URC 42 - 50 anys després

L
’any 2019 es recordarà, entre
d’altres motius, per un parell
d’aniversaris molt assenyalats.
L’un, no cal dir-ho, són els nostres
50 anys, i l’altre de ben segur que
és el 40è aniversari dels Minyons
de Terrassa, colla amb la qual
sempre hem tingut una relació
propera. Això no treu que darrerament
sovintegem menys
aquesta plaça per motius que no
he arribat a entendre mai.
Actualment anem a la diada del
Patrimoni en el marc incomparable
de la Seu d’Ègara, però hem
deixat d’anar a la Diada de Minyons per potenciar la
diada de la Festa Major del Clot, una aposta que trobo
equivocada, però tampoc aquest és el lloc per començar
a argumentar-ho.
El dia està mig ennuvolat i això ho
farà més suportable per al públic,
que, a diferència del de la Festa
Major o la diada de Minyons, sembla
menys d’altres colles i més egarenc.
Públic que no dubta a omplir les
moltes terrasses que hi ha a la plaça
Vella, cosa que no podria fer al Raval de Montserrat. La
veritat és que veure castells grans assegut còmodament
en una terrassa és un fet que difícilment es pot
fer en d’altres places.
No encerto a veure el corresponent supermercat proveïdor
d’alcohol d’alguns companys i penso que, amb
el seu nivell de consum, es gastaran un dineral si ho
han de fer en els bars de la plaça. Però és evident que
soc persona de poca fe, perquè sempre es troba algun
lloc per proveir-se, que, en aquest cas, és tres carrers
més avall, encara que, s’hi s’hagués d’agafar el cotxe i
fer uns quilòmetres, això tampoc seria cap problema
per als “habituals”.
Com a aniversari assenyalat que és, torno a veure
moltes cares de minyons “de tota la vida” i que darrerament
ja era difícil de veure. No sé si són dels fundadors
de fa quaranta anys però els Falcato, Marc Roura,
Màrius Boada, etc., eren les cares visibles dels Minyons
que van “descol·locar” el món casteller amb la torre de
9 amb folre i manilles de 1993, que va esdevenir el
detonant perquè em poses a fer castells poc després.
Saludo entre el públic l’“ideòleg” del folre i les manilles
d’aquella torre de 9, que, en el seu moment, em va ensenyar
com ho havíem de fer. Avui ell ja no fa castells i jo
m’he quedat sense la preuada Torre.
l’URC I ACTUACIONS CASTELLERES 25
40è aniversari dels Minyons de Terrassa
Frederic Planas
Alguns dels darrers transfuguismes
han comportat
que la meva històrica complicitat
amb els Minyons
hagi anat desapareixent
Poc abans de començar em ve a saludar un casteller
amb la camisa malva que era nostre fa molts
anys. Casualment ens hem anat trobant i saludant
regularment per Barcelona. Sempre
em preguntava per la Colla, però
donant a entendre que això dels
castells ja li havia quedat enrere.
Pel que m’ha explicat, l’any passat
li va tornar a agafar el cuc casteller,
però, en lloc de tornar amb nosaltres,
se’n va anar a Minyons sense
ni tan sols viure a Terrassa. Hi ha alguna cosa que no
fem bé.
Segurament, el fet que ja hi ha un bon grapat d’excastellers
nostres amb la camisa malva (algun transfuguisme
de fa pocs anys, francament “sonat”) ha
comportat que la meva històrica complicitat amb ells
hagi anat desapareixent.
De l’actuació, poc a dir. Algú que llegeixi aquestes
ratlles d’aquí a uns anys i vegi la taula de castells es
preguntarà: “què va passar?”. I no sabria què dir...
més enllà de que no vam poder dur els castells que
tothom hagués esperat de nosaltres.
També és cert (ho vaig aprendre del Sala i d’aleshores
ençà ho defenso sempre) que no tot són els castells
que fas; fins i tot és més important com els fas. I el 4 de
8 d’avui –el castell més destacat– ha estat completament
parat, sòlid i ha pujat amunt al primer peu.
Plaça Vella de Terrassa, 14 de juliol de 2019
Minyons de Terrassa:
3 de 9 amb folre, 2 de 9 amb folre i manilles, 5 de 8, pilar de 8 amb folre
i manilles, quatre pilars de 5
Bordegassos de Vilanova:
5 de 7, 7 de 7, 2 de 7, dos pilars de 5, dos pilars de 4
Castellers de Barcelona:
4 de 8, 5 de 7, 7 de 7, pilar de 5, dos pilars de 4