Llombai festes 2017
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
SUMARI<br />
SALUTACIONS<br />
Salutació de l’Alclade .......................................................................................... 5<br />
Introducció a la portada del llibre de <strong>festes</strong> 2016 ................................................. 6<br />
Composició de la Corporació Municipal ............................................................. 7<br />
Salutación de la Juez de Paz ................................................................................. 8<br />
Salutación del Cura Párroco ............................................................................... 10<br />
Cap de Zona Mediambiental .............................................................................. 11<br />
Protecció Civil .................................................................................................... 12<br />
Valencia Bàsquet ................................................................................................ 13<br />
Himne <strong>Llombai</strong> .................................................................................................. 14<br />
ASSOCIACIONS<br />
U.D.P <strong>Llombai</strong> ................................................................................................... 16<br />
Junta Local de la Lluita contra el Càncer - <strong>Llombai</strong> .......................................... 17<br />
Junta Local Fallera <strong>Llombai</strong> ............................................................................... 18<br />
Asociación de Amas de Casa y Consumidores Tyrius ....................................... 19<br />
Societat Unió Protectora Musical de <strong>Llombai</strong> ................................................... 20<br />
Associació de veïns de <strong>Llombai</strong> ......................................................................... 22<br />
Caritas ................................................................................................................. 23<br />
Club Colombicultura de <strong>Llombai</strong> ....................................................................... 24<br />
Societat de Caçadors de <strong>Llombai</strong> ....................................................................... 25<br />
Associació veïns La Ponderosa .......................................................................... 26<br />
El Marquesat ...................................................................................................... 27<br />
Penya ciclista Marquesat .................................................................................... 32<br />
Club Gimnasia Rítmica el Marquesat ................................................................ 33<br />
Agrupament Escolta Marquesat ......................................................................... 34<br />
Club esportiu “La porte fresca” .......................................................................... 35<br />
Club Frontenis <strong>Llombai</strong> ..................................................................................... 38<br />
Grup d’acció mediambiental del Marquesat ...................................................... 40<br />
Depen de tu ......................................................................................................... 43<br />
Grup excursionista Catadau ............................................................................... 46<br />
Agrupació coral del Marquesat .......................................................................... 47<br />
Filant ................................................................................................................... 48<br />
<strong>Llombai</strong> i l’Escola de Danses d’Alfarb .............................................................. 50<br />
EDUCACIÓ<br />
CEIP Sant Francesc de Borja ............................................................................. 52<br />
AMPA <strong>Llombai</strong> .................................................................................................. 54<br />
EFA La Malvesía ................................................................................................ 56<br />
IES Mestre Ramón Esteve .................................................................................. 59<br />
Associació de mares i pares d’alumnes IES Ramón Esteve de<br />
Catadau, Alfarb i <strong>Llombai</strong> ............................................................................... 62<br />
Agència de Lectura Municipal Sant Joan ........................................................... 63<br />
EFA Torrealedua ................................................................................................. 66<br />
Espai Jove ........................................................................................................... 68<br />
COL·LABORACIONS<br />
José Forés Lahos, periodista, investigador y cronista de <strong>Llombai</strong> ..................... 72<br />
Centenaria, la dona més major del Marquesat ................................................... 74<br />
Don Manuel de Vilanova i Serra, els Borja i el marquesat de <strong>Llombai</strong> ............. 76<br />
Acerca del castillo de <strong>Llombai</strong> ........................................................................... 79<br />
Dos siglos de la banda de Música .......................................................................84<br />
Aula de Naturaleza ............................................................................................. 86<br />
Els coloms .......................................................................................................... 89<br />
<strong>Llombai</strong> és el meu poble .....................................................................................93<br />
Epidèmia de còlera de 1834 a <strong>Llombai</strong> .............................................................. 97<br />
La primera falla del poble ................................................................................ 102<br />
L’accident de la diligència a Carlet i altre noticies de l’any 1917 .................... 107<br />
L’assetjament escolar ....................................................................................... 109<br />
Experiència Jordi a UK .................................................................................... 112<br />
Trencar murs ..................................................................................................... 114<br />
Quintos del 87 .................................................................................................. 115<br />
Quintos 40 anys ................................................................................................ 116<br />
Quinta del 67 .................................................................................................... 117<br />
Els quintos del 66 ............................................................................................. 118<br />
Salutacions
SALUTACIONS<br />
SALUTACIONS<br />
SALUTACIÓ ALCALDE<br />
Estimats veïns i veïnes,<br />
Este és el tercer any en què esta Corporació<br />
Municipal s’honra en presentar les<br />
Festes del nostre poble.<br />
Després de passar l’equador d’esta legislatura<br />
continuem treballant, amb<br />
més ànsies que mai, per aconseguir la<br />
millora de qualitat de vida i de l’estat de<br />
benestar dels nostres veïns i veïnes.<br />
Però ara a <strong>Llombai</strong> torna la festa i tornen<br />
les nits a la plaça, el concurs de tapes, el<br />
dia dels majors, el dia dels xiquets, de<br />
les dones, el gran concert de la nostra<br />
banda, la cercavila del fanalet, la processó<br />
en honor a sant Francesc de Borja,<br />
la nit de disfresses i tants i tants actes<br />
que marquen les nostres tradicions.<br />
Volem fer públic l’orgull que sentim per<br />
les col·laboracions i participacions de<br />
totes les associacions i particulars que<br />
amb les seues vivències i activitats associatives<br />
donen vida i ens van desgranant<br />
històries del nostre poble,<br />
enriquint cada any més el contingut<br />
d’este llibre de <strong>festes</strong>, que en definitiva<br />
ens parla de gent, ens parla de poble,<br />
ens parla de vida.<br />
I què direm dels festers i festeres del<br />
<strong>2017</strong>; són l’ànima d’estos dies, i amb el<br />
seu treball i la seua iniciativa han omplit<br />
de joventut, dinamisme i germanor el<br />
programa de les nostres <strong>festes</strong>.<br />
Esta Corporació Municipal vos desitja a<br />
tots els llombaïns i llombaïnes, als pobles<br />
veïns i amics de Catadau i Alfarp i<br />
de totes les urbanitzacions, així com a<br />
cada un d’aquells que vulgueu visitarnos;<br />
que tingueu les millors <strong>festes</strong> possibles<br />
en pau, amistat i alegria.<br />
Sr. D. ANSELMO CARDONA PUIG<br />
I tu sols estaràs despert,<br />
i tu estaràs despert per tots.<br />
No t’han parit per a dormir:<br />
et pariren per a vetlar,<br />
en la llarga nit del teu poble.<br />
Vicent Andrés Estellés.<br />
6
Introducció a la portada del llibre de <strong>festes</strong> 2016<br />
COMPOSICIÓ DE LA<br />
corporació muncipal<br />
Alcalde-President:<br />
ANSELMO CARDONA PUIG (PSPV)<br />
Regidors<br />
JOSEP ENRIC FORÉS I ROSSELL (IPL)<br />
Primer Tinent d’alcalde<br />
Urbanisme i Medi Ambient<br />
SIMBIOSI<br />
Considere que té un nom molt encertat;<br />
després de tot, aquest concepte era el que<br />
des del primer moment volia plasmar.<br />
En aquesta portada podem apreciar tres aspectes<br />
que per a mi són importants i que, a<br />
més, com bé diu la definició del títol, “tenen<br />
una relació permanent i estreta per a una<br />
vida en comú”.<br />
El primer d’ells és el POBLE, representat amb<br />
el campanar i el claustre. L’elecció d’aquests<br />
coneguts edificis és deguda a la proximitat<br />
dels mateixos a ma casa. Crec que és un sentiment<br />
que tenim molts; el fet de poder veure<br />
el campanar amb els nostres propis ulls ens<br />
confirma que estem a la nostra “terreta”.<br />
En segon lloc, cal destacar el COLOR, el<br />
qual ens convida a la festa i a l’alegria. Els<br />
colors cridaners ens traslladen a l’estació de<br />
l’any en què ens trobem, l’estiu, i, al mateix<br />
temps, ens fan referència al primer dia de<br />
<strong>festes</strong>, al sopar de “quintos”, on els carrers<br />
s’omplin de samarretes d’infinitat de colors.<br />
Per últim, i no per ser menys important,<br />
sinó més bé per tot el contrari, podem observar<br />
la MÚSICA. Sense ella no podrien<br />
subsistir els altres dos elements. Xarangues,<br />
cercaviles, processons, concerts, orquestres...<br />
donen vida a les <strong>festes</strong> del nostre<br />
poble. Per tant, dir que la música és necessària<br />
seria dir poc; realment, és indispensable<br />
en totes les nostres celebracions.<br />
Finalment, m’agradaria agrair a l’Ajuntament<br />
la confiança dipositada en mi per dur<br />
a terme aquesta portada i desitjar bones <strong>festes</strong><br />
a tot el poble de <strong>Llombai</strong>.<br />
Coral Añó.<br />
MARIA JOSE PASTOR BISBAL (IPL)<br />
Segon Tinent d’alcalde<br />
Hisenda, Salut i Benestar Social<br />
RAMÓN GÓMEZ BERNABEU (PSPV)<br />
Tercer Tinent d’alcalde<br />
Esports, Joventut i Festes<br />
VICENTE JAVIER BARTUAL SANZ (PSPV)<br />
Comerç, Agricultura i Treball<br />
SALVADOR CLIMENT PELLICER (IPL)<br />
Cultura i Educació<br />
JOSE FORÉS SANZ (PP)<br />
VICENTE MIGUEL FERRANDO CHULVI (PP)<br />
SUSANA TRINIDAD QUEROL CONCHELL (PP)<br />
VICTORIA EUGENIA CASES PARRILLA (PP)<br />
RAÚL RUBIO DEL VALLE (PP)<br />
7 8
SALUTACIONS<br />
SALUTACIONS<br />
naixements<br />
EMMA BONILLA CABRERA 20/08/2016<br />
LAIA BOIX BARBERÁ 03/11/2016<br />
HUGO MARTí Añó 20/11/2016<br />
MAR FEMENIA BARBERÁ 18/12/2016<br />
DANIEL DE AzA JUANES 20/12/2016<br />
ELENA REQUENA GARCÉS 24/12/2016<br />
QIAOyI WU 18/01/<strong>2017</strong><br />
BLANCA DONAT MONTORO 09/02/<strong>2017</strong><br />
LAIA HERRERO CLIMENT 24/02/<strong>2017</strong><br />
ADRIANA FERRER LOPEz 01/03/<strong>2017</strong><br />
MARTíN LLORET ROSALEN 20/04/<strong>2017</strong><br />
ERIC FERNANDEz ALCOVER 24/04/<strong>2017</strong><br />
IAN MARQUEz ETERO 01/06/<strong>2017</strong><br />
SOFIA SANz zHU 25/06/<strong>2017</strong><br />
matrimonis<br />
SALUTACIÓ JUTGE DE PAU<br />
He estat convidat recentment per col·laborar<br />
aquest any en el llibre de les nostres <strong>festes</strong><br />
d'Agost i em dirigisc a tots vosaltres,<br />
Llombaïnes i Llombaïns, com a nou Jutge<br />
de Pau.<br />
Amb la mateixa confiança que han dipositat<br />
en mi els membres de la corporació municipal,<br />
confie i desitge acostar-me a tots<br />
aquells que necessiten l'atenció d'aquest departament<br />
dins l'Ajuntament de <strong>Llombai</strong>.<br />
La missió d'un jutge de pau està en ajudar,<br />
orientar i tractar d'instruir un comportament<br />
recte, ferm i imparcial. És per això que<br />
em pose a la vostra disposició amb el meu<br />
nou nomenament, amb el meu treball desinteressat<br />
i la meva lleialtat perquè des d'aquest<br />
jutjat es done el millor suport a les<br />
decisions que em corresponga prendre.<br />
Molts de vosaltres ja em coneixeu i segur<br />
estic que no us defraudaré.<br />
Després de la meva presa de possessió vull<br />
transmetre a la meva antecessora, Na Mª<br />
Rosario del Árbol Monreal, un gran reconeixement<br />
per l'eficàcia en l'exercici de les<br />
seves funcions durant el període transcorregut<br />
en la seva condició com a Jutge de Pau<br />
i per descomptat desitjar a tots els veïns<br />
d’aquesta localitat, de les urbanitzacions<br />
confrontants i com no dels pobles veïns Alfarb<br />
i Catadau que gaudiu d'aquesta setmana<br />
festera, que deixeu els problemes a<br />
casa i que eixiu al carrer per participar dels<br />
actes que Ajuntament, Festeres i Festers han<br />
estat durant molt de temps preparant per a<br />
tots vosaltres. És temps d'unir-nos i junts<br />
fer poble, fer <strong>Llombai</strong>.<br />
Salutacions.<br />
Juan Manuel Lahoz Bono<br />
DAVID BISBAL TOMÁS y ROSA ANA DELGADO BENAVENT 08/08/2016<br />
FRANCISCO SÁNCHEz CRESPO y ANA LLORET DOMENECH 03/09/2016<br />
ARTURO NAVARRO SANz y CELIA HERRERA FERRIOL 24/09/2016<br />
MANUEL DEL POzO LóPEz y JACkELINE CASTRO PACHECO 24/09/2016<br />
ISMAEL SABATER BONAFÉ y FLORENCIA ANAHI ACEVEDO ARANEDA 07/10/2016<br />
FERNANDO ABEL MOLERO SANCHIS y ROSSANA BISBAL SANTAINÉS 04/11/2016<br />
ANTONIO AGUILAR APARICIO y TRINIDAD CLIMENT MINGUEz 12/11/2016<br />
RAFAEL DE AzA BISBAL y VANESA JUANES ORTIz 16/11/2016<br />
RUBÉN CORRECHER ÁLVAREz y ROCíO MARíN MARTíN 24/11/2016<br />
GONzALO CORREAS GARCíA y MARíA MORCILLO FUENTES 03/12/2016<br />
JOSÉ VTE. MONTANER VANACLOCHA y ANA MARíA QUINTA RODRIGUEz 10/03/<strong>2017</strong><br />
ESTEBAN GARCíA GARCíA y ALEXANDRA MADALINA GOGOT 29/04/<strong>2017</strong><br />
OSCAR HERRERO MATAMALES y ROBERTO JIMÉNEz CÁRDENAS 02/05/<strong>2017</strong><br />
MIGUEL ÁNGEL CABARCOS SACRISTÁN y MARíA JOSÉ MATEU MUñOz 16/06/<strong>2017</strong><br />
JESÚS JUAN MARTíNEz PILES y ALICIA SANz ALVEAR 17/06/<strong>2017</strong><br />
ALFONSO GARCíA BISBAL y SANDRA BARRERA Añó 23/06/<strong>2017</strong><br />
defuncions<br />
CONCEPCIóN CLIMENT CORBERÁ 06/08/2016<br />
JOSÉ FERNÁNDEz GONzALEz 10/10/2016<br />
FIDEL Añó JUAN 30/10/2016<br />
VICENTE DOMINGO SANz NOVERQUES 09/11/2016<br />
BENITO FERRANDO VILLASANTE 24/12/2016<br />
VICENTE MIQUEL ÁLVAREz 10/01/<strong>2017</strong><br />
AMPARO VERCHER SERRANO 19/03/<strong>2017</strong><br />
ANDRÉS APARISI FERRANDO 29/04/<strong>2017</strong><br />
MARíA DEL MAR SÁNCHEz GóMEz 10/05/<strong>2017</strong><br />
MANUELA GARCíA CASTELLANO 21/06/<strong>2017</strong><br />
9 10
SALUTACIONS<br />
SALUTACIONS<br />
SALUTACIÓ del RECTOR<br />
SALUTACIO CAP de ZONA MEDIAMBIENTAL<br />
Queridos amigos de <strong>Llombai</strong>.<br />
Al celebrar un año más nuestras fiestas<br />
patronales, me llena de gran alegría saludaros<br />
y desearos unos días de alegría<br />
y de paz con la gente que queremos,<br />
nuestra familia y amigos.<br />
Celebrar la fiesta de San Francisco de<br />
Borja es celebrar nuestra fe, nuestra tradición,<br />
nuestro sentimiento más íntimo;<br />
es lo que nos han enseñado nuestros<br />
padres y mayores, pues una de las<br />
cosas que nos identifican como pueblo<br />
son nuestros patronos.<br />
Antes que hubieran todos los actos que<br />
tenemos estos días en nuestro pueblo,<br />
y que os invito a participar a todos con<br />
gran alegría y respeto, ya celebrábamos<br />
la fiesta de nuestro santo Marques, y<br />
por eso es tan importante que el día 20<br />
de agosto todos vayamos a la Eucaristía<br />
y a la Procesión que es el centro y sobre<br />
lo que gira nuestras fiestas.<br />
Pido a la Virgen del Rosario y a San Antonio<br />
que siempre están pendientes de<br />
nosotros, cuidándonos y protegiéndonos,<br />
que desde el cielo se preocupan<br />
por todos sus hijos, esos que tienen en<br />
<strong>Llombai</strong>. Cuidando especialmente a los<br />
enfermos y más desfavorecidos de<br />
nuestro pueblo.<br />
Un saludo de vuestro párroco.<br />
Antonio Jesús Teruel Molina.<br />
A més de desitjar a tots els veïns unes<br />
bones <strong>festes</strong> patronals, vull aprofitar<br />
l’oportunitat que em dóna esta pàgina<br />
del llibre de <strong>festes</strong> per recordar-vos que<br />
com Agent mediambiental entre altres<br />
tasques tinc la responsabilitat de vetllar<br />
pel benestar de les nostres muntanyes i<br />
per tant, fer un control de qualsevol<br />
activitat que es realitze en la forest del<br />
terme de <strong>Llombai</strong>.<br />
En estos últims temps hi ha hagut un<br />
augment de la gent que transiten per les<br />
muntanyes, tot i que això és molt saludable<br />
per a les persones, està provocant<br />
una excessiva pressió sobre el medi.<br />
Per a fer estes activitats més sostenibles<br />
en el temps, conjuntament amb l´ajuntament<br />
mitjançant el voluntariat ambiental,<br />
estem prenent una sèrie de<br />
mesures per a intentar reduir l’impacte<br />
negatiu de les diferents activitats que es<br />
desenvolupen.<br />
Les actuacions principals estan centrant-se,<br />
en racionalitzar l´ús de les sendes,<br />
control de vehicles de motor,<br />
treball de regeneració de zones degradades,<br />
repoblacions forestals, tasques<br />
informatives, treballs de conscienciació<br />
ciutadana i sancions als infractors de les<br />
normes vigents.<br />
Agrair la bona disposició de les diferents<br />
entitats i associacions del poble<br />
que fan ús de la muntanya perquè ajuden<br />
a fer més fàcil la nostra tasca.<br />
Cap de zona Mediambiental de <strong>Llombai</strong><br />
José Maria Ibañez Casaña<br />
11<br />
12
SALUTACIONS<br />
PROTECCIÓ CIVIL de LLOMBAI<br />
SALUTACIONS<br />
El motiu d’aquestes línies és donar a conèixer<br />
la llavor d’un grup de voluntaris<br />
d’ací del poble que treballen perquè les<br />
coses funcionen correctament, que hi<br />
haja ordre, així com per a poder ajudar<br />
a tots aquells que ho necessiten o si la<br />
situació ho requereix, de forma altruista<br />
i desinteressada.<br />
Esta gent sempre estan a punt i dispostos<br />
per a col·laborar ja siga en: Sant Antoni i<br />
el Mercat dels Borja, les <strong>festes</strong>, les Falles,<br />
les fogueres, la volta ciclista o qualsevol<br />
acte o competició esportiva, etc.<br />
A tot açò, també s’encarreguen de la vigilància<br />
del Monte públic, així com del<br />
control de sendes i camins; També estan<br />
preparats per a quan hi ha incendis,<br />
inundacions, desaparició de persones i<br />
sempre es pot contar en la seua ajuda<br />
siga l’hora que siga.<br />
Per a tots aquells que ho necessiten este és<br />
el telèfon de Protecció oficial: 667 596 461<br />
Al qual poden cridar per qualsevol<br />
emergència, ja que està en marxa les 24<br />
hores del dia.<br />
També volen fer saber a tot el personal<br />
que és un grup obert on caven tots<br />
aquelles persones que vulguen fer-se<br />
voluntaris i ajudar en el poble o en la<br />
muntanya, ja que açò és una cosa de<br />
tots i totes i la col·laboració és fonamental<br />
per a poder cuidar i mantindré el<br />
nostre patrimoni, i que estiga tot net i<br />
en ordre a poder ser.<br />
Un exemple d’aquesta participació la<br />
tenim en la persona de Francisco Rafael<br />
Esteve Canet, qui és un actiu col·laborador<br />
en el Quartel de la Guardia Civil<br />
de <strong>Llombai</strong>, motiu pel qual el passat 12<br />
d’octubre de 2016 en la Comandància<br />
de la Guardia Civil de la Comunitat Valenciana,<br />
en el Quartel de Cantarranes<br />
(València), li feren un reconeixement on<br />
el general Santa Fe i el delegat del govern<br />
Juan Carlos Moragues, li feren entrega<br />
d’un diploma en reconeixement a:<br />
“su destacada colaboración activa y desinteresada<br />
con el Puesto Principal de<br />
<strong>Llombai</strong>, participando en labores de<br />
búsqueda de personas desaparecidas, en<br />
la prevención y extinción de incendios<br />
forestales, así como en la lucha contra<br />
la delincuencia en la demarcación de<br />
este pueblo”.<br />
Per tot açò, el Grup de Protecció Civil<br />
de <strong>Llombai</strong> informa de la seua llavor,<br />
s’obri per a tots aquells que vulguen<br />
col·laborar i aprofita per a desitjar unes<br />
MOLT BONES FESTES a TOT el<br />
POBLE de LLOMBAI!!!<br />
V.S.V.<br />
VALÈNCIA BÀSQUET<br />
L’Ajuntament de <strong>Llombai</strong> felicita i dóna<br />
l’enhorabona al València Bàsquet i al<br />
seu president, el llombaí Vicent Solá<br />
Sanz, per haver aconseguit el fet històric<br />
d’arribar a ser Campions de Lliga de<br />
Bàsquet.<br />
¡¡Enhorabona als Campions!!<br />
13<br />
14
I en la regió<br />
més bonica d’Espanya<br />
hi creix l’amor,<br />
regna la pau.<br />
himne de llombai<br />
Brolla un licor<br />
de dolçor especial:<br />
és la seua mistela<br />
de sabor sense par.<br />
<strong>Llombai</strong>, la meua terra;<br />
<strong>Llombai</strong>, la meua llar.<br />
Poble grat, poble estimat...<br />
Marquesat de <strong>Llombai</strong>.<br />
Jo voldria que en ma vida<br />
no hi haguera un altre lloc<br />
on passar les alegries<br />
i les penes oblidar.<br />
I en la regió<br />
més bonica d’Espanya<br />
brilla el color del taronger<br />
Canta amb fervor<br />
a un suprem ideal<br />
al seu bon Sant Antoni,<br />
el patró immortal.<br />
I en la regió<br />
més bonica d’Espanya<br />
Visca!<br />
Visca <strong>Llombai</strong>!!<br />
Visca <strong>Llombai</strong>!!<br />
Associacions<br />
15
ASSOCIACIONS<br />
U.D.P. <strong>Llombai</strong><br />
Junta Local de la lluita contra el càncer<br />
<strong>Llombai</strong><br />
Estimades llombaïnes i llombaïns:<br />
La junta Associada Provincial de València<br />
de la Lluita Contra el Càncer, per mitjà del<br />
seu President Ilm. Sr. En TOMÀS TRENOR<br />
PUIG – Marqués del Túria, agraeix i felicita<br />
a la població de <strong>Llombai</strong>, i a la seua Junta<br />
Local Contra el Càncer, pel seu esforç, treball<br />
i dedicació continua a aquesta causa, i un<br />
any més ens concedeix la MENCIÓ ESPE-<br />
CIAL a LLOMBAI, i ens anima a continuar<br />
en aquesta lluita que requereix tota la nostra<br />
participació, comprensió i suport.<br />
La vida ens posa obstacles que no podem<br />
superar en soledat, per això aquest gran<br />
obstacle que és el càncer ens ha d’unir per<br />
a lluitar contra ell.<br />
TOTS JUNTS CONTRA EL CÀNCER<br />
Que passeu unes molt bones Festes<br />
Gràcies a totes i tots<br />
ASSOCIACIONS<br />
Benvolguts amics i amigues. Un any més<br />
amb tots vosaltres. Vaig a fer-ho curt, perquè<br />
estic cansat i no vull posar-me pesat. Només<br />
vull dir-vos que l'U.D.P. continua fent coses,<br />
però la gent, en termes generals, no respon<br />
com deuria.<br />
Diuen algunes persones que no fem res,<br />
res més lluny de la realitat. Només us nomenaré<br />
algunes de les coses que hem fet al<br />
llarg d'aquest exercici:<br />
Hem prestat la llar 3 vegades a la falla, 2<br />
vegades a la música, a l'EFA, a l'AMPA, al<br />
Frontenis, a La Porte Fresca...<br />
S'ha fet el voluntariat, berenars, el dia de<br />
la Sang, el berenar de <strong>festes</strong> (subvencionat<br />
per l'Ajuntament), el 9 d'Octubre (Marqués<br />
de Dues Aigües i Palmar), viatge als Pirineus<br />
Catalans, 3 xarrades Danone (cor, ossos,<br />
etc.), Bodegues Florentino Pérez, Almansa,<br />
comarcals, 3 assemblees generals i una extraordinària,<br />
assajos del teatre, balls, bingo<br />
4 vegades per setmana, 4 sessions de gimnàstica<br />
setmanals, dues vegades per setmana<br />
de gimnàstica psicomotriu, pilates, biblioteca<br />
amb 800 llibres, i etc., etc., etc. Si açò no és<br />
fer res...<br />
En nom de la Junta Directiva, i del meu en<br />
particular, volem que passeu unes bones<br />
<strong>festes</strong> en companyia de tot el poble i de<br />
totes aquelles persones que ens visiten.<br />
Paco Juanes Llorens<br />
16<br />
17
ASSOCIACIONS<br />
Junta Fallera de <strong>Llombai</strong><br />
Asociación de amas de casa y<br />
consumidores Tyrius de <strong>Llombai</strong><br />
ASSOCIACIONS<br />
SALUDEM A TOTA LA GENT QUE EN LES NOSTRES FESTES<br />
D’ESTIU ENS VISITEN I VOS DESITGEM QUE AQUESTES<br />
FESTES VOS-HO PASSEU EL MILLOR POSSIBLE.<br />
VOS ESPEREM EN EL MIG ANY FALLER QUE SE CELEBRA<br />
EN SETEMBRE, AIXÍ COM EN TOTS ELS ACTES FALLERS<br />
QUE DUU A TERME LA JUNTA FALLERA. ESPEREM LA<br />
VOSTRA ASSISTÈNCIA.<br />
LA JUNTA LOCAL FALLERA VOS DESITJA UNES MOLT<br />
BONES FESTES ESTIUENQUES.<br />
BONES FESTES<br />
LA JUNTA FALLERA DE LLOMBAI<br />
Nacimos en el 77, asociándonos en pro de<br />
la participación y convivencia en nuestro<br />
pueblo. Años de labor social e impulso creativo,<br />
nos han llevado a configurarnos como<br />
asociación plural de todas las mujeres y en<br />
defensa de los consumidores.<br />
Somos de pura cepa, llevamos el amor a<br />
Llombay en nuestros genes.<br />
Nos reinventamos al compás de los tiempos<br />
que nos toca vivir. Con los pies bien asentados<br />
sobre la tierra de nuestros ancestros,<br />
todo nuestro ser ama todo de nuestro adorado<br />
Llombay.<br />
Nuestro mayor deseo es que todas las personas<br />
gocen, en igualdad de oportunidades, de los<br />
recursos que nos ofrece la sociedad del bienestar.<br />
En lo que a ello concierne, nos caracteriza la<br />
apertura de ideas y aportaciones para todas<br />
las personas.<br />
Es tiempo de celebrar, de gustar de la compañía<br />
de los seres queridos.<br />
Y tiempo de recordar, de reconocer a todas<br />
las personas que con sus vivencias nos han<br />
legado un Llombay con bellas tradiciones.<br />
Un pueblo de emprendedores, con empuje y<br />
vanguardia creativa.<br />
Esta, la Muy Ilustre Villa de Llombay, amada<br />
por Francisco de Borja nuestro santo marqués,<br />
tiene retos importantes que afrontar<br />
desde la vuelta a sus raíces, hasta trabajarse<br />
una renovada capacidad integradora y de<br />
innovación.<br />
Tal como canta nuestro himno: “Yo quisiera<br />
que mi vida no tuviera otro lugar donde<br />
hallar sus alegrías y sus penas mitigar”<br />
Mi buen terruño, felices fiestas.<br />
18<br />
19
Unió Protectora Musical de <strong>Llombai</strong><br />
ASSOCIACIONS<br />
ASSOCIACIONS<br />
Estimades veïnes i veïns de <strong>Llombai</strong> i del<br />
Marquesat, des de la Societat Unió Protectora<br />
Musical de <strong>Llombai</strong> vos volem avançar el<br />
que serà l’esdeveniment més important per<br />
a nosaltres en l’any 2018: el Bicentenari de<br />
la fundació de la Banda de Música de <strong>Llombai</strong>,<br />
el qual situem en el dia 19 de gener de<br />
1818, segons consta en el document notarial<br />
que es conserva en l’Arxiu del Regne a València<br />
i que té un enorme valor històric. La<br />
troballa i la transcripció són obra de Vicente<br />
Bisbal Del Valle, que ens oferix el següent<br />
resum i comentari:<br />
El dia 19 de gener de 1818 compareixen davant<br />
el notari dotze veïns de <strong>Llombai</strong> i confessen<br />
un deute de 920 reials de velló a un<br />
prestador, amb qui s’han obligat a tornar-li<br />
la mateixa quantitat 6 mesos després. Especifiquen<br />
que en eixos diners compraran<br />
instruments “per organitzar una música”.<br />
Ara bé, el més important és que pretenen<br />
que eixa banda de música tinga continuïtat<br />
i dure més enllà de les persones que la<br />
componen. Per eixe motiu afegixen que si<br />
algú dels atorgants, després de verificada<br />
la compra dels instruments, no vol continuar<br />
formant part, no puga reclamar res, és a<br />
dir, els instruments són de la societat, de la<br />
comunitat. En definitiva, la idea és que les<br />
persones passen, però la comunitat roman.<br />
Els músics i les juntes passen, però la Protectora<br />
roman.<br />
És per este motiu que estem d’enhorabona,<br />
de celebració. I l’any que ve volem fer-vos<br />
partícips de la nostra alegria programant<br />
un any musical que ens faça sentir l’orgull<br />
de pertinença a la nostra banda, de pertinença<br />
actual, passada i futura, perquè molts<br />
dels que llegiu estes línies en algun moment<br />
heu format part de la banda. Heu sigut<br />
músics: trompes, saxos, clarinets, flautes,<br />
tubes, trombons, trompetes, etc. que per<br />
les diverses circumstàncies i fases de la<br />
vida no esteu en actiu ara, però heu sigut<br />
músics de la banda. A més, pares i mares<br />
de músics, socis, col·laboradors, pràcticament<br />
tot el poble ha estat o està d’una manera<br />
directa o indirecta relacionada amb la Societat<br />
Unió Protectora Musical de <strong>Llombai</strong>. És<br />
per tot això que l’any que ve és l’any del<br />
Bicentenari de la Banda, però és el Bicentenari<br />
musical de la seua gent, de la seua comunitat,<br />
que sou la pràctica majoria dels<br />
veïns i veïnes d’este gran poble. Vos anirem<br />
informant de les novetats.<br />
En les activitats realitzades al llarg de l’últim<br />
any, hem de destacar el concert realitzat<br />
pel juliol de l’any passat a Altura (Castelló),<br />
l’incondicional de Santa Cecília, el tradicional<br />
de Sant Antoni, i la celebració d’un concert<br />
en el Templete del Parc del Retiro a Madrid<br />
el passat Maig, dins del cicle Bandas al<br />
Fresco, programat per l’Ajuntament i la<br />
Banda Municipal de Madrid; el qual va ser<br />
un èxit amb una gran afluència de públic.<br />
La Banda Juvenil, per la seua part, ha participat<br />
en les audicions de l’Escola de Música<br />
de Santa Cecília i Fi de curs, en el Musical<br />
pel Nadal i en l’intercanvi de Bandes Juvenils<br />
realitzat amb la Banda Juvenil de Santa Cecília<br />
de Cullera. Recentment, l’1 de juliol<br />
ha realitzat un concert compartit a Atzeneta<br />
del Maestrat.<br />
L’Escola de Música José Cardona Lahoz<br />
compta actualment amb uns 75 alumnes,<br />
els quals són el primer pas en el progrés de<br />
la Societat i que, a poc a poc van anant fer<br />
créixer la Bandeta i la Banda. Des d’ací<br />
volem agrair a les mares i pares, als socis,<br />
als xiquets i xiquetes, als mestres, als músics,<br />
i en definitiva a totes i tots els que participen<br />
en la vida de la Protectora.<br />
Només ens queda desitjar-vos unes Bones Festes<br />
i que gaudiu la Música!<br />
20<br />
21
Associació de veïns de <strong>Llombai</strong><br />
Mantindre viva la flama de la tradició i la il·lusió<br />
Càritas Parroquial de <strong>Llombai</strong><br />
Avancem amb nous reptes<br />
ASSOCIACIONS<br />
L'Associació de Veïns de <strong>Llombai</strong> ha realitzat<br />
en 2016 les següents activitats:<br />
Per <strong>festes</strong> d'agost de l'any passat vam organitzar<br />
la cercavila del Fanalet, que hem celebrat des<br />
de l'any 1994 i que enguany, arriba a la seua<br />
24ª edició. Es tracta d'una tradició molt valenciana<br />
que des que decidírem recuperar-la ha<br />
comptat amb una nombrosa participació popular,<br />
especialment infantil, i que comboia a<br />
tota la família per tal d'aconseguir un fanalet<br />
ben bonic a partir d'un meló d'Alger.<br />
Pares, mares, iaies i iaios es dediquen a buidar<br />
el meló, després d'haver-li tallat la coroneta, i<br />
s'esforcen a dibuixar un sol, una lluna, estreles<br />
i una escala, algunes vegades, al sol li posen<br />
mitja tomaca i un tros de ciri a l'interior del<br />
meló. I, finalment, amb tres o quatre cordells<br />
fan una ansa que sosté meló i coroneta. I, a<br />
poqueta nit, quan sona el tabal i la dolçaina,<br />
encenen el ciri i a pegar volta al poble. I en<br />
acabar, un polo per a refrescar, col·laboració<br />
de l'Ajuntament, per a compensar el passeig.<br />
Una tradició senzilla i ben nostra que il·lusiona<br />
els menuts i emociona els majors.<br />
Com en anys anteriors, una nodrida representació<br />
de l'Associació de Veïns de <strong>Llombai</strong><br />
va participar en el que ja ve sent una tradició:<br />
el Sopar Estellés, que cada any reuneix al<br />
voltant de la poesia de l'autor de Burjassot un<br />
bon grapat de persones dels pobles del Marquesat<br />
que reten homenatge a Vicent Andrés<br />
Estellés i reciten poemes de l'autor. L'acte d'enguany,<br />
celebrat a Alfarb, tenia l'al·licient de<br />
l'actuació del cantautor de Cocentaina Andreu<br />
Valor, que va interpretar diverses cançons del<br />
seu repertori.<br />
Presentació del llibre «De categoria (internacional)»,<br />
del periodista Vicent Marco, a la Biblioteca<br />
Municipal de <strong>Llombai</strong>, el dia 14 d'octubre.<br />
En l'obra citada l'autor fa una dissecció<br />
autocrítica, irònica i despreocupada de la societat<br />
valenciana i dels tòpics que ens caracte-<br />
Des de Càritas parroquial<br />
de <strong>Llombai</strong> volem<br />
un any més donar<br />
les gràcies a l’Ajuntament<br />
de <strong>Llombai</strong> per<br />
l’oportunitat que ens<br />
brinda de donar a conèixer<br />
el treball que<br />
fem tot l’any amb les<br />
persones més necessitades<br />
del nostre poble.<br />
ASSOCIACIONS<br />
ritzen col·lectivament. Al final de l'acte, hi<br />
hagué un interessant col·loqui.<br />
A més a més, ressenyar que l'èxit de crítica i<br />
vendes del volum al·ludit, Vicent Marco (col·laborador<br />
habitual del diari electrònic Valencia<br />
Plaza i d'altres mitjans de comunicació) ha<br />
publicat una segona obra titulada «De molta<br />
categoria», que de segur obtindrà tan bona<br />
acollida com l'anterior.<br />
Per altra banda, l'Associació de Veïns de <strong>Llombai</strong><br />
continua treballant pel benestar del veïnat.<br />
El 17 de febrer passat vam celebrar l'assemblea<br />
anual i es va acordar enviar un escrit a l'Ajuntament<br />
de <strong>Llombai</strong> i a la Mancomunitat del<br />
Marquesat sol·licitant que continuen insistint<br />
davant les instàncies corresponents (Ribera<br />
Salut i la Conselleria de Sanitat Universal i<br />
Salut Pública) en la necessitat de millorar l'assistència<br />
sanitària a <strong>Llombai</strong> i al Marquesat.<br />
I, com sabeu, una altra de les nostres senyes<br />
d'identitat és la defensa del medi ambient, en<br />
eixe sentit ens mantenim vigilants perquè es<br />
preserve el nostre ric patrimoni natural.<br />
Finalment, volem aprofitar l'ocasió per a convidar-vos<br />
a participar en la festa del fanalet<br />
per a mantindre viva la flama de la tradició i<br />
la il·lusió dels nostres xiquets i xiquetes. Que<br />
passeu molt bones <strong>festes</strong>!!!<br />
Enguany hem continuat<br />
amb el nostre treball<br />
d’acollida, suport<br />
i atenció a totes les persones<br />
que cada dimecres<br />
de vesprada s’han acostat a l’aula parroquial<br />
per sol·licitar ajuda. Des de l’any passat<br />
està en marxa el nostre economat, on les persones<br />
poden realitzar les seues compres a<br />
preus molt baixos i d’esta forma adquirir els<br />
productes que necessiten i no només el que la<br />
caritat els pot proporcionar. És un pas més<br />
que ja donarem per tornar la dignitat a la<br />
gent que es troba en una situació més vulnerable.<br />
Ara, tenim per davant un nou repte,<br />
que és entrat a formar part de KOOPERA<br />
store, una xarxa de botigues de roba reciclada<br />
que a més inverteix els recursos a ajudar a les<br />
persones més desfavorides i projectes mediambientals<br />
sostenibles.<br />
Actualment hi ha botigues de Koopera a tot<br />
el territori nacional i el nostre equip ja ha<br />
visitat la central de valència amb la qual té<br />
previst col·laborar amb la recollida de roba,<br />
sabates i qualsevol tèxtil que es pot reconvertir<br />
en moda solidària i sostenible.<br />
Què passa quan entres a una Koopera Store?<br />
Que et trobes amb una tenda plena de moda<br />
sostenible i amb una atmosfera diferent. Perquè<br />
tant les seues dependentes com les seues voluntàries,<br />
pertanyents a Càritas, fan que les<br />
Koopera Store a més de tendes siguen punts<br />
de trobada.<br />
Per açò en Koopera Store els clients es converteixen<br />
en col·laboradors. Perquè saben que<br />
a més de comprar moda sostenible estan ajudant<br />
a crear ocupació per a persones vulnerables,<br />
impulsant la integració social i la cura<br />
del medi ambient. Cada Koopera Store està<br />
plena de persones que volen canviar el món<br />
amb les seues compres.<br />
Està previst que en breu comptem a <strong>Llombai</strong><br />
amb un contenidor perquè tots els veïns que<br />
ho desitges puguen col·laborar dipositar la<br />
roba i sabates que ja no utilitzen, mentrestant<br />
aquells que ho desitgen poden col·laborar<br />
deixant les borses on ho fan habitualment.<br />
Res més que donar les gràcies aquells que<br />
durant tot l’any poden en el seu granet d’arena<br />
i ens ajuden a ajudar i a tots els Llombaïns i<br />
Llombaïnes: Molt Bones <strong>festes</strong> <strong>2017</strong>!<br />
22<br />
23
ASSOCIACIONS<br />
Club Colombiucltura<br />
<strong>Llombai</strong><br />
Societat de caçadors de <strong>Llombai</strong><br />
Un any més tenim ací les <strong>festes</strong> del nostre<br />
poble. En primer lloc, agrair a l’ajuntament<br />
de <strong>Llombai</strong> aquest espai que ens ha cedit<br />
per a posar veu a una societat composta<br />
per gent del nostre poble.<br />
ASSOCIACIONS<br />
Hola Amics!<br />
Enguany vos podria dir moltes coses de coloms, perquè tinc molt<br />
material per a dir coses, però tal com va dir un personatge molt revolucionari:<br />
pels seus fets els coneixereu.<br />
Pense que sobren les paraules perquè han sigut altres, milers de<br />
persones, que ja s'han pronunciat i, per cert, han posat al poble de<br />
<strong>Llombai</strong> a una gran altura en tota Espanya. A més pense que<br />
moltes persones tocaran el tema.<br />
Només vull agrair a tota la comissió de seguiment del XXXIII campionat<br />
de la Comunitat Valenciana el seu comportament, i com no,<br />
a l'Ajuntament per la col·laboració i ajuda en este campionat.<br />
Voldria que passàreu unes bones <strong>festes</strong> amb l'harmonia més gran i<br />
que vos deixàreu d'enveges i rancors.<br />
Una forta abraçada a cadascun de vosaltres.<br />
Paco Juanes Llorens.<br />
Aquest any ha estat especial, ens ha oferit<br />
un hivern i una primavera amb més pluja<br />
de l’habitual, els aqüífers s’han recuperat i<br />
els camps ho han notat, millorant la seua<br />
situació respecte a anys anteriors i, en general,<br />
les espècies animals han criat prou<br />
bé. A més a més, gaudim d’un terme privilegiat,<br />
el qual hem de mantenir i respectar<br />
posant tots i totes de la nostra part, tractant<br />
de col·laborar conjuntament per anar sempre<br />
a més i millorar el màxim possible. Les<br />
nostres muntanyes són un mitjà de vida, i<br />
una oportunitat de treball per a la gent del<br />
poble.<br />
Actualment, anem a la muntanya a gaudir<br />
el màxim possible d’ella i dels béns que<br />
ens proporciona, a practicar esport, a passejar,<br />
etc. Malauradament, no tothom és conscient<br />
que les nostres muntanyes són una herència<br />
que avui en dia tenim la sort de poder<br />
gaudir, per aquest motiu seria convenient<br />
conscienciar de la importància de mantenir<br />
i tenir cura de les nostres muntanyes a les<br />
futures generacions perquè puguem gaudir<br />
d’elles el màxim d’anys possibles. Abans,<br />
en la muntanya podríem trobar ferradures<br />
de cavalls, trossets de la botija o el que es<br />
trencava, etc. Ara, el que ens trobem són<br />
bosses de deixalles, llaunes de refrescs que<br />
la gent incívica llença, sense parar-se a<br />
pensar que es quedaran allà i deterioraran<br />
la muntanya. Que pensaran de nosaltres<br />
les futures generacions respecte a aquest<br />
tema? Quines muntanyes i ambients els hi<br />
deixarem als nostres joves si no posem<br />
remei a aquesta problemàtica?<br />
Gardunyes bevent als punts d’aigua fet per nosaltres<br />
Cabra montesa bevent als bevederos que instal·larem<br />
a la zona de la colaita arrasada per l’incendi.<br />
24<br />
25
Associació veïns La Ponderosa<br />
El Marquesat<br />
Esports de la Mancomunitat<br />
ASSOCIACIONS<br />
Els nostres esports tenen a dia de hui molt bona salut i cada vegada son més els xiquets i<br />
xiquetes que practiquen esport al Marquesat,, al futbol som uns 135 xiquets entre 10 equips, a la<br />
pilota encara que som pocs i costa de créixer en nombre de xiquets, estan fent cada any una<br />
gran temporada i lluitant per títols i arribant alguns equips a les finals, el patinatge continua<br />
creixent i funcionen molt be, son uns 30 patinadores/os , per tant hem d’estar contents de que<br />
els esports van funcionant, i que els nostres menuts puguen practicar esport dens de les poques<br />
possibilitats que tenen els nostres pobles, ja que l’esport els ensenya uns valors importants per<br />
a la vida, com a personetes primer, com a esportistes després, els aporta formació, educació,disciplina,<br />
respecte, companyerisme, solidaritat i a més a més els aporta un hàbit saludable.<br />
ASSOCIACIONS<br />
ESPORTS<br />
Arriba l'Agost i de nou les Festes del nostre<br />
poble, i en aquest esdeveniment volem afegir-nos<br />
els veïns de La Ponderosa, però en<br />
primer lloc cal agrair la invitació de l'Ajuntament<br />
per l'oportunitat de dirigir-nos a<br />
vosaltres.<br />
Aquest any un poquet més propers de vosaltres,<br />
encara que siga a l’àmbit administratiu,<br />
doncs s'ha aprovat pel Consell la segregació<br />
de la Urbanització del Monte d'Utilitat Pública,<br />
la qual cosa ens permet estar un pas més a<br />
prop que siguem “zona urbana”.<br />
Aprofitem aquest “panell informatiu” que<br />
és el llibre de les Festes per donar les gràcies,<br />
públicament, al Sr. Alcalde, al Sr. Regidor<br />
d'Urbanisme i als tècnics municipals que<br />
amablement ens comunicarem l'aprovació<br />
de la segregació el dia de l'Assemblea General<br />
a tots els veïns i veïnes presents, on<br />
poguérem dialogar amb ells i ens informarem<br />
dels propers projectes de l'àrea d'Urbanisme<br />
com és el projecte del Pla General<br />
d'Ordenació Urbana, el qual volem que es<br />
desenvolupe el més ràpid possible per a<br />
estar “legalment” incorporats al nucli urbà.<br />
De cor i sentiment ja ens sentim poble...<br />
Poble!<br />
Així, doncs, desitgem als nostres veïns i<br />
veïnes de <strong>Llombai</strong> unes <strong>festes</strong> plenes d'alegria<br />
i germanor, en resum...<br />
Bones <strong>festes</strong>!<br />
Antonia Rodriguez Agredano,<br />
Presidenta de l'Associació de<br />
Veïns de la Ponderosa.<br />
El Futbol<br />
L’escola de futbol està formada per 10<br />
equips, tots xiquets dels tres pobles. Tenim<br />
un equip de 4/5 anys que es el querubí, un<br />
equip de 6/7 anys el pre-benjamí, un equip<br />
de 8/9 anys el benjamí B, un equip de 9/10<br />
anys el benjamí A, un equip de 10/11 anys<br />
el aleví B, un equip de 11/12 aleví A, un<br />
equip de 12/13 anys infantil, un equip de<br />
14/15 anys cadet, un equip de 16/17/18<br />
anys juvenil, i per últim un equip de nova<br />
creació molt esperat i dirigit per Pepe Cerveró<br />
que es el amateur a partir de 19 anys.<br />
Dir també pel que respecta al futbol, que enguany<br />
estem de enhorabona, ja que tenim el<br />
camp Municipal de Catadau de gespa artificial,<br />
del qual ens sentim molt orgullosos i els<br />
xiquets de tota l`’escola estan molt contents, i<br />
estan gaudint molt d’estes instal·lacions, ja<br />
que fa anys que la família del futbol les esperava,<br />
donar les gràcies a tots els que han fet<br />
possible aquest projecte tant desitjat, a l’Ajuntament<br />
de Catadau i a la seua corporació<br />
municipal i especialment a Manu Bono pel<br />
seu gran interès en aquest projecte, als quals<br />
s’estarà sempre agraïts.<br />
26<br />
27
ASSOCIACIONS<br />
ASSOCIACIONS<br />
La pilota<br />
L’escola de pilota esta funcionant molt bé<br />
sols ens queixem que som pocs xiquets i<br />
costa que entren xiquets nous a formar part<br />
d’aquest esport, degut a que la majoria se’n<br />
van al futbol, al pàdel, musica etc . hui som<br />
una escola i un club consolidats considerats<br />
dins dels 3 millor de la província de Valencia,<br />
per els anys que portem practicant i participant<br />
a diversos campionats, com també<br />
per els títols aconseguits, com a pilotaris i<br />
equips inscrits a Federació de Pilota Valenciana,<br />
tot gracies a la junta directiva que<br />
continua treballant sense descans per a que<br />
aquest esport continue endavant, a l’escola<br />
encara que no tenim tots els xiquets que<br />
ens agradaria seguim funcionant al màxim<br />
Per últim donar les gracies a la Mancomunitat<br />
“el Marquesat” per la aportació econòmica,<br />
ja que per el contrari no seria possible<br />
que açò continuara endavant, nomenar<br />
també el gran treball que fa la junta directiva<br />
tot l’any de forma desinteressada junt al<br />
nostre president Cristian Yahiaoui Conchell,<br />
i demanar que s’animen pares i mares a<br />
formar part de la junta perquè hi ha molta<br />
feina i entre tots podrem millorar.<br />
28<br />
29
ASSOCIACIONS<br />
ASSOCIACIONS<br />
rendiment, em aconseguit arribar a la final<br />
de raspall quedant subcampió al JECV i un<br />
altre equip tercer classificat, els xiquets que<br />
tenim estan rendint al màxim i estan treballant<br />
de valent fent tot el que poden i més,<br />
els monitors han fet un gran treball especial<br />
ment Sergio Lopez Gil ja que no li podem<br />
demanar més per que la seua vida gira al<br />
voltant del mon de la pilota, com a jugador,<br />
monitor, directiu, aficionat etc. Enguay em<br />
competit a frontó valencià, a galotxa i raspall,<br />
des de ací convidem a que entren a formar<br />
part de l’escola de pilota els xiquets/es dels<br />
tres pobles que estiguen interessats.<br />
El patinatge<br />
Aquest esport ha augmentat de manera<br />
considerable, el club de patinatge esta<br />
format per unes 35 alumnes, repartides en<br />
diverses edats i categories (nivell) hi han<br />
xiquetes des de 4 anys fins 17 anys. S’ha<br />
millorat molt el nivell de les patinadores i<br />
esperem seguir millorant més. Al club han<br />
entrat moltes xiquetes menudes i van millorant<br />
molt apresa, es un club que ha anat<br />
consolidant-se poc a poc i ara quant anem<br />
als trofeus sempre ens emportem bones<br />
classificacions, les monitores estan fent una<br />
gran llavor, al igual que la presidenta<br />
Patricia Arnal junt a la seua directiva que<br />
ho porten perfecte.<br />
30<br />
Per finalitzar convidar a tots xiquets i xiquetes<br />
al igual que als majors dels tres<br />
pobles a que facen esport, i dir-los que<br />
tenen les portes obertes dels clubs, tant del<br />
31<br />
patinatge, com la pilota i el futbol, ja que<br />
en definitiva fer esport ens aporta salut i<br />
benestar. Bones <strong>festes</strong> i bon estiu.<br />
Vte Delfín
Penya ciclista Marquesat<br />
Club Gimnasia Rítmica el Marquesat<br />
ASSOCIACIONS<br />
Amics de la bici,<br />
A l'hora d'escriure estes línies, no sé si enguany<br />
es realitzarà la tradicional carrera<br />
d'agost, però, no obstant això, vos diré com<br />
va quedar la carrera de l'any passat.<br />
Va haver-hi una participació de 100 corredors.<br />
En la carrera, que era de 64 km, els<br />
corredors van fer una mitjana de 44,2km/h.<br />
(una barbaritat). El resultat de la carrera va<br />
ser el següent:<br />
1. Éric Valiente, del Ulbsport-prored.<br />
2. Jordi Berenguer, Máster 30 del Rodríguez<br />
Rosa MS Farma<br />
3. Frances Boscá, Máster 40 del Grup Esportiu<br />
Volata.<br />
4. Vicente Grau, Máster 30 del Mister Biker<br />
BMC.<br />
5. Daniel Castelló, Máster 30 del Cliniconfort-Chulvi.<br />
6. Ricardo Llácer, Sub 23 del Ulbsport-prored.<br />
7. Francisco Rúiz, Máster 40 del Hemar-Vall.<br />
8. Javier Benítez, Máster 30 del Mister-Bikes.<br />
9. Germán Dasí, Máster 30 del The Bike<br />
Run.<br />
10. Miguel Alandete, Master 40 del Grupete<br />
de la Ribera.<br />
Fins un total de 88 classificats.<br />
La classificació per categories va ser la següent:<br />
• 1er en Júniors, Pep Bañuls del Coves<br />
de Sant Josep.<br />
• 1er en Máster 30, Jordi Berenguer, del<br />
Rodríguez Rosa MS Farma.<br />
• 1er Élite sub 23, Éric Valiente, del Ulbsport-prored.<br />
• 1er Máster 40, Francesc Boscá, del<br />
Grup Esportiu Volata.<br />
• 1er Veterans 50, Juan Vicente, del Team<br />
Manrubia.<br />
• 1er Veterans 60, José Mezquita, Ciclos<br />
Faustín.<br />
A tots l'enhorabona, i a tots els veïns i<br />
veïnes de <strong>Llombai</strong> que passen unes bones<br />
<strong>festes</strong> i tinguen una molt bona salut.<br />
Paco Juanes Llorens<br />
El CGR El Marquesat nace a principios del<br />
año 2015 con la idea de sentar las bases de<br />
una escuela deportiva y cimentar la creación<br />
de un equipo de competición. En la actualidad<br />
el club cuenta con 30 niñas/os de edades<br />
comprendidas entre los 4 y los 14 años.<br />
El objetivo y principio fundamental del<br />
Club de Gimnasia Rítmica El Marquesat es<br />
que nuestras deportistas disfruten de la actividad<br />
en todos sus aspectos, haciendo del<br />
deporte un medio de amistad, diversión,<br />
compañerismo y respeto. Siendo nuestros<br />
pilares fundamentales el esfuerzo, el sacrificio<br />
y la superación.<br />
La escuela fue, y es, la piedra angular del<br />
proyecto de Club para fomentar este deporte,<br />
consolidándose actualmente como cantera<br />
de futuras promesas.<br />
El club ha evolucionado a lo largo de estos 3<br />
años; el nivel de exigencia del equipo técnico<br />
en este tiempo, ha permitido ver el ascenso<br />
de alumnas a niveles más altos, empezando<br />
a competir este año en niveles federados y<br />
obteniendo pódium con una de nuestras<br />
gimnastas en este pasado mes de junio.<br />
Trofeo El Marquesat<br />
El club organiza todos los años un trofeo escolar<br />
en el IES Mestre Ramón Esteve de Catadau,<br />
en el que participan gimnastas de diferentes<br />
escuelas de la localidad de Valencia.<br />
Se trata de una competición amistosa en la<br />
que nuestras gimnastas aprenden el significado<br />
de la competición y el valor del esfuerzo<br />
y el trabajo realizado a lo largo del año.<br />
Agradecimientos<br />
Desde el club queremos manifestar de forma<br />
expresa nuestro agradecimiento a quienes<br />
han formado parte de esta entidad como<br />
gimnastas, entrenadoras, familiares que han<br />
dado su apoyo desde las gradas y, en definitiva,<br />
a quienes han confiado y simpatizado<br />
con este joven pero entusiasta Club.<br />
Para finalizar, invitar a todas las niñas y<br />
niños de los tres pueblos que estén<br />
interesados a que se pasen por<br />
el club para informarse, y si<br />
lo desean, a venir a disfrutar<br />
junto con todas las<br />
compañeras/os y entrenadoras<br />
de este gran<br />
deporte.<br />
ASSOCIACIONS<br />
Para más información:<br />
633053620<br />
Tamara Miravalls<br />
32<br />
33
ASSOCIACIONS<br />
Agrupament Escolta Marquesat<br />
Un any més arriba l’estiu, i amb ell, els<br />
nostres xiquets i xiquetes omplin els carrers<br />
de rialles i diversió. I com no, nosaltres comencem<br />
a preparar el Campament d’agost.<br />
El campament és una experiència única on<br />
els menuts i joves aprenen les rutines del<br />
dia a dia i a treballar amb valors que es fusionen<br />
amb allò més bàsic, la Mare Natura.<br />
Aquest any, tindrem l’oportunitat de gaudir-lo<br />
a Énguera, província de València.<br />
Aquesta ronda, el nostre agrupament ha<br />
estat format per 70 xiquets d’entre 5 a 19<br />
anys, junt amb 11 monitors d’entre 20 i 26<br />
anys. En febrer realitzarem una acampada<br />
a l’alberg de Biar, per celebrar el XXI aniversari<br />
de l’agrupament, on gaudiren de<br />
cada instant. A més, en abril es va celebrar<br />
el Sant Jordi, patró dels Scouts, junt als<br />
nostres companys escoltes del Brownie, Calassanç<br />
i Alcalans.<br />
Només ens queda desitjar-vos a tot el Marquesat<br />
unes bones <strong>festes</strong>, plenes d’harmonia<br />
i bons valors. I com no, desitjar a tots els<br />
Catadau - Alfarp - <strong>Llombai</strong><br />
festers i festeres, que aquest any representen<br />
la joventut dels nostres pobles, que gaudiu<br />
d’aquestes setmanes que, de segur, portareu<br />
sempre al vostre cor.<br />
No ens podem oblidar d’una persona que<br />
ha format part de l’escoltisme i que ara emprèn<br />
un nou camí, una experiència que et<br />
marcarà, però recorda que ací tens a una família<br />
per a tot el que necessites. Moltíssimes<br />
gràcies Hèctor Roig Roig, per tot el que has<br />
fet. Açò no és un adéu, és un fins prompte.<br />
EL KRAAL DE L’AGRUPAMENT<br />
ESCOLA MARQUESAT<br />
Club esportiu “La porte fresca”<br />
Estem d’enhorabona, estem de festa al poble<br />
i estem d’enhorabona al nostre club, i així ho<br />
volem transmetre, de festa un any més en les<br />
tradicionals Festes d’Agost al poble de <strong>Llombai</strong>,<br />
i d’enhorabona al Club Esportiu La Porte<br />
Fresca perquè l’esport transmet bona salut,<br />
en concret el nostre esport, el que practiquem,<br />
i pel qual molts de nosaltres hem construït<br />
un model de vida, vida saludable envoltat a<br />
l’esport de córrer, si córrer perquè no m’agrada<br />
la terminologia anglesa del “running” o denominar-se<br />
“runners”.<br />
És un fet i les dades ho demostren que practicar<br />
esport està de moda, i en concret córrer és<br />
l’esport “Rei” d’aquesta moda si en permet<br />
utilitzar aquesta paraula, moda al sentit més<br />
reconegut del seu significat, perquè córrer,<br />
l’esport de córrer es converteix en tot un món,<br />
un món envoltat de moda, i és ací on volia<br />
posar el punt, no estaríem fent les coses bé si<br />
pensarem que açò és sols una moda, mal<br />
anem si pensem en aquesta nova “moda”<br />
d’eixir a córrer és sols això, però també és<br />
cert que les dades ens porten a pensar així, el<br />
seu esclat el seu “boom” té molt a veure amb<br />
les modes, que venen i s’anaven per deixar<br />
lloc altres, aquest pense que pot ser un motiu<br />
més que suficient per a intentar que no siga<br />
una moda sols d’anada.<br />
Un dels pilars que sostenen el projecte del<br />
CLUB ESPORTIU LA PORTE FRESCA és precisament<br />
el fet de fomentar la pràctica de<br />
l’esport “eixir a córrer” com a forma de VIDA<br />
SALUDABLE, tant físicament com mentalment,<br />
“L’exercici físic millora la funció mental, l’autonomia,<br />
la memòria, la rapidesa, la imatge<br />
corporal i la sensació de benestar; es produeix<br />
una estabilitat en la personalitat, caracteritzada<br />
per l’optimisme, l’eufòria i la flexibilitat<br />
mental.”<br />
No som nosaltres els de “La Porte Fresca” els<br />
que inventem res nou, però si som i volem<br />
ser els que amb la nostra actitud, la perseverança,<br />
la rutina del dia a dia motivar a la<br />
resta, grans i menuts, perquè practicar aquest<br />
esport no té edat, no importa si tens 6, 15, 20,<br />
40, 0 70 anys, no importa si recorres 2, 3, 5 o<br />
21 km, si sols camines i un dia et poses a<br />
trotar, de sobte descobreixes que si, que pots<br />
ASSOCIACIONS<br />
34<br />
35
ASSOCIACIONS<br />
trotar, hui un poc, demà un poc més i comença<br />
a canviar tot, eixe dia en què canvia tot és<br />
l’objectiu de “els i les de la Porte Fresca”.<br />
L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista<br />
per a saber lluitar i patir, per a estimar la soledat<br />
i l’infern. Detenir-se, tossir, patir fred,<br />
no sentir les cames, tindre marejos, vòmits,<br />
mal de cap, colps, sang... Existeix alguna cosa<br />
millor?.<br />
És evident que no és el nostre propòsit arribar<br />
aquest extrem, els extrems sabem que no són<br />
bons companys de viatge, però si cal valorar<br />
que sense esforç no hi ha recompensa, i busquem<br />
això, és eixa recompensa del benestar<br />
el nostre objectiu, eixa ha de ser la principal<br />
raó al nostre pensament el dia que ens posem<br />
les sabatilles i decidim donar un cop de mà a<br />
la nostra vida.<br />
Estem d’enhorabona, el nostre esport gaudeix<br />
de bona salut, però hem d’anar amb compte,<br />
el camí recorregut pot ser en fals si deixem<br />
que el “boom” acabe descontrolant-se, i alguna<br />
mostra ja tenim que portem aquest camí.<br />
Al nostre país quasi eixim a cursa per dia, “la<br />
gallina dels ous d’or” un dia pot acabar gallina<br />
boja, la proliferació de curses a tot a reu ens<br />
dóna un senyal inequívoc que està apuntant-se<br />
un nou negoci, la “bambolla” del running pot<br />
esclatar i no seria bo per al nostre esport, i no<br />
seria bo perquè tenim l’oportunitat d’aprofitar<br />
l’espenta per a assolir les bases d’un esport que<br />
comença de baix, escoles per donar difusió als<br />
més menuts, inculcar amb les bases el missatge<br />
de la pràctica esportiva, estem convençuts que<br />
la pràctica de “córrer” de fomentar les escoles<br />
d’atletisme és una resposta a les esmenes que la<br />
societat entre altres tenim, com a poble tenim el<br />
dret d’exigir les infraestructures necessàries per<br />
a practicar i fomentar la vida saludable, córrer<br />
a peu, l’atletisme és una de les maneres més recomanables<br />
i a l’abast de tothom.<br />
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA<br />
ARTICUL 43<br />
1. Es reconeix el dret a la protecció de<br />
la salut.<br />
2. Competeix als poders públics organitzar<br />
i tutelar la salut pública a<br />
través de mesures preventives i de<br />
les prestacions i serveis necessaris.<br />
La llei establirà els drets i deures de<br />
tots sobre aquest tema.<br />
3. Els poders públics fomentaran l’educació<br />
sanitària, l’educació física<br />
i l’esport. Així mateix, facilitaran<br />
l’adequada utilització de l’oci.<br />
Som uns privilegiats en comptar amb un territori<br />
al nostre poble, als nostres pobles, practicar<br />
l’esport de córrer tant en asfalt com<br />
gaudir de les “NOSTRES MUNTANYES” podem<br />
dir que està a l’abast de poquets, però<br />
no per això tenim el dret de fer ús indiscriminat,<br />
de no respectar-ho, no podem caure en l’error<br />
de pensar que tot és nostre, és de tots, per<br />
tant estem obligats a cuidar-ho i mantinguem-ho,<br />
estem obligats a denunciar pràctiques<br />
abusives contra el nostre territori, contra les<br />
nostres muntanyes, estem obligats a respectar<br />
les lleis, però també tenim el dret de gaudirho,<br />
tenim el dret de ser informats, de ser participes<br />
de les decisions que prenen les administracions<br />
públiques en tot el que compren<br />
l’àmbit de fomentar la pràctica esportiva al<br />
nostre terme, al nostre país, no poden posar<br />
portes a la muntanya, tot el contrari, necessitem<br />
el màxim esforç per anar un cop més enllà,<br />
difondre el bé que tenim al terme i com respectar-ho<br />
és una eina de tots.<br />
Ja tenim un any més a l’esquena, un any més<br />
d’activitat frenètica al CLUB ESPORTIU LA<br />
PORTE FRESCA, un any de competicions,<br />
entrenaments, reptes i objectius, que en més<br />
o menys encert tots i totes en aquest club<br />
hem gaudit, no m’agrada destacar o nomenar<br />
a ningú, però pense que és una oportunitat<br />
per reconèixer el bon resultat, el treball i compromís<br />
dels membres d’aquest club en les<br />
nombroses competicions que participem, de<br />
les que si vull destacar dos, el CIRCUIT DI-<br />
VINA PASTORA i el CIRCUIT TRAIL VA-<br />
LÈNCIA, en aquest últim quedant-se amb la<br />
tercera posició per equips en Sprintrail, enhorabona<br />
a tots i totes pel vostre esforç, dedicació<br />
i compromís en cadascuna de les competicions<br />
que participeu, no som sols un club,<br />
som un grup de gent amb un sol objectiu,<br />
gaudir del que ens agrada fer, i fer-ho amb la<br />
gent, compartir-ho i transmetre el que nosaltres<br />
portem, civisme, solidaritat, compromís i<br />
GARROT, molt de garrot ¡ som una colla d’amics,<br />
i volem afegir-te a TU, volem que participes<br />
dels nostres objectius, perquè sense cap<br />
de dubte nosaltres serem partícips del teu.<br />
Per últim, no menys important l’agraïment<br />
als nostres patrocinadors que enguany s’embarquen<br />
en aquest el nostre projecte, UVESA,<br />
CAIXA POPULAR, BASE, ESPALL I COVESPEU.<br />
GRÀCIES<br />
Bones <strong>festes</strong> poble de <strong>Llombai</strong>.<br />
Jacinto Parrilla Sanz,<br />
president del Club Esportiu La Porte Fresca<br />
ASSOCIACIONS<br />
36<br />
37
Club Frontenis <strong>Llombai</strong><br />
ASSOCIACIONS<br />
El Club de Frontenis <strong>Llombai</strong> aprofita l´ocasió<br />
per a comunicar al poble el balanç d´aquest<br />
últim any, on com ja venim fent sovint, ha<br />
estat participant en diferents competicions<br />
tan l´equip amateur, i l´escola, que com ja<br />
saben és un pilar fonamental en el nostre<br />
club, de present i futur.<br />
En primer lloc, i abans de fer-los un resum<br />
dels resultats obtinguts pel Club en aquest<br />
any, voldríem agrair a l´Ajuntament de <strong>Llombai</strong>,<br />
ja que amb paraules i fets ens ha demostrat<br />
que els tenim ahí per al que necessitem, deixant-nos<br />
unes instal·lacions de categoria perquè<br />
puguem seguir creixent i millorant, en nom<br />
de totes les persones que formem el Club<br />
Frontenis <strong>Llombai</strong>, gràcies!!!<br />
A nivell de l´escola, sobren qualificatius,<br />
perquè els nanos no deixen de progressar i<br />
deixar el nom del club i del poble ben alt allà<br />
on competixen. Des del club és un gran orgull<br />
vore com el treball dels monitors, famílies i<br />
sobretot els xiquets, dóna fruits i no deixa de<br />
millorar. Intentarem que açò no pare, i que<br />
puga seguir creixent els pròxims anys.<br />
dels equips Jordi, Joan, Aina, José Maria, Jaume,<br />
Miquel, Vicent Roig i Raimon pels seus èxits.<br />
Per a tots els altres, ànim i a seguir els passos<br />
dels vostres companys, que com veieu amb<br />
treball i dedicació els resultats van apareixent,<br />
“no et preguntes què poden fer els teus companys<br />
per tu, sinó què pots fer tu per ells”.<br />
I encara que som un club i una gran “família”,<br />
hem de nomenar a dos companys que a pesar<br />
de tot el que hem dit, encara han destacat per<br />
damunt de tots amb premis individuals i molt<br />
merescuts:<br />
- Carlos Canet Moragon, 1r classificat en el<br />
ranking de la lliga, i campió del Màster disputat<br />
a Ontinyent.<br />
- Raimon Roca del Álamo, campió d´Espanya<br />
en la categoria de cadet en el campionat disputat<br />
a Guadassuar en el mes de juny.<br />
ASSOCIACIONS<br />
A nivell de competicions, l´equip de 1ª categoria<br />
de provincial ha tingut una molt bona actuació,<br />
que no esperàvem la veritat, quedant en 4t<br />
lloc d´una lliga molt competitiva i amb sensacions<br />
d´anar a millor a mesura que passaven<br />
les jornades.<br />
A més, fa poc ens hem proclamat campions<br />
de Copa de la mateixa categoria.<br />
L´escola ha participat en nombroses competicions<br />
a nivell escolar, destacant que hem sigut campions<br />
Provincials i Autonòmics en la categoria de<br />
benjamins, alevins i cadets, amb el que podem<br />
dir sense cap dubte que som una de les escoles<br />
referència del frontó a la nostra Comunitat, i<br />
que tots miren amb admiració allà on anem.<br />
Des d´ací aprofitem per a felicitar als components<br />
La junta directiva i tots els membres del Club<br />
Frontenis <strong>Llombai</strong> els desitgem a tot el poble,<br />
Bones Festes!!!!<br />
38<br />
39
ASSOCIACIONS<br />
Grup d’Acció Mediambiental del<br />
Marquesat 2016-<strong>2017</strong><br />
Un any més, les persones que integrem el<br />
Grup d’Acció Mediambiental (GAM) hem<br />
dedicat part del nostre temps i esforç a conèixer<br />
i conservar el ric patrimoni natural<br />
que atresora el nostre terme, fruit de la sàvia<br />
gestió realitzada pels nostres avantpassats i<br />
veïns al llarg de la història fins a l’actualitat.<br />
Ens sentim molt orgullosos i afortunats de<br />
poder gaudir, tant de la seua bellesa a nivell<br />
paisatgístic i contemplatiu, com dels nombrosos<br />
beneficis que ens aporten aquestes<br />
joies naturals, per exemple, en termes de retenció<br />
de sòl i aigua, depuració de l’aire o<br />
pol·linització dels cultius, entre molts altres;<br />
i ens preocupa que aquest llegat pugui arribar<br />
a les generacions futures, i a més a més,<br />
en les millors condicions.<br />
Potenciació de la Biodiversitat<br />
En aquest sentit hem dut a terme tasques<br />
de potenciació de la biodiversitat, tant de la<br />
flora com de la fauna, mitjançant 7 jornades<br />
de repoblacions forestals en les quals hem<br />
plantat un total de 187 carrasques (Quercus<br />
ilex ssp. rotundifolia) i 26 freixes valencians<br />
(Fraxinus ornus); i 2 jornades de reintroducció<br />
d’espècies de fauna autòctona en les<br />
quals hem alliberat 5 exemplars d’eriçó<br />
comú (Erinaceus europaeus) recuperats al<br />
Centre de Recuperació de Fauna La Granja<br />
d’El Saler de la Generalitat Valenciana.<br />
Augmentar la biodiversitat plantant arbres<br />
autòctons ens permet gaudir d’una massa<br />
forestal més rica i heterogènia, disminuir<br />
els problemes associats als monocultius de<br />
pi, propensos a estendre malalties, plagues<br />
i incendis ràpidament, i atraure altres espècies<br />
associades a aquests arbres, enriquint<br />
encara més els nostres boscos a llarg termini;<br />
i tot això mitjançant espècies autòctones<br />
que a més a més rebroten després d’un<br />
possible incendi. D’altra banda, l’eriçó<br />
comú és una espècie protegida i beneficiosa<br />
per als nostres camps i muntanyes, ja que<br />
la seua dieta inclou insectes i mol·luscs com<br />
llimacs i caragols. Lamentablement moren<br />
molts d’ells atropellats, o intoxicats per pesticides<br />
i herbicides.<br />
Els plantons per a les repoblacions procedeixen<br />
d’un xicotet viver que hem elaborat<br />
nosaltres mateixos a partir de la recollida,<br />
germinació i sembra de llavors d’exemplars<br />
autòctons que habiten al nostre terme.<br />
Aquesta última tardor l’hem nodrit amb bellotes<br />
de carrasca, llavors de freixes i murta<br />
i esqueixos de xops. Un cop plantats a la<br />
muntanya, els donem suport amb regs estivals<br />
durant almenys dos anys per ajudar-los<br />
a passar els rigors estiuencs i permetre’ls<br />
adaptar-se gradualment.<br />
Voluntariat de Neteja al riu Magre<br />
Una de les nostres principals preocupacions<br />
és el lamentable estat en què es troba el nostre<br />
estimat riu Magre. El riu al costat del<br />
qual es van assentar els nostres pobles, que<br />
ens ha proveït d’aigua, peixos i altres recursos,<br />
avui dia sembla més aviat un femer, i<br />
ens fa molta pena com li hem pagat tots els<br />
beneficis que ens ha aportat i la deplorable<br />
imatge que oferim al tenir-ho en aquestes<br />
condicions. Una ribera que podria ser un<br />
lloc idíl·lic d’esplai i un motiu d’orgull.<br />
Un problema afegit és el greu perjudici que<br />
això pot suposar pel medi ambient i la nostra<br />
salut. Les deixalles es degraden amb el<br />
temps i formen un líquid contaminant anomenat<br />
lixiviat, que arrossega tota mena de<br />
substàncies nocives, algunes d’elles tòxiques<br />
i fins i tot cancerígenes. La humitat<br />
dels mateixos i la pluja acceleren la generació<br />
d’aquests lixiviats que van filtrant-se a<br />
la terra i l’aigua, i poden contaminar tant<br />
els sòls com les aigües superficials i subterrànies<br />
(aqüífers). Addicionalment, els residus<br />
de vidre podrien provocar incendis a<br />
causa de l’efecte lupa, amb el greu risc que<br />
això implica; mentre que algunes ampolles<br />
poden actuar com trampes mortals per a la<br />
fauna que es queda atrapada al seu interior.<br />
Per abordar aquest problema hem realitzat<br />
3 jornades de voluntariat de neteja al riu,<br />
una a cada poble, i a més a més hem participat<br />
en la campanya “Mans al Riu” de la<br />
Fundació Limne netejant un tram del riu al<br />
seu pas per <strong>Llombai</strong>. En totes aquestes jornades<br />
hem retirat una gran quantitat i varietat<br />
de deixalles, entre elles, neveres,<br />
estufes, pneumàtics o matalassos.<br />
Conscienciació<br />
Conscients de la importància de donar a conèixer<br />
als nostres veïns la problemàtica d’aquesta<br />
joia del nostre patrimoni natural<br />
vam elaborar una exposició fotogràfica itinerant<br />
pels tres pobles, que ja ha visitat Alfarb<br />
i <strong>Llombai</strong>; i un taller en el qual, a més<br />
a més, vam mostrar la gran riquesa d’espècies<br />
que alberga el riu Magre, algunes d’elles<br />
catalogades com En Perill d’Extinció.<br />
Entre aquestes últimes, una tan singular<br />
com la rata penada de peus grans (Myotis<br />
capaccinii), l’única rata penada d’Europa<br />
que es coneix que a més de caçar insectes<br />
pesca peixos.<br />
En aquesta línia també vam realitzar una<br />
tercera jornada de reintroducció d’espècies<br />
de fauna autòctona en la qual vam alliberar<br />
ASSOCIACIONS<br />
40<br />
41
ASSOCIACIONS<br />
18 exemplars de rapinyaires recuperades al<br />
CRF La Granja d’El Saler. Exemplars que<br />
després de ser alliberats probablement es<br />
van traslladar a altres llocs fora del nostre<br />
terme per a establir les seues àrees de nidificació<br />
(algunes d’aquestes espècies són migradores,<br />
mentre que d’altres han de trobar<br />
els seus propis territoris), i que ens van regalar<br />
una estupenda jornada en què xiquets<br />
i majors van tenir l’oportunitat d’observarles<br />
i deprendre sobre elles.<br />
qual vam poder salvar 100 exemplars.<br />
També vam avisar al Centre de Conservació<br />
d’Espècies d’Aigua Dolça de la Generalitat<br />
Valenciana, que va realitzar un segon rescat,<br />
salvant 656 individus vius i retirant<br />
1971 petxinots morts. La presència d’ambdues<br />
espècies, junt a l’abundància d’individus<br />
i la diversitat de mides observada, va<br />
revelar la importància de l’Assut de <strong>Llombai</strong><br />
per a la conservació d’aquestes espècies.<br />
Tot i ser un episodi molt trist, finalment es<br />
va aconseguir rescatar 756 exemplars de<br />
dues espècies amenaçades que es troben en<br />
forta regressió.<br />
Depen de tu<br />
Associació d’atenció a famílies amb persones dependents<br />
ASSOCIACIONS<br />
Rescat de Petxinots a l’Assut de <strong>Llombai</strong><br />
Al febrer vam localitzar milers de bivalves<br />
autòctons fora de l’aigua junt a l’Assut de<br />
<strong>Llombai</strong>. Vam identificar dues espècies:<br />
Unio mancus i Potomida littoralis, ambdues<br />
catalogades com a «Vulnerables» en el Catàleg<br />
Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada,<br />
i vam realitzar un primer rescat al<br />
costat dels Agents Mediambientals, en el<br />
Restauració de la Font de Xol<br />
Després de l’incendi de 2012, la font de Xol<br />
deixà de xorrar. La curta canalització des<br />
del brollador fins a la font de pedra, va rebentar<br />
per la calor. Algú ho va restaurar,<br />
però amb el temps es va taponar, així que<br />
vam decidir restaurar-la nosaltres. Esperem<br />
haver-ho fet bé i que la font segueixi xorrant<br />
per molt de temps.<br />
Volem aprofitar aquestes línies per a agrair<br />
a tots els voluntaris i veïns el gran suport<br />
que ens han brindat en totes les activitats<br />
que hem realitzat i convidar-los a participar<br />
en les activitats futures. Us recordem que<br />
tot aquell que vulgui incorporar-se al grup<br />
sempre serà benvingut.<br />
VOS DESITGEM A TOTS<br />
QUE PASSEU UNES BONES FESTES!!<br />
Pareix que fora ahir quan les portes del<br />
Centre s´obriren per a les persones dependents<br />
i per als seus familiars i, per descomptat,<br />
per a tot el poble i pobles veïns.<br />
Pobles que ens han conegut i no han dubtat<br />
en dur al Centre els seus familiars, tenim<br />
usuaris de Catadau i dels pobles del voltant<br />
com són <strong>Llombai</strong>, Alfarb, Real, Montroi,<br />
Montserrat i Carlet. Després de quasi dos<br />
anys, la gent va coneixent-nos, i cada vegada<br />
tenim més usuaris, usuaris que tenen<br />
diferents patologies, diferents característiques<br />
personals i diferents estats mentals i<br />
físics, però tots ells són atesos per igual per<br />
tot el conjunt de professionals que formem<br />
Depén de Tu.<br />
La majoria dels nostres usuaris no recorda<br />
el que ha dinat hui ni tampoc saben de vegades<br />
quin dia és, però tots ells recorden<br />
que han d’anar tots els matins “al cole” com<br />
diuen ells, un “cole” que fa que els familiars<br />
puguen treballar, cuidar d´altres familiars,<br />
en una paraula som una unitat de respir<br />
que pretén ser útil a tot el que ho necessite.<br />
I per un altra banda, els usuaris estan encantats<br />
de vindre, si de vegades estan mals<br />
i tarden uns dies en tornar, l´expressió que<br />
diuen quan venen és: “Que ganes tenia de<br />
tornar al cole!!!”. Tot açò és perquè estan<br />
acostumats a unes rutines que necessiten, i<br />
que si se´ls trenca la rutina, una vegada<br />
l´adquireixen, es troben desubicats, confosos<br />
i marejats, per tot açò el centre està obert<br />
tot l´any, inclòs els mesos d´estiu, només<br />
tanquem els caps de setmana i els dies festius<br />
que cauen entre setmana.<br />
Gràcies al nostre servei de transport,<br />
podem arribar a tots els llocs on anem, més<br />
de la meitat dels usuaris l´utilitzen, passem<br />
per les seues cases a arreplegar-los de bon<br />
matí i els tornem a casa a la vesprada, el<br />
vehicle de transport és adaptat per a cadira<br />
de rodes, açò ens permet arribar a més tipus<br />
42<br />
43
ASSOCIACIONS<br />
d’usuaris. Este és un dels serveis que oferim,<br />
altres serveis són també el d’higiene<br />
personal, servei de perruqueria per a les<br />
dones i barber per als homes, així com<br />
també oferim servei de podologia.<br />
Enguany també hem fet moltes activitats; celebrarem<br />
el primer aniversari de l´obertura<br />
del Centre, coincidint amb el dia mundial de<br />
l’Alzheimer, amb una sessió de gimnàstica<br />
esportiva, conduïda per la nostra fisioterapeuta,<br />
per a tot tipus de públic i després un<br />
berenar per a tots. Per nadal tinguérem la<br />
visita dels patges reials, que obsequiaren als<br />
usuaris amb un regalet nadalenc. Col·laborarem<br />
amb l´Ajuntament i amb altres entitats<br />
del poble en la falla associativa que representava<br />
tot el poble. Per Pasqua férem diversos<br />
tallers pasquers. A més a més, dins la nostra<br />
programació setmanal tenim diferents activitats:<br />
taller de cuina, fisioteràpia col·lectiva<br />
i també individual, sessions d´activitats d´estimulació<br />
cognitiva individuals i col·lectives,<br />
musicoteràpia, etc.<br />
L’estiu passat, ens visità un grup de xiquets<br />
i xiquetes de l´escola d´estiu de Catadau,<br />
cantarem tots junts cançons i intercanviarem<br />
dibuixos i pintures. Per Sant Antoni<br />
ens visitaren els xics i xiques que estan en<br />
la catequesi de Confirmació de Catadau,<br />
<strong>Llombai</strong> i Alfarp, que junt els nostres majors<br />
elaboraren un dolç típic que són les coquetes<br />
de Sant Antoni. També revérem la<br />
visita dels xiquets i xiquetes del poble que<br />
enguany han pres la primera comunió, on<br />
intercanviarem anècdotes, cantarem i passarem<br />
una vesprada d´allò més agradable.<br />
Totes aquestes visites són molt saludables<br />
per als nostres usuaris i molt enriquidores<br />
per a les generacions més joves, ja que este<br />
apropament generacional, fa que no es perden<br />
els valors fonamentals com són; l´ajuda<br />
al necessitat, el transmetre afecte a les persones<br />
i rebre’n, sentir-se joves els més majors<br />
i conscienciar als més joves del fet que<br />
també es faran majors.<br />
Tot açò és possible gràcies a la inestimable<br />
confiança que depositen, els usuaris i familiars,<br />
en tot l´equip humà que formem part de<br />
Depén de Tu, confiança que agraïm i esperem<br />
que continue sent així. També agrair a tots els<br />
associats, als col·laboradors i a tota la gent que<br />
d´una manera o d´altra està fent possible que<br />
dia a dia treballem per als nostres dependents;<br />
pagant la quota d´associats, venent i<br />
comprant loteria, assistint als actes benèfics,<br />
etc. També agraïm tot el recolzament i suport<br />
que ens ofereix l´Ajuntament de Catadau i els<br />
Serveis Socials de la Mancomunitat, que ens<br />
ajuden en tot allò que poden.<br />
Dir-los que el nostre objectiu de cara a l´any<br />
que ve continua sent el mateix; cuidar de les<br />
persones dependents. Per a portar a terme<br />
aquest objectiu, continuem oferint una sèrie<br />
de tallers interactius sobre diferents aspectes<br />
a tractar en les persones dependents i els<br />
seus familiars, enguany els tallers han sigut;<br />
“Les alteracions de conducta en les demències”,<br />
“ Mou-te, riu-te i relaxa´t”, etc. Tallers<br />
que convidem a tot el que estigués interessat<br />
en assistir i que continuarem oferint-ne més,<br />
al llarg dels pròxims anys.<br />
Depén de Tu, com cada any, volem participar<br />
en les activitats del poble, per això,<br />
volem convidar-los a que gaudisquen<br />
d´aquestes <strong>festes</strong> patronals de Catadau, que<br />
participen d´esta setmana meravellosa.<br />
Donar l´enhorabona a la Regina de <strong>festes</strong> i<br />
a tota la seua Cort d´honor i també al president<br />
dels Clavaris i tots els clavaris, animarlos<br />
a que visquen les <strong>festes</strong>, i que participen<br />
de tots els actes i facen participar a tot el<br />
poble, gent dels pobles veïns i forasters que<br />
ens visiten enguany.<br />
Bones <strong>festes</strong>!!!<br />
ASSOCIACIONS<br />
44<br />
45
Agrupació coral del Marquesat<br />
ASSOCIACIONS<br />
Des del Grup Excursionista vos desitgem als<br />
llombaïns i llombaïnes bones <strong>festes</strong>, i aprofitem<br />
per a convidar-vos a participar en les nostres<br />
activitats. Generalment són excursions fàcils,<br />
amb caràcter popular per les muntanyes valencianes,<br />
en les que hi ha uns coordinadors<br />
que vos poden facilitar tota la informació que<br />
necessiteu abans de cada excursió. Aquestes<br />
activitats són totalment gratuïtes, sanes i una<br />
finestra oberta a les sensacions que ens dóna el<br />
contacte amb la natura, a més d’un punt d’encontre<br />
per a tots aquells que ens divertim a la<br />
muntanya i ens agrada que siga respectada.<br />
Aquesta temporada 2016/17 hem tingut el<br />
plaer de fer excursions per: el circ de Colomers<br />
als Pirineus, Vallada, Picos de Urbión i Cañón<br />
del río Lobos en Soria, Serra d’Irta, Tous, el<br />
Ponoig, Xàtiva, visita cultural a València, la<br />
Colaita, barranc de la Teula, el circ de la Safor,<br />
la Murta, las Bardenas Reales en Navarra i<br />
Moncayo en Aragó, Chera, Quatretondeta i<br />
la vall de Núria als Pirineus.<br />
Animeu-vos a participar amb nosaltres.<br />
Salut i muntanya.<br />
Més informació al Facebook:<br />
Grup Excursionista Catadau<br />
ASSOCIACIONS<br />
L´Agrupació Coral del Marquesat agraeix als<br />
Ajuntaments i a la Mancomunitat del Marquesat<br />
la col·laboració i el suport que li han<br />
donat des de la seua fundació i espera seguir<br />
obtenint-los. També aprofitem per a donar<br />
l´enhorabona a festers i festeres i a les seues<br />
famílies per l´esforç que realitzen per a fer de<br />
les <strong>festes</strong> un motiu de trobada i de participació<br />
en totes les activitats programades.<br />
Esta Agrupació va oferir les següents actuacions<br />
l´any passat:<br />
• Festes de Sant Jaume i Sant Roc . Plaça<br />
de l´església d´Alfarp el 29 de juliol.<br />
• Casa de la Cultura de Catadau. Festes<br />
de Sta. Bàrbara i Divina Aurora el 13<br />
d´agost.<br />
• Festes de Sant Francesc de Borja. Auditori<br />
de <strong>Llombai</strong> el 24 d´agost.<br />
• Col·laboració amb la Coral de l´Associació<br />
d´Amics de Cristòfor Aguado.<br />
Concert a l´Auditori de Picassent el 19<br />
de novembre.<br />
• Participació en les <strong>festes</strong> de Santa Cecília<br />
organitzades per la Societat Musical<br />
“La Lira” d´Alfarp el 25 de<br />
novembre.<br />
• Recital de Nadales a l´Església d´Alfarp<br />
el 23 de desembre.<br />
• Concert Nadalenc a l´Auditori de<br />
<strong>Llombai</strong> dins dels actes de Música pel<br />
Nadal organitzats per l´Ajuntament el<br />
29 de desembre.<br />
• Actuació a la Casa de la Cultura de<br />
Catadau amb el programa de Nadales<br />
el 30 de desembre.<br />
Per a <strong>2017</strong> el director Juan Manuel Lahoz<br />
Bono ha preparat un nou repertori que integra<br />
diferents estils i que s´espera agraden i<br />
sorprenguen els assistents. És per això que<br />
convidem a tots a les actuacions i als diversos<br />
actes que des d´este programa es proposen<br />
amb el desig que tots ho passen molt bé.<br />
Bones Festes!<br />
46<br />
47
Filant<br />
Un any més d’activitats<br />
ASSOCIACIONS<br />
Arriba, com cada any, l’estiu i l’hora de fer un<br />
repàs a les activitats portades endavant per l’Associació<br />
Cultural Filant, des de la tribuna que<br />
ens ofereix el llibre de les <strong>festes</strong>. El quatre de<br />
novembre passat vam celebrar la Festa Estellés,<br />
que recorda el gran poeta valencià al voltant<br />
d’un sopar i una vetlada plena de poesia i cançons.<br />
En aquesta ocasió ens acompanyà el cantant<br />
de Cocentaina, Andreu Valor que ens va<br />
interpretar bona part del seu repertori en una actuació<br />
que fou molt aplaudida. La revelació de<br />
la nit fou l’actuació de la nostra companya<br />
Núria Gimeno, que va interpretar algunes cançons<br />
pròpies i que deixà la sensació de tindre<br />
ben a prop una nova veu dins el panorama de la<br />
cançó en valencià.<br />
També hem col·laborat amb les diverses convocatòries<br />
de neteja del riu Magre que s’han portat<br />
a terme als tres pobles del Marquesat, organitzades<br />
pel Grup d’Acció Mediambiental del<br />
Marquesat.<br />
El mes de gener vam tindre entre nosaltres l’escriptor<br />
i cantant, Feliu Ventura, que parlà al<br />
Club de Lectura de la seua primera novel·la<br />
Com un record d’infantesa, publicada per Sembra<br />
Llibres. Ventura anà desgranant amb els participants<br />
en el club de lectura el procés de<br />
creació de la novel·la, una primera incursió seua<br />
en la narrativa que ha estat molt exitosa, amb diversos<br />
premis.<br />
I finalment, el 21 d’abril tingué lloc la xarrada<br />
Alternatives al mercat elèctric actual , a càrrec<br />
de la cooperativa Som energia, que explicà<br />
quins són els principis fundacionals i els plans<br />
d’expansió d’aquesta iniciativa que treballa per<br />
a ampliar la producció d’electricitat a partir de<br />
fonts renovables i netes.<br />
L’Associació Cultural Filant va nàixer per a<br />
aglutinar, donar suport i potenciar les diverses<br />
iniciatives que sorgisquen als nostres pobles per<br />
a satisfer inquietuds culturals; la millora social;<br />
el compromís ecològic i la preservació del patrimoni<br />
històric, cultural i lingüístic.<br />
Actualment a Filant estem preparant una Assemblea<br />
General per a redefinir-la com una entitat<br />
que done cabuda a nous àmbits d’actuació<br />
més enllà de l’àmbit cultural pròpiament dit;<br />
com ara el canvi climàtic i el medi ambient; la<br />
integració social i multicultural, la crisi energètica<br />
i econòmica i les seues conseqüències, etc.<br />
Com avanç de la nova temporada podem anunciar,<br />
com a més immediata, la presentació del<br />
llibre Economia per a un futur sostenible de Vicent<br />
Cucarella per al 15 de setembre i la Festa<br />
Estellés que encara no té una data fixada, però<br />
serà entre octubre i primeries de novembre.<br />
També hi ha previstos actes sobre el canvi climàtic,<br />
el sistema educatiu, sobre la intel·ligència<br />
emocional, passejades a la fresca per a conèixer<br />
més detingudament els nostres pobles o observacions<br />
astronòmiques amb motiu de les llàgrimes<br />
de sant Llorenç.<br />
ASSOCIACIONS<br />
Ara de moment, us desitgem que passeu un bon<br />
estiu i que gaudiu de les <strong>festes</strong>.<br />
LA JUNTA DIRECTIVA DE FILANT<br />
48<br />
49
<strong>Llombai</strong> i l’Escola de Danses d’Alfarb<br />
ASSOCIACIONS<br />
La relació entre el poble de <strong>Llombai</strong> i l’Escola<br />
de Danses ve de lluny. Protagonitzem les danses<br />
en les dues celebracions més emotives i<br />
ancestrals per als llombaïns i llombaïnes: la<br />
Baixada de sant Antoni i les Danses de la<br />
Mare de Déu del Roser.<br />
També hem participat en diversos actes com un<br />
any en la presentació de la Falla o en la inauguració<br />
del carrer Jaume I. El 2010 representàrem<br />
el marquesat de <strong>Llombai</strong> en la desfilada a<br />
Gandia dels pobles del senyoriu dels Borja en<br />
commemoració del Vé centenari del naixement<br />
de sant Francesc i amb motiu de la XIII Assemblea<br />
d’Història de la Ribera celebrada a <strong>Llombai</strong>,<br />
organitzàrem una mostra d’indumentària:<br />
La camisa de dona. Segles XVII i XIX.<br />
Intensa va ser la participació de l’Escola de<br />
Danses d’Alfarb en la 26ª Trobada de Centres<br />
d’Ensenyament en Valencià de la Ribera que<br />
tingué lloc a <strong>Llombai</strong> el 2011. Ballàrem en el<br />
concert de la banda amb motiu de la Trobada,<br />
cantàrem en l’entaulat el recull de cançons Pobles<br />
i cobles de la Ribera, participàrem en l’animació<br />
de carrer amb balls tradicionals i<br />
organitzàrem les danses de cloenda de les activitats<br />
del matí.<br />
Així mateix col·laboràrem en la celebració del<br />
60 aniversari del col·legi Sant Francesc de<br />
Borja i en el Centenari de la tia Presenta.<br />
Des de la creació de l’Escola de Danses hem fet<br />
l’Aguinaldo felicitant el Nadal pels tres pobles<br />
del Marquesat on les nadales tradicionals es barregen<br />
amb els pastissets de moniato i la mistela.<br />
La Foguera de sant Joan s’ha celebrat enguany<br />
tornant al seu lloc originari: la plaça<br />
Major de <strong>Llombai</strong>. Antigament treien el quadre<br />
de l’església de sant Joan a la plaça, s’encenia<br />
la foguera i es feien balls. Segons<br />
testimoni del tio Lluís el Mariner, l’última vegada<br />
que es ballaren jotes a la plaça per la<br />
festa de sant Joan ho feren les cinc germanes<br />
Raues, una d’elles era la seua àvia i així li ho<br />
contà. I és que, com deia Toni Mestre: Les danses<br />
són un tresor que els valencians actuals hem<br />
heretat de la tradició, de la història. Un tresor valuosíssim<br />
que tenim l’obligació de mantindre, conservar<br />
i millorar.<br />
Una mostra més de la nostra col·laboració la<br />
veurem en el concert de <strong>festes</strong> que la banda<br />
de <strong>Llombai</strong> està preparant i en el qual participarem.<br />
N’estem molt satisfets de tots els actes<br />
abans referits perquè són el resultat de l’objectiu<br />
que perseguim des dels nostres inicis:<br />
investigar, recopilar i difondre els balls i les<br />
danses que són un element fonamental en la<br />
nostra cultura popular.<br />
Bones <strong>festes</strong> i bons balls per a tot el poble de<br />
<strong>Llombai</strong>.<br />
ESCOLA DE DANSES D’ALFARB<br />
Educació<br />
50
CEIP Sant Francesc de Borja<br />
EDUCACIÓ<br />
• Férem activitats a l'escola per la prevenció<br />
de la drogodependència i participàrem en<br />
el cartell per a celebrar el “Dia mundial<br />
sense tabac”<br />
• Jornada d'educació viària al pati de l'escola.<br />
• I un curs més hem pogut fer ús d'una aula a<br />
la Casa de la Cultura tant per a Educació Física<br />
com per a altres activitats.<br />
Han sigut tantes coses, que de segur que m'oblide<br />
d'alguna!<br />
L'AMPA, l'objectiu fonamental del qual és la<br />
representació dels interessos dels pares, mares<br />
o tutors legals en els centres educatius dels<br />
seus fills/filles va col·laborar com tots els anys<br />
en la Trobada a Guadassuar, el Festival de<br />
Nadal, el Fi de curs i ha organitzat diverses<br />
festivitats i concursos al llarg de l’any escolar.<br />
Visitar la Falla amb els més menuts, s'ha convertit<br />
en una tradició. Ens va rebre el seu president<br />
i ens convidaren a xocolate i bunyols.<br />
Un any més estem d'enhorabona, pels premis<br />
i guardons:<br />
EDUCACIÓ<br />
Un any més hem finalitzat un nou cicle lectiu<br />
en el CEIP Sant Francesc de Borja, moment de<br />
fer balanç de la intensa labor realitzada. Com<br />
ens va fer memòria el senyor regidor d'educació<br />
Salvador Climent quan vam celebrar el fi de<br />
curs dels alumnes que acabaven etapa s'han<br />
fet moltes activitats amb l'ajuda o col·laboració<br />
de l'ajuntament, entre altres:<br />
• La visita a l'ajuntament el 6 de desembre els<br />
alumnes més majors per commemorar el<br />
dia de la Constitució.<br />
• L'arbre de Nadal va ser decorat pels alumnes<br />
amb ornaments que junt amb els pares<br />
havien fet a casa. Els més xicotets deleitaren<br />
als presents amb nadales.<br />
• També hem pogut gaudir dels contes a la<br />
Biblioteca Municipal<br />
• Plantàrem arbres per celebrar “El dia de<br />
l'Arbre”.<br />
• Van rebre el premi extraordinari al rendiment<br />
acadèmic dues alumnes que finalitzaren la<br />
Primària el curs passat: Paula Manchano i<br />
Meritxell Añó<br />
• Després vam ser guardonats amb el Premi<br />
Baldiri Reixac pel treball de Gerard Juares i<br />
Núria Sanz amb el seu alumnat de quart: “I<br />
tu, mante, de qui ets?.Els renoms de <strong>Llombai</strong>”<br />
• Dels alumnes que es presentaren a les olimpíades<br />
matemàtiques, va passar a la fase comarcal<br />
l'alumne Arnau Barberà.<br />
• Participàrem en el Premi Sambori i van ser<br />
guardonats: David Secelean i Sara Del Valle,<br />
de sisé i quart de Primària respectivament.<br />
Gràcies com tots els anys a l'EFA La Malvesía<br />
i a la cessió del terreny dels propietaris per a<br />
dur a terme l'hort escolar. L'hort escolar és<br />
una eina que afavoreix i contribueix a l’educació<br />
mediambiental i al desenvolupament individual<br />
i social, ja que afegeix una dimensió pràctica<br />
als aprenentatges.<br />
Aquest curs hem celebrat el Carnestoltes. Va ser<br />
una desfilada molt acolorida i l'AMPA ens convida<br />
a mona i xocolate en finalitzar la cercavila.<br />
Els nostres alumnes de 6é vam visitar l’IES de<br />
Catadau i els futurs alumnes de 3 anys van<br />
tindre el seu primer contacte amb la nostra<br />
Escola i els mestres.<br />
I aquest curs, MªCarmen Garcia Martin, la<br />
nostra companya d'Infantil s'ha jubilat, però<br />
de segur que sent tan “activa” com és no<br />
tindrà temps `d'avorrir-se.<br />
L'any <strong>2017</strong> s'han complit 10 anys de funcionament<br />
de l'Aula de Comunicació i Llenguatge.<br />
Des d'ací m'agradaria agrair-los la labor i dedicació<br />
als professionals que hi treballen.<br />
També agrair a la resta de personal docent i<br />
no docent del centre. Hem treballat durament<br />
i ens renovem contínuament: fem tertúlies<br />
dialògiques, cursos formatius, grups interactius,<br />
tallers d'estimulació de llenguatge, etc.<br />
I com que una imatge val més que mil paraules,<br />
gaudiu d'aquests records.<br />
Donar per últim les gràcies a tots i totes, desitjant-vos<br />
unes bones <strong>festes</strong>. Als alumnes us<br />
esperarem amb il·lusió renovada el pròxim 11<br />
de setembre.<br />
Mª Rosa Ferrando Chulvi<br />
52<br />
53
EDUCACIÓ<br />
Associació de Mares i Pares<br />
CEIP Sant Francesc de Borja de <strong>Llombai</strong><br />
Estimats veïns i veïnes de <strong>Llombai</strong>,<br />
L’AMPA de <strong>Llombai</strong> som l’associació que representa<br />
els pares i les mares de l’alumnat de<br />
l’escola. Com a pares i mares, el que pretenem<br />
és participar, amb el claustre de mestres, de la<br />
tasca educativa dels nostres fills.<br />
És per això que volem agrair, en primer lloc, a<br />
tots els pares i mares que formen part d’aquesta<br />
associació, agraïments al claustre i equip directiu<br />
de l’escola, a l’Ajuntament i a tota la gent que<br />
col·labora amb nosaltres amb l’únic objectiu d’afavorir<br />
i defendre els drets dels nostres xiquets.<br />
No podem deixar passar esta ocasió, per donar<br />
les gràcies i felicitar públicament els nous<br />
membres de l’actual directiva, que juntament<br />
amb els que estem treballant des de fa més<br />
temps, amb molta il·lusió i esforç, restem<br />
temps als nostres fills i el dediquem als altres<br />
sense rebre res a canvi, tan sols la satisfacció<br />
del que hem fet. És per açò que aprofitem per<br />
a demanar-vos que continueu donant-nos el<br />
vostre recolzament.<br />
L’objectiu principal de l’AMPA és informar i<br />
assessorar els pares i mares de les activitats<br />
pròpies de l’AMPA i del centre escolar, tant<br />
individuals com col·lectives, en tot allò que<br />
estiga relacionat amb l’educació dels fills.<br />
Altres objectius que busca l’AMPA són buscar<br />
la participació de la família en la vida del<br />
centre, recolzar l’alumnat i a les famílies amb<br />
necessitats educatives o socials, promoure la<br />
qualitat educativa, col·laborar amb el professorat<br />
per al bon funcionament del centre, fomentar<br />
la convivència en la comunitat educativa, realitzar<br />
activitats de caràcter educatiu que reforcen<br />
els valors i objectius del projecte educatiu del<br />
centre i facilitar les activitats educatives i lúdiques<br />
en relació amb l’entorn.<br />
Amb estos objectius hem realitzat una sèrie<br />
d’accions per a dur-los a terme:<br />
● Entrega de l'agenda escolar per al curs vigent<br />
a tots els membres de l'AMPA de primària.<br />
● Entrega del detall de carmanyola i tovallola<br />
per a tots els membres de l’AMPA d’infantil.<br />
● Escola de pares amb col·laboració amb l'Ajuntament.<br />
Una sèrie de xarrades per a orientar<br />
els pares sobre l’educació dels fills.<br />
● Celebració de la Festa de Halloween amb<br />
un sopar de germanor.<br />
● Campanya de Nadal. Col·laboració en el Festival<br />
de Nadal organitzat pel centre i dotació<br />
de material educatiu i lúdic per a les classes.<br />
● Elaboració del Calendari Escolar.<br />
● Col·laboració i participació en la festa de<br />
Carnestoltes Mancomunada.<br />
● Hem participat, conjuntament amb l’Escola,<br />
en el taller de la Trobada d’Escoles en<br />
Valencià celebrada a Guadassuar. També es<br />
realitzà un dinar de germanor.<br />
● Organització del Dia de la Bici.<br />
● Col·laboració amb el centre i l’alumnat de<br />
6é de primària en la Fira del Llibre i aportació<br />
econòmica per al viatge de fi de curs.<br />
● Concursos per a l'elaboració del cartell anunciador<br />
del Dia de la Bici, del Fi de curs i de<br />
la portada de l'agenda per al proper curs.<br />
● Acte d'entrega d’orles per als xiquets de 3r<br />
d’infantil i 6é de primària.<br />
● Organització de la festa de fi de curs, al parc<br />
de Sant Antoni amb paella inclosa.<br />
De totes estes activitats dutes a terme ens<br />
agradaria destacar i posar en valor la importància<br />
de la participació i col·laboració solidària<br />
i de vegades altruista realitzades per diversos<br />
comerços del poble, a la Falla, i a la Llar dels<br />
Jubilats, ja que sense tots ells de segur que<br />
moltes de les nostres activitats no es durien a<br />
terme com cal. A tots vaja per davant el nostre<br />
agraïment més sincer.<br />
Podeu contactar en el correu<br />
ampallombai@gmail.com, en el bloc<br />
http://ampallombai.blogspot.com.es/ i en el<br />
facebook; també ens podeu trobar a l’entrada<br />
o eixida de l’escola.<br />
Esta és la nostra línia de treball i estem oberts<br />
a totes les propostes que des de les famílies<br />
ens puguen arribar per millorar les nostres<br />
accions.<br />
Desitgem a tots els xiquets i xiquetes, pares i<br />
mares, mestres i veïns i veïnes; que passeu<br />
unes bones <strong>festes</strong>.<br />
La junta de l’AMPA<br />
EDUCACIÓ<br />
54<br />
55
EFA la Malvesía:<br />
orgullosos de formar parte de la vida del pueblo<br />
En estos días tan entrañables para <strong>Llombai</strong>,<br />
todo el equipo humano que formamos “La<br />
Malvesía” queremos en primer lugar, felicitaros<br />
las fiestas y desearos que sean para todos un<br />
agradable motivo de recuerdo y de alegría.<br />
Nuestra escuela, como siempre, camina con<br />
orgullo con el estandarte de <strong>Llombai</strong> en la<br />
apasionante y necesaria tarea de defender el<br />
medio rural y ofrecer el mejor servicio a su<br />
gente.<br />
EDUCACIÓ<br />
Prácticas sobre el terreno con los alumnos a distancia de<br />
la Malvesía.<br />
EDUCACIÓ<br />
Proyecto de recuperación del Bonetero en grave peligro<br />
de extinción.<br />
Anaciclus Malvesiensis. Especie descubierta con el nombre<br />
de la escuela.<br />
Proyecto de diseño y elaboración de drones patrocinado<br />
por el Ayuntamiento de Catadau<br />
Erasmus: Movilidades en Alemania, Bélgica, Portugal,<br />
Italia, Francia, etc.<br />
Campaña contra la plaga de la procesionaria.<br />
Hasta 9 proyectos Erasmus+ en los que La Malvesía<br />
participa con repercusión en la prensa internacional.<br />
Intercambio de alumnos de ESO con<br />
Carmel College, prestigioso centro<br />
educativo de Inglaterra. (izq)<br />
56<br />
Alumnos en la Feria de<br />
Actividades de<br />
La Malvesía. (dcha.)<br />
47º acto de graduación para alumnos de 4º de ESO, 2º de<br />
FPB y alumnos de 2º de ciclos de grado medio y superior<br />
57<br />
Semana europea de proyectos Erasmus+ en nuestro sector.
IES Mestre Ramón Esteve<br />
EDUCACIÓ<br />
Celebramos el Día del libro en <strong>Llombai</strong>.<br />
Trabajos de poda y mejora de las especies vegetales de<br />
<strong>Llombai</strong>.de TIC en el aula.<br />
Viajes de estudio y encuentros profesionales.<br />
Pot ser per l’edat, el centre fa els 18 anys,<br />
que aquest curs ha sigut d’un dinamisme<br />
molt gratificant. La dedicació del professorat<br />
i personal d’administració i serveis, la il·lusió<br />
i treball dels alumnes, la col·laboració de<br />
les institucions: AMPA, Ajuntaments, Diputació...<br />
ha fet possible la consecució de<br />
diferents objectius i programes que m’agradaria<br />
compartir amb tots.<br />
PROJECTE TECNOLÒGIC<br />
A l’IES Mestre Ramón Esteve preparem per<br />
al futur i no sols és un eslògan, ja que fem<br />
ús de les més noves tecnologies i impulsem<br />
l’aprenentatge en robòtica i programació.<br />
A més a més, en Batxiller desdoblem els<br />
grups de TIC (tecnologies de la informàtica<br />
i la comunicació), oferint als alumnes la<br />
possibilitat de participar en diferents projectes<br />
i programes, entre ells cal destacar<br />
muntatge i programació de robots, elaboració<br />
d’aplicacions per a dispositius mòbils i la<br />
programació de videojocs.<br />
Un d’aquests amb resultats molt positius<br />
ha sigut la participació en la III Fira Aèria,<br />
on els alumnes de 1r de Batxiller han fabricat<br />
un dron, elaborant un programa d’actuació<br />
amb fins socials, el projecte que ells han<br />
nomenat “Trash Taker”, ha tingut molt<br />
bona acceptació a la Universitat de València,<br />
donat que dels més de 60 centres participants<br />
amb més de 1000 alumnes, el diari Les Províncies<br />
que cobrí l’esdeveniment, ha seleccionat<br />
el seu projecte, publicant una entrevista<br />
als nostres alumnes. Podeu visitar-la<br />
a http://www.lasprovincias.es/videos/co-<br />
munitat/<strong>2017</strong>05/19/feria-aerea-universitat-<br />
5440845245001-mm.html.<br />
CONVIVÈNCIA<br />
I com cada curs, al centre seguim treballant<br />
els valors, allò que fa que el creixement no<br />
es queda en el físic o acadèmic.<br />
Aquest any, el projecte del grup de mediació<br />
de col·laboració amb una ONG ha estat enfocat<br />
a l’estudi de la cura del càncer infantil,<br />
per ajudar i valorar la tasca que fan els investigadors.<br />
L’equip de IIS-La Fe ens va<br />
fer uns tallers a totes les tutories ensenyant-nos<br />
la malaltia i com busquen el remei.<br />
EDUCACIÓ<br />
Desarrollo de un proyecto de innovación pedagógica<br />
europeo en La Malvesía. Con nuestro Sr. Alcalde.<br />
L’hortet escolar a <strong>Llombai</strong>: Alumnos de la EFA son monitores<br />
de los alumnos del Colegio San Francesc.<br />
Empleabilidad:Este año se han logrado 67 becas de empleo<br />
y 21 contratos de trabajo para nuestros alumnos que<br />
acaban en grado superior.<br />
Día del Árbol para alumnos de diversos centros educativos<br />
y entidades sociales.<br />
MUCHAS GRACIAS A TODOS Y<br />
¡¡¡¡¡ FELICES FIESTAS!!!!!<br />
58<br />
59
EDUCACIÓ<br />
EDUCACIÓ<br />
Pel dia de la Pau, a més de la tradicional<br />
recollida d’arròs, férem un maniquí challenge<br />
amb la cançó de “Se buscan valientes”, la<br />
majoria de l’alumnat i professorat forma<br />
part amb actituds que mostren la bona convivència.<br />
Celebrarem abans de pasqua el nostre dia<br />
de la convivència fent un homenatge a “Les<br />
grans desconegudes”. Un gran treball de<br />
totes les tutories que de segur aprengueren<br />
més d’un nom.<br />
ERASMUS+<br />
Als projectes realitzats, KA101 de mobilitat<br />
de professors a Europa en cursos de formació<br />
i KA102 de mobilitat d’alumnes de cicles<br />
formatius per a realitzar pràctiques de<br />
treball de l’àmbit informàtic en empreses<br />
de Londres (Regne Unit), Martina-Franca i<br />
Bolonya (Itàlia), Porto (Portugal) i Riga (Letònia),<br />
hem d’anomenar els ja aprovats pels<br />
dos propers anys, fins al 2019, de continuïtat<br />
dels anteriors.<br />
És significatiu que el consorci format per 7<br />
centres de la comunitat que porten endavant<br />
el projecte de pràctiques en centres de treball<br />
a Europa serà coordinat i dirigit per l’IES<br />
Mestre Ramón Esteve.<br />
Per altra part i abans de començar el proper<br />
curs esperem tindre la notificació positiva<br />
d’un tercer projecte, més ambiciós, de mobilitat<br />
d’alumnes de secundària i batxillerat.<br />
Projecte d’intercanvi de bones pràctiques<br />
docents centrat a l’elaboració d’activitats<br />
relacionades a l’àmbit científic: ciències, tecnologia,<br />
enginyeria, art i matemàtiques de<br />
forma integral. Som els coordinadors del<br />
treball i tenim socis col·laboradors a centres<br />
de Romania, Itàlia, Turquia i Estònia.<br />
PROJECTE LINGÜÍSTIC<br />
Aquest any, s’ha dissenyat un projecte lingüístic<br />
experimental per anar incorporant<br />
els alumnes cap al nou model lingüístic a<br />
la que la nostra societat va encaminada:<br />
...la coexistència i convivència equilibrada de<br />
les dues llengües oficials i, almenys una estrangera<br />
i la futura mobilitat dels alumnes a nivell europeu...<br />
El disseny incorpora d’una forma progressiva<br />
l’ús de totes les llengües finalitzant amb el<br />
que el nou model denomina PPEV nivell<br />
avançat (Programa plurilingüe d’ensenyança<br />
en valencià), que s’aplicarà el 2021-2022.<br />
Per al curs <strong>2017</strong>-18, la novetat que el centre<br />
presenta és la “optativitat de 1r ESO amb llengües<br />
estrangeres” baix la metodologia CLIL<br />
(Aprenentatge integrat de continguts i llengües<br />
estrangeres), d’aquesta forma podem<br />
atendre la diversitat de motivacions i interessos<br />
de tot l’alumnat de nova incorporació<br />
als estudis secundaris. Així, el francès com a<br />
segona llengua, la informàtica en anglès i el<br />
taller d’ampliació d’anglès són l’oferta educativa<br />
que el centre proposa per què els<br />
alumnes comencen a prendre contacte d’una<br />
forma real i efectiva del plurilingüisme.<br />
Per últim, i no menys important, anomenar<br />
el guardó que el centre de Salut Pública<br />
d’Alzira ens ha atorgat: 1r premi del concurs<br />
“Classes Sense Fum en Centres Docents”.<br />
Aquest treball ha estat realitzat pels alumnes<br />
de 1r ESO i encaminat a mostrar la necessitat<br />
d’uns saludables hàbits de vida.<br />
Per acabar, voldria desitjar-los unes <strong>festes</strong><br />
<strong>2017</strong> plenes d’alegria i felicitat.<br />
Eduardo Morante Valero<br />
IES Mestre Ramón Esteve<br />
60<br />
61
Associació de Mares i Pares d’Alumnes<br />
IES Ramón Esteve de Catadau. (Alfarb - Catadau - <strong>Llombai</strong>)<br />
Agència de Lectura Municipal<br />
Sant Joan<br />
EDUCACIÓ<br />
Novament ens dirigim al poble de <strong>Llombai</strong>, des de la finestra<br />
que ens ofereix l’Ajuntament en el llibre de <strong>festes</strong>, per tal de desitjar-vos<br />
que passeu unes <strong>festes</strong> d’estiu amb harmonia i diversió<br />
i que el descans estiuenc us ajude a reprendre forces per encarar<br />
un nou curs escolar.<br />
El moment que viu l’ensenyament públic és decisiu per tal que<br />
s’acorde un nou marc legal educatiu que ens traga de l’època de<br />
les incerteses i els canvis unilaterals. La realitat social i política<br />
demana una legislació més consensuada i més allunyada de decisions<br />
passades que podríem qualificar de frívoles i discutibles.<br />
El paper dels pares i les mares en el disseny del que ha de ser l’educació<br />
pública és importantíssim i, per això, hem d’estar preparats<br />
per a participar en les decisions en la mesura de les nostres possibilitats,<br />
a través dels òrgans de participació que ens ofereix la<br />
llei.<br />
Mirant cap enrere i fent un balanç, moltes<br />
són les activitats que hem gaudit a la biblioteca.<br />
Començant per octubre del 2016 i per celebrar<br />
el mes de la biblioteca el grup Ameba ens<br />
va visitar per contar-nos "Una història ben<br />
mastegada" a l'hora que férem un punt de<br />
lectura ben original. Després va ser El Titella<br />
qui enlluernà a xicotets i majors amb els<br />
seus contes de “Dracs bons i malvats”. Entremig<br />
i gràcies a l'Associació de veïns de<br />
<strong>Llombai</strong> poguérem conèixer a Vicent Marco<br />
i el seu llibre "De categoria (internacional)".<br />
A gener començarem el <strong>2017</strong> amb una sessió<br />
del club de lectura de l'Associació Filant<br />
que en esta ocasió van portar a Feliu Ventura<br />
per parlar del seu llibre "Com un record<br />
d'infantesa".<br />
Maig com és ja habitual va ser el mes dels<br />
tallers d'animació a la lectura de Sénia. Els<br />
18 cursos del CEIP Sant Francesc de Borja<br />
deconstruïren, recitaren i escoltaren poesia<br />
i fins i tot feren un karaoke poètic. Recordarem<br />
i ens divertirem amb els versos de<br />
la gran poeta Gloria Fuertes amb l'excusa<br />
del centenari del seu naixement. En aquest<br />
mes la biblioteca també va estar present a<br />
la Fira del llibre del poble.<br />
EDUCACIÓ<br />
I tot això, ho hem de fer des d’una actitud que mire per una<br />
millor educació pública per als nostres fills i filles; i amb una<br />
sincera coordinació amb els docents que tenen encarregada la<br />
seua formació.<br />
7 d’octubre 2016<br />
Des d’ací manifestem, com sempre, la necessitat d’una major participació<br />
de les mares i pares en l’AMPA de l’institut i també en<br />
el Consell Escolar. Com hem repetit alguna vegada, es poden fer<br />
moltes més coses des de l’AMPA però necessitem que la participació<br />
siga més activa.<br />
maig <strong>2017</strong><br />
Passeu un bon estiu i unes bones <strong>festes</strong>.<br />
La Junta Directiva.<br />
21 d’octubre <strong>2017</strong><br />
A desembre ja acabant l'any i per segona<br />
vegada es va col·laborar amb el CEIP Sant<br />
Francesc de Borja per organitzar unes activitats<br />
de Formació d'usuaris.<br />
juny <strong>2017</strong><br />
A juny pares, mares, iaios i iaies acudiren a<br />
la biblioteca per escoltar el recital de poesia<br />
62<br />
63
EDUCACIÓ<br />
que feren els xiquets i xiquetes de 4t del<br />
CEIP Sant Francesc de Borja.<br />
Però a més a més de consolidar activitats ja<br />
habituals, la biblioteca es planteja nous reptes.<br />
L'Agència de Lectura Municipal Sant Joan<br />
s'ha adherit al projecte intermunicipal d'animació<br />
a la lectura en valencià "Zona llibre<br />
zona lliure" on col·laboren les biblioteques<br />
d'Almussafes Corbera, Guadassuar, Polinyà<br />
de Xúquer i Sollana. Tres són les línies de<br />
treball d'aquest projecte, fomentar encontres<br />
dels autors o autores amb els lectors infantils,<br />
promocionar la lectura juvenil amb la convocatòria<br />
d'un Concurs de Booktrailers i<br />
entre els adults promoure els clubs de<br />
lectura i la Trobada anual dels clubs.<br />
30 de juny de <strong>2017</strong>. Encontres club de lectura<br />
Dins d'aquest marc a juny celebràrem la<br />
primera sessió del Club de lectura de la biblioteca.<br />
Com la resta dels clubs de lectura<br />
de les biblioteques del projecte llegirem i<br />
comentarem la novel·la "El temps de cada<br />
cosa" de Raquel Ricart per posteriorment<br />
el 30 de juny reunir-nos tots els clubs amb<br />
l'autora en Guadassuar. Estem preparant<br />
una nova sessió per a octubre, esta vegada<br />
amb la presència de l'autor ací a <strong>Llombai</strong>.<br />
Pel que fa al concurs del Booktrailers, sí, si<br />
booktrailer un vídeo curt que mostra a<br />
través de música, imatges fixes, seqüències<br />
gravades, efectes, etc. els aspectes més atractius<br />
del llibre per captar l'atenció dels lectors,<br />
enguany el lliurament dels premis serà el<br />
24 d'octubre ací a la biblioteca de <strong>Llombai</strong>.<br />
No us ho podeu perdre!<br />
També s'estan preparant activitats per a setembre<br />
i octubre perquè els xiquets i xiquetes<br />
coneguen en primera persona als seus autors.<br />
EDUCACIÓ<br />
SELECCIÓ DE NOVETATS<br />
Estos i molts altres llibres us esperen a la biblioteca a partir de setembre.<br />
Bones <strong>festes</strong> i bones lectures!<br />
Teresa Esteve Guillén<br />
Encarregada de la Biblioteca<br />
64<br />
65
EDUCACIÓ<br />
EFA Torrealedua<br />
Enseñanza conceertada de calidad en el medio rural<br />
Todos los componentes de la EFA Torrealedua<br />
queremos felicitaros las fiestas al pueblo<br />
de <strong>Llombai</strong>.<br />
alumnado en el mundo laboral durante el<br />
periodo de formación.<br />
Para este año nos han concedido nos han<br />
concedido becas de movilidades Erasmus+<br />
para realizar prácticas en el extranjero, 7<br />
becas para los ciclos de grado medio y 2<br />
para los ciclos de FPB.<br />
Emple@´t al món rural, es uno de los proyectos<br />
seleccionados en las convocatorias<br />
de ayudas de acción social en el ámbito<br />
rural a nivel nacional de La Obra Social La<br />
Caixa y propuesto por Federación EFA CV.<br />
El proyecto surge ante la realidad socioeconómica<br />
que nos hace plantearnos el reto de<br />
ofrecer una actitud activa en el entorno. Las<br />
actividades que se realizan son:<br />
-Tutorías personalizadas, actividades de<br />
información y orientación.<br />
-Actividades grupales de orientación.<br />
-Orientaciones profesionales para el autoempleo.<br />
-Cursos de formación de apoyo a las familias.<br />
EDUCACIÓ<br />
Torrealedua, en su incansable empeño por<br />
dar formación, ha conseguido durante todos<br />
estos años, formar parte del municipio, haciendo<br />
una gran labor educativa en nuestra<br />
juventud. Por nuestras aulas han pasado ya<br />
varias generaciones que eligen una formación<br />
personalizada a través de la figura de la<br />
TUTORA PERSONAL, una profesora que,<br />
mediante una conversación informal y en un<br />
marco de libertad y confianza, motiva a su<br />
tutelada a descubrir nuevos retos tanto académicos<br />
como en su personalidad y le<br />
ayuda a madurar, y a sacar lo mejor de sí<br />
misma, además de facilitar a las alumnas<br />
una adecuada orientación escolar para mejorar<br />
su rendimiento académico.<br />
Los alumnos también realizan la Formación<br />
Profesional Dual ofertada desde<br />
nuestro centro con la que se pretende que<br />
la empresa y el centro de formación profesional<br />
estrechen sus vínculos, aúnen esfuerzos<br />
y favorezcan una mayor inserción del<br />
EFA TORREALEUDA es desde el año 2011<br />
centro examinador de los exámenes de inglés<br />
oficiales de TRINITY COLLEGE LON-<br />
DON – GESE (exámenes por grados en<br />
inglés oral) e ISE (habilidades integradas en<br />
inglés). Nuestro centro es también centro<br />
preparador de los niveles GESE e ISE. Se realizan<br />
clases extraescolares de Inglés, Alemán<br />
y teatro.<br />
De tal manera que la oferta educativa del<br />
Centro queda configurada de la siguiente<br />
manera:<br />
• Una línea de ESO concertada.<br />
• Formación Profesional Básica.<br />
• Ciclo de Grado Medio de Atención a<br />
Personas en Situación de Dependencia<br />
en modalidad presencial y semi-presencial.<br />
• Ciclo de Grado Medio de Auxiliar de<br />
Enfermería en modalidad presencial y<br />
semi-presencial.<br />
• Ciclo de Grado Superior de Imagen<br />
para el Diagnóstico en modalidad presencial<br />
y semi-presencial.<br />
Disponemos de una página web www.torrealedua.com<br />
con actualizaciones periódicas,<br />
donde intentamos recoger nuestra<br />
actualidad y desde donde os podremos informar<br />
de todas las novedades que vayan<br />
teniendo lugar a lo largo del curso escolar.<br />
Reiterar desde aquí que Torrealedua está al<br />
servicio del municipio en todo lo que esté<br />
en nuestra mano colaborar. El desarrollo<br />
del medio rural y la formación de los jóvenes<br />
es nuestro principal objetivo, y vivir<br />
con espíritu de renovación constante en un<br />
ambiente privilegiado de cercanía, confianza<br />
y cariño, nuestra mejor recompensa.<br />
¡Felices fiestas a todos!<br />
Ana Amezcua<br />
Directora EFA Torrealedua<br />
66<br />
67
Espai Jove<br />
EDUCACIÓ<br />
En la localitat de <strong>Llombai</strong> es troba l’Espai<br />
Jove un lloc d’oci i temps lliure creat per als<br />
joves de 6 a 20 anys. Es tracta d’un projecte<br />
que sorgeix de la necessitat d’oferir a la gent<br />
jove un lloc on poder reunir-se amb els amics<br />
i al mateix temps proporciona una àmplia varietat<br />
de jocs, dinàmiques, tallers, activitats…<br />
Temps enrere, al finalitzar la jornada escolar<br />
no hi havia cap lloc on poder estar tots<br />
junts. Per aquesta raó es planteja aquest entorn<br />
com un lloc de reunió que presta una<br />
sèrie de comoditats que els permet aprofitar<br />
i organitzar el seu temps lliure amb activitats<br />
lúdiques i recreatives. Però no solament<br />
açò, també suposa l’estimulació d’una diversitat<br />
de valors que afavoreixen les relacions<br />
socials, tals com el respecte a les<br />
normes bàsiques de convivència, la solidaritat,<br />
la generositat…<br />
flexible a través del joc i promou una participació<br />
activa que permet cobrir i adaptarse<br />
a les necessitats, interessos i ritmes<br />
d’aprenentatge de cada xiquet amb un caràcter<br />
especialment lúdic i interactiu.<br />
Gràcies a aquest espai d’oci, els joves tenen<br />
l’oportunitat d’incrementar les seues relacions<br />
socials i gaudir de diversos tallers,<br />
jocs recreatius i material totalment gratuïts.<br />
D’una banda, es disposa de tot tipus d’utensilis<br />
de dibuix a la disposició de tots, la<br />
qual cosa permet al xiquet fer unes meravelloses<br />
obres i manualitats fomentant especialment<br />
el reciclatge i el treball, tan<br />
individual com el col·lectiu. D’altra banda<br />
trobem dues sales on els joves juguen de<br />
manera amena i lliure al ping-pong, al billar<br />
o al futbolí. A més, tenim diversos jocs de<br />
taula populars que fomenten la integració i<br />
l’aprenentatge tals com els escacs, el tres i<br />
el Quatre en ratlla, el tabú<br />
entre d’altres. Totes les sales<br />
disposen de taules i cadires<br />
per poder fer les diverses activitats<br />
i berenar amb comoditat.<br />
EDUCACIÓ<br />
Per tot això, aquest local és un recurs imprescindible<br />
que impulsa una metodologia<br />
Aquest any l’espai Jove ha<br />
organitzat diverses activitats<br />
i tallers que s’adapten al<br />
temps i espai en el qual ens<br />
trobem en cada moment com<br />
són: tallers de Nadal i Halloween,<br />
el dia de la pau, Sant<br />
Valentí, tallers d’estacions,<br />
de modelatge, de pompes,<br />
tallers d’instruments musicals,<br />
jocs a l’aire lliure, diverses<br />
xerrades per a pares…A<br />
més s’han incorporat més jocs de taula com<br />
el memory i el twister . En aquest apartat,<br />
és important afegir un joc nou i diferent<br />
anomenat “Pruebas y retos” que fomenta la<br />
creativitat, l’autoestima i la cooperació<br />
entre els jugadors.<br />
D’aquesta manera, l’Espai Jove pretén<br />
donar una oportunitat d’oci als xiquets amb<br />
una instal·lació publica on poden divertirse<br />
i jugar a tots els jocs gratuïtament. També<br />
es destaca una sèrie d’activitats organitzades<br />
a part del mateix centre com són les eixides<br />
turístiques on es pot conèixer la<br />
història del poble, ruta a l’Estepar, botànica...,<br />
tallers de col·laboració amb la biblioteca<br />
municipal, jocs als parcs del poble i<br />
diverses xerrades de conscienciació per als<br />
pares, entre altres activitats.<br />
Entre tots els participants hem de cuidar<br />
aquest entorn, ja que cobreix una gran varietat<br />
de recursos per als joves del poble de<br />
<strong>Llombai</strong>, i altres del voltant. Al mateix<br />
temps hem d’exercir la nostra responsabilitat<br />
per crear un ambient acollidor basat en<br />
l’hàbit saludable i que desenvolupem una<br />
adolescència i infància enriquidora proporcionant<br />
un lloc lúdic, saludable, obert l’avanç<br />
de les noves tecnologies i estimular la<br />
importància de la diversitat i dignitat amb<br />
el valor de la igualtat.<br />
68<br />
69
Gràcies a aquest espai, el poble de <strong>Llombai</strong><br />
conte una instal·lació publica necessària<br />
però a la vegada absent en altres pobles. Per<br />
totes aquestes raons i característiques et<br />
convidem a accedir a aquestes activitats,<br />
instal·lacions i compartir-les amb els nostres<br />
entre amics i companys. A més vos desitgem<br />
a tots que passeu unes bones <strong>festes</strong> al<br />
nostre poble de <strong>Llombai</strong>.<br />
Alida Matarredona Calatayud<br />
Monitora de l’Espai Jove de <strong>Llombai</strong><br />
Col·laboracions<br />
EDUCACIÓ<br />
70
COL·LABORACIONS<br />
José Forés Lahoz<br />
Periodista, investigador y cronista oficial de <strong>Llombai</strong><br />
Nos dejó Pepe Forés el 22 de enero pasado,<br />
a los 83 años de edad, después de una<br />
larga enfermedad de la que iba saliendo y entrando<br />
mientras también trabajaba publicando<br />
sus crónicas e informaciones que tanto<br />
bien hacían a sus lectores.<br />
<strong>Llombai</strong> le debe mucho, gracias a su<br />
pluma <strong>Llombai</strong> y sus tradiciones, sus noticias,<br />
sus gozos y alegrías, sus tristezas y sus logros<br />
daban la vuelta al mundo mediante las redes<br />
sociales de manera especial por medio del<br />
arte del periodismo.<br />
Las crónicas de D. José Forés Lahoz, publicadas<br />
primero en Levante EMV y luego en Las<br />
Provincias, se leían con interés y entusiasmo<br />
porque llegaban al corazón. Sus palabras claras,<br />
sencillas, fáciles de entender y sobre todo<br />
profundas, informaban de los avatares del<br />
Marquesado, de Valencia, de la agricultura, de<br />
las costumbres, de las fiestas. Forés era una revelación<br />
continua, un poso de sabiduría que<br />
iba creando un ambiente favorable para la<br />
convivencia. Iba haciendo historia de la buena.<br />
Nacido en Guadasuar el 28 de agosto de<br />
1933, fue el menor de cuatro hermanos. Huérfano<br />
de padre a los dos años; tras la Guerra<br />
civil fue internado en la beneficencia donde<br />
cursó sus primeros estudios. A los 15 años comenzó<br />
a trabajar en el Ayuntamiento de <strong>Llombai</strong><br />
del que fue funcionario durante cincuenta<br />
años. Muy pronto inició una actividad periodística<br />
e investigadora que ya nunca abandonó.<br />
Pepe Forés se hizo a base de trabajo, dedicación<br />
y entrega; nada se le regaló, todo se lo ganó con<br />
esfuerza y trabajo, yo diría “con sus puños”.<br />
Cofundó la revista Valencia Fruits en 1962;<br />
entre 1972 y 1980 fue director de la revista Fontilles;<br />
jefe del Gabinete de los Cronistas del<br />
Reino durante 12 años. En 1984 puso en marcha<br />
y dirigió la revista Agricultores y Ganaderos;<br />
Académico de la Real Academia de<br />
Cultura Valenciana y ya con 48 años se matriculó<br />
en la Facultad de Derecho alentado por el<br />
catedrático Diego Sevilla.<br />
Recibió innumerables premios a lo largo<br />
de su vida, entre ellos el del III Certamen Literario<br />
(1964), Premio Nacional de Periodismo<br />
Mandarina de Oro (1972), Bodas de<br />
Plata de la Fiesta de la Vendimia (1972), el<br />
Ciudad de Manises (1974), el Botánico Cavanilles<br />
(1999) y los del Ayuntamiento de Valencia<br />
de Investigación en los años 2001 y 2002.<br />
Pero el premio más grada que ha tenido<br />
Pepe es el cariño y la admiración de su pueblo.<br />
Nada de lo que ha ocurrido en <strong>Llombai</strong> durante<br />
50 años ha pasado de largo en la vida de Forés.<br />
Recogía en su mente, lo pasaba por el corazón,<br />
lo meditaba con profundidad y objetividad,<br />
medía sus palabras y comenzaba a escribir. El<br />
resultado lo veíamos a través de la prensa.<br />
¡Cuanto bien han hecho las crónicas de<br />
Pepe Forés! Tengo distintas opiniones sobre<br />
su persona y su obra; les muestro algunas:<br />
“Magnífico periodista, José Forés Lahoz, ha<br />
escrito a través de sus brillantes crónicas la<br />
historia contemporánea de <strong>Llombai</strong>. Sus admirables<br />
artículos constituyen fuentes insoslayables<br />
para los futuros estudios sobre la<br />
ciudad” Francisco José León Tello. Universidad<br />
Cumplutense de Madrid.<br />
Nuestro Francisco Blay Villasante en el<br />
prólogo a la gran obra de Pepe Forés, <strong>Llombai</strong>,<br />
crónicas de medio siglo, afirma: “Pepe es,<br />
antes que nada y por encima de todo, un<br />
hombre bueno, sencillo, cabal, campechano,<br />
cordial, discreto y serio, un paciente autodidacta<br />
que ha ido enriqueciéndose y estudiando<br />
hasta alcanzar una vasta cultura, un<br />
perfeccionista de la prosa y del enfoque periodístico,<br />
un escritor humilde volcado en los<br />
demás, y también, y sobre todo, en las peripecias,<br />
buenas y malas, encomiásticas y vituperables<br />
de su amado <strong>Llombai</strong>, a quien ha<br />
dedicado sus desvelos de medio siglo”.<br />
A nivel personal siempre le he admirado<br />
y le estoy muy agradecido. Ha seguido mi itinerario<br />
desde que fui ordenado sacerdote, mis<br />
distintos nombramientos, mis libros, actividades<br />
y cargos eclesiásticos, siempre han recibido<br />
por parte de Pepe un comentario digno<br />
repleto de ánimo, cariño y consideración. Le<br />
estoy muy agradecido. Siempre he manifestado<br />
y a él se lo decía muchas veces: Sus crónica<br />
son esperadas siempre y leídas con<br />
interés, pues escribe con fuerza, expresividad,<br />
color, cariño; sabe transmitir la verdad de la<br />
historia y del ser humano.<br />
Embajador de la cultura, José Forés Lahoz ha<br />
dado a conocer el nombre de <strong>Llombai</strong> y de muchos<br />
de sus hijos por todos los rincones de España.<br />
<strong>Llombai</strong> también debe estar orgulloso de<br />
la labor que Pepe ha realizado a través de sus<br />
más de cincuenta años de cronista. Nunca se<br />
lo agradeceremos suficiente. Por supuesto que<br />
echo de menos un homenaje a su memoria y<br />
obra, <strong>Llombai</strong> le debe mucho y Pepe se lo ha<br />
ganado a pulso y con creces y debemos ser<br />
agradecidos. Todavía estamos a tiempo aprovechando<br />
las distintas fiestas y acontecimientos<br />
que el mismo Forés comentaba y publicaba<br />
a los cuatro vientos. Él ha sido portavoz limpio<br />
y digno de <strong>Llombai</strong>, sus costumbres y sus gentes.<br />
Sus obituarios, que han sido infinitos,<br />
siempre resaltaban lo bueno y lo noble de las<br />
personas fallecidas. Aquel resumen del IV<br />
Centenario de san Francisco de Borja introducido<br />
en el libro sobre el Marquesado del Gobernador,<br />
fue precioso; sus crónicas sobre la<br />
Virgen del Rosario; sus presentaciones de los<br />
nuevos alcaldes, de los párrocos, sus despedidas,<br />
las fiestas de sant Antoni y sobre todo su<br />
gran obra: <strong>Llombai</strong>, crónicas de medio siglo,<br />
que tuve el honor y la dicha de presentar. Ya<br />
sólo por este libro - historia tan imprescindible<br />
para conocer <strong>Llombai</strong>, merece el máximo reconocimiento<br />
de su pueblo.<br />
Guardo como oro en paño varias crónicas<br />
que para mí son un auténtico tesoro sobre los<br />
siervos de Dios Manuel Casesnoves y Adela<br />
Soldevila, matrimonio ejemplar de Xàtiva de<br />
cuya causa de canonización soy vice postulador;<br />
sobre el siervo de Dios Jesús Pla, Obispo,<br />
en proceso de canonización del cual soy el<br />
postulador y otros de mi estancia como abad<br />
en Xàtiva y mi despedida. Todos ellos son un<br />
testimonio de amistad, reconocimiento y admiración.<br />
¡Cómo olvidarlo!<br />
Pepe Forés Lahoz ya se le echa de menos<br />
pues su aportación a la historia de nuestro<br />
pueblo era fresca, encantadora, brillante y<br />
digna. Sobre todo digna y llena de cariño y<br />
admiración hacia este “Mi buen terruño”.<br />
Todo esto tan bueno, ya no existe.<br />
Arturo Climent Bonafé<br />
Canónigo de la Catedral de Valencia<br />
COL·LABORACIONS<br />
72<br />
73
Centenaria<br />
La dona més major del Marquesat<br />
COL·LABORACIONS<br />
Hi ha ocasions<br />
en les quals<br />
la vida ens permet<br />
ser testimonis<br />
de fets excepcionals,<br />
i un d’aquests<br />
és poder<br />
conèixer a la<br />
dona més major<br />
del Marquesat de<br />
<strong>Llombai</strong>: la tia<br />
Presenta, qui té 101 anys i va de camí cap<br />
als 102.<br />
Presentación Monzó Ruiz va nàixer al<br />
carrer del Pou, ací en <strong>Llombai</strong>, el 8 de desembre<br />
de l’any 1915, sent filla de Felix<br />
“d’Eusebio” i Pepeta. Va ser la major dels<br />
seus germans, Fèlix i Fina, i des de ben joveneta<br />
va haver de fer-se càrrec de sa casa,<br />
ja que sa mare, qui tenia una salut delicada,<br />
va faltar quan ella tenia 12 anys.<br />
Es va casar en un llombaí anomenat Valeriano<br />
Casanova Castelló, en qui va tindre<br />
un únic fill: Andrés.<br />
Encara que durant un temps van viure<br />
a València, on tingueren una tenda d’ultramarins,<br />
prompte tornaren al poble i el seu<br />
home es ficà a treballar com a ordenari. La<br />
parella va viure en harmonia fins que ell<br />
va faltar en l’any 1997.<br />
En este temps, la tia Presenta ha gaudit<br />
guisant, cosint i fent punt-de-ganxo, i llegint;<br />
però especialment del seu nét Álvaro.<br />
Va viure ací en el carrer de Sant Cristòfol<br />
fins als 99 anys, de forma autònoma i independent,<br />
anant a comprar-se, netejant-se i<br />
volent sempre estar en sa casa i sense dependre<br />
de ningú, molt pròxima als seus<br />
germans, nebodes i nebots, i renebots.<br />
Però des de principi del 2015 viu en Alfarp,<br />
en casa el seu fill i la seua nora<br />
Visantica, molt prop del seu nét i els seus<br />
rebesnéts.<br />
Amb motiu del seu centenari, el 8 de desembre<br />
de 2015, la família i l’Ajuntament de<br />
<strong>Llombai</strong> li organitzaren una festa. Des de bon<br />
matí, des del balcó de sa casa penjava una<br />
pancarta que deia: “Felicitats pels 100 anys!!”.<br />
La família va anar a missa en l’església<br />
de la Santa Creu i a continuació tots ells,<br />
més amics, parents i veïns, es dirigiren al<br />
carrer de Sant Cristòfol on van dur a la tia<br />
Presenta per a rebre les felicitacions del seu<br />
poble. Molts van ser els que li portaren<br />
rams de flors, presents i regals, i l’Ajuntament<br />
va cridar al grup de “Danses d’Alfarb” qui<br />
uniformats amb la camisa negra de l’escola<br />
vam entrar al carreró om ballarem en honor<br />
de la “cumpleanyera”. Després de les danses<br />
en dolçaina i tabal, en una guitarra li cantaren<br />
la cobleta: “Que guapa està Presenta, Presenta,<br />
Presenta. //Que guapa està Presenta,<br />
Presenta que guapa està!! // Perquè està<br />
molt templà, perquè està molt templà. //<br />
Ai, Presenta que guapa que està!!”.<br />
A continuació, l’alcalde de <strong>Llombai</strong> Anselmo<br />
Cardona li va fer entrega d’un ram<br />
de capolls, un plat de ceràmica amb l’escut<br />
del poble i gravat en la inscripció: “L’Ajuntament<br />
de <strong>Llombai</strong> a la veïna Presentación<br />
Monzó Ruiz en el seu 100 aniversari. <strong>Llombai</strong>,<br />
8 de desembre de 2015”; així com en un<br />
pastís en el número cent, que la tia Presenta<br />
va bufar allí davant de tots.<br />
El seu nét Álvaro va parlar en nom<br />
d’ella, agraint la presència de tots els allí<br />
presents i donant les gràcies pels diferents<br />
actes, regals i homenatges i a continuació<br />
van traure una picadeta i tots els presents<br />
brindarem a la salut d’ella.<br />
La tia Presenta es va asseure en l’entrada<br />
de sa casa en una butaca i allí la vam<br />
felicitar tots aquells que anàrem, podent<br />
desitjar-li els nostres millors desitjos. I posteriorment<br />
la família se n’anà de dinar per<br />
acabar-ho de celebrar, ara ja en la intimitat.<br />
Amb el seu centenari, la tia Presenta<br />
aconseguia entrar a formar part d’una<br />
pàgina més de la història del nostre poble,<br />
ja que no tots tenen la salut i la sort d’aplegar<br />
a una edat tan avançada. Però en el cas<br />
d’ella, això se li suma un estat físic envejable,<br />
en una ment aclarida i una salut de ferro.<br />
Però si això de per sí ja és notícia, encara<br />
ho és més el fet de complir 101 anys i continuar<br />
en bon estat de salut. I a més a més,<br />
tenia un rebesnét, de nom Josep, que va<br />
nàixer l’any 2013, però enguany, any <strong>2017</strong>,<br />
ha nascut la seua segon rebesnéta, de nom<br />
Candela, sent la principal alegria d’ella en<br />
este temps.<br />
Ara, actualment en 101 anys i mig, encara<br />
llig el diari o el que cau en les seues mans;<br />
veu Pasapalabra i els programes de televisió<br />
i fins fa poc enfilava l’agulla per a cosir<br />
sense ulleres, sent envejable la salut de la<br />
qual gaudeix.<br />
Per este motiu, la tia Presenta hui en dia<br />
és la dona més major del Marquesat, seguida<br />
per la tia Adelina “la del metge” (Alfarp),<br />
que enguany ha fet el seu centenari. I per<br />
aquest fet, puc dir que som testimonis d’un<br />
cas excepcional i del qual no es tenia constància<br />
en este poble. I ja dic, que si es manté<br />
com està, enguany també bufarà els ciris<br />
del seu pastís.<br />
Senzillament en aquestes línies volíem<br />
rendir-li un homenatge a esta llombaïna, ja<br />
que té motius i s’ho mereix!!! I donar-ho a<br />
conèixer a tots!!!<br />
MOLTES FELICITATS TIA PRESENTA!!!<br />
I A SEGUIR TAN TEMPLÀ!!<br />
Vicente Sanz Viñuelas.<br />
COL·LABORACIONS<br />
74<br />
75
COL·LABORACIONS<br />
Don Manuel de Vilanova i Serra,<br />
els Borja i el marquesat de <strong>Llombai</strong><br />
Recorde que corria la tardor, ara farà sis o<br />
set anys, mentre buidava un dels registres de la<br />
Reial Cancelleria vaig entropessar amb la primera<br />
referència que parlava de don Manuel de Vilanova<br />
i Serra. I des d’aleshores el ben cert ha<br />
sigut que allà on hi he anat no hi he deixat de<br />
trobar documents que m’han anat desvelant la<br />
seua singladura vital, la dels seus avantpassats<br />
o la dels seus descendents. Tant ha estat així, si<br />
se’m permet una confessió—heus tu quines coses—sovint<br />
he arribat a pensar que el personatge<br />
em perseguia. Com vos ho explicaria? Em feia<br />
la sensació com si volgués que algú el tragués<br />
de l’oblit dels temps. El cas és que, després de<br />
tots estos anys, la documentació havia pres ja<br />
un volum considerable, cosa que m’ha possibilitat<br />
escriure un llibre: Aproximació a la vida, heretatge<br />
i descendència de don Manuel de Vilanova i<br />
Serra, el qual ha sigut publicat recentment per<br />
l’ajuntament d’Alzira.<br />
Tot açò ho porte a col·lació ara que intente<br />
posar-me en ordre les idees amb la finalitat<br />
d’explicar-vos qui va ser don Manuel de Vilanova,<br />
quina relació va tenir amb els pobles de<br />
la baronia i més tard marquesat de <strong>Llombai</strong> i,<br />
naturalment, amb l’estirp dels Borja. Doncs<br />
bé, en resposta a la primera qüestió, cal assenyalar<br />
que don Manuel de Vilanova no va ser<br />
ben mirat un noble qualsevol. El seu pare,<br />
anomenat també don Manuel de Vilanova,<br />
era d’una banda hereu de la prestigiosa estirp<br />
dels Vilanova que havia engendrat prohoms<br />
tan il·lustres com Ramon i Vidal de Vilanova,<br />
i d’altra, descendent del Casal de Barcelona o,<br />
per entendre’ns, del rei Conqueridor. La seua<br />
mare, dona Elionor Serra, tampoc es quedava<br />
curta, ja que procedia d’una de les estirps més<br />
importants de l’Alzira dels segles XIV i XV.<br />
Hi heu anat alguna vegada a visitar les enrunes<br />
del monestir de la Murta? De segur que sí.<br />
Així doncs, sabreu que allà pel 1357 va estar<br />
Arnau Serra qui va donar aquella vall als eremites<br />
que l’habitaven, lloc on unes dècades<br />
més tard començà a construir-se el cenobi.<br />
De fet, si els Serra hi van arribar a ser tan<br />
importants fou, en part, gràcies a la fulgurant<br />
projecció dels Borja, amb els que mantenien<br />
encara a principis del segle XVI un tracte més<br />
que cordial, a més d’afinitats i vincles que<br />
davallaven del parentesc. Seria llarg d’explicar<br />
amb pèls i senyals, motiu pel qual em cenyiré<br />
a l’espai i oferiré un concís relat que els lectors<br />
interessats podran ampliar acudint al llibre. I<br />
és que val a dir que quan Bertomeu Serra—<br />
nebot del dador de les terres de la vall de la<br />
Murta—va concertar el seu matrimoni amb<br />
Elionor Gil de Borja (tieta del futur Alexandre<br />
VI), aquest famós llinatge no havia assolit encara,<br />
ni de bon tros, el prestigi que adquirí<br />
durant la primera meitat del segle XV. Dit en<br />
altres paraules més gràfiques, els Serra van<br />
emparentar amb els Borja quan no eren sinó<br />
una nissaga de la petita noblesa de Xàtiva.<br />
En eixe sentit, ben bé es podria afirmar que<br />
la concurrència dels esdeveniments que catapultà<br />
els Borja fins a les posicions més capdavanteres<br />
de l’aristocràcia valenciana no es produïren<br />
fins molt després del mencionat enllaç.<br />
Perquè, diguem-ho clar, els Borja no hagueren<br />
sigut els mateixos si Alfons de Borja (el futur<br />
Calixt III) no hagués entrat al servei d’Alfons<br />
el Magnànim o si no hagués ocupat la Cadira<br />
de Sant Pere; mèrit en part degut al seu bon<br />
fer en l’assumpte del Cisma. I és clar, sense<br />
Calixt III possiblement no hagués existit mai<br />
Alexandre VI, ni aquest hagués pogut adquirir<br />
la baronia de <strong>Llombai</strong>, ni tampoc els territoris<br />
del ducat de Gandia. Per tant, convindrem<br />
que Alfons de Borja fou qui posà les bases del<br />
posterior encimbellament del llinatge.<br />
No caldria, però, menysprear la trajectòria<br />
del tintorer Doménec de Borja, pare del futur<br />
Calixt III, el qual esdevingué un home acabalat<br />
gràcies a la seua aposta decidida pel negoci<br />
dels censals, el que li permeté no sols costejar<br />
els estudis de l’Alfons, sinó també l’elevat<br />
dot de la seua filla Isabel de Borja amb Jofre<br />
Gil de Borja; unint així els destins de dues famílies<br />
de distinta condició social en una sola:<br />
els Borja. Heus ací un parell d’evidències<br />
sobre les quals poca gent ha reparat. Si bé el<br />
futur Alexandre VI provenia d’una nissaga<br />
de cavallers per banda de pare, pel costat de<br />
sa mare davallava d’una família plebea però<br />
enriquida. Pel que fa a Calixt III, per molt<br />
que després s’han tractat d’ennoblir els seus<br />
orígens, el ben cert fou que eren plebeus.<br />
Tornant sobre el relat. El cas és que els<br />
Serra, per molt que sovint no se’ls haja tingut<br />
en compte, van estar sempre a l’ombra dels<br />
Borja. Bona prova d’açò que diem fou, per<br />
exemple, Joan Serra; germà de Bertomeu i<br />
altre dels nebots del dador de les terres de la<br />
Vall de la Murta. Joan Serra va estudiar a Tolouse<br />
i Lleida, però fou a la capital del Segrià<br />
on el 1431 esdevingué doctor en lleis i n’exercí<br />
de professor, convertint-se el 1434 en rector.<br />
Malgrat tot, el vertader bot en la seua trajectòria<br />
es produí un any més tard, el 1435, quan<br />
Alfons de Borja—bisbe de València i membre<br />
del Consell Reial—el féu arribar a la Cancelleria<br />
del rei Magnànim. Segons pareix, aquesta privilegiada<br />
posició li permeté a Joan Serra, entre<br />
altres coses, treballar colze amb colze amb<br />
Lorenzo Valla, el qual li obrí els ulls als horitzons<br />
crítics de l’Humanisme. Això no obstant,<br />
l’ascendent d’Alfons de Borja sobre Joan Serra<br />
fou tal que el seu nom i el seu cursus honorum<br />
anaren sempre plegats al de l’influent conseller<br />
reial, inclús quan aquest fou escollit Pontífex<br />
i prengué el nom de Calixt III.<br />
L’embranzida dels Serra a l’ombra del<br />
Borja no acabà, però, amb Joan Serra, sinó<br />
que es perllongà unes generacions més fins<br />
al punt que, en el conclave de 1513, per poc el<br />
cardenal Jaume Serra, nebot d’Alexandre VI i<br />
nét de Bertomeu, no va ser l’escollit per ocupar<br />
la Cadira de Sant Pere. De fet, val a dir que<br />
Jaume Serra fou sempre un dels homes forts i<br />
de confiança de Roderic de Borja. En eixe<br />
sentit, basta amb un repàs ràpid per la seua<br />
trajectòria vital per adonar-se de la seua proximitat<br />
al seu oncle i a la Cort Pontifícia, on<br />
s’establí sent un jovenet. Allà, no tardà a<br />
iniciar una carrera curial (notari, protonotari,<br />
tresorer apostòlic...) alhora que acumulava<br />
prebendes i dignitats amb un clar perfil absentista.<br />
En el terreny personal, esdevingué<br />
una peça clau per a Alexandre VI. No debades,<br />
fou el procurador de Pere Lluís de Borja a<br />
l’hora de materialitzar la compra del ducat<br />
de Gandia (1485), l’assessor en el matrimoni<br />
de Pere Lluís i Joan de Borja amb Maria Enríquez,<br />
cosina de Ferran el Catòlic o el seu<br />
vicari domèstic (1497-1500). Jaume Serra també<br />
fou un dels fundadors a Roma de Santa Maria<br />
in Monserrato degli Spagnoli, lloc on actualment<br />
descansen les restes de Calixt III i Alexandre<br />
VI. La seua tomba, on fou soterrat el 1517, es<br />
pot visitar a l’església de Nostra Signora del<br />
Sacro Cuore de Roma, la qual abans rebia el<br />
nom de San Giacomo degli Spagnoli.<br />
Prèviament, això és, durant el temps que<br />
Roderic de Borja estigué a càrrec de la diòcesi<br />
de València (1458-1492) féu nomenar canonge<br />
de la Seu Jofre Serra, germà de l’avi matern<br />
de don Manuel de Vilanova. En efecte, el 14<br />
de setembre de 1471 Jofre Serra va ocupar la<br />
canongia que havia sigut d’Alfons d’Aragó,<br />
dignitat que va mantenir fins a la seua mort<br />
el 17 de gener de 1524. De fet, i en un altre<br />
ordre de coses, tot apunta que va estar Jofre<br />
Serra qui aconseguí el permís per obrar un<br />
mausoleu a fi i efecte que els Serra se soterraren<br />
COL·LABORACIONS<br />
76<br />
77
Acerca del castillo de <strong>Llombai</strong><br />
COL·LABORACIONS<br />
dins de l’església primitiva del monestir de la<br />
Murta; abandonant d’una vegada per totes el<br />
costum d’inhumar-se a la modesta l’església<br />
de Santa Maria d’Alzira. En definitiva, heus<br />
ací un xicotet resum dels lligams dels Serra<br />
amb els Borja.<br />
Tot açò ho he portat a col·lació perquè<br />
d’eixa manera s’entendrà molt millor la dada<br />
que aportem a continuació. El 8 de juny de<br />
1514, les aljames i universitats de l’aleshores<br />
baronia de <strong>Llombai</strong> es van comprometre a<br />
respondre-li a don Manuel de Vilanova—pare<br />
del nostre protagonista, casat amb Elionor<br />
Serra—1.125 sous anuals, pensió proporcional<br />
als díhuit mil sous que el cavaller de la ciutat<br />
de València havia accedit a prestar-li al duc<br />
Joan de Borja i Enríquez. L’acte fou rebut per<br />
Joan Garcia i Lluís Ballester, notaris de la confiança<br />
d’una part i altra. Dit en altres paraules,<br />
el baró de <strong>Llombai</strong>—necessitat de comptants—acudí<br />
a una de les nissagues de la seua<br />
més absoluta confiança: els Vilanova-Serra.<br />
La darrera notícia que tenim fins ara del citat<br />
carregament de censal ens retrotrau a l’any<br />
1540, quan don Manuel de Vilanova i Serra el<br />
va incloure al dot de la seua germana Violant<br />
amb don Baltasar de Castellví i Vives de Canyamàs,<br />
en el transcurs de la vida marital<br />
dels quals el censal hagué de ser quitat (abolit)<br />
per la casa ducal de Gandia.<br />
Això no obstant, l’episodi dels denominats<br />
«successos de Polinyà» és el que potser millor<br />
reflecteix les vives relacions que hi havia<br />
encara a mitjan segle XVI entre un llinatge i<br />
l’altre. Precisament, no fa molts mesos la<br />
col·lecció Fonts Històriques Valencianes va<br />
publicar una obra titulada Senyors, bandolers<br />
i vassalls. La fautoria del duc Francesc de<br />
Borja i els successos de Polinyà (1545), que<br />
recull tots els documents que Xavier Úbeda i<br />
el qui vos escriu, hem sigut capaços de reunir<br />
sobre aquells esdeveniments. Explicat en poques<br />
paraules, el que va ocórrer no fou sinó<br />
l’ocultament per part del I marqués de <strong>Llombai</strong><br />
i IV duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó,<br />
d’un grapat de bandolers d’Alzira, els quals<br />
van ser recollits a la citada localitat de la Vila<br />
i Honor de Corbera. D’allò se’n va derivar<br />
una resistència als oficials reials que s’hi van<br />
desplaçar a Polinyà a prendre els bandits i la<br />
consegüent repressió de l’aleshores virrei, el<br />
duc de Calàbria, que no dubtà en presentarse<br />
a la baronia de Corbera amb un contingent<br />
armat, doctors de la Reial Audiència i oficials<br />
per impartir-hi justícia in situ. Ara bé, les irregularitats<br />
del procés encetat a Polinyà, les<br />
protestes del duc i la duquessa o l’ascendent<br />
i familiaritat de Francesc sobre els sobirans<br />
de la Monarquia Hispànica van contribuir<br />
perquè es llancés terra a sobre i al remat l’assumpte<br />
s’oblidés.<br />
Al darrere d’estos «successos de Polinyà»,<br />
que van poder arribar a posar en entredit la<br />
bona reputació de Francesc de Borja, què o<br />
qui hi havia? Doncs, don Manuel de Vilanova<br />
i Serra. No debades, alguns dels bandolers<br />
que van ser recollits a Polinyà eren emfiteutes<br />
del nostre protagonista en la partida del Ràfol,<br />
d’on aquest hi era senyor directe. Així les<br />
coses, d’una cosa es pot inferir l’altra. Els<br />
bandits que es van refugiar a Polinyà devien<br />
defendre la posició de don Manuel de Vilanova<br />
dintre de les guerres de bàndols que dividien<br />
les oligarquies i elits dirigents de la vila d’Alzira;<br />
en les que—heus les casualitats—el nostre<br />
noble personatge en tenia una participació<br />
destacada.<br />
Fins ací l’article, si a algú li ha picat la curiositat<br />
només cal que acudisca a qualsevol<br />
dels precitats volums per ampliar els seus coneixements.<br />
Vicent M. Garés Timor<br />
El día 5 de febrero de <strong>2017</strong>, domingo, terminé<br />
de escribir un pequeño informe, que se<br />
me había solicitado, acerca del antiguo castillo<br />
de <strong>Llombai</strong>, y que transcribo a continuación<br />
añadiendo algunas noticias curiosas.<br />
Todo lo que voy a escribir está publicado<br />
en alguno de mis tres libros sobre la baronía<br />
y el marquesado de <strong>Llombai</strong>, salvo la noticia<br />
más antigua acerca del castillo y algún otro<br />
detalle; por lo tanto, no es necesario que vaya<br />
citando las fuentes. Lo he dividido en tres<br />
apartados. 1º: Hubo un castillo en la villa de<br />
<strong>Llombai</strong>. 2º: El castillo se encontraba en la<br />
plaza. 3º: El castillo estaba enfrente del actual<br />
Ayuntamiento. Conviene tener presente que<br />
la plaza de la Cruz es muy posterior a la<br />
plaza Mayor, puesto que aquella zona formaba<br />
parte de la “partida de les Heres”, situada<br />
“extra moenia”, es decir, fuera de las murallas<br />
o de los muros de la villa.<br />
PRIMERO:<br />
HABÍA UN CASTILLO EN LLOMBAI.<br />
Alfa). Se conserva un documento de la segunda<br />
mitad del siglo XIII, escrito en latín, en<br />
el que consta que se vendió “nuestro castlllo<br />
o torre y el alcázar”; “el castillo o torre y el alcázar<br />
con las torres, los muros, las barbacanas<br />
y las fortificaciones”. Si este texto refleja y se<br />
ajusta a la realidad, debemos concluir que el<br />
castillo de <strong>Llombai</strong> era algo más que una<br />
simple torre.<br />
Beta). El 3 de julio de 1478, los Centelles<br />
vendieron la “Foya de Lombay, antigament<br />
apellada Les Torres Albes”, a don Francisco<br />
Vives de Boyl, señor de Bétera. Y uno de los<br />
capítulos de la compraventa rezaba de esta<br />
manera: “Item, es mes pactat e concordat que<br />
durant lo temps dels dits dos anys lo dit noble<br />
mossen Guillem Ramon de Centelles puxa<br />
tenir axi com de present te sa casa, e fills e familia<br />
en lo castell e casa de Senyor en lo Loch<br />
de Lombay, e aquells puxen estar, viure e habitar<br />
en lo dit Loch e casa de Lombay”.<br />
Gamma). El castillo de <strong>Llombai</strong> es citado<br />
también en las tomas de posesión de la Baronía,<br />
hechas por don Pedro Luis de Borja, doña<br />
María Enríquez, doña Juana de Aragón y<br />
doña Leonor de Castro. Todas, por medio de<br />
sus procuradores.<br />
SEGUNDO:<br />
EL CASTILLO ESTABA EN LA PLAZA.<br />
Alfa). Aunque de las anteriores tomas de<br />
posesión se puede deducir que el castillo<br />
estaba en la plaza, pienso que esto se ve más<br />
claramente en la que sigue: Don Francisco<br />
Vives de Boyl vendió la “Foya de Lombay” al<br />
cardenal y obispo de Valencia don Rodrigo de<br />
Borja (futuro papa Alejando VI). Y el 21 de<br />
mayo de 1479, el cardenal tomó posesión de<br />
la misma por medio de procuradores. Ese día,<br />
y asistiendo a todas las ceremonias, estuvo<br />
presente el vendedor Boyl, que era el señor de<br />
la villa hasta que tuviera lugar la toma de posesión<br />
hecha por el nuevo dueño. Las ceremonias<br />
tuvieron lugar en la “plaça de la vila”<br />
o en edificios de la plaza, excepto la toma de<br />
posesión de los términos. La escritura notarial<br />
nos narra que “lo dit Noble don Frances Vives<br />
de Boyl mana a Joan Marti per missatge que<br />
convocas consell dels christians de la dita vila<br />
en la sglesia hon los chistians son acostumats<br />
tenir consell, e als moros de la dita vila en lo<br />
porche de Lombay” (que era un edificio situado<br />
enfrente de la iglesia). Y don Francisco Vives<br />
les ordenó “que prestasen sagrament (juramento)<br />
e homenatge de fidelitat al dit Reverendíssimo<br />
Senyor don Rodrigo de Borja (…), e en persona<br />
de aquell al dit noble don Joffre de Borja en<br />
nom de procurador del dit Reverent Senyor,<br />
havent per lur senyor natural segons havien e<br />
tenien a ell dit don Frances Vives de Boyl”. A<br />
lo que los vasallos respondieron que lo harían<br />
COL·LABORACIONS<br />
78<br />
79
COL·LABORACIONS<br />
como les pedía, si les absolvía y libraba del juramento<br />
y homenaje “que prestat havien a ell<br />
dit Noble don Frances Vives de Boyl (…). E lo<br />
dit Noble don Frances Vives de Boyl dix que<br />
ell los havia per absols, e diffinits dels dits sagrament,<br />
e homenatge que prestat li havien”.<br />
Y en otro pasaje de la narración se dice que,<br />
“continuant la dita possessio, lo dit Noble<br />
don Frances Vives de Boyl pren per la ma lo<br />
dit Noble don Joffre de Borja, procurador qui<br />
desus, e mes dins la casa, e, o castell de Senyor<br />
de la dita vila. E lo dit Noble don Joffre in signum<br />
vere possessionis (en señal de la verdadera<br />
posesión) lança del dit castell, e, o casa de<br />
Senyor lo dit Noble don Frances Vives de<br />
Boyl, e tanqua les portes de la dita casa”.<br />
Es oportuno recordar que los Borja fueron<br />
señores de <strong>Llombai</strong> antes que de Gandía, porque<br />
hasta el 3 de diciembre de 1485 don Pedro<br />
Luis de Borja, hijo de Alejando VI, no adquirió<br />
del Rey las tierras de Gandía por un precio<br />
de 63.121 timbres, 3 sueldos y 9 dineros; y el<br />
20 del mismo mes y año el rey Fernando el<br />
Católico le concedió el título y los derechos<br />
de duque de Gandía. Con anterioridad, el rey<br />
Fernando le había concedido el título de<br />
“Egregio” el 28 de mayo de 1485, mediante<br />
un documento que firmó en Ronda, en su<br />
Real; y se lo concedió como premio a los méritos<br />
contraídos, por cuanto había sido el primero<br />
que irrumpió luchando en el arrabal de<br />
la citada ciudad, constituyendo así el primer<br />
paso para la rendición de la misma, que estaba<br />
en poder de los sarracenos. Decía el rey Fernando<br />
que “ad honorem, gradum, prerogativam<br />
et titulum Egregii gratanter extolimus,<br />
decoramus et insignimus”. Y el notario de<br />
<strong>Llombai</strong> que extendía escrituras en esas fechas,<br />
al citar a don Pedro Luis decía de él que era<br />
caballero, no duque; y añadía entre líneas lo<br />
de “Egregio”, que era un título nuevo al que<br />
no estaba acostumbrado.<br />
Beta). Magdalena Tudó, vecina de <strong>Llombai</strong>,<br />
hermana del doctor en Sacra Teología Gaspar<br />
Tudó, hizo testamento el 23 de mayo de 1581, y<br />
en el mismo se cita “una Casa situada e posada<br />
en la dita vila de Lombay, ço es, en la plaça de<br />
la dita vila, afronta ab la dita plaça e ab lo<br />
castell e ab la carnicería e ab lo carrer de<br />
Talachet”, que era un “christia nou” o morisco.<br />
TERCERO:<br />
EL CASTILLO ESTABA ENFRENTE DEL<br />
ACTUAL AYUNTAMIENTO.<br />
En una escritura notarial, redactada en<br />
latín el 12 de marzo de 1491, que encontré en<br />
“El Patriarca” el 18 de mayo de 2005, consta<br />
lo que sigue: “Luis Figuerola, caballero, habitador<br />
de la ciudad de Valencia, y Delfina, su<br />
esposa, los dos a la vez y solidariamente,<br />
vendemos a vos, el magnífico Jerónimo Lopiç,<br />
habitador de la misma ciudad de Valencia,<br />
que está ausente, pero representado por el<br />
notario, unas casas situadas en el lugar de<br />
Lombay, en la plaza de dicho lugar, que pertenecieron<br />
anteriormente al honorable maestro<br />
Juan de Rocafort, francas y sin deuda alguna.<br />
Que afrontan con la citada plaza, enfrente del<br />
castillo de dicho lugar, y con calles públicas<br />
por todas partes (alrededor), y con el abrevadero<br />
y la fuente de dicho lugar; y por la parte de<br />
atrás, donde están los corrales, limitan con la<br />
sala de baños de dicho lugar. Y esta venta la<br />
hacemos por un precio de sesenta libras, moneda<br />
reales de Valencia”.<br />
Analicemos el texto anterior. Las casas objeto<br />
de la compraventa estaban junto a la<br />
fuente y el abrevadero; y lo que falta por conocer<br />
es si aquella fuente estaba donde la actual,<br />
aunque sea de modo aproximado. El<br />
otro punto clave es la expresión “enfrente del<br />
castillo” o delante del castillo; el texto original<br />
latino dice “coram castello dicti loci”, es decir,<br />
enfrente del castillo de dicho lugar. “Coram”<br />
es una preposición que rige ablativo (“castello”);<br />
y, así, escribe el poeta Horacio: “coram<br />
populo”, es decir, delante del pueblo; y el<br />
historiador Suetonio escribía “coram judicibus”,<br />
esto es, delante de los jueces. “Coram” deriva<br />
del griego clásico “jóran”, elipsis de “katá jóran”,<br />
es decir, de frente.<br />
Vengamos a la fuente, porque es fundamental<br />
para nuestro propósito: Si la fuente y<br />
el abrevadero de 1491, que lindaban con las<br />
casas compradas (y todo estaba enfrente del<br />
castillo), coinciden en cuanto a su ubicación<br />
con la fuente actual, aunque sea de modo<br />
aproximado, podremos concluir que enfrente<br />
del actual Ayuntamiento, en una o en varias<br />
de las casas que hoy día están enfrente de él,<br />
es donde sería posible encontrar los restos<br />
que puedan quedar del antiguo castillo, e incluso<br />
en alguna que esté detrás de las mismas.<br />
Amos H. Hawley, al estudiar el origen de los<br />
asentamientos humanos en su libro “Human<br />
Ecology”, destacaba dos factores por los cuales<br />
los grupos humanos seleccionaban un cierto<br />
punto del espacio en lugar de otro, para su<br />
establecimiento: la existencia de agua y de<br />
tierra arable. Ambas condiciones se daban en<br />
<strong>Llombai</strong>. Y el agua del río llegaba a la fuente<br />
por medio de la acequia de la Fuente, citada<br />
todavía en 1837, cuando ya servía para regar:<br />
“la acequia de la Fuente”, “la séquia de la<br />
Font”; y, comúnmente, ”la sequieta de la<br />
Font”.<br />
El 26 de octubre de 1555 consta un “Facultamiento<br />
por el Monasterio de Lombay, a la<br />
Universidad del mismo, para tomar agua de<br />
cierta fuente con obligación de limpiar la acequia,<br />
conservación de aquella y esta, y retención<br />
de la Señoría sobre ambas”. En concreto, los<br />
dominicos, reunidos en Capítulo, acuerdan<br />
que se construya una fuente “de front lostal”<br />
(enfrente del hostal); una fuente de uso público,<br />
pero cuyo dueño era el convento. Su lugar de<br />
emplazamiento lo recuerda todavía hoy un<br />
rótulo sobre azulejo, que reza así: “Fuente<br />
pública sin abrevadero”; está colocado en la<br />
pared lateral de una casa que hace esquina<br />
con la calle Mayor. El agua para dicha fuente,<br />
que se llamaría después “fuente de Abajo”,<br />
procedía del conducto principal de la fuente<br />
de la plaza; y el pueblo se comprometió a<br />
pagar la mitad de los gastos de la “cequia<br />
acadufada de la Font” y a “ferla netejar eo<br />
cavar com ells voldran”, así como a “que no<br />
puixen examplar lo cano, sino que sien fets<br />
dos bastonets”. En 1721 también existía “un<br />
caduph de el caño de la fuente principal (la de<br />
la plaza) de cossa de dos dedos, por el qual<br />
toma agua de dicho caño principal de la fuente”;<br />
pero no tenía nada que ver con la conducción<br />
de la antedicha fuente de Abajo, sino<br />
que tenía su origen en 1611. Era el caso que,<br />
en ese año, se avecindaron legalmente en<br />
<strong>Llombai</strong> varias familias, con el fin de sustituir<br />
a los “christians nous” o moriscos que habían<br />
sido expulsados en 1609, como todos los del<br />
Reino. El marqués don Carlos de Borja y Centelles<br />
firmó también una escritura de establecimiento<br />
a favor de don Fernando Bonavida,<br />
doctor en ambos Derechos, para que fuera<br />
otro repoblador más, y le concedió campos,<br />
apriscos, una era para trillar y dos casas en la<br />
calle de la Mezquita, que habían pertenecido<br />
a sendos moriscos expulsados. En 1721, los<br />
descendientes de don Fernando Bonavida<br />
eran dueños de una casa situada al principio<br />
de la calle de la Fuente o del Molino, a dos<br />
pasos de la fuente de la plaza, y de otra casa<br />
que ocupaba casi todo el lienzo de la plaza situado<br />
al poniente de la misma. Los Bonavida<br />
solicitaron al convento de dominicos poder<br />
llevar agua desde el huerto de la casa primera<br />
(donde existía “un caduph de el caño de la<br />
fuente principal de cossa de dos dedos, por el<br />
qual toma agua de dicho caño principal de la<br />
COL·LABORACIONS<br />
80<br />
81
COL·LABORACIONS<br />
fuente”) hasta su casa grande de la plaza. El<br />
convento les concedió lo pedido, bajo dos<br />
condiciones: que el uso del nuevo conducto<br />
no cause “a este nuestro Convento el menor<br />
perjuicio”, y que se entienda que no se adquiere<br />
derecho alguno. Estas reservas de los dominicos<br />
obedecían a que San Francisco les había concedido<br />
el derecho a tener toda el agua necesaria<br />
para su uso personal y colectivo, así como<br />
para poder regar el huerto adjunto al convento;<br />
un huerto de nueve hanegadas, rodeado de<br />
paredes (el “Huerto de Santo Domingo”, lindante<br />
con “el camino de la Ermita de San Antonio”,<br />
hoy avenida), que el convento nunca<br />
vendió, aunque sí lo arrendó en ocasiones,<br />
previendo en las escrituras de arrendamiento<br />
que pudiera “salir el Algàmer”, con el fin de<br />
reducir lo que el arrendatario tenía obligación<br />
de pagar al convento. En el año 1741, todavía<br />
se bebía agua procedente del río, que los vecinos<br />
tomaban de la fuente de la plaza. Este<br />
dato está contenido en un pleito que se inició<br />
porque los pueblos de Alfarp, Catadau, <strong>Llombai</strong>,<br />
Alginet y Carlet denunciaron ante la Audiencia<br />
que el pueblo de Turís había construido<br />
una acequia y un azud en su término municipal,<br />
que detraían parte del agua del río, en<br />
perjuicio de los pueblos situados aguas abajo<br />
del mismo. Y el procurador de los perjudicados<br />
escribía acerca del agua del río, que “de esta<br />
agua han usado mis Partes, los ante dichos<br />
Lugares, y sus vecinos desde uno, diez, veinte,<br />
treinta, quarenta, cinquenta, sesenta, ciento,<br />
y más años, y de tanto tiempo a esta parte,<br />
que memoria de hombres no está en contrario,<br />
no solo para el riego de tierras, y para los<br />
Molinos, sino para beber las Personas, Ganados,<br />
y Cavallerías, y para todas las Servidumbres”<br />
(Es lo que había escrito Amos H.<br />
Hawley, profesor de Sociología en la Universidad<br />
de Michigan, sin haber conocido estas<br />
tierras. Y somos las personas quienes hemos<br />
convertido el río en una ciénaga hedionda).<br />
En resumen, del conducto principal, que llevaba<br />
agua a la fuente de la plaza, salían otros<br />
tres conductos secundarios: uno llevaba agua<br />
para los baños públicos; otro, para la fuente<br />
de Abajo; y un tercero a la casa grande de los<br />
Bonavida. Y si fue así, la actual fuente que la<br />
sustituyó en el mismo sitio tiene hoy a su<br />
lado el Ayuntamiento, del mismo modo que<br />
tenía a su lado en 1491 las casas de la compraventa.<br />
Y si en 1491 se decía que la fuente y<br />
las casas tenían enfrente el castillo, podemos<br />
concluir que en la casa o casas que están hoy<br />
enfrente del Ayuntamiento es donde pueden<br />
encontrarse, y se encuentran, vestigios del<br />
antiguo castillo de <strong>Llombai</strong>; como son los<br />
restos de una torre, testigos mudos de tantas<br />
“historias”: unas, contadas ya en mis libros,<br />
como las tomas de posesión antedichas o la<br />
estancia de Guillem Ramón de Centelles en<br />
“lo castell e casa de Senyor”; otras, todavía<br />
desconocidas, pero que forman parte de un<br />
inédito libro mío sobre <strong>Llombai</strong>, que finalicé<br />
el día 17 de enero de 2015, fiesta de San<br />
Antonio abad, en el que se narran las peripecias<br />
de Joanot, encarcelado en “la presó vella del<br />
Castell”, con sus “grillons en les cames” y<br />
“ferrat en los peus”. También las andanzas<br />
de don Juan I de Borja, futuro abuelo de San<br />
Francisco, de las que avanzo algunos fragmentos:<br />
Es, pues, el caso que, en el mes de<br />
agosto de 1494, llegaron a nuestro pueblo el<br />
duque Juan y su esposa doña María Enríquez,<br />
acompañados de un sinfín de amigos y de<br />
servidores. La mayoría se alojaron en las casas<br />
de los moros de <strong>Llombai</strong>, según era costumbre<br />
hacer desde los tiempos de Aymerich y de<br />
doña Toda de Centelles; los menos, en el<br />
“castell e casa de Senyor”. Eran tantos, que<br />
en el día primero de agosto fue necesario<br />
comprar para su alimentación doscientas tres<br />
docenas de huevos, “a rao de set diners per<br />
dozena”; también “ous freschs, cinch dozenes<br />
y deu ous, a rao de un sou per dozena”; y<br />
“doze canters y mig de vi blanch, a rao de<br />
cuatre sous y mig per canter”. Don Juan<br />
contrató los servicios de “una mora juglaresca”,<br />
por una libra y un sueldo, con el fin de que<br />
alegrara en el castillo las veladas de sus invitados.<br />
El día 11 se marchó a Turís para cazar,<br />
guiado también por moros de <strong>Llombai</strong>, según<br />
era costumbre, y contrató en Turís a un experto<br />
en el arte de cetrería “per a mostrar a caçar<br />
un águila”. El 24 de agosto, que era domingo,<br />
después de oir la misa oficiada por su capellán<br />
“mossen Pere”, se fue a Riola acompañado<br />
de trece caballeros “a caça de porchs” o<br />
jabalíes. Mientras tanto, doña María Enríquez<br />
pasaba las horas en “lo castell e casa de Senyor”,<br />
cosiendo y bordando “els bolquerets”,<br />
puesto que estaba ya en el séptimo mes de su<br />
embarazo. Los moros se encargaron de llevar<br />
a Valencia uno de los halcones destinados a<br />
la caza, porque se había roto una pata. Hubo<br />
que comprar “un cuyro de vaca per als atabals”,<br />
que se habían roto de tanto tocarlos. Se compraron<br />
asimismo “dotze cordes de arcs” y<br />
“una corda per una ballesta del Senyor Duch”.<br />
Y conocemos también, entre otras incidencias<br />
y anécdotas, que se compraron dos pollos<br />
con el fin de alimentar mejor al barón de Proxita,<br />
que había enfermado, y otro pollo para<br />
Gaspar Fira, “page malalt”, que costó un sueldo;<br />
un precio muy alto, si tenemos en cuenta<br />
que un sueldo era el salario diario que recibía<br />
un vasallo por trabajar de sol a sol para su señor.<br />
Y ahora, después de los anteriores apuntes<br />
históricos, sólo resta que los arqueólogos nos<br />
den a conocer el fruto de su importante y laborioso<br />
trabajo.<br />
VICENTE BISBAL DEL VALLE.<br />
Sociólogo, profesor y del “Research<br />
Committee on the History of Sociology” (I.S.A.)<br />
COL·LABORACIONS<br />
82<br />
83
Dos siglos de la Banda de Música<br />
(1818-2018)<br />
Veamos la transcripción literal de la antedicha escritura notarial:<br />
COL·LABORACIONS<br />
No todas las bandas de música<br />
pueden presumir de cumplir doscientos<br />
años, y menos aún exhibir a<br />
la vez el acta de su nacimiento.<br />
Pienso que es oportuno dedicar unas<br />
líneas a estos hechos, porque forman<br />
parte de nuestro pasado como pueblo<br />
y ponen de manifiesto la longevidad<br />
de una entrañable institución.<br />
El acta de su creación la encontré<br />
en una escritura del notario Eugenio<br />
Sanz, vecino de <strong>Llombai</strong>, y forma<br />
parte del protocolo cuya signatura<br />
es 10807. El fondo notarial de nuestro<br />
convecino ingresó en el Archivo del<br />
Reino de Valencia en el año 1985,<br />
juntamente con los demás del Distrito<br />
Notarial de Carlet; en total, 683 volúmenes<br />
de los siglos XVIII y XIX.<br />
He aquí el resumen y un breve<br />
comentario de la citada escritura:<br />
El 19 de enero de 1818 comparecen<br />
ante el notario Eugenio doce vecinos<br />
de <strong>Llombai</strong>, y confiesan deber<br />
920 reales de vellón a un prestamista,<br />
con el que se han obligado a devolverle<br />
la misma cantidad el día de<br />
San Juan de junio del mismo año.<br />
Especifican que con ese dinero van<br />
a comprar instrumentos “para organizar<br />
una música”. Ahora bien, lo<br />
más importante para nosotros es que<br />
pretenden que esa banda de música<br />
tenga continuidad y dure más allá<br />
de las personas que la componen.<br />
Por este motivo añaden que “si algunos<br />
de nosotros los otorgantes,<br />
después de verificada la compra de<br />
dichos instrumentos y organizada<br />
la música y pagada la cantidad referida<br />
no nos acomodare seguir de comunidad<br />
en ella, no tengamos derecho<br />
a reclamar la cantidad pagada<br />
ni el menor instrumento de la misma,<br />
todo lo cual cumpliremos llanamente<br />
y sin pleito alguno” (“De comunidad”,<br />
es decir, disfrutada por varios<br />
sin pertenecer a ninguno en particular).<br />
Y para que se cumpla todo lo<br />
anteriormente escriturado, añaden<br />
que “obligamos nuestros bienes y<br />
rentas habidos y por haber. Y damos<br />
poder a los Jueces y Justicias de Su<br />
Magestad (…) para que nos apremien<br />
a su cumplimiento”. En definitiva,<br />
la idea que subyace es que las personas<br />
pasan, pero la “comunidad”<br />
permanece. Tal como ocurre ahora:<br />
Los músicos y las Juntas Directivas<br />
pasan 2 y se suceden, pero la “Societat<br />
Unió Protectora Musical de <strong>Llombai</strong>”<br />
permanece.<br />
VICENTE BISBAL DEL VALLE,<br />
de la “International Sociological Association”.<br />
“Obligacion. Bernardo Sena y otros a Dn. Bernardino Martin. Sepase por esta Publica<br />
Escritura como Nosotros Octavio Maria Martin, Francisco Sena y Bono, Salvador Noverques<br />
y Grau, Josef Fores y Garcia, Josef Bisbal y Noverques, Josef Bisbal y Ortiz, Laureano<br />
Martinez, Josef Bisbal y Esteller, Labradores, Vicente Castello de oficio Sastre, Vicente<br />
Laoz, Herrero, Felipe Usabal, oficial de cirujano, y Bernardo Sena, Maestro Carpintero,<br />
Vecinos de esta villa de Lombay. De nuestro buen grado y cierta ciencia y por thenor<br />
de la presente Escritura otorgamos y confesamos deber y pagaremos a Dn. Bernardino<br />
Martin Vecino de la Ciudad de Valencia ó a los suyos la suma de Nuevecientos veinte<br />
Reales vellón moneda corriente que nos ha prestado y facilitado graciosamente, y a<br />
nuestra orden á de entregar en la Ciudad de Valencia ymediatamente para la compra<br />
de varios Ynstrumentos para organisar una música, deviendose comprar dichos<br />
Ynstrumentos en dicha Ciudad de Valencia, cuya cantidad nos obligamos a debolver<br />
y pagar al citado Dn. Bernardino ó sus havientes causa en una sola y entera paga en el<br />
dia y fiesta de San Juan de Junio viniente de este presente y corriente año mil<br />
ochocientos diez y ocho. Cuya obligacion otorgamos con la Ynteligencia de que si<br />
algunos de nosotros los otorgantes despues de verificada la compra de dichos Ynstrumentos<br />
y organizada la musica y pagada la cantidad referida no nos acomodare<br />
seguir de comunidad en ella no tengamos drecho a reclamar la cantidad pagada ni el<br />
menor instrumento de la misma, todo lo qual cumpliremos Llanamente y sin pleyto<br />
alguno con las costas de la cobransa cuya execucion diferimos solo en virtud de la<br />
presente y el Juramento de quien fuere parte sin otra prueva de que le relevamos<br />
ahunque de drecho se requiera: y para su cumplimiento obligamos nuestros bienes y<br />
rentas havidos y por haver. Y damos poder a los Jueces y Justicias de Su Magestad<br />
(que Dios guarde) qualesquiera que sean para que nos apremien a su cumplimiento<br />
como por Sentencia difinitiva dada por Juez competente y concentida. Y renunciamos<br />
nuestro fuero y domicilio y las demas Leyes, fueros y drechos de nuestro favor con la<br />
general del drecho en forma y la que prohibe dicha general renunciacion. En cuyo testimonio<br />
asi lo otorgamos ante el presente Escrivano y testigos infrascritos en dicha<br />
villa de Lombay a los diez y nueve dias del mes de Enero de mil ochocientos diez y<br />
ocho. Y los otorgantes (á 3 quienes Yo el Escrivano doy fe conosco) lo firmaron los que<br />
supieron y por los que dixeron no saber lo hizo uno de los testigos que fueron<br />
presentes: Vicente Riera, Vicente Pasqual Sanz, Vicente Ortiz y Noverques Labradores y<br />
Antonio Fortun Maestro Cirujano vecinos de esta dicha villa, de todo lo qual doy fe.<br />
Octavio Maria Martin, Vicente Castello, Josef Bisbal, Felipe Osabal, Josef Bisbal, Bernardo<br />
Sena (Rubricados), Laureano Martinez.<br />
Ante mi<br />
Eugenio Sanz (Rúbrica) “.<br />
COL·LABORACIONS<br />
84<br />
85
Aula de Naturaleza<br />
La Biodiversidad del Marquesat a lo largo del año<br />
A raíz de este hallazgo estamos haciendo<br />
un seguimiento de la especie. Y se han localizado<br />
otras dos parejas más.<br />
En el mes de Enero, la Asociación Filant,<br />
organizó una exposición de fotografías y<br />
textos reivindicativos, para dar a conocer<br />
el estado de degradación en que se encuentra<br />
nuestro rio Magro. Complementándola con<br />
una exposición fotográfica de aves.<br />
Foto con algunos de los asistentes, antes de la<br />
liberación<br />
COL·LABORACIONS<br />
Coincidiendo con el final del periodo de reproducción<br />
de las rapaces nocturnas. Encontramos<br />
una cría de Lechuza (Tito alba)<br />
fuera de su nido. Esta especie está catalogada<br />
en peligro de extinción. Es del mismo género<br />
que los Mochuelos y los Búhos. Es un ave<br />
muy beneficiosa para la agricultura, ya que<br />
solo se alimenta de ratones y topillos.<br />
Desde la década de los 80 a los 90 no se<br />
tenía constancia fehaciente de su presencia<br />
en <strong>Llombai</strong>, y menos de reproducción (se<br />
decía haberlas visto u oído pero sin confirmación)<br />
Hace unos 60 años anidaban en la nave superior<br />
de la Iglesia de Alfarp,<br />
Pollo de lechuza (Tito alba) cuando fue localizado<br />
Y también posiblemente en el campanario<br />
de la Iglesia de <strong>Llombai</strong> (antes de restauración),<br />
y en algunas construcciones diseminadas<br />
por el campo.<br />
Esta cría de la foto, con la ayuda del “Grupo<br />
Musol” y la colaboración de la Asociación<br />
Filant (Sr.Guillem), la recogimos en término<br />
de <strong>Llombai</strong>, y se llevó al Centro de Recuperación<br />
de fauna de la Conselleria de<br />
Medio Ambiente, para su posterior reintroducción.<br />
Preparación para el traslado al Centro de Recuperación<br />
de Fauna<br />
Fotografías de tramos degradados y tramos de cómo<br />
debería estar nuestro rio Magro.<br />
La Mancomunidad del Marquesat (con<br />
Josep Fores al frente) apoyó la iniciativa y<br />
se implicó, , convocando a los Alcaldes de<br />
<strong>Llombai</strong>, Catadau y Alfarp así como Autoridades<br />
y Técnicos de la Conselleria de Medioambiente,<br />
para planificar las distintas<br />
directrices con las cuales restaurar las riveras<br />
del rio Magro, en los tres términos municipales.<br />
Ese mismo día hubo una reintroducción<br />
(puesta en libertad) de Aves rapaces, provenientes<br />
del centro de Recuperación de<br />
Fauna del Saler. Para que el público que<br />
acudió, y en particular los niños, pudieran<br />
verlas por un momento (antes de su puesta<br />
en libertad) Estas aves proceden de: atropellos,<br />
decomisos de cautividad, heridas<br />
por disparos, etc.<br />
Estos son algunas de la especies de aves<br />
que se liberaron: Águila culebrera ( Circaetus<br />
gallicus), Águila calzada ( Hieraaetus pennatus)<br />
Cernícalo ( Falco tinununculus), etc.<br />
Ejemplar de Azor (Accipiter gentilis)<br />
En el mes de Abril, (antes de que dé comienzo<br />
el periodo de cría de las aves acuáticas)<br />
el Ayuntamiento de <strong>Llombai</strong> y la<br />
Asociación Filant, organizaron una jornada<br />
reivindicativa y de concienciación de la<br />
limpieza del el rio Magro (en un pequeño<br />
tramo). Coincidiendo con el día de “MANS<br />
AL RIU” (refiriéndose a toda la Cuenca Hidrográfica<br />
del Xúquer y Magro)<br />
Residuos clasificados para el Ecoparc.<br />
COL·LABORACIONS<br />
86<br />
87
COL·LABORACIONS<br />
De esta manera esperamos concienciar a<br />
que no se tiren desperdicios al rio, sino que<br />
se lleven al ECOPARC del Marquesat, ubicado<br />
en Catadau .<br />
Participaron los Alcaldes y algunos concejales<br />
de los tres pueblos del Marquesat, así como<br />
asociaciones culturales y vecinales<br />
En fechas recientes el Consell de Generalitat,<br />
declaró varios parajes de la Comunidad<br />
Valenciana zonas ZEPA (zona de especial<br />
protección para las aves).Que a su vez ya<br />
estaban catalogados como: Lugar de Interés<br />
Comunitario. Entre las que se encuentran<br />
las sierra Martés y la del Ave, y que corresponden<br />
a parte de nuestro termino municipal<br />
(La Colaita, Barranc del Gos, Barranc<br />
dels Roubles. Partida dels Simarrons)<br />
Algunas de las Aves y especies arbóreas,<br />
que han despertado interés entre los técnicos<br />
de la Coselleria son: el Búho Real (Bubo<br />
bubo), el Águila Real (Aquila chrysaetos) ),<br />
el Águila Perdicera ( Hieraaetus fasciatus ),<br />
etc. Entre las especies arbóreas: el Roble<br />
Valenciano (Quercus faginea), el Fresno de<br />
Flor (Fraxinus ornus), etc.<br />
Entre las principales actuaciones que benefician<br />
de este grado de protección destacarían:<br />
- Mayor coordinación y sensibilización<br />
en protección de incendios forestales<br />
- Seguimiento de la fauna y flora del entorno.<br />
- Planificación y mejora forestal.<br />
- Poner en valor terrenos que de otra<br />
forma se abandonarían totalmente.<br />
Todo esto hace que nuestro término municipal<br />
este más presente en el conjunto de la<br />
Comunitat Valenciana en temas medioambientales.<br />
Desde que comenzó el proyecto “Oroneta”,<br />
(como en años anteriores en el mes de Octubre),<br />
les Oronetes de Cua Blanca (Delinchon<br />
urbica),cuando ya han abandonado<br />
nuestro territorio para invernar en África),<br />
y se procedió a limpiar las plataformas que<br />
tienen algunos nidos.<br />
Como curiosidad mencionar que estas aves<br />
son tan fieles, que tienden a anidar en el<br />
mismo lugar de nacimiento. Este año, durante<br />
los días que estaban empezando a<br />
aposentarse en sus antiguos nidos, se realizaron<br />
trabajos de colocación de cables en<br />
las fachadas de distintas calles del pueblo<br />
deteriorándose varios nidos, los cuales abandonaron<br />
temporalmente. Pero a los pocos<br />
días, comenzaron a reconstruirlos o hacer<br />
uno nuevo. (uno de ellos, en la plataforma<br />
marcada con el nº 4). Este apego a la terreta,<br />
en el reino animal se denomina Filopatia.<br />
Francisco Medina Lloret<br />
Los Palomos Deportivos, que forman parte<br />
de la avifauna del Marquesat. Son una curiosidad<br />
y novedad, para algunos de los compañeros<br />
de afición a la ornitología, que he<br />
traído a realizar censos de aves por esta zona.<br />
Se han quedado admirados al observar “La<br />
Solta” . Y les comento la actividad de la Colombicultura<br />
en nuestra zona, la cual escuchan<br />
con interés. No voy a profundizar mucho en<br />
el tema (ya que no es una afición que domine).<br />
Hare un vuelo rasante, nunca mejor dicho.<br />
Este año como todos sabréis se ha celebrado el<br />
XXXIII Campeonato Autonómico y XXIII Trofeo<br />
Presidente, dos pruebas de gran importancia<br />
en el mundo de la Colombicultura, y que no<br />
se han celebrado en <strong>Llombai</strong> por azar.<br />
La Sociedad Colombófila de <strong>Llombai</strong>, fue<br />
la primera en fundarse en del Marquesat<br />
en 1928, en la actualidad cuenta con veintisiete<br />
socios, y es su presidente Paco Juanes.<br />
Esta Sociedad, y el Ayuntamiento de <strong>Llombai</strong>,<br />
ofertaron las condiciones e infraestructuras<br />
necesarias para optar a la celebración<br />
de los campeonatos<br />
Els coloms<br />
Historia, morfología y deporte<br />
El origen de la actual Colombicultura proviene<br />
de la época de la España Musulmana.<br />
Eran palomos buchones que empezaron a<br />
cruzarse con palomos Ibéricos, como la paloma<br />
Zurita (Columba oaenas) y mas concretamente<br />
con la Bravía (Columba livia),<br />
que son los antepasados de las actuales<br />
palomas domésticas.<br />
En la Edad Media siguieron los cruces para<br />
sacar un palomo potente y resistente, resultando<br />
de ello los Palomos Mensajeros<br />
(esto serian un capítulo aparte) Ocasionando<br />
durante cuatro siglos un detrimento de los<br />
de Colombicultura.<br />
Desde finales del 1700 se vuelven a afianzar<br />
las razas de palomos autóctonos de la península<br />
Ibérica. (tanto en exhibiciones de<br />
Raza, como Deportivos) y potenciando la<br />
Colombicultura.Desde entonces existen muchas<br />
clases y variedades de Buchones.: Valenciano,<br />
Jienense, Catalán, Sevillano Audino,<br />
etc. los cruces de estas razas con la paloma<br />
bravía originó unas nuevas razas, con más<br />
afán de captación hacia la paloma ,generando<br />
el mal llamado “palomo ladrón”. Que intentaba<br />
captar otros palomos hacia su palomar.<br />
COL·LABORACIONS<br />
88<br />
89
COL·LABORACIONS<br />
La familia de las Colombiformes tiene representación<br />
de razas por todo el mundo,<br />
más de dos mil.<br />
De todos estos cruces se consiguió el actual<br />
palomo DEPORTIVO, que es como se le<br />
denomina técnicamente ”als coloms pintats”,<br />
se le denomina como ( Collumba gutturosa),<br />
sobre el cual no hay una total unanimidad<br />
científica.<br />
Para los aficionados a la ornitología creemos<br />
en la clasificación del científico Darwin,<br />
que el tronco principal del que provienen<br />
todos los actuales Palomos Deportivos es<br />
la paloma Bravía. Tambien podrirá ser una<br />
sub raza de Los Buchones.<br />
En nuestros días no hay casi cruce de razas.<br />
Se cogen como Reproductores palomos<br />
punteros o campeones.<br />
Este palomo DEPORTIVO, con una compenetración<br />
entre ave y hombre es criada,<br />
adiestadar, entrenada para darle suelta y<br />
competir.<br />
Es un ave de menor peso que sus antecesores,<br />
sobre 200 a 250 gr. Y más musculoso (la<br />
raza Peter llegaba a pesar hasta los 500gr.)<br />
Plumas lisas y muy sedosas ,se desprenden<br />
con facilidad, lo que les sirve, en ciertas<br />
ocasiones para huir de sus depredadores,<br />
que se quedan con un montón de plumas<br />
entre sus garras o zarpas; tienen alas con el<br />
borde grueso, perfectamente ajustadas al<br />
tórax y al buche. Según la posición de sus<br />
alas en el vuelo se les denomina: Colom<br />
Plá, Cacho o Brincat El l hueso húmero, que<br />
es el más corto del ala es corto y hueco<br />
pero a su vez es muy compacto, siendo<br />
éste, el que le transmite toda la fuerza al<br />
ala.<br />
Los palomos DEPORTIVOS tienen un pico<br />
de mediano tamaño, (cuando beben lo hacen<br />
sin levantar la cabeza , no a sorbos como<br />
casi todas las aves). Tienen carúnculas nasales<br />
no muy prominentes (modificación<br />
ésta que se ha conseguido con los distintos<br />
cruces), son de color blanco o grisáceo.<br />
Tienen:<br />
• Figura arrogante, cuello grueso y poderoso,<br />
plumas grifas con reflejos iridáceos (desafiante<br />
y valentón) que le sirven en su<br />
comportamiento para el Cortejo y las Exhibiciones.<br />
• Patas cortas (en comparación con otras<br />
aves) y sin plumas.<br />
Palomo propiedad de Paco Juanes.<br />
• Ojos de colores muy vivos, de distintas<br />
tonalidades del amarillo al rojo (sin que<br />
tenga ninguna importancia para la competición,<br />
como ocurre con oras aves de<br />
concurso). Con un ribete ocular blanquecino,<br />
alrededor del ojo, lo que le da una<br />
mirada viva y resolutiva.<br />
Detalle de la carúncula nasal (blanca) y ribete ocular<br />
Los colores del plumaje del actual Palomo<br />
Deportivoson muy variados. (antiguamente<br />
todos eran de tonos azulados)… éstos pueden<br />
ser: Gavino. Fosco, Azul, Albi Blanc,<br />
Pinto, etc.<br />
La incubación de las puestas suele ser de<br />
17 días y las crías son separadas a los 30<br />
días.<br />
“Cada mes, ous i coloms”es un refrán que<br />
se refiere a lo prolijos que pueden ser los<br />
palomos.<br />
Los pichones, cuando tienen de 7 a 8 días,<br />
se les pone la anilla que llevarán siempre.<br />
Éstas las proporciona la Federación, y las<br />
hay de aluminio, y de PVC. Llevan impreso<br />
un número de serie que se complementa con<br />
una placa redonda con el mismo número de<br />
la anilla, que Como un DNI con el acredita<br />
al dueño como el único propietario del palomo,<br />
portador esa numeración en la anilla.<br />
En cuanto a la Competición (de forma abreviada):<br />
Consiste en ver que palomo Macho (de<br />
entre todos los que intervienen, de 70 a 90<br />
palomos dependiendo de la categoría de la<br />
prueba) del llamado “EL PILOT, aguanta<br />
por más tiempo. Valorando el instinto, de<br />
seguir a la paloma hembra, tanto en vuelo<br />
Detalle de la Anilla. De la que cada propietario tiene<br />
la chapa acreditativa, con la misma numeración en su<br />
poder.<br />
como parada, “LA COLOMA” propiedad<br />
de la Sociedad o la Federación, que previamente<br />
se ha soltado. Para identificarla de<br />
todo el conjunto, se le coloca unida a la<br />
cola una pluma de distinto color al suyo<br />
para que a su vez resalte ante los Palomos<br />
machos que la siguen. Es interesante ver<br />
como anudan la pluma postiza a la paloma<br />
hembra, pues es toda una maestría de filigrana.<br />
Actualmente se le ponen dos plumas<br />
por si se le cae una de ellas. Además “LA<br />
COLOMA”, lleva un chip trasmisor (algunos<br />
palomos valiosos también)<br />
Los Palomos de Competición, se diferencian<br />
unos de otros cuando están en vuelo, por<br />
los colores y formas que van pintadas las<br />
alas. Es como un registro de Marcas y Patentes,<br />
porque no hay dos marcas iguales.<br />
(La pintura con la que se tintan las alas, es<br />
totalmente inocua para el animal, son anilinas<br />
naturales “Fuchina”).<br />
También tienen su nombre propio, por el<br />
cuales conocido, tanto por el propietario<br />
como por los demás miembros de la Sociedad.<br />
(Es que son bons…).<br />
COL·LABORACIONS<br />
90<br />
91
<strong>Llombai</strong> és el meu poble<br />
Curs 2016-<strong>2017</strong><br />
COL·LABORACIONS<br />
Detalle de las dos plumas de distinto color<br />
Seguimiento de los machos a la COLOMA<br />
Nombres como: “Barrabas”, “Churri”, “Trallas”<br />
y un largo etc. Dejaron inolvidables<br />
recuerdos entre los aficionados de otros<br />
tiempos en toda la comunidad.<br />
Entre los nombres actuales, los hay tan curiosos<br />
como: “Don Periñon”, “Café Copa y<br />
Puro”, “El Bullí”. En éstos se ve la tendencia<br />
por la hostelería de sus dueños.<br />
En <strong>Llombai</strong> tenemos nombres como.: “Som”,<br />
“Ipuy”, “Horchata”, “Oso Blanco”, “Pequer”,<br />
entre otros.<br />
Arbitro de TERRAT<br />
Los ganadores de los concursos aquí mencionados<br />
fueron: “Margarita” y “Toret”.<br />
Cuando se celebra un concurso o competición,<br />
hay como mínimo dos árbitros (dependiendo<br />
de la importancia de la prueba).<br />
Un árbitro que va siguiendo la interacción<br />
de la paloma con el resto de la suelta (que<br />
denomina De TERRA) y el otro árbitro está<br />
en un sitio elevado observando todo la evolución<br />
(y se le denomina DE TERRAT).<br />
Tanto los Árbitros, como algunos dueños<br />
van provistos de emisora portátiles para su<br />
comunicación.<br />
La Colombicultura, aparte de fomentar y<br />
hacer perpetuar una tradición muy valencia,<br />
ayuda a mantener La Biodiversidad.<br />
“Bona Solta”<br />
Bibliografía:<br />
Sociedad Valenciana de Colombicultura.<br />
Salvador Faus (Veterinario)<br />
Paco Juanes (Presidente del Club)<br />
Fotos del Autor.<br />
Com que l’estudi del nostre entorn i de la localitat<br />
és fonamental en el coneixement del<br />
medi social i natural de l’alumnat de 4t, Núria<br />
Sanz i jo mateix continuem invitant el nostre<br />
alumnat a conéixer més i millor tot el patrimoni<br />
cultural, històric i natural que ens aporta el<br />
poble de <strong>Llombai</strong>. Aquest curs hem visitat el<br />
castell dels Alcalans, que dóna nom a la nostra<br />
subcomarca, la Cova Fumada i el paratge de<br />
l’assut. També hem analitzat el plànol del governador<br />
Benlloch contrastant el <strong>Llombai</strong> de<br />
1756 amb l’actual. Amb la visita a l’església i<br />
convent de Santa Creu, el nostre monument<br />
històric més rellevant, hem pogut observar<br />
els diferents estils arquitectònics: gòtic, renaixentista,<br />
barroc i neoclàssic. Aquesta activitat<br />
ens ha servit com a preàmbul de la següent<br />
excursió: el centre històric de València.<br />
LA SALPASSA I LA TOMASA<br />
Amb la finalitat de recuperar algunes tradicions,<br />
enguany han tornat a eixir els xiquets i<br />
xiquetes de 4t amb la seua maça per fer el<br />
Cant de la Salpassa. En aquesta edició hem<br />
estrenat la figura de la Tomasa encarnada per<br />
Rebeca Vega i ha estat tot un honor que<br />
l’alcalde ens haja acompanyat cantant i colpejant<br />
amb la maça, reviscolant així un costum<br />
que moltes persones majors valoren i recorden<br />
amb nostàlgia.<br />
ELS CANTERERS DE LLOMBAI<br />
Continuant amb l’interés per conéixer el nostre<br />
poble hem eixit del col·legi per visitar els canterers<br />
que encara es conserven a <strong>Llombai</strong>. El<br />
canterer era un element de les cases tradicionals<br />
que a poc a poc passà a convertir-se en un parament<br />
de luxe i orgull dels propietaris. Però<br />
amb el subministrament d’aigua potable als<br />
domicilis a mitjans del segle passat, caigueren<br />
en desús i sols se n’han salvat alguns exemples.<br />
Primer visitàrem el de ca la tia Elvira Aquino<br />
al carrer de sant Vicent, 9. És el més antic de<br />
<strong>Llombai</strong>, presenta motius geomètrics i vegetals,<br />
predominant el verd, el blau i el groc. Els<br />
protagonistes principals són els dos cànters<br />
envernissats, la botija i els pitxerets.<br />
Després hem anat al carrer del Pou, 13 on<br />
María José Martínez ens ha mostrat el seu<br />
canterer dedicat a sant Rafel que apareix envoltat<br />
per una bonica garlanda. Com és de<br />
costum, el presideix la parella de cànters envernissats,<br />
la botija i els pitxerets.<br />
També hem vist el canterer de ca Federico<br />
Aparisi, iaio de Miguel, que es conserva al<br />
carrer Major, 29. La seua iaia Rosita ens contà<br />
COL·LABORACIONS<br />
92<br />
93
COL·LABORACIONS<br />
que és de l’època dels rebesavis de Miguel.<br />
Està envoltat per una garlanda vegetal amb<br />
tres cànters envernissats en blanc i cinc pitxerets<br />
a la paret que s’han utilitzat antigament moltes<br />
vegades per servir xocolate en les bodes.<br />
Hem finalitzat el recorregut pels canterers de<br />
<strong>Llombai</strong> anant a ca Xavier Peris, carrer de<br />
sant Antoni,14. Aquest canterer el traslladaren<br />
d’una casa dels seus avantpassats.<br />
Com a activitat final, entre les dues classes de<br />
4t hem elaborat un canterer de paper reproduint<br />
el disseny de taulells antics i cada<br />
alumne ha pintat el seu cànter. També hem<br />
restaurat un banc, ho hem exposat amb els<br />
tradicionals cànters envernissats, la botija, els<br />
pitxerets i... aquest ha estat el resultat.<br />
de la veu castellana “amante”, terme utilitzat<br />
en una zona de La Rioja per adreçar-se a algú<br />
amb qui es té molta confiança i tracte. I és<br />
que a més dels repobladors catalans i aragonesos,<br />
també baixà a les terres valencianes<br />
gent originària de Navarra, La Rioja i Castella.<br />
L’alumnat de 4t ha realitzat aquest projecte<br />
de treball cooperatiu que és una proposta didàctica<br />
amb la intenció d’aprofundir en el coneixement<br />
del nostre entorn més immediat,<br />
el poble de <strong>Llombai</strong>. A partir del recull que<br />
l’alumnat ha aportat amb la col·laboració de<br />
les famílies, hem aconseguit recopilar més de<br />
375 renoms llombaïns que hem ordenat alfabèticament<br />
i els hem classificat des del punt<br />
de vista semàntic, morfològic i lèxic. També<br />
ens hem fixat en l’àmbit d’ús dels renoms (familiar,<br />
restringit a una part de la població i<br />
general) així com en l’antiguitat d’alguns,<br />
destacant-ne un, CORTASSA, documentat<br />
des de 1602 i que ha perdurat fins als nostres<br />
dies. Hem fet una relació del vocabulari que<br />
hem aprés i a partir del recull de renoms i<br />
hem observat algunes peculiaritats del valencià<br />
que parlem a <strong>Llombai</strong>. Tanmateix hem treballat<br />
l’expressió escrita amb la producció de microrelats<br />
sobre els renoms llombaïns i s’han<br />
relatat anècdotes i històries sobre els malnoms.<br />
Hem finalitzat el treball elaborant un mapa<br />
conceptual com a conclusió del projecte.<br />
Aquest projecte de treball ha estat mereixedor<br />
d’un altre guardó als prestigiosos Premis<br />
Baldiri Reixac amb una dotació de 900 euros<br />
destinats a material escolar. Amb aquest reconeixement<br />
ja en són tres els premis que<br />
hem aconseguit per al CEIP Sant Francesc de<br />
Borja: el primer va ser “El llegat andalusí al<br />
marquesat de <strong>Llombai</strong>” i el segon “Matemàtiques<br />
a la vista per <strong>Llombai</strong>”. N’estem molt<br />
contents, ja que ens premien allò que fem de<br />
bona gana que és conéixer més i millor el<br />
nostre poble.<br />
COL·LABORACIONS<br />
I tu, mante, de qui ets? ELS RENOMS DE LLOMBAI<br />
Encapçalem el nostre projecte de treball cooperatiu<br />
amb aquesta expressió tan genuïna i<br />
habitual a les comarques de la Ribera del Xúquer<br />
i de l’Horta de València. Les persones<br />
majors formulen aquesta pregunta als xiquets<br />
i xiquetes que desconeixen de qui són. Per a<br />
identificar-se ràpidament, el menut o menuda<br />
respon amb el renom amb què es coneix la<br />
seua nissaga.<br />
D’altra banda, si l’adult reconeix l’infant pel<br />
seu aspecte físic i sap a quin clan familiar<br />
pertany, se sol dir:<br />
- No ho pots negar! Per la careta t’he tret!<br />
“Mante” és un vocable molt usat a la nostra<br />
comarca, demostra estima, afecte, i equival a<br />
“fill meu”, “estimat”. És possible que derive<br />
94<br />
95
RELACIó DELS RENOMS DE LLOMBAI QUE HA RECOLLIT L’ALUMNAT DE 4T<br />
Epidèmia de còlera de 1834 a <strong>Llombai</strong><br />
Estudi preliminar<br />
COL·LABORACIONS<br />
Abandera(d)o, Agua, Agustina, de<br />
l’Agutzil, d’Aida, Alemana, Alfa,<br />
Alfarbí, de l’Almàssera, Americano,<br />
Astral, Astralao, Asturiana ...<br />
Bacora, Bàguena, Baló, Barber/a,<br />
Barbereta, Barratxina, Barsaga, Bartual,<br />
Basseta, Beethoven, Belga,<br />
Beneíto, Benifaionera, Benjamina,<br />
Bernabé, Bessó, Bitxarraco, Blay,<br />
Blanco/a, Blanquillo/a, Bolero/a,<br />
Bollo, Bombero, Bona, Bossa, Boticari,<br />
Botiga, Bueno, Buixquera,<br />
Burreta ...<br />
Ca(d)irer, Cabrero, Cagarrita, Calbo/a,<br />
Calcinera, Caldero/a, Cameno/a,<br />
Campanera, Canari, Canastro,<br />
Canet/a, Cañón, Cansalà(da), Canya/o,<br />
Capa, Carabassa, Caragol,<br />
Carajillo, Carmelo, Carolina, Carrero,<br />
Carxata, Cascanta, Catauí,<br />
Catiti, Catxano, Catxo, Catxorra,<br />
Caula, Cavallera, Cebeta, Ceboll,<br />
del Ceguet, Celda, Centano, Cerer,<br />
del Cine de Verano, Claudio, Clavel,<br />
Coixo, Colau, Coloma, Coloniera,<br />
Concòrdia, Conill/a, Coques,<br />
Corbella, Corberana, Coriri/a, Coronel,<br />
Corretger, Cortassa, Coti,<br />
dels Cotxes, Coveta, del Cru, Cuervo,<br />
Cunya, Cursà ...<br />
de David, de Delfín, Derbi, Desmaià(da),<br />
de Diego, dels Diaris,<br />
Dragó ...d’Elòdia, Electo,<br />
Enterra(d)or, Ermitana, Escaso, Esporga(d)or,<br />
Esquila(d)or, Estanquer...<br />
de Fabra, Faïca/o, de la Farina,<br />
de la Farmàcia, Farol, Felipa,<br />
Ferrer, Figa, Fillete, Finezas, de<br />
Floreal, de Florencio, Flores, Fontaner,<br />
Formiga, del Forn del Mig,<br />
Forner, Fuster ...<br />
Relació dels renoms de <strong>Llombai</strong> que ha recollit<br />
l’alumnat de 4t:La nostra pretensió és fer possible<br />
que l’alumnat conega la localitat, el<br />
nostre marc de referència més pròxim, i en<br />
Gamba, Guayabera, Guatla, Granero,<br />
Gorra, Gallinera, Gata, Gila,<br />
Gepeta, Gea, Galana, Gallo, Geganta,<br />
Gran, Germana, Guapo ...<br />
Habanero ...<br />
Inicial ...<br />
Jabaloyas, Jacinto, Jolí/ na, Juanillo,<br />
de Justo ...<br />
Kubala ...<br />
Làdio, Laet, Linares, Litas, Llanda,<br />
Llapissera, Llidona, Llimonero/a,<br />
Lloma, Llosa, Llumener, Losepí/na<br />
...<br />
Maco, Madrilenya, Manilla, Manso,<br />
Manta, Manuela, Manyà/na,<br />
Manyo/a, Maquinista, Marcelino,<br />
Mariana, Mariner, Marta, Martellano,<br />
Masceno, Matamales, del<br />
Matxo, del Mayorazgo, Melero,<br />
Mena, Mentirola, Metxa, Micalón,<br />
Michelín, Migranya, Mina, Modista,<br />
del Molí d’Alèdua, del Molí<br />
de Pep el Carro, Molina, Moll,<br />
Mollons, Mònic, Mono/a, Monya,<br />
Morena, Moressa, Moscà(da), Mossa,<br />
del Motoret, Mut/da ...<br />
Nano, del Nas Rosegat, Negret,<br />
Nelo, Nevera, Nyanyes ...<br />
Oboè, Obrer, Olivero, Orellut ...<br />
Paelo/a, Panera, Panònia, Pansa,<br />
Pastisser, Pata, Pataca, Patrícia,<br />
Patxero/a, Pedrenyo/a, del Peix,<br />
Pela(d)illa, Pelat, Pellicer, Pelut,<br />
Penella, Pereta, Petit, Pierdecasas,<br />
Piló, Pilot, Pilotes, Pintora, Pinxa,<br />
Pipa, Piquero, Piso, Pita, Pitral,<br />
Pixorreta, del Pla, de la Plaça, Plomes,<br />
Poldo, Polidor, Polit, Poll,<br />
Poma, Ponent/a, del Pont, Porqueros,<br />
Porra, Porró/na, Potan/a, de<br />
Pràxedes, Puça, de Puig, Púrsia,<br />
Pus ...<br />
Quinzet/a, Quitolis (Qui tollis),<br />
Quadrera ...<br />
Rabosa, Rejoler/a o del Rejolar,<br />
Ramira, Ramoneta, Rata, Rau/a,<br />
Regino/a, Rei/na, Rejola, Rellotger,<br />
Requinto, Resa(d)or/a, Ricatxó/na,<br />
Rico, Roca, Roig, Romeu, Roseta,<br />
Rubia, Rufina, Rull/a ...<br />
Sabater, Sabonera, Saco, Sagristana,<br />
Salustiana, del pare<br />
Salva(d)or, Salve, Saota, Sardinera/o,<br />
Sastre, Sena, Senyoret, de la<br />
Séquia Baixa, de la Serra, Serrana,<br />
Sevillana, Sidoro/a, de (I)Sidro, Sillera,<br />
Silvestre, Simplet, Síndic,<br />
Sino, Socarrat, Soldat, Sopes, Sorda,<br />
Soto, Sucrera ...<br />
Taleca, Tallà(da), Tamames, Tari,<br />
Tarongero, Tarraro, Tarratites, Tàrsila,<br />
Tartanera, Taudoro, Tàvio/a,<br />
del Teléfono, Tella, Tendre, Terne/a,<br />
Terri, Terror, Tomata, Tonica, Toribio,<br />
Torrentina, Tórtola, Tot és<br />
meu, Touera, Tremedal, Triga, de<br />
Tristán, Trompeta, Tronc/a ...<br />
Valencià/na, Valerós, de les Vaques,<br />
Velle(s)a, Vigilante, Vint-i-un dits<br />
...<br />
Xalo/a, Xambó, Xano, Xato/a, Xatxa,<br />
Xeixa, Xiquillo, Xispa, Xocolatero,<br />
Xorritos, Xufa, Xulla, Xurro<br />
...<br />
Yeyé ...<br />
Zurdo ...<br />
conèixer-la, la puguen estimar perquè s’estima<br />
només allò que es coneix i s’aprén allò que es<br />
coneix i s’estima.<br />
Gerard Juanes i Peris<br />
Introducció<br />
Aquest breu treball té com a objectiu fonamental<br />
donar a conèixer la primera epidèmia<br />
de còlera morbo de 1834 a <strong>Llombai</strong>, la que va<br />
produir una gran morbimortalitat a més d’unes<br />
importants conseqüències socioeconòmiques.<br />
És bàsicament un treball observacional i descriptiu<br />
sobre el segle XIX a <strong>Llombai</strong>. Consta<br />
d’una breu introducció, una metodologia, unes<br />
pinzellades de la situació sociopolítica, seguit<br />
d’una succinta descripció de les malalties, fonamentalment<br />
del Còlera morbo (1833-35), passant<br />
per unes dades demogràfiques del Marquesat,<br />
una aproximació a la primera epidèmia<br />
de Còlera morbo a <strong>Llombai</strong> en 1834 i conclusió.<br />
Metodologia<br />
La font primària ha estat el “Quinque libri<br />
(1826-1834) libro 9, mortuorum” de l’Església<br />
de la Santa Creu de <strong>Llombai</strong> on he pogut<br />
estudiar els 166 difunts de l’any 1834. Les fonts<br />
secundàries en que m’he basat són bibliogràfiques<br />
de les que sols faré una mínima referència<br />
al tractar-se d’un article divulgatiu en un llibre<br />
de <strong>festes</strong>. Finalment vull deixar palès que tot<br />
aquest treball es refereix a <strong>Llombai</strong>, doncs els<br />
llibres de Catadau i Alfarb des de 1726 desaparegueren<br />
posteriorment a l’any 1936. La dificultat<br />
ha estat en desxifrar, molt sovint, la lletra de<br />
Fra Domingo Bartual, Vicari Ecònom del Convent<br />
de la Sta. Creu de <strong>Llombai</strong>.<br />
Situació sociopolítica al primer terç del segle<br />
XIX<br />
Va ser un segle convuls i problemàtic on<br />
cal destacar la Guerra de la Independència<br />
(1808-1814), la Constitució de Cadis, coneguda<br />
com a la Pepa (1812), que significà acabar amb<br />
l’Antic Règim i donar pas a uns principis lliberals<br />
com el reconeixement dels drets individuals,<br />
la fi de la Monarquia absoluta, una clara<br />
divisió de poders i el final de la Inquisició.<br />
Dissortadament durà poc perquè els Ferran<br />
VII retornà aviat a l’Antic Règim, una mostra<br />
clara del tarannà Borbó. Tot açò originà per<br />
part dels lliberals i una part de l’exèrcit uns<br />
pronunciaments a favor del liberalisme que<br />
foren durament reprimits amb presó o execució,<br />
com fou la del asturià Rafael del Riego Flórez,<br />
més conegut pel seu “himne” que es va fer<br />
servir tant pels liberals de l’època com per la<br />
Segona República, així com Mariana de Pineda<br />
i el general Torrijos, entre altres.<br />
A tot açò cal afegir la pèrdua de les colònies,<br />
les guerres carlines (1833-1840) per un problema<br />
dinàstic i la desamortització de Mendizàbal de<br />
1836, a fi d’aconseguir ingressos extraordinaris<br />
per amortitzar deute públic que no resolgué<br />
cap problema, doncs el que es llevà a l’Església<br />
es retornà a la burgesia adinerada i a la noblesa,<br />
perquè els “lots” que es feren, el petit llaurador<br />
no podia pagar-los.<br />
Com és de suposar aquesta situació fou<br />
absolutament nefasta, sobretot respecte a l’agricultura,<br />
doncs la indústria pràcticament era<br />
inexistent. A més, foren uns anys d’una climatologia<br />
adversa, on faltaren les pluges i es donaren<br />
temperatures extremes. La superfície del<br />
conreu encara era en mans dels nobles i l’Església.<br />
Segons Mariano Barriendos (1996), s’afegia<br />
també la gran dificultat d’introduir noves<br />
tecnologies i conreus.<br />
En resum, pertanyíem a un país pobre (70-<br />
80%), encara agrícola i tradicional, on amb escassa<br />
matèria primera i gairebé cap xarxa de<br />
comunicacions, ben bé podríem afirmar que el<br />
poble tenia poc de menjar i menys per comprar,<br />
el que fou l’embrió d’un futur moviment obrer<br />
i camperol, els primers sindicats i la instauració<br />
de la Primera República (1873-74).<br />
COL·LABORACIONS<br />
96<br />
97
COL·LABORACIONS<br />
Malalties del segle XIX. El còlera morbo de 1834<br />
El segle XIX, com en els anteriors segles, es<br />
caracteritza per la gran quantitat de malalties<br />
infeccioses tan agudes, com el còlera morbo i<br />
la febre groga, així com les malalties cròniques<br />
com la tuberculosi, la pigota, les terçanes, tifus,<br />
el crup, la pallola i la tos ferina, entre altres,<br />
que mataren també a una bona quantitat de<br />
població. Cal recordar que no existien antibiòtics,<br />
ni sèrum ni vacunes fins a finals del segle XIX<br />
i principis del XX. Sols destacar a Jenner, metge<br />
anglès que en 1796 descobrí la vacuna de la<br />
verola o pigota. Més endavant Robert Cock en<br />
1884 va trobar el microorganisme responsable<br />
del còlera i Jaume Ferran i Clúa, metge de<br />
Corbera d’Ebre (Catalunya) qui a l ‘any 1885,<br />
utilitzant virus atenuats, fou el descobridor i<br />
també l’impulsor de la vacuna anticolèrica.<br />
Totes aquestes malalties unides a unes condicions<br />
higièniques sanitàries deficients, la<br />
fam, les condicions climatològiques adverses i<br />
els successos sociopolítics comentats adés foren<br />
una catàstrofe per a la població.<br />
El còlera morbo o asiàtic, objecte d’aquest<br />
article, arribà a Europa procedent de la vall<br />
del Ganges, on era endèmic, i produí diverses<br />
epidèmies tant a Europa com a la Península<br />
Ibèrica, i per tant, també al País Valencià. La<br />
primera epidèmia a l’estat Espanyol fou al<br />
1833 i penetrà pel port de Vigo. A Barcelona<br />
va començar gairebé simultàniament i posteriorment<br />
es va estendre al País Valencià i les<br />
Illes Balears, i va deixar una reguera de morts.<br />
Es va extingir al 1835.<br />
ESTACIONALITAT DE LES DEFuNCIONS A LLOMBAI EL 1834<br />
Gener 5 Juliol 4<br />
Febrer 4 Agost 4<br />
Març 6 Setembre 82<br />
Abril 3 Octubre 27<br />
Maig 3 Novembre 18+2<br />
Juny 3 Desembre 5<br />
En negreta són els morts per Còlera<br />
El còlera és una malaltia diarreica aguda<br />
que produeix deshidratació greu, de vegades<br />
acompanyada de vòmits, i que en hores pot<br />
desencadenar la mort. La causa és l’aigua i els<br />
aliments contaminats pel Vibrio Cholerae. Encara<br />
hui en dia hi ha de 1.3 a 4 milions d’afectats,<br />
i de 21.000 a 143.000 defuncions a l’any. És una<br />
malaltia mortal, si no es tracta. I afecta a tots,<br />
joves i majors, però sobretot, com totes les malalties,<br />
als més pobres, per açò s’instaura i es<br />
queda als que denominem ”països pobres” on<br />
hi ha una manca de sistemes d’aigua potabilitzada<br />
i de sanejaments adients (OMS 2016).<br />
Mentre escric aquestes línies llig a la premsa<br />
que el representant de l’OMS al Iemen comunica<br />
que a data 01/07/<strong>2017</strong> són ja 246.000 infectats<br />
i 1.500 els morts per Còlera.<br />
Al ser la primera epidèmia no es coneixia<br />
l’origen, ni la seua propagació, ni lògicament,<br />
com tractar-la. A banda que l’únic tractament<br />
de què es disposava eren els opiacis (substància<br />
utilitzada com antidiarreica). Els sèrums, manera<br />
d’hidratar als afectats i que haguera evitat moltes<br />
morts, com ja he comentat, encara no existien.<br />
S’adoptaren mesures ineficaços, com desinfecció<br />
de cases i d’habitacions amb aigua<br />
clorada, cordons sanitaris, aïllaments, control<br />
de persones, etc. Els pobles i les ciutats quedaren<br />
paralitzades absolutament, i el pànic s’instaurà<br />
a tothom, fins i tot hi hagué metges i gent adinerada<br />
que fugiren per por al contagi. El poble<br />
pla utilitzà l’esquema màgic-religiós com a<br />
tractament: amulets, herbes d’ús popular, curanderisme,<br />
pregaries, etc. Com és d’imaginar,<br />
tot fou un fracàs.<br />
Incidència demogràfica al segle XIX en el<br />
Marquesat de <strong>Llombai</strong><br />
Manuel Ardit, en la seua obra “Creixement<br />
econòmic i conflicte social” fa un estudi demogràfic<br />
excel·lent que cal aprofitar i tenir-lo<br />
com a guia. Al llarg del segle XVIII comptem<br />
amb els magnífics censos d’Aranda 1768 i Floridablanca<br />
1786. L’any 1797, Godoy fa un nou<br />
cens, però dissortadament s’han perdut les informacions<br />
locals, doncs tenim un buit fins a<br />
la matrícula cadastral de 1857.<br />
Taula 1. Cens 1857 INE<br />
POBLACIó<br />
HABITANTS<br />
<strong>Llombai</strong><br />
Total: 1655 Homes832 Dones823<br />
Catadau<br />
Total: 1480 Homes740 Dones740<br />
Alfarb<br />
Total: 941 Homes486 Dones455<br />
Les xifres proporcionades pels registres<br />
parroquials de bateigs, enterraments i matrimonis<br />
a <strong>Llombai</strong> són d’una qualitat molt acceptable,<br />
per tant, podem apropar-nos-en a la<br />
població de 1834 d’una manera una mica grollera<br />
a la vegada que amb una raonable fiabilitat.<br />
Són un autèntic registre Civil.<br />
El creixement demogràfic al segle XIX va<br />
ser bastant equilibrat i d’escassa migració, sols<br />
alterat per les epidèmies de còlera que deixaren<br />
una clara petjada en la població. Cal ressenyar,<br />
que fins a l’epidèmia de còlera de 1834 no<br />
existeix a <strong>Llombai</strong> la causa de defunció, tret<br />
dels casos per mort violenta. Per tant és evident<br />
que cal interpretar. Així doncs, si observem que<br />
la mortalitat dels joves es dóna més en períodes<br />
de calor, deduïm que són malalties gastrointestinals.<br />
I si els majors moren més en períodes de<br />
fred, molt possiblement són morts per malalties<br />
respiratòries. Aquestes deduccions, de fet, em<br />
sembla que no van gens desencaminades. “Era<br />
igual que totes les altres localitats mediterrànies<br />
estudiades” (M. Ardit, pp 179)”. La mortalitat<br />
infantil sorprenentment n’era alta al primer i<br />
segon any de vida al Marquesat (1620-1823)<br />
qüestió que caldria estudiar en un futur, però<br />
s’aparta de l’objectiu del present article.<br />
Segons el cens de 1857, que és molt fiable,<br />
<strong>Llombai</strong> té una població de 832 homes i 825 dones,<br />
el que fa un total de 1655 habitants. Agafant<br />
una mostra des de 1829 fins a 1857, o siga 29<br />
anys, constatem que en la partida de Defuncions<br />
no hi ha grans fluctuacions, llevat dels anys de<br />
les epidèmies, estant la mitja en 43’12 morts a<br />
l’any. La mitja de bateigs o naixements (tothom<br />
es batejava) està en 58’27 a l’any, o siga 4’8<br />
parts al mes. Els bateigs són de 50 a 70 per any,<br />
una xifra constant i demostra que la fecunditat<br />
a <strong>Llombai</strong> era molt alta. Fent un senzill càlcul<br />
matemàtic podem afirmar que en 1834 <strong>Llombai</strong><br />
podia tenir uns 1523 habitants, o siga 132 habitants<br />
menys dels habitants referits al cens de<br />
1857, com es pot comprovar a la Taula 1.<br />
Aproximació a la primera epidèmia de Còlera<br />
Morbo a <strong>Llombai</strong> (1834)<br />
No sabem com va arribar el Còlera morbo a<br />
<strong>Llombai</strong>, però sí que sabem que el 24 d’agost es produeix<br />
la primera mort en la persona de Rosa Noverques,<br />
casada amb Domingo Miquel, qui sis dies<br />
després, el 30 d’agost moria per la mateixa causa.<br />
Els primers cinc morts, entre els que estan Rosa i<br />
Domingo lògicament, encara no se’ls qualifica de<br />
Còlera, però la descripció que es fa és la mateixa per<br />
a tots els altres 127, o siga “enterrados antes de las<br />
24 horas por orden de la justicia” i sense cap funeral.<br />
Passat agost, l’epidèmia s’estén inevitablement<br />
i des del 20 d’agost fins al 20 de novembre,<br />
en 88 dies exactament, causa 129 morts, el<br />
8’47% i una mitjana de 1’46 morts/dia. Infectà<br />
tant a homes com a dones en proporció similar.<br />
Taula 2. Mortalitat a <strong>Llombai</strong> en 1834<br />
CAuSA<br />
MORTALITAT<br />
ADuLTS<br />
INFANTILS<br />
TOTAL<br />
Home Dona Xiquet Xiqueta<br />
Mort<br />
natural 7 8 9 13 37<br />
Còlera 57 58 8 6 129<br />
COL·LABORACIONS<br />
98<br />
99
COL·LABORACIONS<br />
Hi hagué dies com el 9, 13 i 14 de setembre<br />
en què moriren respectivament 8, 6 i 6 persones.<br />
Era estrany el dia que no en moria cap.<br />
Sorprenentment sols els Albats, que són xiquets<br />
o xiquetes menors de 9 anys, malgrat<br />
que queden dubtes sobre els de 7 i 8 anys, morien<br />
menys que en temps normal, on en general<br />
la mortalitat infantil solia ser alta.<br />
Taula 3. Defuncions a <strong>Llombai</strong> 1828-1837 (10 anys)<br />
Any Adults Albats Total<br />
1828 23 23 46<br />
1829 18 20 38<br />
1830 18 38 56<br />
1831 18 28 46<br />
1832 24 28 52<br />
1833 17 24 41<br />
1834 129 33 166<br />
1835 10 18 28<br />
1836 11 17 28<br />
1837 29 41 70<br />
Açò sols té una possible lectura i és que la<br />
lactància materna els va protegir en aquests 88<br />
dies terrorífics, al no tenir contacte amb l’aigua<br />
i els aliments contaminats.<br />
Gairebé totes les famílies quedaren afectades,<br />
ja siga per algun membre de la família infectat<br />
o bé per raons de veïnat. Així doncs per<br />
entendre millor açò posaré uns quants exemples:<br />
Matrimonis com el de Rosa Noverques i<br />
Domingo Miquel, ja esmentats adés. Josef Pons<br />
i Vicenta Diez, morts el 7 i 9 de setembre, respectivament.<br />
Rosa Martínez i Domingo Lafuente,<br />
que moriren el 15 i 14 de setembre, respectivament.<br />
Maria Osca i la seua filla Vicenta<br />
Climent (Albat), que moriren el 17 i 21 de setembre<br />
respectivament. Maria Aurora Forés,<br />
de 12 anys, i la seua mare, Rosa Llobet, d’Alboraia,<br />
moriren el 5 i 6 de setembre, respectivament.<br />
Els germans Sala: Josefa de 10 anys i<br />
Leonor (Albat) moriren el 9 de setembre i Juan,<br />
“de menor edad”, moria el 12 del mateix mes.<br />
Els joves com Vicente Ferrando, de 9 anys;<br />
Josef Lloret i Vicenta Maria Navarro, ambdós<br />
de 10 anys; Rafael Noverques, Adriana Rutia,<br />
Filiberto Sanz i Jayme Nom de Déu, tots ells<br />
de 15 anys. Mariano Sanz, de 20 anys, i Josefa<br />
Aparici, de 21 anys. Com es pot imaginar famílies<br />
destrossades i poble desfet i assolat.<br />
Les edats dels difunts no hi consten, sols<br />
es posen els anys dels joves, com hem pogut<br />
comprovar. Evidentment amb els bateigs es<br />
podria treure l’edat de tots, però seria un ardu<br />
treball. Tampoc es posen professions o oficis,<br />
encara que sabem que el 95% era llaurador o<br />
jornaler. Quant als cognoms dels difunts, sols<br />
apuntaré els més freqüents, que són els següents<br />
per ordre de més a menys: Climent amb 8,<br />
Peris i Martínez amb 7 cadascú, Bisbal, Noverques,<br />
Osca i Sanz amb 5 cadascú, Miquel,<br />
Lliso i Navarro amb 4 cadascú, Barberà i Gil<br />
amb 3 cadascú i així successivament. Cal tenir<br />
en compte que cada cognom pot pertànyer a<br />
diferents famílies amb igual cognom. Per exemple<br />
el cognom Climent és un dels que hi ha<br />
major varietat familiar.<br />
La Pobresa és un altre capítol que és fonamental<br />
per entendre aquella societat de 1834.<br />
Com hem comentat adés la malaltia sempre<br />
s’acarnissa amb les persones pobres. Açò està<br />
demostrat i avalat per tota la literatura científica,<br />
així doncs el Còlera no va ser una excepció.<br />
Per tant, en el recompte podem observar els<br />
clarament “adinerats”, que són aquells difunts<br />
en què la família paga en més o menys quantitat<br />
un estipendi a l’Església “por el bien del alma”<br />
(45 en total) i, després, una majoria que no<br />
paga. Aquesta majoria, (84 en total) són els que<br />
podem afirmar que eren pobres. Uns perquè<br />
apareix la paraula “pobre” de manera expressa<br />
i altres perquè “no hizo, mandó o designó por<br />
el bien del alma”. Era impensable en aquell<br />
temps amb el poder que tenia l’Església i en<br />
una societat tradicional i conservadora, i d’un<br />
pensament clarament màgic-religiós, que alguna<br />
persona es negara a pagar.<br />
Sols ens queden uns comentaris finals sobre<br />
els Cementiris: els difunts fins ben avançat el<br />
segle XIX, foren soterrats a l’Església de la<br />
Santa Creu, malgrat que existia des de finals<br />
del segle XVIII una Real Ordre de prohibir els<br />
soterraments a les Esglésies.<br />
De fet a <strong>Llombai</strong>, l’any 1816, la Junta Suprema<br />
de Sanitat feu una circular per construir<br />
un cementiri al Marquesat, que el Duc de<br />
Gandia va decidir que es pagaria amb el producte<br />
del terç delme (AHN, SN Osuna, llig.<br />
1399, 766) Tanmateix aquest no es va fer fins<br />
passada la segona meitat del segle XIX.<br />
A mode de conclusió<br />
Haver treballat aquest capítol de la història<br />
de <strong>Llombai</strong> ha significat apropar-me més al<br />
poble i als seus habitants. Segons anava esmicolant<br />
cada nom i cognom, tenia l’estranya<br />
sensació que eren vius. Existia una clara simbiosi<br />
o complicitat entre ells i jo, perquè quan ú<br />
rescata de l’oblit una parcel·la de la història,<br />
de la petita història, en aquest cas la de <strong>Llombai</strong>,<br />
està d’alguna manera donant vida a aquelles<br />
persones que no fa massa anys foren els nostres<br />
avantpassats, i que, a l’igual que nosaltres,<br />
passejaren un dia per aquests carres, s’enamoraren,<br />
tingueren fills, treballaren els camps,<br />
camps que tots coneixem, i tingueren alegries,<br />
penes, van plorar, van riure...<br />
Recuperar doncs la memòria és no sols ferlos<br />
vius, sinó donar-los la dignitat que aquella<br />
epidèmia els robà. És evident que aquelles<br />
persones que moriren des del 24 d’agost al 20<br />
de novembre de 1834, foren soterrades sense<br />
cap homenatge (funerals o similars). És per<br />
aquesta raó que, al meu parer, hem fet un<br />
mínim de justícia i reparació, no sols personal,<br />
sinó col·lectiva<br />
Per acabar voldria deixar palès que aquest<br />
treball no haguera estat possible sense la generositat<br />
d’En Jesús Bausà, rector d’aquesta<br />
parròquia en aquell any de 2008, a qui sempre<br />
li estaré agraït, entre altres diverses raons, per<br />
la confiança que deposità en mi deixant-me<br />
microfilmar els llibres de l’Església del Convent<br />
de Santa Creu de <strong>Llombai</strong>.<br />
Bibliografia<br />
Ardit, M. (2004), Creixement econòmic i conflicte<br />
social. Ed. Afers, València.<br />
López Piñero, J.Mª (2002), La Medicina en la<br />
Historia. La Esfera de los Libros, Madrid.<br />
Peset, M. Y J.L. (1972), Muerte en España<br />
(Política y Sociedad entre la peste y el cólera).<br />
Ed. Seminario y Ediciones, Madrid.<br />
Porras Gallo, Mª.J., Báguena Cervellera,<br />
Ayarzagüena Sanz, M., Martín Espinosa, N.Mª<br />
(coords) (2016), La erradicación y el control de las<br />
enfermedades infecciosas. Ed. Catarata, Madrid.<br />
Sebastián Domingo, E. (1971), “Trasfondo<br />
social de la epidèmia de cólera en Valencia,<br />
1884-1885” en Actas III Congreso Nacional de<br />
Historia de la Medicina, (València 10-12 de abril<br />
de 1969), vol. II, pp. 535-544.<br />
Bàguena, M.J.(1992)”La enfermedad y su<br />
prevención”en Historia de la Medicina Valenciana,<br />
Tomo III. Ed. Vicente Garcia Editores.<br />
Paterna (València)<br />
Fresquet, J.L., Tronchoni, J.A., Ferrer,F. Bordallo,A.(1994)<br />
“Salut, Malaltia i Terapèutica<br />
Popular” Ed. Ajuntament de Catarroja<br />
Alfons C. Polo i Peris<br />
COL·LABORACIONS<br />
100<br />
101
COL·LABORACIONS<br />
La primera falla del poble<br />
(1956 - 1958)<br />
Ara que fa 6 dècades d’aquests fets, considere<br />
que és bon moment per a fer memòria i<br />
recordar com es va formar la primera falla del<br />
poble com a tal, antecedent de l’actual falla de<br />
<strong>Llombai</strong>, la qual es va configurar com una<br />
falla de barri i va estar en actiu durant 3 anys.<br />
Com sol passar ací a València, tot va començar<br />
en un pensat i fet quan, després de<br />
Sant Josep de 1955, el tio Bernat “el Manyà”,<br />
esmorzava a les portes del seu taller de mobles<br />
allí en la replaceta d’Eufemiano Solà (al<br />
costat del forn de Nevera), amb els seus treballadors:<br />
Juan “el Sentano”, “el Barberet”, Gerardo<br />
“la Pintora”, Salvador de Catadau i<br />
altres. També estaven Pepico “el del Molí”, el<br />
tio David, Pepe “Bartual”, Bernardino i Rafel<br />
“els Manyans”, així com altres veïns que tenien<br />
el costum d’anar allí a esmorzar. Tots ells<br />
comentaven que era una llàstima que per falles<br />
el poble es quedava mort i trist, ja que<br />
molta gent se n’anava a València i molts altres<br />
es quedaven perquè no podien anar. I en eixes<br />
estaven quan el tio Bernat va dir: -Si férem<br />
una falla ací no caldria anar fora!! La gent es<br />
divertiria, els xiquets es distraurien i n’hi<br />
hauria ambient i festa al poble!!!<br />
Tots els presents assentiren emocionats<br />
per la idea que acabava de germinar en ells i<br />
decidiren crear una falla allí mateix. I és que<br />
en eixe temps, allí en la replaceta i en part del<br />
C/ Mestre Torres i Eufemiano Solà es trobava<br />
el magatzem del tio David, el Molí, el forn de<br />
Nevera, el taller de mobles del tio Bernat, el<br />
quarter de la Guàrdia Civil, la ferreria dels<br />
Manyans, la fonda “las 3 puertas”, la vaqueria<br />
del tio Eduardo i la botiga de la tia Camila. Un<br />
poc més avall estava la fàbrica de licors del tio<br />
Xeixa, la botiga de la tia Caxorra, el garaig<br />
dels autobusos Canovas, la Cooperativa, el tio<br />
Pepe el Corretger (que feia corretges i arreglava<br />
les aparellades per als animals), la tendeta de la<br />
tia Esquilaora, i ja més apartat el cine “el Verano”,<br />
on anaven a ballar; com s’aprecia, hi<br />
havia molta vida i activitat en esta zona, sense<br />
comptar amb les diferents cases particulars. A<br />
més a més, a tot això s’hauria de sumar que<br />
la Cooperativa Vinícola del Marquesat ja funcionava,<br />
començant a donar prosperitat al<br />
poble, amb la qual cosa els factors eren molt<br />
favorables per a qualsevol projecte (ací aprofite<br />
per a fer memòria i dir que, en eixe any de 1955,<br />
sent president de la Cooperativa Gerardo Sarrió i<br />
el secretari Enrique Viñuelas Ortiz “el Bolero”,<br />
aquesta va obtindre la medalla d’or per la seua mistela<br />
en el 1r concurs de vins de Requena, on presentaren<br />
la mistela feta a partir de la primera<br />
collita de la Cooperativa, és a dir, la de 1954).<br />
Il·lusionats amb el projecte de la falla, anaren<br />
a parlar amb la gent que pensaven que podria<br />
col·laborar per a dur-lo endavant, i per<br />
això anaren a buscar a Enrique “el Bolero” a<br />
sa casa, qui des del primer moment es va<br />
comprometre també. I quasi allí mateix van<br />
triar ja la que havia de ser la primera fallera<br />
Major de <strong>Llombai</strong>, la seua germana Visantica<br />
Viñuelas Boix. Per contra, el seu germà Vicente<br />
es va mantindre al marge, ja que pel seu<br />
caràcter preferia estar darrere per ajudar o fer<br />
el que fora menester, però sense cridar l’atenció.<br />
Els seus pares, Enrique Viñuelas Ortiz i<br />
Visantica Boix Serrano van donar l’aprovació,<br />
i a partir d’ací començaren ja els preparatius.<br />
A pesar de la il·lusió i la bona idea, hi<br />
havia un xicotet impediment físic per a durla<br />
endavant, i era que la replaceta estava plena<br />
de pedres i clots. Un dia, mentre esmorzaven,<br />
Pepico “el del molí” va traure unes maces d’allí<br />
del molí i va dir:- Açò anem a arreglar-ho<br />
ja!!! I anem a fer la placeta plana!! – i tots els<br />
allí congregats es ficaren a picar la replaceta<br />
per anivellar-la i llevar les pedres, i entre tots<br />
la feren plana.<br />
A partir d’allí constituïren la primera junta<br />
o comissió, en la qual Bernardo Garcia Esquer<br />
(el tio Bernat) era el president; José Sanz Bartual<br />
el vicepresident; Enrique Viñuelas Boix el secretari;<br />
Luis Cardona Sabater el tresorer; i com a<br />
vocals quedaven: Vicent Cervera Serrano, José<br />
Ruiz Climent, Vicente Forés Querol i Rafael Gil<br />
Martínez. Com a Faller Major van triar a David<br />
Cervera Forés (el tio David). I clar està, en companyia<br />
seua estaven les seues dones, qui eren<br />
l’altre dels pilars fonamentals de la falla.<br />
Van començar a reunir-se en un primer<br />
moment en el taller del tio Bernat i, posteriorment,<br />
tots els dilluns, anaven a sopar al magatzem<br />
del tio David on parlaven del que<br />
tenien necessitat i pagaven una cota de 2 o 3<br />
pts. cada u. A més, tots els diumenges 4 o 5 xicones<br />
eixien a l’apuntà i a cobrar la cota (que<br />
era 1 pesseta) a la gent que volia col·laborar i<br />
perquè es feren socis. I és que la falla es va conformar<br />
de la plaça de la Creu cap al Ravalet (és<br />
a dir: C/ Eufemiano Solà, C/ Mestre Torres, C/ la<br />
Parra, el que hui és C/ Mestre Ramon Serrano Vicens<br />
i la plaça del Regne de València); encara que<br />
tots aquells de la resta del poble que van voler<br />
col·laborar van tindre les portes obertes.<br />
També feren rifes i loteries i pareix ser que<br />
feren fins i tot una funcioneta anomenada “El<br />
món per un forat” per a traure diners a benefici<br />
de la falla. Amb tot, havien previst un pressupost<br />
de 15.000 pts. per al que comportaria la<br />
falla: Músics, focs i d’altres... i van ajustar la<br />
falla (que els la farien a València) en 5.000 pts. (el<br />
que hui són 30 euros). Ara bé, al final les previsions<br />
es van superar i arribaren a arreplegar<br />
19.000 pts., motiu pel qual pogueren fer més<br />
festa. Però una cosa a remarcar també va ser<br />
que tots van treballar molt per tal que les coses<br />
eixiren i estiguera tot fet i a punt, i la gent poguera<br />
passar-ho d’allò més bé.<br />
COL·LABORACIONS<br />
102<br />
103
COL·LABORACIONS<br />
En 1956, a principis de març, feren la presentació<br />
en “el Cine” (l’actual Llar dels Jubilats),<br />
i com anècdota diré que a causa d’una forta<br />
gelà es van quedar sense flors naturals, motiu<br />
pel qual tots els rams els van fer amb flors de<br />
paper perquè les falleres, que eren poquetes,<br />
pogueren lluir-se.<br />
Hi havia 4 falleretes infantils: Tere Mendoza,<br />
Mª Ester Garcia, Julieta Bàguena i Luisita<br />
Garcia; La Cort d’Honor Major la<br />
componien 8 falleres: Pepita Cardona, Pepita<br />
Bonafé, Amparin Garcia, Raquel Garcia, Encarnita<br />
Campos, Lolita Ortiz, Rosita Cases i<br />
Enriqueta Cervera. Com a Musa del foc triaren<br />
a Julieta Garcia “la del Manyà” i com a Fallera<br />
Major a Visantica Viñuelas.<br />
Per començar es va representar la funció<br />
de teatre: “El boticari de Vilareal” (pels artistes:<br />
Federico Quinzá, Luis Cardona, el tio Salve,<br />
el tio Osca, la tia Laura, Aurelia “la Sardinera” i<br />
Aida; que van ser dirigits per don Enrique Bisbal<br />
i assajaven en l’oficineta del magatzem del tio<br />
David on s’ho passaven de categoria) i a continuació<br />
tingué lloc la presentació fallera (l’escenari<br />
el van decorar amb una cortina de tela en<br />
flors pintades). Els versets de les falleres van<br />
ser obra de Vicent “el Colaor” i d’Enrique “el<br />
Bolero”, i el mantenedor de l’acte va ser don<br />
José Quinzá (fill de Federico Quinzà, qui vivia en<br />
el C/ La Parra i era un gran entusiasta i col·laborador<br />
de la falla).<br />
Com a Fallera Major, Visantica va fer convit<br />
per a tots en “el Cine”, sent principalment<br />
tots els dolços i coques de casa, ja que sa mare<br />
tenia molt bona mà en la cuina.<br />
També comentar que com en <strong>Llombai</strong> hi<br />
havia una barraca valenciana en l’hort del<br />
xalet de Puig Espert i els casers tenien amistat<br />
en el tio Bernat (ja que este els comprava dàtils),<br />
aquests van deixar que anaren les falleres allí<br />
al jardí a fer-se la “famosa” foto en la barraca.<br />
El casal de la falla el van establir en el forn<br />
de Nevera (que estava al centre de la placeta), entrant<br />
a mà dreta, en el quarto de sa mare de<br />
Rafel “de Nevera”, qui va haver de dormir<br />
eixa setmana en el rebost. Com a regal per als<br />
socis eixe primer any van donar un braç de gitano<br />
de moca o flanin a cada u, fent-ne en<br />
total 200 i pico. Com anècdota senyalar que<br />
els feren allí en el forn entre les dones, i com<br />
solament Amparito “la de Nevera”, que era la<br />
fornera, sabia gastar la batedora manual que<br />
tenien, ella es va encarregar d’alçar totes les<br />
clares per als braços mentre les altres dones<br />
s’encarregaven de la resta; a més, com els van<br />
voler decorar en merengue per damunt era<br />
més faena, i ho havien d’entregar a tots el mateix<br />
dia com havien acordat. I ací cal pensar<br />
que no n’hi havia neveres ni congeladors en<br />
eixe temps encara i hagueren de guardar-los<br />
en diverses cases fins que els van tindre tots<br />
preparats per anar a repartir-los.<br />
Pel que respecta a la falla en si, com he dit<br />
esta la feren en València i era molt simple: Un<br />
paisatge pintat i uns ninots, on una cartolina<br />
senyalava: “cavallers açò és la falla. una rosquilla<br />
de cartó i 4 ninots de palla”. Estava titulada:<br />
ROSQUILLA NEGRA I ROSQUILLA<br />
BLANCA. El monument era una doble crítica<br />
que venia a parlar del patiment del llaurador<br />
per les plagues del camp i els impostos municipals,<br />
ja que eixe any es va estendre pels<br />
camps una plaga d’un cuc anomenat rosquilla<br />
negra, que es menjava tot el que pillava, ja<br />
foren moniatars, carabassar, querailleres, alfalsos,<br />
etc., com si fóra una “marabunta”.<br />
Això, unit a l’increment d’impostos (als que<br />
irònicament anomenaren la rosquilla blanca),<br />
afectava la butxaca dels llauradors i a la seua<br />
situació general.<br />
La setmana fallera va ser del 12 al 19 de<br />
març i en ella, eixe primer any els actes els van<br />
organitzar de la següent forma: del dia 12 al<br />
16 feren balls allí en la placeta i “el Cine” (on<br />
les xiques es ficaven en la taquilla per a donar les<br />
entrades) amenitzat per l’orquestra “Locos del<br />
Jaz”. I inclús un dia el feren en la mateixa casa<br />
de la Fallera Major.<br />
El dia 16 després del ball, van plantar la<br />
falla, dispararen una traca i d’ahí van fer ressopó<br />
allí mateix en la replaça. Els dies forts<br />
feren despertà amb tronadors de bac i metxa,<br />
acompanyat pels músics, tirant 2.000 tronadors<br />
el dia 17; 3.000 el dia 18, i 5.000 el dia 19,<br />
amb el que van despertar segur a tot el poble.<br />
El pirotècnic eixe any va ser “Cafís”, de Torrent,<br />
ja que tenia molta amistat en el tio Pepe<br />
“Purcia” (a qui li deien “Cafís II” perquè també<br />
era pirotècnic aficionat). Així, el dia 17 a la 1 del<br />
migdia va ser “Cafís” el que tirà una bona<br />
traca, però el 18 i el 19 el que tirà la disparà va<br />
ser “Cafís II”, es a dir, el tio Purcia.<br />
El dia 17 feren cercavila a les 9 de la nit, i<br />
a continuació ball i concurs en “el Cine”, i en<br />
acabar dispararen algunes traques. L’endemà,<br />
després de la despertà feren una xocolata per<br />
a tots els xiquets (que havien de dur-se el got i la<br />
cullereta). Posteriorment disparà, balls per la<br />
vespra, i a la nit cercavila, més balls i coets (i<br />
encara que en un primer moment no estava previst,<br />
per iniciativa del rector don José Granero, qui<br />
també era fallero d’honor igual que altres homes,<br />
feren l’ofrena portant a la Mare de Déu dels Desemparats<br />
a casa de Visantica, ja que era la Fallera<br />
Major, ficant-la contra la porta, podent així oferirli<br />
les falleres els seus rams de flors de paper).<br />
El dia de Sant Josep, després de la despertà,<br />
feren missa cantada amb sermó, a càrrec<br />
de don Jose Granero, amb posterior<br />
disparà, cercavila i ball per la vespra. I a les<br />
10, després de sopar, de nou cercavila i ball. A<br />
les 12, “Cafís” va tirar un castell de focs artificials<br />
i una traca, i van cremar la falla, posant<br />
punt final a eixe primer any de falles, que tantes<br />
ganes i entusiasme, harmonia i festa havia<br />
aglutinat, sent molta la gent del poble que es<br />
va implicar en alegria, principalment per la<br />
novetat i perquè era accessible per a tots, ja<br />
que les <strong>festes</strong> es van organitzar i pensar de<br />
cara a la gent, perquè es divertira i gaudira<br />
plenament.<br />
Durant eixos dies la bunyolera i cuinera<br />
principal va ser la tia Pepica “la Colaora”, ajudada<br />
per les altres dones de la comissió i per<br />
Maria “la Pelà”, Isabel Puig, Pilar “la del Soldat”,<br />
Pepica “la Sardinera” i la tia Camila, de<br />
qui remarcaven el seu bon humor. Venien bunyols<br />
per a traure diners i feien de tot, inclús<br />
un dia van anar a fer caragols per a fer una caragolà.<br />
Els de la falla van sopar totes eixes nits<br />
allí, en la placeta, i ja després anaven al ball i<br />
menjaven bunyols i mistela. La barraca fallera<br />
va estar oberta a tot el públic els dies 17, 18 i<br />
19 de març amb preus populars, sense tancarse<br />
les portes en cap moment (ja que el forn estava<br />
obert, i a banda conten que era un riu de gent<br />
la que entrava i eixia). I també durant eixos dies<br />
van estrenar l’himne que havia compost el<br />
músic llombaí Remigio Pelechano Peris per a<br />
la falla, el qual dia així:<br />
«En la festa d’este barrio que celebra a<br />
Sant Josep, hi han plantat una falla que anirà<br />
hasta el tio Pep. // La terreta valenciana, les<br />
millors <strong>festes</strong> del mon, Sant Josep i una falla,<br />
musica i coets i una gran comissió. // Este<br />
barrio de la falla s’han proposat deixar nom,<br />
el veïnat i falleros en alegria i bunyols. // I la<br />
Fallera Major, també la Corte d’Honor, les fa-<br />
COL·LABORACIONS<br />
104<br />
105
COL·LABORACIONS<br />
lleres i els falleros i una orquestra a consonant,<br />
cantarem esta cançó: Serem falleros,<br />
farem més falles en alegria i il·lusió; serem falleros<br />
del nostre barrio, de nostra terra i tradició.<br />
// En foc i flama farem la festa, i a<br />
l’hora de la Cremà adios direm a les pessetes<br />
i arreplegar al s’endemà!!»<br />
A l’any següent (1957) traslladaren la barraca<br />
fallera al taller del tio Bernat, al costat del<br />
forn. La Fallera Major va ser Enriqueta Cervera<br />
Forés, i la Musa del foc Conchin Climent<br />
Verdeguer. Entraren noves falleres i fallerets<br />
infantils, així com altres es retiraren. La junta<br />
es va reforçar amb l’entrada dels vocals: Federico<br />
Quinzá, José Villanueva, don Antonio<br />
Cantos i don Modesto Gil (que estaven de mestres<br />
ací a <strong>Llombai</strong>); Arturo Blay, David Cervera<br />
Serrano, Vicente Viñuelas Boix, Pedro Pastor,<br />
Vicent Ortiz, Juan Puig i Rafael Garcia. I a més<br />
a més es va crear una junta infantil.<br />
Amb l’experiència adquirida, a banda de<br />
repetir els actes de l’any anterior, eixe any van<br />
fer també el Tren fallero, on tots es van disfressar<br />
del que tenien per casa. Ja van programar<br />
de forma oficial l’ofrena a la Mare de Déu<br />
per al dia 17 de març, i curiosament, el dia de<br />
Sant Josep anaren en cercavila a visitar i felicitats<br />
a tots els Pepes i Pepiques del poble.<br />
Eixe any com a pirotècnic contractaren a Pepe<br />
Cursà, de Catadau; pel que fa a la falla esta<br />
tenia el lema “El món al revés”, i la funcioneta<br />
de teatre que van representar el dia de la presentació<br />
va ser “Sempre la sogra!”.<br />
En 1958 la Fallera Major va ser Raquel Garcia<br />
SanVicente i la seua Musa del foc: Consuelo<br />
Sanz Ferrando. De nou hi hagué incorporacions<br />
de falleres i fallerets, i també altres que deixaren<br />
de ser-ho. I en la comissió, com a vocals, entraren<br />
nous: Juan Noverques i Enrique Climent,<br />
anyadint-se als que ja hi havia.<br />
Com que don José Quinzá no va poder vindre,<br />
el mantenedor de la presentació d’eixe any<br />
va ser el mestre don Enrique Bisbal Ortiz. I a tot<br />
el que ja tenien organitzat dels anys anteriors,<br />
a aquest li van afegir també la “cavalcada del<br />
Ninot” (amb carros i haques), arrodonint deixa<br />
forma els principals actes fallers i completant la<br />
setmana fallera. En esta ocasió el tema de la<br />
falla va ser una crítica a les inundacions d’alguns<br />
carrers del poble, la funció de teatre va ser<br />
“Cobardias”, i el dia de Sant Josep el sermó va<br />
estar a càrrec del rector don Salvador Colomar.<br />
Remarcar que durant eixos anys sempre<br />
va haver-hi un fallero Major: En 1956 va ser el<br />
tio David, en el 57 va ser Vicente Calbo Calbo<br />
i en 1958 va ser Vicente Climent Noverques;<br />
També va haver-hi una sèrie de fallers d’Honor,<br />
i com que les <strong>festes</strong> així ho requerien,<br />
també van elaborar tres llibrets de falles, un<br />
per cada any.<br />
Però com totes les coses, sempre hi ha un<br />
principi i un final i pel fet que tot el poble<br />
volia participar de la festa, i com que la plaça<br />
Major estava al centre del municipi i era un<br />
lloc més lògic per a ficar allí la falla per a tots...<br />
tot això, sumat a una sèrie de causes com algunes<br />
xicotetes desavinences entre els membres<br />
fundadors i de la comissió (on en part es<br />
va gelar l’ambient), la mort d’algun dels seus<br />
principals valedors i el fet que un grup de 16<br />
joves llombaïns decidiren prendre el “testic”<br />
i fundar la Junta local fallera de <strong>Llombai</strong>, a raó<br />
també d’un pensat i fet un dia que estaven<br />
“animaets” i contents, suposà la creació de la<br />
Falla de <strong>Llombai</strong>, que va coincidir amb el fi<br />
d’una falla i l’inici de l’actual.<br />
Però això, ja és altra història!!!<br />
Vicente Sanz Viñuelas.<br />
L’accident de la diligència a Carlet<br />
i altres notícies de l’any 1917<br />
El 4 de setembre del 1917 una luctuosa<br />
notícia arribava des de Carlet, la diligència<br />
que feia el trajecte des de <strong>Llombai</strong> i Catadau<br />
fins a l’estació del trenet d’aquella població,<br />
havia tingut un accident amb el<br />
resultat d’una jove de setze anys morta i el<br />
seu pare ferit de gravetat. L’eixida de l’eix<br />
d’una de les rodes del carruatge féu que el<br />
vehicle bolcarà agafant sota les rodes la<br />
jove que va morir i deixant ferit de gravetat<br />
el seu pare, Julio Martín, que era treballador<br />
de la Diputació de València i que havia estat<br />
representant de diverses empreses teatrals<br />
valencianes. Com a conseqüència de l’accident<br />
els ordinaris de <strong>Llombai</strong> i Catadau que<br />
s’encarregaven de fer encàrrecs i comandes<br />
entre els pobles i la capital, no pogueren arribar<br />
a València, quedant suspès el servici<br />
d’aquell dia. No cal dir que de la tràgica notícia<br />
se’n feren ressò els diaris La Correspondencia<br />
de Valencia, El Pueblo i Las Provincias.<br />
Un breu publicat, a primeries de febrer,<br />
a Las Provincias i La Correspondencia de Valencia<br />
informava de la presentació al registre<br />
del Govern Civil del reglament i la<br />
instància per a la creació del Sindicat Agrícola<br />
El Marquesado, organització d’inspiració<br />
catòlica, de la gestió de la qual,<br />
s’encarregaren Delfín Sanz Sabater i altres<br />
veïns del poble.<br />
El 2 d’agost del 1917, Diario de Valencia i<br />
La Correspondencia de Valencia informaven<br />
del judici a un veí de <strong>Llombai</strong> per uns aldarulls<br />
que va provocar en eixir begut al carrer.<br />
La discreció que mereixeria el cas ha fet<br />
que ometérem, per ocultar el nom i cognom<br />
del protagonista, la reproducció de la primera<br />
columna de la notícia on comença la<br />
divertida crònica que podeu llegir a continuació<br />
en el text de La Correspondencia de<br />
Valencia:<br />
“TRIBUNALES<br />
ANTOJO DE UN BEODO<br />
E. B., que es un buen padre de família,<br />
cargado de necesidades y trabajos quiso<br />
echar una canita al aire, remojando...” (continua<br />
en la reproducció).<br />
Altres fets destacats de fa cent anys que<br />
portaren el nom de <strong>Llombai</strong> a la premsa valenciana<br />
van ser la petició de Luis Cardona<br />
Ferrando d’autorització d’una mina anomenada<br />
La Casualidad en el terme de<br />
<strong>Llombai</strong> (Diario de Valencia de 25 de febrer);<br />
COL·LABORACIONS<br />
106<br />
107
COL·LABORACIONS<br />
la irrupció de la Guàrdia Civil en un mont<br />
públic del terme, on els veïns V.N.S.; S.V.V.<br />
i E. A.C. estaven agafant llenya en gran<br />
quantitat (La Correspondencia de Valencia del<br />
9 de març) o la detenció d’alguns veïns per<br />
la guàrdia civil, per possessió d’armes prohibides<br />
( La Correspondencia del 14 de desembre).<br />
També fou notícia el gener del<br />
1917 el nomenament com a mestre de<br />
<strong>Llombai</strong> de Vicente Jiménez (La Correspondencia<br />
de Valencia).<br />
Pel que fa a les notícies festives, en una<br />
crònica firmada per Blay, el Diario de Valencia<br />
del 25 d’agost relatava la festa a sant Roc<br />
que s’havia celebrat el diumenge anterior i<br />
en la que havia participat activament la “colonia<br />
valenciana” o també anomenada “veraniega”.<br />
Deduïm que eren els llombaïns<br />
residents a la capital que tornaven a l’agost<br />
al poble per celebrar la festa a sant Roc, una<br />
festa huí totalment desapareguda, tot i que<br />
el cronista qualificava el sant com a “su<br />
Santo Patrón”.<br />
Més conegudes eren les <strong>festes</strong> que se celebraven<br />
a l’octubre i per a les quals l’alcalde<br />
informava al governador civil en un<br />
breu informatiu de La Correspondencia de Valencia.<br />
El periòdic, no sabem si amb alguna<br />
intenció, apuntava que <strong>Llombai</strong> havia patit<br />
una forta pedregada que havia arruïnat<br />
completament les collites.<br />
Del programa d’actes, en honor a l’Aurora,<br />
cal fer esment de la participació de les<br />
bandes de música de Catadau, de <strong>Llombai</strong><br />
i la del regiment de Mallorca, a més del<br />
dolçainer d’Alfarb, Honorat Gil i el seu fill.<br />
Finalment volem deixar constància del<br />
reportatge que en la revista La Esfera publicava<br />
Carlos Shartou Carreres sobre el Palau<br />
Ducal de Gandia i on reproduïa una fotografia<br />
del tapis que representa l’arribada de<br />
sant Francesc de Borja a <strong>Llombai</strong> per fundar<br />
el convent, una reproducció del qual està a<br />
la capella de l’església de <strong>Llombai</strong>.<br />
Vicent Climent Ferrando<br />
L’assetjament escolar<br />
no és sols cosa de xiquets i xiquetes.<br />
Família i escola coordinada front a l’assetjament, millor<br />
Bullying és un terme anglès que fa referència<br />
a l’assetjament escolar. L’assetjament<br />
escolar és qualsevol maltracte psicològic,<br />
verbal o físic produït entre els escolars de<br />
forma reiterada. És una forma de violència<br />
en la qual predomina la violència emocional.<br />
Aquests actes agressius són habituals que es<br />
produïsquen entre xiquets i xiquetes en procés<br />
d’entrada a l’adolescència.<br />
És necessari fer una distinció entre violència<br />
i agressivitat. En el cas de l’assetjament,<br />
més enllà de les manifestacions<br />
violentes (pegar), les més habituals són les<br />
agressives (impedir l’accés a l’àmbit social de<br />
la persona agredida). La violència va al cos,<br />
l’agressivitat va a les relacions socials. S’ha<br />
descrit huit modalitats d’assetjament escolar:<br />
bloqueig social, fustigació, manipulació, coaccions,<br />
exclusió social, intimidació, agressions,<br />
amenaces.<br />
El paper que exerceixen els pares i els professors<br />
a l’hora d’ajudar als estudiants a abordar<br />
una situació d’assetjament escolar és<br />
determinant. Els docents estan en una posició<br />
única per a promoure relacions saludables<br />
entre els estudiants i intervenir en situacions<br />
d’intimidació. Els pares poden ajudar tant a<br />
agressors com a les seues víctimes a aprendre<br />
a construir o reconstruir relacions sòlides i<br />
sanes amb els seus companys.<br />
El problema és que per a açò cal tendir<br />
ponts de confiança i, vistes les respostes dels<br />
alumnes, als 15 anys la relació amb els adults<br />
sol ser fràgil. La major efectivitat en la prevenció<br />
i erradicació del “bullying” solen tindre-la<br />
els programes en els quals s’implica a<br />
tots els alumnes d’un centre. Tots és tots, incidir<br />
en programes que treballen les habilitats<br />
per a la vida i donen relleu al paper dels<br />
adolescents espectadors de les agressions<br />
són les més eficients. Un agressor sense públic<br />
deixa d’agredir.<br />
Professors i pares estan preparats per a<br />
identificar l’agressió física, però no la psicològica,<br />
que és més invisible. De vegades per la<br />
falta de temps que es comparteix amb els fills.<br />
La responsabilitat dels pares va molt més<br />
enllà del que s’imaginen. “L’agressor no sol ser<br />
una persona a l’atzar, com tampoc ho és la víctima...<br />
I en aquests casos, el paper que té l’organització,<br />
ja sigui l’escola o el lloc de treball<br />
en el cas dels adults, és fonamental”, assenyala<br />
Gené.<br />
Les conductes dels agressors són, la majoria<br />
de vegades, conductes difícils de reconduir.<br />
“Han de desaprendre, canviar el patró<br />
de valors, treballar altres habilitats socials”, diu<br />
Barri. I, malgrat que el pes de les famílies és<br />
molt important en la prevenció i detecció de l’assetjament<br />
escolar, “el més determinant, des del<br />
punt de vista de l’agressor, és el seu grup”, subratlla<br />
González Bellido. Són els amics o els<br />
companys de classe els que reforcen les conductes<br />
agressives o els que les reprimeixen.<br />
Això reforça la idea que cal treballar molt<br />
amb els espectadors de les agressions, si debilitem<br />
l’audiència dels actes d’assetjament i<br />
generem una repulsa d’aquestes accions per<br />
part de la resta de companys i companyes de<br />
classe previndre que les agressions vagen en<br />
augment i erradicarem les situacions on es<br />
produeixen. No sols cal treballar amb l’agressor<br />
i la víctima, deguem esforçar-nos a treballar<br />
cada vegada més en generar pensament<br />
crític en la resta, en els espectadors perquè<br />
ells actuen en conseqüència i no es deixen<br />
dur per la por a ser el següent o per la indiferència.<br />
Els docents deuen treballar per a<br />
tots i incidir en els espectadors i els pares que<br />
no són pares de l’agressor o la víctima no<br />
deuen deixar passar l’oportunitat de recalcar<br />
la importància que el seu fill o filla o deixe<br />
passar o es mantinga al marge amb allò de “<br />
...mentre no es fiquen amb tu, no faces ni di-<br />
COL·LABORACIONS<br />
108<br />
109
COL·LABORACIONS<br />
gues res...”, cal ensenyar-los que alcen la veu<br />
i denuncien les injustícies que es produïxen,<br />
més que res perquè el pròxim també podria<br />
ser el teu fill o filla.<br />
Els pares han d’estar atents a qualsevol<br />
indici que apunti a un possible cas d’assetjament<br />
escolar. La pèrdua constant d’objectes,<br />
l’augment o la pèrdua de pes, la davallada<br />
en el rendiment escolar o els canvis sobtats<br />
de caràcter són els símptomes més freqüents.<br />
Si no hi ha un bon ambient a casa l’infant no<br />
parlarà. Per això és vital que els pares transmetin<br />
confiança els seus fills i els facen saber<br />
que poden comptar amb ells pel que necessiten.(Omar<br />
el-Bachiri 2016)<br />
Alguns autors suggereixen que existeix<br />
una estreta vinculació entre un clima familiar<br />
negatiu i la disminució dels recursos socials<br />
i individuals dels adolescents, la qual cosa<br />
els fa més vulnerables per a ser maltractats i<br />
intimidats pels seus companys (Lereya, Samara,<br />
& Wolke 2013). Segons Gomes-Franco<br />
i Sendín (2014) les vinculacions familiars deteriorades<br />
o conflictives repercuteixen que<br />
els fills passen més temps connectats a la<br />
Xarxa, com a intent de suplir les interaccions<br />
familiars o protestar enfront d’elles. A més,<br />
diversos estudis assenyalen que l’exposició<br />
a situacions de conflicte marital o de conflicte<br />
familiar es relaciona amb una major predisposició<br />
en els fills a l’hostilitat, conducta antisocial<br />
i violència escolar (Buelga, Iranzo,<br />
Cava, & Torralba, 2015). Per contra, la cohesió<br />
i suport social parental són un recurs facilitador<br />
en l’ajust social de l’adolescent i en<br />
el desenvolupament de relacions positives<br />
amb el grup d’iguals, contribuint a evitar ser<br />
objecte de ciberacoso (Navarro & al., 2015).<br />
El paper dels pares en la prevenció, detecció<br />
i possible ajuda al problema és molt important,<br />
sobretot en el seu paper en l’educació<br />
dels fills i filles des de la infància quant a ser<br />
referents socials per a aquests. Allò que ells<br />
fan i allò que manifesten o aconsellen afecta<br />
a les decisions més actives o passives dels petits<br />
i joves en resposta a situacions difícils. Per<br />
altra banda, cal estar atent a les amistats o<br />
aïllament dels xiquets i xiquetes i adolescents,<br />
així com als canvis sobtats de comportament<br />
o comentaris en relació al centre escolar, com<br />
ara les pors o fins i tot les somatitzacions (trobar-se<br />
malament el diumenge a la nit pel fet<br />
d’haver d’anar a l’escola o institut).<br />
Cal actuar en coordinació amb el centre<br />
educatiu però és important parlar amb confiança<br />
amb els fills per saber què és el què<br />
aquests requereixen d’aquests pares i respectar<br />
les inquietuds dels nois i noies en aquest<br />
sentit. Cal valorar les opcions de canviar de<br />
centre o context si es veu necessari i permetre<br />
als fills que puguen relacionar-se amb altres<br />
persones de la seva edat en àmbits diferents<br />
de l’escolar per a facilitar que puguen tenir<br />
també suport de la seva mateixa edat.<br />
En l’àmbit escolar, Tokunaga (2010) conclou<br />
que la cibervictimització (assetjament a<br />
través del mòbil i la xarxa) produeix en la<br />
víctima un descens en el seu rendiment acadèmic,<br />
baixa implicació en les tasques escolars,<br />
problemes d’atenció, dificultats<br />
d’aprenentatge i absentisme escolar. A més<br />
d’aquests problemes acadèmics, les cibervíctimes<br />
tenen una percepció més negativa de<br />
l’escola i no confien que els professors siguen<br />
capaços d’ajudar-los a solucionar el problema<br />
de victimització que estan vivint (Buelga,Ortega-Baró,<br />
Iranzo, & Torralba, 2014;<br />
Gradinger, Strohmeier, & Spiel, 2010).<br />
Aquesta falta de confiança i de recolze en<br />
els adults s’amplia també als seus companys.<br />
Així, Odaci i Kalhan (2010) constaten que les<br />
cibervíctimes tenen dificultats de relació amb<br />
els companys, experimenten un major aïllament<br />
i rebuig social per part dels seus companys,<br />
la qual cosa contribueix, d’altra<br />
banda, a mantenir la conducta de ciberacoso.<br />
En aquesta línia, Navarro, Ruiz-Oliva, Larrañaga<br />
i Yubero (2015) observen que els xiquets<br />
i adolescents amb dificultats en les seues relacions<br />
interpersonals i amb pobres habilitats<br />
socials són més vulnerables per a ser ciberassetjats<br />
pels seus companys i companyes.<br />
El més important és que no ho deixeu passar.<br />
Si sabeu que té lloc, ajudeu o aviseu. Si us<br />
Pel que estem parlant, els punts on deguem<br />
treballar com a docents o pares és la<br />
prevenció d’aquesta problemàtica, per tal de<br />
fer-ho hem de treballar millorar les habilitats<br />
socials dels nostres fills i filles, la seua empatia<br />
i la seua autoestima, cadascun des del<br />
nostre lloc tant com pares com a docents no<br />
podem deixar que uns altres facen el que ens<br />
correspon. Som corresponsables tots de previndre<br />
l’assetjament de l’escola tant els pares<br />
i mares com els docents i les docents.<br />
Per assenyalar algunes de les errades que<br />
més freqüentment cometem els adults afavorint<br />
més si cap a l’allunyament entre adolescents i<br />
adults serien els mites que estan relacionats<br />
amb l’assetjament, de tots els que hi ha vos deixem<br />
uns quants per a la vostra reflexió.<br />
passa, no calleu i demaneu ajuda. Si ho feu, respecteu<br />
als altres. I no dubteu en denunciar-ho.<br />
COL·LABORACIONS<br />
110<br />
111
Experiencia Jordi a UK<br />
COL·LABORACIONS<br />
Després d’haver jugat des dels 13 anys al<br />
bàsquet en equips del voltant del Marquesat,<br />
com ara: Alginet, Benifaió, o també més lluny<br />
a Xàtiva i València, l’etapa com a entrenador<br />
començava i l’oportunitat que se’m va posar<br />
davant per poder formar part del cos tècnic<br />
d’entrenadors, d’un dels clubs de Londres<br />
amb més evolució dels últims anys estava ahí.<br />
Tot va començar quan a través del col·legi de<br />
Londres on estava fent les pràctiques de la<br />
Universitat l´entrenador de bàsquet del mateix<br />
Institut em va posar en contacte amb el<br />
director esportiu d’un club de bàsquet, el qual<br />
em va explicar que necessitaven un entrenador<br />
de bàsquet al ¨staff¨ del club de cara a la<br />
temporada següent. I en passar l’estiu de 2016<br />
em vaig embarcar cap allí.<br />
Els London Thunder Basketball, situats al<br />
districte de Lewisham de Londres, són un<br />
club de bàsquet de només 9 anys de vida.<br />
Fundat, presidit i entrenat per l’exjugador<br />
professional dels Lakers de Los Angeles,<br />
Steve Bucknall, el qual va ser el primer jugador<br />
britànic que va jugar a l’NBA, allà pels<br />
anys 89 i 90. L’acadèmia de bàsquet disposa<br />
d’un equip per categoria infantil, cadet, juvenil<br />
i senior, llevat que els menors de 12 anys<br />
entrenen tots en un mateix grup, sense competir<br />
en una lliga. A diferència d’ací, a les illes,<br />
el bàsquet no és un esport popular, ja que el<br />
futbol, rugby i cricket acaparen totes les mirades<br />
i l’atenció pública, però que a poc a poc<br />
i amb ajudes institucionals està creixent a un<br />
ritme molt elevat. L’objectiu d’aquesta entitat<br />
esportiva és la de formar jugadors de bàsquet<br />
per tal que arriben al màxim nivell possible i<br />
aplegar a l’elit d’aquest esport, fins i tot del<br />
fet que Universitats dels Estats Units o Canadá<br />
es fixen amb ells per proposar-los ofertes<br />
acadèmiques i esportives molt suculentes. De<br />
fet, en acabar aquesta temporada, 3 jugadors<br />
han fet les maletes cap a l’Amèrica del Nord<br />
per tal de jugar a les Universitats d’allí. A més<br />
a més, aquest club disposa de diversos jugadors<br />
a les diferents categories de les seleccions<br />
nacionals d’Anglaterra.<br />
La meua funció al club era la de formar<br />
part del cos de tècnics de bàsquet per tal d’entrenar<br />
al grup de xiquets i xiquetes menors de<br />
12 anys i també de tècnic ajudant a l’equip<br />
d’infantils (13 i 14 anys), el qual quedarem<br />
primers de la “Premier South League of England”,<br />
que ve a ser la primera categoria a nivell<br />
nacional d’Anglaterra al grup del Sud.<br />
Després als Play-off, vam superar els octaus i<br />
quarts de final i disputarem la final a quatre a<br />
la ciutat de Manchester. La semifinal va ser<br />
molt igualada i finalment aconseguirem la<br />
victòria donant pas així a jugar la final, el qual<br />
fórem superats per l’equip de la localitat de<br />
Worthing, en un partit que es va decidir en els<br />
últims minuts de l’encontre a favor d’ells.<br />
Destacar també la temporada dels diferents<br />
equips de London Thunder que aplegaren a<br />
disputar la final a quatre de les seues respectives<br />
categories. Elevant així la reputació del<br />
club i fent créixer aquest esport no majoritari<br />
al Regne Unit.<br />
La veritat que personalment ha sigut una<br />
temporada satisfactòria, malgrat que ens acomiadarem<br />
d’una manera agra perdent la final<br />
que ens haguera donat el títol com a millor<br />
equip infantil d’Anglaterra. Però al cap i a la<br />
fi, per a ser la primera temporada a les illes<br />
britàniques, especialment per a mi ha sigut de<br />
10, ja que una temporada que en teoria és per<br />
a conéixer i adaptar-me al bàsquet anglés, tals<br />
com la forma de jugar, el sistema de competició,<br />
el reglament, la filosofia que tenen els<br />
clubs respecte a la formació dels esportistes,<br />
a més a més amb l’idioma anglés, podríem dir<br />
que després d’uns primers mesos difícils, al<br />
final ha sigut tot un èxit.<br />
En vistes de futur, després del bon final de<br />
temporada em van oferir la renovació per la<br />
qual ho vaig consultar amb la meua família i<br />
setmanes després vaig acceptar, pel que en setembre<br />
tornaré cap a les illes per emprendre<br />
el repte.<br />
Jordi Lloret Bartual<br />
COL·LABORACIONS<br />
112<br />
113
30anys ja!!!<br />
COL·LABORACIONS<br />
Trencar murs<br />
Trencar murs, obrir tanques, eliminar estereotips,<br />
despenjar etiquetes, en definitiva<br />
lluitar en un món masculinitat com al món del<br />
futbol, és la lluita del dia a dia de les xiquetes<br />
que un dia decideixen practicar l’esport que<br />
més els agrada, jugar al futbol.<br />
Vivim un bon moment al futbol femení,<br />
cada vegada són més les xiquetes que s’animen<br />
a donar el pas, tal volta el recolzament<br />
que rep per part de mitjans de comunicació, i<br />
que les administracions han decidit donar<br />
una espenta guanyada sobradament, guanyada<br />
amb el silenci, la discreció que sols elles<br />
saben fer-ho i l’esforç de les escoles i clubs de<br />
futbol, apostant per un esport que res té a<br />
vorer amb el futbol masculí, aquest és el primer<br />
pas per obrir les portes tant de temps tancades,<br />
les portes de pares i mares, les portes<br />
dels dirigents, les portes d’una societat amb<br />
massa judicis emet per endavant.<br />
Tenim dos referents al nostre país de clubs<br />
de futbol amb un projecte al futbol femení assentat<br />
i real, dos referents a tot arreu i escoles<br />
amb una projecció més enllà de les nostres<br />
fronteres, escoles en molts anys de trajectòria<br />
formant esportistes, tant el València CF, i el<br />
Llevant U.E són eixos referents dels quals<br />
podem estar satisfets de l’eina i dels resultats,<br />
però seria injust deixar de nomenar altres escoles<br />
que no per menys repercussió són<br />
menys importants, escoles com la de Vila-real<br />
C.F, Picassent CF, Mislata C.F, Manises, Aldaia,<br />
Bétera, Alzira, Carcaixent… i moltes<br />
més, que amb molt esforç tiren endavant els<br />
seus projectes recolzant el futbol femení.<br />
Però hui ens detindrem per donar-li el reconeixement<br />
que mereix l’Escola de futbol femení<br />
del Llevant U.E, una escola que acaba<br />
una temporada històrica amb 5 títols de lliga,<br />
un dels quals títols, és el de lliga en la categoria<br />
de “cadete”, aconseguit per una de les nostres<br />
xiquetes del poble.<br />
Aida Parrilla Querol,<br />
Campiona de lliga 2016-<strong>2017</strong>,<br />
Llevant femení cadete – infantil A<br />
Enhorabona!!!!<br />
Enguany, tots aquells nascuts en l’any 1987<br />
arribem a la “majoria” d’edat!!! I és que fins<br />
ara sols hem anat formant-nos i adquirint experiències,<br />
tractant de gaudir el màxim possible<br />
i sempre en germanor i bona harmonia.<br />
Som una quinta molt participativa, que li<br />
agrada estar en tots els “eventos” i no pedres<br />
res. Que som tan bons per a fer faena i complir<br />
en el que siga com per anar de “verbena” i<br />
aguantar fins a l’esmorzar. Però sempre junts<br />
i units, xicons i xicones, i tots a una.<br />
Per tot això, volem fer partícip al nostre<br />
volgut poble d’aquesta data tan important per<br />
a nosaltres. Una data que celebrarem com requereix<br />
l’ocasió!!!<br />
I deixar constància que passe el que passe<br />
la Quinta del 87 sempre estarà present i participant<br />
de la festa!!!!<br />
MOLT BONES FESTES A TOTS I TOTES I A GAUDIR!<br />
La Quinta del 87<br />
COL·LABORACIONS<br />
114<br />
115
Quintos 40anys<br />
Quinta del 67 (1967-<strong>2017</strong>)<br />
50 anys d’amistat<br />
COL·LABORACIONS<br />
Enguany en fem 40! Sí, sí, <strong>2017</strong> és l’any del<br />
nostre 40 aniversari. I hem organitzat un dia,<br />
el 15 de juliol, per celebrar tots estos anys que<br />
hem estat junts; esmorzar, xaranga, traques,<br />
dinars, rises i fotos per poder recordar estos<br />
moments per molts anys.<br />
Ah, i no faltarà ningú, els que vivim ací i<br />
els que vindran eixe dia per juntar-nos tots. I<br />
amb els que viuen molt lluny ens connectarem<br />
i almenys un dia estar tots de festa.<br />
Perquè hi ha una cosa que no canvia, pots<br />
tindre molts amics que van passant al llarg de<br />
la nostra vida, ja siga per estudis, treball, aficions,<br />
etc, però els amics de la quinta sempre<br />
formen una part fonamental de la nostra vida.<br />
Per això, tots junts a celebrar-ho!!<br />
En 1967 va nàixer Nicole Kidman, Benicio del<br />
Toro, Pamela Anderson, Júlia Roberts, Boris Becker,<br />
Carla Bruni o Fernando Tejero, entre altres.<br />
També va ser l’any que va morir el “Che<br />
Guevara”, i es va produir la guerra dels 6 dies<br />
entre Israel, Egipte, Síria i Jordania.<br />
Es va realitzar el primer trasplantament de<br />
cor de la història i es va fer la primera retransmissió<br />
global via satèl·lit.<br />
Els Beatles llançaren Sto. Pepper’s, i es<br />
van crear les bandes Status Quo, Genesis o<br />
Jethro Tull.<br />
Però per a tots nosaltres, el més important<br />
de 1967 és que va ser l’any en que vam nàixer.<br />
Hem viscut moltes experiències junts, des<br />
de xicotets a l’escola, en “Dña Pepita”,” Dña<br />
Coloritos”, “D.José”, “D.Angel”,”D. Enrique”…<br />
Hem crescut jugant al carrer, pels camps,<br />
pel riu, sense aparells electrònics, ni xarxes socials,<br />
sense activitats extraescolars… i hem<br />
gaudit molt.<br />
Després cada un se’n va anar cap a un lloc,<br />
uns estudiant, altres treballant, però mai hem<br />
perdut el contacte.<br />
Cada un de nosaltres es dedica a una cosa,<br />
pensa d’una manera diferent, té una ideologia,<br />
una quadrilla d’amics… Però quan estem junts<br />
som “els quintos”, els amics de tota la vida, i<br />
gaudim del moment, fent un dinar, parlant o<br />
ballant si ve el cas.<br />
Enguany és un any molt especial per a<br />
nosaltres, complim 50 anys, mig segle, que es<br />
diu molt prompte. Com passa el temps!, pareix<br />
l’altre dia quant vam prendre la Comunió i<br />
ara ja tenim fills a punt de casar-se.<br />
Han passat 50 anys des de que vam nàixer,<br />
50 anys d’alegries, de penes, de vivències i<br />
d’amistat.<br />
50 anys, que volem celebrar de forma especial.<br />
Al matí farem la despertà, després esmorzarem<br />
i per a dinar, “paelleta”, on de segur que ens<br />
tornarem a contar històries de la infància, i projectes<br />
de futur. Amb harmonia i molta il·lusió.<br />
De segur que seguirem celebrant aniversaris<br />
molts anys, almenys 50 més.<br />
Perquè la Quinta del 67 és, probablement,<br />
LA MILLOR QUINTA DEL MÓN.<br />
COL·LABORACIONS<br />
116<br />
117
COL·LABORACIONS<br />
L'any 1966 no va ser un any fàcil al món,<br />
tampoc a Espanya ni molt menys a <strong>Llombai</strong>.<br />
Va ser l'any del bany del ministre Manuel<br />
Fraga en la platja de Palomares, on uns dies<br />
abans va caure una Bomba H dels Estats Units,<br />
per a demostrar que no hi havia perill de radioactivitat;<br />
també va ser l'any de les proves<br />
nuclears dels Estats Units, i les de França a<br />
Munuroa, I del mundial d'Anglaterra.<br />
Aquell llunyà any naixeren els futbolistes<br />
Stoichcov, Romario i Lubo Penev, la model<br />
Cindy Crawford, Marta Sánchez, Lorenzo<br />
Silva, Gabino Diego o Lucía Etxevarría.<br />
Però també va ser l'any en el qual al nostre<br />
poble van nàixer un grup de xiques i de xics,<br />
els quintos del 66.<br />
Els quintos del 66<br />
Han passat més de 50 anys d'aquells esdeveniments,<br />
mig segle.<br />
Amb els companys i companyes d'escola<br />
sempre hi ha un «lligam especial», hem viscut<br />
en la mateixa època, una munió d'experiències<br />
junts, ens coneixem prou bé... i una cosa és ben<br />
certa, els amics de la infància sempre estan ahí.<br />
La festa del 50é aniversari i el dia dels<br />
quintos de les <strong>festes</strong> d'agost generalment reforcen<br />
eixe lligam.<br />
I com no podia ser d'altra manera, els nascuts<br />
en 1966 vam decidir celebrar la festa del<br />
nostre 50è aniversari el setembre passat.<br />
Malgrat que no pogueren assistir alguns<br />
dels nostres quintos, sí que hi vingueren altres<br />
que, si bé no formaren part de la nostra infantesa,<br />
les circumstàncies de la vida els ha<br />
dut al nostre benvolgut poble.<br />
Sols va ser una jornada, però de gran intensitat<br />
en la qual, en matèria de logística, cadascú<br />
va aportar el que va poder; però el que<br />
realment voldria destacar és que va ser un dia<br />
complet de festa, diversió i confraternització.<br />
És un orgull formar part d'esta quinta!;<br />
esperem que esta tradició, encara incipient,<br />
es mantinga viva. Vixca la quinta del 66!<br />
Enrique Cambronero i Forés<br />
Saluda Regina<br />
És un plaer dirigir-me en nom de<br />
les festeres i els festers, a tots els<br />
llombaïns i llombaïnes i a tots<br />
aquells amics que ens acompanyen.<br />
Així, convidar-vos<br />
perquè ens feu costat en estos<br />
dies d'alegria i diversió.<br />
Hem preparat actes per a<br />
gent de tota edat que de<br />
segur vos agradaran, en<br />
estes <strong>festes</strong> en honor a Sant<br />
Francesc de Borja.<br />
Serà una satisfacció que<br />
gaudisquen de les celebracions,<br />
i de la festa.<br />
Procurarem que tot<br />
vaja de meravella, i<br />
que siguen uns dies<br />
inoblidables.<br />
QUE PASSEN UNES BONES FESTES D'ESTIU!<br />
118<br />
119
Saluda President<br />
Benvolguts Llombaïns i Llombaïnes,<br />
Per fi ha arribat el moment tan esperat<br />
per nosaltres, junt a tots els Festers i<br />
Festeres, participarem i ens farem càrrec<br />
que el poble de <strong>Llombai</strong> passe les<br />
millors <strong>festes</strong> possibles.<br />
Volem agrair a totes les entitats, associacions,<br />
corals, grups culturals<br />
i patrocinadors, ja que<br />
ens ajuden a fer les Festes<br />
de <strong>Llombai</strong> més fàcils i a<br />
l’Ajuntament de <strong>Llombai</strong>,<br />
pel seu recolzament durant<br />
tot l’any.<br />
Només em queda desitjar<br />
a tot el poble, i com<br />
no, als pobles veïns, a<br />
participar en estos dies<br />
de festa i que visqueu en<br />
primera persona tots els<br />
actes programats.<br />
MOLT BONES FESTES!!!<br />
i VISCA LLOMBAI!!!<br />
127
DILLUNS 14 D’AGOST<br />
20.00 h. Semifinals del campionat de Pàdel<br />
al poliesportiu.<br />
20.00 h. Semifinals del campionat de futbet<br />
al poliesportiu.<br />
DIMARTS 15 D’AGOST<br />
20.00 h. Finals del campionat de Pàdel al<br />
poliesportiu.<br />
21.00 h. Final del campionat de futbet al<br />
poliesportiu.<br />
DIMECRES 16 D’AGOST<br />
21.00 h. V Jornades de Música Rafael<br />
Sanz-Espert amb l´actuació del<br />
Quartet de Corda València, als<br />
Claustres.<br />
DIJOUS 17 D’AGOST<br />
17.30 h. Al saló d´actes de l´Ajuntament<br />
estarà exposada la Copa del Campió<br />
de Lliga, València Basket.<br />
19.30 h. Xerrada-col·loqui al saló d´actes<br />
de l´Ajuntament. “La cultura de<br />
l´esforç”. On intervindrà el President<br />
de València Basket, el llombaí<br />
Vicente Solá.<br />
21. 00 h. V Jornades de Música Rafael<br />
Sanz-Espert amb l´actuació del<br />
quintet de metall Art of Brass, a<br />
la plaça de l’Església.<br />
PROGRAMA de FESTES<br />
DIVENDRES 18 D’AGOST<br />
NIT DELS QUINTOS<br />
III Concurs de tapes Festes de <strong>Llombai</strong><br />
amb la col·laboració dels bars del poble.<br />
21.00 h. Concentració de quintos en RES-<br />
TAURANT EL MOLINER i eixida<br />
cap a la Plaça Major amenitzada<br />
per la Xaranga de <strong>Llombai</strong>.<br />
22.30 h. Sopar de quintos i ball en la Plaça<br />
Major, amb l´orquestra FUEGO<br />
03.00 h. Macrodiscomòbil de Quintos al<br />
Poliesportiu , organitzada pels<br />
festers. D.J. Ismael Canet i Rafa<br />
López.<br />
DISSABTE 19 D´AGOST<br />
PRESENTACIÓ FESTERS<br />
III Concurs de tapes Festes de <strong>Llombai</strong><br />
amb la col·laboració dels bars del poble.<br />
21.30 h. Concentració de les autoritats en<br />
l’Ajuntament per a l´arreplega<br />
dels festers.<br />
23.00 h. Acte de presentació dels festers<br />
<strong>2017</strong> a la Plaça Major, seguit de<br />
l´actuació: “EL REGRESO DE<br />
LA DÉCADA<br />
03.00 h. Macrodiscomòbil Gold Night al<br />
Poliesportiu, organitzada pels festers.D.J.<br />
Ismael Canet i Rafa López.<br />
DIUMENGE 20 D’AGOST<br />
FESTIVITAT DE SANT FRANCESC<br />
DE BORJA<br />
10.00 h. Volteig general de campanes.<br />
10.00 h. Final del torneig de Petanca.<br />
11.30 h. Cercavila de la banda Unió Protectora<br />
Musical de <strong>Llombai</strong>.<br />
11.45 h. Concentració d´autoritats i festers<br />
a la Plaça Major.<br />
12.00 h. Eucaristia solemne en honor a<br />
Sant Francesc de Borja.<br />
III Concurs de tapes Festes de <strong>Llombai</strong><br />
amb la col·laboració dels bars del poble.<br />
19.45 h. Concentració d´autoritats i festers<br />
a la Plaça Major.<br />
20.00 h. Processó en honor a Sant Francesc<br />
de Borja. Tot seguit Castell de<br />
Focs artificials.<br />
21.00 h. Concert de <strong>festes</strong> a la Plaça Major<br />
oferit per la banda Unió Protectora<br />
Musical de <strong>Llombai</strong> amb la col·laboració<br />
d’Andreu Valor i l’escola<br />
de danses d’Alfarb, patrocinat<br />
per l’Ajuntament.<br />
DILLUNS 21 D’AGOST<br />
DIA DELS MAJORS<br />
III Concurs de tapes Festes de <strong>Llombai</strong><br />
amb la col·laboració dels bars del poble.<br />
12.00 h. Festa de l´aigua i cervesa a la<br />
Plaça de La Creu. Organitzada<br />
pels festers.<br />
18.00 h. Berenar en la Llar del Jubilat per<br />
a tots els majors. Organitzat per<br />
la UDP i patrocinat per l’Ajuntament.<br />
18.30 h. Entrega de trofeus del Torneig de<br />
Petanca, patrocinat per l´Ajuntament,<br />
a la Llar del Jubilat.<br />
19.00 h. VI Volta a peu Festes de <strong>Llombai</strong><br />
organitzada pel club esportiu La<br />
Porte Fresca i patrocinat per<br />
l´Ajuntament. Categories fins a<br />
cadet.<br />
20.30 h. Actuació de l’Orfeó d’Aldaia a<br />
l’Auditori Municipal.<br />
22.00 h. Sopar i ball a la Plaça Major amb<br />
animació musical patrocinada per<br />
RESTAURANT EL MOLINER.<br />
DIMARTS 22 D’AGOST<br />
DIA DEL XIQUET<br />
Tots els xiquets entren debades a la Piscina<br />
Municipal.<br />
11.00 h. “Macrotobogan” d´aigua de La<br />
Plaça de La Creu fins al carrer<br />
Mestre Torres.<br />
III Concurs de tapes Festes de <strong>Llombai</strong><br />
amb la col·laboració dels bars del poble.<br />
13.00 h. Paella gegant a La Plaça de La<br />
Creu organitzada pels festers.<br />
18.30 h. Marxa ciclista al Parc de Sant Antoni<br />
per a tots els xiquets, organitzada<br />
pel club BTT Colaita Extrem.<br />
21.00 h. Cercavila del fanalet, organitzada<br />
per l´Associació de Veïns de <strong>Llombai</strong>,<br />
amenitzada per la colla de<br />
dolçainers La Xamosia, acte patrocinat<br />
per l’Ajuntament.<br />
22.00 h. Sopar i ball a la Plaça Major, amb<br />
animació musical patrocinada per<br />
RESTAURANT EL MOLINER<br />
132<br />
133
DIMECRES 23 D’AGOST<br />
DIA DE LA DONA I DE L’HOME<br />
10.00 h. Esmorzar de germanor a la Plaça<br />
Major.<br />
11.30 h. Campionat de truc i burro a la<br />
Llar del Jubilat.<br />
III Concurs de tapes Festes de <strong>Llombai</strong><br />
amb la col·laboració dels bars del poble.<br />
13.00 h. Festa de cervesa més tapa amb<br />
Xaranga, a la Plaça de La Creu,<br />
organitzada pels festers.<br />
20.00 h. Concert de l’Agrupació Coral del<br />
Marquesat a l´Auditori Municipal.<br />
22.00 h. Sopar i ball a la Plaça Major, amb<br />
animació musical patrocinada per<br />
RESTAURANT EL MOLINER.<br />
DIJOUS 24 D’AGOST<br />
NIT DE LA TORRADA<br />
12.30 h. Concentració a la Plaça Major per<br />
a degustació de tapes als bars del<br />
poble, acompanyats per la colla<br />
de dolçainers Honorat Gil.<br />
18.00 h. Parc infantil amb unflables a<br />
l´Avinguda País Valencià.<br />
18.00 h. Taller Infantil a l´Avinguda País<br />
Valencià amb la col·laboració de<br />
l’acadèmia Aula Oberta.<br />
20.00 h. Partida de Pilota al carrer Forn<br />
del Mig<br />
22.00 h. Sopar, Torrada, i ball a la Plaça<br />
Major amb l’orquestra NEXUS<br />
03.00 h. Discomòbil Anticrisi al Poliesportiu,<br />
organitzada pels festers. D.<br />
J. Rafa López i Luis Abad.<br />
DIVENDRES 25 D’AGOST<br />
NIT DE LES DISFRESSES<br />
12.30 h. Concentració a la Plaça Major per<br />
a degustació de tapes als bars del<br />
poble acompanyats per La Xaranga<br />
de <strong>Llombai</strong>.<br />
18.00 h. Carrera ciclista organitzada per<br />
la Penya Ciclista del Marquesat i<br />
patrocinada per l´Ajuntament de<br />
<strong>Llombai</strong>. En finalitzar, lliurament<br />
de premis.<br />
22.00 h. Desfilada de disfresses per als<br />
més menuts acompanyada per<br />
la Batucada, des de La Plaça de<br />
la Creu fins a la Plaça Major.<br />
23.00 h. Sopar i ball a la Plaça Major amb<br />
l´orquestra MONTECRISTO<br />
01.00 h. Desfilada de disfresses (amb jurat<br />
I premis) acompanyada per la<br />
Batucada i Xaranga.<br />
Eixida des del RESTAURANT EL<br />
MOLINER fins a la Plaça Major.<br />
03.00 h. Macrodiscomòbil de disfresses al<br />
poliesportiu organitzada pels festers.<br />
D.J. Ismael Canet i Rafa López.<br />
DISSABTE 26 D’AGOST<br />
NIT DE LES PAELLES<br />
12:00 h. Bous al carrer infantils. Recorregut<br />
de la Plaça La Creu fins la Plaça<br />
Major. Concurs de retalladors i<br />
festa de l’espuma.<br />
19.30 h. Partida d’exhibició de frontenis<br />
organitzada pel club de Frontenis<br />
de <strong>Llombai</strong>, al Poliesportiu del<br />
Parc de Sant Antoni.<br />
22.30 h. Paella gegant a la Plaça Major<br />
patrocinada per l’Ajuntament. Tot<br />
seguit ball amb l’orquestra NEXT<br />
03.00 h. Macrodiscomòbil fluor al poliesportiu<br />
organitzada pels festers.<br />
D.J. Ismael Canet i Rafa López.<br />
DIUMENGE 27 D’AGOST<br />
DIA DE L’ESPECTADOR<br />
19.00 h. Teatre a l’Auditori Municipal, a<br />
càrrec del grup de teatre “EL SAI-<br />
NET” d’Alfarp, que representarà<br />
l’obreta: “DE SACRISTÀ A TO-<br />
RERO”. A continuació es projectarà<br />
un vídeo amb les fotos de<br />
totes les <strong>festes</strong>.<br />
L’Ajuntament de <strong>Llombai</strong> vos desitja unes bones <strong>festes</strong><br />
i agraïx la col·laboració de totes aquelles<br />
persones i entitats que ajuden a fer-les realitat.<br />
134<br />
135
INDICACIONS PER A LA SETMANA DE FESTES<br />
•Concurs de tapes.<br />
Durant la setmana de <strong>festes</strong>, podreu passar pels bars del poble i degustar<br />
tapa + beguda per 2,50 euros. L’horari serà preferentment de 13.00 h a<br />
15.00 h i de 19.00 h a 21.00 h.<br />
Hi haurà paperets per a votar les tapes ( de l’1 al 5 si vos ha agradat<br />
menys o més). L´últim dissabte es farà recompte de vots i s´entregarà un<br />
premi al bar guanyador.<br />
Participaran els següents establiments: Ca Ladio, Ca La Mariana, Kepan´s,<br />
Bar Marquesat, Ros Studio, Tabick, Restaurant Moliner, M & F Cafeterías.<br />
• El Dia del Xiquet<br />
L´entrada a la piscina serà debades per als xiquets fins als 14 anys.<br />
• Esmorzar del dia de la Dona i l´Home<br />
Cal passar per l’Ajuntament a traure el tiquet.<br />
• Nit de la Torrada.<br />
L´Ajuntament farà els entrepans a la Placeta de Nelo.<br />
Cal traure tiquet.<br />
• Nit de les Paelles<br />
Es celebrarà el dissabte, 26 d’agost, per la nit, a la Plaça de l’Ajuntament.<br />
L´Ajuntament prepararà una paella gegant. Cal traure tiquet<br />
• Concurs de disfresses.<br />
Des del dia 21 fins al dia 25 d´agost, podreu passar per l´Ajuntament per<br />
a inscriure-vos en el concurs de disfresses.<br />
• Tiquets:<br />
Del 14 al 21 d’agost es podran adquirir a l’Ajuntament els tiquets per a<br />
l’Esmorzar del Dia de la Dona i l’Home (2€), la Nit de la Torrada (2€) i Nit<br />
de les Paelles (3€).<br />
• Bar de la Plaça:<br />
Es fa saber que en el bar de la plaça es podran adquirir entrepans amb<br />
previ encàrrec.<br />
136<br />
GUIA DE CONSELLS PRÀCTICS<br />
Per unes <strong>festes</strong> segures i responsables<br />
Les <strong>festes</strong> hem de gaudir-les al màxim, sense passar-nos-en i sense perdre’ns res. Ara que ja<br />
notem el cor de l’estiu, que els carrers s’engalanen i comença la nostra festa més característica,<br />
l’Ajuntament de <strong>Llombai</strong> amb la col·laboració de la U.P.C.C.A. de la Mancomunitat de la Ribera<br />
Alta pensem que és important tindre en compte una sèrie de consells per a aquestes <strong>festes</strong>:<br />
Encara que algun amic t’insistisca, SI NO VOLS BEURE NO HO FACES, NO SERÀS L’ÚNIC.<br />
Hi ha molta gent que no utilitza l’alcohol per divertir-se. Sigues ferm en la teva decisió de no<br />
beure.<br />
L’alcohol forma part de les revetlles, els esmorzars, el concurs de paelles, etc. SI VAS A BEURE,<br />
FES-HO AMB MODERACIÓ. Si abuses de l’alcohol recorda: no agafes el cotxe ni la moto, la<br />
teva capacitat de reacció no està al 100%.<br />
Si ets pares recorda que EN FESTES, L’EDAT MÍNIMA PER BEURE SEGUEIX SENT ELS 18<br />
ANYS. Encara que els més joves es posen pesats cal procurar que no beguen. Si ets adult i a<br />
més a més pare sigues un bon exemple.<br />
EL QUE EL TEU FILL O FILLA BEGA DURANT LES FESTES NO ÉS EL NORMAL, com a<br />
pares hem de deixar de normalitzar aquest comportament i aportar alternatives a aquest tipus<br />
de consum. ENCARA QUE ELS PARES ESTIGUEM DE FESTA SEGUIM SENT RESPON-<br />
SABLES DELS NOSTRES FILLS I FILLES.<br />
Recorda que LES BEGUDES ENERGÈTIQUES NO SÓN REFRESCS, beure aquests tipus de<br />
begudes en edat adolescent pot implicar diferents problemes, a més a més, barrejar-les amb alcohol<br />
augmenta el perill d’una forta intoxicació etílica. Si ets pare no ho confongues amb una<br />
beguda innòcua.<br />
Si ets jove, recorda que abusar de l’alcohol et va a afectar més que a un adult. No oblides! QUAL-<br />
SEVOL CONSUM D’ALCOHOL TÉ CONSEQÜÈNCIES PER A LA TEVA SALUT.<br />
Si beus, NO ET PASSES AMB LES COPES NI BARREGES BEGUDES. Evita la beguda<br />
destil·lada d’alta graduació com la cassalleta. CONEIXEMENT!!<br />
SOPA BÉ, que són moltes les hores que vas a estar de celebració i l’organisme necessita combustible.<br />
Recorda que en FESTES també hi ha gent que treballa. CONTROLA ELS SOROLLS, hi ha uns<br />
altres que han de matinar.<br />
UTILITZA EL 112 en situacions d’emergència.<br />
i sobretot anem a passar-ho molt bé, estem en Festes!!<br />
AJUNTAMENT<br />
DE LLOMBAI<br />
137<br />
UNITAT DE PREVENCIÓ COMUNITÀRIA<br />
EN CONDUCTES ADDICTIVES DE LA<br />
MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA<br />
646 951 096 - 646 262 036<br />
upc@manra.org
Guia<br />
Comercial
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
142<br />
143
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
144<br />
145
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
146<br />
147
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
148<br />
149
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
150<br />
151
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
152<br />
153
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
154<br />
155
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
VENTA – INSTAL·LACIÓ – MANTENIMENT<br />
ULISES-SANZ<br />
• ELECTRODOMÈSTICS<br />
• CLIMATITZACIÓ<br />
• MAQUINARIA D’HOSTELERÍA<br />
• TELECOMUNICACIÓ (ANTENES)<br />
BONES FESTES!<br />
“Consulta les millors ofertes al fullet mensual”<br />
156<br />
157
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
158<br />
159
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
160<br />
161
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
162<br />
163
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
164<br />
165
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
166<br />
167
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
168<br />
169
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
170<br />
171
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
Sol Ferrando Cervera<br />
Economista<br />
Sol.ferrabdi@censere.es<br />
Rosana Dura Casanova<br />
Abogada<br />
mòbil 606 384 495<br />
Rosana.dura@censere.es<br />
172<br />
173
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
174<br />
175
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
176<br />
177
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
178<br />
179
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
180<br />
181
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
182<br />
183
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
184<br />
185
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
186<br />
187
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
188<br />
189
GUIA COMERCIAL<br />
GUIA COMERCIAL<br />
190<br />
191
GUIA COMERCIAL<br />
SEGURETAT<br />
POLICIA LOCAL ......................................962 550 457 / 647 703 871<br />
GUÀRDIA CIVIL (LLOMBAI) ............................................962 550 406<br />
GUÀRDIA CIVIL (VALÈNCIA) ..........................................................062<br />
GUÀRDIA CIVIL TRÀNSIT................................................ 963 695 899<br />
CONSORCI DE BOMBERS .............................................963 481 252<br />
AGENT MEDIAMBIENTAL DE LLOMBAI .................669 819 561 / 112<br />
SANITAT<br />
CONSULTA SANITÀRIA DE LLOMBAI .............................962 980 270<br />
CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA CATADAU ......................962 990 223<br />
CENTRE DE SALUT CARLET .............................................962 980 245<br />
HOSPITAL DE LA RIBERA ALZIRA ....................................962 458 100<br />
AMBULÀNCIA DE LA RIBERA .................962 415 008 / 962 415 054<br />
FARMÀCIA LLOMBAI ......................................................962 991 045<br />
FARMÀCIA CATADAU .....................................................962 991 027<br />
FARMÀCIA ALFARP.........................................................962 991 029<br />
EMERGÈNCIES<br />
CENTRE DE COORDINACIÓ GENERALITAT.....................................112<br />
AJUDES<br />
INFORMACIÓ GENERALITAT (TELÈFON PROP) ..............................012<br />
TREBALLADORA SOCIAL ........................962 550 403 / 962 553 043<br />
ASISTÈNCIA AL MENOR .................................................900 100 033<br />
CENTRE DE LA DONA 24 HORAS ...................................900 580 888<br />
INFORMACIÓ A LA DONA AFERS SOCIALS .....................900 191 010<br />
INFORMACIÓ AL CIUTADÀ ............................................963 100 010<br />
INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR ...................................963 511 237<br />
INFORMACIÓ TOXICOLÒGICA........................................915 620 420<br />
SERVEI DE DROGODEPENDÈNCIES ..............................900 161 515<br />
TELÈFON DAURAT TERCERA EDAT...................................900 222 223<br />
TELÈFON ESPERANÇA ...................................................963 916 006<br />
INSTITUCIONS<br />
AJUNTAMENT DE LLOMBAI ...........................................962 550 403<br />
AJUNTAMENT DE CATADAU ..........................................962 550 002<br />
AJUNTAMENT D’ALFARB ...............................................962 990 569<br />
BIBLIOTECA PÚBLICA.....................................................962 990 563<br />
COOPERATIVA AGRÍCOLA MARQUESADO .....................962 550 434<br />
LLAR DELS JUBILATS......................................................662 103 633<br />
C.E.I.P. SANT FRANCESC DE BORJA................................962 980 080<br />
I.E.S CATADAU ...............................................................962 990 754<br />
E.F.A. LA MALVESÍA .......................................................962 550 420<br />
E.F.A. TORREALEDUA .....................................................962 990 878<br />
PARRÒQUIA DE LLOMBAI .............................................962 550 432<br />
PARRÒQUIA DE CATADAU .............................................962 550 037<br />
PARRÒQUIA D’ALFARB...................................................962 550 037<br />
ALTRES SERVEIS<br />
AIGUA POTABLE LLOMBAI .............................................962 990 992<br />
AIGUA POTABLE (AVERIES) ............................................963 860 638<br />
IBERDROLA (ATENCIÓ AL CLIENT) .................................901 202 020<br />
REPSOL BUTÀ ................................................................901 100 100<br />
SERVEF (CARLET) ...........................................................962 531 062<br />
CONF. HIDROGRÀFICA DEL XÚQUER (GUARDA) ............669 843 436<br />
COMUNICACIONS<br />
ESTACIÓ D’AUTOBUSOS VALÈNCIA ...............................963 466 266<br />
AUTOBUSOS BUÑOL .............................963 491 425 / 963 495 113<br />
AUTOBUSOS CÁNOVAS ........................962 550 591 / 607 636 595<br />
RENFE (INFORMACIÓ I RESERVES)................................902 240 202<br />
METRO VALÈNCIA (INFORMACIÓ) ................................900 461 046<br />
AJUDA EN CARRETERA...................................................900 123 505<br />
AEROPORT MANISES.....................................................961 598 500<br />
TAXI ALGINET .................................................................687 535 763<br />
TAXI CATADAU .......................................960 703 737 / 607 017 387<br />
ANUL·LACIÓ DE TARGETES BANCÀRIES<br />
4 B (MASTERCARD, VISA, VISA ELECTRÓN) ....................913 626 200<br />
AMERICAN EXPRESS .....................................................902 111 135<br />
DINNER’S ..................................................................... 917 015 900<br />
EL CORTE INGLÉS...........................................................901 122 122<br />
RED 6000......................................................................915 965 335<br />
SERVI - RED (MASTERCARD, VISA) .................................915 192 100<br />
TARGETA AURORA .........................................................900 121 414<br />
192