CONTES 3R

JOCS FLORALS
23-4-2019
Contes de tercer

Hi havia una vegada, quan els nostres pares eren petits, que hi
havia una família de fulles parlants.
Però un dia un jardiner les va separar. A la fulla petita la va posar al
calaix d’un armari, a la mitjana dins d’un llibre i a la gran a sota d’un
llit.
Però al dia següent va canviar d’idea i va llençar totes les fulles al
carrer.
Elles tenien molta por, perquè el
vent bufava molt fort.
Les fulles van volar i van donar
moltes voltes fins que el vent es va
aturar.
Llavors, van mirar al voltant seu i es van veure. Es van posar molt
contentes, van trobar als seus tiets, van anar a viure amb ells i van
ser molt feliços.
A la cric, a la crac, aquest conte... s’ha acabat!
Fulla

Hi havia una vegada un ninot de neu i es deia Nico.
Un dia es va perdre al desert i el ninot era màgic i,
per això, no es desfeia, perquè era màgic.
El ninot tenia molta set però, no plovia i va decidir
fer una font. També va fer que plogués al desert.
Amb tanta pluja es va desfer la sorra i, a sota, hi
havia un poble.
Si és mentida un sac de farina i si és veritat un sac
de blat.
Puma

Hi havia una vegada, fa molts anys, a la selva, una nena
que vivia amb el seu pare. Un dia la nena es va espantar
perquè tenia robes xerraires que li havia regalat un nen.
Van començar a parlar i els hi va dir:
- Calleu!
Ei pare li va preguntar:
- Que passa filla?
Ella li va dir que no li agradava que
les seves robes parlessin.
El pare no s’ho creia, i li va dir:
- No és veritat, filla!
Van passar deu mesos i el pare va sentir parlar a una roba
que li va dir: - Hola!
El pare amb la por que tenia va deixar la roba i va pujar a
l’habitació de la seva filla.
La nena li va dir:

- Que passa? Pare
El pare li va contestar:
- Que la roba ha parlat!
Ella li va contestar:
- Ja t’ho havia dit.
La roba va pujar a l’habitació, va arribar a la porta i, va dir:
- Hola!!
I al final, es van fer amics de les robes xerraires.
Sol

Hi havia una vegada, en un món que es deia Campus, un supermercat
de motxilles.
Un dia un home va entrar al supermercat i va veure una motxilla marró
i va sentir una veu fluixeta i tranquil·la. Quan va mirar la motxilla es va
espantar i va cridar molt fort: - Ah, ah, ah!
La motxilla li va contestar:
- Ah!
- Tu qui ets?
L’home li va contestar:
- Jo sóc un home; i ... Tu qui ets?
Ella li va dir:
- Jo sóc una motxilla xerraire.
- Per què? Va dir l’home.
La motxilla li va dir que parlava perquè un mag, molt boig, la va encisar
quan era petita.
Després l’home va escoltar la seva història i es va anar a casa a
descansar.
Però, de sobte, es va obrir la porta i l’home es va espantar perquè creia
que havia somiat, que tenia un problema però, al final, el problema era la
motxilla.

L’home li va preguntar: - Què fas aquí, motxilla?
I la motxilla li va respondre:
- És que estava sola en el supermercat i, tenia por. I li va suplicar que si
podia dormir amb ell perquè així no tindria por.
L’endemà la motxilla i l’home van anar al supermercat de motxilles on
l’home havia trobat la motxilla. Quan va arribar al supermercat l’home li
va demanar que no parles perquè no volia passar vergonya.
Després, quan va passar set minuts, la motxilla no aguantava sense
parlar i, de sobte, va parlar i tots els del supermercat es van riure de
l’home i, ell, va marxar a casa a plorar. Després, quan va acabar de plorar,
l’home va discutir amb la motxilla li va dir: -Per què has parlat? No volia
que parlessis!
La motxilla li va respondre: - Per què em parles així?
I, després de discutir, van decidir deixar-lo i no ser amics.
Catacric catacrac, aquest conte ja s’ha acabat!
FERRARI

Hi havia una vegada, un nen que dormia tranquil·lament. Mentre dormia, va
somiar que estava en el món de les llaminadures.
Només pensava en menjar moltes llaminadures. Hi havia una princesa, que en
veure’l empassar-se tants dolços, es va enfadar molt.
De sobte, va aparèixer un monstre de deu caps, amb el cabell molt llarg i que
menjava persones. El monstre, tot d’una, es va menjar la princesa. El nen va
voler rescatar-la. El nen tenia una llaminadura picant i se la va tirar al monstre
a la boca. El monstre va esternudar i la princesa va escapar per la boca. La
princesa va sortir del monstre i, el monstre es va espantar i va marxar corrents.
La princesa es va posar tan contenta que, per agrair-li, el va fer príncep. El nen,
de cop i volta, es va despertar i, des de llavors, cada nit somia amb la princesa i
el món de les llaminadures.
FI
Shakira

Hi havia una vegada una nena que no li anaven bé
les matemàtiques sempre estava estudiant però, mai
aconseguia millorar. Els seus amics es reien d’ella.
Un dia la mestra va dir que al cap de
dos dies farien un control de
matemàtiques i la nena es va posar
molt nerviosa.
Al dia següent la nena estava més
nerviosa i no podia dormir a la nit.
I, al final, va arribar el dia! El dia del
control. Va començar el control, però la nena es va
quedar pensant: Els meus amics es riuran de mi. Però
la nena no es va rendir i el va acabar. Els amics de
la nena no paraven de riure.
Al dia següent la mestra va dir les notes del control, i
els que es reien de la nena van treure mala nota, i la
nena va ser la millor nota del control. Es va posar
molt contenta i els seus amics no la van molestar
més. I catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat.
Martens

Vet aquí una vegada que en un súper venien útils escolars.
Un dia va ser l’aniversari del regle Lalo i, tots van sortir del seu
embolcall i, tots van marxar a una festa. l, a la nit, havien de
tornar al súper, però no havien tornat.
Al dia següent una senyora va comprar uns colors pel seu fill
però quan el seu fill els va obrir no hi havia res dins de la capsa.
I, la mare, el dia següent va tornar al súper per reclamar, però,
no només hi havia reclamat la mare, també havien reclamat
moltes més persones.
Fins que, un dia, el super va haver de tancar. Aquell dia, just
quan van tancar el super, van tornar tots els útils escolars.
I ... Els útils escolars es van haver de quedar al carrer!
Leslie

Les formigues i les
marietes.
Fa molts anys hi havia unes formigues que es
deien: Edu, Eva, Laia i Yuvraj.
Aquestes quatre formigues eren molt valentes i
van anar a fer una excursió a la selva. Però, allí
hi havia uns bitxos que les van agafar amb les
seves urpes i van marxar volant fins que les van
soltar i van aterrar a una illa.
Les formigues, allà, van conèixer a unes
marietes que es deien: Eren, Agata, Reili i
Robot.
Les formigues estaven espantades i les marietes
també perquè hi havia un volcà en erupció.
Les marietes no podien escapar perquè tenien
les ales trencades i les formigues tampoc
perquè eren les seves amigues i no les volien
abandonar.

Entre totes van fer una barca i, així, van tornar a
casa
seva molt felices perquè viurien sempre juntes i
s'ajudarien tota la vida.
Diamant

Hi havia una vegada un gos i un gat dins d'una caixa al carrer. La
caixa era molt gran però, el gos i el gat eren molt petits.
Una dona els va trobar i vivien junts amb ella.
Un dia estaven jugant a l'habitació, la finestra estava oberta i el gat va
sortir. Va veure dos camins i va anar pel de la dreta i va arribar a un
poble antic.
El gos va bordar molt fort i la dona va marxar corrents a l'habitació i va
veure que el gat no hi era. Va marxar a buscar-lo i va pensar que,
primer, hi aniria pel camí de l'esquerra.
Hi havia uns arbres molt alts i va sospitar que no era el camí correcte.
Després va anar pel de la dreta i es va trobar el poble. Va entrar en
una casa, però el gos, que l'acompanyava, no volia entrar perquè va
veure que el gat s'hi trobava a sota d'un arbre. Va començar a bordar i
la dona ho va veure, el va agafar i van tornar a casa seva.
I, el conte ja està dit!
Karol

Heu de saber que el 2009 les fruites i verdures eren molt amigues.
I un dia el plàtan va dir: - jo vull sortir d’aquesta caixa de menjar, jo
no sóc una joguina. Les verdures no volien sortir de la caixa perquè
el Jose se les volia menjar.
El plàtan va idear un pla per sortir. Els hi va dir a les taronges que
fessin un suc de taronja i el
plàtan va sortir de la ciutat.
Llavors el plàtan va pensar que
la ciutat havia crescut molt.
Quan jo era petit al voltant de
casa meva hi havia molts arbres i ara hi ha moltes cases molt altes.
I al final les fruites van anar amb el plàtan i les verdures es van
quedar cinc segons, en la caixa, i, després, van anar amb les
fruites. Van passar pel carrer i quasi atropellen a la poma.
Un home les va veure caminant. Ell que era un mag va pensar que
eren intel·ligents i que podien anar a un concurs de la tele i que
podia quedar-se els diners que guanyarien.
El mag els va dir - Jo us puc fer famoses. Voleu?

Les fruites van respondre: – Sí, sí, sí. Llavors van anar a un concurs
de cançons i van cantar perquè ell, amb els seus poders, ho va
aconseguir.
Per les verdures també van participar i no van guanyar per què el
mag no les va donar la pols màgica. El mag va agafar els diners
dels premis i va deixar a les fruites sense res.
Les verdures el van veure, el van perseguir fins a casa seva i quan
el mag va anar a dormir li van treure els diners.
Les verdures van repetir els diners del premi amb les famílies i van
tornar a la caixa després de fer una festa de gelats per celebrar el
premi.
Kiara

Un camell que vivia a un desert, es va trobar una girafa, es van fer amics i van
fer un viatge molt llarg.
Un dia quasi es moren de set però, després, van trobar un estany molt gran, es
van alegrar, i van poder beure molta aigua.
Després, van anar els dos a una selva i es van trobar
amb moltes muntanyes molt boniques, molt altes i
amb molts arbres. Els hi va agradar molt. Però
l'endemà, els arbres tenien foc perquè hi havia un
volcà en erupció. Llavors van haver de fugir.
Després van caminar molt, i molt, fins que van arribar
al pol Sud; i, van veure molts pingüins i foques.
Però … Els dos tenien molt de fred, i, no van poder
viure allí.
Van marxar a Londres i van veure el Big Ben. Però,
a aquella ciutat hi havia molta gent i no podien ni
caminar; per això, van decidir viure fora de la ciutat,
a un zoo, per poder estar a prop d'altres animals.
I, tota la seva vida, van ser molt felices.
Catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat.
Cyborg

Hi havia una vegada dos nens i dues nenes que es deien Yuvraj, Edu,
Eva i Laia.
I van trobar una illa i en Edu va dir:
- Hala una illa!
I, després, a l’illa van trobar un mapa del
tresor, i l’Eva va dir:
- Que estrany!
I, hores després, havien trobat el tresor! Dins
del tresor hi havia quatre varetes i escombres
màgiques i, després, amb elles van fer un
món màgic de persones.
Un dia va venir una bruixa, i ells pensaven que els hi volia atacar, però
no era així, i es va quedar a viure amb ells.
Conta contat, ja ha acabat, si és mentida, serà veritat.
Max

Hi havia una vegada un gos que estava abandonat perquè dos
homes
ho van abandonar. Ningú li estimava fins que una senyora el va
trobar i
després el va dutxar.
I va anar a buscar les coses que necessitava i es va trobar un
altre gos i
també ho va adoptar.
Quan va arribar a casa, l'altre gos, es va posar molt content veient
que era el
seu germà que s'havia perdut.
EL GOS
Van ser molt feliços vivint amb la senyora i compartint totes les
coses.
I, conte contat, aquest conte ja s'ha acabat!
Moto

Pepito i Pepita
Un dia don Pepito va anar al carrer.
La primera vegada que va sortir al carrer va fer molts amics i va sentir-se
molt content.
Fins que va passar un any i, es va tornar molt mentider.
La gent s’ho creia tot, fins que un dia la gent ja no creien al Pepito.
Quan va veure una noia que li agradava
li va preguntar:
- Com et dius?
I es deia Pepita.
I la Pepita també li va preguntar:
– Com et dius?
Ell li va contestar:
- Pepito.
La Pepita va al·lucinar perquè es deien igual.
Pepito s'ho va contar a la seva família, que també va al·lucinar, i ell es va
posar molt content i la Pepita també.
El Pepito va contar moltes frases que feien gràcia i tots van riure molt i, la
Pepita es va posar vermella com un tomàquet.
Conta, contat, aquest conte... ja s'ha acabat.
Ronaldo

Hi havia una vegada en una caseta molt petita uns nens que eren
germans. Un nen tenia nou anys i es deia Jaimito i l’altre tenia vuit
anys i es deia Pepito.
Un dia havien entrat a robar tot.
Al dia següent estaven dormint i el Jaimito havia escoltat un soroll i
va anar corrents a dir-li al Pepito.
Van veure un pallasso i s’havien espantat però li van pegar.
El pallasso s’havia espantat dels nens i no va tornar mai més.
Si és mentida un sac de farina;
Si és veritat un sac de blat.
NEYMAR

LA PRINCESA DEL MAR
Hi havia una princesa que vivia en una caseta al bosc amb un gos.
Un dia va anar al fons del mar per agafar peixos i es va convertir en
sirena, i, es va assabentar que era la princesa del mar.
Quan va sortir del mar, la cua li va desaparèixer i va anar a casa
seva. Quan va obrir la porta hi havia un lleó petitet amb el seu gos.
No es va espantar i la princesa estava pensant en quedar-se’l.
Quan el lleó va sentir que s’ho volia quedar es va posar content.
Així, tots contents, es van quedar a la caseta.
Fí
Loba

Aquí comença la història d’un lleó que li agradava anar l’espai. Tenia una nau
espacial. El seu amic humà el va adoptar quan era petit.
Un dia va xocar amb Saturn. Van xocar perquè s’havia espatllat i van arreglar
els botons.
Després van passejar pel sistema solar i van veure Plutó. I el lleó es va posar
content perquè li va agradar molt l’espai.
Catacric catacrac, el conte s’ha acabat.
Gatita

Hi havia un país, molt tranquil, fins un dia va arribar el Pepito, ell
matava la gent; era gran i, fins i tot, destruïa cases. Era el malvat
més fort del món.
Un dia una persona va trucar al Jaimito; que era un heroi que va
intentar derrotar al Pepito, però no va poder.
Llavors, l’heroi, va construir una màquina de foc i
va intentar guanyar-li una altra vegada i, finalment,
el va derrotar. I el país va tornar a ser feliç i van fer
una festa per celebrar-lo.
Després el Pepito va reviure i va continuar matant a
la gent i destruint cases.
Quan el Jaimito l’atacava, es feia més gran, i, quan
escoltava música, es feia més petit.
Però un dia va arribar la Pepita, la núvia del Pepito. Quan ell la veia
es feia més fort però també es feia més bo.
I, així, va deixar de matar gent i destruir cases; perquè, es va
enamorar.
JOAN

Hi havia una vegada una escola on hi havia molts zombis
i fantasmes.
Un dia tots els nens i nenes estaven fent classes i, els zombis i els
fantasmes, van atacar als nens i nenes que estaven com boixos
espantant els nens.
Els nens van marxar corrents cap al pati fins que van venir els seus
pares a recollir-los, però, van acabar encantats.
I un professor, que feia màgia, va fer desaparèixer la màgia dels
fantasmes i zombis.
L’escola va quedar tranquil·la i ningú els hi va molestar mai més.
Catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat.
Martina

Hi havia una vegada un món fet de xocolata.
En aquell món hi havia cases de xocolata i, tot era de xocolata.
Hi havia un castell molt gran on vivien dues rajoles de xocolata que
eren simpàtiques.
Un dia van sentir un soroll estrany.
El soroll era molt fort perquè
estaven caient trossos de xocolata
del castell.
Les rajoles de xocolata volien
descobrir que era el que feia
aquest soroll. Van mirar per tot arreu i, van trobar uns conills de
xocolata que estaven tocant un instrument i, això, era el que feia el
soroll molt fort.
I conte contat, ja s’ha acabat si no és mentida, serà veritat.
Estrella de xocolata

En un poble molt lluny hi havia milions i milions de llaminadures.
En una cova hi havia un monstre que era una bèstia però ningú
entrava perquè li tenien por.
Un dia una llaminadura va entrar a la cova i va trobar a la bèstia
dormint.
Estava tota l’estona roncant i la llaminadura
es va espantar i va marxar corrents i es va
equivocar de direcció.
I llavors va veure un riu que passava per un
jardí molt gran.
De sobte va cridar a tot el poble dient que havia vist al monstre.
Flipaven de por, llavors el monstre es va despertar i van escoltar un
soroll molt fort.
De sobte, el que havia anat a la cova va tornar a la cova i va de tota
la gent.
Karen

L’HOME DE LA SELVA
L’home de la selva està a una cabana de la jungla. Per sobreviure
menja molts peixos i també es baralla contra un lleó, molt fort, molt
gran i molt feroç.
Un dia estava buscant menjar i va anar a la seva cabana per dormir.
Es va despertar i va tallar uns troncs per fer una foguera per
escalfar-se i va anar a pescar peixos per menjar.
Després li va mossegar una serp, i, després es va barallar contra un
goril·la.
Un altre dia l’home va caure per una cataracta, però, va sobreviure.
També va caure a sobre d’un lleó. I el lleó corria, corria, i va quedar
atrapat a un parany, i així va sobreviure.
DRAGÓN

Hi havia una vegada uns nens que volien tenir una mascota i les
seves mares els deixaven.
Però a un altre nen la seva mare no li deixava i el nen es va enfadar
i es va escapar al bosc i, allí, una aranya se li va apropar.
I un animal el va salvar la vida; després el va mirar a la cara i va
veure que, era un conill molt bonic.
Després el nen va agafar el conill i el va portar a casa seva i el va
curar les seves ferides i el conill, després, va jugar amb el nen.
Però la seva mare li havia vist el
conill i el va fer fora de casa. El
nen es va posar a plorar.
Al dia següent el nen estava
passejant i uns homes el van
segrestar.
La mare va avisar a la policia.
El conill va veure al nen i va perseguir al camió on anava el nen.
El conill es va trobar al nen i la mare es va quedar amb el conill.
Violeta

Hi havia una vegada un pare que tenia un ordinador i estava veient
un vídeo de dinosaures. Es va espantar i va anar a dormir.
Al dia següent, el seu filI Àlex li va dir que
li comprés un dinosaure. Però el pare no
volia perquè li feien por els dinosaures.
El nen li va dir que els dinosaures ja no
existien i que no tingués por. Però el pare
no s’ho va creure. I el nen no sabia que
fer. Estava molt trist. L’Àlex va pensar
molt. Volia que el seu pare li fes cas.
Llavors va anar a la biblioteca, va agafar vídeos i llibres i li va dir al
seu pare:
- Veus com els dinosaures no existeixen!
I el pare li va dir:
- D’acord, et compraré un dinosaure de
joguina.
Catacric catacrac, aquest conte ja s’ha acabat.
MESSI

Hi Havia una vegada un conte a la biblioteca que parlava. Parlava
molt, no parava de parlar i, per això, no podien anar a la biblioteca.
Aquest conte era molt perillós perquè et podia mossegar i perquè va
venir d’un lloc molt estrany.
Jo, un dia, havia agafat el conte perillós i m’havia mossegat o no
m’havia fet mal. Llavors volia jugar amb
nosaltres.
Un dia el conte parlant va cridar perquè
hi havia una aranya a la biblioteca i tots
van fugir. El conte es va perdre. Jo vaig
trucar al professor que va venir i va
solucionar el problema de l’aranya. Mai més vam veure el conte
que parlava.
Lluna

Pel meu aniversari la meva família em va regalar un robot, gran,
fort, vermell i blau. Li vaig posar de nom Raj Vermell.
Ell em cuidava molt i m’esperava a casa. El diumenge el vaig
entrenar perquè fos més fort i, després, vam anar de compres amb
la meva família. Un senyor malvat va inventar un robot que es deia
Riot i jo no ho sabia. Després de quatre setmanes el senyor malvat
va dir que explotaria la Terra. Però el meu robot va lluitar amb el
robot malvat Riot al mar. Aquesta baralla al mar era impressionant,
el Riot li va clavar una espasa al Raj. Jo vaig buscar al meu robot i
el vaig trobar. El Riot va agafar un coet i va enlairar-se. El meu robot
va sobreviure i, amb els seus propulsors va enlairar el vol i va parar
el coet. El Riot es va enfadar i va sortir del coet i van lluitar un altra
vegada a l’espai amb una espasa.
El meu robot es va empipar i es va transformar en un guerrer molt
fort i valent, amb un escut i a les voladores.
Va vèncer al Riot i la gent es va posar molt contenta.
AQUAMAN