Llombai festes 2017

SUMARI
SALUTACIONS
Salutació de l’Alclade .......................................................................................... 5
Introducció a la portada del llibre de festes 2016 ................................................. 6
Composició de la Corporació Municipal ............................................................. 7
Salutación de la Juez de Paz ................................................................................. 8
Salutación del Cura Párroco ............................................................................... 10
Cap de Zona Mediambiental .............................................................................. 11
Protecció Civil .................................................................................................... 12
Valencia Bàsquet ................................................................................................ 13
Himne Llombai .................................................................................................. 14
ASSOCIACIONS
U.D.P Llombai ................................................................................................... 16
Junta Local de la Lluita contra el Càncer - Llombai .......................................... 17
Junta Local Fallera Llombai ............................................................................... 18
Asociación de Amas de Casa y Consumidores Tyrius ....................................... 19
Societat Unió Protectora Musical de Llombai ................................................... 20
Associació de veïns de Llombai ......................................................................... 22
Caritas ................................................................................................................. 23
Club Colombicultura de Llombai ....................................................................... 24
Societat de Caçadors de Llombai ....................................................................... 25
Associació veïns La Ponderosa .......................................................................... 26
El Marquesat ...................................................................................................... 27
Penya ciclista Marquesat .................................................................................... 32
Club Gimnasia Rítmica el Marquesat ................................................................ 33
Agrupament Escolta Marquesat ......................................................................... 34
Club esportiu “La porte fresca” .......................................................................... 35
Club Frontenis Llombai ..................................................................................... 38
Grup d’acció mediambiental del Marquesat ...................................................... 40
Depen de tu ......................................................................................................... 43
Grup excursionista Catadau ............................................................................... 46
Agrupació coral del Marquesat .......................................................................... 47
Filant ................................................................................................................... 48
Llombai i l’Escola de Danses d’Alfarb .............................................................. 50
EDUCACIÓ
CEIP Sant Francesc de Borja ............................................................................. 52
AMPA Llombai .................................................................................................. 54
EFA La Malvesía ................................................................................................ 56
IES Mestre Ramón Esteve .................................................................................. 59
Associació de mares i pares d’alumnes IES Ramón Esteve de
Catadau, Alfarb i Llombai ............................................................................... 62
Agència de Lectura Municipal Sant Joan ........................................................... 63
EFA Torrealedua ................................................................................................. 66
Espai Jove ........................................................................................................... 68
COL·LABORACIONS
José Forés Lahos, periodista, investigador y cronista de Llombai ..................... 72
Centenaria, la dona més major del Marquesat ................................................... 74
Don Manuel de Vilanova i Serra, els Borja i el marquesat de Llombai ............. 76
Acerca del castillo de Llombai ........................................................................... 79
Dos siglos de la banda de Música .......................................................................84
Aula de Naturaleza ............................................................................................. 86
Els coloms .......................................................................................................... 89
Llombai és el meu poble .....................................................................................93
Epidèmia de còlera de 1834 a Llombai .............................................................. 97
La primera falla del poble ................................................................................ 102
L’accident de la diligència a Carlet i altre noticies de l’any 1917 .................... 107
L’assetjament escolar ....................................................................................... 109
Experiència Jordi a UK .................................................................................... 112
Trencar murs ..................................................................................................... 114
Quintos del 87 .................................................................................................. 115
Quintos 40 anys ................................................................................................ 116
Quinta del 67 .................................................................................................... 117
Els quintos del 66 ............................................................................................. 118
Salutacions

SALUTACIONS
SALUTACIONS
SALUTACIÓ ALCALDE
Estimats veïns i veïnes,
Este és el tercer any en què esta Corporació
Municipal s’honra en presentar les
Festes del nostre poble.
Després de passar l’equador d’esta legislatura
continuem treballant, amb
més ànsies que mai, per aconseguir la
millora de qualitat de vida i de l’estat de
benestar dels nostres veïns i veïnes.
Però ara a Llombai torna la festa i tornen
les nits a la plaça, el concurs de tapes, el
dia dels majors, el dia dels xiquets, de
les dones, el gran concert de la nostra
banda, la cercavila del fanalet, la processó
en honor a sant Francesc de Borja,
la nit de disfresses i tants i tants actes
que marquen les nostres tradicions.
Volem fer públic l’orgull que sentim per
les col·laboracions i participacions de
totes les associacions i particulars que
amb les seues vivències i activitats associatives
donen vida i ens van desgranant
històries del nostre poble,
enriquint cada any més el contingut
d’este llibre de festes, que en definitiva
ens parla de gent, ens parla de poble,
ens parla de vida.
I què direm dels festers i festeres del
2017; són l’ànima d’estos dies, i amb el
seu treball i la seua iniciativa han omplit
de joventut, dinamisme i germanor el
programa de les nostres festes.
Esta Corporació Municipal vos desitja a
tots els llombaïns i llombaïnes, als pobles
veïns i amics de Catadau i Alfarp i
de totes les urbanitzacions, així com a
cada un d’aquells que vulgueu visitarnos;
que tingueu les millors festes possibles
en pau, amistat i alegria.
Sr. D. ANSELMO CARDONA PUIG
I tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar,
en la llarga nit del teu poble.
Vicent Andrés Estellés.
6

Introducció a la portada del llibre de festes 2016
COMPOSICIÓ DE LA
corporació muncipal
Alcalde-President:
ANSELMO CARDONA PUIG (PSPV)
Regidors
JOSEP ENRIC FORÉS I ROSSELL (IPL)
Primer Tinent d’alcalde
Urbanisme i Medi Ambient
SIMBIOSI
Considere que té un nom molt encertat;
després de tot, aquest concepte era el que
des del primer moment volia plasmar.
En aquesta portada podem apreciar tres aspectes
que per a mi són importants i que, a
més, com bé diu la definició del títol, “tenen
una relació permanent i estreta per a una
vida en comú”.
El primer d’ells és el POBLE, representat amb
el campanar i el claustre. L’elecció d’aquests
coneguts edificis és deguda a la proximitat
dels mateixos a ma casa. Crec que és un sentiment
que tenim molts; el fet de poder veure
el campanar amb els nostres propis ulls ens
confirma que estem a la nostra “terreta”.
En segon lloc, cal destacar el COLOR, el
qual ens convida a la festa i a l’alegria. Els
colors cridaners ens traslladen a l’estació de
l’any en què ens trobem, l’estiu, i, al mateix
temps, ens fan referència al primer dia de
festes, al sopar de “quintos”, on els carrers
s’omplin de samarretes d’infinitat de colors.
Per últim, i no per ser menys important,
sinó més bé per tot el contrari, podem observar
la MÚSICA. Sense ella no podrien
subsistir els altres dos elements. Xarangues,
cercaviles, processons, concerts, orquestres...
donen vida a les festes del nostre
poble. Per tant, dir que la música és necessària
seria dir poc; realment, és indispensable
en totes les nostres celebracions.
Finalment, m’agradaria agrair a l’Ajuntament
la confiança dipositada en mi per dur
a terme aquesta portada i desitjar bones festes
a tot el poble de Llombai.
Coral Añó.
MARIA JOSE PASTOR BISBAL (IPL)
Segon Tinent d’alcalde
Hisenda, Salut i Benestar Social
RAMÓN GÓMEZ BERNABEU (PSPV)
Tercer Tinent d’alcalde
Esports, Joventut i Festes
VICENTE JAVIER BARTUAL SANZ (PSPV)
Comerç, Agricultura i Treball
SALVADOR CLIMENT PELLICER (IPL)
Cultura i Educació
JOSE FORÉS SANZ (PP)
VICENTE MIGUEL FERRANDO CHULVI (PP)
SUSANA TRINIDAD QUEROL CONCHELL (PP)
VICTORIA EUGENIA CASES PARRILLA (PP)
RAÚL RUBIO DEL VALLE (PP)
7 8

SALUTACIONS
SALUTACIONS
naixements
EMMA BONILLA CABRERA 20/08/2016
LAIA BOIX BARBERÁ 03/11/2016
HUGO MARTí Añó 20/11/2016
MAR FEMENIA BARBERÁ 18/12/2016
DANIEL DE AzA JUANES 20/12/2016
ELENA REQUENA GARCÉS 24/12/2016
QIAOyI WU 18/01/2017
BLANCA DONAT MONTORO 09/02/2017
LAIA HERRERO CLIMENT 24/02/2017
ADRIANA FERRER LOPEz 01/03/2017
MARTíN LLORET ROSALEN 20/04/2017
ERIC FERNANDEz ALCOVER 24/04/2017
IAN MARQUEz ETERO 01/06/2017
SOFIA SANz zHU 25/06/2017
matrimonis
SALUTACIÓ JUTGE DE PAU
He estat convidat recentment per col·laborar
aquest any en el llibre de les nostres festes
d'Agost i em dirigisc a tots vosaltres,
Llombaïnes i Llombaïns, com a nou Jutge
de Pau.
Amb la mateixa confiança que han dipositat
en mi els membres de la corporació municipal,
confie i desitge acostar-me a tots
aquells que necessiten l'atenció d'aquest departament
dins l'Ajuntament de Llombai.
La missió d'un jutge de pau està en ajudar,
orientar i tractar d'instruir un comportament
recte, ferm i imparcial. És per això que
em pose a la vostra disposició amb el meu
nou nomenament, amb el meu treball desinteressat
i la meva lleialtat perquè des d'aquest
jutjat es done el millor suport a les
decisions que em corresponga prendre.
Molts de vosaltres ja em coneixeu i segur
estic que no us defraudaré.
Després de la meva presa de possessió vull
transmetre a la meva antecessora, Na Mª
Rosario del Árbol Monreal, un gran reconeixement
per l'eficàcia en l'exercici de les
seves funcions durant el període transcorregut
en la seva condició com a Jutge de Pau
i per descomptat desitjar a tots els veïns
d’aquesta localitat, de les urbanitzacions
confrontants i com no dels pobles veïns Alfarb
i Catadau que gaudiu d'aquesta setmana
festera, que deixeu els problemes a
casa i que eixiu al carrer per participar dels
actes que Ajuntament, Festeres i Festers han
estat durant molt de temps preparant per a
tots vosaltres. És temps d'unir-nos i junts
fer poble, fer Llombai.
Salutacions.
Juan Manuel Lahoz Bono
DAVID BISBAL TOMÁS y ROSA ANA DELGADO BENAVENT 08/08/2016
FRANCISCO SÁNCHEz CRESPO y ANA LLORET DOMENECH 03/09/2016
ARTURO NAVARRO SANz y CELIA HERRERA FERRIOL 24/09/2016
MANUEL DEL POzO LóPEz y JACkELINE CASTRO PACHECO 24/09/2016
ISMAEL SABATER BONAFÉ y FLORENCIA ANAHI ACEVEDO ARANEDA 07/10/2016
FERNANDO ABEL MOLERO SANCHIS y ROSSANA BISBAL SANTAINÉS 04/11/2016
ANTONIO AGUILAR APARICIO y TRINIDAD CLIMENT MINGUEz 12/11/2016
RAFAEL DE AzA BISBAL y VANESA JUANES ORTIz 16/11/2016
RUBÉN CORRECHER ÁLVAREz y ROCíO MARíN MARTíN 24/11/2016
GONzALO CORREAS GARCíA y MARíA MORCILLO FUENTES 03/12/2016
JOSÉ VTE. MONTANER VANACLOCHA y ANA MARíA QUINTA RODRIGUEz 10/03/2017
ESTEBAN GARCíA GARCíA y ALEXANDRA MADALINA GOGOT 29/04/2017
OSCAR HERRERO MATAMALES y ROBERTO JIMÉNEz CÁRDENAS 02/05/2017
MIGUEL ÁNGEL CABARCOS SACRISTÁN y MARíA JOSÉ MATEU MUñOz 16/06/2017
JESÚS JUAN MARTíNEz PILES y ALICIA SANz ALVEAR 17/06/2017
ALFONSO GARCíA BISBAL y SANDRA BARRERA Añó 23/06/2017
defuncions
CONCEPCIóN CLIMENT CORBERÁ 06/08/2016
JOSÉ FERNÁNDEz GONzALEz 10/10/2016
FIDEL Añó JUAN 30/10/2016
VICENTE DOMINGO SANz NOVERQUES 09/11/2016
BENITO FERRANDO VILLASANTE 24/12/2016
VICENTE MIQUEL ÁLVAREz 10/01/2017
AMPARO VERCHER SERRANO 19/03/2017
ANDRÉS APARISI FERRANDO 29/04/2017
MARíA DEL MAR SÁNCHEz GóMEz 10/05/2017
MANUELA GARCíA CASTELLANO 21/06/2017
9 10

SALUTACIONS
SALUTACIONS
SALUTACIÓ del RECTOR
SALUTACIO CAP de ZONA MEDIAMBIENTAL
Queridos amigos de Llombai.
Al celebrar un año más nuestras fiestas
patronales, me llena de gran alegría saludaros
y desearos unos días de alegría
y de paz con la gente que queremos,
nuestra familia y amigos.
Celebrar la fiesta de San Francisco de
Borja es celebrar nuestra fe, nuestra tradición,
nuestro sentimiento más íntimo;
es lo que nos han enseñado nuestros
padres y mayores, pues una de las
cosas que nos identifican como pueblo
son nuestros patronos.
Antes que hubieran todos los actos que
tenemos estos días en nuestro pueblo,
y que os invito a participar a todos con
gran alegría y respeto, ya celebrábamos
la fiesta de nuestro santo Marques, y
por eso es tan importante que el día 20
de agosto todos vayamos a la Eucaristía
y a la Procesión que es el centro y sobre
lo que gira nuestras fiestas.
Pido a la Virgen del Rosario y a San Antonio
que siempre están pendientes de
nosotros, cuidándonos y protegiéndonos,
que desde el cielo se preocupan
por todos sus hijos, esos que tienen en
Llombai. Cuidando especialmente a los
enfermos y más desfavorecidos de
nuestro pueblo.
Un saludo de vuestro párroco.
Antonio Jesús Teruel Molina.
A més de desitjar a tots els veïns unes
bones festes patronals, vull aprofitar
l’oportunitat que em dóna esta pàgina
del llibre de festes per recordar-vos que
com Agent mediambiental entre altres
tasques tinc la responsabilitat de vetllar
pel benestar de les nostres muntanyes i
per tant, fer un control de qualsevol
activitat que es realitze en la forest del
terme de Llombai.
En estos últims temps hi ha hagut un
augment de la gent que transiten per les
muntanyes, tot i que això és molt saludable
per a les persones, està provocant
una excessiva pressió sobre el medi.
Per a fer estes activitats més sostenibles
en el temps, conjuntament amb l´ajuntament
mitjançant el voluntariat ambiental,
estem prenent una sèrie de
mesures per a intentar reduir l’impacte
negatiu de les diferents activitats que es
desenvolupen.
Les actuacions principals estan centrant-se,
en racionalitzar l´ús de les sendes,
control de vehicles de motor,
treball de regeneració de zones degradades,
repoblacions forestals, tasques
informatives, treballs de conscienciació
ciutadana i sancions als infractors de les
normes vigents.
Agrair la bona disposició de les diferents
entitats i associacions del poble
que fan ús de la muntanya perquè ajuden
a fer més fàcil la nostra tasca.
Cap de zona Mediambiental de Llombai
José Maria Ibañez Casaña
11
12

SALUTACIONS
PROTECCIÓ CIVIL de LLOMBAI
SALUTACIONS
El motiu d’aquestes línies és donar a conèixer
la llavor d’un grup de voluntaris
d’ací del poble que treballen perquè les
coses funcionen correctament, que hi
haja ordre, així com per a poder ajudar
a tots aquells que ho necessiten o si la
situació ho requereix, de forma altruista
i desinteressada.
Esta gent sempre estan a punt i dispostos
per a col·laborar ja siga en: Sant Antoni i
el Mercat dels Borja, les festes, les Falles,
les fogueres, la volta ciclista o qualsevol
acte o competició esportiva, etc.
A tot açò, també s’encarreguen de la vigilància
del Monte públic, així com del
control de sendes i camins; També estan
preparats per a quan hi ha incendis,
inundacions, desaparició de persones i
sempre es pot contar en la seua ajuda
siga l’hora que siga.
Per a tots aquells que ho necessiten este és
el telèfon de Protecció oficial: 667 596 461
Al qual poden cridar per qualsevol
emergència, ja que està en marxa les 24
hores del dia.
També volen fer saber a tot el personal
que és un grup obert on caven tots
aquelles persones que vulguen fer-se
voluntaris i ajudar en el poble o en la
muntanya, ja que açò és una cosa de
tots i totes i la col·laboració és fonamental
per a poder cuidar i mantindré el
nostre patrimoni, i que estiga tot net i
en ordre a poder ser.
Un exemple d’aquesta participació la
tenim en la persona de Francisco Rafael
Esteve Canet, qui és un actiu col·laborador
en el Quartel de la Guardia Civil
de Llombai, motiu pel qual el passat 12
d’octubre de 2016 en la Comandància
de la Guardia Civil de la Comunitat Valenciana,
en el Quartel de Cantarranes
(València), li feren un reconeixement on
el general Santa Fe i el delegat del govern
Juan Carlos Moragues, li feren entrega
d’un diploma en reconeixement a:
“su destacada colaboración activa y desinteresada
con el Puesto Principal de
Llombai, participando en labores de
búsqueda de personas desaparecidas, en
la prevención y extinción de incendios
forestales, así como en la lucha contra
la delincuencia en la demarcación de
este pueblo”.
Per tot açò, el Grup de Protecció Civil
de Llombai informa de la seua llavor,
s’obri per a tots aquells que vulguen
col·laborar i aprofita per a desitjar unes
MOLT BONES FESTES a TOT el
POBLE de LLOMBAI!!!
V.S.V.
VALÈNCIA BÀSQUET
L’Ajuntament de Llombai felicita i dóna
l’enhorabona al València Bàsquet i al
seu president, el llombaí Vicent Solá
Sanz, per haver aconseguit el fet històric
d’arribar a ser Campions de Lliga de
Bàsquet.
¡¡Enhorabona als Campions!!
13
14

I en la regió
més bonica d’Espanya
hi creix l’amor,
regna la pau.
himne de llombai
Brolla un licor
de dolçor especial:
és la seua mistela
de sabor sense par.
Llombai, la meua terra;
Llombai, la meua llar.
Poble grat, poble estimat...
Marquesat de Llombai.
Jo voldria que en ma vida
no hi haguera un altre lloc
on passar les alegries
i les penes oblidar.
I en la regió
més bonica d’Espanya
brilla el color del taronger
Canta amb fervor
a un suprem ideal
al seu bon Sant Antoni,
el patró immortal.
I en la regió
més bonica d’Espanya
Visca!
Visca Llombai!!
Visca Llombai!!
Associacions
15

ASSOCIACIONS
U.D.P. Llombai
Junta Local de la lluita contra el càncer
Llombai
Estimades llombaïnes i llombaïns:
La junta Associada Provincial de València
de la Lluita Contra el Càncer, per mitjà del
seu President Ilm. Sr. En TOMÀS TRENOR
PUIG – Marqués del Túria, agraeix i felicita
a la població de Llombai, i a la seua Junta
Local Contra el Càncer, pel seu esforç, treball
i dedicació continua a aquesta causa, i un
any més ens concedeix la MENCIÓ ESPE-
CIAL a LLOMBAI, i ens anima a continuar
en aquesta lluita que requereix tota la nostra
participació, comprensió i suport.
La vida ens posa obstacles que no podem
superar en soledat, per això aquest gran
obstacle que és el càncer ens ha d’unir per
a lluitar contra ell.
TOTS JUNTS CONTRA EL CÀNCER
Que passeu unes molt bones Festes
Gràcies a totes i tots
ASSOCIACIONS
Benvolguts amics i amigues. Un any més
amb tots vosaltres. Vaig a fer-ho curt, perquè
estic cansat i no vull posar-me pesat. Només
vull dir-vos que l'U.D.P. continua fent coses,
però la gent, en termes generals, no respon
com deuria.
Diuen algunes persones que no fem res,
res més lluny de la realitat. Només us nomenaré
algunes de les coses que hem fet al
llarg d'aquest exercici:
Hem prestat la llar 3 vegades a la falla, 2
vegades a la música, a l'EFA, a l'AMPA, al
Frontenis, a La Porte Fresca...
S'ha fet el voluntariat, berenars, el dia de
la Sang, el berenar de festes (subvencionat
per l'Ajuntament), el 9 d'Octubre (Marqués
de Dues Aigües i Palmar), viatge als Pirineus
Catalans, 3 xarrades Danone (cor, ossos,
etc.), Bodegues Florentino Pérez, Almansa,
comarcals, 3 assemblees generals i una extraordinària,
assajos del teatre, balls, bingo
4 vegades per setmana, 4 sessions de gimnàstica
setmanals, dues vegades per setmana
de gimnàstica psicomotriu, pilates, biblioteca
amb 800 llibres, i etc., etc., etc. Si açò no és
fer res...
En nom de la Junta Directiva, i del meu en
particular, volem que passeu unes bones
festes en companyia de tot el poble i de
totes aquelles persones que ens visiten.
Paco Juanes Llorens
16
17

ASSOCIACIONS
Junta Fallera de Llombai
Asociación de amas de casa y
consumidores Tyrius de Llombai
ASSOCIACIONS
SALUDEM A TOTA LA GENT QUE EN LES NOSTRES FESTES
D’ESTIU ENS VISITEN I VOS DESITGEM QUE AQUESTES
FESTES VOS-HO PASSEU EL MILLOR POSSIBLE.
VOS ESPEREM EN EL MIG ANY FALLER QUE SE CELEBRA
EN SETEMBRE, AIXÍ COM EN TOTS ELS ACTES FALLERS
QUE DUU A TERME LA JUNTA FALLERA. ESPEREM LA
VOSTRA ASSISTÈNCIA.
LA JUNTA LOCAL FALLERA VOS DESITJA UNES MOLT
BONES FESTES ESTIUENQUES.
BONES FESTES
LA JUNTA FALLERA DE LLOMBAI
Nacimos en el 77, asociándonos en pro de
la participación y convivencia en nuestro
pueblo. Años de labor social e impulso creativo,
nos han llevado a configurarnos como
asociación plural de todas las mujeres y en
defensa de los consumidores.
Somos de pura cepa, llevamos el amor a
Llombay en nuestros genes.
Nos reinventamos al compás de los tiempos
que nos toca vivir. Con los pies bien asentados
sobre la tierra de nuestros ancestros,
todo nuestro ser ama todo de nuestro adorado
Llombay.
Nuestro mayor deseo es que todas las personas
gocen, en igualdad de oportunidades, de los
recursos que nos ofrece la sociedad del bienestar.
En lo que a ello concierne, nos caracteriza la
apertura de ideas y aportaciones para todas
las personas.
Es tiempo de celebrar, de gustar de la compañía
de los seres queridos.
Y tiempo de recordar, de reconocer a todas
las personas que con sus vivencias nos han
legado un Llombay con bellas tradiciones.
Un pueblo de emprendedores, con empuje y
vanguardia creativa.
Esta, la Muy Ilustre Villa de Llombay, amada
por Francisco de Borja nuestro santo marqués,
tiene retos importantes que afrontar
desde la vuelta a sus raíces, hasta trabajarse
una renovada capacidad integradora y de
innovación.
Tal como canta nuestro himno: “Yo quisiera
que mi vida no tuviera otro lugar donde
hallar sus alegrías y sus penas mitigar”
Mi buen terruño, felices fiestas.
18
19

Unió Protectora Musical de Llombai
ASSOCIACIONS
ASSOCIACIONS
Estimades veïnes i veïns de Llombai i del
Marquesat, des de la Societat Unió Protectora
Musical de Llombai vos volem avançar el
que serà l’esdeveniment més important per
a nosaltres en l’any 2018: el Bicentenari de
la fundació de la Banda de Música de Llombai,
el qual situem en el dia 19 de gener de
1818, segons consta en el document notarial
que es conserva en l’Arxiu del Regne a València
i que té un enorme valor històric. La
troballa i la transcripció són obra de Vicente
Bisbal Del Valle, que ens oferix el següent
resum i comentari:
El dia 19 de gener de 1818 compareixen davant
el notari dotze veïns de Llombai i confessen
un deute de 920 reials de velló a un
prestador, amb qui s’han obligat a tornar-li
la mateixa quantitat 6 mesos després. Especifiquen
que en eixos diners compraran
instruments “per organitzar una música”.
Ara bé, el més important és que pretenen
que eixa banda de música tinga continuïtat
i dure més enllà de les persones que la
componen. Per eixe motiu afegixen que si
algú dels atorgants, després de verificada
la compra dels instruments, no vol continuar
formant part, no puga reclamar res, és a
dir, els instruments són de la societat, de la
comunitat. En definitiva, la idea és que les
persones passen, però la comunitat roman.
Els músics i les juntes passen, però la Protectora
roman.
És per este motiu que estem d’enhorabona,
de celebració. I l’any que ve volem fer-vos
partícips de la nostra alegria programant
un any musical que ens faça sentir l’orgull
de pertinença a la nostra banda, de pertinença
actual, passada i futura, perquè molts
dels que llegiu estes línies en algun moment
heu format part de la banda. Heu sigut
músics: trompes, saxos, clarinets, flautes,
tubes, trombons, trompetes, etc. que per
les diverses circumstàncies i fases de la
vida no esteu en actiu ara, però heu sigut
músics de la banda. A més, pares i mares
de músics, socis, col·laboradors, pràcticament
tot el poble ha estat o està d’una manera
directa o indirecta relacionada amb la Societat
Unió Protectora Musical de Llombai. És
per tot això que l’any que ve és l’any del
Bicentenari de la Banda, però és el Bicentenari
musical de la seua gent, de la seua comunitat,
que sou la pràctica majoria dels
veïns i veïnes d’este gran poble. Vos anirem
informant de les novetats.
En les activitats realitzades al llarg de l’últim
any, hem de destacar el concert realitzat
pel juliol de l’any passat a Altura (Castelló),
l’incondicional de Santa Cecília, el tradicional
de Sant Antoni, i la celebració d’un concert
en el Templete del Parc del Retiro a Madrid
el passat Maig, dins del cicle Bandas al
Fresco, programat per l’Ajuntament i la
Banda Municipal de Madrid; el qual va ser
un èxit amb una gran afluència de públic.
La Banda Juvenil, per la seua part, ha participat
en les audicions de l’Escola de Música
de Santa Cecília i Fi de curs, en el Musical
pel Nadal i en l’intercanvi de Bandes Juvenils
realitzat amb la Banda Juvenil de Santa Cecília
de Cullera. Recentment, l’1 de juliol
ha realitzat un concert compartit a Atzeneta
del Maestrat.
L’Escola de Música José Cardona Lahoz
compta actualment amb uns 75 alumnes,
els quals són el primer pas en el progrés de
la Societat i que, a poc a poc van anant fer
créixer la Bandeta i la Banda. Des d’ací
volem agrair a les mares i pares, als socis,
als xiquets i xiquetes, als mestres, als músics,
i en definitiva a totes i tots els que participen
en la vida de la Protectora.
Només ens queda desitjar-vos unes Bones Festes
i que gaudiu la Música!
20
21

Associació de veïns de Llombai
Mantindre viva la flama de la tradició i la il·lusió
Càritas Parroquial de Llombai
Avancem amb nous reptes
ASSOCIACIONS
L'Associació de Veïns de Llombai ha realitzat
en 2016 les següents activitats:
Per festes d'agost de l'any passat vam organitzar
la cercavila del Fanalet, que hem celebrat des
de l'any 1994 i que enguany, arriba a la seua
24ª edició. Es tracta d'una tradició molt valenciana
que des que decidírem recuperar-la ha
comptat amb una nombrosa participació popular,
especialment infantil, i que comboia a
tota la família per tal d'aconseguir un fanalet
ben bonic a partir d'un meló d'Alger.
Pares, mares, iaies i iaios es dediquen a buidar
el meló, després d'haver-li tallat la coroneta, i
s'esforcen a dibuixar un sol, una lluna, estreles
i una escala, algunes vegades, al sol li posen
mitja tomaca i un tros de ciri a l'interior del
meló. I, finalment, amb tres o quatre cordells
fan una ansa que sosté meló i coroneta. I, a
poqueta nit, quan sona el tabal i la dolçaina,
encenen el ciri i a pegar volta al poble. I en
acabar, un polo per a refrescar, col·laboració
de l'Ajuntament, per a compensar el passeig.
Una tradició senzilla i ben nostra que il·lusiona
els menuts i emociona els majors.
Com en anys anteriors, una nodrida representació
de l'Associació de Veïns de Llombai
va participar en el que ja ve sent una tradició:
el Sopar Estellés, que cada any reuneix al
voltant de la poesia de l'autor de Burjassot un
bon grapat de persones dels pobles del Marquesat
que reten homenatge a Vicent Andrés
Estellés i reciten poemes de l'autor. L'acte d'enguany,
celebrat a Alfarb, tenia l'al·licient de
l'actuació del cantautor de Cocentaina Andreu
Valor, que va interpretar diverses cançons del
seu repertori.
Presentació del llibre «De categoria (internacional)»,
del periodista Vicent Marco, a la Biblioteca
Municipal de Llombai, el dia 14 d'octubre.
En l'obra citada l'autor fa una dissecció
autocrítica, irònica i despreocupada de la societat
valenciana i dels tòpics que ens caracte-
Des de Càritas parroquial
de Llombai volem
un any més donar
les gràcies a l’Ajuntament
de Llombai per
l’oportunitat que ens
brinda de donar a conèixer
el treball que
fem tot l’any amb les
persones més necessitades
del nostre poble.
ASSOCIACIONS
ritzen col·lectivament. Al final de l'acte, hi
hagué un interessant col·loqui.
A més a més, ressenyar que l'èxit de crítica i
vendes del volum al·ludit, Vicent Marco (col·laborador
habitual del diari electrònic Valencia
Plaza i d'altres mitjans de comunicació) ha
publicat una segona obra titulada «De molta
categoria», que de segur obtindrà tan bona
acollida com l'anterior.
Per altra banda, l'Associació de Veïns de Llombai
continua treballant pel benestar del veïnat.
El 17 de febrer passat vam celebrar l'assemblea
anual i es va acordar enviar un escrit a l'Ajuntament
de Llombai i a la Mancomunitat del
Marquesat sol·licitant que continuen insistint
davant les instàncies corresponents (Ribera
Salut i la Conselleria de Sanitat Universal i
Salut Pública) en la necessitat de millorar l'assistència
sanitària a Llombai i al Marquesat.
I, com sabeu, una altra de les nostres senyes
d'identitat és la defensa del medi ambient, en
eixe sentit ens mantenim vigilants perquè es
preserve el nostre ric patrimoni natural.
Finalment, volem aprofitar l'ocasió per a convidar-vos
a participar en la festa del fanalet
per a mantindre viva la flama de la tradició i
la il·lusió dels nostres xiquets i xiquetes. Que
passeu molt bones festes!!!
Enguany hem continuat
amb el nostre treball
d’acollida, suport
i atenció a totes les persones
que cada dimecres
de vesprada s’han acostat a l’aula parroquial
per sol·licitar ajuda. Des de l’any passat
està en marxa el nostre economat, on les persones
poden realitzar les seues compres a
preus molt baixos i d’esta forma adquirir els
productes que necessiten i no només el que la
caritat els pot proporcionar. És un pas més
que ja donarem per tornar la dignitat a la
gent que es troba en una situació més vulnerable.
Ara, tenim per davant un nou repte,
que és entrat a formar part de KOOPERA
store, una xarxa de botigues de roba reciclada
que a més inverteix els recursos a ajudar a les
persones més desfavorides i projectes mediambientals
sostenibles.
Actualment hi ha botigues de Koopera a tot
el territori nacional i el nostre equip ja ha
visitat la central de valència amb la qual té
previst col·laborar amb la recollida de roba,
sabates i qualsevol tèxtil que es pot reconvertir
en moda solidària i sostenible.
Què passa quan entres a una Koopera Store?
Que et trobes amb una tenda plena de moda
sostenible i amb una atmosfera diferent. Perquè
tant les seues dependentes com les seues voluntàries,
pertanyents a Càritas, fan que les
Koopera Store a més de tendes siguen punts
de trobada.
Per açò en Koopera Store els clients es converteixen
en col·laboradors. Perquè saben que
a més de comprar moda sostenible estan ajudant
a crear ocupació per a persones vulnerables,
impulsant la integració social i la cura
del medi ambient. Cada Koopera Store està
plena de persones que volen canviar el món
amb les seues compres.
Està previst que en breu comptem a Llombai
amb un contenidor perquè tots els veïns que
ho desitges puguen col·laborar dipositar la
roba i sabates que ja no utilitzen, mentrestant
aquells que ho desitgen poden col·laborar
deixant les borses on ho fan habitualment.
Res més que donar les gràcies aquells que
durant tot l’any poden en el seu granet d’arena
i ens ajuden a ajudar i a tots els Llombaïns i
Llombaïnes: Molt Bones festes 2017!
22
23

ASSOCIACIONS
Club Colombiucltura
Llombai
Societat de caçadors de Llombai
Un any més tenim ací les festes del nostre
poble. En primer lloc, agrair a l’ajuntament
de Llombai aquest espai que ens ha cedit
per a posar veu a una societat composta
per gent del nostre poble.
ASSOCIACIONS
Hola Amics!
Enguany vos podria dir moltes coses de coloms, perquè tinc molt
material per a dir coses, però tal com va dir un personatge molt revolucionari:
pels seus fets els coneixereu.
Pense que sobren les paraules perquè han sigut altres, milers de
persones, que ja s'han pronunciat i, per cert, han posat al poble de
Llombai a una gran altura en tota Espanya. A més pense que
moltes persones tocaran el tema.
Només vull agrair a tota la comissió de seguiment del XXXIII campionat
de la Comunitat Valenciana el seu comportament, i com no,
a l'Ajuntament per la col·laboració i ajuda en este campionat.
Voldria que passàreu unes bones festes amb l'harmonia més gran i
que vos deixàreu d'enveges i rancors.
Una forta abraçada a cadascun de vosaltres.
Paco Juanes Llorens.
Aquest any ha estat especial, ens ha oferit
un hivern i una primavera amb més pluja
de l’habitual, els aqüífers s’han recuperat i
els camps ho han notat, millorant la seua
situació respecte a anys anteriors i, en general,
les espècies animals han criat prou
bé. A més a més, gaudim d’un terme privilegiat,
el qual hem de mantenir i respectar
posant tots i totes de la nostra part, tractant
de col·laborar conjuntament per anar sempre
a més i millorar el màxim possible. Les
nostres muntanyes són un mitjà de vida, i
una oportunitat de treball per a la gent del
poble.
Actualment, anem a la muntanya a gaudir
el màxim possible d’ella i dels béns que
ens proporciona, a practicar esport, a passejar,
etc. Malauradament, no tothom és conscient
que les nostres muntanyes són una herència
que avui en dia tenim la sort de poder
gaudir, per aquest motiu seria convenient
conscienciar de la importància de mantenir
i tenir cura de les nostres muntanyes a les
futures generacions perquè puguem gaudir
d’elles el màxim d’anys possibles. Abans,
en la muntanya podríem trobar ferradures
de cavalls, trossets de la botija o el que es
trencava, etc. Ara, el que ens trobem són
bosses de deixalles, llaunes de refrescs que
la gent incívica llença, sense parar-se a
pensar que es quedaran allà i deterioraran
la muntanya. Que pensaran de nosaltres
les futures generacions respecte a aquest
tema? Quines muntanyes i ambients els hi
deixarem als nostres joves si no posem
remei a aquesta problemàtica?
Gardunyes bevent als punts d’aigua fet per nosaltres
Cabra montesa bevent als bevederos que instal·larem
a la zona de la colaita arrasada per l’incendi.
24
25

Associació veïns La Ponderosa
El Marquesat
Esports de la Mancomunitat
ASSOCIACIONS
Els nostres esports tenen a dia de hui molt bona salut i cada vegada son més els xiquets i
xiquetes que practiquen esport al Marquesat,, al futbol som uns 135 xiquets entre 10 equips, a la
pilota encara que som pocs i costa de créixer en nombre de xiquets, estan fent cada any una
gran temporada i lluitant per títols i arribant alguns equips a les finals, el patinatge continua
creixent i funcionen molt be, son uns 30 patinadores/os , per tant hem d’estar contents de que
els esports van funcionant, i que els nostres menuts puguen practicar esport dens de les poques
possibilitats que tenen els nostres pobles, ja que l’esport els ensenya uns valors importants per
a la vida, com a personetes primer, com a esportistes després, els aporta formació, educació,disciplina,
respecte, companyerisme, solidaritat i a més a més els aporta un hàbit saludable.
ASSOCIACIONS
ESPORTS
Arriba l'Agost i de nou les Festes del nostre
poble, i en aquest esdeveniment volem afegir-nos
els veïns de La Ponderosa, però en
primer lloc cal agrair la invitació de l'Ajuntament
per l'oportunitat de dirigir-nos a
vosaltres.
Aquest any un poquet més propers de vosaltres,
encara que siga a l’àmbit administratiu,
doncs s'ha aprovat pel Consell la segregació
de la Urbanització del Monte d'Utilitat Pública,
la qual cosa ens permet estar un pas més a
prop que siguem “zona urbana”.
Aprofitem aquest “panell informatiu” que
és el llibre de les Festes per donar les gràcies,
públicament, al Sr. Alcalde, al Sr. Regidor
d'Urbanisme i als tècnics municipals que
amablement ens comunicarem l'aprovació
de la segregació el dia de l'Assemblea General
a tots els veïns i veïnes presents, on
poguérem dialogar amb ells i ens informarem
dels propers projectes de l'àrea d'Urbanisme
com és el projecte del Pla General
d'Ordenació Urbana, el qual volem que es
desenvolupe el més ràpid possible per a
estar “legalment” incorporats al nucli urbà.
De cor i sentiment ja ens sentim poble...
Poble!
Així, doncs, desitgem als nostres veïns i
veïnes de Llombai unes festes plenes d'alegria
i germanor, en resum...
Bones festes!
Antonia Rodriguez Agredano,
Presidenta de l'Associació de
Veïns de la Ponderosa.
El Futbol
L’escola de futbol està formada per 10
equips, tots xiquets dels tres pobles. Tenim
un equip de 4/5 anys que es el querubí, un
equip de 6/7 anys el pre-benjamí, un equip
de 8/9 anys el benjamí B, un equip de 9/10
anys el benjamí A, un equip de 10/11 anys
el aleví B, un equip de 11/12 aleví A, un
equip de 12/13 anys infantil, un equip de
14/15 anys cadet, un equip de 16/17/18
anys juvenil, i per últim un equip de nova
creació molt esperat i dirigit per Pepe Cerveró
que es el amateur a partir de 19 anys.
Dir també pel que respecta al futbol, que enguany
estem de enhorabona, ja que tenim el
camp Municipal de Catadau de gespa artificial,
del qual ens sentim molt orgullosos i els
xiquets de tota l`’escola estan molt contents, i
estan gaudint molt d’estes instal·lacions, ja
que fa anys que la família del futbol les esperava,
donar les gràcies a tots els que han fet
possible aquest projecte tant desitjat, a l’Ajuntament
de Catadau i a la seua corporació
municipal i especialment a Manu Bono pel
seu gran interès en aquest projecte, als quals
s’estarà sempre agraïts.
26
27

ASSOCIACIONS
ASSOCIACIONS
La pilota
L’escola de pilota esta funcionant molt bé
sols ens queixem que som pocs xiquets i
costa que entren xiquets nous a formar part
d’aquest esport, degut a que la majoria se’n
van al futbol, al pàdel, musica etc . hui som
una escola i un club consolidats considerats
dins dels 3 millor de la província de Valencia,
per els anys que portem practicant i participant
a diversos campionats, com també
per els títols aconseguits, com a pilotaris i
equips inscrits a Federació de Pilota Valenciana,
tot gracies a la junta directiva que
continua treballant sense descans per a que
aquest esport continue endavant, a l’escola
encara que no tenim tots els xiquets que
ens agradaria seguim funcionant al màxim
Per últim donar les gracies a la Mancomunitat
“el Marquesat” per la aportació econòmica,
ja que per el contrari no seria possible
que açò continuara endavant, nomenar
també el gran treball que fa la junta directiva
tot l’any de forma desinteressada junt al
nostre president Cristian Yahiaoui Conchell,
i demanar que s’animen pares i mares a
formar part de la junta perquè hi ha molta
feina i entre tots podrem millorar.
28
29

ASSOCIACIONS
ASSOCIACIONS
rendiment, em aconseguit arribar a la final
de raspall quedant subcampió al JECV i un
altre equip tercer classificat, els xiquets que
tenim estan rendint al màxim i estan treballant
de valent fent tot el que poden i més,
els monitors han fet un gran treball especial
ment Sergio Lopez Gil ja que no li podem
demanar més per que la seua vida gira al
voltant del mon de la pilota, com a jugador,
monitor, directiu, aficionat etc. Enguay em
competit a frontó valencià, a galotxa i raspall,
des de ací convidem a que entren a formar
part de l’escola de pilota els xiquets/es dels
tres pobles que estiguen interessats.
El patinatge
Aquest esport ha augmentat de manera
considerable, el club de patinatge esta
format per unes 35 alumnes, repartides en
diverses edats i categories (nivell) hi han
xiquetes des de 4 anys fins 17 anys. S’ha
millorat molt el nivell de les patinadores i
esperem seguir millorant més. Al club han
entrat moltes xiquetes menudes i van millorant
molt apresa, es un club que ha anat
consolidant-se poc a poc i ara quant anem
als trofeus sempre ens emportem bones
classificacions, les monitores estan fent una
gran llavor, al igual que la presidenta
Patricia Arnal junt a la seua directiva que
ho porten perfecte.
30
Per finalitzar convidar a tots xiquets i xiquetes
al igual que als majors dels tres
pobles a que facen esport, i dir-los que
tenen les portes obertes dels clubs, tant del
31
patinatge, com la pilota i el futbol, ja que
en definitiva fer esport ens aporta salut i
benestar. Bones festes i bon estiu.
Vte Delfín

Penya ciclista Marquesat
Club Gimnasia Rítmica el Marquesat
ASSOCIACIONS
Amics de la bici,
A l'hora d'escriure estes línies, no sé si enguany
es realitzarà la tradicional carrera
d'agost, però, no obstant això, vos diré com
va quedar la carrera de l'any passat.
Va haver-hi una participació de 100 corredors.
En la carrera, que era de 64 km, els
corredors van fer una mitjana de 44,2km/h.
(una barbaritat). El resultat de la carrera va
ser el següent:
1. Éric Valiente, del Ulbsport-prored.
2. Jordi Berenguer, Máster 30 del Rodríguez
Rosa MS Farma
3. Frances Boscá, Máster 40 del Grup Esportiu
Volata.
4. Vicente Grau, Máster 30 del Mister Biker
BMC.
5. Daniel Castelló, Máster 30 del Cliniconfort-Chulvi.
6. Ricardo Llácer, Sub 23 del Ulbsport-prored.
7. Francisco Rúiz, Máster 40 del Hemar-Vall.
8. Javier Benítez, Máster 30 del Mister-Bikes.
9. Germán Dasí, Máster 30 del The Bike
Run.
10. Miguel Alandete, Master 40 del Grupete
de la Ribera.
Fins un total de 88 classificats.
La classificació per categories va ser la següent:
• 1er en Júniors, Pep Bañuls del Coves
de Sant Josep.
• 1er en Máster 30, Jordi Berenguer, del
Rodríguez Rosa MS Farma.
• 1er Élite sub 23, Éric Valiente, del Ulbsport-prored.
• 1er Máster 40, Francesc Boscá, del
Grup Esportiu Volata.
• 1er Veterans 50, Juan Vicente, del Team
Manrubia.
• 1er Veterans 60, José Mezquita, Ciclos
Faustín.
A tots l'enhorabona, i a tots els veïns i
veïnes de Llombai que passen unes bones
festes i tinguen una molt bona salut.
Paco Juanes Llorens
El CGR El Marquesat nace a principios del
año 2015 con la idea de sentar las bases de
una escuela deportiva y cimentar la creación
de un equipo de competición. En la actualidad
el club cuenta con 30 niñas/os de edades
comprendidas entre los 4 y los 14 años.
El objetivo y principio fundamental del
Club de Gimnasia Rítmica El Marquesat es
que nuestras deportistas disfruten de la actividad
en todos sus aspectos, haciendo del
deporte un medio de amistad, diversión,
compañerismo y respeto. Siendo nuestros
pilares fundamentales el esfuerzo, el sacrificio
y la superación.
La escuela fue, y es, la piedra angular del
proyecto de Club para fomentar este deporte,
consolidándose actualmente como cantera
de futuras promesas.
El club ha evolucionado a lo largo de estos 3
años; el nivel de exigencia del equipo técnico
en este tiempo, ha permitido ver el ascenso
de alumnas a niveles más altos, empezando
a competir este año en niveles federados y
obteniendo pódium con una de nuestras
gimnastas en este pasado mes de junio.
Trofeo El Marquesat
El club organiza todos los años un trofeo escolar
en el IES Mestre Ramón Esteve de Catadau,
en el que participan gimnastas de diferentes
escuelas de la localidad de Valencia.
Se trata de una competición amistosa en la
que nuestras gimnastas aprenden el significado
de la competición y el valor del esfuerzo
y el trabajo realizado a lo largo del año.
Agradecimientos
Desde el club queremos manifestar de forma
expresa nuestro agradecimiento a quienes
han formado parte de esta entidad como
gimnastas, entrenadoras, familiares que han
dado su apoyo desde las gradas y, en definitiva,
a quienes han confiado y simpatizado
con este joven pero entusiasta Club.
Para finalizar, invitar a todas las niñas y
niños de los tres pueblos que estén
interesados a que se pasen por
el club para informarse, y si
lo desean, a venir a disfrutar
junto con todas las
compañeras/os y entrenadoras
de este gran
deporte.
ASSOCIACIONS
Para más información:
633053620
Tamara Miravalls
32
33

ASSOCIACIONS
Agrupament Escolta Marquesat
Un any més arriba l’estiu, i amb ell, els
nostres xiquets i xiquetes omplin els carrers
de rialles i diversió. I com no, nosaltres comencem
a preparar el Campament d’agost.
El campament és una experiència única on
els menuts i joves aprenen les rutines del
dia a dia i a treballar amb valors que es fusionen
amb allò més bàsic, la Mare Natura.
Aquest any, tindrem l’oportunitat de gaudir-lo
a Énguera, província de València.
Aquesta ronda, el nostre agrupament ha
estat format per 70 xiquets d’entre 5 a 19
anys, junt amb 11 monitors d’entre 20 i 26
anys. En febrer realitzarem una acampada
a l’alberg de Biar, per celebrar el XXI aniversari
de l’agrupament, on gaudiren de
cada instant. A més, en abril es va celebrar
el Sant Jordi, patró dels Scouts, junt als
nostres companys escoltes del Brownie, Calassanç
i Alcalans.
Només ens queda desitjar-vos a tot el Marquesat
unes bones festes, plenes d’harmonia
i bons valors. I com no, desitjar a tots els
Catadau - Alfarp - Llombai
festers i festeres, que aquest any representen
la joventut dels nostres pobles, que gaudiu
d’aquestes setmanes que, de segur, portareu
sempre al vostre cor.
No ens podem oblidar d’una persona que
ha format part de l’escoltisme i que ara emprèn
un nou camí, una experiència que et
marcarà, però recorda que ací tens a una família
per a tot el que necessites. Moltíssimes
gràcies Hèctor Roig Roig, per tot el que has
fet. Açò no és un adéu, és un fins prompte.
EL KRAAL DE L’AGRUPAMENT
ESCOLA MARQUESAT
Club esportiu “La porte fresca”
Estem d’enhorabona, estem de festa al poble
i estem d’enhorabona al nostre club, i així ho
volem transmetre, de festa un any més en les
tradicionals Festes d’Agost al poble de Llombai,
i d’enhorabona al Club Esportiu La Porte
Fresca perquè l’esport transmet bona salut,
en concret el nostre esport, el que practiquem,
i pel qual molts de nosaltres hem construït
un model de vida, vida saludable envoltat a
l’esport de córrer, si córrer perquè no m’agrada
la terminologia anglesa del “running” o denominar-se
“runners”.
És un fet i les dades ho demostren que practicar
esport està de moda, i en concret córrer és
l’esport “Rei” d’aquesta moda si en permet
utilitzar aquesta paraula, moda al sentit més
reconegut del seu significat, perquè córrer,
l’esport de córrer es converteix en tot un món,
un món envoltat de moda, i és ací on volia
posar el punt, no estaríem fent les coses bé si
pensarem que açò és sols una moda, mal
anem si pensem en aquesta nova “moda”
d’eixir a córrer és sols això, però també és
cert que les dades ens porten a pensar així, el
seu esclat el seu “boom” té molt a veure amb
les modes, que venen i s’anaven per deixar
lloc altres, aquest pense que pot ser un motiu
més que suficient per a intentar que no siga
una moda sols d’anada.
Un dels pilars que sostenen el projecte del
CLUB ESPORTIU LA PORTE FRESCA és precisament
el fet de fomentar la pràctica de
l’esport “eixir a córrer” com a forma de VIDA
SALUDABLE, tant físicament com mentalment,
“L’exercici físic millora la funció mental, l’autonomia,
la memòria, la rapidesa, la imatge
corporal i la sensació de benestar; es produeix
una estabilitat en la personalitat, caracteritzada
per l’optimisme, l’eufòria i la flexibilitat
mental.”
No som nosaltres els de “La Porte Fresca” els
que inventem res nou, però si som i volem
ser els que amb la nostra actitud, la perseverança,
la rutina del dia a dia motivar a la
resta, grans i menuts, perquè practicar aquest
esport no té edat, no importa si tens 6, 15, 20,
40, 0 70 anys, no importa si recorres 2, 3, 5 o
21 km, si sols camines i un dia et poses a
trotar, de sobte descobreixes que si, que pots
ASSOCIACIONS
34
35

ASSOCIACIONS
trotar, hui un poc, demà un poc més i comença
a canviar tot, eixe dia en què canvia tot és
l’objectiu de “els i les de la Porte Fresca”.
L’esport és egoista, perquè s’ha de ser egoista
per a saber lluitar i patir, per a estimar la soledat
i l’infern. Detenir-se, tossir, patir fred,
no sentir les cames, tindre marejos, vòmits,
mal de cap, colps, sang... Existeix alguna cosa
millor?.
És evident que no és el nostre propòsit arribar
aquest extrem, els extrems sabem que no són
bons companys de viatge, però si cal valorar
que sense esforç no hi ha recompensa, i busquem
això, és eixa recompensa del benestar
el nostre objectiu, eixa ha de ser la principal
raó al nostre pensament el dia que ens posem
les sabatilles i decidim donar un cop de mà a
la nostra vida.
Estem d’enhorabona, el nostre esport gaudeix
de bona salut, però hem d’anar amb compte,
el camí recorregut pot ser en fals si deixem
que el “boom” acabe descontrolant-se, i alguna
mostra ja tenim que portem aquest camí.
Al nostre país quasi eixim a cursa per dia, “la
gallina dels ous d’or” un dia pot acabar gallina
boja, la proliferació de curses a tot a reu ens
dóna un senyal inequívoc que està apuntant-se
un nou negoci, la “bambolla” del running pot
esclatar i no seria bo per al nostre esport, i no
seria bo perquè tenim l’oportunitat d’aprofitar
l’espenta per a assolir les bases d’un esport que
comença de baix, escoles per donar difusió als
més menuts, inculcar amb les bases el missatge
de la pràctica esportiva, estem convençuts que
la pràctica de “córrer” de fomentar les escoles
d’atletisme és una resposta a les esmenes que la
societat entre altres tenim, com a poble tenim el
dret d’exigir les infraestructures necessàries per
a practicar i fomentar la vida saludable, córrer
a peu, l’atletisme és una de les maneres més recomanables
i a l’abast de tothom.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
ARTICUL 43
1. Es reconeix el dret a la protecció de
la salut.
2. Competeix als poders públics organitzar
i tutelar la salut pública a
través de mesures preventives i de
les prestacions i serveis necessaris.
La llei establirà els drets i deures de
tots sobre aquest tema.
3. Els poders públics fomentaran l’educació
sanitària, l’educació física
i l’esport. Així mateix, facilitaran
l’adequada utilització de l’oci.
Som uns privilegiats en comptar amb un territori
al nostre poble, als nostres pobles, practicar
l’esport de córrer tant en asfalt com
gaudir de les “NOSTRES MUNTANYES” podem
dir que està a l’abast de poquets, però
no per això tenim el dret de fer ús indiscriminat,
de no respectar-ho, no podem caure en l’error
de pensar que tot és nostre, és de tots, per
tant estem obligats a cuidar-ho i mantinguem-ho,
estem obligats a denunciar pràctiques
abusives contra el nostre territori, contra les
nostres muntanyes, estem obligats a respectar
les lleis, però també tenim el dret de gaudirho,
tenim el dret de ser informats, de ser participes
de les decisions que prenen les administracions
públiques en tot el que compren
l’àmbit de fomentar la pràctica esportiva al
nostre terme, al nostre país, no poden posar
portes a la muntanya, tot el contrari, necessitem
el màxim esforç per anar un cop més enllà,
difondre el bé que tenim al terme i com respectar-ho
és una eina de tots.
Ja tenim un any més a l’esquena, un any més
d’activitat frenètica al CLUB ESPORTIU LA
PORTE FRESCA, un any de competicions,
entrenaments, reptes i objectius, que en més
o menys encert tots i totes en aquest club
hem gaudit, no m’agrada destacar o nomenar
a ningú, però pense que és una oportunitat
per reconèixer el bon resultat, el treball i compromís
dels membres d’aquest club en les
nombroses competicions que participem, de
les que si vull destacar dos, el CIRCUIT DI-
VINA PASTORA i el CIRCUIT TRAIL VA-
LÈNCIA, en aquest últim quedant-se amb la
tercera posició per equips en Sprintrail, enhorabona
a tots i totes pel vostre esforç, dedicació
i compromís en cadascuna de les competicions
que participeu, no som sols un club,
som un grup de gent amb un sol objectiu,
gaudir del que ens agrada fer, i fer-ho amb la
gent, compartir-ho i transmetre el que nosaltres
portem, civisme, solidaritat, compromís i
GARROT, molt de garrot ¡ som una colla d’amics,
i volem afegir-te a TU, volem que participes
dels nostres objectius, perquè sense cap
de dubte nosaltres serem partícips del teu.
Per últim, no menys important l’agraïment
als nostres patrocinadors que enguany s’embarquen
en aquest el nostre projecte, UVESA,
CAIXA POPULAR, BASE, ESPALL I COVESPEU.
GRÀCIES
Bones festes poble de Llombai.
Jacinto Parrilla Sanz,
president del Club Esportiu La Porte Fresca
ASSOCIACIONS
36
37

Club Frontenis Llombai
ASSOCIACIONS
El Club de Frontenis Llombai aprofita l´ocasió
per a comunicar al poble el balanç d´aquest
últim any, on com ja venim fent sovint, ha
estat participant en diferents competicions
tan l´equip amateur, i l´escola, que com ja
saben és un pilar fonamental en el nostre
club, de present i futur.
En primer lloc, i abans de fer-los un resum
dels resultats obtinguts pel Club en aquest
any, voldríem agrair a l´Ajuntament de Llombai,
ja que amb paraules i fets ens ha demostrat
que els tenim ahí per al que necessitem, deixant-nos
unes instal·lacions de categoria perquè
puguem seguir creixent i millorant, en nom
de totes les persones que formem el Club
Frontenis Llombai, gràcies!!!
A nivell de l´escola, sobren qualificatius,
perquè els nanos no deixen de progressar i
deixar el nom del club i del poble ben alt allà
on competixen. Des del club és un gran orgull
vore com el treball dels monitors, famílies i
sobretot els xiquets, dóna fruits i no deixa de
millorar. Intentarem que açò no pare, i que
puga seguir creixent els pròxims anys.
dels equips Jordi, Joan, Aina, José Maria, Jaume,
Miquel, Vicent Roig i Raimon pels seus èxits.
Per a tots els altres, ànim i a seguir els passos
dels vostres companys, que com veieu amb
treball i dedicació els resultats van apareixent,
“no et preguntes què poden fer els teus companys
per tu, sinó què pots fer tu per ells”.
I encara que som un club i una gran “família”,
hem de nomenar a dos companys que a pesar
de tot el que hem dit, encara han destacat per
damunt de tots amb premis individuals i molt
merescuts:
- Carlos Canet Moragon, 1r classificat en el
ranking de la lliga, i campió del Màster disputat
a Ontinyent.
- Raimon Roca del Álamo, campió d´Espanya
en la categoria de cadet en el campionat disputat
a Guadassuar en el mes de juny.
ASSOCIACIONS
A nivell de competicions, l´equip de 1ª categoria
de provincial ha tingut una molt bona actuació,
que no esperàvem la veritat, quedant en 4t
lloc d´una lliga molt competitiva i amb sensacions
d´anar a millor a mesura que passaven
les jornades.
A més, fa poc ens hem proclamat campions
de Copa de la mateixa categoria.
L´escola ha participat en nombroses competicions
a nivell escolar, destacant que hem sigut campions
Provincials i Autonòmics en la categoria de
benjamins, alevins i cadets, amb el que podem
dir sense cap dubte que som una de les escoles
referència del frontó a la nostra Comunitat, i
que tots miren amb admiració allà on anem.
Des d´ací aprofitem per a felicitar als components
La junta directiva i tots els membres del Club
Frontenis Llombai els desitgem a tot el poble,
Bones Festes!!!!
38
39

ASSOCIACIONS
Grup d’Acció Mediambiental del
Marquesat 2016-2017
Un any més, les persones que integrem el
Grup d’Acció Mediambiental (GAM) hem
dedicat part del nostre temps i esforç a conèixer
i conservar el ric patrimoni natural
que atresora el nostre terme, fruit de la sàvia
gestió realitzada pels nostres avantpassats i
veïns al llarg de la història fins a l’actualitat.
Ens sentim molt orgullosos i afortunats de
poder gaudir, tant de la seua bellesa a nivell
paisatgístic i contemplatiu, com dels nombrosos
beneficis que ens aporten aquestes
joies naturals, per exemple, en termes de retenció
de sòl i aigua, depuració de l’aire o
pol·linització dels cultius, entre molts altres;
i ens preocupa que aquest llegat pugui arribar
a les generacions futures, i a més a més,
en les millors condicions.
Potenciació de la Biodiversitat
En aquest sentit hem dut a terme tasques
de potenciació de la biodiversitat, tant de la
flora com de la fauna, mitjançant 7 jornades
de repoblacions forestals en les quals hem
plantat un total de 187 carrasques (Quercus
ilex ssp. rotundifolia) i 26 freixes valencians
(Fraxinus ornus); i 2 jornades de reintroducció
d’espècies de fauna autòctona en les
quals hem alliberat 5 exemplars d’eriçó
comú (Erinaceus europaeus) recuperats al
Centre de Recuperació de Fauna La Granja
d’El Saler de la Generalitat Valenciana.
Augmentar la biodiversitat plantant arbres
autòctons ens permet gaudir d’una massa
forestal més rica i heterogènia, disminuir
els problemes associats als monocultius de
pi, propensos a estendre malalties, plagues
i incendis ràpidament, i atraure altres espècies
associades a aquests arbres, enriquint
encara més els nostres boscos a llarg termini;
i tot això mitjançant espècies autòctones
que a més a més rebroten després d’un
possible incendi. D’altra banda, l’eriçó
comú és una espècie protegida i beneficiosa
per als nostres camps i muntanyes, ja que
la seua dieta inclou insectes i mol·luscs com
llimacs i caragols. Lamentablement moren
molts d’ells atropellats, o intoxicats per pesticides
i herbicides.
Els plantons per a les repoblacions procedeixen
d’un xicotet viver que hem elaborat
nosaltres mateixos a partir de la recollida,
germinació i sembra de llavors d’exemplars
autòctons que habiten al nostre terme.
Aquesta última tardor l’hem nodrit amb bellotes
de carrasca, llavors de freixes i murta
i esqueixos de xops. Un cop plantats a la
muntanya, els donem suport amb regs estivals
durant almenys dos anys per ajudar-los
a passar els rigors estiuencs i permetre’ls
adaptar-se gradualment.
Voluntariat de Neteja al riu Magre
Una de les nostres principals preocupacions
és el lamentable estat en què es troba el nostre
estimat riu Magre. El riu al costat del
qual es van assentar els nostres pobles, que
ens ha proveït d’aigua, peixos i altres recursos,
avui dia sembla més aviat un femer, i
ens fa molta pena com li hem pagat tots els
beneficis que ens ha aportat i la deplorable
imatge que oferim al tenir-ho en aquestes
condicions. Una ribera que podria ser un
lloc idíl·lic d’esplai i un motiu d’orgull.
Un problema afegit és el greu perjudici que
això pot suposar pel medi ambient i la nostra
salut. Les deixalles es degraden amb el
temps i formen un líquid contaminant anomenat
lixiviat, que arrossega tota mena de
substàncies nocives, algunes d’elles tòxiques
i fins i tot cancerígenes. La humitat
dels mateixos i la pluja acceleren la generació
d’aquests lixiviats que van filtrant-se a
la terra i l’aigua, i poden contaminar tant
els sòls com les aigües superficials i subterrànies
(aqüífers). Addicionalment, els residus
de vidre podrien provocar incendis a
causa de l’efecte lupa, amb el greu risc que
això implica; mentre que algunes ampolles
poden actuar com trampes mortals per a la
fauna que es queda atrapada al seu interior.
Per abordar aquest problema hem realitzat
3 jornades de voluntariat de neteja al riu,
una a cada poble, i a més a més hem participat
en la campanya “Mans al Riu” de la
Fundació Limne netejant un tram del riu al
seu pas per Llombai. En totes aquestes jornades
hem retirat una gran quantitat i varietat
de deixalles, entre elles, neveres,
estufes, pneumàtics o matalassos.
Conscienciació
Conscients de la importància de donar a conèixer
als nostres veïns la problemàtica d’aquesta
joia del nostre patrimoni natural
vam elaborar una exposició fotogràfica itinerant
pels tres pobles, que ja ha visitat Alfarb
i Llombai; i un taller en el qual, a més
a més, vam mostrar la gran riquesa d’espècies
que alberga el riu Magre, algunes d’elles
catalogades com En Perill d’Extinció.
Entre aquestes últimes, una tan singular
com la rata penada de peus grans (Myotis
capaccinii), l’única rata penada d’Europa
que es coneix que a més de caçar insectes
pesca peixos.
En aquesta línia també vam realitzar una
tercera jornada de reintroducció d’espècies
de fauna autòctona en la qual vam alliberar
ASSOCIACIONS
40
41

ASSOCIACIONS
18 exemplars de rapinyaires recuperades al
CRF La Granja d’El Saler. Exemplars que
després de ser alliberats probablement es
van traslladar a altres llocs fora del nostre
terme per a establir les seues àrees de nidificació
(algunes d’aquestes espècies són migradores,
mentre que d’altres han de trobar
els seus propis territoris), i que ens van regalar
una estupenda jornada en què xiquets
i majors van tenir l’oportunitat d’observarles
i deprendre sobre elles.
qual vam poder salvar 100 exemplars.
També vam avisar al Centre de Conservació
d’Espècies d’Aigua Dolça de la Generalitat
Valenciana, que va realitzar un segon rescat,
salvant 656 individus vius i retirant
1971 petxinots morts. La presència d’ambdues
espècies, junt a l’abundància d’individus
i la diversitat de mides observada, va
revelar la importància de l’Assut de Llombai
per a la conservació d’aquestes espècies.
Tot i ser un episodi molt trist, finalment es
va aconseguir rescatar 756 exemplars de
dues espècies amenaçades que es troben en
forta regressió.
Depen de tu
Associació d’atenció a famílies amb persones dependents
ASSOCIACIONS
Rescat de Petxinots a l’Assut de Llombai
Al febrer vam localitzar milers de bivalves
autòctons fora de l’aigua junt a l’Assut de
Llombai. Vam identificar dues espècies:
Unio mancus i Potomida littoralis, ambdues
catalogades com a «Vulnerables» en el Catàleg
Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada,
i vam realitzar un primer rescat al
costat dels Agents Mediambientals, en el
Restauració de la Font de Xol
Després de l’incendi de 2012, la font de Xol
deixà de xorrar. La curta canalització des
del brollador fins a la font de pedra, va rebentar
per la calor. Algú ho va restaurar,
però amb el temps es va taponar, així que
vam decidir restaurar-la nosaltres. Esperem
haver-ho fet bé i que la font segueixi xorrant
per molt de temps.
Volem aprofitar aquestes línies per a agrair
a tots els voluntaris i veïns el gran suport
que ens han brindat en totes les activitats
que hem realitzat i convidar-los a participar
en les activitats futures. Us recordem que
tot aquell que vulgui incorporar-se al grup
sempre serà benvingut.
VOS DESITGEM A TOTS
QUE PASSEU UNES BONES FESTES!!
Pareix que fora ahir quan les portes del
Centre s´obriren per a les persones dependents
i per als seus familiars i, per descomptat,
per a tot el poble i pobles veïns.
Pobles que ens han conegut i no han dubtat
en dur al Centre els seus familiars, tenim
usuaris de Catadau i dels pobles del voltant
com són Llombai, Alfarb, Real, Montroi,
Montserrat i Carlet. Després de quasi dos
anys, la gent va coneixent-nos, i cada vegada
tenim més usuaris, usuaris que tenen
diferents patologies, diferents característiques
personals i diferents estats mentals i
físics, però tots ells són atesos per igual per
tot el conjunt de professionals que formem
Depén de Tu.
La majoria dels nostres usuaris no recorda
el que ha dinat hui ni tampoc saben de vegades
quin dia és, però tots ells recorden
que han d’anar tots els matins “al cole” com
diuen ells, un “cole” que fa que els familiars
puguen treballar, cuidar d´altres familiars,
en una paraula som una unitat de respir
que pretén ser útil a tot el que ho necessite.
I per un altra banda, els usuaris estan encantats
de vindre, si de vegades estan mals
i tarden uns dies en tornar, l´expressió que
diuen quan venen és: “Que ganes tenia de
tornar al cole!!!”. Tot açò és perquè estan
acostumats a unes rutines que necessiten, i
que si se´ls trenca la rutina, una vegada
l´adquireixen, es troben desubicats, confosos
i marejats, per tot açò el centre està obert
tot l´any, inclòs els mesos d´estiu, només
tanquem els caps de setmana i els dies festius
que cauen entre setmana.
Gràcies al nostre servei de transport,
podem arribar a tots els llocs on anem, més
de la meitat dels usuaris l´utilitzen, passem
per les seues cases a arreplegar-los de bon
matí i els tornem a casa a la vesprada, el
vehicle de transport és adaptat per a cadira
de rodes, açò ens permet arribar a més tipus
42
43

ASSOCIACIONS
d’usuaris. Este és un dels serveis que oferim,
altres serveis són també el d’higiene
personal, servei de perruqueria per a les
dones i barber per als homes, així com
també oferim servei de podologia.
Enguany també hem fet moltes activitats; celebrarem
el primer aniversari de l´obertura
del Centre, coincidint amb el dia mundial de
l’Alzheimer, amb una sessió de gimnàstica
esportiva, conduïda per la nostra fisioterapeuta,
per a tot tipus de públic i després un
berenar per a tots. Per nadal tinguérem la
visita dels patges reials, que obsequiaren als
usuaris amb un regalet nadalenc. Col·laborarem
amb l´Ajuntament i amb altres entitats
del poble en la falla associativa que representava
tot el poble. Per Pasqua férem diversos
tallers pasquers. A més a més, dins la nostra
programació setmanal tenim diferents activitats:
taller de cuina, fisioteràpia col·lectiva
i també individual, sessions d´activitats d´estimulació
cognitiva individuals i col·lectives,
musicoteràpia, etc.
L’estiu passat, ens visità un grup de xiquets
i xiquetes de l´escola d´estiu de Catadau,
cantarem tots junts cançons i intercanviarem
dibuixos i pintures. Per Sant Antoni
ens visitaren els xics i xiques que estan en
la catequesi de Confirmació de Catadau,
Llombai i Alfarp, que junt els nostres majors
elaboraren un dolç típic que són les coquetes
de Sant Antoni. També revérem la
visita dels xiquets i xiquetes del poble que
enguany han pres la primera comunió, on
intercanviarem anècdotes, cantarem i passarem
una vesprada d´allò més agradable.
Totes aquestes visites són molt saludables
per als nostres usuaris i molt enriquidores
per a les generacions més joves, ja que este
apropament generacional, fa que no es perden
els valors fonamentals com són; l´ajuda
al necessitat, el transmetre afecte a les persones
i rebre’n, sentir-se joves els més majors
i conscienciar als més joves del fet que
també es faran majors.
Tot açò és possible gràcies a la inestimable
confiança que depositen, els usuaris i familiars,
en tot l´equip humà que formem part de
Depén de Tu, confiança que agraïm i esperem
que continue sent així. També agrair a tots els
associats, als col·laboradors i a tota la gent que
d´una manera o d´altra està fent possible que
dia a dia treballem per als nostres dependents;
pagant la quota d´associats, venent i
comprant loteria, assistint als actes benèfics,
etc. També agraïm tot el recolzament i suport
que ens ofereix l´Ajuntament de Catadau i els
Serveis Socials de la Mancomunitat, que ens
ajuden en tot allò que poden.
Dir-los que el nostre objectiu de cara a l´any
que ve continua sent el mateix; cuidar de les
persones dependents. Per a portar a terme
aquest objectiu, continuem oferint una sèrie
de tallers interactius sobre diferents aspectes
a tractar en les persones dependents i els
seus familiars, enguany els tallers han sigut;
“Les alteracions de conducta en les demències”,
“ Mou-te, riu-te i relaxa´t”, etc. Tallers
que convidem a tot el que estigués interessat
en assistir i que continuarem oferint-ne més,
al llarg dels pròxims anys.
Depén de Tu, com cada any, volem participar
en les activitats del poble, per això,
volem convidar-los a que gaudisquen
d´aquestes festes patronals de Catadau, que
participen d´esta setmana meravellosa.
Donar l´enhorabona a la Regina de festes i
a tota la seua Cort d´honor i també al president
dels Clavaris i tots els clavaris, animarlos
a que visquen les festes, i que participen
de tots els actes i facen participar a tot el
poble, gent dels pobles veïns i forasters que
ens visiten enguany.
Bones festes!!!
ASSOCIACIONS
44
45

Agrupació coral del Marquesat
ASSOCIACIONS
Des del Grup Excursionista vos desitgem als
llombaïns i llombaïnes bones festes, i aprofitem
per a convidar-vos a participar en les nostres
activitats. Generalment són excursions fàcils,
amb caràcter popular per les muntanyes valencianes,
en les que hi ha uns coordinadors
que vos poden facilitar tota la informació que
necessiteu abans de cada excursió. Aquestes
activitats són totalment gratuïtes, sanes i una
finestra oberta a les sensacions que ens dóna el
contacte amb la natura, a més d’un punt d’encontre
per a tots aquells que ens divertim a la
muntanya i ens agrada que siga respectada.
Aquesta temporada 2016/17 hem tingut el
plaer de fer excursions per: el circ de Colomers
als Pirineus, Vallada, Picos de Urbión i Cañón
del río Lobos en Soria, Serra d’Irta, Tous, el
Ponoig, Xàtiva, visita cultural a València, la
Colaita, barranc de la Teula, el circ de la Safor,
la Murta, las Bardenas Reales en Navarra i
Moncayo en Aragó, Chera, Quatretondeta i
la vall de Núria als Pirineus.
Animeu-vos a participar amb nosaltres.
Salut i muntanya.
Més informació al Facebook:
Grup Excursionista Catadau
ASSOCIACIONS
L´Agrupació Coral del Marquesat agraeix als
Ajuntaments i a la Mancomunitat del Marquesat
la col·laboració i el suport que li han
donat des de la seua fundació i espera seguir
obtenint-los. També aprofitem per a donar
l´enhorabona a festers i festeres i a les seues
famílies per l´esforç que realitzen per a fer de
les festes un motiu de trobada i de participació
en totes les activitats programades.
Esta Agrupació va oferir les següents actuacions
l´any passat:
• Festes de Sant Jaume i Sant Roc . Plaça
de l´església d´Alfarp el 29 de juliol.
• Casa de la Cultura de Catadau. Festes
de Sta. Bàrbara i Divina Aurora el 13
d´agost.
• Festes de Sant Francesc de Borja. Auditori
de Llombai el 24 d´agost.
• Col·laboració amb la Coral de l´Associació
d´Amics de Cristòfor Aguado.
Concert a l´Auditori de Picassent el 19
de novembre.
• Participació en les festes de Santa Cecília
organitzades per la Societat Musical
“La Lira” d´Alfarp el 25 de
novembre.
• Recital de Nadales a l´Església d´Alfarp
el 23 de desembre.
• Concert Nadalenc a l´Auditori de
Llombai dins dels actes de Música pel
Nadal organitzats per l´Ajuntament el
29 de desembre.
• Actuació a la Casa de la Cultura de
Catadau amb el programa de Nadales
el 30 de desembre.
Per a 2017 el director Juan Manuel Lahoz
Bono ha preparat un nou repertori que integra
diferents estils i que s´espera agraden i
sorprenguen els assistents. És per això que
convidem a tots a les actuacions i als diversos
actes que des d´este programa es proposen
amb el desig que tots ho passen molt bé.
Bones Festes!
46
47

Filant
Un any més d’activitats
ASSOCIACIONS
Arriba, com cada any, l’estiu i l’hora de fer un
repàs a les activitats portades endavant per l’Associació
Cultural Filant, des de la tribuna que
ens ofereix el llibre de les festes. El quatre de
novembre passat vam celebrar la Festa Estellés,
que recorda el gran poeta valencià al voltant
d’un sopar i una vetlada plena de poesia i cançons.
En aquesta ocasió ens acompanyà el cantant
de Cocentaina, Andreu Valor que ens va
interpretar bona part del seu repertori en una actuació
que fou molt aplaudida. La revelació de
la nit fou l’actuació de la nostra companya
Núria Gimeno, que va interpretar algunes cançons
pròpies i que deixà la sensació de tindre
ben a prop una nova veu dins el panorama de la
cançó en valencià.
També hem col·laborat amb les diverses convocatòries
de neteja del riu Magre que s’han portat
a terme als tres pobles del Marquesat, organitzades
pel Grup d’Acció Mediambiental del
Marquesat.
El mes de gener vam tindre entre nosaltres l’escriptor
i cantant, Feliu Ventura, que parlà al
Club de Lectura de la seua primera novel·la
Com un record d’infantesa, publicada per Sembra
Llibres. Ventura anà desgranant amb els participants
en el club de lectura el procés de
creació de la novel·la, una primera incursió seua
en la narrativa que ha estat molt exitosa, amb diversos
premis.
I finalment, el 21 d’abril tingué lloc la xarrada
Alternatives al mercat elèctric actual , a càrrec
de la cooperativa Som energia, que explicà
quins són els principis fundacionals i els plans
d’expansió d’aquesta iniciativa que treballa per
a ampliar la producció d’electricitat a partir de
fonts renovables i netes.
L’Associació Cultural Filant va nàixer per a
aglutinar, donar suport i potenciar les diverses
iniciatives que sorgisquen als nostres pobles per
a satisfer inquietuds culturals; la millora social;
el compromís ecològic i la preservació del patrimoni
històric, cultural i lingüístic.
Actualment a Filant estem preparant una Assemblea
General per a redefinir-la com una entitat
que done cabuda a nous àmbits d’actuació
més enllà de l’àmbit cultural pròpiament dit;
com ara el canvi climàtic i el medi ambient; la
integració social i multicultural, la crisi energètica
i econòmica i les seues conseqüències, etc.
Com avanç de la nova temporada podem anunciar,
com a més immediata, la presentació del
llibre Economia per a un futur sostenible de Vicent
Cucarella per al 15 de setembre i la Festa
Estellés que encara no té una data fixada, però
serà entre octubre i primeries de novembre.
També hi ha previstos actes sobre el canvi climàtic,
el sistema educatiu, sobre la intel·ligència
emocional, passejades a la fresca per a conèixer
més detingudament els nostres pobles o observacions
astronòmiques amb motiu de les llàgrimes
de sant Llorenç.
ASSOCIACIONS
Ara de moment, us desitgem que passeu un bon
estiu i que gaudiu de les festes.
LA JUNTA DIRECTIVA DE FILANT
48
49

Llombai i l’Escola de Danses d’Alfarb
ASSOCIACIONS
La relació entre el poble de Llombai i l’Escola
de Danses ve de lluny. Protagonitzem les danses
en les dues celebracions més emotives i
ancestrals per als llombaïns i llombaïnes: la
Baixada de sant Antoni i les Danses de la
Mare de Déu del Roser.
També hem participat en diversos actes com un
any en la presentació de la Falla o en la inauguració
del carrer Jaume I. El 2010 representàrem
el marquesat de Llombai en la desfilada a
Gandia dels pobles del senyoriu dels Borja en
commemoració del Vé centenari del naixement
de sant Francesc i amb motiu de la XIII Assemblea
d’Història de la Ribera celebrada a Llombai,
organitzàrem una mostra d’indumentària:
La camisa de dona. Segles XVII i XIX.
Intensa va ser la participació de l’Escola de
Danses d’Alfarb en la 26ª Trobada de Centres
d’Ensenyament en Valencià de la Ribera que
tingué lloc a Llombai el 2011. Ballàrem en el
concert de la banda amb motiu de la Trobada,
cantàrem en l’entaulat el recull de cançons Pobles
i cobles de la Ribera, participàrem en l’animació
de carrer amb balls tradicionals i
organitzàrem les danses de cloenda de les activitats
del matí.
Així mateix col·laboràrem en la celebració del
60 aniversari del col·legi Sant Francesc de
Borja i en el Centenari de la tia Presenta.
Des de la creació de l’Escola de Danses hem fet
l’Aguinaldo felicitant el Nadal pels tres pobles
del Marquesat on les nadales tradicionals es barregen
amb els pastissets de moniato i la mistela.
La Foguera de sant Joan s’ha celebrat enguany
tornant al seu lloc originari: la plaça
Major de Llombai. Antigament treien el quadre
de l’església de sant Joan a la plaça, s’encenia
la foguera i es feien balls. Segons
testimoni del tio Lluís el Mariner, l’última vegada
que es ballaren jotes a la plaça per la
festa de sant Joan ho feren les cinc germanes
Raues, una d’elles era la seua àvia i així li ho
contà. I és que, com deia Toni Mestre: Les danses
són un tresor que els valencians actuals hem
heretat de la tradició, de la història. Un tresor valuosíssim
que tenim l’obligació de mantindre, conservar
i millorar.
Una mostra més de la nostra col·laboració la
veurem en el concert de festes que la banda
de Llombai està preparant i en el qual participarem.
N’estem molt satisfets de tots els actes
abans referits perquè són el resultat de l’objectiu
que perseguim des dels nostres inicis:
investigar, recopilar i difondre els balls i les
danses que són un element fonamental en la
nostra cultura popular.
Bones festes i bons balls per a tot el poble de
Llombai.
ESCOLA DE DANSES D’ALFARB
Educació
50

CEIP Sant Francesc de Borja
EDUCACIÓ
• Férem activitats a l'escola per la prevenció
de la drogodependència i participàrem en
el cartell per a celebrar el “Dia mundial
sense tabac”
• Jornada d'educació viària al pati de l'escola.
• I un curs més hem pogut fer ús d'una aula a
la Casa de la Cultura tant per a Educació Física
com per a altres activitats.
Han sigut tantes coses, que de segur que m'oblide
d'alguna!
L'AMPA, l'objectiu fonamental del qual és la
representació dels interessos dels pares, mares
o tutors legals en els centres educatius dels
seus fills/filles va col·laborar com tots els anys
en la Trobada a Guadassuar, el Festival de
Nadal, el Fi de curs i ha organitzat diverses
festivitats i concursos al llarg de l’any escolar.
Visitar la Falla amb els més menuts, s'ha convertit
en una tradició. Ens va rebre el seu president
i ens convidaren a xocolate i bunyols.
Un any més estem d'enhorabona, pels premis
i guardons:
EDUCACIÓ
Un any més hem finalitzat un nou cicle lectiu
en el CEIP Sant Francesc de Borja, moment de
fer balanç de la intensa labor realitzada. Com
ens va fer memòria el senyor regidor d'educació
Salvador Climent quan vam celebrar el fi de
curs dels alumnes que acabaven etapa s'han
fet moltes activitats amb l'ajuda o col·laboració
de l'ajuntament, entre altres:
• La visita a l'ajuntament el 6 de desembre els
alumnes més majors per commemorar el
dia de la Constitució.
• L'arbre de Nadal va ser decorat pels alumnes
amb ornaments que junt amb els pares
havien fet a casa. Els més xicotets deleitaren
als presents amb nadales.
• També hem pogut gaudir dels contes a la
Biblioteca Municipal
• Plantàrem arbres per celebrar “El dia de
l'Arbre”.
• Van rebre el premi extraordinari al rendiment
acadèmic dues alumnes que finalitzaren la
Primària el curs passat: Paula Manchano i
Meritxell Añó
• Després vam ser guardonats amb el Premi
Baldiri Reixac pel treball de Gerard Juares i
Núria Sanz amb el seu alumnat de quart: “I
tu, mante, de qui ets?.Els renoms de Llombai”
• Dels alumnes que es presentaren a les olimpíades
matemàtiques, va passar a la fase comarcal
l'alumne Arnau Barberà.
• Participàrem en el Premi Sambori i van ser
guardonats: David Secelean i Sara Del Valle,
de sisé i quart de Primària respectivament.
Gràcies com tots els anys a l'EFA La Malvesía
i a la cessió del terreny dels propietaris per a
dur a terme l'hort escolar. L'hort escolar és
una eina que afavoreix i contribueix a l’educació
mediambiental i al desenvolupament individual
i social, ja que afegeix una dimensió pràctica
als aprenentatges.
Aquest curs hem celebrat el Carnestoltes. Va ser
una desfilada molt acolorida i l'AMPA ens convida
a mona i xocolate en finalitzar la cercavila.
Els nostres alumnes de 6é vam visitar l’IES de
Catadau i els futurs alumnes de 3 anys van
tindre el seu primer contacte amb la nostra
Escola i els mestres.
I aquest curs, MªCarmen Garcia Martin, la
nostra companya d'Infantil s'ha jubilat, però
de segur que sent tan “activa” com és no
tindrà temps `d'avorrir-se.
L'any 2017 s'han complit 10 anys de funcionament
de l'Aula de Comunicació i Llenguatge.
Des d'ací m'agradaria agrair-los la labor i dedicació
als professionals que hi treballen.
També agrair a la resta de personal docent i
no docent del centre. Hem treballat durament
i ens renovem contínuament: fem tertúlies
dialògiques, cursos formatius, grups interactius,
tallers d'estimulació de llenguatge, etc.
I com que una imatge val més que mil paraules,
gaudiu d'aquests records.
Donar per últim les gràcies a tots i totes, desitjant-vos
unes bones festes. Als alumnes us
esperarem amb il·lusió renovada el pròxim 11
de setembre.
Mª Rosa Ferrando Chulvi
52
53

EDUCACIÓ
Associació de Mares i Pares
CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai
Estimats veïns i veïnes de Llombai,
L’AMPA de Llombai som l’associació que representa
els pares i les mares de l’alumnat de
l’escola. Com a pares i mares, el que pretenem
és participar, amb el claustre de mestres, de la
tasca educativa dels nostres fills.
És per això que volem agrair, en primer lloc, a
tots els pares i mares que formen part d’aquesta
associació, agraïments al claustre i equip directiu
de l’escola, a l’Ajuntament i a tota la gent que
col·labora amb nosaltres amb l’únic objectiu d’afavorir
i defendre els drets dels nostres xiquets.
No podem deixar passar esta ocasió, per donar
les gràcies i felicitar públicament els nous
membres de l’actual directiva, que juntament
amb els que estem treballant des de fa més
temps, amb molta il·lusió i esforç, restem
temps als nostres fills i el dediquem als altres
sense rebre res a canvi, tan sols la satisfacció
del que hem fet. És per açò que aprofitem per
a demanar-vos que continueu donant-nos el
vostre recolzament.
L’objectiu principal de l’AMPA és informar i
assessorar els pares i mares de les activitats
pròpies de l’AMPA i del centre escolar, tant
individuals com col·lectives, en tot allò que
estiga relacionat amb l’educació dels fills.
Altres objectius que busca l’AMPA són buscar
la participació de la família en la vida del
centre, recolzar l’alumnat i a les famílies amb
necessitats educatives o socials, promoure la
qualitat educativa, col·laborar amb el professorat
per al bon funcionament del centre, fomentar
la convivència en la comunitat educativa, realitzar
activitats de caràcter educatiu que reforcen
els valors i objectius del projecte educatiu del
centre i facilitar les activitats educatives i lúdiques
en relació amb l’entorn.
Amb estos objectius hem realitzat una sèrie
d’accions per a dur-los a terme:
● Entrega de l'agenda escolar per al curs vigent
a tots els membres de l'AMPA de primària.
● Entrega del detall de carmanyola i tovallola
per a tots els membres de l’AMPA d’infantil.
● Escola de pares amb col·laboració amb l'Ajuntament.
Una sèrie de xarrades per a orientar
els pares sobre l’educació dels fills.
● Celebració de la Festa de Halloween amb
un sopar de germanor.
● Campanya de Nadal. Col·laboració en el Festival
de Nadal organitzat pel centre i dotació
de material educatiu i lúdic per a les classes.
● Elaboració del Calendari Escolar.
● Col·laboració i participació en la festa de
Carnestoltes Mancomunada.
● Hem participat, conjuntament amb l’Escola,
en el taller de la Trobada d’Escoles en
Valencià celebrada a Guadassuar. També es
realitzà un dinar de germanor.
● Organització del Dia de la Bici.
● Col·laboració amb el centre i l’alumnat de
6é de primària en la Fira del Llibre i aportació
econòmica per al viatge de fi de curs.
● Concursos per a l'elaboració del cartell anunciador
del Dia de la Bici, del Fi de curs i de
la portada de l'agenda per al proper curs.
● Acte d'entrega d’orles per als xiquets de 3r
d’infantil i 6é de primària.
● Organització de la festa de fi de curs, al parc
de Sant Antoni amb paella inclosa.
De totes estes activitats dutes a terme ens
agradaria destacar i posar en valor la importància
de la participació i col·laboració solidària
i de vegades altruista realitzades per diversos
comerços del poble, a la Falla, i a la Llar dels
Jubilats, ja que sense tots ells de segur que
moltes de les nostres activitats no es durien a
terme com cal. A tots vaja per davant el nostre
agraïment més sincer.
Podeu contactar en el correu
ampallombai@gmail.com, en el bloc
http://ampallombai.blogspot.com.es/ i en el
facebook; també ens podeu trobar a l’entrada
o eixida de l’escola.
Esta és la nostra línia de treball i estem oberts
a totes les propostes que des de les famílies
ens puguen arribar per millorar les nostres
accions.
Desitgem a tots els xiquets i xiquetes, pares i
mares, mestres i veïns i veïnes; que passeu
unes bones festes.
La junta de l’AMPA
EDUCACIÓ
54
55

EFA la Malvesía:
orgullosos de formar parte de la vida del pueblo
En estos días tan entrañables para Llombai,
todo el equipo humano que formamos “La
Malvesía” queremos en primer lugar, felicitaros
las fiestas y desearos que sean para todos un
agradable motivo de recuerdo y de alegría.
Nuestra escuela, como siempre, camina con
orgullo con el estandarte de Llombai en la
apasionante y necesaria tarea de defender el
medio rural y ofrecer el mejor servicio a su
gente.
EDUCACIÓ
Prácticas sobre el terreno con los alumnos a distancia de
la Malvesía.
EDUCACIÓ
Proyecto de recuperación del Bonetero en grave peligro
de extinción.
Anaciclus Malvesiensis. Especie descubierta con el nombre
de la escuela.
Proyecto de diseño y elaboración de drones patrocinado
por el Ayuntamiento de Catadau
Erasmus: Movilidades en Alemania, Bélgica, Portugal,
Italia, Francia, etc.
Campaña contra la plaga de la procesionaria.
Hasta 9 proyectos Erasmus+ en los que La Malvesía
participa con repercusión en la prensa internacional.
Intercambio de alumnos de ESO con
Carmel College, prestigioso centro
educativo de Inglaterra. (izq)
56
Alumnos en la Feria de
Actividades de
La Malvesía. (dcha.)
47º acto de graduación para alumnos de 4º de ESO, 2º de
FPB y alumnos de 2º de ciclos de grado medio y superior
57
Semana europea de proyectos Erasmus+ en nuestro sector.

IES Mestre Ramón Esteve
EDUCACIÓ
Celebramos el Día del libro en Llombai.
Trabajos de poda y mejora de las especies vegetales de
Llombai.de TIC en el aula.
Viajes de estudio y encuentros profesionales.
Pot ser per l’edat, el centre fa els 18 anys,
que aquest curs ha sigut d’un dinamisme
molt gratificant. La dedicació del professorat
i personal d’administració i serveis, la il·lusió
i treball dels alumnes, la col·laboració de
les institucions: AMPA, Ajuntaments, Diputació...
ha fet possible la consecució de
diferents objectius i programes que m’agradaria
compartir amb tots.
PROJECTE TECNOLÒGIC
A l’IES Mestre Ramón Esteve preparem per
al futur i no sols és un eslògan, ja que fem
ús de les més noves tecnologies i impulsem
l’aprenentatge en robòtica i programació.
A més a més, en Batxiller desdoblem els
grups de TIC (tecnologies de la informàtica
i la comunicació), oferint als alumnes la
possibilitat de participar en diferents projectes
i programes, entre ells cal destacar
muntatge i programació de robots, elaboració
d’aplicacions per a dispositius mòbils i la
programació de videojocs.
Un d’aquests amb resultats molt positius
ha sigut la participació en la III Fira Aèria,
on els alumnes de 1r de Batxiller han fabricat
un dron, elaborant un programa d’actuació
amb fins socials, el projecte que ells han
nomenat “Trash Taker”, ha tingut molt
bona acceptació a la Universitat de València,
donat que dels més de 60 centres participants
amb més de 1000 alumnes, el diari Les Províncies
que cobrí l’esdeveniment, ha seleccionat
el seu projecte, publicant una entrevista
als nostres alumnes. Podeu visitar-la
a http://www.lasprovincias.es/videos/co-
munitat/201705/19/feria-aerea-universitat-
5440845245001-mm.html.
CONVIVÈNCIA
I com cada curs, al centre seguim treballant
els valors, allò que fa que el creixement no
es queda en el físic o acadèmic.
Aquest any, el projecte del grup de mediació
de col·laboració amb una ONG ha estat enfocat
a l’estudi de la cura del càncer infantil,
per ajudar i valorar la tasca que fan els investigadors.
L’equip de IIS-La Fe ens va
fer uns tallers a totes les tutories ensenyant-nos
la malaltia i com busquen el remei.
EDUCACIÓ
Desarrollo de un proyecto de innovación pedagógica
europeo en La Malvesía. Con nuestro Sr. Alcalde.
L’hortet escolar a Llombai: Alumnos de la EFA son monitores
de los alumnos del Colegio San Francesc.
Empleabilidad:Este año se han logrado 67 becas de empleo
y 21 contratos de trabajo para nuestros alumnos que
acaban en grado superior.
Día del Árbol para alumnos de diversos centros educativos
y entidades sociales.
MUCHAS GRACIAS A TODOS Y
¡¡¡¡¡ FELICES FIESTAS!!!!!
58
59

EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
Pel dia de la Pau, a més de la tradicional
recollida d’arròs, férem un maniquí challenge
amb la cançó de “Se buscan valientes”, la
majoria de l’alumnat i professorat forma
part amb actituds que mostren la bona convivència.
Celebrarem abans de pasqua el nostre dia
de la convivència fent un homenatge a “Les
grans desconegudes”. Un gran treball de
totes les tutories que de segur aprengueren
més d’un nom.
ERASMUS+
Als projectes realitzats, KA101 de mobilitat
de professors a Europa en cursos de formació
i KA102 de mobilitat d’alumnes de cicles
formatius per a realitzar pràctiques de
treball de l’àmbit informàtic en empreses
de Londres (Regne Unit), Martina-Franca i
Bolonya (Itàlia), Porto (Portugal) i Riga (Letònia),
hem d’anomenar els ja aprovats pels
dos propers anys, fins al 2019, de continuïtat
dels anteriors.
És significatiu que el consorci format per 7
centres de la comunitat que porten endavant
el projecte de pràctiques en centres de treball
a Europa serà coordinat i dirigit per l’IES
Mestre Ramón Esteve.
Per altra part i abans de començar el proper
curs esperem tindre la notificació positiva
d’un tercer projecte, més ambiciós, de mobilitat
d’alumnes de secundària i batxillerat.
Projecte d’intercanvi de bones pràctiques
docents centrat a l’elaboració d’activitats
relacionades a l’àmbit científic: ciències, tecnologia,
enginyeria, art i matemàtiques de
forma integral. Som els coordinadors del
treball i tenim socis col·laboradors a centres
de Romania, Itàlia, Turquia i Estònia.
PROJECTE LINGÜÍSTIC
Aquest any, s’ha dissenyat un projecte lingüístic
experimental per anar incorporant
els alumnes cap al nou model lingüístic a
la que la nostra societat va encaminada:
...la coexistència i convivència equilibrada de
les dues llengües oficials i, almenys una estrangera
i la futura mobilitat dels alumnes a nivell europeu...
El disseny incorpora d’una forma progressiva
l’ús de totes les llengües finalitzant amb el
que el nou model denomina PPEV nivell
avançat (Programa plurilingüe d’ensenyança
en valencià), que s’aplicarà el 2021-2022.
Per al curs 2017-18, la novetat que el centre
presenta és la “optativitat de 1r ESO amb llengües
estrangeres” baix la metodologia CLIL
(Aprenentatge integrat de continguts i llengües
estrangeres), d’aquesta forma podem
atendre la diversitat de motivacions i interessos
de tot l’alumnat de nova incorporació
als estudis secundaris. Així, el francès com a
segona llengua, la informàtica en anglès i el
taller d’ampliació d’anglès són l’oferta educativa
que el centre proposa per què els
alumnes comencen a prendre contacte d’una
forma real i efectiva del plurilingüisme.
Per últim, i no menys important, anomenar
el guardó que el centre de Salut Pública
d’Alzira ens ha atorgat: 1r premi del concurs
“Classes Sense Fum en Centres Docents”.
Aquest treball ha estat realitzat pels alumnes
de 1r ESO i encaminat a mostrar la necessitat
d’uns saludables hàbits de vida.
Per acabar, voldria desitjar-los unes festes
2017 plenes d’alegria i felicitat.
Eduardo Morante Valero
IES Mestre Ramón Esteve
60
61

Associació de Mares i Pares d’Alumnes
IES Ramón Esteve de Catadau. (Alfarb - Catadau - Llombai)
Agència de Lectura Municipal
Sant Joan
EDUCACIÓ
Novament ens dirigim al poble de Llombai, des de la finestra
que ens ofereix l’Ajuntament en el llibre de festes, per tal de desitjar-vos
que passeu unes festes d’estiu amb harmonia i diversió
i que el descans estiuenc us ajude a reprendre forces per encarar
un nou curs escolar.
El moment que viu l’ensenyament públic és decisiu per tal que
s’acorde un nou marc legal educatiu que ens traga de l’època de
les incerteses i els canvis unilaterals. La realitat social i política
demana una legislació més consensuada i més allunyada de decisions
passades que podríem qualificar de frívoles i discutibles.
El paper dels pares i les mares en el disseny del que ha de ser l’educació
pública és importantíssim i, per això, hem d’estar preparats
per a participar en les decisions en la mesura de les nostres possibilitats,
a través dels òrgans de participació que ens ofereix la
llei.
Mirant cap enrere i fent un balanç, moltes
són les activitats que hem gaudit a la biblioteca.
Començant per octubre del 2016 i per celebrar
el mes de la biblioteca el grup Ameba ens
va visitar per contar-nos "Una història ben
mastegada" a l'hora que férem un punt de
lectura ben original. Després va ser El Titella
qui enlluernà a xicotets i majors amb els
seus contes de “Dracs bons i malvats”. Entremig
i gràcies a l'Associació de veïns de
Llombai poguérem conèixer a Vicent Marco
i el seu llibre "De categoria (internacional)".
A gener començarem el 2017 amb una sessió
del club de lectura de l'Associació Filant
que en esta ocasió van portar a Feliu Ventura
per parlar del seu llibre "Com un record
d'infantesa".
Maig com és ja habitual va ser el mes dels
tallers d'animació a la lectura de Sénia. Els
18 cursos del CEIP Sant Francesc de Borja
deconstruïren, recitaren i escoltaren poesia
i fins i tot feren un karaoke poètic. Recordarem
i ens divertirem amb els versos de
la gran poeta Gloria Fuertes amb l'excusa
del centenari del seu naixement. En aquest
mes la biblioteca també va estar present a
la Fira del llibre del poble.
EDUCACIÓ
I tot això, ho hem de fer des d’una actitud que mire per una
millor educació pública per als nostres fills i filles; i amb una
sincera coordinació amb els docents que tenen encarregada la
seua formació.
7 d’octubre 2016
Des d’ací manifestem, com sempre, la necessitat d’una major participació
de les mares i pares en l’AMPA de l’institut i també en
el Consell Escolar. Com hem repetit alguna vegada, es poden fer
moltes més coses des de l’AMPA però necessitem que la participació
siga més activa.
maig 2017
Passeu un bon estiu i unes bones festes.
La Junta Directiva.
21 d’octubre 2017
A desembre ja acabant l'any i per segona
vegada es va col·laborar amb el CEIP Sant
Francesc de Borja per organitzar unes activitats
de Formació d'usuaris.
juny 2017
A juny pares, mares, iaios i iaies acudiren a
la biblioteca per escoltar el recital de poesia
62
63

EDUCACIÓ
que feren els xiquets i xiquetes de 4t del
CEIP Sant Francesc de Borja.
Però a més a més de consolidar activitats ja
habituals, la biblioteca es planteja nous reptes.
L'Agència de Lectura Municipal Sant Joan
s'ha adherit al projecte intermunicipal d'animació
a la lectura en valencià "Zona llibre
zona lliure" on col·laboren les biblioteques
d'Almussafes Corbera, Guadassuar, Polinyà
de Xúquer i Sollana. Tres són les línies de
treball d'aquest projecte, fomentar encontres
dels autors o autores amb els lectors infantils,
promocionar la lectura juvenil amb la convocatòria
d'un Concurs de Booktrailers i
entre els adults promoure els clubs de
lectura i la Trobada anual dels clubs.
30 de juny de 2017. Encontres club de lectura
Dins d'aquest marc a juny celebràrem la
primera sessió del Club de lectura de la biblioteca.
Com la resta dels clubs de lectura
de les biblioteques del projecte llegirem i
comentarem la novel·la "El temps de cada
cosa" de Raquel Ricart per posteriorment
el 30 de juny reunir-nos tots els clubs amb
l'autora en Guadassuar. Estem preparant
una nova sessió per a octubre, esta vegada
amb la presència de l'autor ací a Llombai.
Pel que fa al concurs del Booktrailers, sí, si
booktrailer un vídeo curt que mostra a
través de música, imatges fixes, seqüències
gravades, efectes, etc. els aspectes més atractius
del llibre per captar l'atenció dels lectors,
enguany el lliurament dels premis serà el
24 d'octubre ací a la biblioteca de Llombai.
No us ho podeu perdre!
També s'estan preparant activitats per a setembre
i octubre perquè els xiquets i xiquetes
coneguen en primera persona als seus autors.
EDUCACIÓ
SELECCIÓ DE NOVETATS
Estos i molts altres llibres us esperen a la biblioteca a partir de setembre.
Bones festes i bones lectures!
Teresa Esteve Guillén
Encarregada de la Biblioteca
64
65

EDUCACIÓ
EFA Torrealedua
Enseñanza conceertada de calidad en el medio rural
Todos los componentes de la EFA Torrealedua
queremos felicitaros las fiestas al pueblo
de Llombai.
alumnado en el mundo laboral durante el
periodo de formación.
Para este año nos han concedido nos han
concedido becas de movilidades Erasmus+
para realizar prácticas en el extranjero, 7
becas para los ciclos de grado medio y 2
para los ciclos de FPB.
Emple@´t al món rural, es uno de los proyectos
seleccionados en las convocatorias
de ayudas de acción social en el ámbito
rural a nivel nacional de La Obra Social La
Caixa y propuesto por Federación EFA CV.
El proyecto surge ante la realidad socioeconómica
que nos hace plantearnos el reto de
ofrecer una actitud activa en el entorno. Las
actividades que se realizan son:
-Tutorías personalizadas, actividades de
información y orientación.
-Actividades grupales de orientación.
-Orientaciones profesionales para el autoempleo.
-Cursos de formación de apoyo a las familias.
EDUCACIÓ
Torrealedua, en su incansable empeño por
dar formación, ha conseguido durante todos
estos años, formar parte del municipio, haciendo
una gran labor educativa en nuestra
juventud. Por nuestras aulas han pasado ya
varias generaciones que eligen una formación
personalizada a través de la figura de la
TUTORA PERSONAL, una profesora que,
mediante una conversación informal y en un
marco de libertad y confianza, motiva a su
tutelada a descubrir nuevos retos tanto académicos
como en su personalidad y le
ayuda a madurar, y a sacar lo mejor de sí
misma, además de facilitar a las alumnas
una adecuada orientación escolar para mejorar
su rendimiento académico.
Los alumnos también realizan la Formación
Profesional Dual ofertada desde
nuestro centro con la que se pretende que
la empresa y el centro de formación profesional
estrechen sus vínculos, aúnen esfuerzos
y favorezcan una mayor inserción del
EFA TORREALEUDA es desde el año 2011
centro examinador de los exámenes de inglés
oficiales de TRINITY COLLEGE LON-
DON – GESE (exámenes por grados en
inglés oral) e ISE (habilidades integradas en
inglés). Nuestro centro es también centro
preparador de los niveles GESE e ISE. Se realizan
clases extraescolares de Inglés, Alemán
y teatro.
De tal manera que la oferta educativa del
Centro queda configurada de la siguiente
manera:
• Una línea de ESO concertada.
• Formación Profesional Básica.
• Ciclo de Grado Medio de Atención a
Personas en Situación de Dependencia
en modalidad presencial y semi-presencial.
• Ciclo de Grado Medio de Auxiliar de
Enfermería en modalidad presencial y
semi-presencial.
• Ciclo de Grado Superior de Imagen
para el Diagnóstico en modalidad presencial
y semi-presencial.
Disponemos de una página web www.torrealedua.com
con actualizaciones periódicas,
donde intentamos recoger nuestra
actualidad y desde donde os podremos informar
de todas las novedades que vayan
teniendo lugar a lo largo del curso escolar.
Reiterar desde aquí que Torrealedua está al
servicio del municipio en todo lo que esté
en nuestra mano colaborar. El desarrollo
del medio rural y la formación de los jóvenes
es nuestro principal objetivo, y vivir
con espíritu de renovación constante en un
ambiente privilegiado de cercanía, confianza
y cariño, nuestra mejor recompensa.
¡Felices fiestas a todos!
Ana Amezcua
Directora EFA Torrealedua
66
67

Espai Jove
EDUCACIÓ
En la localitat de Llombai es troba l’Espai
Jove un lloc d’oci i temps lliure creat per als
joves de 6 a 20 anys. Es tracta d’un projecte
que sorgeix de la necessitat d’oferir a la gent
jove un lloc on poder reunir-se amb els amics
i al mateix temps proporciona una àmplia varietat
de jocs, dinàmiques, tallers, activitats…
Temps enrere, al finalitzar la jornada escolar
no hi havia cap lloc on poder estar tots
junts. Per aquesta raó es planteja aquest entorn
com un lloc de reunió que presta una
sèrie de comoditats que els permet aprofitar
i organitzar el seu temps lliure amb activitats
lúdiques i recreatives. Però no solament
açò, també suposa l’estimulació d’una diversitat
de valors que afavoreixen les relacions
socials, tals com el respecte a les
normes bàsiques de convivència, la solidaritat,
la generositat…
flexible a través del joc i promou una participació
activa que permet cobrir i adaptarse
a les necessitats, interessos i ritmes
d’aprenentatge de cada xiquet amb un caràcter
especialment lúdic i interactiu.
Gràcies a aquest espai d’oci, els joves tenen
l’oportunitat d’incrementar les seues relacions
socials i gaudir de diversos tallers,
jocs recreatius i material totalment gratuïts.
D’una banda, es disposa de tot tipus d’utensilis
de dibuix a la disposició de tots, la
qual cosa permet al xiquet fer unes meravelloses
obres i manualitats fomentant especialment
el reciclatge i el treball, tan
individual com el col·lectiu. D’altra banda
trobem dues sales on els joves juguen de
manera amena i lliure al ping-pong, al billar
o al futbolí. A més, tenim diversos jocs de
taula populars que fomenten la integració i
l’aprenentatge tals com els escacs, el tres i
el Quatre en ratlla, el tabú
entre d’altres. Totes les sales
disposen de taules i cadires
per poder fer les diverses activitats
i berenar amb comoditat.
EDUCACIÓ
Per tot això, aquest local és un recurs imprescindible
que impulsa una metodologia
Aquest any l’espai Jove ha
organitzat diverses activitats
i tallers que s’adapten al
temps i espai en el qual ens
trobem en cada moment com
són: tallers de Nadal i Halloween,
el dia de la pau, Sant
Valentí, tallers d’estacions,
de modelatge, de pompes,
tallers d’instruments musicals,
jocs a l’aire lliure, diverses
xerrades per a pares…A
més s’han incorporat més jocs de taula com
el memory i el twister . En aquest apartat,
és important afegir un joc nou i diferent
anomenat “Pruebas y retos” que fomenta la
creativitat, l’autoestima i la cooperació
entre els jugadors.
D’aquesta manera, l’Espai Jove pretén
donar una oportunitat d’oci als xiquets amb
una instal·lació publica on poden divertirse
i jugar a tots els jocs gratuïtament. També
es destaca una sèrie d’activitats organitzades
a part del mateix centre com són les eixides
turístiques on es pot conèixer la
història del poble, ruta a l’Estepar, botànica...,
tallers de col·laboració amb la biblioteca
municipal, jocs als parcs del poble i
diverses xerrades de conscienciació per als
pares, entre altres activitats.
Entre tots els participants hem de cuidar
aquest entorn, ja que cobreix una gran varietat
de recursos per als joves del poble de
Llombai, i altres del voltant. Al mateix
temps hem d’exercir la nostra responsabilitat
per crear un ambient acollidor basat en
l’hàbit saludable i que desenvolupem una
adolescència i infància enriquidora proporcionant
un lloc lúdic, saludable, obert l’avanç
de les noves tecnologies i estimular la
importància de la diversitat i dignitat amb
el valor de la igualtat.
68
69

Gràcies a aquest espai, el poble de Llombai
conte una instal·lació publica necessària
però a la vegada absent en altres pobles. Per
totes aquestes raons i característiques et
convidem a accedir a aquestes activitats,
instal·lacions i compartir-les amb els nostres
entre amics i companys. A més vos desitgem
a tots que passeu unes bones festes al
nostre poble de Llombai.
Alida Matarredona Calatayud
Monitora de l’Espai Jove de Llombai
Col·laboracions
EDUCACIÓ
70

COL·LABORACIONS
José Forés Lahoz
Periodista, investigador y cronista oficial de Llombai
Nos dejó Pepe Forés el 22 de enero pasado,
a los 83 años de edad, después de una
larga enfermedad de la que iba saliendo y entrando
mientras también trabajaba publicando
sus crónicas e informaciones que tanto
bien hacían a sus lectores.
Llombai le debe mucho, gracias a su
pluma Llombai y sus tradiciones, sus noticias,
sus gozos y alegrías, sus tristezas y sus logros
daban la vuelta al mundo mediante las redes
sociales de manera especial por medio del
arte del periodismo.
Las crónicas de D. José Forés Lahoz, publicadas
primero en Levante EMV y luego en Las
Provincias, se leían con interés y entusiasmo
porque llegaban al corazón. Sus palabras claras,
sencillas, fáciles de entender y sobre todo
profundas, informaban de los avatares del
Marquesado, de Valencia, de la agricultura, de
las costumbres, de las fiestas. Forés era una revelación
continua, un poso de sabiduría que
iba creando un ambiente favorable para la
convivencia. Iba haciendo historia de la buena.
Nacido en Guadasuar el 28 de agosto de
1933, fue el menor de cuatro hermanos. Huérfano
de padre a los dos años; tras la Guerra
civil fue internado en la beneficencia donde
cursó sus primeros estudios. A los 15 años comenzó
a trabajar en el Ayuntamiento de Llombai
del que fue funcionario durante cincuenta
años. Muy pronto inició una actividad periodística
e investigadora que ya nunca abandonó.
Pepe Forés se hizo a base de trabajo, dedicación
y entrega; nada se le regaló, todo se lo ganó con
esfuerza y trabajo, yo diría “con sus puños”.
Cofundó la revista Valencia Fruits en 1962;
entre 1972 y 1980 fue director de la revista Fontilles;
jefe del Gabinete de los Cronistas del
Reino durante 12 años. En 1984 puso en marcha
y dirigió la revista Agricultores y Ganaderos;
Académico de la Real Academia de
Cultura Valenciana y ya con 48 años se matriculó
en la Facultad de Derecho alentado por el
catedrático Diego Sevilla.
Recibió innumerables premios a lo largo
de su vida, entre ellos el del III Certamen Literario
(1964), Premio Nacional de Periodismo
Mandarina de Oro (1972), Bodas de
Plata de la Fiesta de la Vendimia (1972), el
Ciudad de Manises (1974), el Botánico Cavanilles
(1999) y los del Ayuntamiento de Valencia
de Investigación en los años 2001 y 2002.
Pero el premio más grada que ha tenido
Pepe es el cariño y la admiración de su pueblo.
Nada de lo que ha ocurrido en Llombai durante
50 años ha pasado de largo en la vida de Forés.
Recogía en su mente, lo pasaba por el corazón,
lo meditaba con profundidad y objetividad,
medía sus palabras y comenzaba a escribir. El
resultado lo veíamos a través de la prensa.
¡Cuanto bien han hecho las crónicas de
Pepe Forés! Tengo distintas opiniones sobre
su persona y su obra; les muestro algunas:
“Magnífico periodista, José Forés Lahoz, ha
escrito a través de sus brillantes crónicas la
historia contemporánea de Llombai. Sus admirables
artículos constituyen fuentes insoslayables
para los futuros estudios sobre la
ciudad” Francisco José León Tello. Universidad
Cumplutense de Madrid.
Nuestro Francisco Blay Villasante en el
prólogo a la gran obra de Pepe Forés, Llombai,
crónicas de medio siglo, afirma: “Pepe es,
antes que nada y por encima de todo, un
hombre bueno, sencillo, cabal, campechano,
cordial, discreto y serio, un paciente autodidacta
que ha ido enriqueciéndose y estudiando
hasta alcanzar una vasta cultura, un
perfeccionista de la prosa y del enfoque periodístico,
un escritor humilde volcado en los
demás, y también, y sobre todo, en las peripecias,
buenas y malas, encomiásticas y vituperables
de su amado Llombai, a quien ha
dedicado sus desvelos de medio siglo”.
A nivel personal siempre le he admirado
y le estoy muy agradecido. Ha seguido mi itinerario
desde que fui ordenado sacerdote, mis
distintos nombramientos, mis libros, actividades
y cargos eclesiásticos, siempre han recibido
por parte de Pepe un comentario digno
repleto de ánimo, cariño y consideración. Le
estoy muy agradecido. Siempre he manifestado
y a él se lo decía muchas veces: Sus crónica
son esperadas siempre y leídas con
interés, pues escribe con fuerza, expresividad,
color, cariño; sabe transmitir la verdad de la
historia y del ser humano.
Embajador de la cultura, José Forés Lahoz ha
dado a conocer el nombre de Llombai y de muchos
de sus hijos por todos los rincones de España.
Llombai también debe estar orgulloso de
la labor que Pepe ha realizado a través de sus
más de cincuenta años de cronista. Nunca se
lo agradeceremos suficiente. Por supuesto que
echo de menos un homenaje a su memoria y
obra, Llombai le debe mucho y Pepe se lo ha
ganado a pulso y con creces y debemos ser
agradecidos. Todavía estamos a tiempo aprovechando
las distintas fiestas y acontecimientos
que el mismo Forés comentaba y publicaba
a los cuatro vientos. Él ha sido portavoz limpio
y digno de Llombai, sus costumbres y sus gentes.
Sus obituarios, que han sido infinitos,
siempre resaltaban lo bueno y lo noble de las
personas fallecidas. Aquel resumen del IV
Centenario de san Francisco de Borja introducido
en el libro sobre el Marquesado del Gobernador,
fue precioso; sus crónicas sobre la
Virgen del Rosario; sus presentaciones de los
nuevos alcaldes, de los párrocos, sus despedidas,
las fiestas de sant Antoni y sobre todo su
gran obra: Llombai, crónicas de medio siglo,
que tuve el honor y la dicha de presentar. Ya
sólo por este libro - historia tan imprescindible
para conocer Llombai, merece el máximo reconocimiento
de su pueblo.
Guardo como oro en paño varias crónicas
que para mí son un auténtico tesoro sobre los
siervos de Dios Manuel Casesnoves y Adela
Soldevila, matrimonio ejemplar de Xàtiva de
cuya causa de canonización soy vice postulador;
sobre el siervo de Dios Jesús Pla, Obispo,
en proceso de canonización del cual soy el
postulador y otros de mi estancia como abad
en Xàtiva y mi despedida. Todos ellos son un
testimonio de amistad, reconocimiento y admiración.
¡Cómo olvidarlo!
Pepe Forés Lahoz ya se le echa de menos
pues su aportación a la historia de nuestro
pueblo era fresca, encantadora, brillante y
digna. Sobre todo digna y llena de cariño y
admiración hacia este “Mi buen terruño”.
Todo esto tan bueno, ya no existe.
Arturo Climent Bonafé
Canónigo de la Catedral de Valencia
COL·LABORACIONS
72
73

Centenaria
La dona més major del Marquesat
COL·LABORACIONS
Hi ha ocasions
en les quals
la vida ens permet
ser testimonis
de fets excepcionals,
i un d’aquests
és poder
conèixer a la
dona més major
del Marquesat de
Llombai: la tia
Presenta, qui té 101 anys i va de camí cap
als 102.
Presentación Monzó Ruiz va nàixer al
carrer del Pou, ací en Llombai, el 8 de desembre
de l’any 1915, sent filla de Felix
“d’Eusebio” i Pepeta. Va ser la major dels
seus germans, Fèlix i Fina, i des de ben joveneta
va haver de fer-se càrrec de sa casa,
ja que sa mare, qui tenia una salut delicada,
va faltar quan ella tenia 12 anys.
Es va casar en un llombaí anomenat Valeriano
Casanova Castelló, en qui va tindre
un únic fill: Andrés.
Encara que durant un temps van viure
a València, on tingueren una tenda d’ultramarins,
prompte tornaren al poble i el seu
home es ficà a treballar com a ordenari. La
parella va viure en harmonia fins que ell
va faltar en l’any 1997.
En este temps, la tia Presenta ha gaudit
guisant, cosint i fent punt-de-ganxo, i llegint;
però especialment del seu nét Álvaro.
Va viure ací en el carrer de Sant Cristòfol
fins als 99 anys, de forma autònoma i independent,
anant a comprar-se, netejant-se i
volent sempre estar en sa casa i sense dependre
de ningú, molt pròxima als seus
germans, nebodes i nebots, i renebots.
Però des de principi del 2015 viu en Alfarp,
en casa el seu fill i la seua nora
Visantica, molt prop del seu nét i els seus
rebesnéts.
Amb motiu del seu centenari, el 8 de desembre
de 2015, la família i l’Ajuntament de
Llombai li organitzaren una festa. Des de bon
matí, des del balcó de sa casa penjava una
pancarta que deia: “Felicitats pels 100 anys!!”.
La família va anar a missa en l’església
de la Santa Creu i a continuació tots ells,
més amics, parents i veïns, es dirigiren al
carrer de Sant Cristòfol on van dur a la tia
Presenta per a rebre les felicitacions del seu
poble. Molts van ser els que li portaren
rams de flors, presents i regals, i l’Ajuntament
va cridar al grup de “Danses d’Alfarb” qui
uniformats amb la camisa negra de l’escola
vam entrar al carreró om ballarem en honor
de la “cumpleanyera”. Després de les danses
en dolçaina i tabal, en una guitarra li cantaren
la cobleta: “Que guapa està Presenta, Presenta,
Presenta. //Que guapa està Presenta,
Presenta que guapa està!! // Perquè està
molt templà, perquè està molt templà. //
Ai, Presenta que guapa que està!!”.
A continuació, l’alcalde de Llombai Anselmo
Cardona li va fer entrega d’un ram
de capolls, un plat de ceràmica amb l’escut
del poble i gravat en la inscripció: “L’Ajuntament
de Llombai a la veïna Presentación
Monzó Ruiz en el seu 100 aniversari. Llombai,
8 de desembre de 2015”; així com en un
pastís en el número cent, que la tia Presenta
va bufar allí davant de tots.
El seu nét Álvaro va parlar en nom
d’ella, agraint la presència de tots els allí
presents i donant les gràcies pels diferents
actes, regals i homenatges i a continuació
van traure una picadeta i tots els presents
brindarem a la salut d’ella.
La tia Presenta es va asseure en l’entrada
de sa casa en una butaca i allí la vam
felicitar tots aquells que anàrem, podent
desitjar-li els nostres millors desitjos. I posteriorment
la família se n’anà de dinar per
acabar-ho de celebrar, ara ja en la intimitat.
Amb el seu centenari, la tia Presenta
aconseguia entrar a formar part d’una
pàgina més de la història del nostre poble,
ja que no tots tenen la salut i la sort d’aplegar
a una edat tan avançada. Però en el cas
d’ella, això se li suma un estat físic envejable,
en una ment aclarida i una salut de ferro.
Però si això de per sí ja és notícia, encara
ho és més el fet de complir 101 anys i continuar
en bon estat de salut. I a més a més,
tenia un rebesnét, de nom Josep, que va
nàixer l’any 2013, però enguany, any 2017,
ha nascut la seua segon rebesnéta, de nom
Candela, sent la principal alegria d’ella en
este temps.
Ara, actualment en 101 anys i mig, encara
llig el diari o el que cau en les seues mans;
veu Pasapalabra i els programes de televisió
i fins fa poc enfilava l’agulla per a cosir
sense ulleres, sent envejable la salut de la
qual gaudeix.
Per este motiu, la tia Presenta hui en dia
és la dona més major del Marquesat, seguida
per la tia Adelina “la del metge” (Alfarp),
que enguany ha fet el seu centenari. I per
aquest fet, puc dir que som testimonis d’un
cas excepcional i del qual no es tenia constància
en este poble. I ja dic, que si es manté
com està, enguany també bufarà els ciris
del seu pastís.
Senzillament en aquestes línies volíem
rendir-li un homenatge a esta llombaïna, ja
que té motius i s’ho mereix!!! I donar-ho a
conèixer a tots!!!
MOLTES FELICITATS TIA PRESENTA!!!
I A SEGUIR TAN TEMPLÀ!!
Vicente Sanz Viñuelas.
COL·LABORACIONS
74
75

COL·LABORACIONS
Don Manuel de Vilanova i Serra,
els Borja i el marquesat de Llombai
Recorde que corria la tardor, ara farà sis o
set anys, mentre buidava un dels registres de la
Reial Cancelleria vaig entropessar amb la primera
referència que parlava de don Manuel de Vilanova
i Serra. I des d’aleshores el ben cert ha
sigut que allà on hi he anat no hi he deixat de
trobar documents que m’han anat desvelant la
seua singladura vital, la dels seus avantpassats
o la dels seus descendents. Tant ha estat així, si
se’m permet una confessió—heus tu quines coses—sovint
he arribat a pensar que el personatge
em perseguia. Com vos ho explicaria? Em feia
la sensació com si volgués que algú el tragués
de l’oblit dels temps. El cas és que, després de
tots estos anys, la documentació havia pres ja
un volum considerable, cosa que m’ha possibilitat
escriure un llibre: Aproximació a la vida, heretatge
i descendència de don Manuel de Vilanova i
Serra, el qual ha sigut publicat recentment per
l’ajuntament d’Alzira.
Tot açò ho porte a col·lació ara que intente
posar-me en ordre les idees amb la finalitat
d’explicar-vos qui va ser don Manuel de Vilanova,
quina relació va tenir amb els pobles de
la baronia i més tard marquesat de Llombai i,
naturalment, amb l’estirp dels Borja. Doncs
bé, en resposta a la primera qüestió, cal assenyalar
que don Manuel de Vilanova no va ser
ben mirat un noble qualsevol. El seu pare,
anomenat també don Manuel de Vilanova,
era d’una banda hereu de la prestigiosa estirp
dels Vilanova que havia engendrat prohoms
tan il·lustres com Ramon i Vidal de Vilanova,
i d’altra, descendent del Casal de Barcelona o,
per entendre’ns, del rei Conqueridor. La seua
mare, dona Elionor Serra, tampoc es quedava
curta, ja que procedia d’una de les estirps més
importants de l’Alzira dels segles XIV i XV.
Hi heu anat alguna vegada a visitar les enrunes
del monestir de la Murta? De segur que sí.
Així doncs, sabreu que allà pel 1357 va estar
Arnau Serra qui va donar aquella vall als eremites
que l’habitaven, lloc on unes dècades
més tard començà a construir-se el cenobi.
De fet, si els Serra hi van arribar a ser tan
importants fou, en part, gràcies a la fulgurant
projecció dels Borja, amb els que mantenien
encara a principis del segle XVI un tracte més
que cordial, a més d’afinitats i vincles que
davallaven del parentesc. Seria llarg d’explicar
amb pèls i senyals, motiu pel qual em cenyiré
a l’espai i oferiré un concís relat que els lectors
interessats podran ampliar acudint al llibre. I
és que val a dir que quan Bertomeu Serra—
nebot del dador de les terres de la vall de la
Murta—va concertar el seu matrimoni amb
Elionor Gil de Borja (tieta del futur Alexandre
VI), aquest famós llinatge no havia assolit encara,
ni de bon tros, el prestigi que adquirí
durant la primera meitat del segle XV. Dit en
altres paraules més gràfiques, els Serra van
emparentar amb els Borja quan no eren sinó
una nissaga de la petita noblesa de Xàtiva.
En eixe sentit, ben bé es podria afirmar que
la concurrència dels esdeveniments que catapultà
els Borja fins a les posicions més capdavanteres
de l’aristocràcia valenciana no es produïren
fins molt després del mencionat enllaç.
Perquè, diguem-ho clar, els Borja no hagueren
sigut els mateixos si Alfons de Borja (el futur
Calixt III) no hagués entrat al servei d’Alfons
el Magnànim o si no hagués ocupat la Cadira
de Sant Pere; mèrit en part degut al seu bon
fer en l’assumpte del Cisma. I és clar, sense
Calixt III possiblement no hagués existit mai
Alexandre VI, ni aquest hagués pogut adquirir
la baronia de Llombai, ni tampoc els territoris
del ducat de Gandia. Per tant, convindrem
que Alfons de Borja fou qui posà les bases del
posterior encimbellament del llinatge.
No caldria, però, menysprear la trajectòria
del tintorer Doménec de Borja, pare del futur
Calixt III, el qual esdevingué un home acabalat
gràcies a la seua aposta decidida pel negoci
dels censals, el que li permeté no sols costejar
els estudis de l’Alfons, sinó també l’elevat
dot de la seua filla Isabel de Borja amb Jofre
Gil de Borja; unint així els destins de dues famílies
de distinta condició social en una sola:
els Borja. Heus ací un parell d’evidències
sobre les quals poca gent ha reparat. Si bé el
futur Alexandre VI provenia d’una nissaga
de cavallers per banda de pare, pel costat de
sa mare davallava d’una família plebea però
enriquida. Pel que fa a Calixt III, per molt
que després s’han tractat d’ennoblir els seus
orígens, el ben cert fou que eren plebeus.
Tornant sobre el relat. El cas és que els
Serra, per molt que sovint no se’ls haja tingut
en compte, van estar sempre a l’ombra dels
Borja. Bona prova d’açò que diem fou, per
exemple, Joan Serra; germà de Bertomeu i
altre dels nebots del dador de les terres de la
Vall de la Murta. Joan Serra va estudiar a Tolouse
i Lleida, però fou a la capital del Segrià
on el 1431 esdevingué doctor en lleis i n’exercí
de professor, convertint-se el 1434 en rector.
Malgrat tot, el vertader bot en la seua trajectòria
es produí un any més tard, el 1435, quan
Alfons de Borja—bisbe de València i membre
del Consell Reial—el féu arribar a la Cancelleria
del rei Magnànim. Segons pareix, aquesta privilegiada
posició li permeté a Joan Serra, entre
altres coses, treballar colze amb colze amb
Lorenzo Valla, el qual li obrí els ulls als horitzons
crítics de l’Humanisme. Això no obstant,
l’ascendent d’Alfons de Borja sobre Joan Serra
fou tal que el seu nom i el seu cursus honorum
anaren sempre plegats al de l’influent conseller
reial, inclús quan aquest fou escollit Pontífex
i prengué el nom de Calixt III.
L’embranzida dels Serra a l’ombra del
Borja no acabà, però, amb Joan Serra, sinó
que es perllongà unes generacions més fins
al punt que, en el conclave de 1513, per poc el
cardenal Jaume Serra, nebot d’Alexandre VI i
nét de Bertomeu, no va ser l’escollit per ocupar
la Cadira de Sant Pere. De fet, val a dir que
Jaume Serra fou sempre un dels homes forts i
de confiança de Roderic de Borja. En eixe
sentit, basta amb un repàs ràpid per la seua
trajectòria vital per adonar-se de la seua proximitat
al seu oncle i a la Cort Pontifícia, on
s’establí sent un jovenet. Allà, no tardà a
iniciar una carrera curial (notari, protonotari,
tresorer apostòlic...) alhora que acumulava
prebendes i dignitats amb un clar perfil absentista.
En el terreny personal, esdevingué
una peça clau per a Alexandre VI. No debades,
fou el procurador de Pere Lluís de Borja a
l’hora de materialitzar la compra del ducat
de Gandia (1485), l’assessor en el matrimoni
de Pere Lluís i Joan de Borja amb Maria Enríquez,
cosina de Ferran el Catòlic o el seu
vicari domèstic (1497-1500). Jaume Serra també
fou un dels fundadors a Roma de Santa Maria
in Monserrato degli Spagnoli, lloc on actualment
descansen les restes de Calixt III i Alexandre
VI. La seua tomba, on fou soterrat el 1517, es
pot visitar a l’església de Nostra Signora del
Sacro Cuore de Roma, la qual abans rebia el
nom de San Giacomo degli Spagnoli.
Prèviament, això és, durant el temps que
Roderic de Borja estigué a càrrec de la diòcesi
de València (1458-1492) féu nomenar canonge
de la Seu Jofre Serra, germà de l’avi matern
de don Manuel de Vilanova. En efecte, el 14
de setembre de 1471 Jofre Serra va ocupar la
canongia que havia sigut d’Alfons d’Aragó,
dignitat que va mantenir fins a la seua mort
el 17 de gener de 1524. De fet, i en un altre
ordre de coses, tot apunta que va estar Jofre
Serra qui aconseguí el permís per obrar un
mausoleu a fi i efecte que els Serra se soterraren
COL·LABORACIONS
76
77

Acerca del castillo de Llombai
COL·LABORACIONS
dins de l’església primitiva del monestir de la
Murta; abandonant d’una vegada per totes el
costum d’inhumar-se a la modesta l’església
de Santa Maria d’Alzira. En definitiva, heus
ací un xicotet resum dels lligams dels Serra
amb els Borja.
Tot açò ho he portat a col·lació perquè
d’eixa manera s’entendrà molt millor la dada
que aportem a continuació. El 8 de juny de
1514, les aljames i universitats de l’aleshores
baronia de Llombai es van comprometre a
respondre-li a don Manuel de Vilanova—pare
del nostre protagonista, casat amb Elionor
Serra—1.125 sous anuals, pensió proporcional
als díhuit mil sous que el cavaller de la ciutat
de València havia accedit a prestar-li al duc
Joan de Borja i Enríquez. L’acte fou rebut per
Joan Garcia i Lluís Ballester, notaris de la confiança
d’una part i altra. Dit en altres paraules,
el baró de Llombai—necessitat de comptants—acudí
a una de les nissagues de la seua
més absoluta confiança: els Vilanova-Serra.
La darrera notícia que tenim fins ara del citat
carregament de censal ens retrotrau a l’any
1540, quan don Manuel de Vilanova i Serra el
va incloure al dot de la seua germana Violant
amb don Baltasar de Castellví i Vives de Canyamàs,
en el transcurs de la vida marital
dels quals el censal hagué de ser quitat (abolit)
per la casa ducal de Gandia.
Això no obstant, l’episodi dels denominats
«successos de Polinyà» és el que potser millor
reflecteix les vives relacions que hi havia
encara a mitjan segle XVI entre un llinatge i
l’altre. Precisament, no fa molts mesos la
col·lecció Fonts Històriques Valencianes va
publicar una obra titulada Senyors, bandolers
i vassalls. La fautoria del duc Francesc de
Borja i els successos de Polinyà (1545), que
recull tots els documents que Xavier Úbeda i
el qui vos escriu, hem sigut capaços de reunir
sobre aquells esdeveniments. Explicat en poques
paraules, el que va ocórrer no fou sinó
l’ocultament per part del I marqués de Llombai
i IV duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó,
d’un grapat de bandolers d’Alzira, els quals
van ser recollits a la citada localitat de la Vila
i Honor de Corbera. D’allò se’n va derivar
una resistència als oficials reials que s’hi van
desplaçar a Polinyà a prendre els bandits i la
consegüent repressió de l’aleshores virrei, el
duc de Calàbria, que no dubtà en presentarse
a la baronia de Corbera amb un contingent
armat, doctors de la Reial Audiència i oficials
per impartir-hi justícia in situ. Ara bé, les irregularitats
del procés encetat a Polinyà, les
protestes del duc i la duquessa o l’ascendent
i familiaritat de Francesc sobre els sobirans
de la Monarquia Hispànica van contribuir
perquè es llancés terra a sobre i al remat l’assumpte
s’oblidés.
Al darrere d’estos «successos de Polinyà»,
que van poder arribar a posar en entredit la
bona reputació de Francesc de Borja, què o
qui hi havia? Doncs, don Manuel de Vilanova
i Serra. No debades, alguns dels bandolers
que van ser recollits a Polinyà eren emfiteutes
del nostre protagonista en la partida del Ràfol,
d’on aquest hi era senyor directe. Així les
coses, d’una cosa es pot inferir l’altra. Els
bandits que es van refugiar a Polinyà devien
defendre la posició de don Manuel de Vilanova
dintre de les guerres de bàndols que dividien
les oligarquies i elits dirigents de la vila d’Alzira;
en les que—heus les casualitats—el nostre
noble personatge en tenia una participació
destacada.
Fins ací l’article, si a algú li ha picat la curiositat
només cal que acudisca a qualsevol
dels precitats volums per ampliar els seus coneixements.
Vicent M. Garés Timor
El día 5 de febrero de 2017, domingo, terminé
de escribir un pequeño informe, que se
me había solicitado, acerca del antiguo castillo
de Llombai, y que transcribo a continuación
añadiendo algunas noticias curiosas.
Todo lo que voy a escribir está publicado
en alguno de mis tres libros sobre la baronía
y el marquesado de Llombai, salvo la noticia
más antigua acerca del castillo y algún otro
detalle; por lo tanto, no es necesario que vaya
citando las fuentes. Lo he dividido en tres
apartados. 1º: Hubo un castillo en la villa de
Llombai. 2º: El castillo se encontraba en la
plaza. 3º: El castillo estaba enfrente del actual
Ayuntamiento. Conviene tener presente que
la plaza de la Cruz es muy posterior a la
plaza Mayor, puesto que aquella zona formaba
parte de la “partida de les Heres”, situada
“extra moenia”, es decir, fuera de las murallas
o de los muros de la villa.
PRIMERO:
HABÍA UN CASTILLO EN LLOMBAI.
Alfa). Se conserva un documento de la segunda
mitad del siglo XIII, escrito en latín, en
el que consta que se vendió “nuestro castlllo
o torre y el alcázar”; “el castillo o torre y el alcázar
con las torres, los muros, las barbacanas
y las fortificaciones”. Si este texto refleja y se
ajusta a la realidad, debemos concluir que el
castillo de Llombai era algo más que una
simple torre.
Beta). El 3 de julio de 1478, los Centelles
vendieron la “Foya de Lombay, antigament
apellada Les Torres Albes”, a don Francisco
Vives de Boyl, señor de Bétera. Y uno de los
capítulos de la compraventa rezaba de esta
manera: “Item, es mes pactat e concordat que
durant lo temps dels dits dos anys lo dit noble
mossen Guillem Ramon de Centelles puxa
tenir axi com de present te sa casa, e fills e familia
en lo castell e casa de Senyor en lo Loch
de Lombay, e aquells puxen estar, viure e habitar
en lo dit Loch e casa de Lombay”.
Gamma). El castillo de Llombai es citado
también en las tomas de posesión de la Baronía,
hechas por don Pedro Luis de Borja, doña
María Enríquez, doña Juana de Aragón y
doña Leonor de Castro. Todas, por medio de
sus procuradores.
SEGUNDO:
EL CASTILLO ESTABA EN LA PLAZA.
Alfa). Aunque de las anteriores tomas de
posesión se puede deducir que el castillo
estaba en la plaza, pienso que esto se ve más
claramente en la que sigue: Don Francisco
Vives de Boyl vendió la “Foya de Lombay” al
cardenal y obispo de Valencia don Rodrigo de
Borja (futuro papa Alejando VI). Y el 21 de
mayo de 1479, el cardenal tomó posesión de
la misma por medio de procuradores. Ese día,
y asistiendo a todas las ceremonias, estuvo
presente el vendedor Boyl, que era el señor de
la villa hasta que tuviera lugar la toma de posesión
hecha por el nuevo dueño. Las ceremonias
tuvieron lugar en la “plaça de la vila”
o en edificios de la plaza, excepto la toma de
posesión de los términos. La escritura notarial
nos narra que “lo dit Noble don Frances Vives
de Boyl mana a Joan Marti per missatge que
convocas consell dels christians de la dita vila
en la sglesia hon los chistians son acostumats
tenir consell, e als moros de la dita vila en lo
porche de Lombay” (que era un edificio situado
enfrente de la iglesia). Y don Francisco Vives
les ordenó “que prestasen sagrament (juramento)
e homenatge de fidelitat al dit Reverendíssimo
Senyor don Rodrigo de Borja (…), e en persona
de aquell al dit noble don Joffre de Borja en
nom de procurador del dit Reverent Senyor,
havent per lur senyor natural segons havien e
tenien a ell dit don Frances Vives de Boyl”. A
lo que los vasallos respondieron que lo harían
COL·LABORACIONS
78
79

COL·LABORACIONS
como les pedía, si les absolvía y libraba del juramento
y homenaje “que prestat havien a ell
dit Noble don Frances Vives de Boyl (…). E lo
dit Noble don Frances Vives de Boyl dix que
ell los havia per absols, e diffinits dels dits sagrament,
e homenatge que prestat li havien”.
Y en otro pasaje de la narración se dice que,
“continuant la dita possessio, lo dit Noble
don Frances Vives de Boyl pren per la ma lo
dit Noble don Joffre de Borja, procurador qui
desus, e mes dins la casa, e, o castell de Senyor
de la dita vila. E lo dit Noble don Joffre in signum
vere possessionis (en señal de la verdadera
posesión) lança del dit castell, e, o casa de
Senyor lo dit Noble don Frances Vives de
Boyl, e tanqua les portes de la dita casa”.
Es oportuno recordar que los Borja fueron
señores de Llombai antes que de Gandía, porque
hasta el 3 de diciembre de 1485 don Pedro
Luis de Borja, hijo de Alejando VI, no adquirió
del Rey las tierras de Gandía por un precio
de 63.121 timbres, 3 sueldos y 9 dineros; y el
20 del mismo mes y año el rey Fernando el
Católico le concedió el título y los derechos
de duque de Gandía. Con anterioridad, el rey
Fernando le había concedido el título de
“Egregio” el 28 de mayo de 1485, mediante
un documento que firmó en Ronda, en su
Real; y se lo concedió como premio a los méritos
contraídos, por cuanto había sido el primero
que irrumpió luchando en el arrabal de
la citada ciudad, constituyendo así el primer
paso para la rendición de la misma, que estaba
en poder de los sarracenos. Decía el rey Fernando
que “ad honorem, gradum, prerogativam
et titulum Egregii gratanter extolimus,
decoramus et insignimus”. Y el notario de
Llombai que extendía escrituras en esas fechas,
al citar a don Pedro Luis decía de él que era
caballero, no duque; y añadía entre líneas lo
de “Egregio”, que era un título nuevo al que
no estaba acostumbrado.
Beta). Magdalena Tudó, vecina de Llombai,
hermana del doctor en Sacra Teología Gaspar
Tudó, hizo testamento el 23 de mayo de 1581, y
en el mismo se cita “una Casa situada e posada
en la dita vila de Lombay, ço es, en la plaça de
la dita vila, afronta ab la dita plaça e ab lo
castell e ab la carnicería e ab lo carrer de
Talachet”, que era un “christia nou” o morisco.
TERCERO:
EL CASTILLO ESTABA ENFRENTE DEL
ACTUAL AYUNTAMIENTO.
En una escritura notarial, redactada en
latín el 12 de marzo de 1491, que encontré en
“El Patriarca” el 18 de mayo de 2005, consta
lo que sigue: “Luis Figuerola, caballero, habitador
de la ciudad de Valencia, y Delfina, su
esposa, los dos a la vez y solidariamente,
vendemos a vos, el magnífico Jerónimo Lopiç,
habitador de la misma ciudad de Valencia,
que está ausente, pero representado por el
notario, unas casas situadas en el lugar de
Lombay, en la plaza de dicho lugar, que pertenecieron
anteriormente al honorable maestro
Juan de Rocafort, francas y sin deuda alguna.
Que afrontan con la citada plaza, enfrente del
castillo de dicho lugar, y con calles públicas
por todas partes (alrededor), y con el abrevadero
y la fuente de dicho lugar; y por la parte de
atrás, donde están los corrales, limitan con la
sala de baños de dicho lugar. Y esta venta la
hacemos por un precio de sesenta libras, moneda
reales de Valencia”.
Analicemos el texto anterior. Las casas objeto
de la compraventa estaban junto a la
fuente y el abrevadero; y lo que falta por conocer
es si aquella fuente estaba donde la actual,
aunque sea de modo aproximado. El
otro punto clave es la expresión “enfrente del
castillo” o delante del castillo; el texto original
latino dice “coram castello dicti loci”, es decir,
enfrente del castillo de dicho lugar. “Coram”
es una preposición que rige ablativo (“castello”);
y, así, escribe el poeta Horacio: “coram
populo”, es decir, delante del pueblo; y el
historiador Suetonio escribía “coram judicibus”,
esto es, delante de los jueces. “Coram” deriva
del griego clásico “jóran”, elipsis de “katá jóran”,
es decir, de frente.
Vengamos a la fuente, porque es fundamental
para nuestro propósito: Si la fuente y
el abrevadero de 1491, que lindaban con las
casas compradas (y todo estaba enfrente del
castillo), coinciden en cuanto a su ubicación
con la fuente actual, aunque sea de modo
aproximado, podremos concluir que enfrente
del actual Ayuntamiento, en una o en varias
de las casas que hoy día están enfrente de él,
es donde sería posible encontrar los restos
que puedan quedar del antiguo castillo, e incluso
en alguna que esté detrás de las mismas.
Amos H. Hawley, al estudiar el origen de los
asentamientos humanos en su libro “Human
Ecology”, destacaba dos factores por los cuales
los grupos humanos seleccionaban un cierto
punto del espacio en lugar de otro, para su
establecimiento: la existencia de agua y de
tierra arable. Ambas condiciones se daban en
Llombai. Y el agua del río llegaba a la fuente
por medio de la acequia de la Fuente, citada
todavía en 1837, cuando ya servía para regar:
“la acequia de la Fuente”, “la séquia de la
Font”; y, comúnmente, ”la sequieta de la
Font”.
El 26 de octubre de 1555 consta un “Facultamiento
por el Monasterio de Lombay, a la
Universidad del mismo, para tomar agua de
cierta fuente con obligación de limpiar la acequia,
conservación de aquella y esta, y retención
de la Señoría sobre ambas”. En concreto, los
dominicos, reunidos en Capítulo, acuerdan
que se construya una fuente “de front lostal”
(enfrente del hostal); una fuente de uso público,
pero cuyo dueño era el convento. Su lugar de
emplazamiento lo recuerda todavía hoy un
rótulo sobre azulejo, que reza así: “Fuente
pública sin abrevadero”; está colocado en la
pared lateral de una casa que hace esquina
con la calle Mayor. El agua para dicha fuente,
que se llamaría después “fuente de Abajo”,
procedía del conducto principal de la fuente
de la plaza; y el pueblo se comprometió a
pagar la mitad de los gastos de la “cequia
acadufada de la Font” y a “ferla netejar eo
cavar com ells voldran”, así como a “que no
puixen examplar lo cano, sino que sien fets
dos bastonets”. En 1721 también existía “un
caduph de el caño de la fuente principal (la de
la plaza) de cossa de dos dedos, por el qual
toma agua de dicho caño principal de la fuente”;
pero no tenía nada que ver con la conducción
de la antedicha fuente de Abajo, sino
que tenía su origen en 1611. Era el caso que,
en ese año, se avecindaron legalmente en
Llombai varias familias, con el fin de sustituir
a los “christians nous” o moriscos que habían
sido expulsados en 1609, como todos los del
Reino. El marqués don Carlos de Borja y Centelles
firmó también una escritura de establecimiento
a favor de don Fernando Bonavida,
doctor en ambos Derechos, para que fuera
otro repoblador más, y le concedió campos,
apriscos, una era para trillar y dos casas en la
calle de la Mezquita, que habían pertenecido
a sendos moriscos expulsados. En 1721, los
descendientes de don Fernando Bonavida
eran dueños de una casa situada al principio
de la calle de la Fuente o del Molino, a dos
pasos de la fuente de la plaza, y de otra casa
que ocupaba casi todo el lienzo de la plaza situado
al poniente de la misma. Los Bonavida
solicitaron al convento de dominicos poder
llevar agua desde el huerto de la casa primera
(donde existía “un caduph de el caño de la
fuente principal de cossa de dos dedos, por el
qual toma agua de dicho caño principal de la
COL·LABORACIONS
80
81

COL·LABORACIONS
fuente”) hasta su casa grande de la plaza. El
convento les concedió lo pedido, bajo dos
condiciones: que el uso del nuevo conducto
no cause “a este nuestro Convento el menor
perjuicio”, y que se entienda que no se adquiere
derecho alguno. Estas reservas de los dominicos
obedecían a que San Francisco les había concedido
el derecho a tener toda el agua necesaria
para su uso personal y colectivo, así como
para poder regar el huerto adjunto al convento;
un huerto de nueve hanegadas, rodeado de
paredes (el “Huerto de Santo Domingo”, lindante
con “el camino de la Ermita de San Antonio”,
hoy avenida), que el convento nunca
vendió, aunque sí lo arrendó en ocasiones,
previendo en las escrituras de arrendamiento
que pudiera “salir el Algàmer”, con el fin de
reducir lo que el arrendatario tenía obligación
de pagar al convento. En el año 1741, todavía
se bebía agua procedente del río, que los vecinos
tomaban de la fuente de la plaza. Este
dato está contenido en un pleito que se inició
porque los pueblos de Alfarp, Catadau, Llombai,
Alginet y Carlet denunciaron ante la Audiencia
que el pueblo de Turís había construido
una acequia y un azud en su término municipal,
que detraían parte del agua del río, en
perjuicio de los pueblos situados aguas abajo
del mismo. Y el procurador de los perjudicados
escribía acerca del agua del río, que “de esta
agua han usado mis Partes, los ante dichos
Lugares, y sus vecinos desde uno, diez, veinte,
treinta, quarenta, cinquenta, sesenta, ciento,
y más años, y de tanto tiempo a esta parte,
que memoria de hombres no está en contrario,
no solo para el riego de tierras, y para los
Molinos, sino para beber las Personas, Ganados,
y Cavallerías, y para todas las Servidumbres”
(Es lo que había escrito Amos H.
Hawley, profesor de Sociología en la Universidad
de Michigan, sin haber conocido estas
tierras. Y somos las personas quienes hemos
convertido el río en una ciénaga hedionda).
En resumen, del conducto principal, que llevaba
agua a la fuente de la plaza, salían otros
tres conductos secundarios: uno llevaba agua
para los baños públicos; otro, para la fuente
de Abajo; y un tercero a la casa grande de los
Bonavida. Y si fue así, la actual fuente que la
sustituyó en el mismo sitio tiene hoy a su
lado el Ayuntamiento, del mismo modo que
tenía a su lado en 1491 las casas de la compraventa.
Y si en 1491 se decía que la fuente y
las casas tenían enfrente el castillo, podemos
concluir que en la casa o casas que están hoy
enfrente del Ayuntamiento es donde pueden
encontrarse, y se encuentran, vestigios del
antiguo castillo de Llombai; como son los
restos de una torre, testigos mudos de tantas
“historias”: unas, contadas ya en mis libros,
como las tomas de posesión antedichas o la
estancia de Guillem Ramón de Centelles en
“lo castell e casa de Senyor”; otras, todavía
desconocidas, pero que forman parte de un
inédito libro mío sobre Llombai, que finalicé
el día 17 de enero de 2015, fiesta de San
Antonio abad, en el que se narran las peripecias
de Joanot, encarcelado en “la presó vella del
Castell”, con sus “grillons en les cames” y
“ferrat en los peus”. También las andanzas
de don Juan I de Borja, futuro abuelo de San
Francisco, de las que avanzo algunos fragmentos:
Es, pues, el caso que, en el mes de
agosto de 1494, llegaron a nuestro pueblo el
duque Juan y su esposa doña María Enríquez,
acompañados de un sinfín de amigos y de
servidores. La mayoría se alojaron en las casas
de los moros de Llombai, según era costumbre
hacer desde los tiempos de Aymerich y de
doña Toda de Centelles; los menos, en el
“castell e casa de Senyor”. Eran tantos, que
en el día primero de agosto fue necesario
comprar para su alimentación doscientas tres
docenas de huevos, “a rao de set diners per
dozena”; también “ous freschs, cinch dozenes
y deu ous, a rao de un sou per dozena”; y
“doze canters y mig de vi blanch, a rao de
cuatre sous y mig per canter”. Don Juan
contrató los servicios de “una mora juglaresca”,
por una libra y un sueldo, con el fin de que
alegrara en el castillo las veladas de sus invitados.
El día 11 se marchó a Turís para cazar,
guiado también por moros de Llombai, según
era costumbre, y contrató en Turís a un experto
en el arte de cetrería “per a mostrar a caçar
un águila”. El 24 de agosto, que era domingo,
después de oir la misa oficiada por su capellán
“mossen Pere”, se fue a Riola acompañado
de trece caballeros “a caça de porchs” o
jabalíes. Mientras tanto, doña María Enríquez
pasaba las horas en “lo castell e casa de Senyor”,
cosiendo y bordando “els bolquerets”,
puesto que estaba ya en el séptimo mes de su
embarazo. Los moros se encargaron de llevar
a Valencia uno de los halcones destinados a
la caza, porque se había roto una pata. Hubo
que comprar “un cuyro de vaca per als atabals”,
que se habían roto de tanto tocarlos. Se compraron
asimismo “dotze cordes de arcs” y
“una corda per una ballesta del Senyor Duch”.
Y conocemos también, entre otras incidencias
y anécdotas, que se compraron dos pollos
con el fin de alimentar mejor al barón de Proxita,
que había enfermado, y otro pollo para
Gaspar Fira, “page malalt”, que costó un sueldo;
un precio muy alto, si tenemos en cuenta
que un sueldo era el salario diario que recibía
un vasallo por trabajar de sol a sol para su señor.
Y ahora, después de los anteriores apuntes
históricos, sólo resta que los arqueólogos nos
den a conocer el fruto de su importante y laborioso
trabajo.
VICENTE BISBAL DEL VALLE.
Sociólogo, profesor y del “Research
Committee on the History of Sociology” (I.S.A.)
COL·LABORACIONS
82
83

Dos siglos de la Banda de Música
(1818-2018)
Veamos la transcripción literal de la antedicha escritura notarial:
COL·LABORACIONS
No todas las bandas de música
pueden presumir de cumplir doscientos
años, y menos aún exhibir a
la vez el acta de su nacimiento.
Pienso que es oportuno dedicar unas
líneas a estos hechos, porque forman
parte de nuestro pasado como pueblo
y ponen de manifiesto la longevidad
de una entrañable institución.
El acta de su creación la encontré
en una escritura del notario Eugenio
Sanz, vecino de Llombai, y forma
parte del protocolo cuya signatura
es 10807. El fondo notarial de nuestro
convecino ingresó en el Archivo del
Reino de Valencia en el año 1985,
juntamente con los demás del Distrito
Notarial de Carlet; en total, 683 volúmenes
de los siglos XVIII y XIX.
He aquí el resumen y un breve
comentario de la citada escritura:
El 19 de enero de 1818 comparecen
ante el notario Eugenio doce vecinos
de Llombai, y confiesan deber
920 reales de vellón a un prestamista,
con el que se han obligado a devolverle
la misma cantidad el día de
San Juan de junio del mismo año.
Especifican que con ese dinero van
a comprar instrumentos “para organizar
una música”. Ahora bien, lo
más importante para nosotros es que
pretenden que esa banda de música
tenga continuidad y dure más allá
de las personas que la componen.
Por este motivo añaden que “si algunos
de nosotros los otorgantes,
después de verificada la compra de
dichos instrumentos y organizada
la música y pagada la cantidad referida
no nos acomodare seguir de comunidad
en ella, no tengamos derecho
a reclamar la cantidad pagada
ni el menor instrumento de la misma,
todo lo cual cumpliremos llanamente
y sin pleito alguno” (“De comunidad”,
es decir, disfrutada por varios
sin pertenecer a ninguno en particular).
Y para que se cumpla todo lo
anteriormente escriturado, añaden
que “obligamos nuestros bienes y
rentas habidos y por haber. Y damos
poder a los Jueces y Justicias de Su
Magestad (…) para que nos apremien
a su cumplimiento”. En definitiva,
la idea que subyace es que las personas
pasan, pero la “comunidad”
permanece. Tal como ocurre ahora:
Los músicos y las Juntas Directivas
pasan 2 y se suceden, pero la “Societat
Unió Protectora Musical de Llombai”
permanece.
VICENTE BISBAL DEL VALLE,
de la “International Sociological Association”.
“Obligacion. Bernardo Sena y otros a Dn. Bernardino Martin. Sepase por esta Publica
Escritura como Nosotros Octavio Maria Martin, Francisco Sena y Bono, Salvador Noverques
y Grau, Josef Fores y Garcia, Josef Bisbal y Noverques, Josef Bisbal y Ortiz, Laureano
Martinez, Josef Bisbal y Esteller, Labradores, Vicente Castello de oficio Sastre, Vicente
Laoz, Herrero, Felipe Usabal, oficial de cirujano, y Bernardo Sena, Maestro Carpintero,
Vecinos de esta villa de Lombay. De nuestro buen grado y cierta ciencia y por thenor
de la presente Escritura otorgamos y confesamos deber y pagaremos a Dn. Bernardino
Martin Vecino de la Ciudad de Valencia ó a los suyos la suma de Nuevecientos veinte
Reales vellón moneda corriente que nos ha prestado y facilitado graciosamente, y a
nuestra orden á de entregar en la Ciudad de Valencia ymediatamente para la compra
de varios Ynstrumentos para organisar una música, deviendose comprar dichos
Ynstrumentos en dicha Ciudad de Valencia, cuya cantidad nos obligamos a debolver
y pagar al citado Dn. Bernardino ó sus havientes causa en una sola y entera paga en el
dia y fiesta de San Juan de Junio viniente de este presente y corriente año mil
ochocientos diez y ocho. Cuya obligacion otorgamos con la Ynteligencia de que si
algunos de nosotros los otorgantes despues de verificada la compra de dichos Ynstrumentos
y organizada la musica y pagada la cantidad referida no nos acomodare
seguir de comunidad en ella no tengamos drecho a reclamar la cantidad pagada ni el
menor instrumento de la misma, todo lo qual cumpliremos Llanamente y sin pleyto
alguno con las costas de la cobransa cuya execucion diferimos solo en virtud de la
presente y el Juramento de quien fuere parte sin otra prueva de que le relevamos
ahunque de drecho se requiera: y para su cumplimiento obligamos nuestros bienes y
rentas havidos y por haver. Y damos poder a los Jueces y Justicias de Su Magestad
(que Dios guarde) qualesquiera que sean para que nos apremien a su cumplimiento
como por Sentencia difinitiva dada por Juez competente y concentida. Y renunciamos
nuestro fuero y domicilio y las demas Leyes, fueros y drechos de nuestro favor con la
general del drecho en forma y la que prohibe dicha general renunciacion. En cuyo testimonio
asi lo otorgamos ante el presente Escrivano y testigos infrascritos en dicha
villa de Lombay a los diez y nueve dias del mes de Enero de mil ochocientos diez y
ocho. Y los otorgantes (á 3 quienes Yo el Escrivano doy fe conosco) lo firmaron los que
supieron y por los que dixeron no saber lo hizo uno de los testigos que fueron
presentes: Vicente Riera, Vicente Pasqual Sanz, Vicente Ortiz y Noverques Labradores y
Antonio Fortun Maestro Cirujano vecinos de esta dicha villa, de todo lo qual doy fe.
Octavio Maria Martin, Vicente Castello, Josef Bisbal, Felipe Osabal, Josef Bisbal, Bernardo
Sena (Rubricados), Laureano Martinez.
Ante mi
Eugenio Sanz (Rúbrica) “.
COL·LABORACIONS
84
85

Aula de Naturaleza
La Biodiversidad del Marquesat a lo largo del año
A raíz de este hallazgo estamos haciendo
un seguimiento de la especie. Y se han localizado
otras dos parejas más.
En el mes de Enero, la Asociación Filant,
organizó una exposición de fotografías y
textos reivindicativos, para dar a conocer
el estado de degradación en que se encuentra
nuestro rio Magro. Complementándola con
una exposición fotográfica de aves.
Foto con algunos de los asistentes, antes de la
liberación
COL·LABORACIONS
Coincidiendo con el final del periodo de reproducción
de las rapaces nocturnas. Encontramos
una cría de Lechuza (Tito alba)
fuera de su nido. Esta especie está catalogada
en peligro de extinción. Es del mismo género
que los Mochuelos y los Búhos. Es un ave
muy beneficiosa para la agricultura, ya que
solo se alimenta de ratones y topillos.
Desde la década de los 80 a los 90 no se
tenía constancia fehaciente de su presencia
en Llombai, y menos de reproducción (se
decía haberlas visto u oído pero sin confirmación)
Hace unos 60 años anidaban en la nave superior
de la Iglesia de Alfarp,
Pollo de lechuza (Tito alba) cuando fue localizado
Y también posiblemente en el campanario
de la Iglesia de Llombai (antes de restauración),
y en algunas construcciones diseminadas
por el campo.
Esta cría de la foto, con la ayuda del “Grupo
Musol” y la colaboración de la Asociación
Filant (Sr.Guillem), la recogimos en término
de Llombai, y se llevó al Centro de Recuperación
de fauna de la Conselleria de
Medio Ambiente, para su posterior reintroducción.
Preparación para el traslado al Centro de Recuperación
de Fauna
Fotografías de tramos degradados y tramos de cómo
debería estar nuestro rio Magro.
La Mancomunidad del Marquesat (con
Josep Fores al frente) apoyó la iniciativa y
se implicó, , convocando a los Alcaldes de
Llombai, Catadau y Alfarp así como Autoridades
y Técnicos de la Conselleria de Medioambiente,
para planificar las distintas
directrices con las cuales restaurar las riveras
del rio Magro, en los tres términos municipales.
Ese mismo día hubo una reintroducción
(puesta en libertad) de Aves rapaces, provenientes
del centro de Recuperación de
Fauna del Saler. Para que el público que
acudió, y en particular los niños, pudieran
verlas por un momento (antes de su puesta
en libertad) Estas aves proceden de: atropellos,
decomisos de cautividad, heridas
por disparos, etc.
Estos son algunas de la especies de aves
que se liberaron: Águila culebrera ( Circaetus
gallicus), Águila calzada ( Hieraaetus pennatus)
Cernícalo ( Falco tinununculus), etc.
Ejemplar de Azor (Accipiter gentilis)
En el mes de Abril, (antes de que dé comienzo
el periodo de cría de las aves acuáticas)
el Ayuntamiento de Llombai y la
Asociación Filant, organizaron una jornada
reivindicativa y de concienciación de la
limpieza del el rio Magro (en un pequeño
tramo). Coincidiendo con el día de “MANS
AL RIU” (refiriéndose a toda la Cuenca Hidrográfica
del Xúquer y Magro)
Residuos clasificados para el Ecoparc.
COL·LABORACIONS
86
87

COL·LABORACIONS
De esta manera esperamos concienciar a
que no se tiren desperdicios al rio, sino que
se lleven al ECOPARC del Marquesat, ubicado
en Catadau .
Participaron los Alcaldes y algunos concejales
de los tres pueblos del Marquesat, así como
asociaciones culturales y vecinales
En fechas recientes el Consell de Generalitat,
declaró varios parajes de la Comunidad
Valenciana zonas ZEPA (zona de especial
protección para las aves).Que a su vez ya
estaban catalogados como: Lugar de Interés
Comunitario. Entre las que se encuentran
las sierra Martés y la del Ave, y que corresponden
a parte de nuestro termino municipal
(La Colaita, Barranc del Gos, Barranc
dels Roubles. Partida dels Simarrons)
Algunas de las Aves y especies arbóreas,
que han despertado interés entre los técnicos
de la Coselleria son: el Búho Real (Bubo
bubo), el Águila Real (Aquila chrysaetos) ),
el Águila Perdicera ( Hieraaetus fasciatus ),
etc. Entre las especies arbóreas: el Roble
Valenciano (Quercus faginea), el Fresno de
Flor (Fraxinus ornus), etc.
Entre las principales actuaciones que benefician
de este grado de protección destacarían:
- Mayor coordinación y sensibilización
en protección de incendios forestales
- Seguimiento de la fauna y flora del entorno.
- Planificación y mejora forestal.
- Poner en valor terrenos que de otra
forma se abandonarían totalmente.
Todo esto hace que nuestro término municipal
este más presente en el conjunto de la
Comunitat Valenciana en temas medioambientales.
Desde que comenzó el proyecto “Oroneta”,
(como en años anteriores en el mes de Octubre),
les Oronetes de Cua Blanca (Delinchon
urbica),cuando ya han abandonado
nuestro territorio para invernar en África),
y se procedió a limpiar las plataformas que
tienen algunos nidos.
Como curiosidad mencionar que estas aves
son tan fieles, que tienden a anidar en el
mismo lugar de nacimiento. Este año, durante
los días que estaban empezando a
aposentarse en sus antiguos nidos, se realizaron
trabajos de colocación de cables en
las fachadas de distintas calles del pueblo
deteriorándose varios nidos, los cuales abandonaron
temporalmente. Pero a los pocos
días, comenzaron a reconstruirlos o hacer
uno nuevo. (uno de ellos, en la plataforma
marcada con el nº 4). Este apego a la terreta,
en el reino animal se denomina Filopatia.
Francisco Medina Lloret
Los Palomos Deportivos, que forman parte
de la avifauna del Marquesat. Son una curiosidad
y novedad, para algunos de los compañeros
de afición a la ornitología, que he
traído a realizar censos de aves por esta zona.
Se han quedado admirados al observar “La
Solta” . Y les comento la actividad de la Colombicultura
en nuestra zona, la cual escuchan
con interés. No voy a profundizar mucho en
el tema (ya que no es una afición que domine).
Hare un vuelo rasante, nunca mejor dicho.
Este año como todos sabréis se ha celebrado el
XXXIII Campeonato Autonómico y XXIII Trofeo
Presidente, dos pruebas de gran importancia
en el mundo de la Colombicultura, y que no
se han celebrado en Llombai por azar.
La Sociedad Colombófila de Llombai, fue
la primera en fundarse en del Marquesat
en 1928, en la actualidad cuenta con veintisiete
socios, y es su presidente Paco Juanes.
Esta Sociedad, y el Ayuntamiento de Llombai,
ofertaron las condiciones e infraestructuras
necesarias para optar a la celebración
de los campeonatos
Els coloms
Historia, morfología y deporte
El origen de la actual Colombicultura proviene
de la época de la España Musulmana.
Eran palomos buchones que empezaron a
cruzarse con palomos Ibéricos, como la paloma
Zurita (Columba oaenas) y mas concretamente
con la Bravía (Columba livia),
que son los antepasados de las actuales
palomas domésticas.
En la Edad Media siguieron los cruces para
sacar un palomo potente y resistente, resultando
de ello los Palomos Mensajeros
(esto serian un capítulo aparte) Ocasionando
durante cuatro siglos un detrimento de los
de Colombicultura.
Desde finales del 1700 se vuelven a afianzar
las razas de palomos autóctonos de la península
Ibérica. (tanto en exhibiciones de
Raza, como Deportivos) y potenciando la
Colombicultura.Desde entonces existen muchas
clases y variedades de Buchones.: Valenciano,
Jienense, Catalán, Sevillano Audino,
etc. los cruces de estas razas con la paloma
bravía originó unas nuevas razas, con más
afán de captación hacia la paloma ,generando
el mal llamado “palomo ladrón”. Que intentaba
captar otros palomos hacia su palomar.
COL·LABORACIONS
88
89

COL·LABORACIONS
La familia de las Colombiformes tiene representación
de razas por todo el mundo,
más de dos mil.
De todos estos cruces se consiguió el actual
palomo DEPORTIVO, que es como se le
denomina técnicamente ”als coloms pintats”,
se le denomina como ( Collumba gutturosa),
sobre el cual no hay una total unanimidad
científica.
Para los aficionados a la ornitología creemos
en la clasificación del científico Darwin,
que el tronco principal del que provienen
todos los actuales Palomos Deportivos es
la paloma Bravía. Tambien podrirá ser una
sub raza de Los Buchones.
En nuestros días no hay casi cruce de razas.
Se cogen como Reproductores palomos
punteros o campeones.
Este palomo DEPORTIVO, con una compenetración
entre ave y hombre es criada,
adiestadar, entrenada para darle suelta y
competir.
Es un ave de menor peso que sus antecesores,
sobre 200 a 250 gr. Y más musculoso (la
raza Peter llegaba a pesar hasta los 500gr.)
Plumas lisas y muy sedosas ,se desprenden
con facilidad, lo que les sirve, en ciertas
ocasiones para huir de sus depredadores,
que se quedan con un montón de plumas
entre sus garras o zarpas; tienen alas con el
borde grueso, perfectamente ajustadas al
tórax y al buche. Según la posición de sus
alas en el vuelo se les denomina: Colom
Plá, Cacho o Brincat El l hueso húmero, que
es el más corto del ala es corto y hueco
pero a su vez es muy compacto, siendo
éste, el que le transmite toda la fuerza al
ala.
Los palomos DEPORTIVOS tienen un pico
de mediano tamaño, (cuando beben lo hacen
sin levantar la cabeza , no a sorbos como
casi todas las aves). Tienen carúnculas nasales
no muy prominentes (modificación
ésta que se ha conseguido con los distintos
cruces), son de color blanco o grisáceo.
Tienen:
• Figura arrogante, cuello grueso y poderoso,
plumas grifas con reflejos iridáceos (desafiante
y valentón) que le sirven en su
comportamiento para el Cortejo y las Exhibiciones.
• Patas cortas (en comparación con otras
aves) y sin plumas.
Palomo propiedad de Paco Juanes.
• Ojos de colores muy vivos, de distintas
tonalidades del amarillo al rojo (sin que
tenga ninguna importancia para la competición,
como ocurre con oras aves de
concurso). Con un ribete ocular blanquecino,
alrededor del ojo, lo que le da una
mirada viva y resolutiva.
Detalle de la carúncula nasal (blanca) y ribete ocular
Los colores del plumaje del actual Palomo
Deportivoson muy variados. (antiguamente
todos eran de tonos azulados)… éstos pueden
ser: Gavino. Fosco, Azul, Albi Blanc,
Pinto, etc.
La incubación de las puestas suele ser de
17 días y las crías son separadas a los 30
días.
“Cada mes, ous i coloms”es un refrán que
se refiere a lo prolijos que pueden ser los
palomos.
Los pichones, cuando tienen de 7 a 8 días,
se les pone la anilla que llevarán siempre.
Éstas las proporciona la Federación, y las
hay de aluminio, y de PVC. Llevan impreso
un número de serie que se complementa con
una placa redonda con el mismo número de
la anilla, que Como un DNI con el acredita
al dueño como el único propietario del palomo,
portador esa numeración en la anilla.
En cuanto a la Competición (de forma abreviada):
Consiste en ver que palomo Macho (de
entre todos los que intervienen, de 70 a 90
palomos dependiendo de la categoría de la
prueba) del llamado “EL PILOT, aguanta
por más tiempo. Valorando el instinto, de
seguir a la paloma hembra, tanto en vuelo
Detalle de la Anilla. De la que cada propietario tiene
la chapa acreditativa, con la misma numeración en su
poder.
como parada, “LA COLOMA” propiedad
de la Sociedad o la Federación, que previamente
se ha soltado. Para identificarla de
todo el conjunto, se le coloca unida a la
cola una pluma de distinto color al suyo
para que a su vez resalte ante los Palomos
machos que la siguen. Es interesante ver
como anudan la pluma postiza a la paloma
hembra, pues es toda una maestría de filigrana.
Actualmente se le ponen dos plumas
por si se le cae una de ellas. Además “LA
COLOMA”, lleva un chip trasmisor (algunos
palomos valiosos también)
Los Palomos de Competición, se diferencian
unos de otros cuando están en vuelo, por
los colores y formas que van pintadas las
alas. Es como un registro de Marcas y Patentes,
porque no hay dos marcas iguales.
(La pintura con la que se tintan las alas, es
totalmente inocua para el animal, son anilinas
naturales “Fuchina”).
También tienen su nombre propio, por el
cuales conocido, tanto por el propietario
como por los demás miembros de la Sociedad.
(Es que son bons…).
COL·LABORACIONS
90
91

Llombai és el meu poble
Curs 2016-2017
COL·LABORACIONS
Detalle de las dos plumas de distinto color
Seguimiento de los machos a la COLOMA
Nombres como: “Barrabas”, “Churri”, “Trallas”
y un largo etc. Dejaron inolvidables
recuerdos entre los aficionados de otros
tiempos en toda la comunidad.
Entre los nombres actuales, los hay tan curiosos
como: “Don Periñon”, “Café Copa y
Puro”, “El Bullí”. En éstos se ve la tendencia
por la hostelería de sus dueños.
En Llombai tenemos nombres como.: “Som”,
“Ipuy”, “Horchata”, “Oso Blanco”, “Pequer”,
entre otros.
Arbitro de TERRAT
Los ganadores de los concursos aquí mencionados
fueron: “Margarita” y “Toret”.
Cuando se celebra un concurso o competición,
hay como mínimo dos árbitros (dependiendo
de la importancia de la prueba).
Un árbitro que va siguiendo la interacción
de la paloma con el resto de la suelta (que
denomina De TERRA) y el otro árbitro está
en un sitio elevado observando todo la evolución
(y se le denomina DE TERRAT).
Tanto los Árbitros, como algunos dueños
van provistos de emisora portátiles para su
comunicación.
La Colombicultura, aparte de fomentar y
hacer perpetuar una tradición muy valencia,
ayuda a mantener La Biodiversidad.
“Bona Solta”
Bibliografía:
Sociedad Valenciana de Colombicultura.
Salvador Faus (Veterinario)
Paco Juanes (Presidente del Club)
Fotos del Autor.
Com que l’estudi del nostre entorn i de la localitat
és fonamental en el coneixement del
medi social i natural de l’alumnat de 4t, Núria
Sanz i jo mateix continuem invitant el nostre
alumnat a conéixer més i millor tot el patrimoni
cultural, històric i natural que ens aporta el
poble de Llombai. Aquest curs hem visitat el
castell dels Alcalans, que dóna nom a la nostra
subcomarca, la Cova Fumada i el paratge de
l’assut. També hem analitzat el plànol del governador
Benlloch contrastant el Llombai de
1756 amb l’actual. Amb la visita a l’església i
convent de Santa Creu, el nostre monument
històric més rellevant, hem pogut observar
els diferents estils arquitectònics: gòtic, renaixentista,
barroc i neoclàssic. Aquesta activitat
ens ha servit com a preàmbul de la següent
excursió: el centre històric de València.
LA SALPASSA I LA TOMASA
Amb la finalitat de recuperar algunes tradicions,
enguany han tornat a eixir els xiquets i
xiquetes de 4t amb la seua maça per fer el
Cant de la Salpassa. En aquesta edició hem
estrenat la figura de la Tomasa encarnada per
Rebeca Vega i ha estat tot un honor que
l’alcalde ens haja acompanyat cantant i colpejant
amb la maça, reviscolant així un costum
que moltes persones majors valoren i recorden
amb nostàlgia.
ELS CANTERERS DE LLOMBAI
Continuant amb l’interés per conéixer el nostre
poble hem eixit del col·legi per visitar els canterers
que encara es conserven a Llombai. El
canterer era un element de les cases tradicionals
que a poc a poc passà a convertir-se en un parament
de luxe i orgull dels propietaris. Però
amb el subministrament d’aigua potable als
domicilis a mitjans del segle passat, caigueren
en desús i sols se n’han salvat alguns exemples.
Primer visitàrem el de ca la tia Elvira Aquino
al carrer de sant Vicent, 9. És el més antic de
Llombai, presenta motius geomètrics i vegetals,
predominant el verd, el blau i el groc. Els
protagonistes principals són els dos cànters
envernissats, la botija i els pitxerets.
Després hem anat al carrer del Pou, 13 on
María José Martínez ens ha mostrat el seu
canterer dedicat a sant Rafel que apareix envoltat
per una bonica garlanda. Com és de
costum, el presideix la parella de cànters envernissats,
la botija i els pitxerets.
També hem vist el canterer de ca Federico
Aparisi, iaio de Miguel, que es conserva al
carrer Major, 29. La seua iaia Rosita ens contà
COL·LABORACIONS
92
93

COL·LABORACIONS
que és de l’època dels rebesavis de Miguel.
Està envoltat per una garlanda vegetal amb
tres cànters envernissats en blanc i cinc pitxerets
a la paret que s’han utilitzat antigament moltes
vegades per servir xocolate en les bodes.
Hem finalitzat el recorregut pels canterers de
Llombai anant a ca Xavier Peris, carrer de
sant Antoni,14. Aquest canterer el traslladaren
d’una casa dels seus avantpassats.
Com a activitat final, entre les dues classes de
4t hem elaborat un canterer de paper reproduint
el disseny de taulells antics i cada
alumne ha pintat el seu cànter. També hem
restaurat un banc, ho hem exposat amb els
tradicionals cànters envernissats, la botija, els
pitxerets i... aquest ha estat el resultat.
de la veu castellana “amante”, terme utilitzat
en una zona de La Rioja per adreçar-se a algú
amb qui es té molta confiança i tracte. I és
que a més dels repobladors catalans i aragonesos,
també baixà a les terres valencianes
gent originària de Navarra, La Rioja i Castella.
L’alumnat de 4t ha realitzat aquest projecte
de treball cooperatiu que és una proposta didàctica
amb la intenció d’aprofundir en el coneixement
del nostre entorn més immediat,
el poble de Llombai. A partir del recull que
l’alumnat ha aportat amb la col·laboració de
les famílies, hem aconseguit recopilar més de
375 renoms llombaïns que hem ordenat alfabèticament
i els hem classificat des del punt
de vista semàntic, morfològic i lèxic. També
ens hem fixat en l’àmbit d’ús dels renoms (familiar,
restringit a una part de la població i
general) així com en l’antiguitat d’alguns,
destacant-ne un, CORTASSA, documentat
des de 1602 i que ha perdurat fins als nostres
dies. Hem fet una relació del vocabulari que
hem aprés i a partir del recull de renoms i
hem observat algunes peculiaritats del valencià
que parlem a Llombai. Tanmateix hem treballat
l’expressió escrita amb la producció de microrelats
sobre els renoms llombaïns i s’han
relatat anècdotes i històries sobre els malnoms.
Hem finalitzat el treball elaborant un mapa
conceptual com a conclusió del projecte.
Aquest projecte de treball ha estat mereixedor
d’un altre guardó als prestigiosos Premis
Baldiri Reixac amb una dotació de 900 euros
destinats a material escolar. Amb aquest reconeixement
ja en són tres els premis que
hem aconseguit per al CEIP Sant Francesc de
Borja: el primer va ser “El llegat andalusí al
marquesat de Llombai” i el segon “Matemàtiques
a la vista per Llombai”. N’estem molt
contents, ja que ens premien allò que fem de
bona gana que és conéixer més i millor el
nostre poble.
COL·LABORACIONS
I tu, mante, de qui ets? ELS RENOMS DE LLOMBAI
Encapçalem el nostre projecte de treball cooperatiu
amb aquesta expressió tan genuïna i
habitual a les comarques de la Ribera del Xúquer
i de l’Horta de València. Les persones
majors formulen aquesta pregunta als xiquets
i xiquetes que desconeixen de qui són. Per a
identificar-se ràpidament, el menut o menuda
respon amb el renom amb què es coneix la
seua nissaga.
D’altra banda, si l’adult reconeix l’infant pel
seu aspecte físic i sap a quin clan familiar
pertany, se sol dir:
- No ho pots negar! Per la careta t’he tret!
“Mante” és un vocable molt usat a la nostra
comarca, demostra estima, afecte, i equival a
“fill meu”, “estimat”. És possible que derive
94
95

RELACIó DELS RENOMS DE LLOMBAI QUE HA RECOLLIT L’ALUMNAT DE 4T
Epidèmia de còlera de 1834 a Llombai
Estudi preliminar
COL·LABORACIONS
Abandera(d)o, Agua, Agustina, de
l’Agutzil, d’Aida, Alemana, Alfa,
Alfarbí, de l’Almàssera, Americano,
Astral, Astralao, Asturiana ...
Bacora, Bàguena, Baló, Barber/a,
Barbereta, Barratxina, Barsaga, Bartual,
Basseta, Beethoven, Belga,
Beneíto, Benifaionera, Benjamina,
Bernabé, Bessó, Bitxarraco, Blay,
Blanco/a, Blanquillo/a, Bolero/a,
Bollo, Bombero, Bona, Bossa, Boticari,
Botiga, Bueno, Buixquera,
Burreta ...
Ca(d)irer, Cabrero, Cagarrita, Calbo/a,
Calcinera, Caldero/a, Cameno/a,
Campanera, Canari, Canastro,
Canet/a, Cañón, Cansalà(da), Canya/o,
Capa, Carabassa, Caragol,
Carajillo, Carmelo, Carolina, Carrero,
Carxata, Cascanta, Catauí,
Catiti, Catxano, Catxo, Catxorra,
Caula, Cavallera, Cebeta, Ceboll,
del Ceguet, Celda, Centano, Cerer,
del Cine de Verano, Claudio, Clavel,
Coixo, Colau, Coloma, Coloniera,
Concòrdia, Conill/a, Coques,
Corbella, Corberana, Coriri/a, Coronel,
Corretger, Cortassa, Coti,
dels Cotxes, Coveta, del Cru, Cuervo,
Cunya, Cursà ...
de David, de Delfín, Derbi, Desmaià(da),
de Diego, dels Diaris,
Dragó ...d’Elòdia, Electo,
Enterra(d)or, Ermitana, Escaso, Esporga(d)or,
Esquila(d)or, Estanquer...
de Fabra, Faïca/o, de la Farina,
de la Farmàcia, Farol, Felipa,
Ferrer, Figa, Fillete, Finezas, de
Floreal, de Florencio, Flores, Fontaner,
Formiga, del Forn del Mig,
Forner, Fuster ...
Relació dels renoms de Llombai que ha recollit
l’alumnat de 4t:La nostra pretensió és fer possible
que l’alumnat conega la localitat, el
nostre marc de referència més pròxim, i en
Gamba, Guayabera, Guatla, Granero,
Gorra, Gallinera, Gata, Gila,
Gepeta, Gea, Galana, Gallo, Geganta,
Gran, Germana, Guapo ...
Habanero ...
Inicial ...
Jabaloyas, Jacinto, Jolí/ na, Juanillo,
de Justo ...
Kubala ...
Làdio, Laet, Linares, Litas, Llanda,
Llapissera, Llidona, Llimonero/a,
Lloma, Llosa, Llumener, Losepí/na
...
Maco, Madrilenya, Manilla, Manso,
Manta, Manuela, Manyà/na,
Manyo/a, Maquinista, Marcelino,
Mariana, Mariner, Marta, Martellano,
Masceno, Matamales, del
Matxo, del Mayorazgo, Melero,
Mena, Mentirola, Metxa, Micalón,
Michelín, Migranya, Mina, Modista,
del Molí d’Alèdua, del Molí
de Pep el Carro, Molina, Moll,
Mollons, Mònic, Mono/a, Monya,
Morena, Moressa, Moscà(da), Mossa,
del Motoret, Mut/da ...
Nano, del Nas Rosegat, Negret,
Nelo, Nevera, Nyanyes ...
Oboè, Obrer, Olivero, Orellut ...
Paelo/a, Panera, Panònia, Pansa,
Pastisser, Pata, Pataca, Patrícia,
Patxero/a, Pedrenyo/a, del Peix,
Pela(d)illa, Pelat, Pellicer, Pelut,
Penella, Pereta, Petit, Pierdecasas,
Piló, Pilot, Pilotes, Pintora, Pinxa,
Pipa, Piquero, Piso, Pita, Pitral,
Pixorreta, del Pla, de la Plaça, Plomes,
Poldo, Polidor, Polit, Poll,
Poma, Ponent/a, del Pont, Porqueros,
Porra, Porró/na, Potan/a, de
Pràxedes, Puça, de Puig, Púrsia,
Pus ...
Quinzet/a, Quitolis (Qui tollis),
Quadrera ...
Rabosa, Rejoler/a o del Rejolar,
Ramira, Ramoneta, Rata, Rau/a,
Regino/a, Rei/na, Rejola, Rellotger,
Requinto, Resa(d)or/a, Ricatxó/na,
Rico, Roca, Roig, Romeu, Roseta,
Rubia, Rufina, Rull/a ...
Sabater, Sabonera, Saco, Sagristana,
Salustiana, del pare
Salva(d)or, Salve, Saota, Sardinera/o,
Sastre, Sena, Senyoret, de la
Séquia Baixa, de la Serra, Serrana,
Sevillana, Sidoro/a, de (I)Sidro, Sillera,
Silvestre, Simplet, Síndic,
Sino, Socarrat, Soldat, Sopes, Sorda,
Soto, Sucrera ...
Taleca, Tallà(da), Tamames, Tari,
Tarongero, Tarraro, Tarratites, Tàrsila,
Tartanera, Taudoro, Tàvio/a,
del Teléfono, Tella, Tendre, Terne/a,
Terri, Terror, Tomata, Tonica, Toribio,
Torrentina, Tórtola, Tot és
meu, Touera, Tremedal, Triga, de
Tristán, Trompeta, Tronc/a ...
Valencià/na, Valerós, de les Vaques,
Velle(s)a, Vigilante, Vint-i-un dits
...
Xalo/a, Xambó, Xano, Xato/a, Xatxa,
Xeixa, Xiquillo, Xispa, Xocolatero,
Xorritos, Xufa, Xulla, Xurro
...
Yeyé ...
Zurdo ...
conèixer-la, la puguen estimar perquè s’estima
només allò que es coneix i s’aprén allò que es
coneix i s’estima.
Gerard Juanes i Peris
Introducció
Aquest breu treball té com a objectiu fonamental
donar a conèixer la primera epidèmia
de còlera morbo de 1834 a Llombai, la que va
produir una gran morbimortalitat a més d’unes
importants conseqüències socioeconòmiques.
És bàsicament un treball observacional i descriptiu
sobre el segle XIX a Llombai. Consta
d’una breu introducció, una metodologia, unes
pinzellades de la situació sociopolítica, seguit
d’una succinta descripció de les malalties, fonamentalment
del Còlera morbo (1833-35), passant
per unes dades demogràfiques del Marquesat,
una aproximació a la primera epidèmia
de Còlera morbo a Llombai en 1834 i conclusió.
Metodologia
La font primària ha estat el “Quinque libri
(1826-1834) libro 9, mortuorum” de l’Església
de la Santa Creu de Llombai on he pogut
estudiar els 166 difunts de l’any 1834. Les fonts
secundàries en que m’he basat són bibliogràfiques
de les que sols faré una mínima referència
al tractar-se d’un article divulgatiu en un llibre
de festes. Finalment vull deixar palès que tot
aquest treball es refereix a Llombai, doncs els
llibres de Catadau i Alfarb des de 1726 desaparegueren
posteriorment a l’any 1936. La dificultat
ha estat en desxifrar, molt sovint, la lletra de
Fra Domingo Bartual, Vicari Ecònom del Convent
de la Sta. Creu de Llombai.
Situació sociopolítica al primer terç del segle
XIX
Va ser un segle convuls i problemàtic on
cal destacar la Guerra de la Independència
(1808-1814), la Constitució de Cadis, coneguda
com a la Pepa (1812), que significà acabar amb
l’Antic Règim i donar pas a uns principis lliberals
com el reconeixement dels drets individuals,
la fi de la Monarquia absoluta, una clara
divisió de poders i el final de la Inquisició.
Dissortadament durà poc perquè els Ferran
VII retornà aviat a l’Antic Règim, una mostra
clara del tarannà Borbó. Tot açò originà per
part dels lliberals i una part de l’exèrcit uns
pronunciaments a favor del liberalisme que
foren durament reprimits amb presó o execució,
com fou la del asturià Rafael del Riego Flórez,
més conegut pel seu “himne” que es va fer
servir tant pels liberals de l’època com per la
Segona República, així com Mariana de Pineda
i el general Torrijos, entre altres.
A tot açò cal afegir la pèrdua de les colònies,
les guerres carlines (1833-1840) per un problema
dinàstic i la desamortització de Mendizàbal de
1836, a fi d’aconseguir ingressos extraordinaris
per amortitzar deute públic que no resolgué
cap problema, doncs el que es llevà a l’Església
es retornà a la burgesia adinerada i a la noblesa,
perquè els “lots” que es feren, el petit llaurador
no podia pagar-los.
Com és de suposar aquesta situació fou
absolutament nefasta, sobretot respecte a l’agricultura,
doncs la indústria pràcticament era
inexistent. A més, foren uns anys d’una climatologia
adversa, on faltaren les pluges i es donaren
temperatures extremes. La superfície del
conreu encara era en mans dels nobles i l’Església.
Segons Mariano Barriendos (1996), s’afegia
també la gran dificultat d’introduir noves
tecnologies i conreus.
En resum, pertanyíem a un país pobre (70-
80%), encara agrícola i tradicional, on amb escassa
matèria primera i gairebé cap xarxa de
comunicacions, ben bé podríem afirmar que el
poble tenia poc de menjar i menys per comprar,
el que fou l’embrió d’un futur moviment obrer
i camperol, els primers sindicats i la instauració
de la Primera República (1873-74).
COL·LABORACIONS
96
97

COL·LABORACIONS
Malalties del segle XIX. El còlera morbo de 1834
El segle XIX, com en els anteriors segles, es
caracteritza per la gran quantitat de malalties
infeccioses tan agudes, com el còlera morbo i
la febre groga, així com les malalties cròniques
com la tuberculosi, la pigota, les terçanes, tifus,
el crup, la pallola i la tos ferina, entre altres,
que mataren també a una bona quantitat de
població. Cal recordar que no existien antibiòtics,
ni sèrum ni vacunes fins a finals del segle XIX
i principis del XX. Sols destacar a Jenner, metge
anglès que en 1796 descobrí la vacuna de la
verola o pigota. Més endavant Robert Cock en
1884 va trobar el microorganisme responsable
del còlera i Jaume Ferran i Clúa, metge de
Corbera d’Ebre (Catalunya) qui a l ‘any 1885,
utilitzant virus atenuats, fou el descobridor i
també l’impulsor de la vacuna anticolèrica.
Totes aquestes malalties unides a unes condicions
higièniques sanitàries deficients, la
fam, les condicions climatològiques adverses i
els successos sociopolítics comentats adés foren
una catàstrofe per a la població.
El còlera morbo o asiàtic, objecte d’aquest
article, arribà a Europa procedent de la vall
del Ganges, on era endèmic, i produí diverses
epidèmies tant a Europa com a la Península
Ibèrica, i per tant, també al País Valencià. La
primera epidèmia a l’estat Espanyol fou al
1833 i penetrà pel port de Vigo. A Barcelona
va començar gairebé simultàniament i posteriorment
es va estendre al País Valencià i les
Illes Balears, i va deixar una reguera de morts.
Es va extingir al 1835.
ESTACIONALITAT DE LES DEFuNCIONS A LLOMBAI EL 1834
Gener 5 Juliol 4
Febrer 4 Agost 4
Març 6 Setembre 82
Abril 3 Octubre 27
Maig 3 Novembre 18+2
Juny 3 Desembre 5
En negreta són els morts per Còlera
El còlera és una malaltia diarreica aguda
que produeix deshidratació greu, de vegades
acompanyada de vòmits, i que en hores pot
desencadenar la mort. La causa és l’aigua i els
aliments contaminats pel Vibrio Cholerae. Encara
hui en dia hi ha de 1.3 a 4 milions d’afectats,
i de 21.000 a 143.000 defuncions a l’any. És una
malaltia mortal, si no es tracta. I afecta a tots,
joves i majors, però sobretot, com totes les malalties,
als més pobres, per açò s’instaura i es
queda als que denominem ”països pobres” on
hi ha una manca de sistemes d’aigua potabilitzada
i de sanejaments adients (OMS 2016).
Mentre escric aquestes línies llig a la premsa
que el representant de l’OMS al Iemen comunica
que a data 01/07/2017 són ja 246.000 infectats
i 1.500 els morts per Còlera.
Al ser la primera epidèmia no es coneixia
l’origen, ni la seua propagació, ni lògicament,
com tractar-la. A banda que l’únic tractament
de què es disposava eren els opiacis (substància
utilitzada com antidiarreica). Els sèrums, manera
d’hidratar als afectats i que haguera evitat moltes
morts, com ja he comentat, encara no existien.
S’adoptaren mesures ineficaços, com desinfecció
de cases i d’habitacions amb aigua
clorada, cordons sanitaris, aïllaments, control
de persones, etc. Els pobles i les ciutats quedaren
paralitzades absolutament, i el pànic s’instaurà
a tothom, fins i tot hi hagué metges i gent adinerada
que fugiren per por al contagi. El poble
pla utilitzà l’esquema màgic-religiós com a
tractament: amulets, herbes d’ús popular, curanderisme,
pregaries, etc. Com és d’imaginar,
tot fou un fracàs.
Incidència demogràfica al segle XIX en el
Marquesat de Llombai
Manuel Ardit, en la seua obra “Creixement
econòmic i conflicte social” fa un estudi demogràfic
excel·lent que cal aprofitar i tenir-lo
com a guia. Al llarg del segle XVIII comptem
amb els magnífics censos d’Aranda 1768 i Floridablanca
1786. L’any 1797, Godoy fa un nou
cens, però dissortadament s’han perdut les informacions
locals, doncs tenim un buit fins a
la matrícula cadastral de 1857.
Taula 1. Cens 1857 INE
POBLACIó
HABITANTS
Llombai
Total: 1655 Homes832 Dones823
Catadau
Total: 1480 Homes740 Dones740
Alfarb
Total: 941 Homes486 Dones455
Les xifres proporcionades pels registres
parroquials de bateigs, enterraments i matrimonis
a Llombai són d’una qualitat molt acceptable,
per tant, podem apropar-nos-en a la
població de 1834 d’una manera una mica grollera
a la vegada que amb una raonable fiabilitat.
Són un autèntic registre Civil.
El creixement demogràfic al segle XIX va
ser bastant equilibrat i d’escassa migració, sols
alterat per les epidèmies de còlera que deixaren
una clara petjada en la població. Cal ressenyar,
que fins a l’epidèmia de còlera de 1834 no
existeix a Llombai la causa de defunció, tret
dels casos per mort violenta. Per tant és evident
que cal interpretar. Així doncs, si observem que
la mortalitat dels joves es dóna més en períodes
de calor, deduïm que són malalties gastrointestinals.
I si els majors moren més en períodes de
fred, molt possiblement són morts per malalties
respiratòries. Aquestes deduccions, de fet, em
sembla que no van gens desencaminades. “Era
igual que totes les altres localitats mediterrànies
estudiades” (M. Ardit, pp 179)”. La mortalitat
infantil sorprenentment n’era alta al primer i
segon any de vida al Marquesat (1620-1823)
qüestió que caldria estudiar en un futur, però
s’aparta de l’objectiu del present article.
Segons el cens de 1857, que és molt fiable,
Llombai té una població de 832 homes i 825 dones,
el que fa un total de 1655 habitants. Agafant
una mostra des de 1829 fins a 1857, o siga 29
anys, constatem que en la partida de Defuncions
no hi ha grans fluctuacions, llevat dels anys de
les epidèmies, estant la mitja en 43’12 morts a
l’any. La mitja de bateigs o naixements (tothom
es batejava) està en 58’27 a l’any, o siga 4’8
parts al mes. Els bateigs són de 50 a 70 per any,
una xifra constant i demostra que la fecunditat
a Llombai era molt alta. Fent un senzill càlcul
matemàtic podem afirmar que en 1834 Llombai
podia tenir uns 1523 habitants, o siga 132 habitants
menys dels habitants referits al cens de
1857, com es pot comprovar a la Taula 1.
Aproximació a la primera epidèmia de Còlera
Morbo a Llombai (1834)
No sabem com va arribar el Còlera morbo a
Llombai, però sí que sabem que el 24 d’agost es produeix
la primera mort en la persona de Rosa Noverques,
casada amb Domingo Miquel, qui sis dies
després, el 30 d’agost moria per la mateixa causa.
Els primers cinc morts, entre els que estan Rosa i
Domingo lògicament, encara no se’ls qualifica de
Còlera, però la descripció que es fa és la mateixa per
a tots els altres 127, o siga “enterrados antes de las
24 horas por orden de la justicia” i sense cap funeral.
Passat agost, l’epidèmia s’estén inevitablement
i des del 20 d’agost fins al 20 de novembre,
en 88 dies exactament, causa 129 morts, el
8’47% i una mitjana de 1’46 morts/dia. Infectà
tant a homes com a dones en proporció similar.
Taula 2. Mortalitat a Llombai en 1834
CAuSA
MORTALITAT
ADuLTS
INFANTILS
TOTAL
Home Dona Xiquet Xiqueta
Mort
natural 7 8 9 13 37
Còlera 57 58 8 6 129
COL·LABORACIONS
98
99

COL·LABORACIONS
Hi hagué dies com el 9, 13 i 14 de setembre
en què moriren respectivament 8, 6 i 6 persones.
Era estrany el dia que no en moria cap.
Sorprenentment sols els Albats, que són xiquets
o xiquetes menors de 9 anys, malgrat
que queden dubtes sobre els de 7 i 8 anys, morien
menys que en temps normal, on en general
la mortalitat infantil solia ser alta.
Taula 3. Defuncions a Llombai 1828-1837 (10 anys)
Any Adults Albats Total
1828 23 23 46
1829 18 20 38
1830 18 38 56
1831 18 28 46
1832 24 28 52
1833 17 24 41
1834 129 33 166
1835 10 18 28
1836 11 17 28
1837 29 41 70
Açò sols té una possible lectura i és que la
lactància materna els va protegir en aquests 88
dies terrorífics, al no tenir contacte amb l’aigua
i els aliments contaminats.
Gairebé totes les famílies quedaren afectades,
ja siga per algun membre de la família infectat
o bé per raons de veïnat. Així doncs per
entendre millor açò posaré uns quants exemples:
Matrimonis com el de Rosa Noverques i
Domingo Miquel, ja esmentats adés. Josef Pons
i Vicenta Diez, morts el 7 i 9 de setembre, respectivament.
Rosa Martínez i Domingo Lafuente,
que moriren el 15 i 14 de setembre, respectivament.
Maria Osca i la seua filla Vicenta
Climent (Albat), que moriren el 17 i 21 de setembre
respectivament. Maria Aurora Forés,
de 12 anys, i la seua mare, Rosa Llobet, d’Alboraia,
moriren el 5 i 6 de setembre, respectivament.
Els germans Sala: Josefa de 10 anys i
Leonor (Albat) moriren el 9 de setembre i Juan,
“de menor edad”, moria el 12 del mateix mes.
Els joves com Vicente Ferrando, de 9 anys;
Josef Lloret i Vicenta Maria Navarro, ambdós
de 10 anys; Rafael Noverques, Adriana Rutia,
Filiberto Sanz i Jayme Nom de Déu, tots ells
de 15 anys. Mariano Sanz, de 20 anys, i Josefa
Aparici, de 21 anys. Com es pot imaginar famílies
destrossades i poble desfet i assolat.
Les edats dels difunts no hi consten, sols
es posen els anys dels joves, com hem pogut
comprovar. Evidentment amb els bateigs es
podria treure l’edat de tots, però seria un ardu
treball. Tampoc es posen professions o oficis,
encara que sabem que el 95% era llaurador o
jornaler. Quant als cognoms dels difunts, sols
apuntaré els més freqüents, que són els següents
per ordre de més a menys: Climent amb 8,
Peris i Martínez amb 7 cadascú, Bisbal, Noverques,
Osca i Sanz amb 5 cadascú, Miquel,
Lliso i Navarro amb 4 cadascú, Barberà i Gil
amb 3 cadascú i així successivament. Cal tenir
en compte que cada cognom pot pertànyer a
diferents famílies amb igual cognom. Per exemple
el cognom Climent és un dels que hi ha
major varietat familiar.
La Pobresa és un altre capítol que és fonamental
per entendre aquella societat de 1834.
Com hem comentat adés la malaltia sempre
s’acarnissa amb les persones pobres. Açò està
demostrat i avalat per tota la literatura científica,
així doncs el Còlera no va ser una excepció.
Per tant, en el recompte podem observar els
clarament “adinerats”, que són aquells difunts
en què la família paga en més o menys quantitat
un estipendi a l’Església “por el bien del alma”
(45 en total) i, després, una majoria que no
paga. Aquesta majoria, (84 en total) són els que
podem afirmar que eren pobres. Uns perquè
apareix la paraula “pobre” de manera expressa
i altres perquè “no hizo, mandó o designó por
el bien del alma”. Era impensable en aquell
temps amb el poder que tenia l’Església i en
una societat tradicional i conservadora, i d’un
pensament clarament màgic-religiós, que alguna
persona es negara a pagar.
Sols ens queden uns comentaris finals sobre
els Cementiris: els difunts fins ben avançat el
segle XIX, foren soterrats a l’Església de la
Santa Creu, malgrat que existia des de finals
del segle XVIII una Real Ordre de prohibir els
soterraments a les Esglésies.
De fet a Llombai, l’any 1816, la Junta Suprema
de Sanitat feu una circular per construir
un cementiri al Marquesat, que el Duc de
Gandia va decidir que es pagaria amb el producte
del terç delme (AHN, SN Osuna, llig.
1399, 766) Tanmateix aquest no es va fer fins
passada la segona meitat del segle XIX.
A mode de conclusió
Haver treballat aquest capítol de la història
de Llombai ha significat apropar-me més al
poble i als seus habitants. Segons anava esmicolant
cada nom i cognom, tenia l’estranya
sensació que eren vius. Existia una clara simbiosi
o complicitat entre ells i jo, perquè quan ú
rescata de l’oblit una parcel·la de la història,
de la petita història, en aquest cas la de Llombai,
està d’alguna manera donant vida a aquelles
persones que no fa massa anys foren els nostres
avantpassats, i que, a l’igual que nosaltres,
passejaren un dia per aquests carres, s’enamoraren,
tingueren fills, treballaren els camps,
camps que tots coneixem, i tingueren alegries,
penes, van plorar, van riure...
Recuperar doncs la memòria és no sols ferlos
vius, sinó donar-los la dignitat que aquella
epidèmia els robà. És evident que aquelles
persones que moriren des del 24 d’agost al 20
de novembre de 1834, foren soterrades sense
cap homenatge (funerals o similars). És per
aquesta raó que, al meu parer, hem fet un
mínim de justícia i reparació, no sols personal,
sinó col·lectiva
Per acabar voldria deixar palès que aquest
treball no haguera estat possible sense la generositat
d’En Jesús Bausà, rector d’aquesta
parròquia en aquell any de 2008, a qui sempre
li estaré agraït, entre altres diverses raons, per
la confiança que deposità en mi deixant-me
microfilmar els llibres de l’Església del Convent
de Santa Creu de Llombai.
Bibliografia
Ardit, M. (2004), Creixement econòmic i conflicte
social. Ed. Afers, València.
López Piñero, J.Mª (2002), La Medicina en la
Historia. La Esfera de los Libros, Madrid.
Peset, M. Y J.L. (1972), Muerte en España
(Política y Sociedad entre la peste y el cólera).
Ed. Seminario y Ediciones, Madrid.
Porras Gallo, Mª.J., Báguena Cervellera,
Ayarzagüena Sanz, M., Martín Espinosa, N.Mª
(coords) (2016), La erradicación y el control de las
enfermedades infecciosas. Ed. Catarata, Madrid.
Sebastián Domingo, E. (1971), “Trasfondo
social de la epidèmia de cólera en Valencia,
1884-1885” en Actas III Congreso Nacional de
Historia de la Medicina, (València 10-12 de abril
de 1969), vol. II, pp. 535-544.
Bàguena, M.J.(1992)”La enfermedad y su
prevención”en Historia de la Medicina Valenciana,
Tomo III. Ed. Vicente Garcia Editores.
Paterna (València)
Fresquet, J.L., Tronchoni, J.A., Ferrer,F. Bordallo,A.(1994)
“Salut, Malaltia i Terapèutica
Popular” Ed. Ajuntament de Catarroja
Alfons C. Polo i Peris
COL·LABORACIONS
100
101

COL·LABORACIONS
La primera falla del poble
(1956 - 1958)
Ara que fa 6 dècades d’aquests fets, considere
que és bon moment per a fer memòria i
recordar com es va formar la primera falla del
poble com a tal, antecedent de l’actual falla de
Llombai, la qual es va configurar com una
falla de barri i va estar en actiu durant 3 anys.
Com sol passar ací a València, tot va començar
en un pensat i fet quan, després de
Sant Josep de 1955, el tio Bernat “el Manyà”,
esmorzava a les portes del seu taller de mobles
allí en la replaceta d’Eufemiano Solà (al
costat del forn de Nevera), amb els seus treballadors:
Juan “el Sentano”, “el Barberet”, Gerardo
“la Pintora”, Salvador de Catadau i
altres. També estaven Pepico “el del Molí”, el
tio David, Pepe “Bartual”, Bernardino i Rafel
“els Manyans”, així com altres veïns que tenien
el costum d’anar allí a esmorzar. Tots ells
comentaven que era una llàstima que per falles
el poble es quedava mort i trist, ja que
molta gent se n’anava a València i molts altres
es quedaven perquè no podien anar. I en eixes
estaven quan el tio Bernat va dir: -Si férem
una falla ací no caldria anar fora!! La gent es
divertiria, els xiquets es distraurien i n’hi
hauria ambient i festa al poble!!!
Tots els presents assentiren emocionats
per la idea que acabava de germinar en ells i
decidiren crear una falla allí mateix. I és que
en eixe temps, allí en la replaceta i en part del
C/ Mestre Torres i Eufemiano Solà es trobava
el magatzem del tio David, el Molí, el forn de
Nevera, el taller de mobles del tio Bernat, el
quarter de la Guàrdia Civil, la ferreria dels
Manyans, la fonda “las 3 puertas”, la vaqueria
del tio Eduardo i la botiga de la tia Camila. Un
poc més avall estava la fàbrica de licors del tio
Xeixa, la botiga de la tia Caxorra, el garaig
dels autobusos Canovas, la Cooperativa, el tio
Pepe el Corretger (que feia corretges i arreglava
les aparellades per als animals), la tendeta de la
tia Esquilaora, i ja més apartat el cine “el Verano”,
on anaven a ballar; com s’aprecia, hi
havia molta vida i activitat en esta zona, sense
comptar amb les diferents cases particulars. A
més a més, a tot això s’hauria de sumar que
la Cooperativa Vinícola del Marquesat ja funcionava,
començant a donar prosperitat al
poble, amb la qual cosa els factors eren molt
favorables per a qualsevol projecte (ací aprofite
per a fer memòria i dir que, en eixe any de 1955,
sent president de la Cooperativa Gerardo Sarrió i
el secretari Enrique Viñuelas Ortiz “el Bolero”,
aquesta va obtindre la medalla d’or per la seua mistela
en el 1r concurs de vins de Requena, on presentaren
la mistela feta a partir de la primera
collita de la Cooperativa, és a dir, la de 1954).
Il·lusionats amb el projecte de la falla, anaren
a parlar amb la gent que pensaven que podria
col·laborar per a dur-lo endavant, i per
això anaren a buscar a Enrique “el Bolero” a
sa casa, qui des del primer moment es va
comprometre també. I quasi allí mateix van
triar ja la que havia de ser la primera fallera
Major de Llombai, la seua germana Visantica
Viñuelas Boix. Per contra, el seu germà Vicente
es va mantindre al marge, ja que pel seu
caràcter preferia estar darrere per ajudar o fer
el que fora menester, però sense cridar l’atenció.
Els seus pares, Enrique Viñuelas Ortiz i
Visantica Boix Serrano van donar l’aprovació,
i a partir d’ací començaren ja els preparatius.
A pesar de la il·lusió i la bona idea, hi
havia un xicotet impediment físic per a durla
endavant, i era que la replaceta estava plena
de pedres i clots. Un dia, mentre esmorzaven,
Pepico “el del molí” va traure unes maces d’allí
del molí i va dir:- Açò anem a arreglar-ho
ja!!! I anem a fer la placeta plana!! – i tots els
allí congregats es ficaren a picar la replaceta
per anivellar-la i llevar les pedres, i entre tots
la feren plana.
A partir d’allí constituïren la primera junta
o comissió, en la qual Bernardo Garcia Esquer
(el tio Bernat) era el president; José Sanz Bartual
el vicepresident; Enrique Viñuelas Boix el secretari;
Luis Cardona Sabater el tresorer; i com a
vocals quedaven: Vicent Cervera Serrano, José
Ruiz Climent, Vicente Forés Querol i Rafael Gil
Martínez. Com a Faller Major van triar a David
Cervera Forés (el tio David). I clar està, en companyia
seua estaven les seues dones, qui eren
l’altre dels pilars fonamentals de la falla.
Van començar a reunir-se en un primer
moment en el taller del tio Bernat i, posteriorment,
tots els dilluns, anaven a sopar al magatzem
del tio David on parlaven del que
tenien necessitat i pagaven una cota de 2 o 3
pts. cada u. A més, tots els diumenges 4 o 5 xicones
eixien a l’apuntà i a cobrar la cota (que
era 1 pesseta) a la gent que volia col·laborar i
perquè es feren socis. I és que la falla es va conformar
de la plaça de la Creu cap al Ravalet (és
a dir: C/ Eufemiano Solà, C/ Mestre Torres, C/ la
Parra, el que hui és C/ Mestre Ramon Serrano Vicens
i la plaça del Regne de València); encara que
tots aquells de la resta del poble que van voler
col·laborar van tindre les portes obertes.
També feren rifes i loteries i pareix ser que
feren fins i tot una funcioneta anomenada “El
món per un forat” per a traure diners a benefici
de la falla. Amb tot, havien previst un pressupost
de 15.000 pts. per al que comportaria la
falla: Músics, focs i d’altres... i van ajustar la
falla (que els la farien a València) en 5.000 pts. (el
que hui són 30 euros). Ara bé, al final les previsions
es van superar i arribaren a arreplegar
19.000 pts., motiu pel qual pogueren fer més
festa. Però una cosa a remarcar també va ser
que tots van treballar molt per tal que les coses
eixiren i estiguera tot fet i a punt, i la gent poguera
passar-ho d’allò més bé.
COL·LABORACIONS
102
103

COL·LABORACIONS
En 1956, a principis de març, feren la presentació
en “el Cine” (l’actual Llar dels Jubilats),
i com anècdota diré que a causa d’una forta
gelà es van quedar sense flors naturals, motiu
pel qual tots els rams els van fer amb flors de
paper perquè les falleres, que eren poquetes,
pogueren lluir-se.
Hi havia 4 falleretes infantils: Tere Mendoza,
Mª Ester Garcia, Julieta Bàguena i Luisita
Garcia; La Cort d’Honor Major la
componien 8 falleres: Pepita Cardona, Pepita
Bonafé, Amparin Garcia, Raquel Garcia, Encarnita
Campos, Lolita Ortiz, Rosita Cases i
Enriqueta Cervera. Com a Musa del foc triaren
a Julieta Garcia “la del Manyà” i com a Fallera
Major a Visantica Viñuelas.
Per començar es va representar la funció
de teatre: “El boticari de Vilareal” (pels artistes:
Federico Quinzá, Luis Cardona, el tio Salve,
el tio Osca, la tia Laura, Aurelia “la Sardinera” i
Aida; que van ser dirigits per don Enrique Bisbal
i assajaven en l’oficineta del magatzem del tio
David on s’ho passaven de categoria) i a continuació
tingué lloc la presentació fallera (l’escenari
el van decorar amb una cortina de tela en
flors pintades). Els versets de les falleres van
ser obra de Vicent “el Colaor” i d’Enrique “el
Bolero”, i el mantenedor de l’acte va ser don
José Quinzá (fill de Federico Quinzà, qui vivia en
el C/ La Parra i era un gran entusiasta i col·laborador
de la falla).
Com a Fallera Major, Visantica va fer convit
per a tots en “el Cine”, sent principalment
tots els dolços i coques de casa, ja que sa mare
tenia molt bona mà en la cuina.
També comentar que com en Llombai hi
havia una barraca valenciana en l’hort del
xalet de Puig Espert i els casers tenien amistat
en el tio Bernat (ja que este els comprava dàtils),
aquests van deixar que anaren les falleres allí
al jardí a fer-se la “famosa” foto en la barraca.
El casal de la falla el van establir en el forn
de Nevera (que estava al centre de la placeta), entrant
a mà dreta, en el quarto de sa mare de
Rafel “de Nevera”, qui va haver de dormir
eixa setmana en el rebost. Com a regal per als
socis eixe primer any van donar un braç de gitano
de moca o flanin a cada u, fent-ne en
total 200 i pico. Com anècdota senyalar que
els feren allí en el forn entre les dones, i com
solament Amparito “la de Nevera”, que era la
fornera, sabia gastar la batedora manual que
tenien, ella es va encarregar d’alçar totes les
clares per als braços mentre les altres dones
s’encarregaven de la resta; a més, com els van
voler decorar en merengue per damunt era
més faena, i ho havien d’entregar a tots el mateix
dia com havien acordat. I ací cal pensar
que no n’hi havia neveres ni congeladors en
eixe temps encara i hagueren de guardar-los
en diverses cases fins que els van tindre tots
preparats per anar a repartir-los.
Pel que respecta a la falla en si, com he dit
esta la feren en València i era molt simple: Un
paisatge pintat i uns ninots, on una cartolina
senyalava: “cavallers açò és la falla. una rosquilla
de cartó i 4 ninots de palla”. Estava titulada:
ROSQUILLA NEGRA I ROSQUILLA
BLANCA. El monument era una doble crítica
que venia a parlar del patiment del llaurador
per les plagues del camp i els impostos municipals,
ja que eixe any es va estendre pels
camps una plaga d’un cuc anomenat rosquilla
negra, que es menjava tot el que pillava, ja
foren moniatars, carabassar, querailleres, alfalsos,
etc., com si fóra una “marabunta”.
Això, unit a l’increment d’impostos (als que
irònicament anomenaren la rosquilla blanca),
afectava la butxaca dels llauradors i a la seua
situació general.
La setmana fallera va ser del 12 al 19 de
març i en ella, eixe primer any els actes els van
organitzar de la següent forma: del dia 12 al
16 feren balls allí en la placeta i “el Cine” (on
les xiques es ficaven en la taquilla per a donar les
entrades) amenitzat per l’orquestra “Locos del
Jaz”. I inclús un dia el feren en la mateixa casa
de la Fallera Major.
El dia 16 després del ball, van plantar la
falla, dispararen una traca i d’ahí van fer ressopó
allí mateix en la replaça. Els dies forts
feren despertà amb tronadors de bac i metxa,
acompanyat pels músics, tirant 2.000 tronadors
el dia 17; 3.000 el dia 18, i 5.000 el dia 19,
amb el que van despertar segur a tot el poble.
El pirotècnic eixe any va ser “Cafís”, de Torrent,
ja que tenia molta amistat en el tio Pepe
“Purcia” (a qui li deien “Cafís II” perquè també
era pirotècnic aficionat). Així, el dia 17 a la 1 del
migdia va ser “Cafís” el que tirà una bona
traca, però el 18 i el 19 el que tirà la disparà va
ser “Cafís II”, es a dir, el tio Purcia.
El dia 17 feren cercavila a les 9 de la nit, i
a continuació ball i concurs en “el Cine”, i en
acabar dispararen algunes traques. L’endemà,
després de la despertà feren una xocolata per
a tots els xiquets (que havien de dur-se el got i la
cullereta). Posteriorment disparà, balls per la
vespra, i a la nit cercavila, més balls i coets (i
encara que en un primer moment no estava previst,
per iniciativa del rector don José Granero, qui
també era fallero d’honor igual que altres homes,
feren l’ofrena portant a la Mare de Déu dels Desemparats
a casa de Visantica, ja que era la Fallera
Major, ficant-la contra la porta, podent així oferirli
les falleres els seus rams de flors de paper).
El dia de Sant Josep, després de la despertà,
feren missa cantada amb sermó, a càrrec
de don Jose Granero, amb posterior
disparà, cercavila i ball per la vespra. I a les
10, després de sopar, de nou cercavila i ball. A
les 12, “Cafís” va tirar un castell de focs artificials
i una traca, i van cremar la falla, posant
punt final a eixe primer any de falles, que tantes
ganes i entusiasme, harmonia i festa havia
aglutinat, sent molta la gent del poble que es
va implicar en alegria, principalment per la
novetat i perquè era accessible per a tots, ja
que les festes es van organitzar i pensar de
cara a la gent, perquè es divertira i gaudira
plenament.
Durant eixos dies la bunyolera i cuinera
principal va ser la tia Pepica “la Colaora”, ajudada
per les altres dones de la comissió i per
Maria “la Pelà”, Isabel Puig, Pilar “la del Soldat”,
Pepica “la Sardinera” i la tia Camila, de
qui remarcaven el seu bon humor. Venien bunyols
per a traure diners i feien de tot, inclús
un dia van anar a fer caragols per a fer una caragolà.
Els de la falla van sopar totes eixes nits
allí, en la placeta, i ja després anaven al ball i
menjaven bunyols i mistela. La barraca fallera
va estar oberta a tot el públic els dies 17, 18 i
19 de març amb preus populars, sense tancarse
les portes en cap moment (ja que el forn estava
obert, i a banda conten que era un riu de gent
la que entrava i eixia). I també durant eixos dies
van estrenar l’himne que havia compost el
músic llombaí Remigio Pelechano Peris per a
la falla, el qual dia així:
«En la festa d’este barrio que celebra a
Sant Josep, hi han plantat una falla que anirà
hasta el tio Pep. // La terreta valenciana, les
millors festes del mon, Sant Josep i una falla,
musica i coets i una gran comissió. // Este
barrio de la falla s’han proposat deixar nom,
el veïnat i falleros en alegria i bunyols. // I la
Fallera Major, també la Corte d’Honor, les fa-
COL·LABORACIONS
104
105

COL·LABORACIONS
lleres i els falleros i una orquestra a consonant,
cantarem esta cançó: Serem falleros,
farem més falles en alegria i il·lusió; serem falleros
del nostre barrio, de nostra terra i tradició.
// En foc i flama farem la festa, i a
l’hora de la Cremà adios direm a les pessetes
i arreplegar al s’endemà!!»
A l’any següent (1957) traslladaren la barraca
fallera al taller del tio Bernat, al costat del
forn. La Fallera Major va ser Enriqueta Cervera
Forés, i la Musa del foc Conchin Climent
Verdeguer. Entraren noves falleres i fallerets
infantils, així com altres es retiraren. La junta
es va reforçar amb l’entrada dels vocals: Federico
Quinzá, José Villanueva, don Antonio
Cantos i don Modesto Gil (que estaven de mestres
ací a Llombai); Arturo Blay, David Cervera
Serrano, Vicente Viñuelas Boix, Pedro Pastor,
Vicent Ortiz, Juan Puig i Rafael Garcia. I a més
a més es va crear una junta infantil.
Amb l’experiència adquirida, a banda de
repetir els actes de l’any anterior, eixe any van
fer també el Tren fallero, on tots es van disfressar
del que tenien per casa. Ja van programar
de forma oficial l’ofrena a la Mare de Déu
per al dia 17 de març, i curiosament, el dia de
Sant Josep anaren en cercavila a visitar i felicitats
a tots els Pepes i Pepiques del poble.
Eixe any com a pirotècnic contractaren a Pepe
Cursà, de Catadau; pel que fa a la falla esta
tenia el lema “El món al revés”, i la funcioneta
de teatre que van representar el dia de la presentació
va ser “Sempre la sogra!”.
En 1958 la Fallera Major va ser Raquel Garcia
SanVicente i la seua Musa del foc: Consuelo
Sanz Ferrando. De nou hi hagué incorporacions
de falleres i fallerets, i també altres que deixaren
de ser-ho. I en la comissió, com a vocals, entraren
nous: Juan Noverques i Enrique Climent,
anyadint-se als que ja hi havia.
Com que don José Quinzá no va poder vindre,
el mantenedor de la presentació d’eixe any
va ser el mestre don Enrique Bisbal Ortiz. I a tot
el que ja tenien organitzat dels anys anteriors,
a aquest li van afegir també la “cavalcada del
Ninot” (amb carros i haques), arrodonint deixa
forma els principals actes fallers i completant la
setmana fallera. En esta ocasió el tema de la
falla va ser una crítica a les inundacions d’alguns
carrers del poble, la funció de teatre va ser
“Cobardias”, i el dia de Sant Josep el sermó va
estar a càrrec del rector don Salvador Colomar.
Remarcar que durant eixos anys sempre
va haver-hi un fallero Major: En 1956 va ser el
tio David, en el 57 va ser Vicente Calbo Calbo
i en 1958 va ser Vicente Climent Noverques;
També va haver-hi una sèrie de fallers d’Honor,
i com que les festes així ho requerien,
també van elaborar tres llibrets de falles, un
per cada any.
Però com totes les coses, sempre hi ha un
principi i un final i pel fet que tot el poble
volia participar de la festa, i com que la plaça
Major estava al centre del municipi i era un
lloc més lògic per a ficar allí la falla per a tots...
tot això, sumat a una sèrie de causes com algunes
xicotetes desavinences entre els membres
fundadors i de la comissió (on en part es
va gelar l’ambient), la mort d’algun dels seus
principals valedors i el fet que un grup de 16
joves llombaïns decidiren prendre el “testic”
i fundar la Junta local fallera de Llombai, a raó
també d’un pensat i fet un dia que estaven
“animaets” i contents, suposà la creació de la
Falla de Llombai, que va coincidir amb el fi
d’una falla i l’inici de l’actual.
Però això, ja és altra història!!!
Vicente Sanz Viñuelas.
L’accident de la diligència a Carlet
i altres notícies de l’any 1917
El 4 de setembre del 1917 una luctuosa
notícia arribava des de Carlet, la diligència
que feia el trajecte des de Llombai i Catadau
fins a l’estació del trenet d’aquella població,
havia tingut un accident amb el
resultat d’una jove de setze anys morta i el
seu pare ferit de gravetat. L’eixida de l’eix
d’una de les rodes del carruatge féu que el
vehicle bolcarà agafant sota les rodes la
jove que va morir i deixant ferit de gravetat
el seu pare, Julio Martín, que era treballador
de la Diputació de València i que havia estat
representant de diverses empreses teatrals
valencianes. Com a conseqüència de l’accident
els ordinaris de Llombai i Catadau que
s’encarregaven de fer encàrrecs i comandes
entre els pobles i la capital, no pogueren arribar
a València, quedant suspès el servici
d’aquell dia. No cal dir que de la tràgica notícia
se’n feren ressò els diaris La Correspondencia
de Valencia, El Pueblo i Las Provincias.
Un breu publicat, a primeries de febrer,
a Las Provincias i La Correspondencia de Valencia
informava de la presentació al registre
del Govern Civil del reglament i la
instància per a la creació del Sindicat Agrícola
El Marquesado, organització d’inspiració
catòlica, de la gestió de la qual,
s’encarregaren Delfín Sanz Sabater i altres
veïns del poble.
El 2 d’agost del 1917, Diario de Valencia i
La Correspondencia de Valencia informaven
del judici a un veí de Llombai per uns aldarulls
que va provocar en eixir begut al carrer.
La discreció que mereixeria el cas ha fet
que ometérem, per ocultar el nom i cognom
del protagonista, la reproducció de la primera
columna de la notícia on comença la
divertida crònica que podeu llegir a continuació
en el text de La Correspondencia de
Valencia:
“TRIBUNALES
ANTOJO DE UN BEODO
E. B., que es un buen padre de família,
cargado de necesidades y trabajos quiso
echar una canita al aire, remojando...” (continua
en la reproducció).
Altres fets destacats de fa cent anys que
portaren el nom de Llombai a la premsa valenciana
van ser la petició de Luis Cardona
Ferrando d’autorització d’una mina anomenada
La Casualidad en el terme de
Llombai (Diario de Valencia de 25 de febrer);
COL·LABORACIONS
106
107

COL·LABORACIONS
la irrupció de la Guàrdia Civil en un mont
públic del terme, on els veïns V.N.S.; S.V.V.
i E. A.C. estaven agafant llenya en gran
quantitat (La Correspondencia de Valencia del
9 de març) o la detenció d’alguns veïns per
la guàrdia civil, per possessió d’armes prohibides
( La Correspondencia del 14 de desembre).
També fou notícia el gener del
1917 el nomenament com a mestre de
Llombai de Vicente Jiménez (La Correspondencia
de Valencia).
Pel que fa a les notícies festives, en una
crònica firmada per Blay, el Diario de Valencia
del 25 d’agost relatava la festa a sant Roc
que s’havia celebrat el diumenge anterior i
en la que havia participat activament la “colonia
valenciana” o també anomenada “veraniega”.
Deduïm que eren els llombaïns
residents a la capital que tornaven a l’agost
al poble per celebrar la festa a sant Roc, una
festa huí totalment desapareguda, tot i que
el cronista qualificava el sant com a “su
Santo Patrón”.
Més conegudes eren les festes que se celebraven
a l’octubre i per a les quals l’alcalde
informava al governador civil en un
breu informatiu de La Correspondencia de Valencia.
El periòdic, no sabem si amb alguna
intenció, apuntava que Llombai havia patit
una forta pedregada que havia arruïnat
completament les collites.
Del programa d’actes, en honor a l’Aurora,
cal fer esment de la participació de les
bandes de música de Catadau, de Llombai
i la del regiment de Mallorca, a més del
dolçainer d’Alfarb, Honorat Gil i el seu fill.
Finalment volem deixar constància del
reportatge que en la revista La Esfera publicava
Carlos Shartou Carreres sobre el Palau
Ducal de Gandia i on reproduïa una fotografia
del tapis que representa l’arribada de
sant Francesc de Borja a Llombai per fundar
el convent, una reproducció del qual està a
la capella de l’església de Llombai.
Vicent Climent Ferrando
L’assetjament escolar
no és sols cosa de xiquets i xiquetes.
Família i escola coordinada front a l’assetjament, millor
Bullying és un terme anglès que fa referència
a l’assetjament escolar. L’assetjament
escolar és qualsevol maltracte psicològic,
verbal o físic produït entre els escolars de
forma reiterada. És una forma de violència
en la qual predomina la violència emocional.
Aquests actes agressius són habituals que es
produïsquen entre xiquets i xiquetes en procés
d’entrada a l’adolescència.
És necessari fer una distinció entre violència
i agressivitat. En el cas de l’assetjament,
més enllà de les manifestacions
violentes (pegar), les més habituals són les
agressives (impedir l’accés a l’àmbit social de
la persona agredida). La violència va al cos,
l’agressivitat va a les relacions socials. S’ha
descrit huit modalitats d’assetjament escolar:
bloqueig social, fustigació, manipulació, coaccions,
exclusió social, intimidació, agressions,
amenaces.
El paper que exerceixen els pares i els professors
a l’hora d’ajudar als estudiants a abordar
una situació d’assetjament escolar és
determinant. Els docents estan en una posició
única per a promoure relacions saludables
entre els estudiants i intervenir en situacions
d’intimidació. Els pares poden ajudar tant a
agressors com a les seues víctimes a aprendre
a construir o reconstruir relacions sòlides i
sanes amb els seus companys.
El problema és que per a açò cal tendir
ponts de confiança i, vistes les respostes dels
alumnes, als 15 anys la relació amb els adults
sol ser fràgil. La major efectivitat en la prevenció
i erradicació del “bullying” solen tindre-la
els programes en els quals s’implica a
tots els alumnes d’un centre. Tots és tots, incidir
en programes que treballen les habilitats
per a la vida i donen relleu al paper dels
adolescents espectadors de les agressions
són les més eficients. Un agressor sense públic
deixa d’agredir.
Professors i pares estan preparats per a
identificar l’agressió física, però no la psicològica,
que és més invisible. De vegades per la
falta de temps que es comparteix amb els fills.
La responsabilitat dels pares va molt més
enllà del que s’imaginen. “L’agressor no sol ser
una persona a l’atzar, com tampoc ho és la víctima...
I en aquests casos, el paper que té l’organització,
ja sigui l’escola o el lloc de treball
en el cas dels adults, és fonamental”, assenyala
Gené.
Les conductes dels agressors són, la majoria
de vegades, conductes difícils de reconduir.
“Han de desaprendre, canviar el patró
de valors, treballar altres habilitats socials”, diu
Barri. I, malgrat que el pes de les famílies és
molt important en la prevenció i detecció de l’assetjament
escolar, “el més determinant, des del
punt de vista de l’agressor, és el seu grup”, subratlla
González Bellido. Són els amics o els
companys de classe els que reforcen les conductes
agressives o els que les reprimeixen.
Això reforça la idea que cal treballar molt
amb els espectadors de les agressions, si debilitem
l’audiència dels actes d’assetjament i
generem una repulsa d’aquestes accions per
part de la resta de companys i companyes de
classe previndre que les agressions vagen en
augment i erradicarem les situacions on es
produeixen. No sols cal treballar amb l’agressor
i la víctima, deguem esforçar-nos a treballar
cada vegada més en generar pensament
crític en la resta, en els espectadors perquè
ells actuen en conseqüència i no es deixen
dur per la por a ser el següent o per la indiferència.
Els docents deuen treballar per a
tots i incidir en els espectadors i els pares que
no són pares de l’agressor o la víctima no
deuen deixar passar l’oportunitat de recalcar
la importància que el seu fill o filla o deixe
passar o es mantinga al marge amb allò de “
...mentre no es fiquen amb tu, no faces ni di-
COL·LABORACIONS
108
109

COL·LABORACIONS
gues res...”, cal ensenyar-los que alcen la veu
i denuncien les injustícies que es produïxen,
més que res perquè el pròxim també podria
ser el teu fill o filla.
Els pares han d’estar atents a qualsevol
indici que apunti a un possible cas d’assetjament
escolar. La pèrdua constant d’objectes,
l’augment o la pèrdua de pes, la davallada
en el rendiment escolar o els canvis sobtats
de caràcter són els símptomes més freqüents.
Si no hi ha un bon ambient a casa l’infant no
parlarà. Per això és vital que els pares transmetin
confiança els seus fills i els facen saber
que poden comptar amb ells pel que necessiten.(Omar
el-Bachiri 2016)
Alguns autors suggereixen que existeix
una estreta vinculació entre un clima familiar
negatiu i la disminució dels recursos socials
i individuals dels adolescents, la qual cosa
els fa més vulnerables per a ser maltractats i
intimidats pels seus companys (Lereya, Samara,
& Wolke 2013). Segons Gomes-Franco
i Sendín (2014) les vinculacions familiars deteriorades
o conflictives repercuteixen que
els fills passen més temps connectats a la
Xarxa, com a intent de suplir les interaccions
familiars o protestar enfront d’elles. A més,
diversos estudis assenyalen que l’exposició
a situacions de conflicte marital o de conflicte
familiar es relaciona amb una major predisposició
en els fills a l’hostilitat, conducta antisocial
i violència escolar (Buelga, Iranzo,
Cava, & Torralba, 2015). Per contra, la cohesió
i suport social parental són un recurs facilitador
en l’ajust social de l’adolescent i en
el desenvolupament de relacions positives
amb el grup d’iguals, contribuint a evitar ser
objecte de ciberacoso (Navarro & al., 2015).
El paper dels pares en la prevenció, detecció
i possible ajuda al problema és molt important,
sobretot en el seu paper en l’educació
dels fills i filles des de la infància quant a ser
referents socials per a aquests. Allò que ells
fan i allò que manifesten o aconsellen afecta
a les decisions més actives o passives dels petits
i joves en resposta a situacions difícils. Per
altra banda, cal estar atent a les amistats o
aïllament dels xiquets i xiquetes i adolescents,
així com als canvis sobtats de comportament
o comentaris en relació al centre escolar, com
ara les pors o fins i tot les somatitzacions (trobar-se
malament el diumenge a la nit pel fet
d’haver d’anar a l’escola o institut).
Cal actuar en coordinació amb el centre
educatiu però és important parlar amb confiança
amb els fills per saber què és el què
aquests requereixen d’aquests pares i respectar
les inquietuds dels nois i noies en aquest
sentit. Cal valorar les opcions de canviar de
centre o context si es veu necessari i permetre
als fills que puguen relacionar-se amb altres
persones de la seva edat en àmbits diferents
de l’escolar per a facilitar que puguen tenir
també suport de la seva mateixa edat.
En l’àmbit escolar, Tokunaga (2010) conclou
que la cibervictimització (assetjament a
través del mòbil i la xarxa) produeix en la
víctima un descens en el seu rendiment acadèmic,
baixa implicació en les tasques escolars,
problemes d’atenció, dificultats
d’aprenentatge i absentisme escolar. A més
d’aquests problemes acadèmics, les cibervíctimes
tenen una percepció més negativa de
l’escola i no confien que els professors siguen
capaços d’ajudar-los a solucionar el problema
de victimització que estan vivint (Buelga,Ortega-Baró,
Iranzo, & Torralba, 2014;
Gradinger, Strohmeier, & Spiel, 2010).
Aquesta falta de confiança i de recolze en
els adults s’amplia també als seus companys.
Així, Odaci i Kalhan (2010) constaten que les
cibervíctimes tenen dificultats de relació amb
els companys, experimenten un major aïllament
i rebuig social per part dels seus companys,
la qual cosa contribueix, d’altra
banda, a mantenir la conducta de ciberacoso.
En aquesta línia, Navarro, Ruiz-Oliva, Larrañaga
i Yubero (2015) observen que els xiquets
i adolescents amb dificultats en les seues relacions
interpersonals i amb pobres habilitats
socials són més vulnerables per a ser ciberassetjats
pels seus companys i companyes.
El més important és que no ho deixeu passar.
Si sabeu que té lloc, ajudeu o aviseu. Si us
Pel que estem parlant, els punts on deguem
treballar com a docents o pares és la
prevenció d’aquesta problemàtica, per tal de
fer-ho hem de treballar millorar les habilitats
socials dels nostres fills i filles, la seua empatia
i la seua autoestima, cadascun des del
nostre lloc tant com pares com a docents no
podem deixar que uns altres facen el que ens
correspon. Som corresponsables tots de previndre
l’assetjament de l’escola tant els pares
i mares com els docents i les docents.
Per assenyalar algunes de les errades que
més freqüentment cometem els adults afavorint
més si cap a l’allunyament entre adolescents i
adults serien els mites que estan relacionats
amb l’assetjament, de tots els que hi ha vos deixem
uns quants per a la vostra reflexió.
passa, no calleu i demaneu ajuda. Si ho feu, respecteu
als altres. I no dubteu en denunciar-ho.
COL·LABORACIONS
110
111

Experiencia Jordi a UK
COL·LABORACIONS
Després d’haver jugat des dels 13 anys al
bàsquet en equips del voltant del Marquesat,
com ara: Alginet, Benifaió, o també més lluny
a Xàtiva i València, l’etapa com a entrenador
començava i l’oportunitat que se’m va posar
davant per poder formar part del cos tècnic
d’entrenadors, d’un dels clubs de Londres
amb més evolució dels últims anys estava ahí.
Tot va començar quan a través del col·legi de
Londres on estava fent les pràctiques de la
Universitat l´entrenador de bàsquet del mateix
Institut em va posar en contacte amb el
director esportiu d’un club de bàsquet, el qual
em va explicar que necessitaven un entrenador
de bàsquet al ¨staff¨ del club de cara a la
temporada següent. I en passar l’estiu de 2016
em vaig embarcar cap allí.
Els London Thunder Basketball, situats al
districte de Lewisham de Londres, són un
club de bàsquet de només 9 anys de vida.
Fundat, presidit i entrenat per l’exjugador
professional dels Lakers de Los Angeles,
Steve Bucknall, el qual va ser el primer jugador
britànic que va jugar a l’NBA, allà pels
anys 89 i 90. L’acadèmia de bàsquet disposa
d’un equip per categoria infantil, cadet, juvenil
i senior, llevat que els menors de 12 anys
entrenen tots en un mateix grup, sense competir
en una lliga. A diferència d’ací, a les illes,
el bàsquet no és un esport popular, ja que el
futbol, rugby i cricket acaparen totes les mirades
i l’atenció pública, però que a poc a poc
i amb ajudes institucionals està creixent a un
ritme molt elevat. L’objectiu d’aquesta entitat
esportiva és la de formar jugadors de bàsquet
per tal que arriben al màxim nivell possible i
aplegar a l’elit d’aquest esport, fins i tot del
fet que Universitats dels Estats Units o Canadá
es fixen amb ells per proposar-los ofertes
acadèmiques i esportives molt suculentes. De
fet, en acabar aquesta temporada, 3 jugadors
han fet les maletes cap a l’Amèrica del Nord
per tal de jugar a les Universitats d’allí. A més
a més, aquest club disposa de diversos jugadors
a les diferents categories de les seleccions
nacionals d’Anglaterra.
La meua funció al club era la de formar
part del cos de tècnics de bàsquet per tal d’entrenar
al grup de xiquets i xiquetes menors de
12 anys i també de tècnic ajudant a l’equip
d’infantils (13 i 14 anys), el qual quedarem
primers de la “Premier South League of England”,
que ve a ser la primera categoria a nivell
nacional d’Anglaterra al grup del Sud.
Després als Play-off, vam superar els octaus i
quarts de final i disputarem la final a quatre a
la ciutat de Manchester. La semifinal va ser
molt igualada i finalment aconseguirem la
victòria donant pas així a jugar la final, el qual
fórem superats per l’equip de la localitat de
Worthing, en un partit que es va decidir en els
últims minuts de l’encontre a favor d’ells.
Destacar també la temporada dels diferents
equips de London Thunder que aplegaren a
disputar la final a quatre de les seues respectives
categories. Elevant així la reputació del
club i fent créixer aquest esport no majoritari
al Regne Unit.
La veritat que personalment ha sigut una
temporada satisfactòria, malgrat que ens acomiadarem
d’una manera agra perdent la final
que ens haguera donat el títol com a millor
equip infantil d’Anglaterra. Però al cap i a la
fi, per a ser la primera temporada a les illes
britàniques, especialment per a mi ha sigut de
10, ja que una temporada que en teoria és per
a conéixer i adaptar-me al bàsquet anglés, tals
com la forma de jugar, el sistema de competició,
el reglament, la filosofia que tenen els
clubs respecte a la formació dels esportistes,
a més a més amb l’idioma anglés, podríem dir
que després d’uns primers mesos difícils, al
final ha sigut tot un èxit.
En vistes de futur, després del bon final de
temporada em van oferir la renovació per la
qual ho vaig consultar amb la meua família i
setmanes després vaig acceptar, pel que en setembre
tornaré cap a les illes per emprendre
el repte.
Jordi Lloret Bartual
COL·LABORACIONS
112
113

30anys ja!!!
COL·LABORACIONS
Trencar murs
Trencar murs, obrir tanques, eliminar estereotips,
despenjar etiquetes, en definitiva
lluitar en un món masculinitat com al món del
futbol, és la lluita del dia a dia de les xiquetes
que un dia decideixen practicar l’esport que
més els agrada, jugar al futbol.
Vivim un bon moment al futbol femení,
cada vegada són més les xiquetes que s’animen
a donar el pas, tal volta el recolzament
que rep per part de mitjans de comunicació, i
que les administracions han decidit donar
una espenta guanyada sobradament, guanyada
amb el silenci, la discreció que sols elles
saben fer-ho i l’esforç de les escoles i clubs de
futbol, apostant per un esport que res té a
vorer amb el futbol masculí, aquest és el primer
pas per obrir les portes tant de temps tancades,
les portes de pares i mares, les portes
dels dirigents, les portes d’una societat amb
massa judicis emet per endavant.
Tenim dos referents al nostre país de clubs
de futbol amb un projecte al futbol femení assentat
i real, dos referents a tot arreu i escoles
amb una projecció més enllà de les nostres
fronteres, escoles en molts anys de trajectòria
formant esportistes, tant el València CF, i el
Llevant U.E són eixos referents dels quals
podem estar satisfets de l’eina i dels resultats,
però seria injust deixar de nomenar altres escoles
que no per menys repercussió són
menys importants, escoles com la de Vila-real
C.F, Picassent CF, Mislata C.F, Manises, Aldaia,
Bétera, Alzira, Carcaixent… i moltes
més, que amb molt esforç tiren endavant els
seus projectes recolzant el futbol femení.
Però hui ens detindrem per donar-li el reconeixement
que mereix l’Escola de futbol femení
del Llevant U.E, una escola que acaba
una temporada històrica amb 5 títols de lliga,
un dels quals títols, és el de lliga en la categoria
de “cadete”, aconseguit per una de les nostres
xiquetes del poble.
Aida Parrilla Querol,
Campiona de lliga 2016-2017,
Llevant femení cadete – infantil A
Enhorabona!!!!
Enguany, tots aquells nascuts en l’any 1987
arribem a la “majoria” d’edat!!! I és que fins
ara sols hem anat formant-nos i adquirint experiències,
tractant de gaudir el màxim possible
i sempre en germanor i bona harmonia.
Som una quinta molt participativa, que li
agrada estar en tots els “eventos” i no pedres
res. Que som tan bons per a fer faena i complir
en el que siga com per anar de “verbena” i
aguantar fins a l’esmorzar. Però sempre junts
i units, xicons i xicones, i tots a una.
Per tot això, volem fer partícip al nostre
volgut poble d’aquesta data tan important per
a nosaltres. Una data que celebrarem com requereix
l’ocasió!!!
I deixar constància que passe el que passe
la Quinta del 87 sempre estarà present i participant
de la festa!!!!
MOLT BONES FESTES A TOTS I TOTES I A GAUDIR!
La Quinta del 87
COL·LABORACIONS
114
115

Quintos 40anys
Quinta del 67 (1967-2017)
50 anys d’amistat
COL·LABORACIONS
Enguany en fem 40! Sí, sí, 2017 és l’any del
nostre 40 aniversari. I hem organitzat un dia,
el 15 de juliol, per celebrar tots estos anys que
hem estat junts; esmorzar, xaranga, traques,
dinars, rises i fotos per poder recordar estos
moments per molts anys.
Ah, i no faltarà ningú, els que vivim ací i
els que vindran eixe dia per juntar-nos tots. I
amb els que viuen molt lluny ens connectarem
i almenys un dia estar tots de festa.
Perquè hi ha una cosa que no canvia, pots
tindre molts amics que van passant al llarg de
la nostra vida, ja siga per estudis, treball, aficions,
etc, però els amics de la quinta sempre
formen una part fonamental de la nostra vida.
Per això, tots junts a celebrar-ho!!
En 1967 va nàixer Nicole Kidman, Benicio del
Toro, Pamela Anderson, Júlia Roberts, Boris Becker,
Carla Bruni o Fernando Tejero, entre altres.
També va ser l’any que va morir el “Che
Guevara”, i es va produir la guerra dels 6 dies
entre Israel, Egipte, Síria i Jordania.
Es va realitzar el primer trasplantament de
cor de la història i es va fer la primera retransmissió
global via satèl·lit.
Els Beatles llançaren Sto. Pepper’s, i es
van crear les bandes Status Quo, Genesis o
Jethro Tull.
Però per a tots nosaltres, el més important
de 1967 és que va ser l’any en que vam nàixer.
Hem viscut moltes experiències junts, des
de xicotets a l’escola, en “Dña Pepita”,” Dña
Coloritos”, “D.José”, “D.Angel”,”D. Enrique”…
Hem crescut jugant al carrer, pels camps,
pel riu, sense aparells electrònics, ni xarxes socials,
sense activitats extraescolars… i hem
gaudit molt.
Després cada un se’n va anar cap a un lloc,
uns estudiant, altres treballant, però mai hem
perdut el contacte.
Cada un de nosaltres es dedica a una cosa,
pensa d’una manera diferent, té una ideologia,
una quadrilla d’amics… Però quan estem junts
som “els quintos”, els amics de tota la vida, i
gaudim del moment, fent un dinar, parlant o
ballant si ve el cas.
Enguany és un any molt especial per a
nosaltres, complim 50 anys, mig segle, que es
diu molt prompte. Com passa el temps!, pareix
l’altre dia quant vam prendre la Comunió i
ara ja tenim fills a punt de casar-se.
Han passat 50 anys des de que vam nàixer,
50 anys d’alegries, de penes, de vivències i
d’amistat.
50 anys, que volem celebrar de forma especial.
Al matí farem la despertà, després esmorzarem
i per a dinar, “paelleta”, on de segur que ens
tornarem a contar històries de la infància, i projectes
de futur. Amb harmonia i molta il·lusió.
De segur que seguirem celebrant aniversaris
molts anys, almenys 50 més.
Perquè la Quinta del 67 és, probablement,
LA MILLOR QUINTA DEL MÓN.
COL·LABORACIONS
116
117

COL·LABORACIONS
L'any 1966 no va ser un any fàcil al món,
tampoc a Espanya ni molt menys a Llombai.
Va ser l'any del bany del ministre Manuel
Fraga en la platja de Palomares, on uns dies
abans va caure una Bomba H dels Estats Units,
per a demostrar que no hi havia perill de radioactivitat;
també va ser l'any de les proves
nuclears dels Estats Units, i les de França a
Munuroa, I del mundial d'Anglaterra.
Aquell llunyà any naixeren els futbolistes
Stoichcov, Romario i Lubo Penev, la model
Cindy Crawford, Marta Sánchez, Lorenzo
Silva, Gabino Diego o Lucía Etxevarría.
Però també va ser l'any en el qual al nostre
poble van nàixer un grup de xiques i de xics,
els quintos del 66.
Els quintos del 66
Han passat més de 50 anys d'aquells esdeveniments,
mig segle.
Amb els companys i companyes d'escola
sempre hi ha un «lligam especial», hem viscut
en la mateixa època, una munió d'experiències
junts, ens coneixem prou bé... i una cosa és ben
certa, els amics de la infància sempre estan ahí.
La festa del 50é aniversari i el dia dels
quintos de les festes d'agost generalment reforcen
eixe lligam.
I com no podia ser d'altra manera, els nascuts
en 1966 vam decidir celebrar la festa del
nostre 50è aniversari el setembre passat.
Malgrat que no pogueren assistir alguns
dels nostres quintos, sí que hi vingueren altres
que, si bé no formaren part de la nostra infantesa,
les circumstàncies de la vida els ha
dut al nostre benvolgut poble.
Sols va ser una jornada, però de gran intensitat
en la qual, en matèria de logística, cadascú
va aportar el que va poder; però el que
realment voldria destacar és que va ser un dia
complet de festa, diversió i confraternització.
És un orgull formar part d'esta quinta!;
esperem que esta tradició, encara incipient,
es mantinga viva. Vixca la quinta del 66!
Enrique Cambronero i Forés
Saluda Regina
És un plaer dirigir-me en nom de
les festeres i els festers, a tots els
llombaïns i llombaïnes i a tots
aquells amics que ens acompanyen.
Així, convidar-vos
perquè ens feu costat en estos
dies d'alegria i diversió.
Hem preparat actes per a
gent de tota edat que de
segur vos agradaran, en
estes festes en honor a Sant
Francesc de Borja.
Serà una satisfacció que
gaudisquen de les celebracions,
i de la festa.
Procurarem que tot
vaja de meravella, i
que siguen uns dies
inoblidables.
QUE PASSEN UNES BONES FESTES D'ESTIU!
118
119

Saluda President
Benvolguts Llombaïns i Llombaïnes,
Per fi ha arribat el moment tan esperat
per nosaltres, junt a tots els Festers i
Festeres, participarem i ens farem càrrec
que el poble de Llombai passe les
millors festes possibles.
Volem agrair a totes les entitats, associacions,
corals, grups culturals
i patrocinadors, ja que
ens ajuden a fer les Festes
de Llombai més fàcils i a
l’Ajuntament de Llombai,
pel seu recolzament durant
tot l’any.
Només em queda desitjar
a tot el poble, i com
no, als pobles veïns, a
participar en estos dies
de festa i que visqueu en
primera persona tots els
actes programats.
MOLT BONES FESTES!!!
i VISCA LLOMBAI!!!
127

DILLUNS 14 D’AGOST
20.00 h. Semifinals del campionat de Pàdel
al poliesportiu.
20.00 h. Semifinals del campionat de futbet
al poliesportiu.
DIMARTS 15 D’AGOST
20.00 h. Finals del campionat de Pàdel al
poliesportiu.
21.00 h. Final del campionat de futbet al
poliesportiu.
DIMECRES 16 D’AGOST
21.00 h. V Jornades de Música Rafael
Sanz-Espert amb l´actuació del
Quartet de Corda València, als
Claustres.
DIJOUS 17 D’AGOST
17.30 h. Al saló d´actes de l´Ajuntament
estarà exposada la Copa del Campió
de Lliga, València Basket.
19.30 h. Xerrada-col·loqui al saló d´actes
de l´Ajuntament. “La cultura de
l´esforç”. On intervindrà el President
de València Basket, el llombaí
Vicente Solá.
21. 00 h. V Jornades de Música Rafael
Sanz-Espert amb l´actuació del
quintet de metall Art of Brass, a
la plaça de l’Església.
PROGRAMA de FESTES
DIVENDRES 18 D’AGOST
NIT DELS QUINTOS
III Concurs de tapes Festes de Llombai
amb la col·laboració dels bars del poble.
21.00 h. Concentració de quintos en RES-
TAURANT EL MOLINER i eixida
cap a la Plaça Major amenitzada
per la Xaranga de Llombai.
22.30 h. Sopar de quintos i ball en la Plaça
Major, amb l´orquestra FUEGO
03.00 h. Macrodiscomòbil de Quintos al
Poliesportiu , organitzada pels
festers. D.J. Ismael Canet i Rafa
López.
DISSABTE 19 D´AGOST
PRESENTACIÓ FESTERS
III Concurs de tapes Festes de Llombai
amb la col·laboració dels bars del poble.
21.30 h. Concentració de les autoritats en
l’Ajuntament per a l´arreplega
dels festers.
23.00 h. Acte de presentació dels festers
2017 a la Plaça Major, seguit de
l´actuació: “EL REGRESO DE
LA DÉCADA
03.00 h. Macrodiscomòbil Gold Night al
Poliesportiu, organitzada pels festers.D.J.
Ismael Canet i Rafa López.
DIUMENGE 20 D’AGOST
FESTIVITAT DE SANT FRANCESC
DE BORJA
10.00 h. Volteig general de campanes.
10.00 h. Final del torneig de Petanca.
11.30 h. Cercavila de la banda Unió Protectora
Musical de Llombai.
11.45 h. Concentració d´autoritats i festers
a la Plaça Major.
12.00 h. Eucaristia solemne en honor a
Sant Francesc de Borja.
III Concurs de tapes Festes de Llombai
amb la col·laboració dels bars del poble.
19.45 h. Concentració d´autoritats i festers
a la Plaça Major.
20.00 h. Processó en honor a Sant Francesc
de Borja. Tot seguit Castell de
Focs artificials.
21.00 h. Concert de festes a la Plaça Major
oferit per la banda Unió Protectora
Musical de Llombai amb la col·laboració
d’Andreu Valor i l’escola
de danses d’Alfarb, patrocinat
per l’Ajuntament.
DILLUNS 21 D’AGOST
DIA DELS MAJORS
III Concurs de tapes Festes de Llombai
amb la col·laboració dels bars del poble.
12.00 h. Festa de l´aigua i cervesa a la
Plaça de La Creu. Organitzada
pels festers.
18.00 h. Berenar en la Llar del Jubilat per
a tots els majors. Organitzat per
la UDP i patrocinat per l’Ajuntament.
18.30 h. Entrega de trofeus del Torneig de
Petanca, patrocinat per l´Ajuntament,
a la Llar del Jubilat.
19.00 h. VI Volta a peu Festes de Llombai
organitzada pel club esportiu La
Porte Fresca i patrocinat per
l´Ajuntament. Categories fins a
cadet.
20.30 h. Actuació de l’Orfeó d’Aldaia a
l’Auditori Municipal.
22.00 h. Sopar i ball a la Plaça Major amb
animació musical patrocinada per
RESTAURANT EL MOLINER.
DIMARTS 22 D’AGOST
DIA DEL XIQUET
Tots els xiquets entren debades a la Piscina
Municipal.
11.00 h. “Macrotobogan” d´aigua de La
Plaça de La Creu fins al carrer
Mestre Torres.
III Concurs de tapes Festes de Llombai
amb la col·laboració dels bars del poble.
13.00 h. Paella gegant a La Plaça de La
Creu organitzada pels festers.
18.30 h. Marxa ciclista al Parc de Sant Antoni
per a tots els xiquets, organitzada
pel club BTT Colaita Extrem.
21.00 h. Cercavila del fanalet, organitzada
per l´Associació de Veïns de Llombai,
amenitzada per la colla de
dolçainers La Xamosia, acte patrocinat
per l’Ajuntament.
22.00 h. Sopar i ball a la Plaça Major, amb
animació musical patrocinada per
RESTAURANT EL MOLINER
132
133

DIMECRES 23 D’AGOST
DIA DE LA DONA I DE L’HOME
10.00 h. Esmorzar de germanor a la Plaça
Major.
11.30 h. Campionat de truc i burro a la
Llar del Jubilat.
III Concurs de tapes Festes de Llombai
amb la col·laboració dels bars del poble.
13.00 h. Festa de cervesa més tapa amb
Xaranga, a la Plaça de La Creu,
organitzada pels festers.
20.00 h. Concert de l’Agrupació Coral del
Marquesat a l´Auditori Municipal.
22.00 h. Sopar i ball a la Plaça Major, amb
animació musical patrocinada per
RESTAURANT EL MOLINER.
DIJOUS 24 D’AGOST
NIT DE LA TORRADA
12.30 h. Concentració a la Plaça Major per
a degustació de tapes als bars del
poble, acompanyats per la colla
de dolçainers Honorat Gil.
18.00 h. Parc infantil amb unflables a
l´Avinguda País Valencià.
18.00 h. Taller Infantil a l´Avinguda País
Valencià amb la col·laboració de
l’acadèmia Aula Oberta.
20.00 h. Partida de Pilota al carrer Forn
del Mig
22.00 h. Sopar, Torrada, i ball a la Plaça
Major amb l’orquestra NEXUS
03.00 h. Discomòbil Anticrisi al Poliesportiu,
organitzada pels festers. D.
J. Rafa López i Luis Abad.
DIVENDRES 25 D’AGOST
NIT DE LES DISFRESSES
12.30 h. Concentració a la Plaça Major per
a degustació de tapes als bars del
poble acompanyats per La Xaranga
de Llombai.
18.00 h. Carrera ciclista organitzada per
la Penya Ciclista del Marquesat i
patrocinada per l´Ajuntament de
Llombai. En finalitzar, lliurament
de premis.
22.00 h. Desfilada de disfresses per als
més menuts acompanyada per
la Batucada, des de La Plaça de
la Creu fins a la Plaça Major.
23.00 h. Sopar i ball a la Plaça Major amb
l´orquestra MONTECRISTO
01.00 h. Desfilada de disfresses (amb jurat
I premis) acompanyada per la
Batucada i Xaranga.
Eixida des del RESTAURANT EL
MOLINER fins a la Plaça Major.
03.00 h. Macrodiscomòbil de disfresses al
poliesportiu organitzada pels festers.
D.J. Ismael Canet i Rafa López.
DISSABTE 26 D’AGOST
NIT DE LES PAELLES
12:00 h. Bous al carrer infantils. Recorregut
de la Plaça La Creu fins la Plaça
Major. Concurs de retalladors i
festa de l’espuma.
19.30 h. Partida d’exhibició de frontenis
organitzada pel club de Frontenis
de Llombai, al Poliesportiu del
Parc de Sant Antoni.
22.30 h. Paella gegant a la Plaça Major
patrocinada per l’Ajuntament. Tot
seguit ball amb l’orquestra NEXT
03.00 h. Macrodiscomòbil fluor al poliesportiu
organitzada pels festers.
D.J. Ismael Canet i Rafa López.
DIUMENGE 27 D’AGOST
DIA DE L’ESPECTADOR
19.00 h. Teatre a l’Auditori Municipal, a
càrrec del grup de teatre “EL SAI-
NET” d’Alfarp, que representarà
l’obreta: “DE SACRISTÀ A TO-
RERO”. A continuació es projectarà
un vídeo amb les fotos de
totes les festes.
L’Ajuntament de Llombai vos desitja unes bones festes
i agraïx la col·laboració de totes aquelles
persones i entitats que ajuden a fer-les realitat.
134
135

INDICACIONS PER A LA SETMANA DE FESTES
•Concurs de tapes.
Durant la setmana de festes, podreu passar pels bars del poble i degustar
tapa + beguda per 2,50 euros. L’horari serà preferentment de 13.00 h a
15.00 h i de 19.00 h a 21.00 h.
Hi haurà paperets per a votar les tapes ( de l’1 al 5 si vos ha agradat
menys o més). L´últim dissabte es farà recompte de vots i s´entregarà un
premi al bar guanyador.
Participaran els següents establiments: Ca Ladio, Ca La Mariana, Kepan´s,
Bar Marquesat, Ros Studio, Tabick, Restaurant Moliner, M & F Cafeterías.
• El Dia del Xiquet
L´entrada a la piscina serà debades per als xiquets fins als 14 anys.
• Esmorzar del dia de la Dona i l´Home
Cal passar per l’Ajuntament a traure el tiquet.
• Nit de la Torrada.
L´Ajuntament farà els entrepans a la Placeta de Nelo.
Cal traure tiquet.
• Nit de les Paelles
Es celebrarà el dissabte, 26 d’agost, per la nit, a la Plaça de l’Ajuntament.
L´Ajuntament prepararà una paella gegant. Cal traure tiquet
• Concurs de disfresses.
Des del dia 21 fins al dia 25 d´agost, podreu passar per l´Ajuntament per
a inscriure-vos en el concurs de disfresses.
• Tiquets:
Del 14 al 21 d’agost es podran adquirir a l’Ajuntament els tiquets per a
l’Esmorzar del Dia de la Dona i l’Home (2€), la Nit de la Torrada (2€) i Nit
de les Paelles (3€).
• Bar de la Plaça:
Es fa saber que en el bar de la plaça es podran adquirir entrepans amb
previ encàrrec.
136
GUIA DE CONSELLS PRÀCTICS
Per unes festes segures i responsables
Les festes hem de gaudir-les al màxim, sense passar-nos-en i sense perdre’ns res. Ara que ja
notem el cor de l’estiu, que els carrers s’engalanen i comença la nostra festa més característica,
l’Ajuntament de Llombai amb la col·laboració de la U.P.C.C.A. de la Mancomunitat de la Ribera
Alta pensem que és important tindre en compte una sèrie de consells per a aquestes festes:
Encara que algun amic t’insistisca, SI NO VOLS BEURE NO HO FACES, NO SERÀS L’ÚNIC.
Hi ha molta gent que no utilitza l’alcohol per divertir-se. Sigues ferm en la teva decisió de no
beure.
L’alcohol forma part de les revetlles, els esmorzars, el concurs de paelles, etc. SI VAS A BEURE,
FES-HO AMB MODERACIÓ. Si abuses de l’alcohol recorda: no agafes el cotxe ni la moto, la
teva capacitat de reacció no està al 100%.
Si ets pares recorda que EN FESTES, L’EDAT MÍNIMA PER BEURE SEGUEIX SENT ELS 18
ANYS. Encara que els més joves es posen pesats cal procurar que no beguen. Si ets adult i a
més a més pare sigues un bon exemple.
EL QUE EL TEU FILL O FILLA BEGA DURANT LES FESTES NO ÉS EL NORMAL, com a
pares hem de deixar de normalitzar aquest comportament i aportar alternatives a aquest tipus
de consum. ENCARA QUE ELS PARES ESTIGUEM DE FESTA SEGUIM SENT RESPON-
SABLES DELS NOSTRES FILLS I FILLES.
Recorda que LES BEGUDES ENERGÈTIQUES NO SÓN REFRESCS, beure aquests tipus de
begudes en edat adolescent pot implicar diferents problemes, a més a més, barrejar-les amb alcohol
augmenta el perill d’una forta intoxicació etílica. Si ets pare no ho confongues amb una
beguda innòcua.
Si ets jove, recorda que abusar de l’alcohol et va a afectar més que a un adult. No oblides! QUAL-
SEVOL CONSUM D’ALCOHOL TÉ CONSEQÜÈNCIES PER A LA TEVA SALUT.
Si beus, NO ET PASSES AMB LES COPES NI BARREGES BEGUDES. Evita la beguda
destil·lada d’alta graduació com la cassalleta. CONEIXEMENT!!
SOPA BÉ, que són moltes les hores que vas a estar de celebració i l’organisme necessita combustible.
Recorda que en FESTES també hi ha gent que treballa. CONTROLA ELS SOROLLS, hi ha uns
altres que han de matinar.
UTILITZA EL 112 en situacions d’emergència.
i sobretot anem a passar-ho molt bé, estem en Festes!!
AJUNTAMENT
DE LLOMBAI
137
UNITAT DE PREVENCIÓ COMUNITÀRIA
EN CONDUCTES ADDICTIVES DE LA
MANCOMUNITAT DE LA RIBERA ALTA
646 951 096 - 646 262 036
upc@manra.org

Guia
Comercial

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
142
143

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
144
145

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
146
147

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
148
149

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
150
151

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
152
153

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
154
155

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
VENTA – INSTAL·LACIÓ – MANTENIMENT
ULISES-SANZ
• ELECTRODOMÈSTICS
• CLIMATITZACIÓ
• MAQUINARIA D’HOSTELERÍA
• TELECOMUNICACIÓ (ANTENES)
BONES FESTES!
“Consulta les millors ofertes al fullet mensual”
156
157

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
158
159

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
160
161

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
162
163

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
164
165

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
166
167

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
168
169

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
170
171

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
Sol Ferrando Cervera
Economista
Sol.ferrabdi@censere.es
Rosana Dura Casanova
Abogada
mòbil 606 384 495
Rosana.dura@censere.es
172
173

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
174
175

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
176
177

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
178
179

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
180
181

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
182
183

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
184
185

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
186
187

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
188
189

GUIA COMERCIAL
GUIA COMERCIAL
190
191

GUIA COMERCIAL
SEGURETAT
POLICIA LOCAL ......................................962 550 457 / 647 703 871
GUÀRDIA CIVIL (LLOMBAI) ............................................962 550 406
GUÀRDIA CIVIL (VALÈNCIA) ..........................................................062
GUÀRDIA CIVIL TRÀNSIT................................................ 963 695 899
CONSORCI DE BOMBERS .............................................963 481 252
AGENT MEDIAMBIENTAL DE LLOMBAI .................669 819 561 / 112
SANITAT
CONSULTA SANITÀRIA DE LLOMBAI .............................962 980 270
CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA CATADAU ......................962 990 223
CENTRE DE SALUT CARLET .............................................962 980 245
HOSPITAL DE LA RIBERA ALZIRA ....................................962 458 100
AMBULÀNCIA DE LA RIBERA .................962 415 008 / 962 415 054
FARMÀCIA LLOMBAI ......................................................962 991 045
FARMÀCIA CATADAU .....................................................962 991 027
FARMÀCIA ALFARP.........................................................962 991 029
EMERGÈNCIES
CENTRE DE COORDINACIÓ GENERALITAT.....................................112
AJUDES
INFORMACIÓ GENERALITAT (TELÈFON PROP) ..............................012
TREBALLADORA SOCIAL ........................962 550 403 / 962 553 043
ASISTÈNCIA AL MENOR .................................................900 100 033
CENTRE DE LA DONA 24 HORAS ...................................900 580 888
INFORMACIÓ A LA DONA AFERS SOCIALS .....................900 191 010
INFORMACIÓ AL CIUTADÀ ............................................963 100 010
INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR ...................................963 511 237
INFORMACIÓ TOXICOLÒGICA........................................915 620 420
SERVEI DE DROGODEPENDÈNCIES ..............................900 161 515
TELÈFON DAURAT TERCERA EDAT...................................900 222 223
TELÈFON ESPERANÇA ...................................................963 916 006
INSTITUCIONS
AJUNTAMENT DE LLOMBAI ...........................................962 550 403
AJUNTAMENT DE CATADAU ..........................................962 550 002
AJUNTAMENT D’ALFARB ...............................................962 990 569
BIBLIOTECA PÚBLICA.....................................................962 990 563
COOPERATIVA AGRÍCOLA MARQUESADO .....................962 550 434
LLAR DELS JUBILATS......................................................662 103 633
C.E.I.P. SANT FRANCESC DE BORJA................................962 980 080
I.E.S CATADAU ...............................................................962 990 754
E.F.A. LA MALVESÍA .......................................................962 550 420
E.F.A. TORREALEDUA .....................................................962 990 878
PARRÒQUIA DE LLOMBAI .............................................962 550 432
PARRÒQUIA DE CATADAU .............................................962 550 037
PARRÒQUIA D’ALFARB...................................................962 550 037
ALTRES SERVEIS
AIGUA POTABLE LLOMBAI .............................................962 990 992
AIGUA POTABLE (AVERIES) ............................................963 860 638
IBERDROLA (ATENCIÓ AL CLIENT) .................................901 202 020
REPSOL BUTÀ ................................................................901 100 100
SERVEF (CARLET) ...........................................................962 531 062
CONF. HIDROGRÀFICA DEL XÚQUER (GUARDA) ............669 843 436
COMUNICACIONS
ESTACIÓ D’AUTOBUSOS VALÈNCIA ...............................963 466 266
AUTOBUSOS BUÑOL .............................963 491 425 / 963 495 113
AUTOBUSOS CÁNOVAS ........................962 550 591 / 607 636 595
RENFE (INFORMACIÓ I RESERVES)................................902 240 202
METRO VALÈNCIA (INFORMACIÓ) ................................900 461 046
AJUDA EN CARRETERA...................................................900 123 505
AEROPORT MANISES.....................................................961 598 500
TAXI ALGINET .................................................................687 535 763
TAXI CATADAU .......................................960 703 737 / 607 017 387
ANUL·LACIÓ DE TARGETES BANCÀRIES
4 B (MASTERCARD, VISA, VISA ELECTRÓN) ....................913 626 200
AMERICAN EXPRESS .....................................................902 111 135
DINNER’S ..................................................................... 917 015 900
EL CORTE INGLÉS...........................................................901 122 122
RED 6000......................................................................915 965 335
SERVI - RED (MASTERCARD, VISA) .................................915 192 100
TARGETA AURORA .........................................................900 121 414
192