CONTES 5È

JOCS FLORALS
23-4-2019
Contes de cinquè

El país de les caries
Un dia una nena que es deia Laura va anar a l´escola.
Va fer anglès, matemàtiques i plàstica i va demanar permís
ala seva mestra per poder anar al lavabo i aquesta li va dir que sí.
Va anar al lavabo i va exclamar:
- Ostres! Però quèés això? Que bonica aquesta porta, no l’ havia
vist mai! té molta pedreria!! Vaig a veure que hi ha.
La nena va entrar per aquella porta tan bonica.
- Ala! Hi ha un país! Com es dirà? Vaig a veure si hi ha gent.
La nena va anar caminant fins un poble ,va veure que la gent
no era humana sinó que eren llaminadures. Va tocar les
llaminadures mentre els hi preguntava coses. Hi havia una
llaminadura que no parava de mirar-la perquè era humana i a ells
els costava entendre perquè era humana. Però aquell poble no era
el que aparentava.
En realitat eren malvats, et feien mal a les dents , produïen
càries i mes coses per fer te mal a les dents.
Però la nena no volia menjar les llaminadures perquè ella es
rentava les dents amb oral B la millor pasta de dents del món. La
nena tenia un raspall de dents i es va rentar les dents i les
llaminadures van desaparèixer i es van convertir en fruites i
verdures .
Aurora

Un dia d’abril, un grup de amics estaven a l´ institut com un
dia normal. Darrera del contenidor hi havia un quadern hi havia
alguna cosa escrita :
“Al despatx de la directora està la següent pista “.
La Yanira, la Saray, la Paula y la Dunia van anar al despatx de la
directora i al primer calaix hi havia una polsera .
Van anar a casa de la Yanira, es
van tancar en la seva habitació van veure
que la polsera tenia un diamant i el
quadern el mateix diamant. A la Paula se
li va ocórrer posar el diamant al quadern i
es va començar a escoltar una música i el
quadern es va obrir sol, van posar totes
la mà al quadern i es van ficar dins del quadern, la Dunia va dir:
-És tot com de fantasia, sembla un somni. Tot era rosa, ple
d’unicorns i nens, mares i pares; però hi havia un problema molt
gran, que podia espatllar totes les famílies de la ciutat. El problema
era que hi havia una reina molt dolenta que volia tenir tot el poder
dels unicorns i de les persones llavors la paula va dir:

- Necessitem fer alguna cosa, això no es pot quedar així!
I les quatre amigues es van enfadar molt.
La Yanira va dir: -És hora de marxar però demà vindrem i això no es
quedarà així. Van tornar a la seva casa.
Al dia següent, van anar com espies al castell i van mirar per la
finestra i van veure als unicorns, als nens i a tots els que havia
agafat la malvada reina. Van veure un encanteri que posava: “De
dolenta et tornaré bona i de bona et tornaré dolenta”.
Al dia següent, a l´ institut va arriba una noia a la seva classe que
es deia Aya i la Paula va dir:
-Mireu una noia nova a classe ens podrien fer amigues d’ella així
ens podrà ajudar amb el quadern .
Totes van dir que sí, que era molt bona idea i van anar on estava
ella i es van fer amigues. La van agafar, van anar a casa de la
Yanira, a l’habitació, i van explicar quin era el problema i l’Aya va
dir:
-Sí, jo vull ajudar-vos amb el problema.
Van entrar al quadern i van tornar al castell. La Saray va poder
entrar al castell i va obrir la porta del i dins no era com a fora. Era
com el castell d’una bruixa boja, hi havia unes gàbies on hi havia
molta gent, però estaven adormits.

Per poc la reina no les descobreix. Tenia cinc persones que
treballaven per a ella que eren els que portaven als unicorns i als
nens. Però els unicorns estaven a una habitació tancats perquè
eren molt grans i no podien amb ells. Van agafar dos pots de
l’encanteri que es deia “Mabo” i que s’havia de barrejar amb aigua
calenta i ho van fer i no els va sortir perquè es van fer posar per
repartidores i els ho van donar com si fos un batut de xocolata
perquè era de color marró i no va fer res de res.
Llavors es van quedar pensant i la Paula va pensar “I si agafem dos
i ho posem i van dir:
-Molt bona idea ! Corre, anem a agafar dues i van fer el mateix però
amb dues.
La malvada va sospitar alguna cosa però s´ho va beure molt ràpid i
es desmaiar a la porta.
Tot el grup tenia una amiga que vivia en aquell fantasia i quan es va
desmaiar la malvada reina, la policia se la van endur a la presó i la
seva amiga que es deia Samira era la que la estava ajudant a
resoldre aquell problema.
Llavors per compensar que les havia ajudat, la van posar a ella de
reina. Aquella fantasia va ser tot un somni de la Yanira. Es va
despertar i va preguntar a les seves amigues i no sabien res de res.
ARIEL

El primer dia de cole l´Emma va plorar i plorar, es volia quedar amb
la seva mare. No volia entrar a aquell edifici tan gran amb finestres
perquè li feia molta por perquè era la primera vegada que anava
aquell cole i la veritat no li agradava
gens ni mica.
La mare de l´Emma va
acompanyar-la a la seva classe i
quan van arribar la seva mare li va
dir:
- Fins aquesta tarda, ja ets
gran.
Però l’Emma sabia no era veritat,
encara era una nena petita i no es volia quedar sola. Emma no va
veure el seu professor encara que estigues amb ell, tampoc va
veure a les taules ni als nens i nenes encara que estiguessin amb
ella. Només va veure un nen i va anar directament a abraçar-lo.

“Ah, és en Toni - va dir l’Emma molt contenta”. Quan la seva mare
va anar a buscar-la després de classe, l’Emma li va ensenyar al seu
amic:
- Mira mami es l’Antoni el meu amic.
Emma va obrir els braços va dir que l’estimava i li va preguntar a la
seva mare i l’Emma va obrir els braços una mica i després els va
anar separant fins formar una línia recte, m’estima així.
Els dies següents Emma no anava a jugar, era només per estar
amb el seu amic Toni.
Quan la seva mare li va preguntar al seu professor com anava
l’Emma. El professor li va dir que no deia res, de res, no obria ni la
boca només era per parlar amb en Toni. A l’hora de pati tampoc diu
res. No parla ni amb en Toni - va dir la mare.
-Bé; va dir el professor - durant el pati, en Toni juga amb uns altres
nens.
Aquella nit durant el sopar la mare estava molt preocupada però la
mare estava tant callada com l’Emma a l’escola i, l’Emma li va
preguntar:
- Per què no parles mami?
I la seva mare li va contestar amb una altre pregunta:

- Per què no parles a l’escola Emma?
Els pares van mirar a l’Emma. Ella els va dir que parlava amb en
Toni.
- Però no parles amb el professor ni amb els nens Emma.
- És perquè estic molt trista
Els seus pares van preguntar-li perquè i l’Emma va dir:
- Perquè us estimo molt .
Ràpidament els pares de l’Emma li van dir que encara que no
estiguessin allà, estaven al seu cor. Emma els va dir que estava
d’acord.
Al dia següent, l’Emma va anar a l’escola i va parlar amb tothom,
va veure les taules, el mestre, les cadires, als nens de la seva
classe, a les nenes. Va anar a jugar amb altres nens i nenes que no
eren el Toni, també amb el Toni i tots junts, però encara no parlava ,
només amb el Toni .
El professor va tornarà parlar amb la mare i li va dir que no anava
bé perquè no parlava gens ni mica. La mare va preguntar-li el
perquè i el professor va dir que no ho sabia, que ara ja jugava amb
tots però que el problema era que no parlava. La mare va dir-li que
aquella nit parlaria amb ella per veure que deia .

-D’acord, parla amb ella, perquè no llegeix, no parla, només juga, va
dir ell professor .
Va arribar el sopar i la mare li va preguntar. No va contestar.
La mare li va dir a l’Emma que respongués a la pregunta i la noia
finalment va dir :
- Que vull estar amb el Toni
La mare va dir si volia que es quedés a casa de l’Emma a dormir .
Al dia següent, l’Emma li va preguntar si volia quedar-se a dormir i
el Toni va dir:
- Sí! Sí! Sí! Sí!
Es va quedar i al dia següent va parlar amb tots, però tots, i des
d’aquell dia va parlar amb tots i la van anomenar “Emma la
xerraire”.
Leila

HARRY POTTERI
Hi havia una vegada un mag que es deia Harry Potteri . era el director que es
va perdre fa molt temps i ara hi ha un grup d’investigadores que ho estan
buscant i s’han ficat en un problema... van anar a la classe de la senyora
Dambeldori i van fer tant malament una poció que van sortir volant. Després
van tornar-ho a fer i van ficar a la senyora Dambeldori dins d’un esmòquing i
menús mal que es desfeia amb un minut perquè sinó ja estaríem expulsades.
Després van seguir amb la recerca i van trobar unes pistes:
1-“Aneu on Ron va vomitar llimacs”
I van anar al camp d’entrenament i van buscar, buscar i buscar tant que va
fer-se l’hora de dormir. Al dia següent van tornar a buscar i ho van trobar i
posava:

2-“Aneu on Harry va haver d’agafar una òliba per la seva novia”
Van anar on estaves elles a veure si alguna òliba tenia la pista però no ho van
buscar ben buscat i la van trobar en una gàbia i a la pista posava
3-“Aneu on viu Hagrid i busqueu ve que una prova us espera”
Van anar a casa de en Hagrid i van buscar però es va fer l’hora de dinar,
després de dinar van torna a anar-hi i van i van buscar fins que van trobar un
sobre que posava:
-“si volue la pròxima pista haureu d’agafar de sota la panxa del gos de en Hagrid”
I van haver d’anar amb valentia a veure el gos de tres caps , van tocar ràpid
l’arpa per adormir-lo, van mirar sota la panxa i la van trobar, deia:
4-“Si voleu trobar-me, cul de cavall i cos de persona tinc”
Van anar a veure el centaure del bosc i van veure que estava a la foscor i la
van agafar però no en pla porta cap aquí, no, amb permís i la van agafar i
després van anar a sopar. Després d’anar a sopar van llegir la pista i deia:
5-“La següent pista la trobareu on Midla la ploramiques va sempre a plorar on els
prefectes van a orinar”
I van pensar en Harry Potteri i es van adonar que era el prefecte, així que com
una de las investigadores era prefecte va anar-hi i va trobar a Midla la
ploramiques i li va dir:
-“La pista trobaràs si em fas plorar”
I li va dir:
-Harry Potteri que va anar-se’n amb un altre ja ja ja.
I la va fer plorar. Després li va demanar perdó i es va emportar la pista.
Després es va fer l’hora de dinar, van anar a dinar i després van llegir la pista
que deia:

6-“Aquest reflex no és el que sembla, el que pensis t’enganyarà”
I van anar al mirall de les mentides { Harry Potteri pensava amb els seus pares
i sortien al mirall, però en veritat no estaven allà al seu costat}.Van buscar però
no ho van trobar perquè esta al mirall escrit. Després van llegir-la i deia:
7-On els germans de Rontravessaven les parets?
a) estació b) òliberia c)Griffindor
Van anar a la estació i van travessar la paret i van sortir i la pista enganxada a
el 9/2 i 12 nou i tres quarts la van agafar i posava:
8-“La pista trobareu on Harry Potteri la va liar amb las.......”
Van posar “varetes” i van anar a la tenda de varetes i la van buscar i estava
dins de una capsa d’una vareta i posava:
9-“Alohomora Harry va dir per obrir la porta però la de las campanes màgiques”
Van anar la van obrir i va sortir Dart Vader amb un tanga amb la pista al cul. La
van agafar i va dir Dart Vader:
-Jo sóc tu papi guapixic para mi xic per a tu
I van tancar la porta flipant en colors, la pista deia:
10-“Tu papi guapi un consell us donarà, no facis una poció que de gat et disfressarà”
Van agafar un pèl de gat la van fer amb un maniquí i a el nas es trobava la
pista , però es va fer l’hora de sopar van sopar. Després van llegir-la però era
una prova i deia:
-Pista aconseguiràs si el que no es pronunciava el seu nom per posar cereals
utilitzaràs

I van pensar i pensar i es van riure perquè vol-de-mor vol ja ja ja ja, quina
gràcia es van partir el cul {fins i tot la narradora ja ja ja ja } . Bé que van agafarlo
i van ficar-hi els cereals màgics, se’ls van cruspir i va sortir una bosseta que
l’havies de mullar perquè s’obrís i deia:
11-Molt bé equip! A en Harry trobareu si aneu a l’oficina de Dambeldor.
Van anar i van trobar-lo, iuju!. Aquesta ha sigut la recerca d’en Harry Potteri,
però s’han posat tristes perquè s’ho estaven passant molt bé. Però tot el que
comença s’ha d’acabar. Adéu.
Persa

Un dia un nen que es deia Lluís a qui li agradaven els videojocs (Fortnite,
Minecraft, Legos, Roblox, FNAF, Bendi, Granin, Apex) i les series (Big Bang
Theori, Gumball, Bob Esponja, històries corrents, els Simpsoms). El van
capturar un home que es deia Pigsaw, el va portar a una sala on hi havia una
televisió, que es va encendre.
Hi sortia Pigsaw que li va dir que estaba en un joc molt perillós on hi havia
proves diferents. A cada sala hi havien coses que li agraden i havia de passar
cada sala sense morir. Si moria,
reapareixia i podia intentar un altre
vagada passar amb les coses que
agafava del terra o que li anessin
donant a cada prova.
En Lluís tenia molta por, però si volia sortir d’aquell joc tant perillós que deia
aquell home. Abans que s’apagués la televisió li va Pigsaw que tenia un mapa
amb el que podia veure, les sales amb els diferents personatges i perquè no
tingues por, li va dir que havia capturat una cosa molt especial per ell que eren
Pepe i Pepa els seus canaris, perquè s’animés una mica. La televisió es va
apagar i en Lluís va dir que faria les proves per rescatar els seus canaris.
En Lluís va fer una prova que estava un Lego gegant que era el Jocker,
l’enemic de Batman que l’havia de vèncer amb una disfressa de Batman amb el

sbatarans. Un altre prova era Plàncton l’ enemic de el senyor cranc el de Bob
Esponja. En un altre sala hi havia creepers que havia d’ensinistrar a uns
ocelots de Minecraft i moltes proves més.
Finalment va escapar d’aquell laberint horrorós i va alliberar als seus canaris
d’una sala i va marxar a casa.
PEGI 2.0

Era un dia assolellat de dissabte, els carrers estaven buits i
només s’escoltaven els son dels ocells.
Jo sóc la Tina una nena vergonyosa, amable i amb pocs
amics. Tinc el cabell castany i llis i els ulls verds. Aquesta és la
història de com gairebé em quedo sense amics.
La meva amiga Clara és una nena graciosa, d’ulls blaus i cabells
color mel.
Jo anava a la casa de la Clara, però...vaig caure a un forat i
em vaig posar molt bruta, cosa que em va obligar a tornar a casa
per posar-me roba neta.
La Clara i jo havíem quedat a les 4:30 i ja eren les 5:45. Vaig
sortir de casa a tota velocitat quan...!PUUM¡ vaig caure de nou,
però aquesta vegada no en va importar perquè ja era tardíssim.
Quan vaig arribar a casa de la
Clara vaig tocar el timbre i se’m va
quedar mirant amb uns ulls com
unes taronges i em va deixar anar
uns riures i després em va dir:
-Però es pot saber que t´ha passat?
I jo li vaig contestar es una llarga
historia.
Vam berenar i li vaig explicar tot el
que m´havia passat. Me´n vaig a
meva casa ja que eren les 7:58 i la mama només em deixava fins

les 8:00. Quan vaig arribar a casa tenia por d´entrar perquè sabia
em castigaria. Llavors la mama en lloc de castigar-me em va donar
una abraçada i em va dir que estava molt preocupada, però no em
vaig salvar del càstig: Passaria tota la setmana amb el mòbil
guardat a la taquilla.
El dilluns vaig arribar, i em tocava veure´m amb la Sofia.
I em va dir que va escoltar el càstig m´havia posat la mare
perquè just ella passava per allí. Després la vaig ignorar i vaig anar
a classe. Després de las classes em volia saltar el càstig i agafar e l
mòbil, però no estava... llavors vaig entrar en pànic.
La Clara cada vegada es comportava pitjor amb mi. I això no
és tot ,va començar a dir-me coses molt estranyes com ara:
-Molt bonic el missatge, a tu què et passa?.
Llavors em vaig armar de valori li vaig preguntar què passava
Llavors ella em va dir:
-Em canvio d’escola
En aquell moment em sentia sola i li vaig preguntar per
segona vegada què passava .
Em va dir que la Sofia no parava de dir que jo era una
gàngster, que deies mentides de mi... Llavors la vaig anar a buscar
i li vaig preguntar:
-Per què fas això?
I va dir:
-Perquè no tinc amics i pensava que si et treia a Clara només
voldria estar amb mi.
I llavors vaig preguntar :
-I el meu mòbil ?
I va dir:
–Ho sento, vaig estar enviant missatges a la Clara.

I jo vaig dir:.
-No passa res, et perdono. Vols ser la meva amiga ?
-Sííí.....
I totes dos vam aturar a la Clara perquè no marxes i
solucionar-ho tot . I ara mateix tinc a les millors amigues dol món
mundial i estic molt feliç.
Titanembra

Un dia, una noia estava al seu institut, es deia Jané ,però no era
normal com els seus amics i amigues, perquè ella des que era
petita tenia poders.
Quan estava sortint del seu institut, va arribar a cosa i no havia
ningú almenys això és el que semblava i de sobte va sentir un soroll
i va dir:
- Hola, hi ha algú? Mamà? Papà?
Va anar pel passadís i hi havia un noi. La Jané li va preguntar:
-Com et dius?
-Em dic Marc
-Què fas a casa meva?
-T'estava buscant i t'he
trobat. Et necessitem, el
país Magna té problemes.
-El país què?
-El país Magna, tu ets l’única que el pots salvar, si us plau.
-Però què puc fer jo? jo no serveixo per res.
-Ja pots dir-ho.

-Dir què?
-Que tens el poder més gran de l’historia.
Jané no sabia com havia descobert que tenia el poder de la
resurrecció i no sabia que havia de fer. Però va decidir anar al país
Magna.
-Però jo no sé on esta!
-Tanca els ulls!
Jané va tancar els ulls i van travessar un portal i van aparèixer a un
bosc desconegut. I va dir el Marc:
-Hem de travessar aquest bocs per anar al país Magna.
-D’acord, però una cosa que no entenc, perquè esta tan amagat
aquest lloc?
-Fa uns anys jo estava a la teva ciutat amb totes aquestes criatures,
sense voler es va escapar una i va causar molta destrucció i ens
van perseguir, per sort vam trobar aquest lloc.
La Jané es va quedar impactada. Després es va sentir un soroll de
sobte i els núvols es van posar negres i el cel també, però en
realitat era un volcà que estava a les afores del país. Però el volcà
s’estava apropant més i més i va dir la Jané:
-Què es això, què està passant?
-Es la fi del país Magna, ja se qui esta fent això. Com ens ha
trobat?-va dir en Marc.

-De qui estàs parlant?
-Després t’ho explico, ara hem d’anar a un lloc.
-O no! Una altra vegada no!
Després van anar a un lloc on tot estava congelat, però després va
sortir un home que estava a una cadira i li va clavar al Marc una
estaca de gel.
La Jané es va quedar tan furiosa que li va llançar una estaca i
l’home la va parar i li va llençar a ella i li va clavar. Gairebé no es
podia moure i la va ressuscitar el Marc, però, ja no podia més i es
va morir.
El Marc es va despertar i va trobar a la Jané al terra i es va posar a
plorar. Una llàgrima li va caure a Jané al cor i es va despertar. Però
encara hi havia problemes. L’home, que es deia Prittor va dir:
-Acabaré amb aquest país, el destruiré, Aquí ja no hi haurà més
criatures màgiques. No hi haurà res!
Però Jané va treure el major poder de tots i després d’això no es va
saber res d’ell i desprès el Marc li va dir a la Jané:
-Be, és l’hora que marxis.
-No, jo me quedo aquí, perquè aquest lloc és preciós i no només per
aquest lloc. T’estimo molt!
-Jo també!
La Jané es va quedar al país Magna i es van quedar junts.
Capitana Marvel

Hi havia una vegada una nena que al seu poble tots li deien la
Princesa Meravellosa perquè ella era la filla del rei.
Un dia va arribar el Cavaller Meravellós que era fill del rei d’un altre
poble.
A la tarda la princesa meravellosa no hi era i el cavaller meravellós
va escoltar crits i va anar a veure què passava. Llavors va veure a
uns lladres que estaven rumiant un pla. El cavaller els va dir:
-Em podeu donar la princesa? I
Li van contestar: Perquè te
l’ hem de donar? I ell va dir:
-Perquè el seu pare, el rei, està
preocupat.
Llavor van tenir una idea, els
lladres, que era: Si el cavaller els
donava tot l’or i els diamants i els
diners del rei li donarien la
princesa. I el cavaller els va dir:
-Esteu bojos o què?
- Sí! Ho estem! I què?

I el cavaller va dir:
-Val ho faré per la princesa.
-Molt bé així m’agrada! Ja ja ja ja ja.
El cavaller va marxa i ho va dir al rei.
El rei va dir:-Si ho donarem tot. Jo només vull la meva filla.
El cavaller els va portar tot l’or però ells no volien donar-li princesa
fins que li donéssim una cosa més. Era la corona del rei.
El cavaller els va dir que si. Li va dir al rei, i el rei va dir que tenia
una idea. La, idea era que fer una corona amb cartró i les joies que
li van sobrar al rei.
El cavaller va donar la corona als lladres i els lladres li van donar la
princesa.
La princesa li va dir al cavaller:
-Gràcies, ets un cavaller molt amable! Què puc fer per tu?
I li va dir amb la cara ben vermella:
-Casar-te amb mi.
- Molt bé em casaré amb tu.
I es van casar ven feliços!
Sanjuanita

Hi havia una vegada una nena que tenia un germà. La nena es deia
Lucia i el germà es deia Matteo. La seva família era pobre. Matteo
tenia 6 anys i la Lucia 8.
Un dia i es van trobar un forat al terra i de sobte la Lucia va
caure al forat i en Matteo va anar corrents a la seva a la seva mare
a dir-li que havia caigut al forat de la muntanya, i quan va escoltar
aquelles paraules la mare es va posar a plorar i va anar corrents a
la policia a demanar ajuda perquè la traguessin d´allà.
Mentrestant, la nena va aparèixer a un país subterrani on hi
havia uns petits robots molts bonics que feien or i tenien cases d’or i
moltes coses valuoses. Ella es fer amiga dels robots. Però hi havia
una palanca que era per tornar al país normal. La mare va dir que
havia caigut al forat de la muntanya i el policia va dir:
-Aquell forat és el més profund de la historia.
-Molts lladres han intentat baixar a aquell país subterrani ,perquè
diu la llegenda que hi ha molt or.
Mentrestant la Lucia encara seguia allí i, per sort, no van
anar lladres. El policia li va -dir:

-Diuen que hi ha una palanca per tornar a aquest país .Quan vulgui
tornar a aquest país, quan vulgui tornar, a de moure la palanca.
La Lucia estava indecisa en si moure la palanca o no ,però
ella ja havia passat hores i hores sense veure a la seva mare, el
seu pare i el seu germà. La Lucia va moure la palanca perquè ella
pensava en tornar.
Quan la Lucia va entrar a casa seva que era molt petita tots
la van abraçar i plorar. Ella va tenir una idea ja que s’apropava
l’aniversari dels seus pares, ella va buscar a tots els pobres del seu
barri i els va proposar viure al país subterrani en lloc del carrer. Ells
van dir, que sí .però encara faltaven els seus pares. Els pares al
principi van dir que no però al final la Lucia els va convèncer.
Ella lo que volia era que els pobres tinguessin un lloc on viure
millor. I al final els pobres ja no van ser pobres, van tenir diners i
molta felicitat però no pels diners sinó perquè van fer amics.
Kimberly

LA CASA ENCANTADA I LA BRUIXA
Hi havia una vegada una nena petita de nou anys a la que la
seva mare li va dir que anés al bosc a agafar pomes dels arbres
amb una cistella.
La nena petita de nou anys
anava cantant pel bosc i es trobà amb
una bruixa que li va oferir entrar a la
casa seva a agafar pomes de les
seves. La nena li va dir que sí. La bruixa i la nena van entrar a casa
de la bruixa i li va dir a la nena abans que agafis pomes has
d’esperar al sofà.
Quan la nena es va a seure al sofà es va moure sol i es va
transformar en un sofà volador.
Després la xemeneia tenia com una
olla plena de mans, cares i collarets...
Després la nena volava sola i
anava directa a una gàbia de ferro que
si tocaves et donava calfreds. La bruixa es va posar a riure ,riure i
riure de la nena i va dir que anava a fer una altra olla plena lava,
cares, mans, joies, collarets etc. La gàbia on estava la nena va pujar

cap a dalt i , a sota estava la olla plena de coses. La bruixa li va dir
que la gàbia baixaria fins la olla plena de coses.
La mare estava molt preocupada perquè la seva filla tardava
molt. Va a sortir de casa per anar al bosc a buscar a la seva filla. La
mare va veure una casa que feia molt soroll i va escoltar els crits de
la nena. Va demanar ajuda a un guàrdia per ajudar a treure a la
seva filla de la casa encantada.
Mentre la bruixa posava l’olla sota de la nena amb una corda
que baixava el guàrdia va anar amb la mare de la nena petita a la
casa encantada , va entrar i matar a la bruixa i salvar a la nena
petita.
Conte contat aquest conte s’ha acabat.
FCB

EL banc i els atracadors
HI havia una vegada banc amb un senyora la caixa I una senyora
que estava traient diners.
Hi havia una noia i un noi que eren dolents i volien robar el banc
amb una metralladora cadascú. Tothom estava
ajupit. Hi havia una senyora ,que era la que treia
el diners i, sota de la taula hi havia un botó
vermell, l’atracador va veure que anava a
prémer el botó i va disparar a la noia . Quan va
caure va prémer el botó vermell.
Van venir moltes furgonetes de policies i a pisos
hi havien franctiradors que apuntaven al banc i
van venir més cotxes de policies, estaven
negociant amb un numero de telèfon.
Van enviar ostatge per agafant el numero de
telèfon .
L’ atracador va dir que volia un helicòpter al
carrer i que la policia esperés:
- Ràpid o mato un a un .
L’ atracador va esperar mitja hora i el franctirador el va veure amb la
mira i va disparar, va donar-li a l’ atracador i un altra tirador va
dispares a la Nolla dolenta.
Va sortir tothom corrents i viu menys una treballadora que es deia
Carmen i la seva família plorant i així de mal acaba.
Dembele

Fa molts anys hi havia un nen que es va despertar del seu llit com tots i va anar
amb els seus amics Christian, Gabby i Caleb van jugar al pati i de sobte al
protagonista Sebas li va atacar un puma .Els seus amics van trucar a una
ambuláncia . Es va despertar i estava la seva familia li van preguntar si estava
bé i els va dir que no era ni s’hauria cap os .Es va mirar la cama i la tinc
trancada grita;)La meva cama que li ha passat ?!!! I li va dir el metge: Te la ha
trancat . Ja era l’hora de que la seva familia se marxès i ell va anar a dormir el
Sebas. Al despertarse hi havia una granota
en una moto que parlava :- i perqué
parlas!-vadir sebas-
-Es que no veus que soc una granota i que
totes parlem ?.Bueno
deixem-nos de
rotllos i anem a lo que tinc es dir-te que hi ha un meteorit que demà xocarà
amb la terra.
-I què vols que faci jo.
-Tu ets l’escollit des que vas sobreviure al puma, ningú ha sobreviscut .
-Però ha sigut sort .
-Què dius! Mira la teva cama! S’està regenerant.
-Es molt estrany això
-Ho veus? Ets especial.
-Llavors el metge va aparèixer i va dir:
-Mira una granota, es teva ?

-No !! Si està parlant i les granotes no parlen.
-Que dius! El cop t’ha fet mal al cervell perquè sempre parlen.
I Llavors el Sebas va dir que era un somni se va dormir una estona i es va
quedar igual .Al dia següent li va deixar sortir i estava amb els seus amics fent
un castell de sorra que parlava! I diu el Sebas:
-Què, què!!! Un castell de sorra parlant. Que he estat 150 anys dormint o què??
I li van dir els seus amics :
-Tu ets boig? Els castells parlen no recordes que abans d’ahir vam jugar amb
un No recordes ?
Llavors va anar corrents a casa seva va anar a dormir i va seguir tot igual i li va
dir la mare :
-Sebas pot anar a comprar 1Kg de maduixes si us plau?
-OK
Llavors el Sebas va anar a comprar maduixes i li van dir:
-Que vols Sebas avui ?
-Vull un 1kg de maduixes
-Té són 1,35$
-Té adéu! Vaig a tornar a casa si no s’enfadarà
-Si t’entenc
Llavors va anar a casa quan li va dir un home;
-Dona’m tot el que tinguis , corre o et dispararé !
-Té, però les maduixes no!
Sí, ja!!!
Li dona tot el que tenia i va tornar plorant i Va dir la mare:
-Què et passa fill ?

-Un lladre m’ha atacat
-Però perquè no tens sang ?no siguis mentider!
-Pe-Pe-Però ...
-Ni peròs ni peris ,a la teva habitació
Llavors la granota i li va dir:
-Hola, com estàs ?
-Bé però què fas aquí ?
-He tornat perquè demà cauràs d’un lloc perillós
-D’on ?
-No t’ho puc dir
Llavors el Sebas va tirar la granota per la finestra . I va anar a dormir tot el dia
fins el dia següent que li va dir la mare:
-Sebas, anem a apuntar-te a una altra escola que es diu Escola Marinada hi
anirem ara
-No! Els meus amics que?
-Podran vindre a casa més els nous. Segur faràs moltíssim i a més en Gabby
s'apuntarà
-Però hi anem ara ?
-Si!
-No si us plau
-Anem ja! Res d’excuses
Llavors van anar en cotxe i li va dir:
-Em puc quedar en el cotxe mama si us plau?
-NO!
-Joo...

Van anar a parlar amb la directora que es deia Gloria i li va dir:
-Que aniria a la classe de 5é del Robert.
Llavors li va ensenyar l’escola fins el terrat fins que va caure i va recordar tota
la seva vida .Fins que es va despertar i li va dir:
-Sebas estàs bé ?
-Què la granota parlant ?
-Què dius! Les granotes no parlen el puma te va fer molt mal, vas estar un mes
en coma
-Bé... ara estic millor . Quants dies em queden aquí!?
-Tres dies , Però en tres dies estaràs millor.
Tfue

Era un dia molt assolellat, entrava la llum del sol per la finestra i li
donava a la cara a L’Skye la protagonista. Tenia la pell blanca i era
albina, uns ulls color marró fosc i una estatura de 1,65 metres i una
edat de 16 anys.
-Desperta d´una vegada L’Skye!-Deia la tieta enfadada
-Ja vaig-Deia L’Skye adormida
L’Skye es va aixecar més animada i es va arreglar per anar a
l´institut. Va anar a la sala d´estar i feia una oloreta “tortitas” amb
mel.
-Bon dia!-Es deien mútuament.
-Demà anirem al cementeri veritat?-Va dir L’Skye una mica trista
-Sí. Desitjaria que els teu pares estiguessin vius -va dir trista, Mari,
la tieta
-A mi també -va dir trista.
-Jo haig de marxar, et veig a la tarda -va dir més contenta.
-Adéu -va dir sortint per la porta.
L’Skye anava a l´institut i quan va
arribar va saludar als seus

companys i amics i va anar amb El Mark, el seu nuvi.
-Hola!-Va dir El Mark molt animat-Ja pensava que no vindries.
-Doncs ja estic aquí -va dir-li i li va donar un petó.
-Demà vindràs amb mi i amb la meva tieta al cementeri a visitar als
meus pares?- va dir L’Skye esperant la seva resposta.
-Per descomptat- va dir El Mark.
-Gràcies-Va contesta
L´endemà va anar al cementiri. Era molt trist però almenys L’Skye
tenia a més gent.
Els dies passaven i els mesos també tot era molt feliç, fins que...
L’Skye estava fent matemàtiques a la seva classe i el director va
entrar
-Que surti L’Skye!-Va dir el director
L’Skye va sortir amb el director i van anar al seu despatx. El director
va deure i L’Skye també.
-L’Skye, he de dir-te una cosa molt important -deia amb una
expressió trista.
-La teva tieta ha...mort -va acabar la frase.
L’Skye estava paralitzada, no sabia com reaccionar. Després el
director la va deixar marxar a L’Skye a casa seva.
L’Skye va marxar molt, molt trista. A casa seva estava sola.
Els dies següents el El Mark la va intentar animar i ho va
aconseguir.

Un dia L’Skye va sortir a passejar, anava a creuar el carrer i...La va
atropellar un cotxe! La gent del voltant va trucar a l´ambulància.
L´ambulància va venir a temps, quan van arribar a urgències, van
trucar al El Mark. Quant el El Mark es va assabentar va sortir
corrent cap a urgències.
Es metges van fer el que van poder per salvar a L’Skye i...La van
poder salvar!
La mala notícia es que estava en coma
El Mark es va posar molt alegre de que estigués viva però també
trist perquè estava en coma.
Passaven els dies i les amigues de L’Skye la visitaven de tant en
tant, però El Mark la visitava cada dia.
10 anys després...
El Mark estava treballant, eren les dotze i mentre treballava va rebre
una trucada...Eren els metges, l’L’Skye havia despertat! El El Mark
va sortir corrents a urgències. Quan va arribar les llàgrimes li
sortien, va abraçar a l’L’Skye i ella va correspondre. L’Skye ho
recordava tot!
Uns dies després va poder sortir de l´hospital i El Mark li va
demanar matrimoni i L’Skye va acceptar i van viure feliços.
Temblor =3

LA SORPRESA
Un dia de núvols un grup d’amics van decidir fer una
videotrucada. Li estaven cantant el feliç aniversari a una amiga
quan va marxar la llum. Tots es van espantar . Un d’ells es va
espantar tant que va decidir penjar la trucada.
Al dia següent ,van tornar a trucar i el mateix noi li va dir a la
que feia anys que el dia anterior ho va passar molt malament
perquè a les 3:33 va començar a escoltar sorolls molt estranys.
Va anar a veure i va veure un home gran i pelut i va sortir
corrents. Ara mateix està a un restaurant amb wifi i de sobte va
tornar a penjar però abans de penjar va dir:
-Adéu!.
Al dia següent es va trobar
al company mort .
Això ho va dir als seus amics i
després d’una estona va passar
el mateix un amb totes les
persones . Van quedar un i li va
dir a la que feia anys, que no se
recordava el seu nom perquè feia molt que no parlaven . Va escoltar
Una altra vegada i va anar corrents fins el parc que hi havia al
costat de la casa seva. L’estava perseguint algú. Va entrar a la casa
d’alguna persona i va pensar que era un animal. Va sortir i va veure
l’ombra d’un noi gran i el noi va veure, la noia va córrer fins a casa
del seu millor amic i quan va arribar es va trobar que tot era una
broma de festa d’aniversari i li van portar el pastís:
M’has fet una broma!, em dic Rosalia
Maximus

Fa mes d’un any es va imposar una llei de que els monstres i
els humans no podien ser amics perquè sinó hauria una guerra. Els
monstres vivien al sòl i els humans vivien a la superfície.
Hi havia una nena que es deia Andrea i volia conèixer als monstres.
Un dia la Andrea va creuar la zona clausurada i els altres no se’n
van adonar. Mentre la Andrea baixava el color començava a ser
més fosc, quan l’Andrea va veure el subsol va quedar-se
bocabadada ja que va veure molts monstres.
L’Andrea va anar al pont quan de sobte va escoltar i va dir:
-Qui es aquí ?
Va anar al bosc i va trobar
un monstre.
-No te’n vagis, com et
dius?
-No tinc nom.
I van començar a parlar.
De tant i tant de parlar va començar una gran amistat.
-Tinc una germà que caça molts humans per aquí, no vull caçar-te
perquè em caus molt bé.
Després van anar a la ciutat per comprar menjar perquè la família
del monstre que era pobre i també tenia que mantenir al seu germà
petit.
Van anar a comprar carn, llet, begudes, pasta...
Després van anar a casa, van guardar tot el menjar a la cuina.
L’Andrea li va preguntar al monstre.

- Què et sembla si anem d’aventura?
- Em sembla bé.
L’Andrea i el monstre van marxar de la ciutat i van anar al bosc
per buscar algun temple o ruïnes sota terra, etc.
-Mira Andrea! Unes ruïnes!
-Vinga, anem-hi
Van anar directament a les ruïnes i tot estava destruït i quan el
monstre va trepitjar una trampa van caure els dos.
-Aaaahhh!!!
-Wiiiii!!!
Quan van acabar de caure van veure tot el que hi havia sota
terra, era immens tot.
Hi havia un volcà, estaven en una petita illa però no era d’aigua,
era de lava.
Van intentar sortir però hi feia molta calor i es van quedar a
descansar una mica.
Després van intentar escapar una altra vegada fins que van sortir
de la petita illa i es van quedar refugiats en una cova. Després
van seguir buscant la sortida i van caure una altra vegada.
Després de caure a l’Andrea li va ocórrer una idea.
-Construïm una escala molt gran acompanyada d’una pala.
Van estar construint i construint tot el dia fins que tots dos van
tenir gana.
Quan van acabar de construir van posar bé l’escala i van
començar a pujar i van començar a cavar en equip.
Van cavar i van pujar fins l’illa un altra vegada i el volcà va entrar
en erupció.
Van començar a córrer i van veure una corda i el monstre va dir:

-Andrea salta tu, jo hem quedo aquí!
-No podem sobreviure els dos!
L’Andrea va saltar i el monstre no va saltar
-Salta!
El monstre va saltar i l’Andrea li va agafar la mà van pujar tots
dos i es van salvar els dos.
-Anem cap a casa.
Van anar a menjar molt i van ser molt bons amics.
Tfuah

L’ EQUIP
Hi havia una vegada uns amics que es deien Miquel, Nabil,
Andralis, Abdul, Adam, Rayan i Sergio i que jugaven a un equip, de
futbol que es deia Montañesa, a segona divisió i no tenien un bon
entrenador.
Un dia, no va venir l’entrenador a un partit i no van poder jugar
el partit perquè no tenien les samarretes i les fitxes i aquell
entrenador el van acomiadar i van venir un nou que era molt fort.
Anaven novens en la lliga. Un cap de setmana en Miquel i la resta
de companys van anar a un torneig. El partit començava a les deu.
Van arribar només 5 jugadors,
faltaven el Rayan i en Sergio
que arribaven deu minuts de
retard. Ja havien fet la revisió,
i estàvem en un problema
molt gran perquè fins a la
segona part no podrien jugar.
Anàvem guanyant 2 – 0. A la segona part, en Rayan i en
Sergio van sortir a jugar. A la tercera part estàvem guanyant 3-2
però faltava un gol per igualar el partit i el Sergio tenia una falta.
L’Abdul no li va deixar llançar i va marcar un gol!
Gol! Gol! De l’Abdul i l’àrbitre va xiular el final de la tercera part.
L’entrenador va dir: - Avui tenim un dia molt dur !
Va començar la quarta part, només eren quinze minuts i podríem
guanyar el partit. Tots els jugadors estaven cansats, no tenien
canvis.
L’àrbitre va xiular el final del partit.

la victòria.
Havien guanyat 4-2.Estaven molt feliços i van anar a celebrar
COUTINHO

Fa uns anys, uns nens que es deien Angelina, Geral i Abdiel van
sortir al bosc a agafar pedres. Van veure una pedra molt bonica i la
han bruta a casa i diu mara mira aqueta pedra tan bonica que
brillava molt ,de colors tan bonics com per exemple: blau, lila, rosa.
Els fills li van dir a la mare que l’havien agafat al bosc. Llavors la
mare els va dir que era molt maca. La vaig a posar al gerro de flors i
la va posar.
Desprès van sopar i per la nit van anar a dormir .Al matí van anar al
col·legi i la mare va
anar al supermercat.
Va tornar a casa i els
nens també van tornar
a casa que estava
molt bruta. Però la pedra que havien agafat era màgica i estava molt
feliç i com que la casa estava molt bruta, la pedra la va ordenar.
Quan la mare va tornar a casa, els nens li van dir ala seva mare que
havien netejat la casa perquè estava bruta. Aleshores van dinar i
després van tornar al col·legi. Al tornar a casa van berenar i la mare
va arribar i les va fer el sopar.

Al dia següent feia molt de fred a la casa i al bosc. Havien d’anar a
classe però feia molt fred per anar i la seva mare no vol que vagin a
classe perquè fa molt fred. Llavor la pedra que brillava molt va
ordenar fer com un castell el nen molt il·lusionant va cridar a la
seva mare i va viure feliços para sempre.
Sasi

Hi havia una vegada, en un poble, una nena que es deia Maria.
Tenia un germà, un pare i una mare. Li agradaven els llibres. Un
dia, la Maria li va dir el seu pare -jo vull anar a la escola!- però el
pare li va dir–no!- la Maria li va dir–per què?- El pare li va contestar,
-perquè tens 5 anys. La Maria li va dir -jo tinc 6 anys no 5, i el pare
li va dir- no!- . Després d’una setmana el pare li va dir-vols anar a
l’escola?- i la maria va dir -síííííií!-. ´
Al dia següent, la Maria va anar a l’escola però la escola no era
normal, la directora era molt dolenta, la seva habitació feia pudor,
però la professora de la maria
era molt bonica i educada, es
deia Bella. La Bella va dir a
tots els nens i nenes que
repesessin les taules del 2 i del 3,els va preguntar-quant es 9 per
5?- Els nens i nenes no ho sabien però la Maria va dir-45- i la Bella
va dir -és correcte, molt bé!
El dissabte ningú estava a la casa excepte la Maria, però ella no
sabia que tenia un poder, que ella pot agafar i tancar coses amb
els ulls. Per la tarda, la Maria agafa un llibre amb els seus ulls diu

“guau”. Després el dilluns ella va a l’escola i va dir a la Bella -jo tinc
poder- però la Bella li va dir–no- i després la directora va venir a la
classe i va dir-Maria vine amb mi!- però la Maria va dir–no!- i li tira
l’esmorzar a la directora els altres nens i nenes llencen l’esmorzar i
papers i des d’aquest dia la directora no tornar a l’escola i la Bella
va adoptar la Maria i elles van a viure juntes .
MARIA

Uns amics estaven desorientats a una selva, cada vegada tenien
menys idees de què fer .
En Joan i en Pere estaven molt angoixats i no sabien que fer, el
mòbil que tenien el van perdre i estaven incomunicats, llavors no
sabien com sortir d´aquella selva.
De sobte, va arribar un de
seguretat i els va dir:
- Què feu aquí? Això és un recinte
privat. Marxeu d’aquí!.
Ho van intentar però no sabien
com. Així que li van dir al de
seguretat i el de seguretat els va indicar com sortir d’allà molt
fàcilment.
Finalment es van adonar de que era un Escape Room i que tot
havia estat una broma .
La broma era dels amics i dels pares i la broma era per només
donar-los un ensurt perquè eren molt entremaliats.
Finalment els van convidar al cinema i a dinar i tot va quedar
compensat. Messi 10

Hi havia una vegada un castell on hi havien molts gladiadors que
lluitaven per defendre i protegien el rei . Hi havia un nen que es deia
Daniel que volia, amb totes les seves forces, fer-se gladiador
perquè volia defensar el castell i a tota la seva família.
El rei deia que no podia ser gladiador fins que fos gran per lluitar ,
que encara no tenia gairebé força per sostenir una llança o
qualsevol arma.
El Daniel estava molt trist perquè encara era un nen.
Un dia, un home va avisar a
tothom que s’apropava un
gegant al castell. Havien
d’amagar-se. Van sortir els
gladiadors més forts a lluitar
amb el gegant i van ser derrotats pel gegant.
Aleshores, el Daniel va sortir a lluitar amb el gegant i amb la seva
intel·ligència el va poder vèncer.
Tots van sortir a abraçar-lo i felicitar-lo. El rei el va deixar ser un
gladiador i el Daniel es va posar molt content.
Articulon

Dom dom sempre s’imaginava que dia aniria a la lluna y que podria
volar amb un coet. Després d´imaginar, el senyor Dom Dom va anar
al supermercat a comprar un coet de joguina. Al supermercat
posava “Necessito un valent per
l´espai. El Dom Dom va estudiar
i el 2019 es va construir un coet
per anar-hi. El valent osset ala
lluna. Quan va anar-hi l´osset va
arriba per fi a volar a veure fins i
tot Júpiter . A la lluna va arribar
Dom Dom i de la lluna es va fer
amic i l´osset Dom Dom allà es va quedar.
Al dia següent Dom Dom es va fer popular y unes quantes rosses li
van donar per tant valent .Al mateix moment el senyor Dom Dom es
va convertir en un gran heroi, Dom Dom una senyora va conèixer i
una rosa li va donar la senyora molt contenta li va fer un petó.El
senyor Dom dom una abraçada li va donar, a la lluna la va portar.

Ell li va dir ets la més valenta i preciosa. Després de 5 anys la
senyora Elizabeth es va quedar embarassada . Quan l´osset Adam
el seu aniversari va celebrar l´osset Dom Dom va tenir un atac al
cor.L´osset Adam el somni del seu pare va complir a la lluna va
arribar i astronauta es va fer.
Rosita

A la ciutat de Nova York, vivia un home que podia viatjar en el
temps però, ell no ho sabia fins que un dia fent la compra va
desaparèixer. L’home es deia Héctor.
Havia viatjat en el temps fins la prehistòria va quedar-se al·lucinat
quan no va veure cases, pobles, ciutats, ets ell estava demana un
taxi però no hi havia cobertura, el telèfon no tenia molta bateria.
Hèctor estava en una situació perillosa fins que va veure un home i
li va preguntar: -Hola saps on som?
No sabia que era un cavernícola. Però ho va descobrir ràpidament
per la roba que tenia només pell d’animal i un arpó. Hèctor
recordant els seus estudis va pensar “és la època depredadora” i
que estava a la prehistòria. Estava totalment sorprès es va posa
pàl·lid súper blanc no sabia que fer. Un any després ell ja estava
acostumat a no parlar però ja volia tornat a casa.
L’home havia tingut una experiència única. Després de estar a casa
va anar abraçar a la seva família
La seva família no sabia res perquè per ell, era un any. Però per
l’edat contemporània era una hora. Ell volia deixar de treballar l’

estudia de la historia però li pagaven bé. Després va anar a casa
seva a dutxar-se rentar-se les dents, va posar a carregar el mòbil
però se l’ havia deixa i va dir... No !!!!!!! No puc ,tenia proves del
passat be... va sospirar i va dir- “el passat, passat està”
Héctor havia deixat enrere el que havia passat una altra vagada va
desaparèixer. Estava a l’ edat antiga on tenia mes experiència va
pensar... ``a quina època estic?´´ y va recordar...a l’ època agrària!
Almenys aquí tenien pobles crec. Va anar coneixent a persones
però no sabia el seu idioma però intentava desxifrar-lo. Van passar
anys... desprès dels 2 anys el doctor coneixia millor les cultures
però encara no sabia parlar aquell idioma tan estrany va anar
coneixent més el poble.
El doctor va decidir recordant-se de tot lo que va passar durant tot
el temps que havia estat a l’ edat antiga. No tenia el telèfon però
tenia un rellotge modern amb càmera abans de que es
descarregués, va fer es 20 fotos, per tenir-les en secret, després de
3 hores va tornar a la terra.
Aquest cop estava més alegre, ho estava perquè tenia fotos, no les
volia ensenyar perquè no volia dir a ningú que havia desaparegut.
Val a dir que després de molt de temps Hèctor es va fer un museu
va imprimir-les totes.

Un dia assolellat tres amics van anar a una hamburgueseria. Un dels amics es
va donar un cop molt fort al cap i es va oblidar de tot.
El van portar a l’hospital
i hi va estar 4 dies. Li van fer proves però no
recordava res. Quan el van deixar marxar es va trobar amb el seu germà que li
va dir:
-Com estàs?-li va dir el seu germà. L’Amic li va contestar:
-bé, però tu qui ets?-li va respondre.
-Sóc el teu germà que no te’n recordes de mi?-li va dir el seu germà.
El seu germà el va portar a casa ambla seva família. La família li va preguntar
per tot, però com que no va respondre bé es van adonar que realment no
recordava res.
Ell era un “jefe” del FBI . El dia següent tenia un feina molt important i no ho
recordava. L’Amic es deia Charlie , quan va sortir al carrer es va trobar amb un
agent que li va dir que havia d’anar urgentment al seu lloc de treball i Charlie li
va dir :
-Quin treball i qui ets tu?
-Sóc el teu company de l’FBI-li va dir l’agent.
Ell va anar a la feina. Quan va arribar, el van entrenar, i mentre entrenava es va
donar un cop al capi va recordar-ho tot.
PICACHU

Hi havia una vegada on vivia una família rica. Tenien una mansió on
hi havia coses rares. Ells no ho sabien .
Passen quatre dies i una nena de 9 anys es va despertar a les
quatre de la nit i va anar a la cuina per agafar un got d’aigua.
Llavors es va trobar tot tirat per terra. La nena es va espantar i va
cridar a la mama i al pare .
-Veniu , correu !
Llavors van arribar els pares i van obrir la llum i la nena els va dir:
-Mireu la cuina ! i estava normal .
Passa un dia i la nena s`aixeca i torna a per un got d´aigua i de cop
desapareix la nena.
El pare es va despertar a les 4 i mitja de la nit i es va trobar la nena
plena de sang al sofà i el pare ,espantat va anar a la cuina amb un
ganivet per si hi havia algú. Però llavors no hi havia ningú. El pare
va obrir la llum, mirar al sofà i no estava la nena. Va escoltar el
soroll baixant les escales, la mare també els persegueix tota la
estona .Llavors el pare l’agafa i el fantasma mossega a la nena
posseïda pel fantasma i el pare s’escapa de la nena, llavors la nena
cau i esta morta. Llavors la nena es desperta i es normal i li diu .

-Pare estic aquí. On vas ? Sóc, jo, una nena normal vine aquí papà.
El pare va contestar:
- Menys mal, estàs aquí. Anem a per el fantasma!
- Estic d`acord vinga ! ella va cridar .
La va mossegar llavors la nena i el fantasma van venir a per el pare
i la mare corrents fins al passadís. El pare va tancar la porta i la
mare va agafar tres cadires i les va posar a la porta .
- Tranquil , ja no poden entrar , estem salvats! .
Però el pare va mirar a darrera i va trobar a la nena i al fantasma i
va marxar de l´habitació.
Llavors diu el pare es el meu aniversari . Van dir el fantasma i la
nena et farem un regal, et deixarem 1 minut per amagar-se:
-El minut comença ara!
Llavors el pare s´amaga al llit de la seva filla i s´amaga sota del llit i
els diu que ja estan . Llavors el pare fa una mica de soroll i la nena
diu:
-Esta per aquí! Corre vine!
I el pare agafa un ganivet i li dona al cap a la nena i el fantasma.
Llavors el fantasma era el pare del que tenia la filla llavors la mare
el pare s’abracen junts i a un altre casa
El fantasma