reutilització aigua - Institut Tecnològic de Lleida

Vitruvio Ecológico
ESTAT DE L’ART:
REUTILITZACIÓ AIGUA
Els punts de consum d’aigua en l’edificació que necessiten un abastiment d’aigua potable per a ús de boca
queden reduïts al rentamans del lavabo i a l’aigüera de la cuina. Això suposa únicament uns 3-15 litres
d’aigua per persona i dia, que pot variar en funció de la tipologia edificatòria. Tots els altres usos d’aigua es
podrien cobrir amb l’aprofitament integral de les aigües residuals i les pluvials. Això significa descentralitzar
l’abastiment d’aigua en l’edificació creant diferents punts de destí en funció de la qualitat requerida. Les
aigües pluvials es destinarien als punts que demanin alta qualitat del recurs (ingestió o aigua de boca). Un
cop utilitzades passarien a la xarxa de regeneració d’aigües residuals i es subministrarien als altres punts de
consum amb qualitat d’aigua no potable.
Aquesta idea permetria tancar el cicle de l’aigua en l’edificació amb un abastiment i un abocament nuls, ja
que el subministrament necessari per cobrir les pèrdues per fuites, evaporació, reg i ingestió es faria única i
exclusivament amb aigua de pluja.
En casos on el subministrament d’aigua potable de boca es volgués abastir amb aigua procedent de la
xarxa es deixarien les aigües residuals i pluvials per a la resta d’usos. Tot i que no estaríem parlant d’un
cicle tancat, si més no, s’aconseguiria un consum mínim (d’uns 15 litres per persona i dia) i un abocament
nul (ja que s’inclourien consums esgotadors del recurs, com pot ser el reg de jardins). Aquesta solució seria
adient per a regions climàtiques on les precipitacions són més aviat escasses i no permeten abastir
regularment i d’una manera suficient el consum a l’habitatge.
http://www.ecoinnova.com
2.- Objectius
Full 8 de 147