Vil·la Revista nº1

E T E M B R E - D E S E M B R E 2 0 1 7 

S 

Ú M . 1 N 

V I · L A 

E V I S T A 

R 

TRIMESTRAL DE 

REVISTA 

L'INSTITUT VIL·LA ROMANA, 

LA GARRIGA 

ARTICLES PRINCIPALS: 

SORTIDES DE TUTORIA 

DE 1R A 4T D'ESO 

ELS PROJECTES DE 

L'INSTITUT 

GUIA DE MANUALITATS 

I RECEPTES

Anna Asensio 

Bruna Barceló 

Sergi Basart 

Raquel Bueno 

Blanca Fabregat 

Pablo Fernandez 

Toni Gago 

Etienne Galvez 

Elena González 

Kyara Lecaros 

Marc Llistuella 

Valentina Tejera 

Ruan Tristan 

Iris Vall 

Ricard Vico 

CAP DE REDACCIÓ 

Mariona Coma 

Editorial 

Presentació 

Vil·la Sortides 

Sortida 1r d'ESO 

Sortida 2n d'ESO 

Sortida 3r d'ESO 

Sortida 4t d'ESO 

Vil·la Projectes 

Erasmus 

ILEC 

Padrí científic 

Escola Verda 

GEP 

Cooperació 

Vil·la Manualitats 

Arbre de Nadal 

Ninot de neu 

Suport mobil 

Porta llapis 

Punt de llibre 

3 

3 

4 

4 

5 

6 

7 

8 

8 

9 

11 

13 

15 

16 

18 

18 

19 

21 

22 

23 

Per Nadal 

Vil·la Receptes 

Brownie 

Cupcakes de xocolata 

Cupcakes (buttercream) 

Pastís tres xocolates 

Creps 

Galetes/pa de pesic 

Vil·la Activitats 

Ous en caiguda lliure 

Erupcions dels volcans 

Olympic GEP 

Vil·la Rutes 

Els parcs 

El passeig 

Monuments 

Llocs interessants 

Ruta de joves 

Vil·la Tires 

24 

25 

25 

26 

27 

28 

30 

31 

32 

32 

33 

34 

35 

35 

37 

38 

39 

40 

41 

EQUIP DE REDACCIÓ 

SUMARI 

MAQUETACIÓ 

Àngel Badalló 

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA 

Departament de Llengua Catalana 

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO 

Lurdes Balmes, Júlia Saenz, Nit Mañosa, Raquel Bueno, Arnau Pujol, Miquel Castillo, Aixa 

Cubí, Aina Faro, Montse Solé, Dani Gago, Sergi Vila, Núria Prats, Mercè Gerrero, Carolina 

Sanarau, Alba Mas i Joan Antoni Padrós. 

Aquest revista és un treball realitzat pels alumnes de 2n ESO de l'Institut Vil·la Romana de 

la Garriga que es publica digitalment cada trimestre. 

NOTA 

- 2 - 

V I L · L A R E V I S T A , L A T E V A R E V I S T A

EDITORIAL 

ESTRENEM REVISTA!! 

En nom de l'institut Vil·la Romana us donem la benvinguda a la primera edició de la 

revista de l'institut "VIL·LA REVISTA". Es tracta d’una publicació elaborada en format de 

treball cooperatiu per un grup d'alumnes de 2n d'ESO. 

La revista vol ser una eina divulgativa de les activitats i projectes que fem a l'institut i 

també pretén tractar temes més generals que puguin interessar l'alumnat. Esperem que 

us agradi. 

Sens dubte, seran molt ben rebudes les aportacions que ens feu arribar des de 

qualsevol àmbit i que ens permetran compartir idees diverses. És la nostra revista i entre 

tots la farem possible. 

De moment la vostra lectura és el nostre millor premi. 

Endavant i ànims!! 

PRESENTACIÓ VIL·LA REVISTA 

Som els alumnes de 2n ESO de l’optativa Revista. Aquesta és la primera que fem a 

l’institut Vil·la Romana. Tenim com a objectiu fer una cada trimestre amb dades curioses 

de la comunitat educativa, de les sortides, d'informació sobre els alumnes que la fan i del 

nostre poble. 

En aquesta optativa treballem en grup i tothom hi col·labora de manera cooperativa. 

L’objectiu és establir relacions solidàries, incrementar el rendiment dels alumnes, 

desenvolupar les habilitats socials i respectar els diferents punts de vista. 

Funcionem de manera independent, parlem entre nosaltres cara a cara, tenim 

responsabilitats tan en grup com individualment, aprenem a resoldre conflictes, a 

prendre decisions i finalment, valorem el treball realitzat. 

Us animem a llegir-la! 

Alumnes 2 ESO de la revista 

I L · L A R E V I S T A , L A T E V A R E V I S T A 

V 

- 3 -

VIL·LA SORTIDES 

SORTIDA 1R D'ESO 

Els alumnes de 1r d'ESO van començar aquest curs 2017/18 amb ànims. 

Els va costar adaptar-se, als horaris i tenir un professor per cada matèria. 

A mesura que van passant els dies, s'han anat acostumant més a la novetat. 

ENTREVISTA JÚLIA SAENZ I NIT MAÑOSA 

El dimecres 11, 1r ESO van anar caminant fins a Samalús. La sortida va durar tot el matí i 

quan van arribar van fer un esmorzar col·lectiu. 

Van gaudir de l'excursió tot i que es van cansar una mica. 

• Com us dieu 

Júlia Saenz i Nit Mañosa. 

• Quants anys teniu? 

12 anys 

• Com us va anar el primer dia? 

Bé, però era diferent. 

• Us agrada la classe que us ha tocat? 

Sí! 

• Us heu adaptat bé al l’institut? 

Si, però els primers dies ens va costar. 

• On heu anat? 

Hem anat a Samalús 

• Com heu anat? I tornat? 

Hem anat caminant i hem tornat caminant. 

• Que heu fet? 

Hem esmorzat en grups i després hem jugat i hem saltat a corda. 

• Quant heu tardat més o menys? 

Hem tardat 5 hores per anar i tornar. 

• Us ha agradat l’excursió? 

Sí, molt! 


V 

- 4 -

SORTIDA 2N D'ESO 

Els alumnes de 2n d'ESO van sortir de l'institut, i van anar cap al Malhivern per anar a les 

Franqueses. Van parar al camp de futbol de Corró d’Amunt per esmorzar. Van estar una 

hora i després, es van dirigir cap al parc de Mil Pins. Allà van estar una altra estona 

xerrant i jugant i després l'autobús els van anar a buscar, per tornar a la Garriga. 

ENTREVISTA A RAQUEL BUENO 

• On vau anar? 

Mil Pins (les Franqueses). 

• Quanta estona vau tardar? 

Vam fer dues parades, vam sortir a les 8:30 i vam arribar a les 10:30. I després, vam 

tornar a caminar i vam arribar a Mil Pins a les 13:00h. 

• On vau parar a esmorzar? 

A Corró d’Amunt. 

• Vau anar tots o algú es va quedar al institut? 

Vam anar tots. 

• T’ho vas passar bé? 

Vaig acabar cansada, però sí. 

• Que heu fet? 

Una sortida a les Franqueses els quatre grups de 2n. 

• Quins professors van anar-hi? 

Els quatre tutors i els cotutors. 

• Va ser cansada la sortida? 

Una mica. 

• Per on vau anar? 

Pel Malhivern. 

• Com vau anar? (transport) 

Caminant. 

• Com vau tornar? 

Amb autobús. 

• Que és alló que més et va agradar de la sortida? 

Quan estàvem al Parc. 

• Perquè vau fer aquesta sortida? 

Per estar tots junts i relacionar-nos amb les altres classes. 

• Es podia portar aparells tecnològics? 

No. 


V 

- 5 -

SORTIDA 3R D'ESO 

Els alumnes de 3er d’ESO van anar de sortida de tutoria a Sant Cristòfol caminant. Es van 

divertir molt, tot i que no van fer cap activitat. Allà van esmorzar tots junts barrejats entre 

totes les classes. Els va fer bon temps i tot va anar perfecte. Aquestes sortides tenen èxit 

i permet que els alumnes es coneguin més entre ells. 

ENTREVISTA A ARNAU PUJOL 

• On vau anar d’excursió? 

Vam anar a Sant Cristòfol. 

• Vau anar caminant o amb autobús? 

Vam anar caminant. 

• Et vas divertir? 

Sí, molt! 

• Vau fer alguna activitat? 

No, no vam fer cap activitat. 

• Vau compartir esmorzar o cadascú portava el seu propi esmorzar? 

Cadascú es portava el seu propi esmorzar, però si volies podies compartir. 

• Us va fer bon temps? 

Sí. 

• Vau anar totes les classes juntes o separades? 

Vam anar totes les classes juntes. 

• T’agraden aquest tipus de sortides? 

Sí, bastant. 

• Creus que amb aquest tipus de sortides permet que la gent es conegui més? 

Sí, per això crec que es fan. 

• Creus que aquesta sortida s’ha de fer cada any? 

Sí! S’ha de fer cada any. 


V 

- 6 -

SORTIDA 4T D'ESO 

Els alumnes de 4t d’ESO van marxar d’excursió a un camp on va succeir la batalla de les 

tropes napoleòniques contra les espanyoles. Tot això va succeir a Llinars i Cardedeu. 

Esperem que us agradi! 

ENTREVISTA A MIQUEL CASTILLO I AIXA CUBÍ 

• De que tractava l'excursió? 

Sobre les tropes napoleòniques. 

• On vau anar? 

Vam anar al camp que hi ha entre Llinars i Cardedeu. 

• Us va agradar? 

Sí, està prou bé. 

• Què és el que menys us ha agradat? 

Caminar tant, va ser molt llarg. 

• Quants quilometres vau recórrer? 

15 quilometres. 

• Com vau anar? 

Primer caminant i vam tornar en bus. 

• Vau treure algun tipus d’informació? 

Sí, vam treure informació gràcies a explicacions dels professors i de companys. 

• Va ser llarg el camí? 

Molt llarg. 

• Us van deixar portar el mòbil? 

Sí, però perquè el necessitàvem. 

• Vau haver de fer algun treball sobre l'excursió? 

Vam haver de fer un treball abans i després de l'excursió. 

• Quines assignatures estaven implicades? 

Socials i Tutoria. 

• Que vau anar a veure? 

El camp que ja hem dit i uns xiprers que representa que a sota estaven enterrades les 

tropes de Napoleó. 

• Us va semblar interessant? 

Sí. 

• Que penseu d'aquesta excursió? 

Està molt bé però és massa llarga. 

• Creieu que és necessària? 

Sí. 

• Vau arribar cansats? 

Massa. 


V 

- 7 -

VIL·LA PROJECTES 

PROJECTE ERASMUS 

El projecte Erasmus és un intercanvi entre diferents instituts d'Europa. L'objectiu és 

conèixer alumnes d'altres centres i intercanviar experiències! 

ENTREVISTA A AINA FARO 

• Com et dius? 

Aina Faro. 

• Quan vau començar a fer aquest projecte? 

Va començar quan anava a 2n o 3r. 

• Perquè es diu projecte Erasmus? 

En realitat es diu Comenius perquè és de tota la comunitat Europea. 

• Et sembla interessant aquest propòsit? 

Sí, perquè vam poder viatjar, aprendre anglès i conèixer gent nova. 

• Quin és l’objectiu d’aquest projecte? 

Amb persones de diferents països fer un treball amb tota la comunitat. 

• D’on trèieu els diners per dur-lo a terme? 

Et donen una subvenció. 

• Marxen tots els alumnes? 

Marxen uns quants, vam marxar quatre noies. 

• Quina és la selecció per formar-hi part? 

Escullen gent que es pugui defensar amb l’anglès perquè 

és la llengua més important. 

• Els alumnes poden decidir on van? 

No, és on et toca. 

• A quins països van? 

Depèn, a ella li va tocar anar a Anglaterra (NewCastle). 


V 

- 8 -

PROJECTE ILEC 

Aquest és el tercer any que es du a terme el projecte ILEC a l’institut ,el porten a terme 

tots els professor@s i es fa a tots els cursos. Té com a iniciativa que els alumnes llegeixin 

més i s'interessin per la lectura, a més a més d’augmentar el nivell acadèmic. 

ENTREVISTA A MONTSE SOLÉ 


Em dic Montse Solé. 

• Quants anys portes en aquest centre ? 

12 anys en aquest centre fent llengua i literatura castellana. 

• Quin objectiu té aquest projecte ? 

Augmentar el gust per la lectura dels alumnes i millorar les seves notes en totes les 

matèries. 

• Quina va ser la teva reacció quan et van donar aquest projecte ? 

Porta molta feina però no és que me'l donessin a mi solament,també estan molts altres 

professors en aquest projecte. 

• Quants anys portes fent el projecte al centre ? 

Porto 3 anys fent aquest projecte. En teoria hauria de ser l'últim any però ho continuarem 

fent. 

• Que et sembla el resultat ? 

Positiu ja que els 500 alumnes llegeixen i això és fantàstic però cal millorar els llibres que 

tenim a l’aula. 

• Quin es l’horari ? 

Després del pati: de 11.15 a 11.45 h. 

• Veus interessant fer-ho ? 

Sí, perquè així els alumnes milloren els seus 

resultats educatius; quan més es llegeix millor et 

van les matèries . 

• Qui va dissenyar el logo? 

El va dissenyar el departament d’ensenyament. 

Aquest projecte també el fan a molts altres instituts. 

• Ens recomanaries algun llibre ? 

Camins de llibertat de «Maite Carranza». 

• Per què ? 

Perquè es adequat per la vostra edat i barreja temes 

d’amor, la historia de la guerra civil i el Pirineu. 


V 

- 9 -

• Ets fanàtic de la lectura ? 

Depèn el llibre m'agraden sobretot els llibres de ciència i ficció. 

• Quin és el teu llibre preferit? 

La leyenda del hechicero 

• Per què? 

Perquè a mi m’agraden els temes de ficció i acció. 

• El recomanaries? 

A la gent que li agrada la cienca ficció i la màgia. Es per joves entre 14 i 18 anys. 

ENTREVISTA A DANI GAGO 

ENTREVISTA A SERGI VILA 

• Quin llibre ens recomanes? 

El quadern gris de “Josep Pla”. 

• Per què? 

Perquè parla sobre el «Josep Pla» un universitari que explica el dia a dia de la seva vida 

a la universitat està en un català molt ben escrit i també per aprendre a escriure bé. 

• Se'ns podria fer pesat a nosaltres? 

Sí, perquè no es una lectura com les d’ara que explica els problemes de l'adolescència i 

aquest llibre es mes seriós. 

ENTREVISTA A NÚRIA PRATS 

• T' agrada llegir? 

Sóc molt fanàtica i m'agrada llegir. 

• Tens algun llibre preferit? 

Tinc molts llibres preferits però un dels que m'ha agradat mes és l'home de la maleta. 

• Per què és aquest? I ens el recomanes? 

M' agrada molt aquest llibre ja que és molt bonic i entranyable i el recomano ja que el 

protagonista és jove i pot encaixar amb vosaltres. 


V 

- 10 -

PROJECTE PADRÍ CIENTÍFIC 

Aquest projecte relaciona “els padrins científics” amb centres de secundària de manera que 

puguin aportar la seva experiència i manera d’investigar a través de mètodes deductius. 

Aquest serà el segon curs que es duu a terme aquest treball a l’institut. A dia d’avui, estem 

pensant com treure el màxim rendiment d’aquesta experiència tan positiva. 

ENTREVISTA A MERCÈ GUERRERO 

• Com es diu i quin perfil té el padrí científic? 

Es diu Toni Vallès. És un professor d’universitat jubilat i ell ha treballat sempre en salut 

pública i preferentment ha estat professor d’ estudiants de primer de medicina. 

• Canvia la persona? 

En aquest projecte, tenen un acord. Si estan d’acord un i altre doncs aniran treballant, 

però es poden canviar en qualsevol moment. 

• A què es dedicava? 

Era professor, però dins de la universitat tenia diferents càrrecs. 

• Quina assignatura donava? 

Era professor d’estudiants de primer de medecina. 

• Sobre què tracta aquest projecte? 

Serveix per relacionar gent experta com són investigadors d’universitat amb centres que 

no són universitats i que són centres de recerca. Hi ha gent treballant a Suïssa per 

exemple, amb estudiants de secundària. 

Aquest projecte relaciona aquesta gent amb centres de secundària de manera que ens 

pugui aportar la seva experiència aquí. 

• De què tracta aquest projecte? 

Fer pensaments científics de manera que puguem fer deduccions lògiques a partir de la 

informació que sabem trobar davant d’una circumstància. I fora del centre està ficat en 

molts altres projectes. 

• Ha fet algun projecte important? 

Sí, n’ha fet bastants. 

• Quan temps fa que porteu aquest treball? 

Aquest serà el segon curs. 

• Et sembla interessant aquest projecte. Per què? 

Molt, perquè alló que ell ens explica ho fas dins d’una assignatura... 

• Què t’agradaria millorar? 

Obrir-lo a gent més jove, com per exemple a nens de primer, segon d’ESO. 


V 

- 11 -

• Et porta molta feina aquesta comesa? 

Tenen la feina de pensar què faran, i com adaptar l’ experiència d’ aquesta persona per 

treure’n el màxim profit i aplicar-la amb experiències a l’institut. 

• És positiva l’experiència? 

És positiva, perquè els alumnes tenen la sort de tenir persones que no estan mai en un 

institut. Són uns contactes que sense això és més complicat de tenir-ho. 


V 

- 12 -

PROJECTE ESCOLA VERDA 

L'escola verda és un projecte de l’institut Vil·la Romana. L’objectiu és que l’institut sigui 

més sostenible i que els alumnes prenguin consciència de la importància de cuidar el 

medi ambient. Impliquem els alumnes en aquest projecte fent-los anar a l'hort i duent a 

terme les tres “RRR” (reciclar, reduir i reutilitzar). 

ENTREVISTA A CAROLINA SANARAU 

• Com et dius i quina és la teva tasca en el Vil•la Romana? 

Em dic Carolina Sanarau. Sóc professora del departament de tecnologia i coordinadora 

del projecte de l’Escola Verda. 

• Quant fa que treballes en aquest centre? 

Fa 3 cursos. 

• Quin és l’objectiu d'aquest projecte? 

Que l’escola sigui més sostenible i que els alumnes prenguin consciència de la 

importància de cuidar el medi ambient. 

• De què tracta i quina metodologia seguiu? 

Amb el quart de l'ACADA i amb el tercer flexible fem l’hort escolar, tots els alumnes fan 

servir ordinador per intentar no utilitzar fulls i llibres de text, també l’institut recicla fulls, 

envasos... 

• Qui, com i quan es va crear? 

El va crear l’equip directiu l’any 2008 perquè volien fer que aquest institut fos una escola 

verda. 

• Per què te’l van donar a tu? 

Me’l van donar a mi perquè jo m’encarregava de l’hort. 

• Com impliqueu els alumnes en aquest projecte? 

Anant a l’hort, ara començarem a fer l’escamot verd que és una activitat que farà tot 

l’institut i aplicarem el decàleg ambiental d’aula entre altres activitats. 

• Creus que hi ha alguna petita acció que podria millorar l’institut com a escola verda? 

Que la gent dugui a terme el reciclatge correctament i que el pati de l’escola no estigui tan 

brut. 

• Què significa per a tu aquest projecte? 

Significa que totes les persones de l’institut valorin la importància de respectar el medi 

ambient perquè en la nostra societat siguem persones implicades. 

• T’agrada? Per què? 

Sí, perquè sempre ha estat molt important per a mi, aquest tema. Es podria dir que jo sóc 

una activista. 


V 

- 13 -

• Pensant en el futur, què t’agradaria aconseguir? 

Que quan els alumnes surtin de l’institut abans de prendre decisions pensin en quins 

efectes tindran en el medi ambient. 


V 

- 14 -

PROJECTE GEP 

El projecte GEP és un projecte on es treballa l'anglès a diferents matèries que no siguin 

anglès, com per exemple a Tecnologia i l'Educació Física. 

La finalitat d’aquest projecte és que els alumnes perdin la vergonya de parlar anglès i 

que n’aprenguin més. 

ENTREVISTA A ALBA MAS 


Alba Mas. 

• Quants anys portes al centre? 

3 anys. 

• Què has estudiat? 

Enginyeria química. 

• Quina matèria dones? 

Tecnologia. 

• Que significa les lletres GEP? 

Grup Experimentació pel plurilingüisme. 

• Quant fa que ha començat? Quin és el termini? 

Va començar fa 2 anys; El termini és de 3 anys però amb continuïtat. 

• Quina creus que és la finalitat? 

Que els alumnes perdin la por a l'hora de parlar anglès i que tinguem més competència 

lingüística. 

• Heu avaluat si és efectiu pels resultats obtinguts ? 

Fins a final d'aquest any no s’avalua i encara no l'hem 

pogut avaluar. 

• Fas el projecte sola? Qui forma part del projecte? 

Maria Antonia, Cristina Navarro, Carolina Sanarau, 

Carolina Reyes, Neus Hidalgo, Mercè Barrull, Issac 

Bosch i jo. 

• A quines matèries s’aplica l'anglès i de quina manera? 

Tecnologia 1r, 2n i 3r; E.F 1r i 2n, Física i química 4t, 

Filosofia Batxillerat, Cicle administratiu. 

• Tens algun altre projecte en ment? 

Sí, treballem col·laborant amb Edu-Hack i impulsem 

la informàtica a 4t. Enguany també hem iniciat la robòtica 

a 4t. 


V 

- 15 -

PROJECTE COOPERACIÓ 

En Joan Antoni Padrós és un dels coordinadors de el projecte de cooperació, també és 

professor de socials al centre. El projecte tracta d’ajudar la gent que no té suficients 

recursos, per anar a l’escola i poder aprendre. 

ENTREVISTA A JOAN ANTONI PEDRÓS 


Joan Antoni Pedrós. 

• Quants anys portes treballant al centre? 

Des de el 1998. 

• A què et dediques al el teu horari al centre? 

A l’ESO sóc professor de socials, a batxillerat d’història de l’art. També coordinador de 4t 

d’ESO i coordinador del projecte cooperació. 

• Quin és l’objectiu del projecte cooperació? 

Ajudar a la gent que necessita diners per coses necessàries. 

• Quants anys portes fent-ho? 

Des que vaig arribar. 

• L’alumnat està implicat en el projecte? 

Sí, intento implicar-lo al màxim ajudant-me a fer xerrades i coses així. 

• D’on es treuen els diners per fer-ho? 

De l'ajuntament, concretament d’un 0’8% dels impostos que cobra l’ajuntament. 

• Quin significat té el mural del pati? 

És una rèplica d’un mural de Nueva Eperanza que van destruir “Les Mares.” 

• Què hi milloraries del projecte? 

Hi ha molt poca gent implicada en el projecte, m’agradaria que més gent s'hi impliqués. 

• Com relacionaries la teva assignatura amb el projecte? 

Parlant de com podríem ajudar en problemes que passen pel món, portant gent del 

Salvador per fer xerrades... 

• Com es fa un projecte? 

Té moltes parts fer un projecte: 

Primer has de posar-te en contacte amb gent amb la qual fer els projectes. 

Amb la informació que ens donen redactem un projecte on diem quins diners necessitem i 

per què. 

Ho presentem a l'ajuntament. 

Si ho accepten, enviem els diners de l'ajuntament al lloc que ho necessiti. 

Justifiquem que els diners s’han utilitzat mitjançant imatges i rebuts. 

Expliquem a l’Institut amb imatges i xerrades tot el projecte. 


V 

- 16 -

• Com es redacta? 

Hi ha molts coses a redactar però són principalment aquestes: qui som, per què fem això, 

què es faria si ens donessin els diners i qui els utilitzaria. 

• De què tracta el projecte que heu fet a El Salvador? 

Tracta d'una zona d'El Salvador, Bajolampa concretament, un petit poble anomenat Nueva 

Esperanza, on fa vint anys va haver-hi una guerra i on no hi ha ni escoles ni instituts. A 

Nueva Esperanza han volgut tindre una bona educació i han fet una escola i un institut, 

incloent-hi un transport per si hi ha nens d’altres pobles que volen estudiar. 

• Quin problema hi ha amb el transport escolar? 

Fa poc “Les Mares” van atacar el transport escolar matanta molts nens i nenes i també 

provocant que es quedessin sense transport durant bastant temps. 


V 

- 17 -

VIL·LA MANUALITATS 

MANUALITAT: ARBRE DE NADAL 

5 Rotllos de paper 

Botons 

Pintura verda 

Pistola de silicona 

Goma eva 

Llaç de decoració 

EPROCEDIMENT 

Primer pintem els rotllos de color verd, i un cop secs els engaxem de manera vertical un a 

sobre de l'altre. Tot seguit esperem que s'assequi i posem la decoració com els botons, el 

llaç a sota i les estrelles amb goma eva per sobre de l'arbre. 


V 

- 18 -

MANUALITAT: NINOT DE NEU 

Mitjó blanc 

Mitjó de color 

Arròs 

Pistola de silicona 

Botons 

Llana de colors 

Tisores 

Gomes 

PROCEDIMENT 

Agafem el mitjó blanc i el tallem per la 

meitat. 

A la part tancada del mitjó, li donem la volta i li afegim 

l’arròs. La quantitat d’arròs depèn de la mesura que 

vulguis que tingui el teu ninot de neu. 

Quan haguem acabat d'afegir l’arròs li fem un nus 

amb una goma elàstica. 


V 

- 19 -

Seguidament agafem el mitjó de 

color i el tallem per la meitat, li 

donem la volta i li afegim una goma 

elàstica. Després d'això li tornem a 

donar la volta i ja tenim el barret. 

Ara farem el pompó, agafem la llana 

i li donem voltes al voltant de dos 

dits i li fem un nus. Quan tinguis això 

enllestit agafa les tisores i talla els 

trams, ara dóna forma al pompo i 

talla tots els serrels que sobrin. 

Agafem les restes del mitjó de color i el tallem en diagonal 

per fer la bufanda.. 

Ara anem a donar-li forma al nostre ninot de neu. Marca la 

part que vols que sigui el cap i la part que vulguis que 

sigui el cos. Un cop que ho tinguis llest divideix les dues 

parts de la bufanda. Emboliquem la bufanda al ninot de 

neu al nostre gust. Agafem el pompó i l’enganxem amb 

silicona al gorro. Seguidament el col·loquem al cap del 

ninot. Enganxem també els botons, els ulls i el nas amb 

silicona. I ja estaria! 


V 

- 20 -

MANUALITAT: SUPORT MOBIL 

Clip 

PROCEDIMENT 

Aquí ensenyarem com fer un suport de mòbil només amb un clip, d’aquesta manera podrem 

recolzar el mòbil on vulguem. 

Agafem un clip de la mida que vulgueu 

(preferiblament gran, ja que s’aguantarà 

molt millor!!!!) i el dobleguem de forma que 

us quedi com el de la foto 

Doblegues l’altra part, de manera que 

quedi com el de la foto. 

JA TENIM EL NOSTRE SUPORT! 

Si no heu entès bé les nostres explicacions, podeu consultar aquest vídeo. 

Nomes és el pas número 2 (del minut 1:20 fins el 2:04). 

https://www.youtube.com/watch?v=K54Q8ehEZHU 


V 

- 21 -

MANUALITAT: PORTA LLAPIS 

Rotllos de cartró 

Cartró 

Pintura 

Cola blanca 

Pinzells 

PROCEDIMENT 

Hem fet una manualitat, que és un porta llapis, fet amb rotllos de paper, que hem pintat de 

color groc i hem posat cares als rotllos per fer-los més divertits. La base que hem utilitzat 

també és de cartró, en canvi la base l’hem pintat de taronja. 

El primer pas que hem fet ha estat pintar els rotllos de color groc i deixar-los eixugar-se al 

sol, quan ja estaven secs, els hem fet les cares amb retoladors permanents, i mentrestant 

hem retallat la base amb la forma de tots el rotllos junts. Llavors hem pintat la base i quan la 

pintura ja estava seca, hem enganxat tots els rotllos junts i els hem enganxat a la base. 


V 

- 22 -

MANUALITAT: PUNT DE LLIBRE 

Paper pinotcho 

Dibuixos 

Cartolina 

Plàstic per plastificar 

Tisores 

Llapis 

Regle 

PROCEDIMENT 

Dibuixem el rectangle del punt de llibre i el 

retallem. 

L'emboliquem amb paper pinotxo. 

L'enganxem cada tros de paper pinotxo a la cartolina. 

Plastifiquem i enganxem els dibuixos. 


V 

- 23 -

MANUALITAT: PER NADAL 

Recipient transparent. 

Llums LED (blanques o grogues). 

Objectes de Nadal: boles de l’avet, figuretes... (OPCIONAL) 

PROCEDIMENT 

Primer comencem agafant el recipient transparent i li 

introduïm els llums LED de manera que quedi 

estèticament bé a la vista. 

Llavors opcionalment li podem posar objectes de 

Nadal per ambientar-lo per aquestes dates. 

Així es veuria si apaguéssim els llums. 


V 

- 24 -

VIL·LA RECEPTES 

RECEPTA: BROWNIE 

Ingredients (per a un motllo quadrat de 20×20 cm) 

120 gr de farina 

2 ous 

140 gr de mantega 

180 gr de xocolata cobertura 

75 gr de nous 

150 gr de sucre morè 

1 polsim de sal 

PROCEDIMENT 

Preparem el forn a 200 ºC. 

Fonem la xocolata trossejada amb la mantega al bany Maria i deixem que es fongui. 

Afegim els ous un per un mentre ho barregem amb les varetes manuals. Hi incorporem el 

sucre i seguim barrejant-lo. Finalment li posem la farina tamisada i la sal. Quan estigui tot 

ben lligat, hi incorporem les nous. 

Untem de mantega el motlle i seguidament hi afegim la massa. L’aplanem una mica amb 

l’espàtula i el posem al forn durant 15-20 minuts aproximadament. 

El treiem quan estigui fet i ja es pot posar al plat. 


V 

- 25 -

RECEPTA: CUPCAKES DE XOCOLATA 


150 gr de sucre 

2 ous 

2 cullerades de cacau en pols 


1 cullerada de llevat 

½ cullerada de bicarbonat 

1 polsim de sal 

100 gr de nata 

12 motlles de paper 

Encenalls per decorar 

PROCEDIMENT 

Encenem el forn a 175 ºC. Preparem un motlle múltiple per a magdalenes amb motlles de 

paper. Desfem la mantega amb el sucre en un cassó a foc lent i, després la deixem 

refredar. Passada la barreja al recipient de la batedora i la batem fins que estigui cremosa, 

afegim els ous d'un en un, desfem el cacau en dues cullerades d'aigua calenta i l’afegim. 

Barregem la farina amb el llevat, el bicarbonat i la sal. 

Repartim la pasta entre els motlles i posem els cupcakes al forn uns 20 minuts, a mitja 

temperatura. Després els deixem refredar uns 30 minuts. 

Per últim, hi posem la nata i els encenalls. 


V 

- 26 -

RECEPTA: CUPCAKES (MAGDALENES I BUTTERCREAM) 

Magdalenes: 

3 tasses de farina 

2 cullerades petites de sal 

2 cullerades petites de pols fer fornejar 

¾ de tassa de mantega (a temperatura ambient) 

1 tassa i ½ de sucre 

4 ous grans 

2 cullerades petites de vainilla 

1 tassa i ½ de llet 

Buttercream: 


350 gr de sucre glass 

1 cullerada petita de vainilla 

1 cullerada petita de llet 

Colorant 

Màniga pastissera 

Boletes de decoració 

PROCEDIMENT 

Magdalenes: 

Primer posem la farina en un bol, després els ous i ho barregem. Tot seguit hi afegim la 

mantega, la llet i el sucre, i ho barregem un altre cop. Després hi posem la pols per fornejar i 

finalment la vainilla. Quan tenim tot això, ho batem i ens quedarà una massa espumosa. 

Posem la massa als motlles i cap al forn a 175 graus. 

Buttercream: 

Primer agafem el sucre glass i el colem. Després posem en un bol el sucre que hem colat, la 

mantega i la llet, i ho barregem. Seguidament hi posem la vainilla. Quan ho tenim tot batut, 

agafem la massa i li posem el colorant (això és opcional). DECORACIÓ: quan ho tenim tot 

preparat agafem la màniga i l'omplim amb el buttercream i ho posem en forma de cercles a 

sobre de la magdalena. Finalment, si volem, podem posar boletes per sobre de decoració. 


V 

- 27 -

RECEPTA: PASTÍS DE TRES XOCOLATES 

150 gr de xocolata negre 

150 gr de xocolata amb llet 

150 gr de xocolata blanca 

750 ml de nata líquida 

750 ml de llet 

3 sobres de quallada 

75 gr de sucre (opcional) 

Per a la base de galeta: 

1 paquet de galetes 


Un raig de llet 

PROCEDIMENT 

1.- Base de galetes: 

Hi posem les galetes, partides en trossos, al vas i les triturem durant 15 segons a velocitat 8. 

Amb l'espàtula, baixem les restes que hagin quedat a les parets del vas cap a les fulles. 

Hi afegim la mantega i programem 3 minuts, temperatura 50 ºC i velocitat 3. 

Posem aquesta barreja en un motlle desmotllable d'entre 22 i 24 cm de diàmetre. L'estenem 

amb l'ajuda d'una cullera i pressionem amb el cubilet de manera que quedi del mateix gruix i 

igual per tota la base. El reservem a la nevera. 

Netegem el got amb una mica de paper de cuina per eliminar les restes de galeta (no cal 

rentar-lo). 

2.- Capa de xocolata blanca: 

Posem la xocolata blanca en trossos petits, 250 gr de nata, 250 gr de llet i un sobre de 

quallada. Programem 7 minuts, temperatura 90 ºC i velocitat 5. 

Aboquem aquesta barreja sobre la base de galetes, a poc a poc i amb molta cura, amb 

l'ajuda d'una cullera (col•loquem la cullera damunt de la base, a poca alçada, i aboquem la 

barreja sobre aquesta perquè no caigui de cop) i així no es trenqui la base de galetes. 

Ho reservem a la nevera durant ½ hora o fins que qualli. 


V 

- 28 -

3.- Capa de xocolata amb llet: 

Fem la segona capa i per a això, sense rentar el got, tirem la xocolata amb llet a trossos 

petits, 250 gr de nata, 250 gr de llet i un sobre de quallada. Programem 7 minuts, 

temperatura 90 ºC i velocitat 5. 

Abans d'abocar aquesta barreja sobre la capa de xocolata blanca, amb una forquilla fem 

unes marques o ratlles sobre aquesta perquè s'uneixin les dues capes. Tirem la barreja de 

xocolata amb llet a sobre, molt a poc a poc, amb ajuda d'una cullera (col•loquem la cullera 

sobre la capa de xocolata blanca i amb cura tirem aquesta barreja sobre ella perquè no es 

trenqui la capa anterior). 

Reservem a la nevera durant ½ hora o fins que estigui ben quallada. 

4.- Capa de xocolata fondant: 

Fem l'última capa i per a això, sense rentar el got, tirem la xocolata fondant a trossos petits en 

el got, juntament amb els altres 250 gr de nata, 250 gr de llet i un sobre de quallada. 

Programem 7 minuts, temperatura 90 ºC i velocitat 5. 

Amb una forquilla, ratllem la superfície de la capa de xocolata amb llet i col·loquem una 

cullera per abocar sobre aquesta la barreja anterior. Ho aboquem molt a poc a poc i amb 

molta cura. 

Reservem a la nevera un mínim de 4 hores abans de desemmotllar-lo. 


V 

- 29 -

RECEPTA: CREPS 


2 ous 

250 ml de llet 


1 cullaradeta de mantega para escampar a la paella 

5 gr de sucre 

1 mica de sal 

PROCEDIMENT 

Barregem la farina i el sucre fins que quedi tot ben barrejat. 

Quan ja tenim aquesta barreja, li adjuntem la mantega desfeta al microones (aprox. 30 

segons) ho barrejem, i el mateix procediment amb els ous i la llet. 

Agafem la cullaradeta de mantega per a la paella i l'escampem per la base. 

Ara només quedaria posar la massa a la paella i a gaudir de les creps! 


V 

- 30 -

RECEPTA: GALETES/ PA DE PESIC 


200 gr de mantega sense sal (temp. ambient) 

100 gr de sucre 

40 gr de xocolata en pols 

1 mica de sal 

Pics de xocolata (opcional) 

PROCEDIMENT 

Preescalfem el forn a 180 ºC 

En un bol, barregem la mantega amb el sucre. 

Afegim la farina, la xocolata i la sal, i ho barregem fins que obtinguem una massa homogenia 

i afegim els pics de xocolata. 

Preparem una safata amb paper vegetal. 

Fem boletes petites amb la massa i les aplanem amb una cullera. 

Vigilem l'espai que deixem entre galeta i galeta! 

Fornegem durant 20 minuts. 

I a gaudir! 


V 

- 31-

VIL·LA ACTIVITATS 

OUS EN CAIGUDA LLIURE 

Avui, dia 16 de novembre, els alumnes de 1r d'ESO hauran d’intentar llençar un ou des 

d’una alçada de 6 metres, aproximadament, i aconseguir que no es trenqui. 

Hem pogut veure el procediment i hem comprovat que la majoria de les persones han 

aconseguit que no se’ls trenqui. 

La professora que ha organitzat aquest projecte és la Carolina Sanarau i li hem fet un 

seguit de preguntes: 

-Qui va organitzar aquest projecte? 

El Departament de tecnologia per a la setmana de la ciència. 

-Per què? 

Perquè l’objectiu és que els alumnes utilitzin la seva imaginació i aquest projecte és molt 

atractiu i divertit. 

-Quin es l’objectiu d’aquest projecte? 

Que l’ou no es trenqui 

-Per què es fa a 1r d'ESO? 

Perquè s’intenta fer que els alumnes entenguin què és la tecnologia i que busquin 

solucions als problemes diaris. 


V 

- 32-

ERUPCIONS DELS VOLCANS 

• A quins llocs es fan aquestes activitats? 

Es fan a les escales del pati, al laboratori de ciències naturals i el laboratori de química. 

• Aquí, en el pati, que feu? 

Estem ensenyant als nens de 3r de primària de l’escola Giroi, els tipus d’erupcions dels 

diferents volcans, i ho hem fet amb coca cola i Mentos, barreja de oli, polvos de talc... 

• Perquè ho feu? 

Perquè els nens i nenes sàpiguen més sobre la ciència 

• Us ha agradat? Ho heu trobat divertit? 

Sí, ens ha agradat molt i ha sigut divertit. 

• Aquí, al laboratori de ciències, que fan? 

Estan mirant llevats, fent coses de biologia i estan fent un simulacre de quatre sabaters. 

• I al laboratori de química? 

Ensenyen a fer diferents tipus d’experiments. 

• Quina activitat t’ha agradat més? 

A mi m’han agradat els volcans. 


V 

- 33 -

OLYMPIC GEP 

The Olympic GEP is sport linguistic activities. 

There are 21 groups with six members each group. There are seven groups of Puiggraciós 

and fourteen groups of 1 of ESO Vil•la Romana. 

This Olympic GEP had start in the end of the last year, with the collaboration of the English 

department and 1 of baccalaureate. 

The next activities are: 

• Sacks races: You are in a sack and you need to go to the other side and come back. 

• The big dictation: You spell some words. 

• Relays with words: A baccalaureate student tells you a word and you and you run to your 

friend and you tell him the word. When you arrive at the end you tell the word to a 

baccalaureate student. 

• Twister: A baccalaureate student tells you a color and a part of the body and you must 

put the leg or the hand into the color, without falling. 

• Speed: It’s a race. 

• Throw letters: You throw a ball to a letter and then your group must make a phrase. 

• Relay jump: The first person jumps and the second goes where the other was, and he or 

she jumps too. 

• Word with the laces tied: You have to tie the shoelaces with another person and you 

have to look for letters to form a word. 


V 

- 34 -

VIL·LA RUTES 

ELS PARCS DE LA GARRIGA 

Aquest article tracta d’alguns parcs de la Garriga, dient quines estructures tenen, i alguns 

dient perquè es diu així, però hi ha hagut alguns parcs, que enlloc sortia l’origen del seu 

nom. 

Per començar, el parc dels Pinetons, es diu així, perquè dins del seu recinte té molts pins. 

També hi trobem gronxadors, tobogans, una piràmide que es pot escalar, un bar i una pista 

per jugar a la petanca. En canvi, el parc del Passeig Congost, es diu així perquè se situa 

just al costat del riu Congost que passa per la Garriga, i hi podem trobar un tobogan que 

està enganxat a una petita xarxa que es pot enfilar. El parc del carrer Impremta, es troba al 

carrer Impremta i només hi ha un tobogan. El parc de la plaça de Can Berga, o com molta 

gent el coneix, el parc de la Mila, és just davant de la granja cafeteria la Mila, i és el que 

està més a prop de l’institut Vil·la Romana. Aquest parc disposa de bastant espai on hi ha 

un sorral, dos tobogans, dos gronxadors, dues taules de pig-pong, i més equipaments de 

lleure. El parc de la Plaça del Silenci és a la plaça del Silenci, i molt a prop de l’Escola de 

música de la Garriga. Els parcs de Can Terres 1 i 2, són al barri de Can Terres, i no són 

molt grans i només disposen d’un tobogan cadascú, i l’últim parc de tots és el parc de Ca 

N’illa, que és al barri de Ca N’illa i té un tobogan, gronxadors i un sorral. 

Parc dels Pinetons 

Parc del Passeig Congost 


V 

- 35 -

Parc del carrer Impremta 

Plaça de Can Berga 

Plaça del Silenci 

Parcs de Can Terres 1 i 2 

Parc de Ca N’illa 


V 

- 36 -

EL PASSEIG DE LA GARRIGA 

Iniciat l’any 1878 i amb més d’un quilòmetre de llargada, encara avui el Passeig és el lloc 

ideal per fer un tomb tranquil•lament i relaxar-se. Alhora és el gran exemple de la 

transformació dels espais rurals històrics en nous espais, que responen a necessitats socials 

i econòmiques ben diferents. 

A finals del segle XIX, el poble es va convertir en un lloc on s’hi trobava un ambient tranquil i 

agradable per a passar l’estiu. 

En el passeig hi podem trobar el Patronat de La Garriga, moltes cases modernistes com per 

exemple la Casa Barbey i la Torre Iris, també hi trobem la guarderia de l’escola Sant Lluís, al 

final del passeig està el bosc i el parc del Malhivern. 

El passeig físicament té el terra de sorra, està envoltat d’arbres en bon estat i hi ha bancs 

per descansar. És molt bonic. 


V 

- 37 -

MONUMENTS DE LA GARRIGA 

Si t’agraden els monuments culturals del poble aquí et deixem una petita ruta per la Garriga i 

els seus llocs més importants: 

-La Doma es una església romànico-gòtica que es pot visitar de franc. 

-Església de Sant Esteve: que també la pots visitar gratuïtament. 

-Can Raspall es una casa modernista del segle XIV. 

- La font de Santa Digna conté aigua potable per a la gent de la garriga i el seu disseny es 

modernista. 

- El pou calent és una font d’aigua no potable perquè l’aigua surt molt calenta. 

- Les termes la Garriga són les mes conegudes del poble per les seves aigües termals. 

- El castell de Rosanes es una fortalesa del segle XIII. 

Aquí et deixem la ruta per gaudir de la Garriga. 


V 

- 38 -

LLOCS INTERESSANTS DE LA GARRIGA 

Farem una visita turística de llocs per relaxar-se i per visitar de la Garriga. Començarem al 

centre de visites turístiques de la Garriga, on s'hi pot anar si desitges saber més coses sobre la 

cultura i la història del poble. Seguidament, seguirem amb les construccions més 

representatives. Començarem pel punt 1, la Casa Raspall que està situada al carrer Banys. El 

punt 2 està situat de seguit del punt anterior. Aquest punt es tracta de la Casa de Josep Reig al 

carrer Banys també. Seguidament, hi ha el punt 3, aquest punt es tracta ni més ni menys de el 

Balneari Blancafort un dels llocs més commemoratius del poble, al carrer la Mina. Una mica 

més lluny del Balneari, el punt 4 que és la casa Can Durall al Passeig. A l'esquerra del punt 4, 

el punt 5 que és el Patronat. Una mica més aprop el punt 6, la Casa Santa Maria. El punt 7 està 

bastant aprop del punt 6 aquest és la Casa Bosh. Si seguim per aquest preciós carrer, ens 

trobarem amb el punt 8. Aquest punt es la Casa Pere Serra. Si continuem pels carrers marcats 

en aquest mapa de la Garriga ens trobarem amb el punt 9, que és el principi del Passeig, on 

pots anar si vols passejar una estona. Si seguim el recorregut arribarem a un conjunt de punts: 

que són del punt 10 al punt 14. Tres d’aquests llocs són dins d’un lloc anomenat “Illa Raspall”. 

Els tres punts de l'Illla Raspall són: el punt 10 és la Casa Barraquer; el 11 és la Bombonera; 

seguidament el 12, la Torre Iris. Després la Plaça del Silenci situada al carrer del mateix nom. 

També està la Casa Ramos. El punt 15 és Can Recoder. El penúltim punt, el número 16 és 

Can Planidura. I per concloure el número 17 les Termes la Garriga. 


V 

- 39 -

RUTA DE JOVES DE LA GARRIGA 

A La Garriga, pots trobar festes i llocs per els joves. El Casal de Joves, és un petit estudi situat 

al centre de la Garriga, on van nens i nenes més grans de 12 anys. El casal es va inaugurar el 

24 d’octubre del 2009. Al casal, hi han diferents tallers per fer, com per exemple: "brake dance", 

"trap", cuina i per a "youtubers". Es pot trobar obert de 17h a 20h de dilluns a divendres. 

També hi ha el "Skate Park". Allà hi va gent amb bici, "skate" i patinet. Al "Skate" hi ha unes 

rampes perquè així puguin fer salts. També té un tub de metall amb el qual pots passar per 

sobre. 

A la Garriga, hi ha moltes festes, una de les quals seria la castanyada. En aquesta època es fa 

un túnel del terror al parc del silenci. Cada any ho fan de diferents activitats, aquest any l’han 

fet de la "ouija". Té una durada d’entre 5 o 7 minuts. Normalment quan entres, hi han actors 

que s’encarreguen de provocar-te ensurts i de gravar-te per penjar-lo al "youtube". 

La Festa Major a la Garriga és força important, ja que és la festa del poble. El primer dia es fa 

el correfoc, el correaigua i un concert de "Flaixbac". Els dies següents es pot anar a la fira, i s'hi 

fan més concerts. 

Hi ha també la cavalcada dels reis, i si ets d’algun club d’esport, pots participar. 


V 

- 40 -

VIL·LA TIRES 


V 

- 41 -


V 

- 42 -


V 

- 43 -


V 

- 44 -

Equip de redacció 

Institut Vil·la Romana 

Carrer Santa Maria del Camí, s/n 

08530 La Garriga, Barcelona 

93.871.83.03

Vil·la Revista nº1

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?