

poden emmagatzemar durant temps) i alta disponibilitat per consumir-lo a la llar (ús vinculat a 

la conveniència). 


61

50.% 

%compradors 

Freqüència per productes 

42.8% 

47.% 

40.% 

33.8% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

20.7% 21.4% 

20.% 

14.5% 

9.5% 8.8% 

1.3% 

.2% .7% .9% 

2.6% 

22.% 

13.4% 13.6% 

12.% 

7.% 

7.7% 

MENJARS PREPARATS MENJARS SEMIELABORATS PRODUCTES CONGELATS 

No compra Quasi a diari Més d'un cop per setmana Un cop per setmana 

1 ó 2 cops per mes Menys d'un cop al mes Eventualment 

• La compra de menjars preparats es realitza sobretot “1-2 cops al mes” (20.7%) i/o 

eventualment (20%) 

• Menjars semielaborats també és compren amb una freqüència de “1-2 cops al mes” 

(21.4%), seguit “menys d’un cop al mes” (13.4%) 

• Els productes congelats es compren “1-2 cops al mes” en un 47%, seguit d’”un cop per 

setmana” en un 22%. 

• La baixa freqüència de compra dels menjars semielaborats i preparats, tot i que en el cas 

dels menjars semielaborats no acostumen a tenir una llarga conservació, pot indicar que 

la seva utilitat es més com a solució d’emergència i/o alternativa esporàdica que no pas 

uns productes que s’han integrat en la dieta quotidiana de les llars. 


62

Tipus d’establiment de compra d’alimentació semielaborada 22 

MENJARS 

SEMIELABORATS 

MENJARS 

PREPARATS 

PRODUCTES 

CONGELATS 


Autoservei o supermercat 

Hard-Discount 

Mercat 

Hipermercat 

Gran magatzem 

Centre comercial 

Mercadet/Encants 

Altres 

• En general, els dos establiments on més es compren aquests tipus de productes són el 

supermercat i la botiga especialitzada. Els altres tipus d’establiments tenen percentatges 

residuals, excepte l’hipermercat que té percentatges de gairebé un 10% en congelats i 

semielaborats 

• Menjars preparats es compren, més o menys per igual, en botigues especialitzades 

(46.7%) i supermercat (41.5%) 

• Menjars semielaborats l’establiment de compra és clarament el supermercat (60.2%), 

seguit de la botiga especialitzada (20.9%). En aquest cas, guanya una mica d’importància 

hipermercat (9.8%) 

• Els productes congelats es compren, bàsicament, al supermercat (64%), seguit de lluny 

per la botiga especialitzada (16.3%). També hi ha certa importància de hipermercat 

(9.9%) en comparació als altres tipus d’establiment 

En menjars preparats el tipus d’establiment preferit és la botiga especialitzada. En molts casos 

aquests plats tenen una elaboració artesanal, i per tant, un component clau és la confiança 

que dóna al consumidor qui fa l’elaboració, factor que fa que altres formats on el producte té 

una elaboració més industrial no tinguin aquest posicionament ni presència en el mercat. 

22 Veure resultats detallats a l’Annex 1: Taules. Compra alimentació semi-elaborada. 


63

4. RESTAURACIÓ / OCI EL CAP DE SETMANA 

4.1. Alimentació fora de la llar 

On es dina fora de casa 

FILL/A 

DONA 

HOME 

Restaurant Menjar ràpid Escola Altres 

Home Dona Fill/a Altres 

Restaurant 94.6% Restaurant 93.% Restaurant 81.6% Restaurant 88.9% 

Menjar ràpid 6.9% Menjar ràpid 7.7% Menjar ràpid 16.8% Menjar ràpid 7.4% 

Escola .2% Escola .3% Escola 9.8% Escola 3.7% 

Altres .6% Altres 1.2% Altres .4% Altres .% 

• En tots els casos, el restaurament és el lloc per excel·lència a l’hora de dinar fora de 

casa: home (94.6%), dona (93%), fill/a (81.6%) i altres (88.9%) 

• El menjar ràpid és el segon lloc on s’acostuma a dinar fora de casa, tot i que en uns 

percentatges molt reduïts 

• El cas de fill/a és el que té un percentatge de menjar ràpid més alt (16.8%). En aquest 

cas, el tercer lloc de dinar fora és l’escola (9.8%) 


64

Freqüència feiners 

20.% 

10.% 

15.5% 

3.7% 

3.6% 

14.1% 

10.1% 

6.3% 

.% 

Tots laborables 

Alguns laborables 

HOME DONA FILL/A 

• La freqüència de dinar fora els feiners no supera el 15.5% en cap cas 

• Home és el que acostuma a dinar amb més freqüència fora: “tots els laborables” 

(15.5%) i/o “alguns laborables” (14.1%) 

• Dona acostuma a dinar fora de casa “alguns laborables” (10.1%) 

• Fill/a és que dinar fora amb menys freqüència: “alguns laborables” (6.3%) 

Freqüència festius 

100.% 

83.9% 

90.9% 

91.4% 

90.% 

80.% 

70.% 

60.% 

50.% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

3.2% 

3.3% 

4.% 

.% 

Tots caps setmana 

Alguns caps setmana 

HOME DONA FILL/A 

• La freqüència en que es dina fora els festius és “alguns caps de setmana” 

• Fill/a són els que dinen més fora de casa els festius: “alguns caps de setmana” en un 

91.4%, seguit de la dona 90.9%. Finalment, home és el que dina amb menys freqüència 

els festius: “alguns caps de setmana” en un 83.9% 

• “Tots els caps de setmana” té un freqüència molt baixa en tots els casos: home 3.2%, 

dona 3.3%, fill/a 4% 


65

Despesa mensual 

70% 

62.2% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

16.5% 

8.7% 

2.9% 0.4% 0.1% 0.0% 

9.1% 

0% 

1 A 50 51 a 100 101 a 200 201 a 300 301 a 400 401 a 500 + 800 NS/NC 

• La despesa mensual a l’hora d’anar a dinar fora és 1 a 50 € (62.2%), seguit de lluny per 

51 a 100 € (16.5%) 

• Només un 12.1% té una despesa mensual superior a 100€ 

• Un 9.1% NS/NC 


66

% que realitzen activitat caps de 

setmana 

4.2. Oci els caps de setmana 

Activitats en cap de setmana 

100% 

90% 

80% 

16.3% 

8.6% 

13.1% 

7.4% 

2.8% 

28.2% 

70% 

60% 

50% 

53.7% 

47.5% 

50.1% 

43.9% 

40% 

30% 

20% 

10% 

29.9% 

43.8% 

36.7% 

48.6% 

69.% 

Habitualment 

De vegades 

Mai 

0% 

ANAR FORA 

VAIG A CENTRES 

COMERCIALS 

COMPRO I PASSEJO VAIG AL CINEMA VAIG AL 

TEATRE/ALTRES 

ESPECTACLES 

CULTURALS 

• L’ocupació de lleure durant el cap de setmana més destacada és la d’”anar a fora” amb 

un 70% (del qual un 53.7% correspon a “de vegades”, i un 16.3% “habitualment”). La 

resposta a la pregunta de si tenen segona residència és afirmativa en un 16.2 %. 

• A continuació trobem el “comprar-passejar” amb un 50.1% que ho fa de vegades i un 

13.1% habitualment, i l’anar a centres comercials té un 47.5% de respostes que hi van 

“de vegades”. 

• Aquestes percentatges ens reforcen la importància dels temes d’infraestructures, 

mobilitat i la qualitat i el confort urbanístic que facilitat el passeig com una activitat 

associada a la compra i al lleure del cap de setmana. També té relació tot plegat amb la 

importància de les respostes de dinar fora de casa durant els caps 

• L’activitat menys realitzada els caps de setmana és el teatre/espectacles culturals, si va 

“mai” en un 69%, seguida d’anar al cine (48.6%) 

• No hi ha cap activitat que es faci de forma majoritària “habitualment”, el percentatge 

més elevat el té anar a fora (16.3%), seguit de compro i passejo (13.1%) 

Segona residència 

16.2% 

Sí 

No 

83.8% 


67

5. VALORACIÓ DE L’OFERTA COMERCIAL PEL COMPRADOR 

En el present estudi s’analitza quina és l’opinió dels compradors de la demarcació de la 

Cambra envers l’establiment on fan la compra habitual, els factors més importants en el 

moment de comprar productes quotidians i no quotidians, i sobre el comerç del seu municipi. 

Aquests tres aspectes permeten tenir una composició bastant complerta sobre quins són els 

aspectes rellevants que porten a la decisió de compra i el nivell de satisfacció que té 

habitualment el ciutadà de la demarcació. 

5.1. Aspectes positius i negatius del tipus d’establiment on compra principalment 

El primer punt analitzat és quin són els factors que més valoren, tant positius com negatius, els 

compradors en tant que són clients dels llocs a on van a comprar normalment 23 , agrupant-hi 

l’opinió sobre el tipus d’establiment 24 on compren per grans grups de productes (els “grans 

subsectors”). 

23 El lloc de compra principal. 

24 Els tipus d’establiment on es compra són: 

Establiment especialitzat, autoservei o supermercat, hard-discount, mercat municipal, hipermercat, gran 

magatzem, centre comercial, mitjana superfície especialista, mercadet, altres 


68

5.1.1. Proporció d’opinions amb aspectes negatius sobre el lloc de compra habitual 

La pregunta és de resposta oberta. Un primer anàlisi és la proporció d’enquestats que no 

esmenten cap punt negatiu del lloc principal de compra, indicador del nivell de satisfacció del 

client envers l’oferta comercial on fa les seves compres. 

100% 

90% 

80% 

28.0% 24.7% 24.7% 

31.6% 28.2% 30.7% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

72.0% 75.3% 75.3% 

68.4% 71.8% 69.2% 

20% 

10% 

0% 

ALIMENTACIÓ 

FRESCA 

ALIMENTACIÓ 

SECA / QUOTIDIÀ 

NO ALIMENTARI 

EQUIPAMENT 

PERSONAL 

PARAMENT DE LA 

LLAR 

OCI I CULTURA AGREGAT 

ALGUN PUNT NEGATIU 

CAP 

• En tots els grups l’opinió que no hi ha cap punt negatiu d’on es compra és molt superior 

a la de que hi ha algun punt negatiu, en percentatges similars al voltant del 70%. 

• L’agregat ens mostra que en un 69.2% no hi ha “cap” punt negatiu 

• Concretament, el grup parament per la llar té el percentatge més elevat de “algun punt 

negatiu” (31.6%), és a dir, és el grup que es considera que té més coses ha millorar 

• Els establiments més ben considerats són els del grup d’equipament personal (amb el 

major percentatge de “cap” punt negatiu, 75.3%),i alimentació seca (75.3%). 

Es pot concloure que els compradors de la demarcació estan molt satisfets dels comerços on 

van a comprar, amb percentatges ja esmentats al voltant del 70% de compradors que no 

troben cap factor negatiu. Tot i així, és convenient analitzar quins aspectes positius i negatius 

troben dels llocs on fan les compres, per tal d’introduir pautes de millora possibles en els 

comerços de la demarcació. 


69

5.1.2. Aspectes positius dels llocs de compra habitual. 


Qualitat/Fresc 

42.3% 

Altres 

Proximitat 

9.5% 

12.5% 

Bon aspecte/net 

2.8% 

9.5% 

Confiança 

6.5% 

7.8% 

9.1% 

Amabilitat/Professionalit 

at/Bon tracte 

Preu/Barat 

Varietat 

ALIMENTACIÓ SECA / QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI 

Varietat 

Altres 

27.8% 

Preu/Barat 

12.4% 

15.6% 

Confiança 

3.3% 

15.5% 

Proximitat 

6.2% 

6.8% 

12.3% 

Comoditat 

Qualitat 

Rapidesa 


70


Varietat 

40.2% 

Altres 

Preu/Barat 

15.6% 

12.1% 

Confiança 

3.8% 

10.7% 

Qualitat 

5.3% 

5.9% 

6.5% 

Amabilitat/Professionalitat/Bon 

tracte 

Concentració de botigues 

Proximitat 


Varietat 

42.9% 

Altres 

Preu/Barat 

9.3% 

17.0% 

Comoditat 

2.9% 

10.4% 

Qualitat 

3.4% 

5.2% 

6.1% 

Amabilitat/Professionalita 

t/Bon tracte 


Proximitat 


71

OCI I CULTURA 

Varietat 

46.8% 

Altres 

Preu/Barat 

11.7% 

10.2% 

Amabilitat/Professionalit 

at/Bon tracte 

3.7% 

8.4% 

Qualitat 

4.9% 

5.5% 

5.5% 

Comoditat 


Proximitat 

Aspectes més ben valorats de cada grup són: 

- Alimentació fresca : qualitat/fresc (42.2%), proximitat (12.5%) 

- Alimentació seca: varietat (27.8%), preu/barat (15.6%) i proximitat (15.5%) 

- Equipament personal: varietat (40.1%), preu/barat (12.1%) 

- Equipament llar: varietat (42.8%) i preu/barat (17.0%) 

- Oci i cultura: varietat (46.8%), preu/barat (10.2%) 

En general, varietat i preu/barat són els factors més ben valorats de tots els grups, excepte a 

l’alimentació fresca, la qual predomina qualitat/fresc i la proximitat. Aquest últim factor 

també és important per alimentació seca. De totes maneres, els factors més ben valorats es 

sitúen a gran distància de la resta de factors, amb diferències de més de 20 punts entre el 

primer factor i els següents, excepte en alimentació seca on les distàncies son menors (uns 12 

punts). 

Aspectes amb percentatges més baixos de cada grup: 

- Alimentació fresca: bon aspecte/net (2.8%) i amabilitat/professionalitat (6.5%) 

- Alimentació seca: confiança (3.3%) i comoditat (6.2%) 

- Equipament personal: confiança (3.8%) i amabilitat/professionalitat (5.2%) 

- Equipament llar: comoditat (2.9%) i amabilitat/professionalitat (3.4%) 

- Oci i cultura: amabilitat/professionalitat (3.6%) i comoditat (4.8%) 

En general, amabilitat/professionalitat és el factor que menys és valora positivament en tots 

els grups, excepte alimentació seca 25 . Seguidament trobem altres factors com comoditat, 

confiança i bon aspecte/net, aquest últim només en el cas d’alimentació fresca) 

25 Justament és el tipus de producte on el format preponderant és el de venda no assistida, que utilitzen 

supermercats i autoserveis. Veure apartats 3.1.2 i 3.2.3 


72

AGREGAT 

Varietat 

Altres 

32.2% 

Preu/Barat 

19.9% 

12.8% 


3.8% 

9.3% 

Qualitat/Fresc 

4.7% 

8.2% 

9.1% 

Confiança 

Proximitat 

Qualitat 

Mostra com la varietat és el factor més valorat positivament (32.2%), seguit de lluny per 

preu/barat (12.7%), i també per altres factors que en conjunt signifiquen el 19.9%, però que 

individualment són molt poc significatius. Segueixen, encara més allunyats, sense arribar al 

10%, la qualitat i la proximitat. 

Els factors menys valorats positivament són la confiança (4.7%) i concentració de botigues 

(3.8%). 


73

5.1.3. Aspectes negatius dels llocs de compra habitual. 


Car/Preu 

14.0% 

Altres 

Cues 

5.2% 

3.0% 

Horari 

0.5% 

2.7% 

Poca/manca varietat 

0.7% 

2.2% 

2.5% 

Manca aparcament 

Poca/Manca qualitat 

Lluny/T'has de desplaçar 

ALIMENTACIÓ SECA / QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI 

Car/Preu 

6.9% 

Altres 

5.2% 

Cues 

5.5% 

Aglomeracions/Massa 

gent 

1.3% 

2.8% 


1.8% 

2.3% 

2.3% 

Tracte dolent 




74


Car/Preu 

12.9% 

Altres 


4.2% 

5.1% 


1.0% 

2.9% 

Aglomeracions/Massa 

gent 

1.2% 

2.0% 

2.3% 

Problemes amb les talles 

Cues 

Tracte dolent 


Car/Preu 

9.9% 

Altres 


2.5% 

4.7% 


0.4% 

2.8% 

Aglomeracions/Massa gent 

0.9% 

1.4% 

2.0% 


Cues 

Tracte dolent 


75

OCI I CULTURA 

Car/Preu 

10.6% 

Altres 


4.6% 

1.8% 


0.5% 

3.0% 


0.5% 

1.8% 

1.9% 


Cues 

Tracte dolent 

Aspectes negatius més destacats de cada grup: 

• Alimentació fresca: car/preu (14.0%), cues (3.0%) 

• Alimentació seca: car/preu (6.9%), cues (5.5%) 

• En tots dos casos, seguidament trobem aquells factors relacionats amb poca/manca 

qualitat i varietat (amb percentatges entre el 2%-3%) 

• Equipament personal: car/preu (12.9%), lluny (5.10%), aglomeracions (2.9%) 

• Equipament llar: car/preu (9.9%), lluny (4.7%) i aglomeracions (2.8%) 

• Oci i cultura: car/preu (10.6%), lluny (4.6%) i aglomeracions (3.0%) 

S’observa que hi ha unes percepcions molt semblants, amb els factors que segueixen una 

mateixa jerarquia, segons siguin productes quotidians o no quotidians. En els primers el binomi 

car/ preu i cues són els més rellevants en quant a factors negatius, mentre que en els segons, 

els no quotidians, segueixen una pauta semblant: car/preu, lluny i aglomeracions, amb 

percentatges semblants. 


76

AGREGAT 

Car/Preu 

10.9% 

Altres 


3.1% 

3.8% 

Tracte dolent 

1.6% 

2.9% 

Cues 

1.6% 

1.9% 

2.2% 




• Mostra com car/preu és el factor negatiu amb un percentatge superior (10.9%) 

• Els altres factors tenen percentatges més baixos i pròxims entre ells 

El factor preu no surt com el factor més important en quant a factor positiu (preu barat), tot i 

que sí sorgeix en segona posició, i com a factor negatiu, aflora en primer i destacat lloc. Això 

indica una sensibilitat al preu força rellevant per part dels compradors de la demarcació, 

sobretot en els casos en què el posicionament del comerç es percebi com un lloc car. 

En aquest sentit, podem afegir que en l’Informe que s’ha elaborat a part sobre els resultats de 

l’estudi qualitatiu realitzat amb reunions de grup amb compradors es pot constatar com les 

seves valoracions de fons estan molt condicionades per la relació qualitat - preu i l’oferta 

cada vegada més competitiva en aquest sentit. 


77

5.2. Importància dels motius de compra en un establiment 

El segon aspecte analitzat és quins factors són rellevants pel comprador de la demarcació en el 

moment de fer la compra en un establiment. Es pretén conèixer quins factors són rellevants en 

la decisió de comprar un determinat producte, i s’han agafat com a família representant dels 

dos grans tipus de compra / producte, compra quotidiana i no quotidiana la compra de 

productes d’alimentació i la compra d’equipament personal. 

En la graella de respostes possibles 26 , la valoració podia ser múltiple, de forma que algú podia 

donar la màxima importància a tots els aspectes preguntats. 

5.2.1. Aspectes rellevants en la compra de productes alimentaris 

Molt/Bastant 

Poc/Gens 

Comanda telefònica 

Servei a domicili 

Pagament amb tarja de 

crèdit 

Que es compri de pressa 

La facilitat d'aparcament 

Un horari ampli 

Que estigui a la vora 

Que estigui bé de preu 

El tracte dels venedors 

La varietat dels productes 

La qualitat dels productes 

16.5% 

22.6% 

62.6% 

71.3% 

79.8% 

86.8% 

91.1% 

96.6% 

96.8% 

99.% 

99.5% 

74.1% 

68.3% 

34.1% 

26.6% 

16.6% 

12.1% 

7.7% 

3.4% 

2.9% 

1.% 

.4% 

• Motius amb molta importància a l’hora d’anar a comprar: qualitat, varietat, tracte 

venedors i preu (factors referents al propi producte i la venda directa) 

• Molt importants però perdent força tenim: proximitat, horari ampli i aparcament 

(factors referents a l’accés al lloc de compra) 

• Factors importants: rapidesa de compra, pagament targeta crèdit 

• Factors amb menys importància: servei a domicili i comanda telefònica. Aquests dos 

factors son valorats com gens importants com a decisors per anar a comprar a un lloc 

productes d’alimentació, tot i que son serveis que es van utilitzant cada cop més 27 . 

26 Veure Matriu d’enquesta. Annex 3 

27 Veure apartat 3.4.1. Altres sistemes de compra. 


78

5.2.2. Aspectes rellevants en la compra de productes d’equipament personal 

Molt/Bastant 

Poc/Gens 

Pagament amb tarja de 

crèdit 









67.1% 

72.3% 

80.7% 

85.6% 

86.1% 

96.9% 

97.9% 

98.3% 

98.5% 

29.9% 

25.7% 

18.% 

11.8% 

12.5% 

3.1% 

2.% 

1.4% 

1.3% 


venedors, preu (factors referents al propi producte o venda directa) 

• Factors molt importants però amb menys percentatge: horari ampli, aparcament, 

proximitat (factors de l’accés al lloc de compra) 

• Elements importants: rapidesa compra, pagament targeta crèdit 

• No hi ha elements gens importants 

Comparativa entre els dos tipus de producte. 

Les diferències dels aspectes importants entre productes alimentaris i equipament personal no 

són molt acusades. L’element proximitat perd importància respecte horari i aparcament, tot i 

així continua sent un element molt important. L’altra diferència és que no existeixen elements 

gens importants en equipament personal, indicador de que cada cop més en la compra no 

quotidiana agafen valor els serveis afegits que acompanyen a l’oferta comercial estricta. 


79

5.3. Opinió sobre el comerç de la ciutat / barri 

NO MASSA 

BOTIGUES 93'2% 

TRACTE VENEDOR 

AMABLE 89'9% 


PROFESSIONAL 

88'2% 

VALORACIÓ 

POSITIVA 

VENEDOR 

IMMIGRANT 87'1% 

HORARI AMPLI 

86'3% 

BOTIGUES 

CÒMODES 85'1% 

CARRERS 


VALORACIÓ 

NEGATIVA 

FACILITAT 

D'APARCAMENT 

76'8% 

BOTIGUES CARES 

75'1% 

TRANSPORT 

PÚBLIC ÚTIL 

61'5% 

VENEDOR CONEIX 

CATALÀ 76'8% 

BOTIGUES 

MODERNES 72% 

NO MANQUEN 


L’opinió global dels ciutadans de la demarcació sobre l’oferta comercial dels seus municipis és 

molt positiva, ja que dels 13 factors enquestats sols 3 ofereixen una valoració negativa. 

Destaca l’elevada valoració de l’atenció que es rep per part del comerç de la ciutat (més d’un 

88% en el tracte rebut, no sobren botigues (93´2%), l’horari ampli (86’3%), no es percep 

negativament que el venedor sigui immigrant (87’1%), un bon coneixement del català (76’8%)). 

També es percep una oferta comercial còmoda (85’1%) i moderna (76%). Finalment, l’opinió 

sobre l’ urbanisme comercial de les ciutats és força positiva (77’9% carrers còmodes), reflex de 

l’important esforç municipal dels darrers anys. 

Els aspectes amb una valoració negativa es troba en primer lloc la falta d’aparcament (76’8%), 

seguit de molt a prop que les botigues són cares (75’1%), i que el transport públic no es útil per 


80

anar a comprar (61’5%). Aquests tres factors percebuts negativament confirmen dos fets ja 

percebuts en altres punts de l’estudi: 

Hi ha una sensibilitat alta envers el preu per part dels compradors (tot i no ser el factor 

més important per decidir anar a comprar). Com ja s’ha dit, recordem que en l’Informe 

que s’ha elaborat a part sobre els resultats de l’estudi qualitatiu realitzat amb reunions de 

grup amb compradors es pot constatar com les seves valoracions de fons estan molt 

condicionades per la relació qualitat - preu i l’oferta cada vegada més competitiva de 

productes de qualitat, encara que sigui amb estratègies de marca blanca, amb preus i 

promocions atractives. 

Hi ha certs dèficits infraestructurals en els municipis de la demarcació que incideixen en la 

mobilitat generada per la compra: manca d’aparcaments i una oferta de transport públic 

que s’adapti a les necessitats específiques de la mobilitat per motiu de compra. La millora 

de l’oferta de transport públic és clau per continuar avançant cap a una major 

sostenibilitat en la mobilitat generada per raó de compra en la demarcació.! 


81

6. ELS HÀBITS DE COMPRA DELS JOVES DE LA UNITAT FAMILIAR 

Tal com es comprova a l ‘apartat 2.1.1 els joves homes de la demarcació que tenen entre 16 i 24 

anys són l’11% del total de població, i els joves dones són un 10,3%. En canvi, l’estudi realitzat 

detecta que en aquest tram d’edat el percentatge sobre total de compradors és més elevat per al 

cas de les dones (3.4% del total de compradors) que per als joves – homes (2.8%). 

També és important destacar el pes que significa la població de la demarcació menor de 16 anys en 

tant que potencials compradors per als propera anys : el 16.46% del total; un 17% del total 

d’homes i un 15.9% del total de dones. 

A continuació es detallen les característiques bàsiques dels joves de els llars enquestades en 

l’estudi. 

6.1. Situació dels joves de les llars enquestades. 

Aturat; 5.2% 

Treballen a temps 

complet; 49.4% 

Estudia; 57.1% 

Treballen a 

temps parcial; 

11.4% 

• Els joves bàsicament són estudiants (57.1%) i/o treballen a temps complet (49.4%) 


82

6.2. Productes que compren els joves 28 

100.% 95.2% 

80.% 

58.2% 

60.% 

40.% 

34.8% 

20.% 

13.3% 

8.7% 7.7% 6.3% 4.4% 2.2% 1.7% 1.5% 1.2% 1.% .7% .5% .5% .3% .2% .2% .2% .2% .2% 

.% 

• El producte que més compren els joves per és el vestit (95.2%), seguit del calçat (58.2%) 

i CD, música i DVD (34.8%), per tant, són productes molt relacionats amb l’equipament 

personal i amb les seves afeccions de temps lliure. 

• Els productes menys comprats pels joves són els relacionats amb la llar i l’alimentació, 

tan fresca com seca (percentatges menors a 1%), pel fet que són joves que viuen amb la 

família i no s’han independitzat. 

28 S’ha de tenir present que aquestes respostes són las que sobre els joves de la llar diuen 

(coneixen) els entrevistats, no són respostes directes de la població analitzada (els joves) . 


83

6.3. A on compren? 29 : Tipus d’establiment i població 

Mitjana superfície 

2.2% 

Mercadet / 

Encants 

1.8% 

No sap 

2.8% 

TIPUS D'ESTABLIMENT 


25.5% 

Botiga 

especialitzada 

50.2% 

Gran magatzem 

14.0% 

Hipermercat 

2.4% 

• El tipus de producte que acostumen a comprar els joves (equipament personal i 

productes per al lleure) condiciona el tipus d’establiment a on solen anar a comprar i 

coincideix amb els resultats analitzats per al conjunt de les població compradora: botiga 

especialitzada (50.2%), centre comercial (25.5%), gran magatzem (14.0%). Sols es 

detecta un cert increment del pes dels centres comercials . 

• Els altres tipus d’establiment tenen percetatges molt inferiors (no arriben al 3%) 

Terrassa 

1.7% 


10.8% 

Sant Cugat del 

Vallès 

1.4% 

LLOC ON VAN 

Barcelona 

30.2% 

Sant Quirze del 

Vallès 

1.8% 

No sap 

1.4% 

Manlleu 

1.4% 


50.3% 

• La població més important on van a comprar els joves: Sabadell (50.3%) 

• Altres ciutats importants: Barcelona (30.2%) i Barberà del Vallès (10.8%) 

• La resta de poblacions tenen uns percentatges poc rellevants (inferiors al 2%) 

29 En els gràfics només es grafien aquelles ciutats i establiments amb percentatges superiors a l’1% (consultar Taules ANNEX 1) 


84

7. EVOLUCIÓ DELS HÀBITS DE COMPRA DE 2000 A 2007 

7.1. Principals característiques de les fitxes tècniques de les dues enquestes. 

En aquesta capítol es comparen alguns dels resultats de l’estudi d’hàbits de l’any 2000 amb els 

obtinguts amb l’estudi del 2007, en aquells indicadors que són més equiparables i significatius 

des d’un punt de detectar o apuntar possibles variacions o canvis de tendència. 

Hem de tenir present, però, que hi ha algunes diferències metodològiques de les dues 

investigacions donat que la mostra i la representativitat és diferent: 

Enquestes 2000: 2038 famílies enquestades 

Enquestes 2007: 2028 famílies enquestades 

Població demarcació 2000: 397.474 habitants 

Població demarcació 2007: 456.240 habitants 

També és una mica diferent l’orientació de l’estudi del 2000, més orientat a detectar llocs de 

compra i fugues intermunicipals, i el 2007 més centrat en el comportament, hàbit i opinió del 

comprador amb l’objectiu d’aportar informacions útils per a les empreses del sector comercial. 

Això també ha comportat algunes modificacions dels qüestionaris emprats, tal com hem 

explicat al primer capítol sobre metodologia. 


85

7.2. Hàbit de compra principal. Lloc, tipus d’establiment 

7.2.1. Lloc de compra 

L’evolució del lloc de compra a on es va a comprar en primer lloc s’ha de veure des de dues 

perspectives: quin grau “d’autocontenció” hi ha en la compra dels productes al propi municipi, 

i com han variat els destins quan es va a comprar a altres ciutats. 

Compra al municipi 


municipi 2007 municipi 2000 

100% 

80% 

94.1% 94.2% 93.3% 91.2% 

83.0% 

87.4% 85.5% 

64.3% 

88.3% 

83.0% 

75.5% 

82.3% 

60% 

40% 

20% 

93.1% 

91.3% 

92.4% 

90.9% 

75.5% 

88.8% 

90.6% 

70.0% 

87.1% 

66.1% 

63.3% 

94.8% 

0% 



100% 

80% 

60% 

40% 

20% 

0% 

61.4% 

93.4% 

85.9% 

74.8% 

75.7% 

73.5% 

87.1% 

91.6% 

86.2% 

77.0% 

76.3% 

92.4% 

61.4% 

85.7% 

63.8% 

42.4% 

75.2% 

43.9% 

64.1% 

64.2% 

46.2% 45.0% 

93.8% 

66.6% 

• En alimentació fresca hi ha hagut un descens en els casos de Montcada i Reixac (lleuger, 

7,5%), Polinyà (12.2%) i Sentmenat (el més acusat, 16.9%). Per contra, ha augmentat en 

el cas de Palau-solità i Plegamans (12.5%), Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès. 

• En alimentació seca hi ha un creixement significatiu de l’autocontenció en quasi tots els 

municipis, amb percentatges que volten el 10% en molts casos, tot i que hi ha alguns 

que fan uns salts molt més grans, de l’ordre de 20 punts o més. Sols Sentmenat baixa 

amb gairebé un 17%. 

En resum, en la compra de productes quotidians els percentatges d’autocontenció han 

augmentat en la majoria de municipis, sempre que l’estructura de l’oferta comercial ho ha 

possibilitat. 


86


100% 

80% 

93.4% 


60% 

40% 

20% 

0% 

87.9% 

50.1% 

46.8% 

41.6% 

42.4% 

45.2% 

64.4% 

61.8% 

29.8% 

42.8% 

42.3% 45.2% 37.0% 

26.6% 

57.9% 

49.6% 

8.1% 

25.6% 26.7% 

16.0% 

29.5% 

41.6% 

21.7% 


100% 

80% 

60% 

40% 

20% 

0% 

82.9% 

77.7% 

66.9% 

68.7% 

31.1% 

13.5% 


66.4% 

57.1% 

49.9% 52.2% 

42.1% 

74.5% 

37.5% 

46.1% 

23.3% 

37.4% 39.6% 29.8% 27.2% 27.4% 

28.1% 

15.9% 

39.7% 

25.3% 

OCI I CULTURA 

100% 

86.6% 


80% 

60% 

40% 

20% 

0% 

77.9% 

61.9% 

44.3% 

66.6% 

18.4% 

68.1% 

53.1% 

50.2% 

43.1% 36.9% 

70.3% 

37.8% 35.8% 30.4% 33.3% 

61.5% 

47.4% 

37.6% 36.5% 

27.3% 

15.9% 

52.1% 

29.8% 


87

• En parament personal els destins de compra no canvien gaire entre 2000 i 2007, a 

excepció de Sabadell i Cerdanyola del Vallès, on baixa una mica la compra a la ciutat 

(entre 6 i 7 punts menys), i augmenten una mica, entre 7 i 9 punts, a Ripollet, Castellar 

del Vallès i Polinyà, i puja molt a Palau-solità i Plegamans, Sant Quirze del Vallès i 

Barberà. 

• En parament de la llar i oci i cultura, les pautes son semblants en els dos grups (si una 

població baixa o puja, ho fa en ambdós grups, a excepció d’algun cas). En general es 

produeix un descens bastant significatiu en tots els municipis, amb l’excepció de Barberà 

del Vallès i Ripollet (sols en el cas d’oci i cultura) que puja una mica la compra al 

municipi. 

En aquests grups l’autocontenció té comportaments diferents segons les poblacions i el grup, 

tot i que es pot diferenciar un comportament una mica diferent entre parament personal, amb 

una tendència més de proximitat, i equipament llar i oci i cultura, que tenen ambdós pautes 

semblants i una tendència més acusada en la fuga als pols d’atracció comercial de la 

demarcació 30 

30 Veure vol. 14. Estudi de la compra en els punts d’atracció comercial. 


88

RESUM PER GRUPS 

90% 

80% 

86.0% 

87.8% 

72.1% 

79.6% 

2007 2000 

70% 

60% 

50% 

40% 

52.0% 57.1% 

56.8% 

60.8% 

50.1% 

51.6% 

30% 

20% 

10% 

0% 

Alimentació 

fresca 

Alimentació 

seca/quotidià 

no alimentari 

Equipament 

personal 

Equipament per 

la llar 

Oci i cultura 

A nivell global es distingeixen dues pautes, segons siguin grups de producte quotidià o no 

quotidià: 

• En productes quotidians, s’ha consolidat la compra al municipi, “l’autocontenció”, 

pujant una mica en l’alimentació seca (més de 7 punts), i baixant lleugerament en 

alimentació fresca (menys de 2 punts). Per tant, la proximitat és un factor clau de 

localització. 

• En productes no quotidians, apareixen dos “subgrups”: per una banda equipament 

personal, que augmenta lleugerament la compra al municipi, essent majoritari (puja 4’8 

punts), el que pot indicar de consolidació dels nuclis comercials dels diferents municipis. 

Per l’altra, equipament per la llar i oci i cultura, que augmenten les fugues de compra a 

d’altres ciutats, baixant l’autocontenció entre 7 i 9 punts. 

Aquesta divergència en els hàbits entre els dos subgrups pot explicar-se per la diferent 

assiduïtat en la compra de cadascun. Equipament personal té una assiduïtat més 

elevada, compra més freqüent, regular, el que pot donar més valor a la proximitat. 

Equipament llar i oci i cultura tenen una assiduïtat bastant menor 31 , el que pot 

compensar, dins de “l’excepcionalitat” de la compra, que el consumidor faci un major 

esforç en el desplaçament i vagi als pols d’atracció comercial que tenen una major 

concentració d’oferta d’aquests productes. 

31 Veure 3.1.3. Assiduïtat i despesa de compra. 


89

Mapes de fugues estudi 2000. Les ciutats de la demarcació de la Cambra 


90


91


92


93


94


95

Les variacions en els destins de compra a d’altres ciutats des de cada municipi, segons els grans 

grups de productes, es veu molt bé en els mapes de fugues de 2000 i comparant-los amb els 

de 2007, on gràficament s’observen el que s’ha esmentat en l’anterior apartat. 

Els canvis de destí més significatius són 32 : 

• En alimentació fresca per una banda, ja comentat, augmenta la compra en el propi 

municipi amb alguna excepció, i per l’altra, es diversifiquen els destins d’una ciutat cap a 

les altres, destacant que surt amb més claredat Sant Quirze (Alcampo) com a destí per 

diferents municipis , i també que augmenten altres fluxos que en 2000 eren menors 

(com de Polinyà, que augmenta la fuga cap a Santa Perpètua de Mogoda i sorgeix Palausolità 

i Plegamans com a nou destí). Per contra, Barberà del Vallès / Baricentro perd una 

mica d’importància com a destí de compra d’alimentació fresca. 

• En alimentació seca es mantenen els destins principals de compra a una altra ciutat: 

Baricentro i Alcampo (els dos centres comercials de la demarcació 33 , amb hipermercats), 

tot i perdre gruix el primer en els fluxos procedents de les ciutats de la demarcació (amb 

descensos remarcables, entre 5 y més de 10 punts). Palau-solità i Plegamans, Castellar 

del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda es converteixen també en receptors de fluxos de 

compra d’altres ciutats veïnes. 

• En equipament per la persona es manté la centralitat de Sabadell com a destí principal 

de compra a una altra ciutat en 2007, igual que passava en 2000, tot i perdent gruix en 

els fluxos captats. La diferència és que augmenten els fluxos existents en 2000 de 

compra a Barberà del Vallès / Baricentro en 2007, apareixent fluxos de 2 dígits que en 

2000 eren d’un. Finalment, apareixen fluxos cap a l’Alcampo de Sant Quirze del Vallès 

que en 2000 no sorgien. 

• En equipament de la llar i oci i cultura, el 2000 els destins majoritaris, des de les ciutats 

de la demarcació a altres ciutats de la demarcació, eren Sabadell i Barberà del Vallès 

(Baricentro), amb una autocontenció que vorejava el 50% o més en les poblacions del 

sud de la demarcació, i el 40% en les poblacions del nord. El 2007 hi ha una major 

diversificació dels destins, al augmentar el detall dels fluxos, sorgint també Sant Quirze 

(l’Alcampo), com a destí tant de parament llar com oci i cultura, tot i que en 

percentatges molt inferiors als dos grans atractors: Sabadell i Baricentro. El més 

destacable, a banda d’això, és que es produeix en aquests dos grups un descens notable 

en la compra en el propi municipi, augmentant la fuga als nuclis comercials de l’àrea. 

32 S’ha de considerar que en els mapes de 2000 no es grafien els fluxos menors del 4%, i en els de 2007, 

s’han obviat els inferiors a l’1% 

33 Veure també volum 14: Estudi de la compra en els punts d’atracció comercial. 2007 


96

7.2.2. Tipus d’establiment 

Compra de productes quotidians 

La comparativa entre el 2000 i el 2007 del tipus d’establiment on es compra l’alimentació 

fresca ens apunta unes constatacions que coincideixen amb l’anàlisi dels continguts de la 

investigació qualitativa feta amb dues reunions de compradors 34 : augmenta la quota i l’atractiu 

comercial dels supermercats i autoserveis, mentre que perd importància el pes de la compra 

en els mercats i en les botigues especialitzades (tot i que continuen ocupant el primer lloc però 

amb 6.1 punts menys). Entre 2000 i 2007 el % de compra en supermercats augmenta 10.9 

punts,, i l’ hipermercat puja 4.5 punts, mentre que els mercats en disminueixen 7.6, i la botiga 

especialitzada baixa del 49.5% al 43.4%. Per tant, constatem un desplaçament de compra 

d’alimentació fresca de la botiga especialitzada i mercats cap a supermercats i hipermercats. 



49.5% 

60% 43.4% 

40% 

20% 

28.5% 

17.6% 

1.7% 

1.7% 

17.6% 

25.2% 

2.7% 3.3% 

7.2% 

1.5% 

0% 

Nota: altres inclou grans magatzem, centre comercial i mercadets/encants 

Pel que fa a l’alimentació seca, també detectem un augment de la importància de la compra 

en autoserveis i supermercats i també en els centres comercials i hipermercats, a la vegada 

que perd molt pes el hard-discount (baixa del 18.8% al 7%). 


80% 

60% 

40% 

20% 

6.1% 

8.8% 

62.2% 

44.9% 

7.0% 

18.8% 


12.0% 14.0% 

18.4% 

1.2% 

4.2% 

2.48% 

0% 

Nota: altres inclou grans magatzem i mercat 

34 Veure Estudi Hàbits. Vol. 15. Estudi qualitatiu dels hàbits de compra. 


97

Compra de productes no quotidians 

Quant a l’equipament de la persona, la comparació dels tipus d’establiments per anar a 

comprar també ens indica com a fet més destacat la pèrdua de pes de la botiga especialitzada 

que passa del 76.6% al 56.5%, mentre que augmenta el percentatge de centre comercial i 

d’altres (on es recull l’efecte dels mercadets). 


76.6% 


80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 

56.5% 

1.2% 

Especialitzada Hard-discount Hipermercat Gran 

magatzem 

8.8% 6.0% 18.0% 

7.4% 

1.2% 

6.5% 7.5% 10.3% 

Nota: altres inclou autoservei/supermercat, mercat i mercadet/encants 

Centre 

Comercial 

Altres 

De forma similar als anteriors, el gràfic comparatiu de tipus d’establiment on es compra 

l’equipament de la llar també pales ala pèrdua de 10 punts de la botiga especialitzada, i l’ 

increment dels hipermercats ui centres comercials. 


76.0% 


80% 

66.2% 

60% 

40% 

20% 

3.4% 6.4% 9.3% 

15.1% 

8.6% 6.5% 

2.5% 2.4% 

2.8% 0.84% 

0% 


magatzem 

Centre 

Comercial 

Mitjana 

superfície 

Altres 

Nota: altres inclou autoservei/supermercat i mercadet/encants 


98

El comportament del lloc preferit de compra de productes relacionats amb el lleure i cultura 

no presenta canvis massa significatius. Continua el pes majoritari de la botiga especialitzada, 

amb una pèrdua moderada, mentre que augmenta el percentatge dels hipermercats i centres 

comercials que també és lògic degut a la diversitat de productes que s’engloben dins d’aquest 

grup (llibres, informàtica, música,...). 

OCI I CULTURA 

69.8% 


80% 

62.7% 

60% 

40% 

20% 

8.4% 10.0% 

3.1% 

13.8% 

8.2% 7.5% 

3.2% 5.5% 

3.7% 4.14% 

0% 


magatzem 

Centre 

Comercial 

Mitjana 

superfície 

Altres 

Nota: altres inclou autoservei/supermercat, hard – discount, mercat i mercadet/encants 


99

7.3 Hàbits de compra secundaris 35 

80% 

77.7% 

73.5% 

Lloc de compra secundari 2007 - 2000 

70% 

66.4% 

60% 

50% 

40% 

30% 

61.1% 

28.8% 

24.1% 

48.9% 49.9% 

46.9% 

43.7% 

40.0% 

37.1% 

35.2% 

53.0% 

50.6% 

38.3% 

31.8% 

32.2% 

20% 

17.6% 

18.1% 

10% 

0% 

Alimentació 

fresca 

Alimentació 

seca/quotidià no 

alimentari 

Equipament 

personal 

Equipament per la 

llar 

Oci i cultura 

municipi 2000 altra ciutat 2000 municipi 2007 altra ciutat 2007 

• En els grups de quotidià tenim increments importants (més de l’11%) del municipi com a 

lloc de compra secundari i descens de altra ciutat, continua sent més elevat el 

percentatge de compra al municipi que a altra ciutat 

• En els grups de no quotidià en tots els casos augmenten els percentatges de compra a 

una altra ciutat en 2007, moderadament en el cas d’equipament personal, on puja un 

6%, i també puja un 2% la compra al municipi, i molt acusadament en els altres dos 

grups. En equipament per la llar i oci i cultura la compra a altra ciutat puja gairebé 20 

punts, mentre que varia molt lleugerament la compra al municipi. 

En general, l’evolució en el destí del lloc de compra secundària segueix la mateixa tònica que 

l’observa’t en el destí de compra principal, tot i que en alimentació fresca els percentatges de 

compra al municipi són inferiors al lloc principal. Una dada molt destacable, és que augmenta 

molt la proporció global de segon lloc de compra, el que indica que el destí de compra triat 

cada cop està més diversificat, no existeix un únic destí (a excepció d’alimentació seca i 

d’equipament personal, que ja tenien uns percentatges alts en 2000, més d’un 90%), passant 

el 2000 d’uns percentatges de més d’un 80% en alimentació fresca, sobre un 72% en 

equipament llar i un 55% en oci cultura, a tenir tots els grups més d’un 90% de compradors 

amb lloc secundari de compra, excepte oci i cultura, que s’hi apropa amb un 88.9% el 2007. 

35 Ací es grafia els compradors que han manifestat que tenen lloc de compra secundari, i per tant, 

municipi i altra ciutat no sumen 100 al faltar-hi aquells que no tenen un segon lloc de compra. 


100

7.4. Evolució en els sistemes de compra i alimentació amb valor afegit 

7.4.1. Altres sistemes de compra 

14.% 

12.% 

10.% 

2007 

12.6% 

8.% 

6.% 

4.% 

2.% 

.% 

7.2% 

5.8% 

4.4% 

3.2% 

2.3% 2.1% 2.2% 2.% 

1.3% 

1.7% 

.6% 

1.1% 

.6% 

.1% .4% 

.6% 

.% .2% .2% 

Catàlegs Tele compra Internet Telèfon Servei a domicili 

ALIMENTACIÓ ROBA I CALÇAT EQUIPAMENT DE LA LLAR LLIBRES, DISCS, MATERIAL ESPORT 

14.% 

12.% 

12.6% 

2000 

10.% 

8.% 

6.% 

8.5% 

5.4% 

5.% 

4.% 

2.% 

.% 

2.8% 

1.2% 

1.7% 

.5% .7% .3% .1% .1% .3% 

Catàlegs Telecompra Internet Telèfon Servei a domicili 

ALIMENTACIÓ ROBA I CALÇAT EQUIPAMENT LLAR LLIBRES, DISCS, MT. ESPORT 

Comparant l’evolució dels sistemes de compra entre 2000 i 2007, tenim com a dades més 

rellevants: 

• Catàlegs perd importància global com a sistema de compra, tot i seguir sent el primer en 

roba i calçat, i equipament llar, i és el segon en compra de llibres, discs, mat. Esport. A 

més, com a sistema de compra guanya importància respecte al 2000 com a canal de 

compra de roba i calçat (del 5.4% al 7.2%), on la resta de sistemes romanen marginals. 

• Tele – compra incrementa el percentatge en equipament per la llar (1.2% al 2.1%), i 

baixant / pujant lleugerament en la resta de productes, tot i continuant sent un canal 

residual per aquests. 

• Internet és el sistema de compra que experimenta el canvi més fort, no s’utilitzava al 

2000 gairebé gens en cap cas (0.3% per llibres, discs, mat. Esport), i en 2007 comença a 

tenir percentatges importants, sent el canal principal de compra a distància de llibres, 

discs i mat. esport, i sent el segon canal en importància per a la compra d’alimentació, 

tot i que molt per darrera del servei a domicili. 

• Telèfon també incrementa el seu ús, tot i que modestament. 


101

• Servei a domicili experimenta un gran creixement en alimentació (d’un 5.0% a un 12.6% 

de llars que l’utilitzen algun cop), igual que també un increment important en llibres, 

disc... (0.3% a un 3.2%). 

En general, podem observar que la tendència d’utilitzar altres sistemes de compra va en 

augment, consolidant-se els sistemes de compra que en 2000 emergien (sobretot Internet), i el 

més remarcable és que sembla que es produeix un efecte substitució entre els sistemes 

clàssics de compra a distància (catàlegs), per la resta de sistemes més nous. El cas més 

important és la consolidació d’Internet com un canal de compra important, que en 2000 tot 

just emergia (donava, a nivell global, un 0.3%) tot i que sols per alguns productes concrets 

(llibres, discs, material esport). 

En resum, en 2007 no s’ha produït un gran increment de la compra a distància gràcies a les 

noves tecnologies, si no un efecte substitució. La compra presencial és la gran dominadora, ja 

que al 2007 els percentatges de compra per algun dels sistemes estudiats són gairebé idèntics 

als de 2000 36 . 

36 El percentatge de llars que no compren per cap dels sistemes de compra analitzats són, en 2000 i 

2007: 

2000 2007 

ALIMENTACIÓ 84,8% 84,3% 

ROBA I CALÇAT 94,1% 91,3% 

EQUIPAMENT LLAR 95,8% 94,% 

LLIBRES, DISCS, MT. ESPORT 86,1% 87,8% 


102

7.4.2. Consum d’alimentació semielaborada 

50% 

43.1% 


47.1% 

40% 

33.8% 

30% 

20% 

10% 

0% 

No compra 

7.0% 

1.3% 0.9% 

2.6% 

Més d'un cop 

per setmana 

9.5% 8.9% 

22.0% 

Un cop per 

setmana 

21.6% 

20.7% 


mes 

14.6% 13.5% 

13.6% 


al mes 

menjars preparats menjars semielaborats productes congelats 

20.0% 

12.1% 

7.7% 

Eventualment 

70.% 

69.6% 

2000 

60.% 

50.% 

40.% 

30.% 

20.% 

10.% 

.% 

38.9% 

No compra 

10.8% 

.5% 

Més d'un cop 

per setmana 

7.% 

26.% 

6.% 

Un cop per 

setmana 

30.% 

15.% 

54.% 


mes 

6.% 5.% 4.5% 4.4% 4.2% 


al mes 

menjars preparats menjars semielaborats productes congelats 

18.1% 

Eventualment 

• En 2007 ha augmentat la compra de productes d’alimentació semielaborada, donat que 

el percentatge de no compra de menjars semielaborats baixa molt (de gairebé un 70% 

que no en comprava es passa a un 43%), el de menjars preparats baixa 5 punts també 

(quedant-se en un 34% aproximadament). El de congelats, que ja tenia un percentatge 

força baix de no compradors el 2000 (10.8%) també baixa fins a 7%. 

• La freqüència de compra d’aquests productes es diversifica respecte a 2000, on la 

freqüència de compra era sobretot 1 ó dos cops al mes, seguida en els congelats per un 

cop a la setmana. En 2007 sorgeix un cert consum amb caràcter més quotidià (més d’un 

cop per setmana dona uns percentatges que no sortien en 2000), però també augmenta 

força la compra menys quotidiana 37 sobretot per als productes semielaborats i preparats 

37 Remarcar que per a molts d’aquests productes, el seu destí és el magatzematge de llarga durada 

(congeladors, conserves, que duren mesos) 


103

on ha augmentat la població compradora però on les freqüències més habituals són d’1 

o cops al mes i més esporàdicament. 

• Per al cas dels congelats es mantenen les freqüències més habituals del 2000 però 

variant els %: 1 o 2 cops al mes és la més destacada (47.1%), i un cop per setmana amb 

el 22%. I veiem que incrementa el pes de les freqüències més esporàdiques (menys d’un 

cop al mes i eventualment). 


104

7.5 Mobilitat 38 

70% 

63.9% 

60% 

55.6% 

50% 

41.5% 

40% 

30% 

28.5% 

20% 

10% 

0% 

7.4% 

2.8% 

0.1% 0.2% 

2000 2007 

a peu transport públic cotxe moto 

Com a primera valoració de tendència general comparant els resultats d’usos de modes de 

transport dels compradors podem destacar bàsicament que hi ha un increment de l’ús del 

cotxe i també del transport públic, mentre que disminueix molt l’opció d’anar a peu a comprar. 

Òbviament aquests resultats s’han d’analitzar tenint en compte les diferències existents en 

funció del tipus de producte que es va a comprar, l’establiment preferit on comprar-lo, les 

xarxes de comunicacions, la diversitat d’oferta comercial urbana, de proximitat o bé 

periurbana, i la dotació d’aparcaments per a clients que facilita l’ús del cotxe en molts casos 

(especialment per a compres de més volum, de freqüència setmanal o superior). 

38 S’ha de tenir en compte que en l’estudi de 2000 no s’analitzava el mode de transport utilitzat per anar 

a comprar a la botiga especialitzada i mercadet 


105

Mobilitat segons tipus d'establiment 2000-2007 

92.7% 

77.4% 

95.3% 96.5% 

87.4% 

77.1% 

88.2% 89.1% 

69.2% 

78.7% 

73.0% 

29.8% 

21.1% 24.0% 

36.8% 

31.3% 

30.5% 

100% 

90% 

80% 

70% 

60% 

50% 

40% 

30% 

20% 

10% 

0% 

60.2% 

65.1% 

61.0% 

1.0% 0.2% 3.0% 3.3% 

2.9% 3.5% 8.2% 7.9% 

13.5% 

13.9% 

4.0% 

2.1% 1.3% 

4.7% 9.3% 

2.5% 3.0% 

8.7% 

2.6% 2.2% 

9.1% 7.7% 

Transport públic 2007 transport públic 2000 A peu 2007 a peu 2000 Cotxe 2007 cotxe 2000 


El gràfic anterior ens indica que : 

• L’accés a peu és majoritari en els llocs de compra de caràcter més urbà i de proximitat: 

autoservei/supermercat i hard-discount urbans (en alguns municipis han augmentat la 

seva oferta els darrers anys) i els mercats municipals. Tot i així, entre el 2000 i el 2007 

observem una certa reducció de la mobilitat a peu per a accedir a aquests establiments, 

degut al fet que alguns d’ells s’han anat dotant d’aparcaments per al vehicle privat del 

comprador. Malgrat això, el percentatge de la mobilitat a peu continua per sobre de la 

del cotxe . 

• En canvi, l’ús del cotxe és majoritari per a l’accés als hipermercats, grans magatzems, 

centres comercials i mitjanes superfícies a conseqüència de la seva oferta de places 

d’aparcament suficients (en alguns casos a més a més és gratuïta), i pel fet que molts 

d’aquests establiments es situen fora de la trama urbana de les ciutats. Entre el 2000 i el 

2007 es detecta una certa disminució del cotxe i ho atribuïm a un cert desplaçament cap 

al transport públic que ha incrementat lleugerament la seva capacitat d’atracció. 

• Tot i així, el transport públic continua mostrant uns pesos molt baixos com a alternativa 

atractiva per als compradors, i això és així tant al 2000 com al 2007, malgrat una certa 

recuperació. És a dir, que continua essent la gran assignatura pendent per a potenciar 

l’accessibilitat i mobilitat als diferents establiments, tant urbans com periurbans, donat 

que entre el 2000 i el 2007 no s’observen canvis significatius i, per tant, cal abordar 

aquest dèficit de forma urgent a fi de potenciar l’atractivitat i mobilitat sostenible dels 

pols i nuclis comercials de la demarcació. 


107

7.6. El cap de setmana. Oci i restauració 

35% 

comparativa restauració 

33.9% 


30% 

25% 

20% 

15% 

10% 

5% 

8.2% 

4.9% 

1.1% 

3.5% 

11.5% 

10.3% 

9.2% 

0% 

laborables 

marit/esposa 

laborables fill/a 

caps de setmana 

marit/esposa 

caps de setmana 

fill/a 

Tot i que partim de mostres diferents, d’aquesta comparativa podem fer les consideracions i 

valoracions següents : 

• Augmenta gairebé el doble el percentatge de població que dina a fora de casa els dies 

laborables, 

• Es triplica el percentatge que ho fa durant els caps de setmana. 

• Per part dels fills/es que viuen a les llars entrevistades es detecta una disminució dels 

dinars de fora de la llar entres setmana i un increment d’1 % pel que fa als caps de 

setmana. 

També cal dir que aquestes dades i comportaments corresponen al conjunt de la població de la 

demarcació i que sí ho compararem amb les dades de Sabadell es detecta alguna diferència: el 

percentatge de persones que els dies laborables dinen fora de casa disminueix. Aquest 

comportament diferent es correspon amb la tendència dels darrers anys en ciutats grans a una 

major autocontenció i equilibri entre oferta i demanda laboral, que també s’observa en 

estadístiques recents de mobilitat quotidiana obligada, el que pot afectar a una reducció dels 

dinars a fora de casa, a més del increment de la tendència a la implantació dels menjadors 

d’empresa i a emportar-se el dinar per menjar en el mateix centre de treball. 

En canvi, als municipis més petits de la demarcació hi ha molta residència i menys dotació de 

llocs de treball. Moltes persones que són nous residents a municipis d’important creixement 

residencial i urbanístic continuen tenint la feina fora del lloc on anat a viure i això explica que 

per al total de la demarcació el percentatge de dinar fora de casa és el doble, mentre que els 

resultats de Sabadell són que disminueix lleugerament. 

D’altra banda també es confirma la tendència a l’àpat fora de casa com una activitat d’oci molt 

habitual i relacionada amb l’ ús del temps durant el cap de setmana i que es consolida i creix 

de forma important (fins a un terç del total de la població). 

Recordem també que a l’estudi de 2007 hem vist que un 16.31% del total de famílies 

entrevistades a la demarcació han contestat que els caps de setmana “van a fora” 

habitualment i un 53.7% ho fan “a vegades” 39 , comportaments que també tenen la seva 

relació amb el 33.9% de respostes que van a menjar fora de casa els caps de setmana. 

39 Veure apartat 4.2. Oci els caps de setmana. 


108

7.7 Valoració de l’oferta comercial i pel comprador 

7.7.1. Importància dels motius de compra en un establiment 

Compra de productes alimentaris 

100.% 

80.% 

99.5% 98.7% 97.6% 96.4% 

99.5% 99.% 

89.4% 

82.% 

71.6% 

61.6% 


60.% 

96.8% 96.6% 91.1% 86.8% 

79.8% 71.3% 

62.6% 

43.% 

40.% 

18.2% 

12.1% 

20.% 

.% 

22.6% 

16.5% 

El grau d’importància dels diferents motius de compra ha evolucionat entre 2000 i 2007 en dos 

aspectes: 

• Tots experimenten un increment (manteniment en aquells casos que podríem dir claus, 

com és la qualitat, amb un 99.5%), en la seva apreciació com factors importants a 

considerar en el moment d’anar a comprar productes alimentaris en un establiment. 

Fins i tot els dos factors que no tenen gairebé importància en la decisió de comprar en 

un establiment determinat (servei a domicili i comanda telefònica), experimenten un 

cert creixement, d’uns 4 punts més en 2007. El factor que fa un salt més gran, tant 

numèrica com qualitativament és el pagament amb tarja de crèdit, que en 2000 era un 

factor poc important (menys de 50%), i passa a ser un factor important (més d’un 50%, 

un 62.6%) 

• Tots mantenen l’ordre de preferència. Vol dir que no hi ha un canvi en les preferències 

dels compradors. 

Podem concloure que el consumidor de la demarcació, en el cas de la compra de productes 

d’alimentació, ha augmentat el seu nivell d’exigència (tots els factors són més importants en 

2007 que en 2000) i les seves necessitats de serveis afegits. 


109

Compra d’equipament personal 

98.6% 98.4% 95.8% 95.4% 


100.% 

80.% 

60.% 

40.% 

98.3% 97.9% 

98.5% 96.9% 

79.7% 77.5% 

86.1% 85.6% 

80.7% 

68.% 

67.1% 

48.8% 

72.3% 

43.7% 

20.% 

.% 

Igual que al comprar productes alimentaris, gairebé 40 

percentatge respecte el 2000: 

tots els conceptes incrementen el 

Els que tenien poca importància (menys d’un 50%) en 2000 el 2007 passen a tenir 

importància, amb uns increments entre un 20 i un 30% més (pagament amb tarja de crèdit 

passa del 48.8% al 67.1%, que es compri de pressa passa del 43.7% al 72.3%). 

Els que eren importants (més d’un 50%), passen a ser molt importants (més d’un 75%), 

sent el factor que estigui a la vora el que puja més (del 68% al 80.7%). 

Hi ha petits canvis en l’ordre dels aspectes valorats: la qualitat passa a ser el primer factor 

en importància en 2007, quan en 2000 era el tercer, i que es compri de pressa ja no és el 

menys important, si no el pagament amb tarja de crèdit. 

En general, es pot concloure que hi ha un major nivell d’exigència en la compra d’equipament 

personal, ja que tot i no arribar, al 2007, cap factor al 100%, sí que prenen importància 

aspectes que al 2000 no eren tan valorats 41 , i que avui en dia quasi són imprescindibles 

(pagament amb targeta i que es compri de pressa). Aquest darrer factor, considerat 

conjuntament amb el factor “que estigui a la vora”, significa que cada cop és més rellevant la 

possibilitat de fer la compra amb “agilitat”, amb menys temps, en línia amb l’ increment del 

valor que té per la gent el temps privat. 

40 Sols el tracte dels venedors baixa lleugeríssimament el seu percentatge (0.5%!), fet que el fa baixar de 

segon a tercer factor més important. 

41 Al 2000, el factor menys valorat donava un 43’7% de respostes d’acord, mentre que al 2007, el 

mateix, ja no el menys valorat, dona un 72.3% de respostes d’acord 


110

Comentaris dels dos grups 

En resum, s’observa per una banda una major demanda de serveis complementaris i del nivell 

d’exigència del consumidor de la demarcació, consumidor cada cop més informat i que sap 

més el que vol. 

Per l’altra banda, s’observa un creixement en els dos grups analitzats en la necessitat de fer la 

compra el més ràpida possible 42 (que es compri de pressa és en alimentació el 8è factor en 

importància entre 11), i el més sorprenent, és que en equipament de la persona el 2000 era un 

factor residual i en 2007 és un factor fins i tot més important que en la compra d’alimentació 

(72.3% enfront 71.3%). El factor temps, vinculats a les noves escales de rellevància i percepció 

de l’ús del temps lliure, és un factor que pren més importància avui en dia i que també es veu 

afectat pels costos de desplaçaments i la mobilitat. El fenomen de la proximitat, com a estalvi 

d’aquests costos i alliberament de temps per a d’altres consums vinculats a nous valors 

sociològics permet afirmar que recupera pes específic i, de retop, dóna impuls al comerç urbà. 

Aquestes constatacions també les podem trobar en l’anàlisi dels resultats de la investigació 

qualitativa 43 . 

42 En alimentació ja era un factor important, però tot i així creix un 10% fins situar-se en un 71.3%. 

43 Veure Estudi d’hàbits. Vol.15. Estudi qualitatiu dels hàbits de compra. 


111

7.7.2. Opinió sobre el comerç de la ciutat/barri 

2000 2007 44 

NO MASSA 


VALORACIÓ 

POSITIVA 


CORRECTE 88'7% 

CARRERS 


HORARI AMPLI 

85'1% 

NO MASSA 


BOTIGUES 

MODERNES 67'7% 

NO MANQUEN 


VALORACIÓ 

POSITIVA 


AMABLE 89'9% 


PROFESSIONAL 

88'2% 

HORARI AMPLI 

86'3% 

CARRERS 


BOTIGUES 

MODERNES 72% 

NO MANQUEN 


VALORACIÓ 

NEGATIVA 

NO FACILITAT 

D'APARCAMENT 

59'5% 


50'9% 

VALORACIÓ 

NEGATIVA 

NO FACILITAT 

D'APARCAMENT 

76'8% 


75'1% 

L’opinió en 2007 sobre el comerç de les ciutats de la demarcació per part dels consumidors és 

globalment més positiva i més crítica que la que tenien en 2000, tot i mantenint-se els 

mateixos factors positius (majoritaris) i els negatius (sols n’hi ha 2). 

• Més positiva per què els factors positius pugen el seu percentatge, a excepció de 

manquen botigues que baixa lleugerament, i els carrers són còmodes, que baixa 9 punts. 

Destacar que l’horari d’obertura del comerç a la demarcació es considera prou ampli, 

fins i tot en un major grau que en 2000 (1.2% més) 

• Més crítica, ja que els factors que tenen una valoració negativa augmenten força el seu 

percentatge: botigues cares passa del 50.9 (una valoració gairebé neutra, ni positiva ni 

negativa) al 75.1% i la facilitat d’aparcament, el factor més negatiu, passa del 59.5% el 

2000 al 76.8% el 2007. 

44 En 2007 s’ha concretat el concepte de tracte venedor correcte en l’amabilitat i la professionalitat. 


112

Aquestes valoracions són coherents amb els factors que consideren positius i negatius dels 

llocs on van a comprar 45 : hi ha una major preocupació pel preu dels productes, i per una altra 

banda, la necessitat d’optimitzar el temps dedicat a la compra fa que una insuficiència en 

certes infraestructures que faciliten la mobilitat (com són els aparcaments de rotació que són 

els equipaments que, si es decideix anar-hi en vehicle privat, faciliten l’aparcament per anar a 

comprar). D’altra banda, recordem també que les conclusions que es desprenen de l’anàlisi de 

les reunions de grup, presentades en un informe apart 46 , coincideixen i reforcen aquestes 

valoracions i esquemes de variables rellevants dels compradors actuals. 

45 Veure apartat 5.1. i 7.6.1 

46 Estudi d’hàbits. Vol. 15. Estudi qualitatiu dels hàbits de compra 


113

8. RESUM I CONCLUSIONS BÀSIQUES 

A continuació destaquem un resum, sense pretendre ser exhaustiu, de les dades més 

rellevants d’aquest estudi, i que serveixen de base a una sèrie de conclusions finals, que 

conformen un conjunt d’oportunitats i amenaces pel comerç de la demarcació. 

8.1. Resum. 

8.1.1. Hàbits de compra 

Població compradora 

• La població compradora de la demarcació es concentra en la franja d’edat dels 45-54 

anys, seguida de la de 35-44 anys, on un 84.4% són dones. 

• Es detecta una tendència a l’augment de població compradora en els extrems de la 

piràmide, població jove (menys de 35 anys) i població més adulta (més de 54 anys) 

Lloc de compra principal 

• Les famílies compren l’alimentació majoritàriament al propi barri: l’alimentació fresca en 

un 61.3% i l’alimentació seca el 52.3%. 

• La compra de productes no quotidians es fan fora del propi barri i, amb un percentatge 

força alt a un altre municipi: equipament personal (43.2%), equipament de la llar 

(49.1%), lleure i cultura(41.6%). 

• Cal diferenciar els resultats de Sabadell, ja que per les dimensions de la seva oferta 

comercial i població les compres al propi barri per productes són : 

o alimentació fresca (72.9%), alimentació seca (66.6%) 

o equipament personal (38.5%), equipament llar (33.8%) i oci i cultura (28.5%) 

• I en el mateix municipi (sumant al barri i altre barri): 

o alimentació fresca (92.6%), alimentació seca (85.8%), 

o equipament personal (87.7%), equipament llar (76.9%) i oci i cultura (65.9%) 

Tipus d’establiment 

• Destaca la botiga especialitzada com a lloc preferit per anar a comprar, en termes 

generals, degut a la seva proximitat, qualitat, i l’atenció personal. Però, per grups veiem 

que: 

o L’alimentació fresca: la compra majoritària es fa a la botiga especialitzada 

(43.4%) seguida del supermercat (28.5%) i els mercats municipals (17.6%). 

o L’alimentació seca: es compra als supermercats (62.2%). 

o L’ equipament de la persona: a la botiga especialitzada (56.5%), i amb menor 

pes a l’autoservei (11.5%) i centre comercial (10.3%). 

o L’equipament de la llar: també a la botiga especialitzada (66.2%) i al centre 

comercial (15.1%), 

o Lleure i cultura: la mateixa dinàmica (62.7% a botiga especialitzada) i 13.8% a 

centre comercial. 

Altres sistemes de compra 

• Altres sistemes de compra utilitzats són: 

o Internet per a viatges (16.5%), 

o serveis a domicili per a alimentació (12.6%) i 

o el catàleg per a roba i calçat (7.2%). 


114

Mobilitat 

o 

Equipament llar i llibres, discs i material esportiu presenten més diversitat de 

sistemes, però els més importants respectivament són: catàlegs (2.3%) i 

internet (5.8%) 

• Els establiments on predomina la mobilitat “a peu” són: botiga tradicional (71.8%) i el 

supermercat (59.3%) i els que s’estableixen dins els nuclis urbans, com el hard-discount, 

el mercat i el mercadet/encants 

• El transport públic té un ús molt limitat, només despunta una mica en el gran magatzem 

(10.3%) 

• El cotxe és el transport més utilitzat per anar als centres comercials (76.6%), 

hipermercats (72.2%), seguit de la mitjana superfície (65.3%) i gran magatzem (58.7%) 


115

8.1.2. Valoracions de l’oferta comercial per part dels compradors 

Valoracions de l’oferta comercial (del lloc on es va a comprar): 

• els compradors de la demarcació estan molt satisfets dels comerços on van a comprar, 

ja que al voltant del 70% de compradors no troben cap factor negatiu 

• L’anàlisi agregat del total de productes ens mostra que els factors més ben valorats són: 

• la varietat (32.2%), 

• seguit de lluny per preu/barat (12.7%), 

• també per altres factors que en conjunt signifiquen el 19.9%, però que individualment 

són molt poc significatius. 

• Segueixen, encara més allunyats, sense arribar al 10%, la qualitat i la proximitat. 

• Els factors menys valorats positivament són la confiança (4.7%) i concentració de 

botigues (3.8%). 

• Per altra banda, l’analisi agregat de factors negatius mostra com: 

• car/preu és el factor negatiu amb un percentatge superior (10.9%) 

• La resta de factors presenten percentatges molt baixos i proxims entre ells 

• El factor preu sorgeix com a segon element positiu (preu/barat) i com a destacat primer 

element negatiu, la qual cosa indica una alta sensibilitat del comprador per aquest 

factor 

Motius de compra diferenciats per: 


venedors i preu (factors referents al propi producte i la venda directa) 

• Molt importants però perdent força tenim: proximitat, horari ampli i aparcament 

(factors referents a l’accés al lloc de compra) 

• Motius importants: rapidesa de compra, pagament targeta crèdit 

• Motius amb menys importància: servei a domicili i comanda telefònica. Aquests dos 

factors són valorats com gens importants com a decisors per anar a comprar productes 

d’alimentació, tot i que són serveis que es van utilitzant cada cop més. 

Opinió global sobre l’oferta municipal del municipi: 

• L’opinió global dels ciutadans de la demarcació sobre l’oferta comercial dels seus 

municipis és molt positiva, ja que dels 13 factors enquestats només 3 ofereixen una 

valoració negativa. 

• Els aspectes amb una valoració positiva: 

o Destaca l’elevada valoració de l’atenció que es rep per part del comerç de la 

ciutat: 

• més d’un 88% en el tracte rebut 

• no sobren botigues (93´2%) 

• l’horari ampli (86’3%) 

• no es percep negativament que el venedor sigui immigrant (87’1%) 

• un bon coneixement del català (76’8%) 

o També es percep una oferta comercial còmoda (85’1%) i moderna (76%). 

o Finalment, l’opinió sobre l’ urbanisme comercial de les ciutats és força positiva 

(77’9% carrers còmodes), reflex de l’important esforç municipal dels darrers 

anys. 

• Els aspectes amb una valoració negativa: 

o falta d’aparcament (76’8%) 

o botigues són cares (75’1%) 

o transport públic no es útil per anar a comprar (61’5%) 


116

8.1.3. Comparativa 2000 - 2007 

Situació general de fugues i autocontenció pel total demarcació: 

• Entre l’any 2000 i el 2007 l’oferta comercial ha aconseguit recuperar fugues de compres 

a fora de la demarcació, i per tant augmentat el seu poder d’autocontenció de consum, 

en productes d’alimentació fresca (+0.5%), i alimentació seca (+2.8); 

• en canvi, augmenta la fuga de compra fora de la demarcació i perd força 

d’autocontenció en la compra de productes d’equipament personal (-1.29) , equipament 

de la llar (-3.02 ) i de cultura i oci (-5.91). 

• Els augments de fuga de compra fora de la demarcació són quantitativament menors 

(menys d’un 6% en tots els grups), però sí hi ha una gran diferència qualitativa: 

augmenten força les fugues a Barcelona, especialment en equipament personal. 

• S’apunten dues raons: 

1. D’una banda s’ha millorat, i s’està millorant, l’accessibilitat viària a Barcelona, 

especialment en les poblacions de l’eix de la riera de Caldes (on hi ha una 

forta davallada de les fugues cap a Sabadell: Santa Perpètua i Palau tenen 

augments de fugues de més del 10% en molts casos). Per tant, Sabadell perd 

força d’atracció envers aquest eix i les poblacions properes a la capital 

catalana. En el cas d’equipament personal, les poblacions amb una bona 

accessibilitat a Barcelona, tot i tenir-la també a la capital, Sabadell, augmenten 

les fugues entre el 5 i el 10% aproximadament. 

2. .D’altra banda, la proximitat a Barcelona va acompanyada d’una important 

oferta de centres i eixos comercials, conseqüència del seu potencial de 

capitalitat i demanda. amb molt varietat de productes i amb gran força 

d’atracció comercial per a les famílies de les poblacions properes, sobretot els 

caps de setmana. 

Tipus d’establiment: 

• Els mercats municipals només presenten certa importància en la compra d’alimentació 

fresca. Actualment, dins d’aquest grup, representen el 17.6% de compra, sent el tercer 

establiment de compra per darrera del supermercat, en canvi al 2000 eren el segon 

establiment amb un 25.2% de compra. En l’alimentació seca, en canvi, incrementa el 

percentatge respecte al 2000 en un 1.4% (2000 era del 0.0%) 

o En el cas de Sabadell –en el conjunt de mercats del municipi - tenim una 

reducció en els dos grups de quotidià: alimentació fresca (17.9% fins un 15.7% 

al 2007) i en seca (2.1% al 2000 fins un 1.2%) 

o En concret al mercat Central de Sabadell: en alimentació fresca tenim que al 

2007 d’un 15.7% que compra al mercat un 37.8% ho fa al mercat Central 

(representa un 5.9% del total), mentre que al 2000 d’un 17.9% un 37.0% ho 

feia al mercat central (provisional) (un 6.6% del total). I en alimentació seca al 

2000 d’un 2.1% de consumidors en mercats un 4.9% ho feia al mercat Central 

(0.10% del total), en canvi actualment d’un 1.2% que compra a mercats només 

un 2% ho fa la mercat Central (0.024% del total). 

o El cas de Santa Perpètua segueix la mateixa dinàmica que Sabadell amb una 

reducció del 3.6% en alimentació fresca (arribant a un 18.4% al 2007) i perd el 

0.6% del 2000 en seca 

o En canvi, el cas de Barberà del Vallès mostra un increment important del 

mercat en alimentació fresca (12.3% superior al 2007, arribant a un 41% de 

compra) i també en seca passant del 1.6% del 2000 fins un 6.3% al 2007 


117

• Pel que fa al menjar fora de casa s’ha constatat un increment de gairebé el doble de 

persones que dinen fora de casa els dies laborables en el total de la demarcació (passa 

del 4.9% al 8.2%); en canvi, per al cas de la població de Sabadell el percentatge 

disminueix el que es pot explicar en part per un cert increment de l’ autoconteció 

laboral (persones que treballen al mateix municipi de residència) i de la tendència a 

menjar casa o en el mateix lloc de treball que es dóna en ciutats grans. 

• El percentatge de famílies que dinen fora de casa els caps de setmana s’ha triplicat (de 

l’11.5% a 33.9%). 

Mobilitat: 

• Entre el 2000 i el 2007 es detecta una certa disminució del cotxe i ho atribuïm a un cert 

desplaçament cap al transport públic que ha incrementat lleugerament la seva capacitat 

d’atracció. 

• Tot i així, el transport públic continua mostrant uns pesos molt baixos com a alternativa 

atractiva per als compradors, i això és així tant al 2000 com al 2007, malgrat una certa 

recuperació 

• L’accés a peu és majoritari en els llocs de compra de caràcter més urbà i de proximitat: 

autoservei/supermercat i hard-discount urbans (en alguns municipis han augmentat la 

seva oferta els darrers anys) i els mercats municipals. 

• Tot i així, entre el 2000 i el 2007 observem una certa reducció de la mobilitat a peu per a 

accedir a aquests establiments, degut al fet que alguns d’ells s’han anat dotant 

d’aparcaments per al vehicle privat del comprador, alhora que aquestes infraestructures 

augmenten l’atractivitat i l’àrea d’influència dels nuclis comercials que se’n doten. 

• Malgrat això, el percentatge de la mobilitat a peu continua per sobre de la del cotxe . 

• En canvi, l’ús del cotxe és majoritari per a l’accés als hipermercats, grans magatzems, 

centres comercials i mitjanes superfícies, a conseqüència de la seva oferta de places 

d’aparcament suficients (en alguns casos a més a més és gratuïta), i pel fet que molts 

d’aquests establiments es situen fora de la trama urbana de les ciutats. 

• Ja apuntat abans, la dotació d’infraestructures que milloren l’accessibilitat a pols 

d’atracció comercial en vehicle privat, i la manca de millora d’altres, determinen els 

desplaçaments, que es mesuren en temps i no en distància. 

Sistemes de compra a distància: 

• Internet no és una alternativa a la compra presencial, sinó que substitueix altres canals 

clàssics: la compra per catàleg. 

• Internet sí és una alternativa en el cas de viatges i hotels. 

• Hi ha una especialització per producte: catàleg manté amb força en roba i calçat, servei 

a domicili en alimentació, telèfon i telecompra romanen testimonials. 


118

8.2. CONCLUSIONS FINALS 

8.2.1. AMENACES: 

• La compra de productes no quotidians, equipament de la persona, les llars i 

lleure i cultura, es concentren en els pols d’atracció comercial de la demarcació 

(augmenten les fugues de compra fora del municipi). 

• Barcelona incrementa el seu poder d’atracció per a compres no quotidianes, 

sobretot equipament de la persona i de lleure i cultura, mentre que Sabadell 

redueix la seva capacitat d’atracció en la compra d’equipament de la persona (els 

compradors de la resta de municipis de la demarcació que compren equipament 

de la persona a Sabadell baixen 7 punts entre 2000 i 2007 (d’un 26.69% en 2000 

a un 19.22% en 2007). 

• El transport públic no actua com a alternativa massa important en la mobilitat 

per motius de compra i en l’atractiu per anar a comprar a un centre comercial o a 

un eix comercial urbà (el que pot significar una oferta insuficient per les 

necessitats dels compradors i ciutadans). 


119

8.2.2. OPORTUNITATS 

• Una primera oportunitat a tenir en compte és que s’amplia les franges d’edat 

dels compradors, tant dels més joves (vestit,música) com dels de més edat, el 

que ha de comportar una estratègia comercial que permeti donar resposta al 

seus gustos i hàbits. El joves van a comprar sobretot a botiga especialitzada 

grans magatzems i centres comercials. I per ciutats : Sabadell (50.3%) i Barcelona 

(30.2%). 

• Les botigues especialitzades continuen tenint una importància força destacada 

en els hàbits de compra i llocs preferits per anar a comprar. Això comporta dues 

oportunitats de potenciar el sector comercial en els eixos urbans però que 

exigeixen dues accions estratègiques a impulsar per als propers anys : 

o incrementar les inversions en millora de l’ urbanisme comercial, el 

confort i l’atractiu per a la mobilitat dels compradors i les dotacions 

d’aparcaments propers als centres urbans comercials; 

o a la vegada, els comerços també han d’impulsar un esforç inversor que 

permeti adaptar les botigues a les preferències del consumidor i a 

l’espai urbà modern: cal potenciar les botigues obertes i atractives 

connectades al disseny de carrers comercials. 

• Els criteris i valors que té el comprador avui es basen en els tres conceptes de 

varietat - qualitat – preu quan a l’oferta , més el valor temps en el procés de 

compra, i exigeixen un esforç dels comerciants en donar resposta adequada a 

aquests determinats i adequar les botigues per a ser competitives i no perdre 

quota. 

• A nivell de localització del lloc de compra, es reforça la diferenciació entre 

productes quotidians i no quotidians. La compra de productes quotidians es 

desenvolupa cada cop més amb criteris de proximitat (mateix barri / ciutat i 

augmenta l’autocontenció). En aquest sentit, es recupera compra d’alimentació 

seca en el propi municipi gràcies a la implantació de supermercats urbans que 

ajuden a l’autocontenció i dinamització comercial de les poblacions. 


120

Autocontenci 

ó demarcació 

Al municipi 

Entre 

municipis 

Fugues a 


Alimentació 

Fresca 2007 

95.90% 

Alimentació 

Fresca 2000 

Dif. 

95.40% 0.50 

Alimentació 


no al. 2007 

96.28% 

Alimentació 


no al. 2000 

93.48% 

Dif. 

Equipamen 

t Personal 


2.84 84.49% 

Equipament 

Personal 

2000 

Dif. 

85.78% -1.29 

Equipame 

nt Llar 


84.01% 

Equipame 

nt Llar 

2000 

87.03% 

Dif. Oci i 

cultura 


-3.02 82.92% 

86.02% 87.77% -1.75 79.61% 71.53% 8.08 56.77% 52.76% 4.01 50.11% 57.15% -7.04 51.64% 60.74% -9.1 

9.87% 7.63% 2.24 16.67% 21.95% -5.28 27.71% 33.02% -5.31 33.90% 29.88% 4.02 31.28% 28.34% 2.94 

4.14% 3.18% 0.96 3.46% 2.16% 1.30 19.22% 26.69% -7.46 16.71% 16.67% 0.05 15.44% 15.82% -0.38 

Oci i 

cultura 

2000 

89.08% 

Dif. 

-5.91 

Fugues fora 

demarcació 

Fugues 

Barcelona 

4.10% 4.60% 

-0.50 

3.72% 6.56% 

-2.84 

15.51% 14.22% 1.29 16.0% 12.97% 3.02 16.83% 10.92% 5.91 

11.6% 8.0% 3.6 7.0% 4.9% 2.1 10.0% 4.5% 5.5 


ANNEX 1: TAULES 

Característiques de l’entrevistat / família 

POBLACIÓ TOTAL: 456.260 

Segment d'edat HOME DONA 

Total 226.498 229.681 

65 11.8% 16.0% 

POBLACIÓ QUE COMPRA - MOSTRA 

Segment d'edat HOME DONA 

Total 317 1710 

65 5.7% 7.8% 

OCUPACIÓ 

Entrevistat 

Cap de família 

Professió liberal .8% Professió liberal 1.% 

Empresari .8% Empresari 2.3% 

Autònom 5.1% Autònom 11.1% 

Quadre 3.5% Quadre 7.% 

Empleat 24.5% Empleat 22.4% 

Treballador/obrer 23.4% Treballador/obrer 42.1% 

Tasques de la llar 30.7% Tasques de la llar .5% 

Jubilat/pensionista 7.1% Jubilat/pensionista 11.2% 

Aturat 3.8% Aturat 2.2% 

Estudiant .1% Estudiant .% 

No contesta .1% No contesta .1% 

ESTUDIS 47 

Entrevistat 

Cap de família 

Menys que Primaris 6.5% Menys que Primaris 4.9% 

Primaris 43.8% Primaris 41.2% 

Secundaris 18.% Secundari 18.8% 

Secundaris professionals 16.2% Secundaris professionals 18.4% 

Universitaris 15.4% Universitaris 16.6% 

No contesta .% No contesta .1% 

47 Primaris: primària, EGB, ESO i equivalents 

Secundaris: batxillerat, PREU, BUP, COU i equivalents 

Secundaris professionals: comerç, FP1, FP2, mòduls i equivalents 

Universitaris: grau mig, diplomatura, superiors I equivalents 


122

Ingressos 

Distribució vertical % 48 

Núm. 

membres 

€/mes 

- 1000 1001 a 2000 2001 a 3000 3001 a 4000 4001 a 5000 + de 5000 NS NC 

1 26.2% 3.5% 1.9% - - - 4.5% 5.4% 

2 37.7% 26.1% 21.7% 18.4% 9.4% 11.1% 22.4% 23.% 

3 16.9% 29.9% 27.5% 28.2% 34.4% 33.3% 28.4% 29.9% 

4 12.3% 29.7% 35.% 37.9% 37.5% 44.4% 19.4% 32.6% 

5 5.% 7.7% 10.7% 10.7% 15.6% - 17.9% 6.9% 

6 .8% 1.5% 1.6% 2.9% - 11.1% 4.5% 1.2% 

7 1.2% .8% .3% 1.% - - 3.% 1.% 

8 - .3% .5% - 3.1% - - - 

9 - .3% .3% 1.% - - - - 

10 - .3% .5% - - - - - 

Distribució horitzontal % 49 

€/mes 

Núm. 

membres 

- 1000 1001 a 2000 2001 a 3000 3001 a 4000 4001 a 5000 + de 5000 NS NC 

1 53.54% 21.26% 5.51% 0.00% 0.00% 0.00% 2.36% 17.32% 

2 19.10% 39.38% 15.79% 3.70% 0.58% 0.19% 2.92% 18.32% 

3 7.82% 41.21% 18.29% 5.15% 1.95% 0.53% 3.37% 21.67% 

4 5.39% 38.72% 22.05% 6.57% 2.02% 0.67% 2.19% 22.39% 

5 7.69% 35.50% 23.67% 6.51% 2.96% 0.00% 7.10% 16.57% 

6 6.25% 37.50% 18.75% 9.38% 0.00% 3.13% 9.38% 15.63% 

7 17.65% 35.29% 5.88% 5.88% 0.00% 0.00% 11.76% 23.53% 

8 0.00% 40.00% 40.00% 0.00% 20.00% 0.00% 0.00% 0.00% 

9 0.00% 50.00% 25.00% 25.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 

10 0.00% 50.00% 50.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 0.00% 

48 % de les famílies que tenen x € /mes que tenen y membres 

49 % de les famílies que tenen x membres que tenen y € /mes 


123

MATRIU DE FUGUES PER POBLACIONS DE LA DEMARCACIÓ 


CIÓ 

origen/destí Badia V. Barberà V. 

Castellar 

V. 

Cerdanyola 

V. 

Montcada 

R. 

Palau- 

Solità P. 

Polinyà Ripollet Sabadell 

Sant 

Quirze V. 

Santa 

Perpètua 

M. 

Sentmenat 

Badia V. 92.40% 2.45% 0.98% 1.23% 0.49% 

Barberà V. 4.75% 90.89% 3.56% 

Castellar V. 90.60% 7.23% 0.24% 0.96% 

Cerdanyola V. 0.34% 4.69% 87.10% 0.67% 1.01% 

Montcada R. 7.14% 2.90% 75.48% 0.19% 0.19% 1.54% 

Palau-Solità P. 0.80% 94.77% 0.10% 

Polinyà 0.24% 3.65% 5.35% 63.26% 8.52% 4.62% 9.25% 

Ripollet 0.75% 2.83% 3.77% 91.32% 

Sabadell 0.90% 2.18% 0.26% 0.12% 93.14% 2.70% 0.12% 

Sant Quirze V. 1.61% 0.51% 0.15% 0.07% 17.86% 69.99% 

Santa 

Perpètua M. 

1.02% 0.82% 88.75% 

Sentmenat 0.73% 0.24% 7.99% 3.87% 0.24% 12.11% 3.15% 66.10% 




Castellar 

V. 

Cerdanyola 

V. 

Montcada 

R. 

Palau- 

Solità P. 


Sant 

Quirze V. 

Santa 

Perpètua 

M. 

Sentmenat 

Badia V. 87.15% 4.42% 1.20% 1.20% 3.21% 

Barberà V. 1.98% 93.40% 0.33% 2.31% 0.99% 

Castellar V. 0.40% 92.37% 2.41% 2.01% 

Cerdanyola V. 5.56% 17.50% 64.17% 1.94% 3.06% 

Montcada R. 21.47% 1.92% 64.10% 1.92% 0.32% 2.88% 

Palau-Solità P. 3.51% 93.82% 0.50% 

Polinyà 13.25% 8.03% 44.98% 6.83% 7.23% 15.26% 

Ripollet 0.94% 19.50% 1.57% 74.84% 2.20% 

Sabadell 4.87% 0.63% 85.87% 7.91% 

Sant Quirze V. 0.36% 14.42% 75.15% 

Santa 

Perpètua M. 

8.50% 1.02% 85.71% 

Sentmenat 2.81% 18.47% 6.83% 12.45% 4.42% 1.20% 46.18% 





Castellar 

V. 

Cerdanyola 

V. 

Montcada 

R. 

Palau- 

Solità P. 


Sant 

Quirze V. 

Santa 

Perpètua 

M. 

Sentmenat 

Badia V. 42.77% 24.40% 0.30% 11.75% 3.01% 

Barberà V. 0.25% 64.36% 0.25% 21.29% 0.25% 0.25% 

Castellar V. 1.20% 37.05% 54.82% 0.90% 

Cerdanyola V. 0.83% 11.67% 49.58% 0.21% 16.46% 0.83% 

Montcada R. 14.42% 0.96% 42.31% 0.96% 4.57% 0.96% 0.48% 

Palau-Solità P. 10.28% 41.60% 17.29% 0.25% 

Polinyà 17.47% 0.90% 0.90% 21.69% 0.60% 38.25% 2.11% 5.72% 

Ripollet 10.85% 4.48% 61.79% 3.07% 

Sabadell 0.25% 3.08% 0.18% 0.11% 0.11% 87.88% 4.52% 

Sant Quirze V. 0.18% 0.82% 0.09% 51.00% 26.59% 

Santa 

Perpètua M. 

9.69% 11.22% 0.26% 45.15% 

Sentmenat 1.20% 9.64% 3.31% 1.20% 42.47% 1.20% 0.30% 29.52% 




Castellar 

V. 

Cerdanyola 

V. 

Montcada 

R. 

Palau- 

Solità P. 


Sant 

Quirze V. 

Santa 

Perpètua 

M. 

Sentmenat 

Badia V. 13.49% 56.92% 0.17% 0.69% 8.13% 6.57% 

Barberà V. 74.53% 0.14% 0.14% 16.40% 0.72% 0.29% 0.14% 

Castellar V. 3.85% 29.77% 0.18% 57.27% 3.15% 

Cerdanyola V. 21.17% 46.05% 0.24% 8.49% 2.27% 

Montcada R. 22.25% 1.53% 37.41% 0.83% 3.06% 2.50% 

Palau-Solità P. 20.00% 0.07% 0.07% 0.15% 25.30% 12.31% 1.64% 0.90% 0.07% 

Polinyà 0.17% 29.71% 15.89% 0.17% 37.48% 1.21% 0.69% 

Ripollet 16.90% 1.92% 0.41% 0.14% 66.90% 3.02% 1.24% 

Sabadell 8.15% 0.02% 0.13% 0.02% 77.69% 8.75% 

Sant Quirze V. 2.17% 0.05% 0.80% 0.16% 46.39% 27.20% 

Santa 

Perpètua M. 

19.23% 0.15% 10.13% 1.19% 39.64% 

Sentmenat 0.17% 15.56% 0.35% 0.17% 0.17% 0.35% 0.52% 37.41% 3.67% 27.45% 


OCI I CULTURA 


Castellar 

V. 

Cerdanyola 

V. 

Montcada 

R. 

Palau- 

Solità P. 


Sant 

Quirze V. 

Santa 

Perpètua 

M. 

Sentmenat 

Badia V. 19.93% 47.05% 0.18% 0.18% 10.15% 5.35% 

Barberà V. 0.67% 68.89% 0.17% 16.81% 3.33% 

Castellar V. 2.23% 32.59% 0.20% 55.67% 2.63% 

Cerdanyola V. 17.50% 48.01% 0.13% 8.88% 2.83% 

Montcada R. 18.80% 1.80% 37.89% 0.90% 3.01% 2.26% 

Palau-Solità P. 14.57% 0.09% 34.08% 0.09% 10.41% 2.52% 0.52% 

Polinyà 27.51% 0.19% 0.19% 1.30% 18.40% 0.19% 31.60% 2.42% 0.37% 

Ripollet 15.37% 2.36% 0.17% 65.37% 2.70% 1.01% 

Sabadell 7.02% 0.02% 0.02% 0.05% 77.12% 10.43% 

Sant Quirze V. 1.51% 0.55% 0.06% 39.98% 36.22% 0.06% 

Santa 

Perpètua M. 

18.86% 0.18% 0.37% 10.62% 1.83% 31.32% 

Sentmenat 12.06% 0.58% 0.78% 0.97% 35.99% 5.25% 30.54% 



Lloc de compra principal 

TIPUS D'ESTABLIMENT 



Especialitzada 43.4% Especialitzada 34.3% 

Autoservei o supermercat 28.5% Autoservei o supermercat 31.9% 

Hard-discount 1.7% Hard-discount 2.0% 

Mercat 17.6% Mercat 21.5% 

Hipermercat 7.2% Hipermercat 8.4% 

Gran magatzem 0.4% Gran magatzem 0.5% 

Centre comercial 0.3% Centre comercial 0.3% 

Mitjana superfície 0.0% Mitjana superfície 0.0% 

Mercadet/Encants 0.6% Mercadet/Encants 0.7% 

Altres 0.2% Altres 0.3% 














OCI I CULTURA 












130

Freqüències i despesa de compra per grans grups 

ASSIDUÏTAT DE COMPRA GRANS GRUPS 

Assiduïtat Despesa 

ALIMENTACIÓ FRESCA. LLOC PRINCIPAL (AMB PA) 4.6 28.2 

ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO ALIMENTARI - LLOC PRINCIPAL 3.9 16.2 

EQUIPAMENT PERSONAL- LLOC PRINCIPAL 2.0 18.5 

EQUIPAMENT PER LA LLAR - LLOC PRINCIPAL 1.1 11.2 

OCI I CULTURA - LLOC PRINCIPAL 1.1 26.1 

FREQÜÈNCIA DE COMPRA 



Quasi a diari 17.5% Quasi a diari 3.4% 

Més d'un cop per setmana 35.2% Més d'un cop per setmana 39.8% 

Un cop per setmana 40.4% Un cop per setmana 48.6% 

1-2 cops al mes 6.6% 1-2 cops al mes 7.9% 

Menys d'un cop al mes 0.1% Menys d'un cop al mes 0.1% 

Eventualment 0.1% Eventualment 0.1% 

ALIMENTACIÓ SECA/QUOTIDIÀ NO 

ALIMENTARI 









OCI I CULTURA 








131

Lloc de compra secundari 

PA 

CARN 

No compra 4.9% No compra 4.1% 




PEIX 




Altre barri 21.% Altre barri 21.4% 


XARCUTERIA (EMBOTITS) 

No compra 4.% 





BEGUDES 




Altra ciutat 24.2% Altra ciutat 24.% 

DROGUERIA - HIGIENE 

No compra 2.4% 




PERFUMERIA 

VESTIT 

No compra 2.1% No compra .7% 




CALÇAT 


No compra .6% No compra 1.4% 











FERRETERIA - BRICOLATGE 


Al barri 21.2% Al barri 27.% 


Altra ciutat 56.% Altra ciutat 48.% 

OBJECTES REGAL 

IMATGE I SO (MP3, TV, APARELL DVD) 



Altre barri 21.% Altre barri 17.8% 


TELEFONIA 




132



CD, MÚSICA I DVD 

INFORMÀTICA 





ARTICLES PER A ESPORT 

JOGUINES 




Altra ciutat 55.4% Altra ciutat 53.% 

LLIBRES 






VIATGES 



Altre barri 16.% 



133

MOBILITAT 

COM VA HABITUALMENT ALS SEGÜENTS LLOCS 

Botiga tradicional 

Base: Total 2028 Base sense no compra 

No compra .% 0.0 2028 

A peu 71.8% 1456.0 71.8% 

Transport públic 5.2% 105.0 5.2% 

Cotxe 22.9% 465.0 22.9% 

Moto .1% 3.0 0.1% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a botiga tradicional 738 

Carrer 29.4% 

Zona Blava 10.8% 

Pàrquing 59.8% 

Autoservei/supermercat 


No compra 1.5% 30.0 1998 

A peu 59.3% 1203.0 60.2% 


Cotxe 36.2% 735.0 36.8% 

Moto .1% 3.0 0.1% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a 

autoservei/supermercat 738 

Carrer 29.4% 



Hard-discount 


No compra 32.2% 653.0 1375 

A peu 44.1% 895.0 65.1% 


Cotxe 21.2% 430.0 31.3% 

Moto .1% 2.0 0.1% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a hard-discount 432 

Carrer 38.% 

Zona Blava 15.% 

Pàrquing 47.% 

mercat municipal 


No compra 39.5% 802.0 1226 

A peu 36.9% 748.0 61.0% 


Cotxe 18.4% 374.0 30.5% 

Moto .2% 4.0 0.3% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a mercat municipal 378 

Carrer 29.9% 



Hipermercat 


No compra 17.4% 352.0 1676 

A peu 3.8% 78.0 4.6% 


Cotxe 72.2% 1464.0 87.3% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a hipermercat 1466 

Carrer 1.6% 


134



Gran magatzem 


No compra 23.8% 483.0 1545 

A peu 7.1% 143.0 9.2% 


Cotxe 58.7% 1191.0 77.1% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a gran magatzem 1193 

Carrer 3.3% 





No compra 13.2% 267.0 1761 

A peu 2.2% 44.0 2.5% 


Cotxe 76.6% 1554.0 88.2% 

Moto .1% 3.0 0.1% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a centre comercial 1557 

Carrer 1.9% 

Zona Blava .8% 


Mitjana superfície 


No compra 26.7% 542.0 1486 

A peu 2.2% 44.0 2.9% 


Cotxe 65.3% 1324.0 89.1% 

Moto .1% 3.0 0.2% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a mitjana superfície 1327 

Carrer 1.7% 

Zona Blava .8% 




No compra 33.8% 686.0 1342 

A peu 46.6% 946.0 70.5% 


Cotxe 16.4% 333.0 24.8% 

A on aparca 

Base: Va amb cotxe a mercadet 334 

Carrer 77.2% 




135

Evolució en els hàbits de compra 

Sistemes de compra 2007 

Alimentació 

Roba i calçat 

Base: Total 2028 Base: Total 2028 

Catàlegs 1.3% Catàlegs 7.2% 

Tele compra .1% Tele compra .6% 

Internet 2.2% Internet 1.1% 

Telèfon 2.% Telèfon .% 

Servei a domicili 12.6% Servei a domicili .2% 

Cap 84.3% Cap 91.3% 

Equipament de la llar 

Llibres, discs, material esportiu 

Base: Total 2028 Base: Total 2028 

Catàlegs 2.3% Catàlegs 4.4% 

Tele compra 2.1% Tele compra .4% 

Internet 1.7% Internet 5.8% 

Telèfon .6% Telèfon .6% 

Servei a domicili .2% Servei a domicili 3.2% 

Cap 94.% Cap 87.8% 

Viatges/hotels 

Base: Total 2028 

Catàlegs .4% 

Tele compra .% 

Internet 16.5% 

Telèfon .3% 

Servei a domicili .1% 

Cap 82.8% 

Compra alimentació semi-elaborada 

Menjars preparats Menjars semielaborats Productes congelats 

No compra 33.8% No compra 42.8% No compra 7.% 

Compra 66.2% Compra 57.2% Compra 93.% 

Quasi a diari .2% Quasi a diari .7% Quasi a diari .% 

Més d'un cop per setmana 1.3% Més d'un cop per setmana .9% Més d'un cop per setmana 2.6% 

Un cop per setmana 9.5% Un cop per setmana 8.8% Un cop per setmana 22.% 

1 ó 2 cops per mes 20.7% 1 ó 2 cops per mes 21.4% 1 ó 2 cops per mes 47.% 

Menys d'un cop al mes 14.5% Menys d'un cop al mes 13.4% Menys d'un cop al mes 13.6% 

Eventualment 20.% Eventualment 12.% Eventualment 7.7% 

Menjars preparats Menjars semielaborats Productes congelats 

Base: Compra menjars preparats 1343 Base: Compra menjars semielaborats 1161 Base: Compra productes congelats 1887 

Especialitzada 46.7% Especialitzada 20.9% Especialitzada 16.3% 

Autoservei o supermercat 41.5% Autoservei o supermercat 60.2% Autoservei o supermercat 64.% 

Hard-Discount 3.1% Hard-Discount 4.6% Hard-Discount 4.4% 

Mercat 2.2% Mercat 3.1% Mercat 2.2% 

Hipermercat 5.5% Hipermercat 9.8% Hipermercat 9.9% 

Gran magatzem .4% Gran magatzem .5% Gran magatzem .4% 

Centre comercial .2% Centre comercial .6% Centre comercial .4% 

Mercadet/Encants .1% Mercadet/Encants .% Mercadet/Encants .% 

Altres .4% Altres .3% Altres 2.4% 


136

Menjar fora de la llar 

Home Dona Fills Altres 

Base: Home que dina 

fora 

1266 Base: Dona que dina 

fora 

1163 

Base: Tenen fills/es i dinen 

fora (excepte escola) 

698 

Base: Altres persones que 

dinen fora 

Tots laborables 15.5% Tots laborables 3.7% Tots laborables 3.6% Tots laborables 7.7% 

Alguns laborables 14.1% Alguns laborables 10.1% Alguns laborables 6.3% Alguns laborables 7.7% 

26 

Home Dona Fills Altres 

Base: Home que dina 

fora 

1266 

Base: Dona que dina 

fora 

1163 

Base: Tenen fills/es i dinen 

fora (excepte escola) 

698 

Base: Altres persones 

que dinen fora 

26 

Tots caps setmana 3.2% Tots caps setmana 3.3% Tots caps setmana 4.% Alguns caps setmana 3.8% 

Alguns caps setmana 83.9% Alguns caps setmana 90.9% Alguns caps setmana 91.4% Alguns caps setmana 88.5% 

DESPESA MENSUAL 

1 A 50 62.2% 

51 a 100 16.5% 

101 a 200 8.7% 

201 a 300 2.9% 

301 a 400 0.4% 

401 a 500 0.1% 

+800 0.0% 

NS/NC 9.1% 

Oci el cap de setmana 

ELS CAPS DE SETMANA, QUÈ SOL FER? 

Anar a fora 

Habitualment 16.3% 

De vegades 53.7% 

Mai 29.9% 

No contesta .% 

Vaig a centres comercials 



Mai 43.8% 


Compro i passejo 



Mai 36.7% 


Vaig al cinema 



Mai 48.6% 


Vaig al teatre / altres espectacles 

culturals 



Mai 69.% 



137

VALORACIÓ DE L’OFERTA COMERCIAL 

Aspectes positius i negatius d’on compra 


Positiu 


Qualitat/Fresc 53.2% 

Proximitat 15.7% 

Confiança 12.% 

Preu/Barat 11.4% 

Varietat 9.8% 

Amabilitat/Professionalitat/Bon tracte 8.1% 

Comoditat 3.8% 

Bon aspecte/net 3.5% 

Rapidesa 2.2% 

Bona relació qualitat preu 1.8% 

Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament .7% 

Concentració de botigues .6% 

Altres .4% 

Trobo el que m'agrada/el que busco .4% 

No sap .3% 

Més ofertes .3% 

Hi ha aparcament .3% 

Especialitzat .2% 


Costum .2% 

Horari .2% 

Cap .2% 

Posen la data de caducitat .1% 

Per les marques .1% 

Assessorament .1% 

Actual .% 

Disseny/estil .% 

Devolucions/es pot canviar .% 

Pagament amb targeta .% 

Negatiu 

Base: Total 2028 Base sense no sap 1945.00 

Cap 66.4% 1347.0 69.2% 

Car/Preu 13.4% 272.0 14.0% 

No sap 4.3% 88.0 

Cues 2.9% 58.0 3.0% 

Poca/manca varietat 2.6% 52.0 2.7% 

Poca/Manca qualitat 2.4% 48.0 2.5% 

Lluny/T'has de desplaçar 2.1% 43.0 2.2% 

Aglomeracions/Massa gent 1.1% 23.0 1.2% 

Altres .8% 17.0 0.9% 

Tracte dolent .7% 15.0 0.8% 

Manca aparcament .7% 14.0 0.7% 

Problemes de caducitat dels productes .7% 14.0 0.7% 

Horari .5% 10.0 0.5% 

Manca rapidesa .4% 9.0 0.4% 

Gènere insuficient .3% 7.0 0.3% 

Desordre .3% 6.0 0.3% 

Mal aspecte/Brut .2% 5.0 0.2% 

Manquen marques .1% 2.0 0.1% 

Has d'anar en cotxe .1% 2.0 0.1% 


138

Poc especialitzat .% 1.0 0.0% 

Algun punt negatiu 30.7% 


Positiu 


Varietat 32.4% 



Qualitat 14.3% 

Rapidesa 8.% 


Confiança 3.8% 


Per les marques 2.% 


Més ofertes 1.4% 

No sap 1.2% 

Concentració de botigues 1.2% 

Bon aspecte/net 1.% 




Horari .6% 

Cap .5% 


Altres .3% 



Pagament amb targeta .1% 

Costum .1% 

Actual .% 

Disseny/estil .% 

Devolucions/es pot canviar .% 

Posen la data de caducitat .% 

Negatiu 


Cap 68.5% 1390.0 71.8% 

Car/Preu 6.6% 134.0 6.9% 

Cues 5.2% 106.0 5.5% 

No sap 4.7% 95.0 




Tracte dolent 1.7% 35.0 1.8% 



Altres .9% 18.0 0.9% 

Problemes de caducitat dels productes .8% 17.0 0.9% 


Desordre .5% 10.0 0.5% 


Mal aspecte/Brut .3% 6.0 0.3% 


Horari .2% 4.0 0.2% 


Poc especialitzat .% 1. 0.0% 


139



Positiu 


Varietat 46.% 





Amabilitat/Professionalitat/Bon tracte 6.% 



No sap 2.2% 

Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament 2.% 

Trobo el que m'agrada/el que busco 1.9% 

Cap 1.6% 


Per les talles 1.5% 

Disseny/estil 1.1% 

Més ofertes .9% 


Costum .6% 


Devolucions/es pot canviar .6% 


Rapidesa .4% 


Bon aspecte/net .3% 

Horari .1% 

Altres .1% 


Actual .% 

Pagament a plaços .% 

Negatiu 


Cap 65.4% 1327.0 68.4% 

Car/Preu 12.3% 250.0 12.9% 

No sap 5.5% 112.0 




Cues 2.2% 44.0 2.3% 


Problemes amb les talles 1.2% 24.0 1.2% 

Poca/Manca qualitat 1.% 20.0 1.0% 


Altres .3% 6.0 0.3% 



Poc especialitzat .1% 3.0 0.1% 


Desordre .1% 2.0 0.1% 

Horari .1% 2.0 0.10% 

Manquen marques .% 1.0 0.05% 

Mal aspecte/Brut .% 1.0 0.0% 



140

Parament de la llar 

Positiu 







No sap 4.5% 



Cap 3.% 



Bona relació qualitat preu .9% 



Disseny/estil .6% 






Costum .3% 




Altres .2% 

Pagament a plaços .1% 

Horari .1% 


Actual .% 

Negatiu 


Cap 71.% 1439.0 75.3% 

Car/Preu 9.4% 190.0 9.9% 

No sap 7.% 141.0 



Cues 1.9% 38.0 2.0% 



Poca/Manca qualitat .9% 18.0 0.9% 

Altres .4% 8.0 0.4% 



Desordre .1% 3.0 0.1% 


Horari .1% 2.0 0.1% 

Problemes de caducitat dels productes .% 1.0 0.0% 

Has d'anar en cotxe .% 1.0 0.0% 

Problemes amb les talles .% 1.0 0.0% 


Oci i cultura 

Positiu 



141



Qualitat 8.7% 

No sap 8.6% 



Comoditat 5.% 



Cap 3.5% 


Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament 1.1% 

Servei a domicili 1.% 


Bona relació qualitat preu .5% 





Costum .3% 

Altres .3% 



Disseny/estil .1% 

Horari .1% 

Per les marques .% 

Negatiu 


Cap 69.% 1399.0 75.3% 

Car/Preu 9.7% 197.0 10.6% 

No sap 9.1% 185.0 



Cues 1.7% 35.0 1.9% 


Poca/manca varietat .7% 15.0 0.8% 

Poca/Manca qualitat .5% 10.0 0.5% 


Altres .4% 8.0 0.4% 


Desordre .1% 2.0 0.1% 

Horari .1% 2.0 0.1% 

Gènere insuficient .% 1.0 0.0% 

Manquen marques .% 1.0 0.0% 

Has d'anar en cotxe .% 1.0 0.0% 

Problemes amb les talles .% 1.0 0.0% 


Agregat 

Positiu 




Qualitat/Fresc 10.6% 


Qualitat 9.3% 



142




No sap 3.4% 

Rapidesa 2.2% 

Cap 1.7% 



Es pot tocar/mirar/emprovar tranquil·lament 1.1% 

Bon aspecte/net 1.0% 

Trobo el que m'agrada/el que busco 0.8% 

Per les marques 0.6% 

Hi ha aparcament 0.5% 

Servei a domicili 0.4% 

Disseny/estil 0.4% 

Assessorament 0.3% 

Costum 0.3% 

Devolucions/es pot canviar 0.3% 

Per les talles 0.3% 

Especialitzat 0.3% 

Altres 0.3% 

Horari 0.2% 

Pagament amb targeta 0.1% 

Posen la data de caducitat 0.0% 

Pagament a plaços 0.0% 

Actual 0.0% 

Negatiu 


Cap 68.07% 1380.4 72.0% 

Car/Preu 10.29% 208.6 10.9% 

No sap 6.12% 124.2 


Cues 2.77% 56.2 2.9% 





Altres 0.56% 11.4 0.6% 

Manca aparcament 0.48% 9.8 0.5% 

Problemes de caducitat dels productes 0.32% 6.4 0.3% 

Problemes amb les talles 0.26% 5.2 0.3% 

Manquen marques 0.25% 5.0 0.2% 

Desordre 0.23% 4.6 0.2% 

Gènere insuficient 0.22% 4.4 0.2% 

Manca rapidesa 0.22% 4.4 0.2% 

Horari 0.20% 4.0 0.2% 

Mal aspecte/Brut 0.12% 2.4 0.1% 

Has d'anar en cotxe 0.08% 1.6 0.1% 

Poc especialitzat 0.05% 1.0 0.0% 



143

Importància motius de compra en un establiment per tipus de producte 

Productes alimentaris 


Base: Total 2028 MOLT IMPORTANT 

Molt 29.1% Molt/Bastant 91.1% 

Bastant 62.% Poc/Gens 7.7% 

Poc 6.8% 

Gens 1.% 

Indiferent 1.1% 

NS/NC .% 




Bastant 49.4% Poc/Gens 3.4% 

Poc 2.4% 

Gens 1.% 




Bastant 39.3% Poc/Gens .4% 

Poc .3% 

Gens .1% 

NS/NC .% 


Base: Total 2028 IMPORTANT 



Poc 16.7% 

Gens 9.9% 






Poc 2.6% 

Gens .3% 

Indiferent .2% 

NS/NC .% 



Molt 40.2% Molt/Bastant 99.% 

Bastant 58.7% Poc/Gens 1.% 

Poc .9% 

Gens .1% 





Poc 9.7% 

Gens 7.% 


NS/NC .% 





Poc 9.5% 

Gens 2.6% 


Pagament amb tarja de crèdit 


144




Poc 20.1% 

Gens 14.1% 


NS/NC .% 


Base: Total 2028 GENS IMPORTANT 



Poc 38.9% 

Gens 29.5% 


NS/NC .7% 

Comanda telefònica 

Base: Total 2028 GENS IMPORTANT 


Bastant 14.% Poc/Gens 74.1% 

Poc 39.% 

Gens 35.1% 


NS/NC .7% 






Poc 15.9% 

Gens 2.1% 


NS/NC .% 





Poc 2.4% 

Gens .7% 

Indiferent .% 





Poc 1.2% 

Gens .% 






Poc 18.% 

Gens 7.7% 


NS/NC .1% 





Poc 1.8% 


145

Gens .2% 






Poc 1.% 

Gens .4% 


NS/NC .% 





Poc 7.7% 

Gens 4.1% 






Poc 9.5% 

Gens 3.% 


NS/NC .% 

Pagament amb tarja de crèdit 




Poc 17.9% 

Gens 12.1% 


NS/NC .2% 


146

Aspectes comercials del municipi 

EN QUIN GRAU ESTÀ D'ACORD AMB ELS SEGÜENTS ASPECTES 

COMERCIALS DE LA SEVA CIUTAT? 

Els carrers comercials són còmodes per a moure's a peu 


Molt 9.2% 

Bastant 68.6% 

Poc 16.5% 

Gens 4.4% 


NS/NC .9% 

Hi ha facilitat d'aparcament 


Molt 1.% 

Bastant 19.4% 

Poc 43.% 

Gens 33.8% 


NS/NC 1.5% 

El transport públic em serveix per anar a comprar 


Molt 2.4% 

Bastant 31.5% 

Poc 28.4% 

Gens 33.1% 


NS/NC 2.1% 

Manquen botigues 


Molt 10.2% 

Bastant 34.% 

Poc 36.2% 

Gens 17.6% 


NS/NC 1.5% 

De què (manquen botigues)? 

Base: manquen botigues 2028 

Supermercat gran 4.5% 

Sabates 16.5% 

Peix 5.1% 

Fruita 2.5% 

Drogueria .4% 

Ferreteria 1.% 

Comestibles / Alimentació 8.3% 

Roba 39.4% 

Merceria 3.% 

Talles grans .6% 

Roba dona 2.5% 

Discos 3.2% 

Decoració .2% 

Mobles .7% 

Roba nens 2.% 

Carnisseria 3.1% 

Regals 1.1% 

Equips de música (imatge i so) .3% 

Dietètica .1% 

Llibreria 3.7% 

Farmàcia 1.% 


147

Animals .1% 

Esports 1.8% 

Roba de marca .9% 

Verdura .1% 

Estanc .3% 

Roba joves 1.% 

Complements 1.7% 

Parament de la llar 1.% 

De tot 11.4% 

Supermercat 6.1% 

Mercadona 2.2% 

Grans superfícies 1.3% 

Congelats 1.1% 

Mercat municipal 2.2% 

Perfumeria 1.2% 

Electrodomèstics 2.8% 

Pesca salada .2% 

Telefonia .9% 

Joguines 1.5% 

Sabates nen 6.1% 

Informàtica 1.8% 

Pa 1.2% 

Roba home 1.2% 

Teles .2% 

Carnisseria àrab .6% 

Basar .2% 

Quiosc .6% 

Joieria .4% 

Calçat especial .3% 

Bon Àrea .2% 

Dia .2% 

Gran Magatzem .1% 

Tendes artesanes .1% 

Hipermercat .9% 

Lidl .1% 

Pelleteries .1% 

Comerços ecològics .1% 

Floristeria .2% 

Schlecker .1% 

Botigues especialitzades .6% 

Xarcuteria .1% 

Ultramarins .1% 

Antiguitats .1% 

Productes frescos .2% 

Hi ha massa botigues? 


Molt .7% 

Bastant 3.6% 

Poc 52.% 

Gens 41.2% 


NS/NC 1.7% 

De què (sobren botigues)? 

Base: sobren botigues 88 

Roba 21.6% 

Alimentació 8.% 

Roba dona 1.1% 

Tot a 100 3.4% 

Fruiteria 2.3% 

Calçat 8.% 

Pa 12.5% 


148

Supermercats 10.2% 

De tot 5.7% 

Comerç de xinesos 28.4% 

Basar 3.4% 


Roba infantil 1.1% 

Decoració 1.1% 

Estanc 1.1% 

Òptica 1.1% 

Telefonia 2.3% 

Joieria 1.1% 

Regals 1.1% 

Kioskos 1.1% 

Les botigues són còmodes per comprar 


Molt 2.8% 

Bastant 82.3% 

Poc 12.1% 

Gens 1.6% 


NS/NC 1.% 

Les botigues són modernes i maques 


Molt 3.9% 

Bastant 68.1% 

Poc 25.4% 

Gens 1.3% 


NS/NC .9% 

Les botigues són cares 


Molt 10.8% 

Bastant 64.3% 

Poc 22.2% 

Gens .8% 


NS/NC 1.8% 

El tracte dels venedors és amable 


Molt 10.6% 

Bastant 79.3% 

Poc 8.5% 


NS/NC .1% 

El tracte dels venedors és professional 


Molt 7.7% 

Bastant 80.5% 

Poc 9.1% 

Gens .7% 


NS/NC 1.7% 

L'horari d'obertura de les botigues és suficient 


Molt 3.6% 

Bastant 82.7% 

Poc 11.3% 

Gens 1.2% 


NS/NC 1.% 


149

Els venedors coneixen el català 


Molt 4.6% 

Bastant 72.2% 

Poc 12.8% 

Gens 1.6% 


NS/NC 

M'és indiferent que el venedor sigui immigrant 


Molt 25.7% 

Bastant 61.4% 

Poc 5.7% 

Gens 2.5% 

Indiferent 4.% 

NS/NC .7% 


150

ELS HÀBITS DE COMPRA DELS JOVES DE LA LLAR 

Aquests joves, en quina situació estan? 

Base: hi ha joves que no formen part de la parella 678 

Treballen a temps complet 49.4% 

Treballen a temps parcial 11.4% 

Estudia 57.1% 

Aturat 5.2% 

Quins productes acostumen a comprar per a ells? 

Base: hi ha joves que no formen part de la parella i compren 586 

Vestit 95.2% 

Calçat 58.2% 

CD, Música i DVD 34.8% 

Informàtica 13.3% 

Complements personals 8.7% 


Llibres 6.3% 

Art. per a l’esport 4.4% 

Telefonia 2.2% 

Drogueria/Higiene 1.7% 

Imatge i so (MP3, TV, aparell DVD) 1.5% 

Objectes regal/ decoració 1.2% 

Joguines 1.% 

Alimentació seca .7% 

Alimentació fresca sense especificar .5% 

Jocs .5% 

Estanc .3% 

Pa .2% 

Mobles per la llar .2% 

Electrodomèstics .2% 

Ferreteria- bricolatge .2% 

NS .2% 

A on solen anar? 

Establiment 

Base: hi ha joves que no formen part de la parella i compren 779.0 

Botiga especialitzada 50.2% 

Autoservei o supermercat 0.4% 

Mercat 0.1% 

Hipermercat 2.4% 

Gran magatzem 14.0% 

Centre comercial 25.5% 

Mitjana superfície 2.2% 

Mercadet/Encants 1.8% 

Cercle lectors 0.1% 

Altres Internet 0.2% 

Altres fàbrica 0.1% 

No sap 2.8% 

Ciutat 

Base: hi ha joves que no formen part de la parella i compren 712 

Barcelona 1.8% 

Barberà del Vallès 30.2% 

Sant Quirze 1.7% 

Terrassa 10.8% 

Badalona 0.4% 

Sabadell 1.4% 

Sant Cugat del Vallès 0.1% 

Manlleu 0.3% 


151

Rubí 50.3% 

La Roca del Vallès 1.4% 

Canovelles 0.1% 

No sap 1.4% 


152

ANNEX 2. ASSIDUÏTAT I DESPESA MITJANA. 

En general, les empreses del comerç al detall adopten dues estratègies bàsiques de cara al 

posicionament del seu negoci en quant al tipus de producte venut i la gestió del marketing 

mix: import de venda alt i rotació baixa, o rotació alta i preu baix. Alhora, cada tipus de 

producte té una freqüència de compra característica, i una de les grans divisions dels diferents 

tipus de productes que es venen és distingir entre productes de compra quotidiana i no 

quotidiana. Conèixer les característiques del binomi freqüència de compra (assiduïtat) i quina 

part de la despesa comercialitzable s’hi destina en els diferents tipus de producte permet tenir 

un referent de potencial de mercat i decidir millor les estratègies de posicionament de cada 

empresa. 

El volum de compra s’aproxima pel percentatge de la despesa comercial que destinen les llars 

a cada gran subsector de compra. La freqüència amb que van a comprar, a fer aquesta 

despesa, es pot aproximar amb l’assiduïtat que els compradors diuen que van a comprar (cada 

dia, setmanalment, quinzenalment, esporàdicament, etc..). 

Les dues variables de posicionament triades són assiduïtat de compra de cada família de 

productes, a l’eix vertical, despesa comercial a l’eix horitzontal del mapa. 

Cada variable ve definida de la següent forma (assiduïtat, despesa mitjana): 

Mesura de l’assiduïtat. 

En aquest cas, es fa una transformació de l’assiduïtat expressada a valors numèrics, simple i 

lineal, donant a les diferents respostes que mesuren l’assiduïtat de compra el mateix pes: 

On pes freqüència pren els valors següents: 

Freqüència compra 

Pes freqüència 

Quasi a diari 6 

Més d’un cop per setmana 5 

Un cop per setmana 4 

1-2 cops al mes 3 

Menys d’un cop al mes 2 

Eventualment 1 

No compra 0 

Potser una aproximació més acurada hauria de considerar donar uns pesos proporcionals a la 

freqüència temporal que significa cada resposta (reduint – ne cada classe a una mateixa 

proporció de temps, per exemple, si es pren com a base el dia, quinzenalment seria 1/15 dies). 

Però com que del que es tracta és de fer un mapa de posicionament relatiu per veure quins 

productes es compren amb més freqüència i quin volum de despesa suposen, la ponderació 


153

afecta per igual als valors dels diferents grups, i per tant, aquesta aproximació inicial ja dona la 

idea que es cerca. 

Despesa mitjana (%): 

Aquesta variable s’aproxima per la part del total de la despesa comercialitzable que es destina 

a cada grup de producte (veure 1.2.2. ). S’han pres les darreres dades disponibles complertes, 

en el moment de redactar aquest estudi, de l’enquesta contínua de pressupostos familiars de 

l’INE 50 . Per calcular-la, s’ha agrupat el resultat detallat de cada producte segons el grup al qual 

pertanyen, i s’ha tret la proporció corresponent. Els valors són: 

% total despesa 

GRUPS 

comercial 51 

ALIMENTACIÓ FRESCA 28.26 

AL. SECA / RESTE QUOTIDIÀ 16.22 

EQUIPAMENT PERSONAL 18.47 

EQUIPAMENT PER LA LLAR 11.20 

OCI I CULTURA 26.08 

50 Encuesta continua de presupuestos familiares. Base 1997. Resultados anuales 2004. INE 2007. 

51 Font: INE, Enquesta continua de presupuestos familiares, resultados 2004, i elaboració pròpia 


154

ANNEX 3. ENQUESTA UTILITZADA 



No compra 

Quasi a diari 

Mes 1 cop per setmana 

1 cop per setmana 

1-2 cop per mes 

Menys 1 cop per mes 

Eventualment 


Autoservei o supermercat 

Hard-discount 

Mercat. Quin? 

Hipermercat. Quin? 

Gran magatzem. Quin? 

Centre comercial . Quin? 

Mitjana superfície. Quina? 

Mercadet / Encants Quin? 

Altres (especificar) 

3. Com va habitualment als següents llocs? 

Botiga Tradicional 

Autoservei / supermercat 

Hard-discount 

Mercat Municipal 

Hipermercat 

Gran Magatzem 

Centre Comercial 

Mitjana Superfície 


No compra 

1 

1 

1 

1 

1 

1 

1 

1 

1 

A peu 

2 

2 

2 

2 

2 

2 

2 

2 

2 

Transport 

públic 

3 

3 

3 

3 

3 

3 

3 

3 

3 

Cotxe 

4 

4 

4 

4 

4 

4 

4 

4 

4 

Carrer 

1 

1 

1 

1 

1 

1 

1 

1 

1 

A on aparca 

Zona blava Pàrking 

2 3 

2 3 

2 3 

2 3 

2 3 

2 3 

2 3 

2 3 

2 3 

4.Utilitza alguns dels següents sistemes de compra per comprar aquest articles? 

Alimentació 

Roba i 

calçat 

Equip. llar 

Llibres, disc, 

mater. Esport 

Viatges /hotels 

Catàlegs 

1 

1 

1 

1 

1 

Tele compra 

2 

2 

2 

2 

2 

Internet 

3 

3 

3 

3 

3 

Telèfon 

4 

4 

4 

4 

4 


5 

5 

5 

5 

5 

5. Amb quina freqüència compra i en quin tipus d’establiment els següents productes: 

FREQÜÈNCIA 

TIPUS D’ESTABLIMENT 

QUIN/A? 

Menjars preparats 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 

Menjars semielaborats 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 

Productes congelats 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 

6. Quin es l'aspecte que mes valora com a positiu d'on compra aquests productes? I negatiu? 

Enquestador: ens referim al tipus d’establiment on compra 

Aspectes Positius 

Aspectes Negatius 


Alimentació seca / 

Quotidià no alimentari 


Parament de la llar 

Oci i cultura 


157

7.Fins a quin punt és important per a vostè cadascun dels següents aspectes a l’hora d’anar a comprar a un establiment? 

PRODUCTES ALIMENTARIS 

Molt Bastant Poc Gens Indif. Ns/Nc Molt Bastant Poc Gens Indif. Ns/Nc 

Que estigui a la vora...................................................................... 

1............... 2................. 3....................... 4................................ 

5............................. 6 1.................... 2.............................. 3.................... 4................................ 

5.................................... 

6 

Que estigui bé de preu....................................................... 

1................. 2...................... 3....................... 4................................. 

5.................... 6 1...................... 2................................ 

3.......................... 4........................... 5............................ 6 

La qualitat dels productes............................................................ 

1...................... 2................... 3........................... 4.......................... 5......................... 6 1............................ 2.................................. 

3............................ 4.............................. 5.................................... 

6 

Que es compri de presa................................................... 

1..................... 2.................. 3................................. 

4................................ 

5................... 6 1............................. 2................................. 

3............................ 4.............................. 5............................. 6 

El tracte dels venedors....................................................... 

1.......................... 2...................... 3.............................. 

4............................... 

5................ 6 1.......................... 2.................................. 

3............................ 4................................ 

5........................................ 

6 

La varietat dels productes................................................................... 

1........................ 2..................... 3................................... 

4................................... 

5.................... 6 1............................ 2.............................. 3............................. 4................................ 

5......................................... 

6 

La facilitat d’aparcament........................................................ 

1......................... 2........................... 3................................... 

4.................................... 

5.................. 6 1.......................... 2..................................... 

3............................ 4................................ 

5............................................... 

6 

Un horari ampli............................................................ 

1...................... 2....................... 3.............................. 

4................................ 

5..................... 6 1.......................... 2................................ 

3......................... 4......................... 5........................................ 

6 

Pagament amb tarja crèdit................................................................ 

1........................... 2................... 3........................... 4............................... 

5..................... 6 1.............................. 2................................. 

3........................ 4.............................. 5................................................ 

6 

Servei a domicili............................................................... 

1.......................... 2.................... 3........................ 4.............................. 

5................ 6 

Comanda telefònica................................................... 

1.................... 2.................. 3........................... 4............................ 

5................ 6 


8. En quin grau està d’acord amb els aspectes comercials de la seva ciutat 

Els carrers comercials són còmodes per 

moure's a peu 

Hi ha facilitat d’aparcament.......................... 

El transport públic em serveix per anar a 

comprar.............................................................. 

Manquen botigues...................................... 

Hi ha massa botigues..................................... 

Les botigues són còmodes per comprar........ 

Les botigues són modernes i maques......... 

Les botigues són cares................................. 

El tracte dels venedors és amable............... 

El tracte dels venedors és professional........ 

L'horari d'obertura de les botigues és 

suficient.............................................................. 

Els venedors coneixen bé el català................ 

M'és indiferent que el venedor sigui 

immigrant........................................................... 

Molt Bastant Poc Gens Indif. Ns/Nc 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 de:................................................................ 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 de:................................................................ 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 7 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 8 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 9 

1................... 2.............. 3............... 4............... 5..................... 6 

9. Nº persones a la llar P12B. Quins productes acostumen a comprar ells? 

10. D’aquestes quan son joves de 15 a 30 anys? 

1º 

2º 

11. Aquest joves en quina situació estan? 3º 

1º jove 2º jove 3º jove 4º jove 

Treballen a temps complert............................. 1.................... 1.................... 1.................... 1 P12C.A on solen anar (a quin tipus d’establiment)? 

Treballen a temps parcial........................................ 2..................... 2..................... 2..................... 2 

Estudia.................................................................... 3.................... 3.................... 3.................... 3 1º 

Establiment 

Població 

Aturat.................................................................... 4..................... 4..................... 4..................... 4 

2º 

12. A l’hora de comprar, ells van a comprar 3º 

Sí..................................................... 1 

A vegades........................................ 2 

No.................................................... 3 (anar a P13) 

12A. Amb qui van majoritàriament a comprar P12D. Quina despesa mensual gasten aproximadament? 

1º lloc 2º lloc 3º lloc 

Amb els pares............................... ......................1 ......................1 ......................1 € 

Amb amics........................................... 

...................2 ...................2 ...................2 

Amb els germans........................ ......................3 ......................3 ......................3 


158

RESTAURACIÓ 

P13. De les persones que viuen a casa, algú menja forade casa i de la feina, encara que sigui els caps de setmana? 

Sí........................................... 1 

No....................................................... 

2 (anar a P15) 

P14. Quines persones? 

Rest 

Menjar 

ràpid 

A ON DINEN? 

Escola Altres (esp) 

Tots 

Laborab 

AMB QUINA FREQÜÈNCIA? 

Alguns Tots Caps 

Laborab Setm 

Alguns 

Caps Setm 

DESPESA 

MENSUAL 

Parella Home 

Parella Dona 

Fills 

Altres (esp) 

OCI 

1 2 3 4 1 2 3 4 

1 2 3 4 1 2 3 4 

1 2 3 4 1 2 3 4 

1 2 3 4 1 2 3 4 

Anar a P15 

P15 . Te segona residencia? 

Sí........................................... 1 

No....................................................... 

2 

P16 . Els caps de setmana que sol fer? 

Habitualment A vegades Mai 

Anar fora 1 2 3 

Vaig a Centres Comercials 1 2 3 

Compro i passejo 1 2 3 

Vaig al cimena 1 2 3 

Vaig al teatre / altres 

espectacles culturals 

1 2 3 

P16. Estudis Entrevistat P17. Estudis Cap de Família 

< Primaris 

1 < Primaris 

1 

Primaris (Primària, EGB, ESO) 

2 Primaris (Primària, EGB, ESO) 

2 

Secundaris (Batxillerat, PREU,BUP,COU) 3 Secundaris (Batxillerat, PREU,BUP,COU) 3 

Secundaris professionals (Comerç,FP1 

Secundaris professionals 

iFP2,Moduls) 

4 (Comerç,FP1 iFP2,Moduls) 

4 

Universitaris (Grau mig, 

Universitaris (Grau mig, 

Diplomatura,Superiors) 

5 Diplomatura,Superiors) 

5 

P18. Ocupació Entrevistat P19. Ocupació Cap de Família 

Professió liberal 

1 Professió liberal 

1 

Empresari 2 Empresari 2 

Autònom 3 Autònom 3 

Quadre 4 Quadre 4 

Empleat 5 Empleat 5 

Treballador/Obrer 6 Treballador/Obrer 6 

Tasques de la llar 7 Tasques de la llar 7 

Jubilat/Pensionista 8 Jubilat/Pensionista 8 

Aturat 9 Aturat 9 

Estudiant 10 Estudiant 10 

P20. Ingressos Nets Mensuals € 

NOM ENTREVISTAT 

ADREÇA 

ENQUESTADOR 

DIA 

TELEFONO: 

INSPECTOR 

HORA 


159


160

Estudi d'hÃ bits de consum 2007 - Cambra de ComerÃ§ de Sabadell

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?