Sense Moros ni Cristians 2020 Castalla
Revista extraòrdinaria editada per l'Agrupació de Moros i Cristians de Castalla amb motiu de la cancel.lació de les festes de Moros i Cristians del 2020 per causa de la Covid-19
Revista extraòrdinaria editada per l'Agrupació de Moros i Cristians de Castalla amb motiu de la cancel.lació de les festes de Moros i Cristians del 2020 per causa de la Covid-19
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
SENSE MOROS
NI CRISTIANS
Castalla 2020
F. CERDÀ
SENSE MOROS
NI CRISTIANS
Castalla 2020
Revista digital que es publica amb motiu de la
suspensió de les Festes de Moros i Cristians de 2020,
com a conseqüència de la crisis sanitària provocada
per la pandèmia de la Covid-19.
EDITA:
Agrupació de Comparses de Moros i Cristians de Castalla.
PRESIDENTA:
Vanesa Rico.
EQUIP DE REDACCIÓ:
José Miguel Campos, Frederic Cerdà, Lorenzo Díaz, José María Espinosa,
Mari Torres.
DISSENY I MAQUETACIÓ
José María Espinosa.
FOTOGRAFIES
Arxius de les Comparses: Mariners, Maseros, Pirates, Cristians, Moros
Grocs, Moros Vells i Moros Mudéjares.
Frederic Cerdà, Raúl Fuster, Dolo Fernández, Jordi Jerez, Pere Garrigós,
Ramón Galvañ, Castalla Info, Atenea Durà, Vicente Guill, Pasqual Bordera.
LA DIRECCIÓ DE LA REVISTA NO ES FA RESPONSABLE DE LES OPINIONS
EXPRESSADES ALS TEXTOS LITERARIS, AQUESTES CORRESPONEN ALS
SEUS AUTORS.
www.morosicristianscastalla.org
casafester@morosicristianscastalla.org
2
SENSE MOROS NI CRISTIANS
editorial
Sense Moros ni Cristians
Tot és relatiu. Les festes són molt importants,
ja que una de les característiques
de la ment humana és que per al seu
funcionament correcte necessita períodes que
trenquen la rutina. Períodes de socialització
en els que mitjançant emocions compartides
basades en creences comuns, en convencions
estètiques i lúdiques, una comunitat reforça els
seus vincles que tan importants són i han sigut
per a la creació i el manteniment de les societats
humanes.
Ara bé, com que tot és relatiu, en el segle
XXI, un valor més important que les festes és la
seguretat. Des de gener de 2020, el món pateix
una pandèmia que amenaça la seguretat de totes
i cadascuna de les societats del planeta. I no
només està amenaçada la nostra seguretat física
sinó també la seguretat econòmica, la social i
la política. Per això, enguany, com que celebrar
les festes de Moros i Cristians posaria en risc la
nostra seguretat, preferim no arriscar-nos i hem
acordat que els primers quatre dies de setembre
de 2020 seran dies que no trencaran massa la
nostra rutina diària d’aquesta nova normalitat
que s’ha instaurat des de finals de juny.
Al llarg de la història la seguretat no ha
estat sempre el valor suprem, sobretot perquè
no existia cap seguretat. En qualsevol moment
una xicoteta infecció podia suposar la mort,
una mala collita portava a un any de fam i les
guerres freqüents feien caure règims i canvis
administratius que sacsejaven les societats. Per
això, davant d’una situació similar a l’actual, en
la Castalla dels segles XVIII o XIX, s’hagueren
celebrat festes. Festes que s’haurien aprofitat
per a demanar la protecció divina, ja que la religiositat
era un valor molt més important que
la seguretat. Quan es va decidir que enguany
no se celebrarien festes, l’equip que s’encarrega
del llibre de festes va acordar que no tenia sentit
realitzar un llibre de festes com el que es fa
cada any. No tenia sentit per diverses raons. La
més important era la mateixa cancel·lació de les
festes, ja que això comportava que no hi havia
res per anunciar: no hi havia programa d’actes i
no hi havia càrrecs festers per a presentar. Però
pensàvem que era important deixar constància
d’alguna manera de la situació extraordinària
a què s’estan enfrontant les festes de Moros i
Cristians de Castalla de l’any 2020.
Amb l’acord de l’Agrupació de Comparses
vam decidir que el format més adequat per a
aconseguir el nostre objectiu era una revista
electrònica, ja que així evitàvem els costos
d’impressió, cosa important en l’actual situació
econòmica, i això ens permetria posar-la en
circulació de forma virtual de forma gratuïta.
Som conscients que una gran limitació
d’aquest format és que hi ha moltes persones
que no estan acostumades o no tenen la possibilitat
de llegir formats electrònics. Per això us
demanem que les generacions que més fàcil accés
teniu al món digital feu arribar la revista a les
persones del vostre voltant que tinguen interés
a llegir-la però no sàpiguen com accedir-hi.
Moltes gràcies a tots els qui heu aportat
textos i fotos que ens han permés que hui dia 1
de setembre puguem publicar Sense Moros ni
Cristians 2020.
Castalla 2020 3
sumari
EDITORIAL 3
MASEROS
ELS MISATGES DE LES AUTORITATS
Alcalde de Castalla
Antonio Bernabeu 6
Regidora de Festes
Noelia Álvarez 8
Presidenta de l’Agrupació de Comparses
Vanessa Rico 9
Els Maseros en guaret
Els Maseros 25
Tornarem amb força
Capitanes Maseros 2020/2021 26
L’abans i el després d’unes festes que faran història
Toia Castelló 27
I així va ser...
Família Cerdà González 28
Les Festes del 2019 en imatges 30
DES DE LES COMPARSES
MARINERS
La veu de la Comparsa
Fran-Presidenta 13
“Taral·lejarem A la Marina en silenci”
Comparsa Mariners 14
Capitania Mariners 2020/2021
Marisa Bernabeu, Andrea Pérez,
Ana Leal, María Reche, Ana Sánchez,
Gema Sánchez, María Bernabeu,
Eva López i Vero Jamet 16
Canvi de rumb...
Les Piules 18
Les Festes del 2019 en imatges 20
PIRATES
Enguany continua brillant el Sol
Comparsa Pirates 35
Per al 2021, desitgem festes plenes
Eloy Bordera i Gabi Pérez 36
Tornarem
Esquadra Tempesta 38
Les Festes del 2019 en imatges 40
CRISTIANS
Una oportunitat per a repensar i organitzar coses
Comparsa Cristians 45
Ara, tot queda reservat a l’ambient i
l’originalitat de cada esquadra
José Tomás Marco 46
Un mensaje de esperanza, ilusión y solidaridad
Capitanía Cristianos 2020 49
L’esclat de tantes emocions
Les Pipes Pelaes 52
Les Festes del 2019 en imatges 56
4
SENSE MOROS NI CRISTIANS
sumari
MOROS GROCS
RELATS PER A LES NO-FESTES
Tornarem amb més força
Comparsa dels Moros Grocs 61
Qui ens ho anava a dir aquell 7 de març!
Al-Inem-Anhirem, capitania 20/21 62
“Ser capitana és el màxim a què es pot aspirar”
Esquadra Odalisques 64
Les Festes del 2019 en imatges 66
MOROS VELLS
L’any del coronavirus
Comparsa dels Moros Vells 71
Crònica d’una cancel·lació anunciada
El Cronista 72
JUNTS
Raül, Maria, Jordi i Leti 74
Capitania Moros Vells 2019.
Familia Poveda-García
A.P.S. 78
Les Festes del 2019 en imatges 80
MOROS MUDÉJARES
Què trobaré a faltar este setembre 2020?
Sonsoles Luna 96
Les pròximes Festes, més imatges
Raúl Fuster Fotografia 98
Qui no té la vespra, no té la festa/Quino té
la festa, no té la vespra
José María Espinosa 100
Ofrena
Mónica Berenguer.
Enrique Berenguer 102
La crisi no sanitària de 1927
en els Moros Vells
La Comparsa de Moros Vells 104
T’esperem en barraqueta
Dues festeres de cor i pólvora 106
Suspensión de Moros y Cristianos
en Castalla. Año 2020
Concha, la dona de Paquele 109
L’any que ve; millor, impossible
Natalia Gómez Berbegal (Hawaianes) 110
Las Fiestas y sus avatares
Sixto Rico 112
Mudéjares en temps de COVID
Comparsa Moros Mudéjares 85
Les Festes del 2019 en imatges 86
LES AMBAIXADES del 2019 90
Castalla 2020 5
els missATGES DE les autoritats
Antonio Bernabeu Bernabeu
ALCALDE DE CASTALLA
Estimats paisans:
L’arribada de la COVID-19 ha col·locat al món en
una situació que per moltes raons no té precedents.
Per a l’any 2020 es preveuen importants
caigudes de l’activitat econòmica a tot el món.
L’àmbit social i laboral, també s’ha vist afectat
a conseqüència de la pèrdua ingent de llocs de
treball, alhora que s’han agreujat intensament els
nivells de benestar social, així com incrementat
el risc de vulnerabilitat social de moltes famílies
i persones.
Econòmica i socialment parlant, és clar que
ens trobem enfront de la primera gran crisi
genuïnament global, a la qual s’ha d’enfrontar
la humanitat. Una crisi on, paradoxalment, la
globalització, com a principal agent impulsor de
la transformació econòmica i social del món des
de finals del segle passat, s’ha convertit en el seu
principal catalitzador.
Com no podia ser d’una altra manera, els
nostres hàbits de treball, culturals, educatius
i d’esplai, també s’han vist afectats. Una de les
manifestacions culturals i artístiques més important
del calendari anual de la nostra ciutat, les
nostres Festes Majors de Moros i Cristians, s’han
vist afectades de ple.
Les mesures de seguretat, disposades per les
autoritats polítiques i sanitàries, de concurrència
massiva de persones, de protecció personal i de
distàncies de seguretat, han impossibilitat que
enguany puguem gaudir de nostres tan preuades
festivitats de setembre. Sense que servisca de consol
sobre aquest tema, tampoc hem pogut gaudir
i celebrar la resta de festivitats populars, així com
d’esdeveniments culturals, que tradicionalment
es donen a la nostra ciutat, des del passat 14 de
març, data de declaració de l’estat d’alarma al
nostre país.
A la nostàlgia i enyorança que segurament, molts
de vosaltres estareu sentint al vostre interior, m’unisc
com una persona més, que trobarà molt a faltar, les
nostres celebracions tradicionals anuals.
Durant la segona meitat del mes d’agost, data
en què aquestes línies estan veient la llum, sembla
que estem vivint cada vegada amb més intensitat
i clarament, una segona onada de la pandèmia de
la COVID-19. Per si hi havia algun dubte, aquesta
situació acaba per posar una gran llosa, almenys
de moment, en les esperances de recuperació, i a
la possibilitat inicial de fa uns mesos, en què seria
possible celebrar les nostres Festes Majors.
Encara que puga semblar convencional i tòpic,
vull transmetre-vos un missatge de tranquil·litat i
esperança en el futur, respecte a què estem en la
senda correcta de la recuperació de les nostres constants
com a poble, de tota mena, ja siguen culturals,
artístiques, esportives i de treball. També és fàcil,
demanar-vos un poc més de paciència, ja que de
ben segur, aquesta característica de la personalitat
humana té un límit. Sobre tot si a qui se li demana,
està patint, per motius de salut o laborals, els assots
d’aquesta crisi sanitària.
Amb tot respecte i humilitat, si m’ho permeteu,
és temps també de repensar, replanificar, reorganitzar
i de replantejar, moltes coses de la nostra vida,
i perquè no de les nostres Festes Majors. Aquests
exercicis d’autoreflexió, poden portar-nos que les
pròximes celebracions festives tinguen característiques
de major èxit, de major goig i gaudi i també,
perquè no, d’agraïment per haver passat ja el llindar
de la preocupació sanitària.
La vida laboral, els nostres costums i tradicions
continuen. Aquest número especial del Programa
de Festes 2020, és una bona mostra d’això. Doncs,
malgrat no comptar amb la celebració del marc festiu
6
SENSE MOROS NI CRISTIANS
de tots els anys, valga una rememoració i recordatori
que els festers, músics, empreses de servei d’àpats,
proveïdors de subministraments festers, etc. són
ací. Passant-ho malament però són ací. I això ha de
servir-nos de motivació suficient, per a dir-nos “ja
resta menys. Ja queden poquets dies per a la celebració
del Mig Any”.
Aquestes Festes que celebrem en honor a la
Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, passaran als
annals de la nostra història, no sols per l’absència
de celebracions, sinó a més perquè és el moment de
plantejar nous reptes de futur, on segurament haurem
d’adaptar-nos a una nova manera de conviure i
de celebrar les nostres festivitats, amb concurrència
amb aquesta nova malaltia. Però estic segur que més
bé prompte que tard, tornarem a ser al carrer amb
les nostres festivitats i les nostres ganes de viure.
Vull entonar un agraïment a totes aquelles persones
i institucions, que amb el seu treball, fan possible
any rere any, que les nostres Festes siguen una realitat.
Als presidents de les set Comparses, capitans,
l’equip de treball de l’Agrupació de Comparses, amb
la seua presidenta al capdavant, als Cossos i Forces
de Seguretat de l’Estat, a la Policia Local, als Serveis de
Neteja pública, Bandes de Música. A tots ells gràcies.
La gestió de la crisi sanitària, també ha suposat
un important repte, per al personal sanitari, com
són metges, infermers, conductors d’ambulàncies.
Gràcies a ells també. Una forta abraçada, el meu
afecte i suport per a totes aquelles persones que
han patit en la seua salut, o en la dels seus éssers
estimats, aquesta malaltia, i que en molts casos ha
costat la vida de persones. A tots ells la meua admiració
i suport, pel que han sigut capaços de fer i pel
que han patit.
Moltíssimes gràcies. Prompte ens veurem.
F. CERDÀ
Castalla 2020 7
els missATGES DE
les autoritats
Noelia
Álvarez Leal
REGIDORA DE FESTES
Estimados castelluts y castelludes,
Me gustaría empezar expresándoos la complejidad
que me supone haceros este escrito
en un año como el actual. Como todos sabéis,
está siendo distinto. Nunca hubiésemos
imaginado que nos quedaríamos sin celebrar
nuestras entrañables fiestas de Moros
y Cristianos.
El estado de alarma por la COVID-19,
declarado desde el 14 de marzo de 2020, ha
supuesto la total cancelación de todas las
festividades de este año. Cabe destacar que
estamos ante una situación muy complicada,
pero tenemos que ser conscientes que la
salud de las personas prima ante cualquier
otra circunstancia.
Desde el M.I. Ayuntamiento de Castalla,
queremos transmitir todo nuestro apoyo
y agradecimiento al conjunto de personas
y entidades que forman parte de la fiesta,
pero, sobre todo, al equipo que conforma la
Agrupación de Comparsas por el gran trabajo
realizado y por su esfuerzo de adaptación a la
nueva situación en la que nos encontramos.
Estamos trabajando en grandes proyectos
festeros, que se pondrán de manifiesto el
próximo año, puesto que este ha sido imposible.
No obstante, creo que serán del agrado
de la gran mayoría de personas.
Y como denominador común de todas
estas acciones y proyectos, decir que desde
esta Concejalía de Fiestas nos mueve el hacer
de nuestras Fiestas Mayores un referente
turístico de ámbito provincial, autonómico
y, por qué no, nacional.
Estoy convencida de que el próximo año,
será el de reencuentro con nuestras fiestas,
y que incluso va a ser celebrado y disfrutado
con mayor intensidad si cabe.
Pero, mientras llega ese momento, os
tengo que pedir un poco más de paciencia,
y que no bajéis la guardia, siguiendo con la
actitud que ahora mostráis, de respetar las
distancias de seguridad, uso de mascarilla
e higiene de manos, etc. Es necesario para
garantizar la salud de todos.
No quiero terminar esta exposición sin
enviar un abrazo de solidaridad, de reconocimiento
y ánimo a todas aquellas personas
que, o bien directamente porque la enfermedad
les ha afectado, o bien indirectamente
porque han sufrido en sus familiares y amigos,
las consecuencias de esta COVID-19. También,
por supuesto, quiero hacer extensivo
este saludo efusivo a todos los profesionales
sanitarios, cuerpos y fuerzas de seguridad del
Estado, Policía Local y miembros de distintas
entidades e instituciones que con su trabajo
y esfuerzo han ayudado y todavía nos ayudan
en mantener a raya esta crisis de salud
pública.
Os espero a todos el próximo año. Muchísimas
gracias por vuestra comprensión y
ayuda. Nos vemos.
8
SENSE MOROS NI CRISTIANS
els missATGES DE les autoritats
Vanessa
Rico Montero
PRESIDENTA DE L’AGRUPACIÓ
DE COMPARSES
ARXIU COMPARSA CRISTIANS
Quan una directiva comença en un
càrrec, ho fa plena de confiança i il·lusió,
i amb moltes ganes de fer feina. També
amb la certesa de què al llarg de la durada
del mandat ens trobaríem amb situacions
difícils, però cap com aquesta: una
anul·lació de les nostres benvolgudes
festes de Moros i Cristians en honor a la
Mare de Deu de la Soledat i de tots els
actes derivats de les mateixes.
Uns moments durs per a tots, on el
sentiment fester ha estat i estarà més
present que mai, però amb la esperança
i certesa de què el 2021 tornarem a
gaudir de les marxes mores i cristianes,
de l’olor de pólvora i del que és més important,
tornar a gaudir dels amics i de
les esquadres a les nostres comparses.
Amb aquesta edició digital, es vol
deixar constància del que ha significat i
està significant per a tots nosaltres, els
festers, aquesta anul·lació i les seues
conseqüències. Un gran treball realitzat
per l’equip del llibre de festes.
Des d’ací, agrair a totes les persones
que ens han fet arribar els seus escrits i
que ens estan donant el seu suport per
aquesta edició especial.
Moltes gràcies a tots i totes.
Ens veiem a les festes del 2021!
Castalla 2020 9
RAÚL FUSTER
des de les c
comparses
12mariners
SENSE MOROS NI CRISTIANS
JORDI JEREZ
la veu DE
la comparsa
Fran - Presidenta
U na vegada finalitzades les festes 2019 i tancat l’any fester
amb la nostra assemblea general, aquesta directiva va iniciar l’octubre de
2019 el que seria el seu últim any al capdavant de la comparsa.
Iniciem el nostre compte arrere, Olleta d’hivern, loteria de Nadal i Niño
i la preparació del Mig Any, un dia en el qual ho passarem genial, sense imaginar
el que ocorreria set dies després.
A penes una setmana més tard de celebrar el Mig Any i presentar el nostre
àngel de la rodella van començar els rumors: pobles que posposaven o
suspenien les seues festes per culpa d’una pandèmia, estat d’alarma, confinament.
Després de moltes reunions per vídeo-trucada amb tots els presidents i
l’Ajuntament va arribar la notícia que a ningú ens haguera agradat escoltar:
queden suspeses les festes de Moros i Cristians 2020 i tots els actes relacionats
amb elles.
En la comparsa tots estàvem una mica sorpresos. Què passa?, no hi ha
festes? Però ja?, no ens podem esperar a decidir-ho? La realitat ens ha fet
vorer que aquesta va ser una decisió encertada per molt que ens dolguera.
Aquest 2020 serà un any on no tindrem eixos esmorzars tan bons que ens
prepara Sabors Catering. No hi haurà dianes, alardos, guerrilles, ambaixades,
desfilades; ni eixes festes que muntem en la comparsa i que tan bé ens
amenitzen els nostres amics els músics de la Banda Los Rosales de Bolbaite.
En nom d’aquesta directiva i en el meu propi només ens queda desitjar
que tot açò passe al més prompte possible i que aquest pròxim any 2021
s’encenguen els fogons, tornen a sonar els instruments i que aquesta gran
família Marinera i festera en general puga tornar a gaudir de les seues grans
festes de Moros i Cristians en Honor a la Mare de Déu de la Soledat.
Castalla 2020 13
’
crOnica de
la comparsa MARINERS
“Taral·lejarem
‘A la Marina’ en
silenci”
Hi ha quatre dies a l’any en els que el temps es deté i el món es para a Castalla
per permetre’ns evadir-nos de la realitat i retrocedir la ment fins a altra
època històrica. Ens permetem rememorar, amb els millors companys de
viatge i milers d’anècdotes, allò que va succeir a les nostres terres molts
anys enrere. Això és el que ocorre, cada any, de l’1 al 4 de setembre al nostre
poble, més bé, el que ocorria fins a enguany..
Comparsa MARINERS
Ara ens agradaria que es detinguera
el temps, que el món es detinguera a
Castalla durant uns dies per permetre’ns evadir-nos
d’aquesta realitat actual i retrocedir fins altra època...
només uns mesos enrere, evitant que el que estem
vivint forme part d’una nova època històrica.
Sempre recordarem l’any que la COVID-19 va impedir
que el cicle fester es completara a Castalla.
Les festes de 2019 van transcórrer imparables,
de l’equador fester anunciat pel Mig Any ens vam
situar en Sant Jaume, calorós i avisant que faltava
poc per als quatre dies grans. De sobte, l’esclafit
d’alegria de l’Olleta, el cor que se n’ix del pit en
14
SENSE MOROS NI CRISTIANS
escoltar els primers pas-dobles de l’Entrada, com
sempre triomfal. Salves d’arcabusseria per rebre a
la nostra Patrona al poble amb la processó de la
Baixada; alardos, guerrilles i ambaixades; l’emotiva
ofrena; la solemnitat de les processons; i de sobte,
com un esclat, la Volta. Moment on un cicle fester
es tanca, encetant-ne un altre nou. Ningú feia presagiar
que les emocions projectades en l’any entrant
es veurien tristament emmascarades per tot el que
estava per vindre.
En una crida a la responsabilitat, les nostres festes
es veien anul·lades irremeiablement; les nostres
ganes de fer festa, posposades fins que puguem gau-
JORDI JEREZ
dir d’elles amb les màximes mesures de seguretat
possibles.
Cap mar en calma fa expert a un mariner, així
que toca fer front a la marejada i superar les tempestes,
ja que després sempre ix el sol. Enguany
seran unes festes estranyes, potser durant quatre
dies una melodia ens envairà el cap i taral·lejarem
A la marina en silenci. Necessitarem sentir prop el
muscle del company i imaginarem que desfilem en
esquadra, tot garantint la distància social; i haurem
de calmar la set de mentireta per altre refrigeri
menys enganyós. O qui sap? Igual no! A la cap i a la
fi, estem en Festes!
U
Cap mar en
calma fa expert a un
mariner, així que toca
fer front a la marejada i
superar les tempestes,
ja que després sempre
ix el sol
Castalla 2020 15
esperances
per al 2021
Capitania Mariners 2020/21
Marisa Bernabeu Corral, Andrea Pérez Carbonell, Ana Leal Romo, María Reche Miras, Ana Sánchez
Mora, Gema Sánchez Mora, María Bernabeu Sarabia, Eva López Bedmar i Vero Jamet Garrido
TANTS ANYS D’ESPERA I PREPARATIUS, TANTA IL·LUSIÓ PERQUÈ ARRIBE
EL GRAN MOMENT, TANTS PLANS I IDEES LLIGADES A L’ANY 2020, I ARRIBA
UN GRAN CONTRATEMPS QUE FA QUE TOT CANVIE. LA VIDA DE MOLTS
S’HA VIST TRUNCADA I HEM VISCUT UNA SITUACIÓ QUE NO VOLEM QUE ES
REPETISCA, ÉS PER AIXÒ QUE ATURAR LES NOSTRES FESTES I EL NOSTRE
GRAN ANY ERA EL MÉS RESPONSABLE I EL MÉS SEGUR.
ARXIU COMPARSA MARINERS
Tants anys d’espera i preparatius, tanta
il·lusió perquè arribe el gran moment,
tants plans i idees lligades a l’any 2020, i arriba un
gran contratemps que fa que tot canvie. La vida de
molts s’ha vist truncada i hem viscut una situació que
no volem que es repetisca, és per això que aturar les
nostres festes i el nostre gran any era el més responsable
i el més segur. Al principi, teníem por, estàvem
espantades i amb una gran incertesa, però, parlant de
festa, teníem clar com imaginem la nostra capitania.
Volem gaudir d’un any fester en condicions, sense
ajornar cap d’acte, a no ser que siga per la pluja i
ens hàguem de refugiar a l’Ajuntament i improvisar
la festa allí.
Volem una Olleta amb la comparsa de gom a
gom, amb la banda encesa i els timbals demanant
festa. Poder pujar a les cadires a cantar les nostres
marxes.
Volem desfilar agafats del braç, sense distància de
seguretat. Ballar en alardos i guerrilles les coreografies
que sense assajar sorgeixen i que ens encanten.
Volem ballar junts amb la xaranga del dia 3 després
del dinar i perdre la noció del temps entre amics
i rialles.
Volem abraçar-nos a la porta de l’església quan
acaba l’ofrena, sense mascaretes, és un dels moments
més emocionants de totes les festes.
Volem el que qualsevol fester vol, els quatre dies
que brillen més que el sol, unes festes com la Marina
sap fer-les. Sabem que esperar un any valdrà la
pena perquè puguem gaudir les festes tots junts, fent
comparsa.
Continuarem fent festa, continuarem fent comparsa
i tornarem “a la marina donde reina la alegria”
amb molta més força l’any 2021.
16
SENSE MOROS NI CRISTIANS
JORDI JEREZ
Castalla 2020 17
evocant les festes 2019
JORDI JEREZ
Canvi de rumb...
Les Piules
“L’esperat 2019 cada vegada estava més a prop i les nostres il·lusions començaren
a convertir-se en realitat. Aquesta navegació no era una més qualsevol.
Ja no valia planificar un rumb imaginari de suposicions. Ara la brúixola havia
18
d’indicar el vertader Nord.”
SENSE MOROS NI CRISTIANS
U Aquest any, tampoc ens
encontrarem amb el nus de gola
el dia de la Volta. Un nus que des
del passat any és diferent. Ara és
un glop de nostàlgia que ens fa
recordar que nosaltres un any
també vam estar desbordades
d’emoció
Aquestes eren les paraules
amb les quals
volíem encetar el
nostre escrit. Plenes
d’il·lusió, alegria i
fervor. De cap manera ens podíem
imaginar que els contagis, els confinaments
i les mascaretes anaren
a substituir les ancores, les xarxes
i l’herberet.
Si alguna cosa hem aprés al llarg
d’estos mesos és el fet d’aprofitar
cada instant, cada segon, fent allò
que més ens agrada, que més ens
uneix a la gent estimada i que més
felicitat ens provoca. Per a nosaltres
les festes són tot això.
Sembla que aquesta situació no
és real, que no és possible pensar
que dia 1 de setembre no tornarem
a patir calor a les 5 de la vesprada,
ni frescor a la nit a ritme de vals.
És impossible imaginar que el dia
2 no ens sorprendrà amb moments
inesperats, d’eixos en què de sobte
t’encontres rodejat de rialles, pólvora,
música i mentireta. Què dir
del dia 3? El dia dels xiquets, millor
dit, el dia que tots els mariners
ens convertim en infants des de
la primera nota que sona després
de dinar, fins a les últimes marxes
cristianes que ressonen al carrer
Major. Aquest any, tampoc ens
encontrarem amb el nus de gola
el dia de la Volta. Un nus que des
del passat any és diferent. Ara és
un glop de nostàlgia, que ens fa recordar
que nosaltres un any també
vam estar desbordades d’emoció
a la plaça de l’Ajuntament amb la
música a l’esquena i els peus sense
tocar terra.
Ara bé, no som massa amigues
dels acomiadaments, de fet, el nostre
punt final de la capitania va
ser etern. Millor dit, va durar dies.
Ni nosaltres, ni els del nostre voltant
sabíem com concloure tot el
que havíem viscut. Era tot tan màgic...!
Per aquest motiu finalitzarem
aquestes línies com ja teníem
planificat fer-ho abans d’aquesta
“nova normalitat”. I per un instant,
ens permetem el luxe de sentir
que la situació actual no ens ha
limitat a compartir allò que amb
tanta il·lusió havíem preparat.
“I els dies anaren passant. Cada
vegada quedava menys perquè el
viatge finalitzara. Encara hui no
ens podem creure la gran sort que
vam tindre de poder gaudir tan satisfactòriament
cadascun dels instants.
Vam esprémer el temps i les
energies fins a l’últim minut. Ens
sentim molt afortunades d’haver
pogut complir el nostre somni fester.
Com bé ens hem fet a la idea,
un vaixell no està dissenyat per
estar amarrat. Ha de soltar-se per
poder seguir un nou rumb. No sabem
quin serà a partir d’ara el nostre,
però tenim clar que estarà ple
de magnífics records, problemes,
solucions i anècdotes.
Aparelladors dels vaixells, família
del port de la Constitució,
Àngel de la Rodella, coreògrafs
i ballarins del boato, fusters de
façana i d’interiors, Sol, Luisita,
Juanjo, Jordi, amics, amigues, familiars,
piulos, músics, Àlvaro i
Ana Andrea, Laura, capitans 2019
i a tota la gent que heu gaudit amb
nosaltres... GRÀCIES!”
Castalla 2020 19
les festes del 2
JORDI JEREZ
F. CERDÀ
F. CERDÀ
20
SENSE MOROS NI CRISTIANS
F. CERDÀ
019 en imatges
F. CERDÀ
JORDI JEREZ
F. CERDÀ
JORDI JEREZ
F. CERDÀ
JORDI JEREZ
Castalla 2020 21
JORDI JEREZ
24 maseros
SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAÚL FUSTER
la veu DE
la comparsa
Els Maseros en guaret
Els Maseros
Erstranya paraula tant masera, aquesta de
guaret. Fins i tot en castellà, barbecho. Per a qui no
ho sàpiga és el sistema que consisteix en deixar reposar
any sí any no un terreny agrícola empobrit per tal
que torne a adquirir fertilitat.
Al nostre entorn, els nostres avantpassats solien
alternar-ho als terrenys on sembraven cereals, com
l’alfals, la civada o el blat i així aconseguien una
bona collita, sense arriscar-se a perdre qualitat.
I així estem enguany, de repòs.
Després de 90 anys d’història, Els Maseros, i la
resta de companys a les altres comparses, deixarem
en guaret les festes, i no perquè no tinguem llavors,
ni fertilitzants, ni quadrilles, ni corbelles, llegonets,
o falçonets per a segar, veremar o collir els fruits.
Una estranya plaga mundial ha envaït les vides
de tothom i ha produït el que semblava impensable:
parar el món i canviar les perspectives davant d’allò
que és realment important: la salut.
Les circumstàncies manen, i per la salut dels festers
i festeres, per la salut de la comparsa i per la
salut de les nostres festes, ens posem en guaret. Per
tornar a brotar amb força i vitalitat i poder donar
el millor en les festes de 2021.
Tornarem a ajuntar-nos, a abraçar-nos al so dels
pasdobles i marxes, a participar en moments de celebracions
com el Mig Any, els Dinars o Sopars de
Germanor en casa i en ca la resta de comparses;
Sant Jaume; Presentació de Capitans i llibre o Exaltació.
Esperarem amb nervis els dies grans de Festes,
amb l’Olleta, les dianes o les desfilades i assaborirem
amb intensitat cada esmorzar, cada alardo i
cada colpet que compartirem amb els amics i companys
de festa. Tot unit a un fort sentiment d’amor
per allò que certament paga la pena: la vida i els
moments memorables que aquesta ens regala amb
la nostra gent.
DOLO FERNÁNDEZ
Mentrestant, enguany se’ns farà un nus en la
gola i l’estómac quan arribe setembre i no puguem
gaudir de la música, el color, la calor i l’aroma de les
nostres benvolgudes festes.
Respectarem el guaret pel bé de tots i tornarem
amb més força i ganes que mai.
Ànim a tothom
Castalla 2020 25
esperances
per al 2021
Tornarem amb força
CAPITANES MASEROS 2020-2021
SE SAP QUE LES NOSTRES FESTES PATRONALS DE MOROS I CRISTIANS
DE 2020 ESTAN CANCEL·LADES PER LA CRISI DE LA COVID-19.
FESTERS I FESTERES, CAPITANS 2020, TOTS MEREIXEM TENIR UNES
FESTES DIGNES, I RECREAR-NOS AMB TOT UN ANY DE SOMNIS I
IL·LUSIONS.
RAÚL FUSTER
Una capitania comporta un temps de
molta feina, dedicació i entrega, però
també de plaer, il·lusió i fraternitat compartida. La
societat és conscient que ara per ara, tristament, no
és possible.
Però això no ens lleva les ganes de seguir treballant
i esforçant-nos perquè les nostres Festes i
la nostra il·lusió no decaiguen. Estem segurs que
tornarem amb més força si cap.
Volem donar ànims a totes aquelles persones
que estiguen passant per moments o situacions
econòmiques o socials difícils i, sobretot, expressar
el nostre dolor i tristesa per cadascuna de les
víctimes que deixa aquesta pandèmia.
El pròxim 2021 celebrarem les Festes Majors
de Moros i Cristians, clar que sí (Déu ho vulga).
Seguim sent positius, les festes formen part de les
nostres vides, eixirem als carrers amb tota l’alegria
i colorit, la nostra música i els nostres vestits per
tornar a gaudir totes i tots junts.
26
SENSE MOROS NI CRISTIANS
L’abans i el després
d’unes festes que faran
història
Toia Castelló Carbonell
Forme part d’aquesta comparsa des de fa molt,
em considere masera. En aquest any tan especial
per a nosaltres, les capitanes Juli, Lucina i jo,
vam decidir amb moltíssima il·lusió, alegria i emoció
assumir la capitania 2020. Som tres dones sense por
per agafar la bandera, i això sí, amb el suport de les
nostres famílies.
I encara més important és la capitana major,
la Verge de la Soledat, patrona de Castalla, o com
li solem dir nosaltres les capis, amb estima: la benvolguda
Sole.
Estem carregades d’il·lusió, alegries, idees i com
no, el disseny de les vestimentes. Tot amb moltíssima
emoció compartida per les tres capitanes.
He de dir que celebràrem el Mig Any, i aquest
quedarà com una anècdota graciosa per sempre, ja
que és l’únic acte que vam poder realitzar.
Qui ens diria que se suspendrien les festes majors!
Qui ens diria que no tindríem presentació de
capitans, Sant Jaume, el pregó, l’Olleta, l’Entrada, la
Processó de la Baixada, la del Passeig, l’Ofrena, la
Pujada de la Mare de Déu…! Açò em fa pensar sobre
la quantitat dels actes que tenim a les festes, això
sí, podem en tot, per què? Perquè som castelluts i
castelludes.
I com ens pot canviar la vida després! Així ha
sigut. El després ha estat carregat de moltíssima gent
que ens ha animat. La veritat que estem tranquil·les:
si aquest any no celebrem les festes, doncs, l’any
que ve, i no passa res! Això sí, passarem a la història
com aquelles tres dones que celebrarem dos anys
consecutivament la capitania. Espere de tot cor que
així siga a l’any que ve.
Voldria agrair l’Agrupació, la directiva de la comparsa
i tota la gent que ha estat al nostre costat des
del primer moment.
Moltes gràcies, bona nit i bones festes 2020-21.
RAÚL FUSTER
Castalla 2020 27
evocant les festes 2019
RAÚL FUSTER
I així va ser...
Família Cerdà Gonzàlez
El 4 de setembre de 2018 començava per a nosaltres amb els nervis a la panxa i
una agitació poc habitual en l’últim dia de les festes. Poc habitual, clar, quan
saps que a migdia no estaràs pegant la volta en la plaça com a capità de la teua
comparsa per a l’any vinent. En un primer moment, sembla que la commoció
podrà amb tu eixe mateix dia, però ràpidament te n’adones que no és que ho
semble, sinó que així és. I ja, pràcticament des d’eixe mateix dia, comences a
28
treballar perquè la capitania vaja avant
SENSE MOROS NI CRISTIANS
U Des d’eixe moment, les
idees comencen a sentir que ja
no volen ser-ho més, sinó que
volen convertir-se en fets i coses.
Ací s’inicia un nou període
durant el qual comences a
parlar amb la gent de qui
necessites ajudaa començarà
a obrir-se constantment per
a rebre amics, directiva i
familiars que ens vénen a ajudar
Arriba el dia del descans
i —que estrany!— no
sents eixa peresa que
et porta a sobreviure al
dia de la millor manera
que pots, però res més. Per contra,
alguna cosa sents en l’ambient que
et fa entendre que enguany el bagul
dels vestits de festes no acabarà de
tancar-se del tot. Comença, aleshores,
la millor part: ens quedem
els quatre mirant-nos per a dir-nos
sense necessitat de parlar –I ara què
fem?
Enfrontar-se a un full en blanc
és sempre una tasca dura, però
il·lusionant a cada pas, sobretot per
l’interés que desperta la incertesa del
seu resultat.
Ens organitzem, ens dividim les
tasques i fixem terminis per a portar
a terme les accions assignades a cadascú.
Passen els dies i tornem a les
nostres rutines, però sense perdre
de vista l’objectiu fester.
La primera cita important té lloc
al Mig Any i aquesta ocasiona les
primeres presses —que innocents,
créiem que no ens donava temps
a acabar de cosir les bandes; si
haguérem sabut el que ens vindria
al damunt més tard...—. Des d’eixe
moment, les idees comencen a sentir
que ja no volen ser-ho més, sinó que
volen convertir-se en fets i coses. Ací
s’inicia un nou període durant el qual
comences a parlar amb la gent de
qui necessites ajuda; a poc a poc, la
porta del garatge de casa començarà
a obrir-se constantment per a rebre
amics, directiva i familiars que ens
vénen a ajudar. Què haguera sigut
de tot açò sense la companyia i l’ajut
de totes aquestes persones?
A la fi, després de tots els diversos
actes que la situació comporta,
arribem a l’hora de la veritat. A cert
punt, ho deixem estar tot i decidim
que el que s’havia de fer, o bé ja està
fet, o bé que siga el que la sort vulga.
Ja és la nit de l’Olleta, esperem a la
comparsa i a la música a la porta de
casa per a anar a sopar. No hi ha pas
enrere, només cal deixar-se portar.
Els dies de festes van suposar
per a nosaltres la culminació d’un
sentiment que va començar un
any abans, que a poc a poc va anar
construint-se a través del contacte
amb les persones que ens han acompanyat
i que va acabar per revelar-se
amb els actes com a escenari i les
emocions com a mitjà.
De tot cor.
Família Cerdà Gonzàlez
Castalla 2020 29
les festes del 2
F. CERDÀ
RAÚL FUSTER
RAÚL FUSTER
019 en imatges
RAÚL FUSTER
RAÚL FUSTER
F. CERDÀ RAÚL FUSTER
F. CERDÀ
F. CERDÀ
32
SENSE MOROS NI CRISTIANS
F. CERDÀ
Castalla 2020 33
pirates
34
SENSE MOROS NI CRISTIANS
PERE GARRIGÓS
la veu DE
la comparsa
Enguany continua brillant el Sol
Comparsa pirates
Enguany, continua brillant el Sol, ara més
que mai. Encara que no celebrem les festes continuen
sent especials, rememorant històries, anècdotes, tradicions,
menjars típics d’aquests dies i escoltant música
festera en tot moment.
Enguany no podem eixir a desfilar i la comparsa
romandrà tancada. No hi haurà dianes, ni alardos,
processons ni desfiles als carrers del poble, però setembre
continuarà amaneixent radiant, ple de música
i color; el missatge etern continua sent el mateix:
Festa i Germanor, encara que aquesta vegada
siga amb distància de seguretat, gel hidroalcohòlic i
mascareta ben col·locada.
Els Pirates decidim quedar-nos a casa, respectar
les normes, i pareix mentida que nosaltres ho diguem,
però després d’unes quantes setmanes a casa,
sembla que és el millor.
La tristor ens envolta, i encara que les esquadres
ens puguem reunir amb les mesures de seguretat
pertinents, no serà el mateix que tots aquests anys
passats. La bandera aquesta vegada no podrà sortir
de casa i el vaixell pirata no solcarà les aigües i quedarà
amarrat a port un any més, a l’espera de què el
pròxim any puga sortir amb força i seguretat.
Tant de bo siga breu aquest nou viatge que estem
fent i altra volta els pirates tornem a ballar; a
asseure’s al lloc de sempre; a cantar fins que ens
quedem afònics; a desfilar; a disparar en les guerrilles;
a compartir, estimar i fer festa.
Tornaran els boatos, l’Entrada, el Passeig,
l’Ofrena i la Pujà; el color vermell, el negre i el
blanc; el cinturó de calavera i el mocador al cap.
Tornarem amb més ganes, fent ressonar les paraules
festa i germanor, que pareix que ara cobren
més significat que mai.
Perquè unes festes sense germanor, no són festes.
Enguany continua brillant el Sol i ara més que
mai. Encara que no siga d’igual manera, però sempre
amb les mateixes ganes.
Castalla 2020 35
esperances
per al 2021
Per al 2021, desitgem
festes plenes
Eloy Bordera i Gabi Pérez. Capitania Pirates 2020
A
les 10:00 h del matí
del dia 2 de setembre
del 2019, acudíem al
primer esmorzar de
les festes sense imaginar-nos
com acabaria el dia. Els
primers comentaris de “demà és
el sorteig de capitans” començaven
a escoltar-se, i el “mare com
ens toque!” ens feia que anàrem
pegant-li voltetes al cap de manera
inconscient. Després de dinar i
fer-nos uns quants, anàvem envalentint-nos
i visualitzant una idea
que anava coent-se tot el dia entre
riures i balls.
Ja en el berenar i després de
donar-li la tabarra al president
tota la vesprada, ens va encaminar
cap a l’oficina on ens va dir que si
ho déiem seriosament —a vegades
no ho pareixia— havíem de firmar
la candidatura, i allà que vam anar.
El dia 4 de matí vam pegar la
Volta i vam viure un dia increïble.
D’aquesta manera vam tancar les
festes 2019 amb la il·lusió de preparar
les del 2020 d’una manera
especial.
Qui anava a dir-nos el dia del
Mig Any tot el que ens vendria damunt.
Un Mig Any on ho vam passar
genial, però que ara sabem que
ho vam poder celebrar pels pèls.
La maleïda Covid ens ha llevat
les festes del 2020, però tot i això,
no ens ha llevat la il·lusió per al
2021. Per sort, quant a preparatius
podem dir que pràcticament no
ATENEA DURÀ
ens ha afectat, ja que teníem planejat avançar tots els temes a
partir d’abril.
Esperem i desitgem que, el 2021, tots i totes puguem celebrar
les festes com sempre, sense restriccions: unes festes plenes. Això
voldrà dir que hem vençut al virus i tindrem doble motiu de celebració.
36
SENSE MOROS NI CRISTIANS
Castalla 2020
PERE GARRIGÓS
37
evocant les festes 2019
Tornarem
esquadra tempesta
Qui ens ho havia de dir? Ací estem, preparant un article per a la revista
digital d’unes festes, les de 2020, de les que només hem pogut gaudir del
Mig Any. Un Mig Any en què celebràvem que faltaven sis mesos per a festes
entre la ingenuïtat i la ignorància del que ens venia, sense sospitar que
no seria així i que a hores d’ara, no sabríem quan tindríem el pròxim acte
38
fester ni en quines condicions.
SENSE MOROS NI CRISTIANS
U
“Gotes d’aigua per veure-hi clar,
no existeix Goliat que vença un ésser positiu.
Tot llueix al món quan somrius.
Tornarem a sentir-nos vius.”
Tornarem a caure’- Andreu Valor
PERE GARRIGÓS
L’any passat va ser un any
molt especial per a nosaltres,
l’esquadra Tempesta,
ja que vam tindre la sort
d’ostentar la Capitania dels
Pirates 2019. Els moments viscuts i els
records són tan recents, tan intensos
i tan bonics que, inevitablement, el
nostre pensament durant aquest confinament
ha estat en molts moments
en el lloc i al costat de tots aquells que
enguany ocupen càrrecs festers. Les
il·lusions i les expectatives, els plans
i els preparatius de tots els festers,
però sobretot dels Capitans, són tan
nombrosos que s’estenen de setembre
a setembre i enguany, de colp
tots s’han vist frenats en sec. Per això
voldríem dirigir-nos a ells i enviar-los
a tots i totes molts ànims, esperances
i bons desitjos perquè tot puga tornar
a la normalitat i que prompte puguen
complir aquest somni i celebrar les
festes com sempre ho hem fet.
Està clar que la prioritat a la vida
és la salut i més en aquests moments,
per això era inevitable l’ajornament
de celebracions i actes festius. Així i
tot, no hem d’oblidar que les emocions
són una part fonamental de
la vida humana i els dies de festes
són uns dels dies més emotius de
l’any: el bon rotllo, la companyonia,
la nostàlgia, l’alegria... i la manera en
què els nostres sentits es desperten
amb el sabor dels menjarets a la
comparsa i la dolçor de la mentireta;
amb l’oloreta de la pólvora i les flors;
amb el so de les bandes de música
i els trons; amb els colors i les tex-
tures dels vestits i els complements
festers caminant colze a colze amb
les nostres companyes d’esquadra.
Però tot això ho tornarem a sentir i
ho tornarem a viure. Les pròximes
festes les apreciarem encara més
perquè ens hem adonat de com som
d’afortunats per poder-les celebrar.
Aquest setembre serà un parèntesi
en el qual haurem de conformarnos
amb fer memòria i tirar dels
records de festes passades. Eixos
records ens dibuixaran un somriure
a la cara i ens ajudaran a superar
aquests dies grisos. I tornarem, i
ho farem amb més ganes que mai,
seguirem emocionant-nos i estem
segurs que les pròximes festes seran,
com sempre, màgiques i inoblidables.
Castalla 2020 39
les festes del 2
PERE GARRIGÓS
PERE GARRIGÓS
PERE GARRI
40
SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAÚL FUSTER
019 en imatges
RAÚL FUSTER
RAÚL FUSTER
PERE GARRIGÓS
RRIGÓS
PERE GARRIGÓS
Castalla 2020 41
PERE GARRIGÓS
RAÚL FUSTER
PERE GARRIGÓS
44cristians
SENSE MOROS NI CRISTIANS
PASQUAL BORDERA
la veu DE
la comparsa
Una oportunitat d’or per a
repensar i reorganitzar coses
Comparsa Cristians
Era octubre de 2019 quan va tindre lloc a
la comparsa Cristians l’Assemblea per a la renovació
de la Junta Directiva. Dues persones concorrien al
càrrec de la presidència, amb totes les il·lusions del
món per tal de guanyar i aplegar a poder fer coses per
aquesta comparseta que tant estimem. L’Assemblea
va decidir que la presidenta fora Alícia i ella es va
rodejar tant de gent de la seua esquadra, com d’altres
esquadres. Ens vam posar a treballar de seguida.
En aquell moment encara no sabíem el que ens
venia damunt. Vam començar a organitzar-nos per a
portar endavant el tema de la loteria de Nadal i del
Niño, vam aprofitar el mes de febrer per a fer una
neteja a fons en la cuina de la comparsa… Estàvem
d’allò més il·lusionats preparant també el Mig Any
Fester que s’apropava a marxes forçades, encara
que l’ombra d’un virus començava a no deixar-nos
actuar tan tranquils.
Malgrat les advertències, molts de nosaltres no
acabàvem de creure’ns que ens podrien tancar en
casa com als nostres veïns italians: “Si és una simple
grip”. “No serà per a tant”. “Doncs, diuen que tots
ho hem de passar”, i un llarg etcètera de frases semblants
es repetien en totes les converses d’aquells
dies.
Però en contra del que molts pensàvem sí que
ens van tancar a casa. I no, no sembla que siga una
simple grip. La primera quinzena de l’estat d’alarma
tot el món s’ho va pillar amb molt d’entusiasme i no
paraven de compartir-se vídeos de gent vestida de
festera, ballant les banderes en casa, desfilant des de
casa. Pense que tots egoistament vam pensar: “què
sort que les nostres festes són en setembre i ja estarà
tot bé per a celebrar-les”.
A poc a poc vam anar veient com els estats
d’alarma se succeïen i els ànims festers anaven decaient
amb cada un dels anuncis d’ajornaments festers,
que finalment s’han convertit en suspensions
fins a l’any que ve.
I en la mateixa tessitura que els nostres veïns ens
hem vist quan també s’ha decidit suspendre les festes
2020 a Castalla. Tot això suposa l’ajornament
dels càrrecs festers i l’anul·lació dels contractes signats
amb bandes de música, cambrers, cuiners en
el nostre cas —càterings en altres casos—. Molts
serveis dels suprimits són de fora del poble, però
pensem també en tots els proveïdors locals que no
rebran els nostres encàrrecs: forners, carnissers,
pescaters, proveïdors de begudes. Fins i tot modistes,
perruqueres i maquilladores, entre altres. La veritat
és que les festes són una roda que meneja molts
fils i alimenta moltes famílies. Hem de lamentar que
enguany aquesta roda s’haja detingut a causa del
Covid-19.
Per descomptat la salut sempre ha de ser el primer
i en aquesta nova normalitat no sembla que les
aglomeracions de festes tinguen cabuda, però pensem
que quan arribe Sant Jaume o la Nit de l’Olleta
o el dia de l’Entrada no podrem evitar deixar caure
unes llagrimetes. No serà el mateix passar per unes
no-festes quan l’estat d’alarma ens impedia celebrar-les
i inclús eixir al carrer, que passar per unes
no-festes instal·lats en la nova normalitat.
També cal destacar que la no celebració de les
festes no significa que les despeses de les comparses
siguen zero. Ens trobem en una situació realment
rara en la que no celebrarem festes, però els festers
sí haurem de fer front a unes despeses de manteniment
de les comparses, així que haurem d’estar a
l’altura per a col·laborar en tot el que siga necessari.
Tal volta aquesta siga una oportunitat d’or per a
repensar i reorganitzar coses.
Desitgem sincerament que tots els estudis per
trobar la tan necessària vacuna siguen un èxit més
prompte que tard i que d’ací a poc temps puguem
tornar a dir allò de “bones Festes”. Tant de bo serà
que puguem dir “bones festes 2021”.
Castalla 2020 45
’
crOnica de
la comparsa cristians
Ara, tot queda reservat a
l’ambient i l’originalitat
de cada esquadra
Les festes de 2019 acabaren d’allò més bé. Vam tindre una capitania que
mostrava la joventut dinàmica i actual de la Comparsa. El dia 4 ‘les Viscayes’
ens van sorprendre a tots en la Volta, i els Cristians, com sempre fem, les
vam acompanyar i aplaudir per la seua iniciativa. L’any fester corria el seu
ritme habitual. La nit de Cap d’Any tots ens vam desitjar felicitat per al
2020; els Reis ens van deixar sorpreses i il·lusions per a grans i xiquets; les
capitanes i la directiva van fer públic a meitat febrer el nomenament del
càrrec de l’àngel de la rodella que va recaure en la xiqueta Berta Mora Marco.
José Tomás Marco Rico
Cronista Comparsa Cristians
Però una ombra començava a moure’s des
de l’Orient i avançava cap a Itàlia amb notícies
d’un virus no massa bo. Tot i això
estàvem confiats que al nostre poblet no aplegaria
res del que s’anunciava.
Aplegava la data del Mig Any Fester i el concert
de la banda de música obria boca per als actes
del cap de setmana. Tot anava vent en popa, encara
que les notícies continuaven no pintant gens de bé.
Nosaltres erre que erre i pensant que al poblet no
46
SENSE MOROS NI CRISTIANS
passaria res. La jornada festera del dissabte va ser
bona i com sempre amb bon ambient: el dinar, el
cafenet, la xerradeta, la desfilada, la missa, la tornada
a l’Ajuntament amb la ballada de banderes i
de nou a la Comparsa per al sopar. Alegria, risses,
glops de colp... Després de presentar al nou àngel de
la rodella, va començar, enmig del fred, la cercavila
que té lloc mentre es prepara l’escenari de la xarangueta.
Va ser una nit espectacular plena de rialles i
barbaritats, on no importa l’edat que tinguem per-
L’AMBAIXADA DE LES ERES: Un dels ambaixadors, assistit per les seues ‘ajudants de camp’. L’estafeta de l’altre bàndol,
a cavall, espera la resposta. (Captura de vídeo).
què l’important és passar-ho d’allò més bé. I en això
som els números u.
La setmana no pintava gens de bé i ja va saltar
la llebre: Estat d’Alarma per a la nació, nyas coca!!!
El món es va parar tros a tros en l’àmbit social, laboral,
econòmic, cultural, intel·lectual i espiritual.
El bitxo anomenat coronavirus sí que va aplegar i
la cosa era molt seriosa: confinats!!!
Uns ho pillen de broma; altres amb por, i altres
no saben realment que és el que passa. Rodes de
U
Va ser una nit
espectacular plena de
rialles i barbaritats, on no importa
l’edat que tinguem perquè
l’important és passar-ho d’allò
més bé
Castalla 2020 47
L’AMBAIXADA DE LES ERES: Captura de pantalla del vídeo de la representació, amb els dos personatges principals.
(Captura de vídeo)
premsa i intervencions a la televisió dels dirigents
polítics. En l’àmbit social i festiu comença la barreja
de suspensions d’actes: es mescla la festa, la religió,
la política. Actes de Setmana Santa cancel·lats;
Agrupacions de Comparses i
Ajuntaments reunits per de-
U
cidir al voltant de les Festes
Majors dels pobles i, com una
espècie de mascletà dia a dia,
s’anunciava la supressió de
moltes festes i actes per tot
arreu. Les primeres de la contornada
van ser les d’Onil,
després les d’Ibi. I ja sabem:
“cuando veas las barbas de tu
vecino quemar, pon las tuyas a
remojar”. I així va ser: el 2020
no veuria ni les nostres Festes
Majors ni la Vaca ni les Danses.
Crec que a ningú el va sorprendre
massa, ja que tots ho
sentíem caure i era com si anàrem fent-nos a la idea.
El que sí hem de ressaltar del temps de confinament
és l’originalitat dels vídeos que van recorre totes les
xarxes socials:
48
SENSE MOROS NI CRISTIANS
En l’àmbit social
i festiu comença
la barreja de suspensions
d’actes: es mescla la festa,
la religió, la política. I, com
una espècie de mascletà
dia a dia, s’anunciava la
supressió de moltes festes i
actes per tot arreu
• Destaquem el de l’esquadra Creïlles al Pilot
pujades en foto damunt d’una aspiradora recorrent
al so de música festera diferents estances de la casa.
• L’Òscar, sense dubte, se l’emporta
L’Ambaixada de les Eres, on
Enrique i la benvolguda Lulú
van saber traure el millor d’ells
per a fer-nos riure.
• I a escala institucional
destaquem el vídeo-resum de
la Comparsa: Festes 2019.
La veritat és que poc més
ens queda per contar i recordar.
Ara ja podem ajuntar-nos
amb mascareta per mig i respectant
la distància pertinent;
podem fer algun cafenet, soparet
i alguna xerradeta. Però tot
això queda reservat a l’ambient
i l’originalitat de cada esquadra.
Les coses han canviat, i si
cada any tancàvem la crònica
amb la típica frase “desitgem que passeu unes bones
festes”, enguany no tindria sentit. Així que tancaré
amb:
A L’ANY QUE VE, MÉS I MILLOR!!!!
esperances
per al 2021
Un mensaje de esperanza,
ilusión y solidaridad
capitanía Cristianos 2020
ABATIMIENTO, FRUSTRACIÓN
Y RESIGNACIÓN fueron los
primeros sentimientos que hicieron
presa en nuestros MALTRECHOS
ÁNIMOS. Era nuestra reacción
sorprendida y preocupada ante las
noticias que nos llegaban y que
informaban de la SUSPENSIÓN
de nuestras Fiestas Mayores de
MOROS Y CRISTIANOS para este
año 2020.
CAPA I ESPASA
BUTLLETÍ DE LA COMPARSA CRISTIANS
NÚMERO 59 / ABRIL DE 2020. CASTALLA
Hola a todos y a todas. Somos tres
hermanas, Mari, Dolo y Consue,
con una fuerte vinculación al mundo
de nuestras fiestas desde muy jóvenes. Contamos
con distintos historiales festeros en diferentes
comparsas. Desde edades muy tempranas hemos
participado como comparsistas de a pie, disfrutando,
viviendo y ostentando con orgullo, ese enorme
honor que constituye participar en nuestras Fiestas
Mayores.
Por primera vez en la historia de nuestra ciudad
hemos visto como se suspendían unas Fiestas
debido a una crisis sanitaria sin precedentes. Hasta
poco antes del 14 de marzo, imaginábamos, para
lo que restaba de todo el año 2020, el acontecer de
unos eventos y acontecimientos festeros espectaculares
e ilusionantes. Además, con el motivo añadido
de contar con la enorme responsabilidad de
representar a la Comparsa de Cristians, ni más ni
menos, que en la Capitanía del año 2020.
MIG ANY 2020
FOTO RAMON GALVAÑ
Portada de l’edició del Mig Any de CAPA I ESPASA.
Aún teniendo en cuenta la decepción que ha
supuesto la cancelación de las fiestas de este año,
sí que pudimos realizar una primera toma de contacto
festera con la celebración del Mig Any Fester
pocos días antes de la declaración del estado de
alarma. Fue espectacular y maravilloso. Un preludio
emocionante e intenso, que anticipaba todo lo
que estaba por venir.
Pensamos que toda la familia festera, incluidos
nuestros compañeros y compañeras del resto de
Castalla 2020 49
capitanías, estarán viviendo una situación parecida
mezcla de resignación e incredulidad. Trajes, boatos,
músicos, adornos, banderas y todo el esfuerzo
material y humano que supone el desempeño de una
Capitanía festera tendrán que esperar unos meses,
con la vista puesta en el año 2021. Esperamos que,
para ese momento, podamos entonar el va de bo, y
que ya nada nos aparte de llevar a la práctica este
ilusionante proyecto festero.
No obstante, pensamos que una situación como
ésta también tiene el poder de poner a prueba las
iniciativas y las ilusiones que están depositadas en
nuestras fiestas, ya que, dentro de todas nosotras,
pervive con mayor intensidad, si cabe, ese sentimiento
y las ganas de que todo pasará pronto y que
la normalidad se instaurará de nuevo, volviendo a
salir a la calle para celebrar todo aquello que llevamos
en nuestro interior: ilusión, pasión, ganas
de divertirnos y de compartir nuestra alegría con
familiares y amigos. Y por supuesto que nuestros
queridos padres y familiares puedan ver culminadas
sus ilusiones de ver a sus tres hijas desfilar al frente
de la Capitania dels Cristians 2020.
Deseamos que nuestras lágrimas de tristeza de
hoy se transformen el próximo año en lágrimas de
alegría; que el desánimo presente, se convierta en
ilusionante disfrute; que las calles de nuestra ciudad
de Castalla rebosen en las fiestas del próximo
año de espectadores y de festeros para recuperar el
esplendor de siempre. Esperamos que pronto se encuentre
el remedio medicinal que proteja la salud de
todos, permitiendo recuperar la proximidad física
entre las personas en sus distintas manifestaciones
de amistad y de confraternización sentimental.
50
SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAMÓN GALVAÑ
RAMÓN GALVAÑ
Sin duda, este es el momento de aprovechar la
oportunidad para mandar al pueblo de Castalla,
además de nuestro más efusivo saludo, un mensaje
de esperanza, de ilusión y de amistad en el convencimiento
que volveremos a estar todos juntos celebrando
nuestras festividades.
No quisiéramos concluir, sin una declaración de
solidaridad, de apoyo y de condolencia hacia todas
las víctimas de la pandemia de la COVID-19, así
como a sus familiares. Somos conscientes del gran
golpe recibido en nuestra sociedad, al contemplar
como más de 27000 personas han perecido durante
esta crisis sanitaria de forma totalmente inesperada
y sorpresiva. Vaya nuestro recuerdo y respeto para
ellos.
Paisanos, amigos, familiares, festeros, tened por
seguro que pronto nos volveremos a ver y encontrar.
Además, tendremos la necesidad de descolgar
y sacar de nuestros armarios todos nuestros atuendos
e indumentaria festera para hacer realidad el
sueño maravilloso de nuestras Fiestas de Moros y
Cristianos.
Muchísimas Gracias.
Castalla, junio de 2020.
Castalla 2020 51
evocant les festes 2019
L’esclat de tantes emocions
Les Pipes Pelaes
Per entendre la capitania dels Cristians de l’any 2019 ens hem de remuntar a la infantesa, a
l’època en què totes nosaltres érem ben petites i els nostres pares i mares ens introduïren
a la comparsa, pràcticament des del moment de nàixer. Amb el pas del temps la nostra unió
ha anat consolidant-se i, encara que durant alguns períodes de la nostra adolescència vam
conformar esquadres diferents, som Pipes Pelaes des de fa una dècada aproximadament. En
conseqüència, podem afirmar que som cristianes per la tradició familiar i a més a més, estem
52
segures de què tenim molts avantpassats en comú.
SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAÚL FUSTER
U “Demà
peguem la Volta” o
“Capitania 2019 Pipes
Pelaes” eren les frases
que repetíem entre
ballets i rialles. No
obstant això, aquest
mateix dia de l’any 2018
la broma es va convertir
en realitat
Per entendre la capitania dels Cristians de l’any
2019 ens hem de remuntar a la infantesa, a
l’època en què totes nosaltres érem ben petites
i els nostres pares i mares ens introduïren
a la comparsa, pràcticament des del moment
de nàixer. Amb el pas del temps la nostra unió ha anat
consolidant-se i, encara que durant alguns períodes
de la nostra adolescència vam conformar esquadres
diferents, som Pipes Pelaes des de fa una dècada aproximadament.
En conseqüència, podem afirmar que som
cristianes per la tradició familiar i a més a més, estem
segures de què tenim molts avantpassats en comú.
Des de feia tres o quatre anys, el dia 3 de setembre
sempre bromejàvem amb el fet que prompte seríem
capitanes. Això sí, sempre amb l’esperança de què una
altra esquadra o família es fera avant a l’últim moment.
Nosaltres teníem molta il·lusió per ostentar una capitania,
però ens ho imaginàvem en un futur més llunyà pel
fet de ser molt joves i no tenir les millors circumstàncies
ni econòmiques ni laborals. Demà peguem la Volta o Capitania
2019 Pipes Pelaes eren les frases que repetíem
entre ballets i rialles. No obstant això, aquest mateix dia
de l’any 2018 la broma es va convertir en realitat.
Va ser durant l’acte de Diana del dia 4 de Setembre,
on només van acudir quatre de les integrants de
l’esquadra —fet que confirma la gran improvisació
d’aquesta capitania—, quan van començar les nostres
sospites. Però va ser uns minuts abans de l’esmorzar
Castalla 2020 53
RAÚL FUSTER
quan el president ens va comunicar que no hi havia
capitans i que nosaltres érem les candidates perfectes.
En aquell moment els telèfons i timbres de les cases
van començar a sonar desesperadament per convocar
una reunió d’urgència que es va dur a terme al carrer
de darrere de la comparsa entre dos cotxes. Després
d’uns moments de tensió, incertesa i nervis ens vam fer
avant entre una barreja de plors i alegria.
La nostra presentació com a capitanes de l’any 2019
fou tan inesperada com poc planejada fins al punt de
no ser conscients del càrrec que ostentàvem fins al
moment en què es van obrir les portes de la Casa del
Fester. Quan vam veure a tothom esperant la nostra
eixida i vam sentir el primer tro de l’arcabús, vam pensar:
sí, aquest any serà especial per a nosaltres!
Els mesos posteriors van estar plens d’organització
i preparatius. Reunió rere reunió vam anar donant-li
forma a la que seria la nostra capitania. El suport d’altres
esquadres que ja havien sigut capitanes ens va ser molt
valuós, així com l’ajuda de les nostres famílies que van
estar amb nosaltres en tot moment. A poc a poc ens
vam adonar de la responsabilitat i el treball en equip
que comporta una capitania. Ens vam haver d’organitzar
molt, ja que no totes les components residien al poble i
tampoc coincidíem els nostres horaris ni disponibilitat
en general.
54
SENSE MOROS NI CRISTIANS
Cal destacar l’ajuda de la nostra comparsa, perquè
ens hem sentit molt acompanyades i recolzades. Vam
poder disposar d’una part del local dels Cristians per tal
d’utilitzar-la com a seu de la capitania. Aquest fet va fer
que tots els membres de la comparsa estiguérem més
units, ja que vam passar la major part del temps tots
junts, inclòs mentre ens preparàvem per a cada acte.
Una altra de les característiques va ser que tot ho
vam organitzar d’una manera molt personal, ja que vam
ser nosaltres qui vam dissenyar una bona quantitat de
detalls de la nostra capitania. Per exemple vam crear
els gira-sols que ens van acompanyar durant la nit de
l’Olleta. Van ser moltes les vegades que ens vam reunir
per retallar i unir tots els pètals que repartiríem en els
moments d’eufòria aquella nit. Alguns dels detalls dels
vestits i del boato van ser idea nostra, i també ens vam
organitzar per fer entre totes algunes funcions com la
de perruqueres abans de cada acte.
La capitania del 2019 ha sigut per a nosaltres molt
especial. D’una banda, hem gaudit al màxim de cada
moment, molt unides entre nosaltres i també amb
la nostra comparsa. Podem afirmar que tot el treball
val la pena i que ser capitanes ha estat un regal per a
nosaltres. D’altra banda, a partir d’aquesta experiència
hem viscut un punt d’inflexió en l’àmbit de l’esquadra.
Ara estem molt més unides, confiem més les unes en
U és la barreja
d’aquests moments tan
sentimentals, juntament
amb d’altres d’alegria i
eufòria, el que conforma
els nostres records
les altres i hem creat multitud de records que
revivim cada vegada que ens ajuntem.
La primera vegada que els nostres familiars
ens van veure a totes juntes i vestides amb els trages
de gala fou increïble: a la porta de la comparsa
i entre plors i llàgrimes ens acompanyaven al
començament de l’Entrada. Aquest dia va suposar
l’esclat de tantes emocions que havíem guardat al
llarg de l’any. Amb la música darrere de nosaltres,
sonant ben fort i seguint-nos allà on anàrem.
Tots i cadascun dels actes van ser especials per a
nosaltres però sobretot volem destacar l’arribada
a l’Església el dia de l’Ofrena. Aquest moment fou
únic, ens vam sentir immensament emparades
per part de tota la comparsa. Al cap i a la fi, és
la barreja d’aquests moments tan sentimentals,
juntament amb d’altres d’alegria i eufòria, el que
conforma els nostres records. Així mateix, com
oblidar les túniques antigues que vam trobar al
terrat de la comparsa! Estaven totes velles i amb
molta pols, però vam acabar posant-nos-les, fent
honor als nostres avantpassats.
Per finalitzar, ostentar la capitania 2019 ha
estat una experiència meravellosa i esperem
que puguem repetir-la altra vegada. No volem
acomiadar-nos sense fer referència al famós
coronavirus que tants imprevistos ens ha causat.
Hem hagut d’ajornar totes les reunions i quedades
que teníem previstes per veure el vídeo final
de la capitania així com seguir recordant tot allò
amb les famílies i persones volgudes. Encara que
aquest impediment no ha sigut suficient per no
mantenir-nos en contacte, esperem seguir gaudint
prompte. Aquest any 2020 no celebrarem les
nostres Festes, però esperarem amb el doble de
ganes les vinents.
Castalla 2020 55
les festes del 2
RAMÓN GALVAÑ
RAMÓN GALVAÑ
ARXIU COMPARSA CRISTIANS
56
SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAÚL FUSTER
019 en imatges
RAÚL FUSTER
RAÚL FUSTER
F. CERDÀ
RAMÓN GALVAÑ
RAÚL FUSTER
RAÚL FUSTER
Castalla 2020 57
CASTALLA INFO
60 moros grocs
SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAÚL FUSTER
la veu DE
la comparsa
Tornarem amb més força
Comparsa dels Moros grocs
I va arribar 2020, l’any que anava a suposar un canvi de directiva,
l’any que anàvem a tenir un alcalde de festes groguet, i en què
A l’Inem Anirhem, els nostres capitans, gaudirien del seu any i amb ells
tots nosaltres. Un any que per a molts dels nostres protagonistes quedaria
gravat als seus records i que per desgràcia, no podran gaudir-ho.
Les circumstàncies manen i no podrà ser enguany. No ens queda
altra que esperar amb més ganes les properes festes.
Així i tot, la gent de la directiva de la nostra comparsa no s’ha
quedat de braços creuats. Per endolcir un poquet més aquests temps,
s’està preparant la creació d’una web amb continguts relacionats amb
la festa i la nostra Comparsa. Esperem que servisca per perquè passe
millor aquest malson. D’ací a poc temps es posarà en marxa i servirà
per a unir-nos més encara en aquests moments d’incertesa.
Com ens han fet veure els nostres capitans, si ells estan preparats
per a l’any vinent, nosaltres, els festers de a peu, no ens queda altra
que fer el mateix…
Tornarem i gaudirem de la nostra festa. I amb més força. De segur.
Castalla 2020 61
esperances
per al 2021
Qui ens ho anava a dir
aquell 7 de març!
Al-Inem Anirehm, Capitania 20/21
Què podem dir nosaltres sobre el CÀRREC DE CAPITANS? realment poca novetat
podíem aportar des que vam PEGAR LA VOLTA; de fet tot eren consells i així ho
esperàvem fins a festes. Anava a ser EL MILLOR ANY que passaríem i ningú ens
enganyava.
Van passar els mesos fent esmorzarets,
reunions, dinars i sopars, però sempre
amb el punt de mira apuntant a festes,
eixe era el final de tot allò, el moment en què estrenaríem
trages i boatos, en el que gaudiríem del local
i dels actes. Però, mentrestant ens quedaven molts
actes per davant i amb molta il·lusió vam aplegar
al mig any.
Però quina relació té tot açò amb la COVID-19?
Bé, si mirem cap arrere i tornem a l’inici dels mesos
de confinament, el record més recurrent és l’última
volta que vam tindre festa i pràcticament l’última
volta que ho passàrem bé rodejats de gent. Això va
ser en Mig Any, un dia en el qual començaven les
festes de 2020, però que, realment, va ser el punt
final d’un any fester més curt que mai.
Per a nosaltres va ser el primer acte en el
qual tots ens vam poder ajuntar com a capitans
i l’agafàrem amb moltes ganes. Vam estar tota la
setmana recordant anècdotes i fets que vam passar
aquell dia, però just una setmana després tot
es va paralitzar i el que no imaginàvem ja estava
damunt. Al principi pensàvem que era una cosa
transitòria, unes dues setmanes que no portarien
res més que una anècdota, però amb cada pròrroga
de l’estat d’alarma es complicava tot i van
començar a aparéixer les primeres cancel·lacions
i ajornaments de festes. Al nostre grup de Whatsapp
comentàvem com de lluny quedava setembre i
aleshores va aplegar el comunicat que ningú volia:
Les festes 2020, cancel·lades.
Clar, imagineu-vos com se sent un capità en
veure això, en eixe moment el cap comença a pegar-li
voltes a tot el que suposa la cancel·lació i
vols traure-li la part bona: més temps per a preparar
la capitania o potser puguem estalviar una
miqueta més. Tot això potser és veritat, però realment
no ens ho vam agafar tan malament. Eixe dia
tinguérem videoconferència tots junts i parlàrem
del tema. En el moment que ens vam veure les cares
ens vam tranquil·litzar. A més, després d’haver
estat esperant cinc anys, què més donava esperar
un anyet més?
A partir d’eixe dia els consells van passar a ser
ànims i potser no és el que haguérem imaginat mai,
però ens van donar molta força per a seguir treballant
de cara al 2021. D’eixa reunió van eixir idees
i formes d’animar la situació a les xarxes amb vídeos
i fotografies. Perquè hem de ser sincers: nosaltres
no som els afectats d’aquesta situació, de
fet tenim molta sort de poder mantenir la il·lusió
per ser capitans.
Després de tot açò, si tornem a plantejar què
podríem dir nosaltres del càrrec de capitans la
cosa canvia, perquè potser no hem viscut encara el
que significa gaudir les festes des del càrrec. Però
hem viscut una experiència inèdita, i és què tenim
per davant un altre any de preparatius, més mesos
62
SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAÚL FUSTER
per a preparar el cos i una segona part de noves
celebracions.
El dia de hui estem imaginant-nos les festes i ho
estem fent des d’una perspectiva excepcional, perquè
sabem que tot el poble s’ha quedat sense festes
i sabem que potser les festes del 2021 siguen les que
aplegaran en més força. La il·lusió i les ganes de dos
anys s’hauran de concentrar en un, i això a Castalla,
i especialment a la nostra esquadra, pot tindre conseqüències
explosives. Sabem que la nostra gent ens
donarà suport i que serà un any difícil d’oblidar. I és
que si anàvem a ser uns capitans més, ara entrarem
dins del grup d’aquells que van haver d’ostentar el
càrrec l’any de la pandèmia.
Penseu que les festes ens regalen moments de
tota classe i que enguany els dies assenyalats ho
passarem malament. Però, hem d’assumir que
l’optimisme que ens queda l’hem de focalitzar en les
pròximes festes, eixes que seguiran sent les millors
festes del món.
U I és que si
anàvem a ser uns capitans
més, ara entrarem dins
del grup d’aquells que van
haver d’ostentar el càrrec
l’any de la pandèmia
Castalla 2020 63
evocant les festes 2019
“Ser capitana és el màxim
a què es pot aspirar”
Esquadra Odalisques
Després d’esperar durant dos anys, van arribar eixos quatre dies que
són tan importants per als festers i festeres i, sobretot, per als capitans
i capitanes de cada comparsa.
Ens imaginàvem que serien molt especials, però ens vam quedar curtes.
No hi ha paraules que expressen totes les sensacions que se senten, en
conjunt i en cada acte.
64
SENSE MOROS NI CRISTIANS
U Ho hem
passat molt bé i ens
queda la satis facció
d’haver complit
i superat una
assignatura que, com
esquadra, pensàvem
que teníem pendent
amb la festa
RAÚL FUSTER
Cadascun ha sigut diferent però tots han
valgut la pena, incloent-hi les matinades
per a anar a pintar-nos i les poques hores
dormides.
Pensem que ser capità o capitana de
la comparsa és el màxim a què es pot aspirar i que,
si és possible, hauria de ser experimentat per tots i
totes als qui els agrada la festa.
Hem viscut aquests dies d’una manera molt
intensa. Els actes se succeïen molt ràpidament i
sempre anàvem corrent per a estar preparades
quan vingueren per nosaltres, però no importava;
això també formava part de la capitania.
Ho hem passat molt bé i ens queda la satisfacció
d’haver complit i superat una assignatura que, com
esquadra, pensàvem que teníem pendent amb la
festa.
Moltes gràcies a tots els que ens han ajudat a
fer possible el nostre somni i a tota la gent que ens
ha fet sentir especials eixos dies.
I no volem oblidar-nos de Sergio Moles Samper,
qui ens va donar una grata sorpresa en compondre
una marxa mora per a nosaltres amb el nom de
l’esquadra.
Molt agraïdes per tot, i a tots.
Castalla 2020 65
les festes del 2
66
SENSE MOROS NI CRISTIANS
019 en imatges
FOTOS RAÚL FUSTER
Castalla 2020 67
F..CERDÀ
moros vells
70
SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAÚL FUSTER
la veu DE
la comparsa
L’any del coronavirus
Comparsa dels Moros Vells
Aquest any no serà igual. Tots el recordarem com
lany del coronavirus, com l’any en el qual no es van poder fer
les nostres benvolgudes festes de Moros i Cristians. I és que,
qui anava a dir-nos que després dels fantàstics dies de germanor
o de les paelles dels Moros Vells i del Mig Any, tot açò
anava a passar. Ni en el pitjor malson podríem pensar-ho.
Durant el confinament la comparsa va realitzar un vídeo
per demostrar que la festa sempre està present a la gran família
que formem els Moros Vells. També hem dut a terme
reunions via zoom, que van tindre gran resultat, i és que al
parlar de festa pareix que ens animem un poc i torna la típica
alegria dels castelluts.
Ara, segons anem passant de fase, veiem la nova normalitat
més prop i de segur que tant en Sant Jaume, que enguany
sí que cau el 25 de juliol, com també els dies de festes, seran
molt especials. No tindrem festes com a tal, però de segur
que els nostres carrers, els nostres balcons i sobretot, la gent
de la nostra comparsa, malgrat no poder ajuntar-se ni posarse
els bombatxos, d’una o d’altra manera sabrà demostrar el
poder de la festa i la germanor.
Entre totes i tots farem que Setembre torne a amanèixer
radiant, ple de música i color.
Castalla 2020 71
’
crOnica dels
moros vells
Crònica d’una
cancel·lació
anunciada
El dia 12 de gener de 2020 l’OMS rebia, de mà de científics xinesos, la seqüència
genètica d’un nou virus que des de desembre de l’any anterior estava
infectant a la població d’una ciutat de la Xina, de la que la major part de
nosaltres mai havíem sentit parlat. La ciutat era Wuhan, el virus s’acabaria
coneixent com a SARS-CoV-2 i la malaltia que causa, la Covid-19.
el cronista
Mentre a Wuhan confinaven a 11
milions de persones, els Moros Vells estàvem preparant
la festa que cada any inaugura el nostre particular
calendari fester: el dia de les paelles. Com cada
any va haver-hi llista d’espera per assistir al dinar i
a la vesprada, la seu de la comparsa es va omplir de
gom a gom, un aforament ple que el dia de hui ens
sona a ciència-ficció.
El dia de Mig Any va arribar un mes després,
quan Itàlia sencera ja estava confinada. Vist hui en
dia sembla ingenu que no ens adonàrem que aquell
Mig Any anava a suposar un abans i un després. Va
ser l’últim dia que ens vam poder abraçar, que es
van omplir els carrers i els bars; un dia en què les
mascaretes eren una eina de faena dels metges i no
72
SENSE MOROS NI CRISTIANS
una peça de roba tant o més important que els pantalons
que ens posem cada dia abans d’eixir de casa.
Com és ben sabut, una setmana després de Mig
Any es va decretar el confinament a Espanya i tot
es va paralitzar. Confinar a la ciutadania, fet que
semblava que només ho podia fer un estat autoritari
com la Xina, va resultar possible en les democràcies
europees. En Espanya mitjançant la declaració
d’un estat d’alarma; estat que quasi ningú coneixia,
però que va ser incorporat al nostre lèxic de forma
immediata. En les nostres converses o quedades cibernètiques
es van fer habituals paraules que abans
rarament utilitzàvem o que mai havíem utilitzat:
pandèmia, Covid, coronavirus, distancia social,
confinament, mascareta, quarantena, PCR, EPIS,
RAÚL FUSTER
teletreball, Zoom, desescalada. Ens vam habituar
a fer cues al carrer per anar als súpers, en els que
escassejava la farina, el llevat, el gel hidroalcohòlic
i la surrealista manca de paper de vàter. Esperàvem
amb moltes ganes a les 8 de la nit per eixir als balcons
a aplaudir a les persones que ens estaven cuidant.
Vam llegir molts llibres, vam veure moltes
sèries i pel·lícules, Resistiré sonava per tot arreu.
Vam veure com, amb un gran exercici
d’optimisme, es posposaven les falles de València
al juliol; es cancel·laven totes les celebracions de la
Setmana Santa, encara que el dilluns de Pasqua a
Castalla va ser especial perquè el nostre poble va
ser pres per l’exèrcit, no fora cas que algú li passara
pel cap anar a menjar-se la corona-mona. Es van
suspendre les festes d’Onil, les d’Alcoi, les d’Ibi, i
uns dies després es va estendre com la pólvora un
missatge de whatsapp amb un PDF de l’Ajuntament
de Castalla que anunciava la cancel·lació de les festes
de Moros i Cristians. Crec que a ningú el va sorprendre
perquè era la confirmació d’una cancel·lació
anunciada.
La cancel·lació, igual que a totes les altres comparses,
va suposar una pausa en l’any fester dels
Moros Vells. Malgrat tot, hem fet vídeos vestits en
el nostre trage, hem seguit fent juntes cibernètiques
i estem esperant amb moltes ganes que prompte puguem
controlar al bitxet que s’ha apoderat del món
per tornar a celebrar les festes de Moros i Cristians.
Castalla 2020 73
esperances
per al 2021
JUNTS
Raül, Maria, Jordi i Leti
4 de setembre del 2019
Ja estic despert, i esta vegada no m’ha costat gens alçar-me del
llit. Estic nerviós. Decidit, però nerviós. No sé bé com ha passat,
però nosaltres quatre ens hem convertit en els pròxims capitans
de la meua comparsa. He preparat la meua roba i la de Jordi, he
buscat allò que ens faltava, he intentat tranquil·litzar a Leti, que
no para quieta per casa, i ara els dos anem de camí a casa de
Maria i Jordi per als últims preparatius. En tocar el seu timbre el
nuc de la panxa es fa més gran, i en veure’ns no parem de riure.
Algun somriure nerviós, altres plens d’alegria...
Trucades per telèfon per demanar ajuda, què necessitem
per a pegar La Volta?
Ja és hora d’esmorzar i cadascú marxa cap a la
seua comparsa. La primera de qui ens acomiadem
és de Leti, entre nervis, crits i calaveres. Després a
Jordi el deixem dissimulant, amb cara d’amagar
alguna cosa, entre àncores i mariners. Continuem
caminant cap a la comparsa. A la porta dels Moros
Vells, la capitana actual em fa la broma: Raül ara et
posaré la banda! Ella no sap res, però la casualitat
ha fet que la meua cara canvie per complet. Maria i
jo esmorzem en taules diferents, ens busquem amb
la mirada de tant en tant, i intentem menjar alguna
cosa malgrat el nuc a la panxa.
De sobte, comença a sonar la música. No veig
a Jordi i a Leti, només espere que estiguen prop en
aquest moment tan important. Apareix Álvaro, ca-
74
SENSE MOROS NI CRISTIANS
pità del 2019, amb la banda per l’aire prop meu i
imagine com pot ser la meua cara en aquest instant.
Estaré dissimulant bé? Tindré un gest nerviós? O,
al contrari, els meus ulls no poden amagar la felicitat?
I ja ocorre. Note la banda de capità sobre
mi i amb una abraçada confirme que seré el capità
dels Moros Vells 2020. Busque a Maria, que també
porta ja la seua banda, i junts intentem trobar
els dos capitans que ens falten, que continuen a la
porta, entre moros vells, besades i enhorabones. La
presidenta aconsegueix unir-nos als quatre, i pugem
a l’escenari. La música sona i JUNTS, un mariner,
una pirata, i dos moros vells, ens presentem a la
comparsa, per fer saber que el pròxim any portarem
la seua (meua) bandera amb orgull i molta il·lusió!
Hi ha una barreja d’emocions dins de mi que no
sé com identificar i cadascú de nosaltres les expres-
ATENEA DURÀ
Castalla 2020 75
sem de forma diferent. Leti i Jordi
no paren de moure’s durant tot el
matí, Raül està callat i porta els
nervis per dins, i jo no puc amagar
a la meua cara la gran il·lusió que
estem vivint. De camí a la Casa
del Fester ens trobem moltes paraules
d’estima, abraçades, ajuda
i una gran quantitat de mirades i
somriures carregats de vida.
Les nostres quatre esquadres
han omplert de felicitat els moments
anteriors, preparant-nos i
preparant-se per a acompanyarnos
en aquest acte. Fora botes negres,
cinto i camisetes de ratlles.
Avant les gel·labes i jupetins vermells
brodats. L’ambient és bonic,
hui la germanor brilla amb força.
Aplegar a la Casa del Fester, trobar
els altres capitans esperant i, entre
crits i nervis, donar-nos la benvinguda
i l’enhorabona.
Abans de l’eixida l’escena canvia,
en un racó ens trobem aïllats
de la resta, confirmant-nos els uns
als altres que la cosa va avant, que
ja no hi ha marxa enrere. Cada
vegada estem més soles… Marineres...
Maseres… Pirates… Cristianes…
i Moros Grocs… I ens toca
baixar. Com voleu que vos anomenem?
Mire a Raül, i ens adonem
que no tenim nom. Qui porta les
banderes? I decidisc que siguen
ells, els que aquest any canvien de
comparsa per acompanyar-nos a
complir un somni. Leti i Jordi agafen
les nostres banderes, amb cara
d’emoció i seguretat; el 2020 també
seran les seues. I per fi, s’obrin
les portes. Se sent el crit de la gent,
i el meu cor no para de bategar
fort. Els xics avancen per agafar
el trabuc i a les xiques ens toca
portar les banderes. Prompte una
mirada còmplice es posa al meu
costat i les dones que més ens volen
als quatre ens acompanyen al
ritme de la música.
A un costat i altre trobe mirades
conegudes, bombatxos blaus
ens acompanyen amb els aplaudiments,
i jo no puc deixar de
76
SENSE MOROS NI CRISTIANS
U La ballada de bandera dòna per
finalitzada la nostra Volta. Ens mirem els
quatre, i JUNTS, com a capitans del 2020,
desfilem per primera vegada cap a la comparsa
somriure. Les calaveres i les àncores,
amb cara de sorpresa i alegria,
també s’uneixen als aplaudiments.
Leti i jo ens mirem a cada moment,
no cal parlar, els nostres ulls
ho diuen tot. I passa ràpidament.
Sense adonar-nos ja hem aplegat a
la plaça de l’Ajuntament, envoltats
dels nostres. No puc comptar la
quantitat d’abraçades sinceres que
m’apleguen. La ballada de bandera
dòna per finalitzada la nostra
Volta. Ens mirem els quatre, i
JUNTS, com a capitans del 2020,
desfilem per primera vegada cap a
la comparsa.
7 de març del 2020
plegue a la comparsa on
Am’esperen els meus companys
capitans, familiars i amics. De camí
em trobe moltes persones que, amb
cara estranya, es pregunten per què
no estic amb la resta i amb confiança
em diuen: Que fas tard, on
t’has deixat la banda? En entrar ja
estan les taules preparades, i busque
ràpidament a Maria. En trobar-nos
està tot llest, fotògrafs, càmeres…
Durant uns minuts els nervis són el
que més predomina. Però, a poc a
poc, em relaxe i em deixe dur. Converses
amb amics, paraules d’ànim
amb familiars, i buscar per damunt
dels muscles a Raül, Leti i Maria
que, igual que jo, estan perduts entre
tanta gent. Ens avisen que la música
ja puja pel carrer i ens preparem
amb Abril, el nostre àngel de la rodella,
per a rebre’ls. Moltes besades
i cares de felicitat, i un poc perduts
amb el protocol, el dia va passant.
Desfilada, música, missa, rialles,
companyonia, i moltes emocions
barrejades van definint les hores.
Apleguem a la plaça de nou, i comença
a formar-se el cercle per a
la ballada de banderes. Però… i la
nostra bandera? Sent el so del bombo
preparant el moment i continue
sense bandera. Amb tranquil·litat sé
que aplegarà i sense adonar-me ja
estic de genolls ballant-la i gaudint
del moment. La sensació no és nova,
però no recordava aquesta energia
que m’envaeix el cos sense mesura.
Passa ràpid, la música acaba i estic
pels aires.
Tornem a la comparsa relaxats,
somrient, bevent algun glop d’una
cerveseta pròxima, i acompanyats
de gent bonica per tot arreu. Al sopar
tot és còmode i proper, els familiars
i la seua felicitat, els amics
i companys d’esquadra amb la seua
alegria i vitalitat, les cares dels meus
capitans mentre comentem diversos
moments del dia. I una gran quantitat
de moros vells fent festa de la
bona! Quan comença la presentació,
des d’allí dalt a l’escenari, me
n’adone que la senzillesa de les paraules
de Raül cap a la seua comparsa
ens fan sentir prop d’ells, a tots.
I així, sense més, prompte ens trobem
damunt de la barra, els quatre
JUNTS ballant, sentint-nos de nou
a casa.
15 d’abril del 2020
aül em comenta que la presi-
li ha trucat i l’ha infor-
Rdenta
mat de diverses qüestions, i que
vol parlar amb nosaltres tres. Dins
de mi crec que estic preparada per
a les paraules que poden venir a
RAÚL FUSTER
continuació, però no comente res.
Des que van tancar l’escola i vam
passar la clau de casa, les nostres
reunions-cervesetes s’havien
convertit en agafar el mòbil i fer
una vídeo-trucada. Després de les
dues primeres setmanes, amb uns
nombres tristos augmentant i una
corba que no baixava, ja havíem
parlat del tema entre nosaltres diverses
vegades, imagine que uns a
altres ens preparàvem per al que
podria passar. Avise a Maria de
l’hora de la reunió-online, i ens
preparem al sofà.
Prompte ja estem a la nostra,
contant-nos el dia, com si no haguera
sigut pràcticament igual
que l’anterior. Raül ens comenta
el que s’ha parlat, tots estem
d’acord i prenem la mateixa decisió.
Acabem la conversa i pengem.
No parlem molt més del tema,
hem estat diverses hores connectats
i no queden moltes més coses
que dir. I de sobte, me n’adone.
Ja no som els capitans dels moros
vells 2020.
En les primeres setmanes del
confinament Jordi i Maria ens
van enviar un vídeo per animarnos
i fer més divertida l’espera
de la capitania. Es titulava Per si
de cas, i en ell se’ls podia veure
realitzant les diferents activitats
típiques del confinament (esport,
cuinar, jugar a videojocs, netejar
la casa, jocs de taula, més esport,
tirar la brossa per poder eixir al
carrer…) amb la banda de capitans
posada a tota hora. En recordar
el vídeo, somric.
Potser ja no som els capitans
d’enguany, no importa, sé que
eixos moments vindran. Realment
no sabem quan, l’únic cert
és que, de nou, i JUNTS, ens tornarem
a col·locar la banda de capitans
dels Moros Vells i desfilarem
al ritme de la música.
Actualitat
a no parlem de festes. La gent
Jquan ens veu als quatre reunits
ja no diu: esteu de reunió de capitans?
La frase s’ha convertit en:
Que bé, capitans dos anys! Però,
la realitat és que ja no organitzem
res, els preparatius han quedat de
banda, les emocions s’han congelat
a l’espera del dia que tot passe.
Perquè sabem que passarà, i ho recordarem
com un parèntesi fester,
necessari i responsable. I tornarem,
d’això estem segurs. Tornaran els
nervis, els sopars, la germanor, la
música, les desfilades. Tornarem els
FESTERS, amb força i ganes, per
dir-li a la festa: Com t’hem trobat
a faltar!
Castalla 2020 77
evocant les festes 2019
Capitanía Moros Vells 2019
Familia Poveda-García
A.P.S.
No os podéis imaginar lo extraño que resulta escribir un artículo
sobre fiestas para que sea publicado en un libro digital, es decir, no
en papel. Y justo en un año en que, por desgracia, por los motivos que
todos sabemos, no van a celebrarse ningún tipo de actos festeros.
78
SENSE MOROS NI CRISTIANS
U Nunca
agradeceremos
bastante el
comportamiento de
todas las capitanías
de 2019, con quienes
compartimos muchos
y bonitos momentos
de la Fiesta
RAÚL FUSTER
Lo único positivo es el recuerdo de la capitanía
familiar del pasado año. ¡Cómo disfrutamos
con toda la familia de todos los actos de
Fiestas! ¡Cómo se viven todos y cada uno
de los actos! Y acompañados por toda la
comparsa y amigos.
¡Qué cariño y simpatía nos dedicaron todas las
comparsas, todos los días y a todas horas!
Nunca agradeceremos bastante el comportamiento
de todas las capitanías de 2019, con quienes
compartimos muchos y bonitos momentos de la
Fiesta. Estoy seguro de que por mucho tiempo que
pase, quedará como un recuerdo imborrable.
Nuestro recuerdo a todos los elementos de la
fiesta (músicos, diseñadores, modistas, floristerías,
empresas de catering y un largo etcétera). Seguro que
se recuperarán de este mal trago que todos estamos
pasando. Y por supuesto, desear a los capitanes de
2021 que sean muy felices, que disfruten al máximo y
que sepan que siempre contarán con nuestro apoyo.
¡Vivan las Fiestas de Castalla!
Junio de 2020
Castalla 2020 79
les festes del 2
80
SENSE MOROS NI CRISTIANS
019 en imatges
Castalla 2020 81
FOTOS RAÚL FUSTER
RAÚL FUSTER
moros mudejares
84
SENSE MOROS NI CRISTIANS
’
F. CERDÀ
la veu DE
la comparsa
Mudéjares en temps de COVID
Comparsa moros mudéjares
2020 sempre el recordarem com un
any a oblidar en molts sentits, i el fester és un d’ells.
No obstant això, encara que parega difícil, sempre es
poden traure aspectes positius d’una etapa tan nefasta
com aquesta.
Aquest any per als Mudéjares està sent “especial”,
així, entre cometes. El vàrem començar de la
millor forma possible, amb el Mig Any. Perquè sí, va
haver-hi un Mig Any ple de festa, germanor i amistat,
on vam tindre un dia d’allò més bo.
Com és habitual el començàrem amb el tradicional
dinar de germanor a la nostra seu, on tots
ens retrobarem una vegada més. El
vam continuar amb una vesprada
carregada de festa i una nit amb un
sopar de gala a l’altura del dia.
Vam demostrar que la festa no
està renyida amb l’edat, ja que eixe
dia ostentaren la capitania els veterans
de la comparsa, i van gaudir
i ens van fer gaudir increïblement.
Quan la festa es porta dins, es nota.
També vàrem acomiadar l’Àngel de
la Rodella del 2019 i donarem la
benvinguda al del 2020 (que serà el
mateix que el 2021).
A la setmana següent, però, va
venir ja el desastre. La proclamació
de la pandèmia i l’estat d’alarma a
tot el país.
Des d’aquest moment vam saber que hi havia
dues formes d’actuar: esperar a veure què passava
i que feien els altres, o pillar el bou per les banyes i
portar la iniciativa.
Ens reunirem en diverses ocasions, cadascú des
de sa casa, la primera casa, ja que a la segona no
podíem acudir, i vam decidir que cap Mudéjar podia
quedar-se enrere o sentir-se exclòs per part de la
seua comparsa.
Vam aprovar una sèrie de mesures socials amb
aquesta mateixa filosofia. Es van suspendre les obligacions
econòmiques de totes i tots els comparsistes
i vam anul·lar les actuacions relacionades amb la
festa de la vaca.
També vam donar a Càritas tot el menjar i beguda
que hi havia de romanent a la comparsa i que
no anàvem a poder utilitzar per a les festes de 2021.
Al mateix temps hem tingut clar que, encara que
no hi haja festes, no podíem deixar de viure, encara
que fora de manera diferent, els dies més grans del
nostre poble, tots i cadascú d’ells, perquè les festes
no són tan sols de l’1 al 4 de setembre.
Amb aquesta mentalitat hem fet l’única presentació
de capitans online de la
història a Castalla, hem penjat la
bandera al balcó de la comparsa
per Sant Jaume i hem vestit tota la
façana de la nostra seu per als primers
dies de setembre.
Hem creat un canal de comunicació
directe entre tots els comparsistes
menors de 50 anys, amb
el que hem aconseguit reforçar, més
si cap, la unió, i el contacte entre
totes i tots; independentment de
l’esquadra on isques, si eres xic o
xica o l’edat que tingues.
Mitjançant les nostres xarxes
socials hem animat a tota la població
a viure aquesta experiència, des
d’unir-nos a la crida de la música als balcons, a publicar
la presentació de capitans o a animar de forma
directa a tot el poble a penjar els estendards als
balcons per a engalanar els carrers els dies de festes.
Aquest any està sent difícil, però per nosaltres
que no siga! Continuem amb les mateixes ganes de
viure intensament les festes i animem a tota la gent
a viure-les.
Creiem que eixirem més reforçats i units
d’aquesta experiència. Que una vegada tornem a
obrir les portes de la nostra seu, molt s’ha de complicar
la cosa per a tornar-les a tancar.
Castalla 2020 85
les festes del 2
ATENEA DURÀ
VICENTE GUILL
ARXIU MDÉJARES
86
SENSE MOROS NI CRISTIANS
ARXIU MDÉJARES
019 en imatges
ARXIU MDÉJARES
ARXIU MDÉJARES
ARXIU MDÉJARES
ARXIU MDÉJARES
ARXIU MDÉJARES
Castalla 2020 87
ARXIU MDÉJARES
VICENTE GUILL
les ambaix
FOTOS PERE
E GARRIGÓS
ades 2019
les ambaix
FOTOS PERE
E GARRIGÓS
ades 2019
PERE GARRIGÓS
relats per a
les no-festes
Què trobaré a faltar este
setembre 2020?
SI ELS FESTERS I FESTERES DE CASTALLA HAGUÉREM DE RESPONDRE A LA PREGUNTA “QUÈ TROBARÉ A FALTAR
DE L’1 AL 4 DE SETEMBRE?” LES RESPOSTES SERIEN VARIADES I DIGNES D’ESTUDI, PERÒ TAMBÉ CREC QUE
COINCIDIRÍEM MÉS DEL QUE ENS PENSEM. NO TINC CLAR QUIN DELS MOLTS DIES QUE HEM PASSAT A CASA
VAIG FER AQUESTA REFLEXIÓ, PERÒ SÍ QUE RECORDE QUE LA PRIMERA IMATGE EM VA PORTAR A UNA ALTRA
I EIXA A UN SETEMBRE ANTERIOR I A UN ALTRE I ALTRE ENCARA MÉS ANTIC I, PER UNA LLARGA ESTONA, LES
PREOCUPACIONS DERIVADES DE LA CRISI SANITÀRIA NO VAN SER EL MÉS IMPORTANT.
Sonsoles Luna
Què trobaré a faltar este
setembre 2020? Prepareu-vos que
va: la música pel carrer. Desfilar.
El rebombori a l’Argentina quan
comença l’Entrada. Els esmorzars.
La convivència amb l’esquadra
(la família festera). Disparar amb
l’arcabús. La xerradeta a la porta
de la comparsa. El trepador de
la Diana. Les rialles sense fi amb
l’esquadra. Les baralles pels torns
de maquillatge. L’olor a pólvora.
L’enllumenat. El soroll de les botes
fregant l’asfalt. La Montecarlo. El
so dels timbals a l’esquena. El primer
pasdoble que escoltes la nit de
l’Olleta. El putxero compartit. El
tacte del raso. Organitzar-se per
formar esquadra. El confeti per les
vores dels carrers. La calor de la Ballada
de Banderes. L’arròs amb “bogavant”
del dia 4. La mentireta. Els
carros de mentireta i el repartidors
de mentireta. Els souvenirs de temporada
que comprem als venedors
ambulants. La cervesa fresca quan
arribes a migdia al local. La frescoreta
del matí, camí de la Plaça Major.
Estrenar vestit en l’Entrada. Les
96
SENSE MOROS NI CRISTIANS
taules parades amb pastes i mistela.
Mirar en Movitel qui està eixint
per veure com vas de temps. Tancar
els ulls en la diana i sentir com les
notes del pasdoble se’t fiquen baix
la pell. El xafardeig de qui pegarà la
Volta. El silenci de les processons.
La cara de goig d’un capità amb
la bandera al muscle. El nuc a la
panxa amb els primers compassos
d’una marxa mora. Llevar-te el calçat
de desfilar que tant mal et fa
baix de la taula mentre berenes. Entrar
en un xiriguito i vore que tenen
el sostre apuntalat amb un perniler.
La solana de l’Arranc. El so de
la marxa pel carrer Major. Buscar
al Llibre de festes de l’any passat
com anava el vestuari de gala per
posar-te’l com toca. Buscar un lloc
a l’ombra per vore la Volta. Les esperes
a la vorera comprimits en un
portal per cabre tots. Despertar-te
amb la música d’una banda que
passa per casa, adonar-te que t’has
adormit i saltar del llit per no fer
tard a l’esmorzar. Fer amistat amb
el cambrer de la taula. La sensació
de recuperar la sensibilitat dels peus
amb l’aigua gelada abans de gitarte.
Adormir-te mentre taral·lareges
la cançó que sona a la revetla. Un
solo de trompeta. El primer tro
que dispares en la Baixada. Les tertúlies
intergeneracionals després de
l’esmorzar. El so dels pertardets i
bombetes que tiren els xiquets sense
descans. Les cadires disposades per
vore l’Entrada. Els colors vius dels
globus als carrets, retallant-se sobre
el cel en qualsevol acte. Retrobarte
amb els músics a poqueta nit
del 31 d’agost. La particular olor a
menjar, beure i emocions viscudes
que fa la comparsa el dia 5 quan
vas a l’assemblea. Aplaudir el pas
d’una esquadra. Anar a pel ramell
de l’Ofrena, entre rialles i bromes.
Contagiar-se de l’emoció dels altres
quan tots junts alcem els braços al
cel en el fort de la peça, ...
El llistat seria interminable,
com més penses, més te’n venen
al cap, i més deixes volar la ment
entre les imatges festeres que atresorem
a la memòria. Olors, sabors,
sons, tacte i escenes que es barregen
en un continu festerotemporal
JORDI JEREZ
que, per moments, sembles no poder
aturar. Una espiral de festa que
tot ho mescla, produint una sensació
única fruit de l’alegria experimentada.
Poques coses generen
tants records bons com les nostres
festes. També situaria en eixa llista
infinita el bon ambient, el bon
humor, el bon rotllo general, eixe
llevar-li importància a tot perquè
el més important és passar-ho bé.
Sí, eixes bones sensacions que irradia
el poble de l’1 al 4 de setembre
també les trobaré a faltar.
Altra cosa seria ordenar el
llistat de major a menor, del més
necessari al més prescindible, perquè
òbviament no tots tenen la
mateixa importància i caldria tindre
en compte determinats condicionants
com l’edat, el temps que
fa que ixes a festes o el càrrec que
desenvolupes. Ordenar-ho és complex,
intenteu-ho; qüestioneu-vos
què és el que MÉS trobareu a faltar
este setembre? Penseu-ho. Després
de rumiar-ho molt, crec que el meu
número 1 serà una bona abraçada
festera. De les de quan acaba una
Entrada en què més que desfilar,
has anat damunt d’un núvol pels
carrers del poble, para de sonar la
música i el primer que et naix és
abraçar-te a la persona que ha anat
al teu costat, compartint eixos instants
únics. Una abraçada contundent,
forta i sincera, de les de quan
acabes de pegar la Volta, de ballar
la bandera o quan t’acompanyen
per última vegada a la capitania.
Una abraçada de les de la nit de
l’Olleta, eufòrica, atabalada i intensa,
de retrobar-se per fi amb les
festes i amb les persones en festes.
Un dels abraços dolços amb què
reps el teu xiquet quan baixa de
la carrossa, quan balleu a la comparsa
davant de la música o quan
acaba de fer les reverències d’àngel
de la rodella. Abraçar-se sense
contindre’s com només es fa en
festes, aprofitant que, en eixe context,
els sentiments no s’amaguen
ni es dissimulen. Abraçar-se fort i
prop, sense fer cas ni de la calor,
ni del maquillatge ni de l’hora ni el
lloc. Abraçar-se perquè el cos t’ho
demana i no hi ha res que et frene.
Una bona abraçada festera. Ja
en el dos, posaré els ous fregits de
l’esmorzar, que no tot en festes ha
de tindre tant de sentiment ni tant
significat. Uns ous fregits “amb
puntilleta”, d’eixos que fan que
comences a tallar el pa quan encara
no ha arribat la font a la taula
i li lleven el protagonisme a qualsevol
altra cosa que hi puga haver
davant teu. I ja després de mullar
bé en el rovell de groc intens, ens
abracem com només fem en festes.
(Amb la inestimable
col·laboració de Bassòfia, el millor
grup de whatsapp del món)
Castalla 2020 97
Les pròximes
Festes, més imatges
98
A L’ESTIU ELS CARRERS S’INUNDEN DE REBOMBORI MENTRE S’ORGANITZEN
ELS ACTES FESTERS, S’ULTIMEN ELS PREPARATIUS I S’ESPERA AMB ANHEL
L’ARRIBADA DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS.
SENSE MOROS NI CRISTIANS
U Un ambient
que ens permet crear
estrets vincles amb els
festers, donant lloc a una
mar de fotografies que
contenen sensacions i
sentiments
RAÚL FUSTER
Raúl Fuster Fotografia
Realment tot comença
la matinada del dia de
Sant Jaume, just quan
ens dirigim a la Diana
i ens creuem amb mirades
cansades i somriures
replets d’emoció.
Aquest dia ve seguit de molts altres,
significatius per a nosaltres i per a
qualsevol fester.
Les Festes tornen any rere any abarrotades de
moments per a captar i és per això que la fotografia
juga un paper fonamental en elles. Nosaltres ens
encarreguem de reproduir i retratar instants que
posteriorment podran ser recordats amb nostàlgia
o reviscuts amb emoció.
Així mateix, aquestes festivitats són gaudides
amb intensitat per qualsevol que respire el seu ambient.
L’ambient fester seria difícil de descriure, però
el que tenim per segur és com i de quina manera les
persones decideixen compartir-lo amb nosaltres a
través d’imatges. Eixa atmosfera que es dispersa entre
emocions desconegudes, entre allò jovial i allò
melancòlic. Un ambient que ens permet crear estrets
vincles amb els festers, donant lloc a una mar de
fotografies que contenen sensacions i sentiments.
No obstant això, enguany les circumstàncies han
canviat i després de travessar una difícil situació de
la qual tots hem sigut partícips, les Festes de Moros
i Cristians marxen fins al pròxim estiu. En conseqüència,
no hi haurà confeti inundant les avingudes
el dia de l’Entrada; no escoltarem les melodies que
ens acompanyen dia a dia en cada desfilada; no percebrem
els trons que s’allunyen en el cel, generats
per la pólvora de les guerrilles; no es podrà gaudir
de l’Ofrena de flors a la Verge; i tampoc es podrà
acomiadar als capitans després de l’última processó.
Enguany, tot serà molt diferent i per això, les
pròximes Festes comportaran més somriures, més
llàgrimes, en definitiva, més imatges.
Castalla 2020 99
Qui no té la
vespra, no té la
festa/Qui no té
la festa, no té la
vespra
José María Espinosa Mira
La primera frase, el refrany popular, és una oració que “s’usa per a indicar
que en les festivitats, tan important com celebrar el dia de la festa és
fruir de la vespra”, segons del Diccionari Normatiu Valencià. En un sentit
més genèric es podria dir que totes les bones coses requereixen un temps
d’espera o de preparació, i que aquest temps esdevé moltes vegades, tan
PASQUAL BORDERA
atractiu o tan significatiu com el mateix objecte esperat.
100SENSE MOROS NI CRISTIANS
Probablement és així, però el que és segur
és allò que es produeix si invertim els termes:
si no tenim Festa, no tenim vespra. I
la pandèmia ens ha dut a aquesta amarga
situació: el 2020 no tindrem Festa ni tindrem
vespra. I cada cosa té la seua importància. Tot i
que de vegades no ens adonem, quan trobem a faltar
algunes coses és quan som conscients de la seua significació.
Com segurament ocorre per tot arreu, a Castalla
som molt de festa i molt de vespra. De fet, podríem
dir que la nostra vespra de les festes de Moros i
Cristians comença allà per juliol, quan la caloreta ja
va fent-se notar. Així ho diu el calendari fester, que
va omplint de fites institucionals la canícula estival:
homenatge a les capitanies, presentació de la Revista
de Festes i el cartell anunciador, Sant Jaume [el
Dia de l’Avís el deixarem a part: quasi es pot considerar
una festa dins de la festa, amb les seues característiques
particulars i la seua pròpia vespra, ben
gustosament celebrada per nombroses esquadres],
Vaca —un festeig a part dels Moros i Cristians, però
que també té les seues derivacions a comparses i
esquadres—, l’Exaltació i el pregó, i l’Olleta —o ací
ja estem en Festes?
I això a l’àmbit institucional, que no soles té la
seua incidència seriosa, perquè els actes convocats
serveixen com a referència per a trobades, xerrades,
celebracions... que acaben assolint l’autèntic protagonisme
per a molts festers i per a moltes festeres,
que a poc a poc —altres a fons, des del principi—
entrem en eixa dinàmica que ens porta a estar contínuament
parlant de festes.
EL MOVIMENT PROGRESSIVAMENT
ACCELERAT
I què dir de les capitanies. La seua dilatada vespra és
una prova fidedigna dels efectes d’eixe fenomen físic
anomenat moviment progressivament accelerat, que
va incrementant la seua intensitat, de manera perillosa,
a mesura que s’apropen les Festes i tot és un seguit,
un contínuum de treballs, proves, gestions, reunions
xerrades, menjar, beure... Amb satisfaccions, algun
sobresalt que altre, somriures, riures i llàgrimes; assumptes
interns i externs; actes i convocatòries oficials,
oficioses i no-oficials... Les malbaratades capitanies
d’aquest 2020 compten amb l’oportunitat del
2021, i amb l’avantatge que una poca de feina ja tindran
avançada. Però no cal preocupar-se. La tradició
mana que el dia de l’Entrada de matí encara queden
alguns detalls pendents o alguna gestió per rematar. I
les tradicions s’han de complir. Si no pot ser enguany,
serà l’any que ve.
També per a les comparses la vespra estiuenca
es fa intensa i es fa curta. Els últims anys s’han
prodigat les celebracions de dinars/jornada completa
per part de cada comparsa per refermar nucs,
fer ambient i anticipar el que està per vindre. I és
que ja sabem que ens encanta menjar i beure, però
junts, que és el més important. Per a tots els comparsistes,
però particularment per als festers i les
festeres que tenen responsabilitats organitzatives,
també els dies immediats a les festes són un maremàgnum
d’activitat: pólvora, arcabussos, tiquets
per a l’Olleta o per als dinars, rematar les quotes,
l’ordre de desfilada, l’ornamentació i muntatge del
local... L’espiral d’ansietat contagiosa que s’acaba
[BOOM!!! BOOM!!!] quan el músic del bombo fa
el senyal perquè la banda forme i marxem cap a la
capitania per encetar l’Olleta, escoltant eixe primer
pasdoble que ens posa els pèls de punta i que sona
tan bé.
U Hem d’afrontar la crisi, amb
l’anhel de poder reprendre la vida
festera el pròxim any i la il·lusió de
tornar a compartir les sensacions i les
emocions que ens procura la festa
Els festers i les festeres de carrer igualment
gaudim d’eixa vespra festera castelluda que per a
nosaltres no té parangó. A banda de participar en
tots els esdeveniments, actes i actes que hem referit
—segons el nivell d’implicació particular i ocasional
de cadascú— els motius per ajuntar-nos van
multiplicant-se al llarg de l’estiu. Les ocasions poden
ser amb o sense pretext: una retreta, les proves
del vestit nou o el lloguer —triar-lo, recollir-lo...—,
preparar el xiringuito... Que si eixe sopar que fem
tots els anys abans de Sant Jaume, que si aquell altre
que fem la setmana abans de Festes... O simplement,
perquè a algú se li ha ocorregut que estaria
bé fer un soparet i, com que la comensalitat forma
part de les essències festeres —ja ho hem dit: ens
agrada molt menjar i beure junts— hem d’aprofitar
les oportunitats que es presenten.
Però així es presenten les coses i les circumstàncies.
Enguany no tindrem Festa ni tindrem vespra.
Hem d’afrontar la crisi amb l’ànim de poder fer-ho,
amb l’anhel de poder reprendre la vida festera el
pròxim any i la il·lusió de tornar a compartir les
sensacions i les emocions que ens procura la festa
amb familiars, amics i companys.
(I amb la secreta esperança que, enguany, encara
puguem passar alguna bona estona).
Castalla 2020 101
Ofrena
Mónica Berenguer. Enrique Berenguer
Si algú, imaginàriament, ens haguera dit l’any passat que, qualsevol de nosaltres, enguany no
anava a tindre festes, hauríem pensat: “XE, HA DE SER UN MOTIU DE PES per a prendre
eixa decisió; SITUACIÓ DE FORÇA MAJOR, SEGUR...”. La realitat no és sols que tu o
jo no eixim a festes, sinó que NINGÚ VA A EIXIR A FESTES. I no eixirem perquè no hi ha
festes. I no és que no fem festes a Castalla, és que no hi ha festes a cap lloc; i no sols que
SERÀ UN ANY EN BLANC PER A LES FESTES, és que aquest virus, tant xicotet com
perillós, ha paralitzat el món.
Ens espera un estiu en el
qual, irremeiablement,
anem a tindre el pensament
en mode condicional:
“Ara estaríem en l’olleta...,
hui tindríem l’Ofrena..., ara ens
estaríem vestint per a la processó...,
dintre d’una estona seria la
primera ambaixada...”, i en eixa
línia. Ara, primers de juliol, estaríem
calfant motors per a Sant
Jaume. Un Sant Jaume que passarà
sense música als carrers, sense
gent a les comparses, ni a Diana
ni a la desfilada, sense gent al senzill
però preciós acte d’oferiment
de les banderes, de les festes, a
la Mare de Déu. El que passa és
que, desgraciadament, el que no
hi haja quasi ningú en aquest últim
acte és la tònica habitual any
rere any. Les banderes —imprescindibles
al món de la festa—,
portades en mans dels capitans i
que sintetitzen l’essència i la idiosincràsia
de cada comparsa, han
arribat enrolades als peus de la
Mare de Déu per ser desplegades
com a ofrena per a Ella. És la
millor manera que tenim de dir-li
que les festes són per a Ella, són
en el seu honor, que eixes banderes
que ara llueixen tot la seua
esplendor estan recolzades pels
cors de Castalla. És una pena que
l’ermita no estiga de gom a gom
per a dir-li tots a una veu que és la
nostra Patrona i que les festes són
constant ofrena per a Ella, que li
oferim el millor que tenim.
El covid-19 ens ha trastocat,
en més o menys mida, la vida a
U Serà molt bonic
que tot el sacrifici que
aquesta situació ens
suposa, el dipositem,
juntament amb les
banderes, als peus de
la Mare de Déu
totes les persones i, el que és més
important i més greu: també s’ha
emportat la vida de moltes d’elles.
Igualment ha deixat també a moltes
altres persones sense treball o
en condicions més precàries. Ens
ha portat una incertesa generalitzada
que, esperem, vaja derivant
en una progressiva normalitat.
Amb aquest panorama, és clar,
sense cap dubte, que les persones
més afectades i que més pateixen
la situació són les que les
va la vida, el treball o la salut, i
els seus familiars. Però, com hem
dit, aquesta situació afecta a totes
les persones i a tots els àmbits de
la societat. Pel que fa a la festa i
als festers, que és del que es tracta
en aquest escrit, serà un gran
sacrifici que enguany els tratges
es queden l’armari; la festa està
present al llarg de pràcticament
tot l’any i, particularment ací, a
Castalla, l’estiu gira al voltant de
les festes. Els quatre dies de festes
no són sinó la culminació d’eixe
periple cíclic anual. Així és que sí,
enguany anem a trobar a faltar
molt el que és de sempre però que
tant anem a valorar, precisament
perquè no ho tenim: la música, el
color, la pólvora, la germanor, la
camaraderia... la Festa!!!
Serà molt bonic que tot el sacrifici
que aquesta situació ens
suposa, el dipositem, juntament
amb les banderes, als peus de la
Mare de Déu. Que siga una ofrena,
una plegaria, una oració, per
honrar i no oblidar a totes les
persones que, d’una manera o
altra, han patit i estan patint les
conseqüències d’aquesta dolorosa
situació.
102SENSE MOROS NI CRISTIANS
PERE GARRIGÓS
Castalla 2020 103
La crisi no
sanitària de 1927
en els Moros
Vells
Amb el present article la comparsa dels Moros Vells vol fer la seua contribució
a la publicació especial de la Revista de Festes que, a causa de la
pandèmia, enguany edita l’Agrupació de Comparses.
La comparsa de Moros Vells
Al llarg dels més de
dos segles d’història de les nostres
festes patronals hem passat per
diversos moments de crisi i dificultat,
que provocaren la seua no
celebració. És el cas de l’epidèmia
de colera de 1885, que va obligar a
ajornar les celebracions als dies 7,
8, 9 i 10 novembre. Més important
va ser la repercussió que va tindre
la guerra Civil amb una interrupció
de les nostres festes durant els
anys 1936, 1937 i 1938.
El tema del qual volem parlar
és el d’altra situació de crisi que
va afectar la nostra comparsa en
l’any 1927, quan va perdre el càrrec
d’honor d’encapçalar el bàndol
moro. El motiu d’aquesta pèrdua
de drets, adquirits per ser la
comparsa mora més antiga, fou la
no presentació eixe any de la bandera
dels Moros Vells als actes de
les festes.
Sembla que la causa va ser el
dol per la mort de Josefa Canals,
parenta directa dels encarregats
de la capitania d’eixe any, que
eren integrants de la Casa la Creu.
Aquesta família era per tradició
una de les més importants dels
Moros Vells.
Un dels aspectes que més crida
l’atenció d’aquest succés, que
va marcar per sempre el futur de
la història de la nostra comparsa
—degana del seu bàndol i que
ja en aquell moment devia tindre
una certa estabilitat en nombre de
socis—, és el fet de no tindre una
possible alternativa que donara solució
a aquella situació. Una de les
explicacions que podríem trobar
és el fet que el país estava en un període
socialment molt complicat,
amb reivindicacions obreres i crisi
del sistema de govern monàrquic.
A més, la guerra de Marroc va pro-
vocar que molts jóvens de Castalla
foren mobilitzats per l’exèrcit,
amb la conseqüent, pensem, manca
de festers en les comparses. Per
tant, des d’eixe moment fins hui en
dia la comparsa dels Moros Vells
va passar a ocupar el segon lloc del
bàndol de la mitja lluna.
104SENSE MOROS NI CRISTIANS
RAÚL FUSTER
Segons algunes fonts, pareix
que en les dècades posteriors va
haver-hi algun intent d’oferiment
econòmic per tal de revertir aquesta
situació i que la nostra comparsa
tornara a la seua posició original.
Actualment els Moros Vells o
Blaus som una de les comparses
més nombroses i el fet d’ostentar
el dret o càrrec i d’ocupar el primer
lloc del seu bàndol ha passat
a ser un aspecte menys important.
Per acabar volem donar un
missatge d’optimisme, ànim i esperança
davant la situació actual
a tots els festers i al poble de Castalla.
A més, devem traure tot el
millor d’aquesta experiència tan
roïna en benefici de les festes de
l’any 2021 i futures.
Una salutació i ens acomiadem
fins a l’any que ve.
Castalla 2020 105
T’esperem en barraqueta
Hem escrit aquesta crònica per fer-vos gaudir i passar una bona
estoneta. No volem ofendre a ningú, ja que ho hem fet amb tota
la nostra bona intenció.
dues festeres de cor i pólvora
Les festes 2020 començaren
el dia 7 de març amb el Mig
Any fester. Tot fester comença
a l’hora de l’aperitiu
i la cerveseta, on es retroba
amb la seua esquadra o amics de la
comparsa per encetar el cicle fester
i on els capitans s’estrenen com a
màxims representants de la festa.
El sol convidava a passar un
dia meravellós i així va ser. Al dinar,
els brindis anaven que volaven i els
xupitos també! A la vesprada, dos
bàndols arreplegaven els capitans
i les frases més repetides eren: ‘Enhorabona!’,
‘Esteu guapíssims!’, ‘Visca
els capitans!’...
Els dolcets i els gintònics ens
endinsaven en el sopar a les Comparses
on acomiadàvem els àngels
de la rodella i presentàvem els nous.
Un dia on les mostres d’afecte es
multipliquen per mil. Abraçades i
besades que serien les últimes en
molt de temps.
Qui anava a dir-nos que una
setmana després anàvem a estar en
casa confinats i sense festes? A ningú
que li passe! Era veritat!
La incertesa no ens deixava
dormir, com anàvem a quedar-nos
sense festes? Tots confiàvem que
d’ací a setembre tot s’arreglaria, però
malauradament tots sabíem que
tard o prompte la notícia arribaria.
Després que les poblacions veïnes
anul·laren les seues festes patronals,
hi va arribar el nostre torn. Estava
Il·lustració de Toni Seva Bernabeu.
clar que no anàvem a ser menys;
caiem tots com a mosques!
‘’De fora vendran que de casa
ens tiraran?’’ Sí, enguany la Covid-19
va vindre per a quedar-se i fer que les
festes d’enguany no se celebraren.
Les Comparses es van sumar
a la causa mostrant la seua millor
part amb vídeos, escrits i imatges
que reflectien un mateix sentiment:
donar suport i ànims a una societat
afectada per una pandèmia que ningú
esperava.
Amb la desescalada encara ens
quedava la xicoteta esperança de
poder celebrar algun acte, per xicotet
que fora. Però, veient que s’apropava
el dia i ja sabíem el que passaria,
hem decidit contar-vos d’una manera
satírica i divertida com serien unes
106SENSE MOROS NI CRISTIANS
festes amb la Covid-19.
Enguany celebraríem Sant Jaume
el dia que toca: sí, el dia 25 de
juliol és dissabte.
El primer colpet l’hauríem de reservar
amb antelació, possiblement
la mentireta seria la beguda espirituosa
més demandada a primera
hora. Com anar al mercat i demanar
qui és l’últim, fent cua a metre i mig
del de davant, entrant de dos en dos
amb mascareta i sense poder treure
més de dues begudes per persona.
Això sí, aniríem ben mudats amb les
nostres mascaretes. Les aglomeracions
a la plaça l’Hostal i al carrer
Doctor Sapena serien inviables,
els carrers del voltant estarien de
gom a gom sempre respectant el
veí. Seria un dia estrany per a tots.
Si no en tenim prou amb seguir les
normes dels xapetes, també hauríem
de seguir les del govern central. En
un dia on l’alegria i la festa són més
importants que totes les normes del
món, complir-les haguera estat molt
complicat.
Els menjars a les Comparses
serien caòtics; no estem acostumats
a la nova normalitat. Tot es podria
millorar! I la desfilada de la vesprada?
Només tres representants de cada
esquadra desfilarien. Qui serien
els afortunats? Segur que molts se
sentirien afortunats en el cas que
no els tocara a ells. Potser, en lloc
de tres representants de cada esquadra,
dues esquadres de guàrdia
acompanyarien els Capitans. Qui sap
quina seria la millor opció? D’una
manera o d’altra, el que sí que seria
obligatori és que tothom hauria de
desfilar amb mascareta. De la ballada
de banderes ni parlem. Ja veurem
que passa en festes.
Segurament al final del dia no
ens quedaria gel desinfectant, alguns
l’haurien gastat per a desinfectar-se
i altres igual… bé d’això ni parlem.
Aquest seria el dia de prova per
a preparar-nos per a les festes patronals
més rares de tots els temps.
Els diferents actes que es duen a
terme durant tot l’estiu segurament
PASQUAL BORDERA
els faríem mitjançant alguna aplicació
de missatgeria instantània, on
tot el poble poguera connectar-se i
veure-ho en directe.
Els preparatius dels dies previs
serien com els de sempre: anar a
comprar pastetes per veure l’entrada,
traure i planxar la roba de festes, encomanar
ramells, comprar tiquets,
muntar capitanies, arreplegar pólvora
o cervesetes prèvies. Bé igual
alguns d’aquests preparatius patirien
algun canvi inesperat.
Arriba la nit més esperada i desenfrenada
per a tot fester, l’Olleta.
Però, com seria aquest sopar tan
multitudinari? Per torns? Montant
taules al carrer? L’únic que sabem:
que el regal dels capitans serien mascaretes
corporatives per anar ben
Castalla 2020 107
F. CERDÀ
mudats totes les festes. Cada mascareta
competiria per ser més original
que les altres; a més, segur que més
d’un ens sorprendria amb algun
invent per poder beure i tindre-la
posada a la mateixa vegada. Deixem
que vole la vostra imaginació. La
Montecarlo enguany tindria un públic
assegut i separat. Qui aconseguiria el
ball més original assegut a la cadira?
Setembre radiant amaneix a través
de les pantalles dels ordinadors
dels castelluts on es podria veure
l’Arranc de les músiques. A la plaça
sols estarien les autoritats festeres,
els músics i el jurat encarregat de
puntuar les bandes oficials.
La distància de seguretat ens
faria dubtar de com poder desfilar.
Faríem una entrada al matí i una altra
a la vesprada com a Alcoi i a Ibi? O millor
com en Villena on les desfilades
duren hores i hores? Es cansaria el
públic? Faríem torns perquè tots els
festers se sentiren acompanyats per
la població? Mare quin talló!
A la Baixada de Clavelitos, la mare
de Déu hauria de tindre un vehicle
nou amb rodes i un motoret, ja que
seria impossible que els majordoms
guardaren la distància de seguretat.
Com ni les revetlles ni els bars
haurien de tancar a la 1, segurament
les dianes es convertirien en
actes multitudinaris on s’hauria de
respectar la distància de seguretat i
l’aforament.
Definitivament el virus ens ha
tornat bojos i hem canviat molts
costums, fins i tot la direcció de disparar
amb l’arcabús. Ara ho faríem
com a Salines o Saix, cap avant per
mantenir les distàncies.
Els capitans i capitanes només
podrien compartir la ballada
de banderes amb els familiars de
casa, ja sabeu, pel tema de l’alçada i
l’apropament. Quin desgavell!
La mentireta? Ai!, la mentireta...
Hauríem de deixar aparcats els carros,
ja sabeu, la llemeta i la cassoleta
per a l’any que ve.
Què faríem amb tots els convidats
aquestes festes? Si sabem que
ací ens encanta convidar a amics de
fora perquè coneguen les millors
festes del món i descobrir-los quatre
dies màgics! Segur que si tenen bona
barra repetiran.
La desfilada de l’Ofrena no seria
un impediment per als festers. Les
dones agafarien un ramell entre
comparsista i comparsista per evitar
anar agafades del bracete i els homes
ese separarien agafant espases, destrals,
garrots o mitges llunes.
Quantes preguntes sense resposta
tenim enguany, i desitgem
que es queden sense contestar, ja
que això serà bon senyal. Tot anirà
millorant a poc a poc.
Nosaltres esperem amb més
ganes que mai les festes de l’any que
ve. De segur que ho gaudirem doblement
i no ens perdrem res.
Més música, més pólvora, més
alegria i més festa que mai ens espera
el 2021, però per ara tinguem
paciència.
108SENSE MOROS NI CRISTIANS
Suspensión de Moros y
Cristianos en Castalla.
Año 2020
Concha, la dona de Paquele
Empezaré diciendo que no nací en Castalla,
pero me siento castallense.
Fui trasplantada a esta tierra por mi marido Paquele,
un festero de pro.
Me enamoré de esta ciudad,
me enamoraron sus
gentes y me enamoré de
sus fiestas.
Me sentí festera rápidamente
y en el año 1968
ya desfilaba en la Comparsa
de Moros Vells, a la
que pertenece mi marido.
Al pasar los años,
conviviendo con muchos
festeros de todas las comparsas,
me fui sintiendo
—además de mora azul—,
marinera, masera, pirata,
mora amarilla, mora verde.
Me entusiasmo con la
música festera, tanto cristiana
como mora.
Han sido 53 años de
vivir la fiesta en vivo y en
directo. Ahora ya, desde la comparsa de los mirones,
también disfruto viendo desfilar a la gente joven.
Este año 2020 es como si me hubieran amputado
las piernas para no poder desfilar, aunque marcando
el paso sentada en una silla. Es como si no
tuviese brazos para llevar la bandera al hombro y
bailarla la en la Plaza Mayor al compás del Himno
Nacional.
Me faltan las manos para coger un vaso de men-
tireta. Tengo los oídos sordos por no tener la alegría
de las guerrillas con su tronar de arcabuces.
Añorar con lagrimas en los ojos la despedida
de la Virgen en la Placeta
del Carreter, con esa
coral cantado el Adiós,
Madre Mía, Adiós. Pero
nunca es un adiós, porque
el año próximo, volverá a
ser nuestra Capitana de
Honor.
Espero con especial
interés el 2021 para sentirme
de nuevo festera —
aunque nunca he dejado
de serlo—, y ver a nuestros
jóvenes, y a algunos
no tanto, como levantarán
con entusiasmo y orgullo
sus banderas, como
marcarán el paso al compás
de sus músicas y rendirán
un sentido y especial
homenaje a nuestros
capitanes, empezando por
nuestra Capitana Mayor,
nuestra Señora la Virgen de la Soledad Gloriosa.
Después de tantos años de vivir la Fiesta, solo
me queda por terminar lanzando un grito al cielo
castellut, donde están tantos y tantos festeros que
se unirán a mi, para gritar con orgullo:
VIVA CASTALLA, VIVAN SUS GENTES
VIVAN LAS FIESTA DE MOROS Y
CRISTIANOS...Y
VISCA LA MARE DE DEU
Castalla 2020 109
L’any que ve:
millor, impossible
Natalia Gómez Berbegal (Hawaianes)
Festes inoblidables, l’any que ve més i millor, compte enrere...
Se’m venen tantes frases al cap quan faig la vista enrere, tants
moments envoltats en una il·lusió de cinc dies...la nostra bona
intenció.
110SENSE MOROS NI CRISTIANS
Sempre vivim en un futur llunyà. Abans
que acabe el dia 4 de setembre ja estem
pensant en el que falta per arribar a la
nit de l’Olleta de l’any vinent. En tots els
dinars o sopars que sempre proposem i
que finalment no aconseguim realitzar, fins que el
dia de Sant Jaume ens toca la porta.
Que irònic sembla pensar en totes les vegades
que hem afirmat que per res del món ens perdríem
unes festes: que ja trobaríem qualsevol opció, però
que això no passara mai i qui diguera el contrari no
era un bon fester.
Que il·lusos érem quan l’única desgràcia que ens
podia ocórrer era que ens ploguera a festes, encara
que després férem la vista enrere i ens adonarem
que una Guerrilla dins de l’Ajuntament cantant i ballant
era un dels records amb millor sabor de boca
que ens quedaven.
Gaudíem les festes al màxim, parlàvem cada
estona amb algú que anara vestit amb el trage marrano
i que ens volguera convidar a una mentireta.
Ballàvem i botàvem al temps de Clavelitos, compassat
dels sons dels trabucs. No ens cansàvem de fer palmes
quan la bandera girava el cantó de La Marina o,
de bon matí, quan anàvem a esmorzar. Matinàvem
per anar a Diana i féiem apostes per qui faltaria
l’endemà; acudíem a tots els actes, inclús féiem dues
vegades l’Entrada o la Processó per poder desfilar
i tocar.
Ens queixàvem tota l’estona del mal de peus,
però encara així ens llevàvem les sabates, posàvem
els peus en aigua i sal i altra vegada a la marxa.
Acabàvem la berena i continuàvem en la festa fins a
saber quina hora. Això sí, sabent que l’endemà calia
posar-se dempeus ben prompte.
Encara puc notar la calor del dia de l’Arranc,
maleint haver dormit dues hores; o la del dia 4 veient
la Volta dels qui serien els pròxims capitans.
Encara puc notar l’olor de festes, eixa olor que
recull un munt de records, de rialles i plors, de crits,
d’emoció, de nervis, de preparatius i d’uns sentiments
que estic ben segura que tots els qui sou
festers en sabreu de què en parle. Uns sentiments
que van creixent a flor de pell fins que exploten el 31
d’agost de cada any, i que aquest any es mantindran
vius per poder esclatar amb més força que mai quan
tot torne a eixa normalitat que sense adonar-nos
ens feia gaudir tant.
Castalla 2020 111
Las Fiestas y sus avatares
Hoy en día, como es bien sabido, estamos inmersos en el gran caos producido
por esta pandemia de coronavirus que tan graves consecuencias está
produciendo en la salud de las personas. El confinamiento y el cierre de
establecimientos y fábricas decretado por el gobierno con el fin de prevenir
contagios, está teniendo como consecuencia un gran perjuicio económico,
que se ve agravado con la cancelación de los actos multitudinarios como
son fiestas, ferias y celebraciones que tengan gran afluencia de público.
Sixto Rico
Con motivo de la cancelación
de nuestras fiestas patronales,
vamos a hacer un pequeño recorrido
por los vaivenes históricos de
las fiestas de Moros y Cristianos de
Castalla. Los hay de todos los colores:
malos, buenos y regulares, pero
lo importante es que este repaso
nos va a servir para que conozcamos
algo más sobre nuestras fiestas
a través de los años.
1757: La Virgen de la Soledad
es afirmada como Patrona de Castalla
y es trasladada desde la Parroquia
a su camarín de la Ermita de
la Sangre de Jesucristo el día 20 de
septiembre, con salvas de arcabucería
y hogueras que se encendían a
su paso.
1758: El 20 de septiembre,
la imagen de la Virgen es bajada,
como celebración del anuario de
su proclamación, con salvas de arcabucería
y música alegre. La Cofradía
del Rosario, participa con
su dotación de arcabuceros, y es el
inicio de nuestras fiestas mayores,
que al principio eran los días 20, 21
y 22 de septiembre.
1770: Aparece en las fiestas el
primer grupo de nuevos participantes
bajo el nombre de Marinos. El
devenir de estos participantes en
nuestras fiestas, a través del tiempo,
es ya de otro estudio.
1771: Real Orden de Carlos III,
prohibiendo en todo el territorio
nacional el uso de armas de fuego
en todas las poblaciones, aun siendo
salvas de arcabucería.
1803: El Clavario perpetuo de la
cofradía, Juan Bautista Cerdà, solicita
mediante carta al rey Carlos IV la
autorización para proseguir con las
salvas de arcabucería en las fiestas, ya
que pueblos circundantes como Ibi,
Onil, Alcoy, Petrel, Biar, Banyeres y
Bocairent ya lo habían conseguido. Es
el 9 de agosto.
1804: El rey Carlos IV, por medio
de su secretario de cámara, D.
Vicente Esteve, contesta afirmativamente
la solicitud, por lo que queda
nuevamente legalizado el uso de la
arcabucería en las fiestas Mayores,
con fecha de 27 de enero de 1804.
1852: Comienza a aparecer algún
grupo de personas con atuendos de
moros durante las fiestas, lo que no
quiere decir que en años anteriores
ya lo hicieran. Como la cofradía del
Rosario se había incorporado a las
fiestas, cambian de fecha su fiesta,
que era el 7 de octubre, y la celebran
añadiendo un día a los 3 días de las
fiestas de la Virgen de la Soledad.
Este día se celebraba el día siguiente
de la subida de la Patrona, con lo en
ese año hubieron cuatro días de fiesta.
1863: Se crea la primera Comisión
de Fiestas de la Virgen de la Soledad,
tarea que recaía en personas
privilegiadas y no vinculadas necesariamente
al Ayuntamiento, aunque
este también colaboraba.
1865: Para prevenir contagios de
cólera, se suspenden las fiestas.
1867: Las fiestas continúan cele-
112SENSE MOROS NI CRISTIANS
ARXIU COMPARSA CRISTIANS
brándose los días 22, 23 y 24 de septiembre.
1881: La comisión de fiestas es
destituida por quedar constancia de
que estaban obrando para anular las
mismas.
1885: Se suspenden las fiestas
debido a una epidemia de cólera. Pasado
el peligro, los vecinos de Castalla
solicitan al Ayuntamiento su
celebración. El consistorio accede y
propone su celebración los días 7, 8,
9 y 10 de noviembre.
1887: Se suspenden las Fiestas
por motivos económicos.
1888: Se instaura la feria los días
30 y 31 de agosto. Las fiestas son el
1, 2 y 3 de septiembre.
1890: El consistorio propone celebrar
los festejos los días 19, 20 y
21 de septiembre con motivo del título
de Ciudad que le ha sido otorgado
a la villa, para lo que se pide que
se engalanen los balcones y calles.
También se realizan pasacalles por la
banda de música y danzas populares
al estilo del país.
1895: No participan las comparsas.
Solo se realizan la feria y los actos
religiosos.
1926: No participan las comparsas.
1931: Un concejal del Ayuntamiento
presenta una moción para
suprimir los Moros y Cristianos. Se
somete a votación y la moción es
rechazada por 8 votos en contra y 2
afirmativos.
1932: No participan las comparsas
de Moros y Cristianos.
1934: Se retiran las subvenciones
para bandas de música por la mala situación
económica. No se especifica
si se celebraron las fiestas.
1940: Vuelven a participar los
Moros y Cristianos en las fiestas.
Es cierto que la Cofradía del Rosario
se integra en las celebraciones
en 1852, pero no hay que olvidar que,
en su día, corrían a cargo de sus ingresos
propios, lo cual no nos asegura
que su celebración fuera continua.
En lo referente a fechas tampoco
tenemos certeza de cuando se cambiaron.
En 1867 fueron los días 22,
23 y 24 de septiembre. En 1885 sí
estaban programadas a principios de
septiembre, pero como hemos visto
anteriormente se celebraron los días
7, 8, 9 y 10 noviembre. Desde 1887
hasta 1952 están vigentes los 3 días
de fiestas. A partir de esta fecha, se
extienden a los 4 días que mantenemos
en la actualidad.
NOTA EDITORIAL:
Este artículo tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.
Castalla 2020 113
PERE GARRIGÓS
F. CERDÀ