Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La moneda romana<br />
La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure. Una de<br />
les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1,88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor,<br />
el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes).<br />
Després d'anys de confusió, August va reformar el sistema monetari, de manera que en or es va<br />
emetre l'auri i en plata el denari, en oricalc el sesterci i el dupondi, i en coure l'as, el semis i el<br />
quadrant. [1] El sistema va mantenir-se fins a la crisi econòmica del segle III, [2] reduint-se el pes i<br />
qualitat dels metalls de les monedes, fins a eliminar-se semis i quadrants, i en temps<br />
de Caracal·la es va introduir l'antoninià, de valor dos denaris. Dioclecià va introduir una nova<br />
moneda en plata, l'argenteus i en bonze argentífer, el nummus. [3]<br />
Els deus romans<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Júpiter o Jovis, déu principal del cel resplendent<br />
Juno, esposa de Júpiter i deessa del naixement i de la prole<br />
Mart, déu de la guerra<br />
Janus, déu de l'accés a la casa<br />
Vesta, deessa de la llar<br />
Silvà, déu dels boscos i dels ramats<br />
Penats, déus del rebost<br />
Lars, déus protectors de la família i de la casa.<br />
Hèrcules Itàlic, déu de l'alqueria cultivada en pau, més tard déu de la bona fe<br />
Vertumne, déu de l'any i les seves estacions<br />
Saturn, déu dels camps sembrats<br />
Ops, déu dels camps<br />
Flora, deessa de les flors<br />
Bel·lona, deessa de la guerra<br />
Terminus, déu dels límits