01.09.2020 Views

Sense Moros ni Cristians 2020 Castalla

Revista extraòrdinaria editada per l'Agrupació de Moros i Cristians de Castalla amb motiu de la cancel.lació de les festes de Moros i Cristians del 2020 per causa de la Covid-19

Revista extraòrdinaria editada per l'Agrupació de Moros i Cristians de Castalla amb motiu de la cancel.lació de les festes de Moros i Cristians del 2020 per causa de la Covid-19

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

SENSE MOROS

NI CRISTIANS

Castalla 2020

F. CERDÀ


SENSE MOROS

NI CRISTIANS

Castalla 2020

Revista digital que es publica amb motiu de la

suspensió de les Festes de Moros i Cristians de 2020,

com a conseqüència de la crisis sanitària provocada

per la pandèmia de la Covid-19.

EDITA:

Agrupació de Comparses de Moros i Cristians de Castalla.

PRESIDENTA:

Vanesa Rico.

EQUIP DE REDACCIÓ:

José Miguel Campos, Frederic Cerdà, Lorenzo Díaz, José María Espinosa,

Mari Torres.

DISSENY I MAQUETACIÓ

José María Espinosa.

FOTOGRAFIES

Arxius de les Comparses: Mariners, Maseros, Pirates, Cristians, Moros

Grocs, Moros Vells i Moros Mudéjares.

Frederic Cerdà, Raúl Fuster, Dolo Fernández, Jordi Jerez, Pere Garrigós,

Ramón Galvañ, Castalla Info, Atenea Durà, Vicente Guill, Pasqual Bordera.

LA DIRECCIÓ DE LA REVISTA NO ES FA RESPONSABLE DE LES OPINIONS

EXPRESSADES ALS TEXTOS LITERARIS, AQUESTES CORRESPONEN ALS

SEUS AUTORS.

www.morosicristianscastalla.org

casafester@morosicristianscastalla.org

2

SENSE MOROS NI CRISTIANS


editorial

Sense Moros ni Cristians

Tot és relatiu. Les festes són molt importants,

ja que una de les característiques

de la ment humana és que per al seu

funcionament correcte necessita períodes que

trenquen la rutina. Períodes de socialització

en els que mitjançant emocions compartides

basades en creences comuns, en convencions

estètiques i lúdiques, una comunitat reforça els

seus vincles que tan importants són i han sigut

per a la creació i el manteniment de les societats

humanes.

Ara bé, com que tot és relatiu, en el segle

XXI, un valor més important que les festes és la

seguretat. Des de gener de 2020, el món pateix

una pandèmia que amenaça la seguretat de totes

i cadascuna de les societats del planeta. I no

només està amenaçada la nostra seguretat física

sinó també la seguretat econòmica, la social i

la política. Per això, enguany, com que celebrar

les festes de Moros i Cristians posaria en risc la

nostra seguretat, preferim no arriscar-nos i hem

acordat que els primers quatre dies de setembre

de 2020 seran dies que no trencaran massa la

nostra rutina diària d’aquesta nova normalitat

que s’ha instaurat des de finals de juny.

Al llarg de la història la seguretat no ha

estat sempre el valor suprem, sobretot perquè

no existia cap seguretat. En qualsevol moment

una xicoteta infecció podia suposar la mort,

una mala collita portava a un any de fam i les

guerres freqüents feien caure règims i canvis

administratius que sacsejaven les societats. Per

això, davant d’una situació similar a l’actual, en

la Castalla dels segles XVIII o XIX, s’hagueren

celebrat festes. Festes que s’haurien aprofitat

per a demanar la protecció divina, ja que la religiositat

era un valor molt més important que

la seguretat. Quan es va decidir que enguany

no se celebrarien festes, l’equip que s’encarrega

del llibre de festes va acordar que no tenia sentit

realitzar un llibre de festes com el que es fa

cada any. No tenia sentit per diverses raons. La

més important era la mateixa cancel·lació de les

festes, ja que això comportava que no hi havia

res per anunciar: no hi havia programa d’actes i

no hi havia càrrecs festers per a presentar. Però

pensàvem que era important deixar constància

d’alguna manera de la situació extraordinària

a què s’estan enfrontant les festes de Moros i

Cristians de Castalla de l’any 2020.

Amb l’acord de l’Agrupació de Comparses

vam decidir que el format més adequat per a

aconseguir el nostre objectiu era una revista

electrònica, ja que així evitàvem els costos

d’impressió, cosa important en l’actual situació

econòmica, i això ens permetria posar-la en

circulació de forma virtual de forma gratuïta.

Som conscients que una gran limitació

d’aquest format és que hi ha moltes persones

que no estan acostumades o no tenen la possibilitat

de llegir formats electrònics. Per això us

demanem que les generacions que més fàcil accés

teniu al món digital feu arribar la revista a les

persones del vostre voltant que tinguen interés

a llegir-la però no sàpiguen com accedir-hi.

Moltes gràcies a tots els qui heu aportat

textos i fotos que ens han permés que hui dia 1

de setembre puguem publicar Sense Moros ni

Cristians 2020.

Castalla 2020 3


sumari

EDITORIAL 3

MASEROS

ELS MISATGES DE LES AUTORITATS

Alcalde de Castalla

Antonio Bernabeu 6

Regidora de Festes

Noelia Álvarez 8

Presidenta de l’Agrupació de Comparses

Vanessa Rico 9

Els Maseros en guaret

Els Maseros 25

Tornarem amb força

Capitanes Maseros 2020/2021 26

L’abans i el després d’unes festes que faran història

Toia Castelló 27

I així va ser...

Família Cerdà González 28

Les Festes del 2019 en imatges 30

DES DE LES COMPARSES

MARINERS

La veu de la Comparsa

Fran-Presidenta 13

“Taral·lejarem A la Marina en silenci”

Comparsa Mariners 14

Capitania Mariners 2020/2021

Marisa Bernabeu, Andrea Pérez,

Ana Leal, María Reche, Ana Sánchez,

Gema Sánchez, María Bernabeu,

Eva López i Vero Jamet 16

Canvi de rumb...

Les Piules 18

Les Festes del 2019 en imatges 20

PIRATES

Enguany continua brillant el Sol

Comparsa Pirates 35

Per al 2021, desitgem festes plenes

Eloy Bordera i Gabi Pérez 36

Tornarem

Esquadra Tempesta 38

Les Festes del 2019 en imatges 40

CRISTIANS

Una oportunitat per a repensar i organitzar coses

Comparsa Cristians 45

Ara, tot queda reservat a l’ambient i

l’originalitat de cada esquadra

José Tomás Marco 46

Un mensaje de esperanza, ilusión y solidaridad

Capitanía Cristianos 2020 49

L’esclat de tantes emocions

Les Pipes Pelaes 52

Les Festes del 2019 en imatges 56

4

SENSE MOROS NI CRISTIANS


sumari

MOROS GROCS

RELATS PER A LES NO-FESTES

Tornarem amb més força

Comparsa dels Moros Grocs 61

Qui ens ho anava a dir aquell 7 de març!

Al-Inem-Anhirem, capitania 20/21 62

“Ser capitana és el màxim a què es pot aspirar”

Esquadra Odalisques 64

Les Festes del 2019 en imatges 66

MOROS VELLS

L’any del coronavirus

Comparsa dels Moros Vells 71

Crònica d’una cancel·lació anunciada

El Cronista 72

JUNTS

Raül, Maria, Jordi i Leti 74

Capitania Moros Vells 2019.

Familia Poveda-García

A.P.S. 78

Les Festes del 2019 en imatges 80

MOROS MUDÉJARES

Què trobaré a faltar este setembre 2020?

Sonsoles Luna 96

Les pròximes Festes, més imatges

Raúl Fuster Fotografia 98

Qui no té la vespra, no té la festa/Quino té

la festa, no té la vespra

José María Espinosa 100

Ofrena

nica Berenguer.

Enrique Berenguer 102

La crisi no sanitària de 1927

en els Moros Vells

La Comparsa de Moros Vells 104

T’esperem en barraqueta

Dues festeres de cor i pólvora 106

Suspensión de Moros y Cristianos

en Castalla. Año 2020

Concha, la dona de Paquele 109

L’any que ve; millor, impossible

Natalia Gómez Berbegal (Hawaianes) 110

Las Fiestas y sus avatares

Sixto Rico 112

Mudéjares en temps de COVID

Comparsa Moros Mudéjares 85

Les Festes del 2019 en imatges 86

LES AMBAIXADES del 2019 90

Castalla 2020 5


els missATGES DE les autoritats

Antonio Bernabeu Bernabeu

ALCALDE DE CASTALLA

Estimats paisans:

L’arribada de la COVID-19 ha col·locat al món en

una situació que per moltes raons no té precedents.

Per a l’any 2020 es preveuen importants

caigudes de l’activitat econòmica a tot el món.

L’àmbit social i laboral, també s’ha vist afectat

a conseqüència de la pèrdua ingent de llocs de

treball, alhora que s’han agreujat intensament els

nivells de benestar social, així com incrementat

el risc de vulnerabilitat social de moltes famílies

i persones.

Econòmica i socialment parlant, és clar que

ens trobem enfront de la primera gran crisi

genuïnament global, a la qual s’ha d’enfrontar

la humanitat. Una crisi on, paradoxalment, la

globalització, com a principal agent impulsor de

la transformació econòmica i social del món des

de finals del segle passat, s’ha convertit en el seu

principal catalitzador.

Com no podia ser d’una altra manera, els

nostres hàbits de treball, culturals, educatius

i d’esplai, també s’han vist afectats. Una de les

manifestacions culturals i artístiques més important

del calendari anual de la nostra ciutat, les

nostres Festes Majors de Moros i Cristians, s’han

vist afectades de ple.

Les mesures de seguretat, disposades per les

autoritats polítiques i sanitàries, de concurrència

massiva de persones, de protecció personal i de

distàncies de seguretat, han impossibilitat que

enguany puguem gaudir de nostres tan preuades

festivitats de setembre. Sense que servisca de consol

sobre aquest tema, tampoc hem pogut gaudir

i celebrar la resta de festivitats populars, així com

d’esdeveniments culturals, que tradicionalment

es donen a la nostra ciutat, des del passat 14 de

març, data de declaració de l’estat d’alarma al

nostre país.

A la nostàlgia i enyorança que segurament, molts

de vosaltres estareu sentint al vostre interior, m’unisc

com una persona més, que trobarà molt a faltar, les

nostres celebracions tradicionals anuals.

Durant la segona meitat del mes d’agost, data

en què aquestes línies estan veient la llum, sembla

que estem vivint cada vegada amb més intensitat

i clarament, una segona onada de la pandèmia de

la COVID-19. Per si hi havia algun dubte, aquesta

situació acaba per posar una gran llosa, almenys

de moment, en les esperances de recuperació, i a

la possibilitat inicial de fa uns mesos, en què seria

possible celebrar les nostres Festes Majors.

Encara que puga semblar convencional i tòpic,

vull transmetre-vos un missatge de tranquil·litat i

esperança en el futur, respecte a què estem en la

senda correcta de la recuperació de les nostres constants

com a poble, de tota mena, ja siguen culturals,

artístiques, esportives i de treball. També és fàcil,

demanar-vos un poc més de paciència, ja que de

ben segur, aquesta característica de la personalitat

humana té un límit. Sobre tot si a qui se li demana,

està patint, per motius de salut o laborals, els assots

d’aquesta crisi sanitària.

Amb tot respecte i humilitat, si m’ho permeteu,

és temps també de repensar, replanificar, reorganitzar

i de replantejar, moltes coses de la nostra vida,

i perquè no de les nostres Festes Majors. Aquests

exercicis d’autoreflexió, poden portar-nos que les

pròximes celebracions festives tinguen característiques

de major èxit, de major goig i gaudi i també,

perquè no, d’agraïment per haver passat ja el llindar

de la preocupació sanitària.

La vida laboral, els nostres costums i tradicions

continuen. Aquest número especial del Programa

de Festes 2020, és una bona mostra d’això. Doncs,

malgrat no comptar amb la celebració del marc festiu

6

SENSE MOROS NI CRISTIANS


de tots els anys, valga una rememoració i recordatori

que els festers, músics, empreses de servei d’àpats,

proveïdors de subministraments festers, etc. són

ací. Passant-ho malament però són ací. I això ha de

servir-nos de motivació suficient, per a dir-nos “ja

resta menys. Ja queden poquets dies per a la celebració

del Mig Any”.

Aquestes Festes que celebrem en honor a la

Mare de Déu de la Soledat Gloriosa, passaran als

annals de la nostra història, no sols per l’absència

de celebracions, sinó a més perquè és el moment de

plantejar nous reptes de futur, on segurament haurem

d’adaptar-nos a una nova manera de conviure i

de celebrar les nostres festivitats, amb concurrència

amb aquesta nova malaltia. Però estic segur que més

bé prompte que tard, tornarem a ser al carrer amb

les nostres festivitats i les nostres ganes de viure.

Vull entonar un agraïment a totes aquelles persones

i institucions, que amb el seu treball, fan possible

any rere any, que les nostres Festes siguen una realitat.

Als presidents de les set Comparses, capitans,

l’equip de treball de l’Agrupació de Comparses, amb

la seua presidenta al capdavant, als Cossos i Forces

de Seguretat de l’Estat, a la Policia Local, als Serveis de

Neteja pública, Bandes de Música. A tots ells gràcies.

La gestió de la crisi sanitària, també ha suposat

un important repte, per al personal sanitari, com

són metges, infermers, conductors d’ambulàncies.

Gràcies a ells també. Una forta abraçada, el meu

afecte i suport per a totes aquelles persones que

han patit en la seua salut, o en la dels seus éssers

estimats, aquesta malaltia, i que en molts casos ha

costat la vida de persones. A tots ells la meua admiració

i suport, pel que han sigut capaços de fer i pel

que han patit.

Moltíssimes gràcies. Prompte ens veurem.

F. CERDÀ

Castalla 2020 7


els missATGES DE

les autoritats

Noelia

Álvarez Leal

REGIDORA DE FESTES

Estimados castelluts y castelludes,

Me gustaría empezar expresándoos la complejidad

que me supone haceros este escrito

en un año como el actual. Como todos sabéis,

está siendo distinto. Nunca hubiésemos

imaginado que nos quedaríamos sin celebrar

nuestras entrañables fiestas de Moros

y Cristianos.

El estado de alarma por la COVID-19,

declarado desde el 14 de marzo de 2020, ha

supuesto la total cancelación de todas las

festividades de este año. Cabe destacar que

estamos ante una situación muy complicada,

pero tenemos que ser conscientes que la

salud de las personas prima ante cualquier

otra circunstancia.

Desde el M.I. Ayuntamiento de Castalla,

queremos transmitir todo nuestro apoyo

y agradecimiento al conjunto de personas

y entidades que forman parte de la fiesta,

pero, sobre todo, al equipo que conforma la

Agrupación de Comparsas por el gran trabajo

realizado y por su esfuerzo de adaptación a la

nueva situación en la que nos encontramos.

Estamos trabajando en grandes proyectos

festeros, que se pondrán de manifiesto el

próximo año, puesto que este ha sido imposible.

No obstante, creo que serán del agrado

de la gran mayoría de personas.

Y como denominador común de todas

estas acciones y proyectos, decir que desde

esta Concejalía de Fiestas nos mueve el hacer

de nuestras Fiestas Mayores un referente

turístico de ámbito provincial, autonómico

y, por qué no, nacional.

Estoy convencida de que el próximo año,

será el de reencuentro con nuestras fiestas,

y que incluso va a ser celebrado y disfrutado

con mayor intensidad si cabe.

Pero, mientras llega ese momento, os

tengo que pedir un poco más de paciencia,

y que no bajéis la guardia, siguiendo con la

actitud que ahora mostráis, de respetar las

distancias de seguridad, uso de mascarilla

e higiene de manos, etc. Es necesario para

garantizar la salud de todos.

No quiero terminar esta exposición sin

enviar un abrazo de solidaridad, de reconocimiento

y ánimo a todas aquellas personas

que, o bien directamente porque la enfermedad

les ha afectado, o bien indirectamente

porque han sufrido en sus familiares y amigos,

las consecuencias de esta COVID-19. También,

por supuesto, quiero hacer extensivo

este saludo efusivo a todos los profesionales

sanitarios, cuerpos y fuerzas de seguridad del

Estado, Policía Local y miembros de distintas

entidades e instituciones que con su trabajo

y esfuerzo han ayudado y todavía nos ayudan

en mantener a raya esta crisis de salud

pública.

Os espero a todos el próximo año. Muchísimas

gracias por vuestra comprensión y

ayuda. Nos vemos.

8

SENSE MOROS NI CRISTIANS


els missATGES DE les autoritats

Vanessa

Rico Montero

PRESIDENTA DE L’AGRUPACIÓ

DE COMPARSES

ARXIU COMPARSA CRISTIANS

Quan una directiva comença en un

càrrec, ho fa plena de confiança i il·lusió,

i amb moltes ganes de fer feina. També

amb la certesa de què al llarg de la durada

del mandat ens trobaríem amb situacions

difícils, però cap com aquesta: una

anul·lació de les nostres benvolgudes

festes de Moros i Cristians en honor a la

Mare de Deu de la Soledat i de tots els

actes derivats de les mateixes.

Uns moments durs per a tots, on el

sentiment fester ha estat i estarà més

present que mai, però amb la esperança

i certesa de què el 2021 tornarem a

gaudir de les marxes mores i cristianes,

de l’olor de pólvora i del que és més important,

tornar a gaudir dels amics i de

les esquadres a les nostres comparses.

Amb aquesta edició digital, es vol

deixar constància del que ha significat i

està significant per a tots nosaltres, els

festers, aquesta anul·lació i les seues

conseqüències. Un gran treball realitzat

per l’equip del llibre de festes.

Des d’ací, agrair a totes les persones

que ens han fet arribar els seus escrits i

que ens estan donant el seu suport per

aquesta edició especial.

Moltes gràcies a tots i totes.

Ens veiem a les festes del 2021!

Castalla 2020 9


RAÚL FUSTER

des de les c


comparses


12mariners

SENSE MOROS NI CRISTIANS

JORDI JEREZ


la veu DE

la comparsa

Fran - Presidenta

U na vegada finalitzades les festes 2019 i tancat l’any fester

amb la nostra assemblea general, aquesta directiva va iniciar l’octubre de

2019 el que seria el seu últim any al capdavant de la comparsa.

Iniciem el nostre compte arrere, Olleta d’hivern, loteria de Nadal i Niño

i la preparació del Mig Any, un dia en el qual ho passarem genial, sense imaginar

el que ocorreria set dies després.

A penes una setmana més tard de celebrar el Mig Any i presentar el nostre

àngel de la rodella van començar els rumors: pobles que posposaven o

suspenien les seues festes per culpa d’una pandèmia, estat d’alarma, confinament.

Després de moltes reunions per vídeo-trucada amb tots els presidents i

l’Ajuntament va arribar la notícia que a ningú ens haguera agradat escoltar:

queden suspeses les festes de Moros i Cristians 2020 i tots els actes relacionats

amb elles.

En la comparsa tots estàvem una mica sorpresos. Què passa?, no hi ha

festes? Però ja?, no ens podem esperar a decidir-ho? La realitat ens ha fet

vorer que aquesta va ser una decisió encertada per molt que ens dolguera.

Aquest 2020 serà un any on no tindrem eixos esmorzars tan bons que ens

prepara Sabors Catering. No hi haurà dianes, alardos, guerrilles, ambaixades,

desfilades; ni eixes festes que muntem en la comparsa i que tan bé ens

amenitzen els nostres amics els músics de la Banda Los Rosales de Bolbaite.

En nom d’aquesta directiva i en el meu propi només ens queda desitjar

que tot açò passe al més prompte possible i que aquest pròxim any 2021

s’encenguen els fogons, tornen a sonar els instruments i que aquesta gran

família Marinera i festera en general puga tornar a gaudir de les seues grans

festes de Moros i Cristians en Honor a la Mare de Déu de la Soledat.

Castalla 2020 13



crOnica de

la comparsa MARINERS

“Taral·lejarem

‘A la Marina’ en

silenci”

Hi ha quatre dies a l’any en els que el temps es deté i el món es para a Castalla

per permetre’ns evadir-nos de la realitat i retrocedir la ment fins a altra

època històrica. Ens permetem rememorar, amb els millors companys de

viatge i milers d’anècdotes, allò que va succeir a les nostres terres molts

anys enrere. Això és el que ocorre, cada any, de l’1 al 4 de setembre al nostre

poble, més bé, el que ocorria fins a enguany..

Comparsa MARINERS

Ara ens agradaria que es detinguera

el temps, que el món es detinguera a

Castalla durant uns dies per permetre’ns evadir-nos

d’aquesta realitat actual i retrocedir fins altra època...

només uns mesos enrere, evitant que el que estem

vivint forme part d’una nova època històrica.

Sempre recordarem l’any que la COVID-19 va impedir

que el cicle fester es completara a Castalla.

Les festes de 2019 van transcórrer imparables,

de l’equador fester anunciat pel Mig Any ens vam

situar en Sant Jaume, calorós i avisant que faltava

poc per als quatre dies grans. De sobte, l’esclafit

d’alegria de l’Olleta, el cor que se n’ix del pit en

14

SENSE MOROS NI CRISTIANS

escoltar els primers pas-dobles de l’Entrada, com

sempre triomfal. Salves d’arcabusseria per rebre a

la nostra Patrona al poble amb la processó de la

Baixada; alardos, guerrilles i ambaixades; l’emotiva

ofrena; la solemnitat de les processons; i de sobte,

com un esclat, la Volta. Moment on un cicle fester

es tanca, encetant-ne un altre nou. Ningú feia presagiar

que les emocions projectades en l’any entrant

es veurien tristament emmascarades per tot el que

estava per vindre.

En una crida a la responsabilitat, les nostres festes

es veien anul·lades irremeiablement; les nostres

ganes de fer festa, posposades fins que puguem gau-


JORDI JEREZ

dir d’elles amb les màximes mesures de seguretat

possibles.

Cap mar en calma fa expert a un mariner, així

que toca fer front a la marejada i superar les tempestes,

ja que després sempre ix el sol. Enguany

seran unes festes estranyes, potser durant quatre

dies una melodia ens envairà el cap i taral·lejarem

A la marina en silenci. Necessitarem sentir prop el

muscle del company i imaginarem que desfilem en

esquadra, tot garantint la distància social; i haurem

de calmar la set de mentireta per altre refrigeri

menys enganyós. O qui sap? Igual no! A la cap i a la

fi, estem en Festes!

U

Cap mar en

calma fa expert a un

mariner, així que toca

fer front a la marejada i

superar les tempestes,

ja que després sempre

ix el sol

Castalla 2020 15


esperances

per al 2021

Capitania Mariners 2020/21

Marisa Bernabeu Corral, Andrea Pérez Carbonell, Ana Leal Romo, María Reche Miras, Ana Sánchez

Mora, Gema Sánchez Mora, María Bernabeu Sarabia, Eva López Bedmar i Vero Jamet Garrido

TANTS ANYS D’ESPERA I PREPARATIUS, TANTA IL·LUSIÓ PERQUÈ ARRIBE

EL GRAN MOMENT, TANTS PLANS I IDEES LLIGADES A L’ANY 2020, I ARRIBA

UN GRAN CONTRATEMPS QUE FA QUE TOT CANVIE. LA VIDA DE MOLTS

S’HA VIST TRUNCADA I HEM VISCUT UNA SITUACIÓ QUE NO VOLEM QUE ES

REPETISCA, ÉS PER AIXÒ QUE ATURAR LES NOSTRES FESTES I EL NOSTRE

GRAN ANY ERA EL MÉS RESPONSABLE I EL MÉS SEGUR.

ARXIU COMPARSA MARINERS

Tants anys d’espera i preparatius, tanta

il·lusió perquè arribe el gran moment,

tants plans i idees lligades a l’any 2020, i arriba un

gran contratemps que fa que tot canvie. La vida de

molts s’ha vist truncada i hem viscut una situació que

no volem que es repetisca, és per això que aturar les

nostres festes i el nostre gran any era el més responsable

i el més segur. Al principi, teníem por, estàvem

espantades i amb una gran incertesa, però, parlant de

festa, teníem clar com imaginem la nostra capitania.

Volem gaudir d’un any fester en condicions, sense

ajornar cap d’acte, a no ser que siga per la pluja i

ens hàguem de refugiar a l’Ajuntament i improvisar

la festa allí.

Volem una Olleta amb la comparsa de gom a

gom, amb la banda encesa i els timbals demanant

festa. Poder pujar a les cadires a cantar les nostres

marxes.

Volem desfilar agafats del braç, sense distància de

seguretat. Ballar en alardos i guerrilles les coreografies

que sense assajar sorgeixen i que ens encanten.

Volem ballar junts amb la xaranga del dia 3 després

del dinar i perdre la noció del temps entre amics

i rialles.

Volem abraçar-nos a la porta de l’església quan

acaba l’ofrena, sense mascaretes, és un dels moments

més emocionants de totes les festes.

Volem el que qualsevol fester vol, els quatre dies

que brillen més que el sol, unes festes com la Marina

sap fer-les. Sabem que esperar un any valdrà la

pena perquè puguem gaudir les festes tots junts, fent

comparsa.

Continuarem fent festa, continuarem fent comparsa

i tornarem “a la marina donde reina la alegria”

amb molta més força l’any 2021.

16

SENSE MOROS NI CRISTIANS


JORDI JEREZ

Castalla 2020 17


evocant les festes 2019

JORDI JEREZ

Canvi de rumb...

Les Piules

“L’esperat 2019 cada vegada estava més a prop i les nostres il·lusions començaren

a convertir-se en realitat. Aquesta navegació no era una més qualsevol.

Ja no valia planificar un rumb imaginari de suposicions. Ara la brúixola havia

18

d’indicar el vertader Nord.”

SENSE MOROS NI CRISTIANS


U Aquest any, tampoc ens

encontrarem amb el nus de gola

el dia de la Volta. Un nus que des

del passat any és diferent. Ara és

un glop de nostàlgia que ens fa

recordar que nosaltres un any

també vam estar desbordades

d’emoció

Aquestes eren les paraules

amb les quals

volíem encetar el

nostre escrit. Plenes

d’il·lusió, alegria i

fervor. De cap manera ens podíem

imaginar que els contagis, els confinaments

i les mascaretes anaren

a substituir les ancores, les xarxes

i l’herberet.

Si alguna cosa hem aprés al llarg

d’estos mesos és el fet d’aprofitar

cada instant, cada segon, fent allò

que més ens agrada, que més ens

uneix a la gent estimada i que més

felicitat ens provoca. Per a nosaltres

les festes són tot això.

Sembla que aquesta situació no

és real, que no és possible pensar

que dia 1 de setembre no tornarem

a patir calor a les 5 de la vesprada,

ni frescor a la nit a ritme de vals.

És impossible imaginar que el dia

2 no ens sorprendrà amb moments

inesperats, d’eixos en què de sobte

t’encontres rodejat de rialles, pólvora,

música i mentireta. Què dir

del dia 3? El dia dels xiquets, millor

dit, el dia que tots els mariners

ens convertim en infants des de

la primera nota que sona després

de dinar, fins a les últimes marxes

cristianes que ressonen al carrer

Major. Aquest any, tampoc ens

encontrarem amb el nus de gola

el dia de la Volta. Un nus que des

del passat any és diferent. Ara és

un glop de nostàlgia, que ens fa recordar

que nosaltres un any també

vam estar desbordades d’emoció

a la plaça de l’Ajuntament amb la

música a l’esquena i els peus sense

tocar terra.

Ara bé, no som massa amigues

dels acomiadaments, de fet, el nostre

punt final de la capitania va

ser etern. Millor dit, va durar dies.

Ni nosaltres, ni els del nostre voltant

sabíem com concloure tot el

que havíem viscut. Era tot tan màgic...!

Per aquest motiu finalitzarem

aquestes línies com ja teníem

planificat fer-ho abans d’aquesta

“nova normalitat”. I per un instant,

ens permetem el luxe de sentir

que la situació actual no ens ha

limitat a compartir allò que amb

tanta il·lusió havíem preparat.

“I els dies anaren passant. Cada

vegada quedava menys perquè el

viatge finalitzara. Encara hui no

ens podem creure la gran sort que

vam tindre de poder gaudir tan satisfactòriament

cadascun dels instants.

Vam esprémer el temps i les

energies fins a l’últim minut. Ens

sentim molt afortunades d’haver

pogut complir el nostre somni fester.

Com bé ens hem fet a la idea,

un vaixell no està dissenyat per

estar amarrat. Ha de soltar-se per

poder seguir un nou rumb. No sabem

quin serà a partir d’ara el nostre,

però tenim clar que estarà ple

de magnífics records, problemes,

solucions i anècdotes.

Aparelladors dels vaixells, família

del port de la Constitució,

Àngel de la Rodella, coreògrafs

i ballarins del boato, fusters de

façana i d’interiors, Sol, Luisita,

Juanjo, Jordi, amics, amigues, familiars,

piulos, músics, Àlvaro i

Ana Andrea, Laura, capitans 2019

i a tota la gent que heu gaudit amb

nosaltres... GRÀCIES!”

Castalla 2020 19


les festes del 2

JORDI JEREZ

F. CERDÀ

F. CERDÀ

20

SENSE MOROS NI CRISTIANS

F. CERDÀ


019 en imatges

F. CERDÀ

JORDI JEREZ

F. CERDÀ

JORDI JEREZ

F. CERDÀ

JORDI JEREZ

Castalla 2020 21


JORDI JEREZ


24 maseros

SENSE MOROS NI CRISTIANS

RAÚL FUSTER


la veu DE

la comparsa

Els Maseros en guaret

Els Maseros

Erstranya paraula tant masera, aquesta de

guaret. Fins i tot en castellà, barbecho. Per a qui no

ho sàpiga és el sistema que consisteix en deixar reposar

any sí any no un terreny agrícola empobrit per tal

que torne a adquirir fertilitat.

Al nostre entorn, els nostres avantpassats solien

alternar-ho als terrenys on sembraven cereals, com

l’alfals, la civada o el blat i així aconseguien una

bona collita, sense arriscar-se a perdre qualitat.

I així estem enguany, de repòs.

Després de 90 anys d’història, Els Maseros, i la

resta de companys a les altres comparses, deixarem

en guaret les festes, i no perquè no tinguem llavors,

ni fertilitzants, ni quadrilles, ni corbelles, llegonets,

o falçonets per a segar, veremar o collir els fruits.

Una estranya plaga mundial ha envaït les vides

de tothom i ha produït el que semblava impensable:

parar el món i canviar les perspectives davant d’allò

que és realment important: la salut.

Les circumstàncies manen, i per la salut dels festers

i festeres, per la salut de la comparsa i per la

salut de les nostres festes, ens posem en guaret. Per

tornar a brotar amb força i vitalitat i poder donar

el millor en les festes de 2021.

Tornarem a ajuntar-nos, a abraçar-nos al so dels

pasdobles i marxes, a participar en moments de celebracions

com el Mig Any, els Dinars o Sopars de

Germanor en casa i en ca la resta de comparses;

Sant Jaume; Presentació de Capitans i llibre o Exaltació.

Esperarem amb nervis els dies grans de Festes,

amb l’Olleta, les dianes o les desfilades i assaborirem

amb intensitat cada esmorzar, cada alardo i

cada colpet que compartirem amb els amics i companys

de festa. Tot unit a un fort sentiment d’amor

per allò que certament paga la pena: la vida i els

moments memorables que aquesta ens regala amb

la nostra gent.

DOLO FERNÁNDEZ

Mentrestant, enguany se’ns farà un nus en la

gola i l’estómac quan arribe setembre i no puguem

gaudir de la música, el color, la calor i l’aroma de les

nostres benvolgudes festes.

Respectarem el guaret pel bé de tots i tornarem

amb més força i ganes que mai.

Ànim a tothom

Castalla 2020 25


esperances

per al 2021

Tornarem amb força

CAPITANES MASEROS 2020-2021

SE SAP QUE LES NOSTRES FESTES PATRONALS DE MOROS I CRISTIANS

DE 2020 ESTAN CANCEL·LADES PER LA CRISI DE LA COVID-19.

FESTERS I FESTERES, CAPITANS 2020, TOTS MEREIXEM TENIR UNES

FESTES DIGNES, I RECREAR-NOS AMB TOT UN ANY DE SOMNIS I

IL·LUSIONS.

RAÚL FUSTER

Una capitania comporta un temps de

molta feina, dedicació i entrega, però

també de plaer, il·lusió i fraternitat compartida. La

societat és conscient que ara per ara, tristament, no

és possible.

Però això no ens lleva les ganes de seguir treballant

i esforçant-nos perquè les nostres Festes i

la nostra il·lusió no decaiguen. Estem segurs que

tornarem amb més força si cap.

Volem donar ànims a totes aquelles persones

que estiguen passant per moments o situacions

econòmiques o socials difícils i, sobretot, expressar

el nostre dolor i tristesa per cadascuna de les

víctimes que deixa aquesta pandèmia.

El pròxim 2021 celebrarem les Festes Majors

de Moros i Cristians, clar que sí (Déu ho vulga).

Seguim sent positius, les festes formen part de les

nostres vides, eixirem als carrers amb tota l’alegria

i colorit, la nostra música i els nostres vestits per

tornar a gaudir totes i tots junts.

26

SENSE MOROS NI CRISTIANS


L’abans i el després

d’unes festes que faran

història

Toia Castelló Carbonell

Forme part d’aquesta comparsa des de fa molt,

em considere masera. En aquest any tan especial

per a nosaltres, les capitanes Juli, Lucina i jo,

vam decidir amb moltíssima il·lusió, alegria i emoció

assumir la capitania 2020. Som tres dones sense por

per agafar la bandera, i això sí, amb el suport de les

nostres famílies.

I encara més important és la capitana major,

la Verge de la Soledat, patrona de Castalla, o com

li solem dir nosaltres les capis, amb estima: la benvolguda

Sole.

Estem carregades d’il·lusió, alegries, idees i com

no, el disseny de les vestimentes. Tot amb moltíssima

emoció compartida per les tres capitanes.

He de dir que celebràrem el Mig Any, i aquest

quedarà com una anècdota graciosa per sempre, ja

que és l’únic acte que vam poder realitzar.

Qui ens diria que se suspendrien les festes majors!

Qui ens diria que no tindríem presentació de

capitans, Sant Jaume, el pregó, l’Olleta, l’Entrada, la

Processó de la Baixada, la del Passeig, l’Ofrena, la

Pujada de la Mare de Déu…! Açò em fa pensar sobre

la quantitat dels actes que tenim a les festes, això

sí, podem en tot, per què? Perquè som castelluts i

castelludes.

I com ens pot canviar la vida després! Així ha

sigut. El després ha estat carregat de moltíssima gent

que ens ha animat. La veritat que estem tranquil·les:

si aquest any no celebrem les festes, doncs, l’any

que ve, i no passa res! Això sí, passarem a la història

com aquelles tres dones que celebrarem dos anys

consecutivament la capitania. Espere de tot cor que

així siga a l’any que ve.

Voldria agrair l’Agrupació, la directiva de la comparsa

i tota la gent que ha estat al nostre costat des

del primer moment.

Moltes gràcies, bona nit i bones festes 2020-21.

RAÚL FUSTER

Castalla 2020 27


evocant les festes 2019

RAÚL FUSTER

I així va ser...

Família Cerdà Gonzàlez

El 4 de setembre de 2018 començava per a nosaltres amb els nervis a la panxa i

una agitació poc habitual en l’últim dia de les festes. Poc habitual, clar, quan

saps que a migdia no estaràs pegant la volta en la plaça com a capità de la teua

comparsa per a l’any vinent. En un primer moment, sembla que la commoció

podrà amb tu eixe mateix dia, però ràpidament te n’adones que no és que ho

semble, sinó que així és. I ja, pràcticament des d’eixe mateix dia, comences a

28

treballar perquè la capitania vaja avant

SENSE MOROS NI CRISTIANS


U Des d’eixe moment, les

idees comencen a sentir que ja

no volen ser-ho més, sinó que

volen convertir-se en fets i coses.

Ací s’inicia un nou període

durant el qual comences a

parlar amb la gent de qui

necessites ajudaa començarà

a obrir-se constantment per

a rebre amics, directiva i

familiars que ens vénen a ajudar

Arriba el dia del descans

i —que estrany!— no

sents eixa peresa que

et porta a sobreviure al

dia de la millor manera

que pots, però res més. Per contra,

alguna cosa sents en l’ambient que

et fa entendre que enguany el bagul

dels vestits de festes no acabarà de

tancar-se del tot. Comença, aleshores,

la millor part: ens quedem

els quatre mirant-nos per a dir-nos

sense necessitat de parlar –I ara què

fem?

Enfrontar-se a un full en blanc

és sempre una tasca dura, però

il·lusionant a cada pas, sobretot per

l’interés que desperta la incertesa del

seu resultat.

Ens organitzem, ens dividim les

tasques i fixem terminis per a portar

a terme les accions assignades a cadascú.

Passen els dies i tornem a les

nostres rutines, però sense perdre

de vista l’objectiu fester.

La primera cita important té lloc

al Mig Any i aquesta ocasiona les

primeres presses —que innocents,

créiem que no ens donava temps

a acabar de cosir les bandes; si

haguérem sabut el que ens vindria

al damunt més tard...—. Des d’eixe

moment, les idees comencen a sentir

que ja no volen ser-ho més, sinó que

volen convertir-se en fets i coses. Ací

s’inicia un nou període durant el qual

comences a parlar amb la gent de

qui necessites ajuda; a poc a poc, la

porta del garatge de casa començarà

a obrir-se constantment per a rebre

amics, directiva i familiars que ens

vénen a ajudar. Què haguera sigut

de tot açò sense la companyia i l’ajut

de totes aquestes persones?

A la fi, després de tots els diversos

actes que la situació comporta,

arribem a l’hora de la veritat. A cert

punt, ho deixem estar tot i decidim

que el que s’havia de fer, o bé ja està

fet, o bé que siga el que la sort vulga.

Ja és la nit de l’Olleta, esperem a la

comparsa i a la música a la porta de

casa per a anar a sopar. No hi ha pas

enrere, només cal deixar-se portar.

Els dies de festes van suposar

per a nosaltres la culminació d’un

sentiment que va començar un

any abans, que a poc a poc va anar

construint-se a través del contacte

amb les persones que ens han acompanyat

i que va acabar per revelar-se

amb els actes com a escenari i les

emocions com a mitjà.

De tot cor.

Família Cerdà Gonzàlez

Castalla 2020 29


les festes del 2

F. CERDÀ

RAÚL FUSTER

RAÚL FUSTER


019 en imatges

RAÚL FUSTER

RAÚL FUSTER

F. CERDÀ RAÚL FUSTER

F. CERDÀ

F. CERDÀ


32

SENSE MOROS NI CRISTIANS


F. CERDÀ

Castalla 2020 33


pirates

34

SENSE MOROS NI CRISTIANS

PERE GARRIGÓS


la veu DE

la comparsa

Enguany continua brillant el Sol

Comparsa pirates

Enguany, continua brillant el Sol, ara més

que mai. Encara que no celebrem les festes continuen

sent especials, rememorant històries, anècdotes, tradicions,

menjars típics d’aquests dies i escoltant música

festera en tot moment.

Enguany no podem eixir a desfilar i la comparsa

romandrà tancada. No hi haurà dianes, ni alardos,

processons ni desfiles als carrers del poble, però setembre

continuarà amaneixent radiant, ple de música

i color; el missatge etern continua sent el mateix:

Festa i Germanor, encara que aquesta vegada

siga amb distància de seguretat, gel hidroalcohòlic i

mascareta ben col·locada.

Els Pirates decidim quedar-nos a casa, respectar

les normes, i pareix mentida que nosaltres ho diguem,

però després d’unes quantes setmanes a casa,

sembla que és el millor.

La tristor ens envolta, i encara que les esquadres

ens puguem reunir amb les mesures de seguretat

pertinents, no serà el mateix que tots aquests anys

passats. La bandera aquesta vegada no podrà sortir

de casa i el vaixell pirata no solcarà les aigües i quedarà

amarrat a port un any més, a l’espera de què el

pròxim any puga sortir amb força i seguretat.

Tant de bo siga breu aquest nou viatge que estem

fent i altra volta els pirates tornem a ballar; a

asseure’s al lloc de sempre; a cantar fins que ens

quedem afònics; a desfilar; a disparar en les guerrilles;

a compartir, estimar i fer festa.

Tornaran els boatos, l’Entrada, el Passeig,

l’Ofrena i la Pujà; el color vermell, el negre i el

blanc; el cinturó de calavera i el mocador al cap.

Tornarem amb més ganes, fent ressonar les paraules

festa i germanor, que pareix que ara cobren

més significat que mai.

Perquè unes festes sense germanor, no són festes.

Enguany continua brillant el Sol i ara més que

mai. Encara que no siga d’igual manera, però sempre

amb les mateixes ganes.

Castalla 2020 35


esperances

per al 2021

Per al 2021, desitgem

festes plenes

Eloy Bordera i Gabi Pérez. Capitania Pirates 2020

A

les 10:00 h del matí

del dia 2 de setembre

del 2019, acudíem al

primer esmorzar de

les festes sense imaginar-nos

com acabaria el dia. Els

primers comentaris de “demà és

el sorteig de capitans” començaven

a escoltar-se, i el “mare com

ens toque!” ens feia que anàrem

pegant-li voltetes al cap de manera

inconscient. Després de dinar i

fer-nos uns quants, anàvem envalentint-nos

i visualitzant una idea

que anava coent-se tot el dia entre

riures i balls.

Ja en el berenar i després de

donar-li la tabarra al president

tota la vesprada, ens va encaminar

cap a l’oficina on ens va dir que si

ho déiem seriosament —a vegades

no ho pareixia— havíem de firmar

la candidatura, i allà que vam anar.

El dia 4 de matí vam pegar la

Volta i vam viure un dia increïble.

D’aquesta manera vam tancar les

festes 2019 amb la il·lusió de preparar

les del 2020 d’una manera

especial.

Qui anava a dir-nos el dia del

Mig Any tot el que ens vendria damunt.

Un Mig Any on ho vam passar

genial, però que ara sabem que

ho vam poder celebrar pels pèls.

La maleïda Covid ens ha llevat

les festes del 2020, però tot i això,

no ens ha llevat la il·lusió per al

2021. Per sort, quant a preparatius

podem dir que pràcticament no

ATENEA DURÀ

ens ha afectat, ja que teníem planejat avançar tots els temes a

partir d’abril.

Esperem i desitgem que, el 2021, tots i totes puguem celebrar

les festes com sempre, sense restriccions: unes festes plenes. Això

voldrà dir que hem vençut al virus i tindrem doble motiu de celebració.

36

SENSE MOROS NI CRISTIANS


Castalla 2020

PERE GARRIGÓS

37


evocant les festes 2019

Tornarem

esquadra tempesta

Qui ens ho havia de dir? Ací estem, preparant un article per a la revista

digital d’unes festes, les de 2020, de les que només hem pogut gaudir del

Mig Any. Un Mig Any en què celebràvem que faltaven sis mesos per a festes

entre la ingenuïtat i la ignorància del que ens venia, sense sospitar que

no seria així i que a hores d’ara, no sabríem quan tindríem el pròxim acte

38

fester ni en quines condicions.

SENSE MOROS NI CRISTIANS


U

“Gotes d’aigua per veure-hi clar,

no existeix Goliat que vença un ésser positiu.

Tot llueix al món quan somrius.

Tornarem a sentir-nos vius.”

Tornarem a caure’- Andreu Valor

PERE GARRIGÓS

L’any passat va ser un any

molt especial per a nosaltres,

l’esquadra Tempesta,

ja que vam tindre la sort

d’ostentar la Capitania dels

Pirates 2019. Els moments viscuts i els

records són tan recents, tan intensos

i tan bonics que, inevitablement, el

nostre pensament durant aquest confinament

ha estat en molts moments

en el lloc i al costat de tots aquells que

enguany ocupen càrrecs festers. Les

il·lusions i les expectatives, els plans

i els preparatius de tots els festers,

però sobretot dels Capitans, són tan

nombrosos que s’estenen de setembre

a setembre i enguany, de colp

tots s’han vist frenats en sec. Per això

voldríem dirigir-nos a ells i enviar-los

a tots i totes molts ànims, esperances

i bons desitjos perquè tot puga tornar

a la normalitat i que prompte puguen

complir aquest somni i celebrar les

festes com sempre ho hem fet.

Està clar que la prioritat a la vida

és la salut i més en aquests moments,

per això era inevitable l’ajornament

de celebracions i actes festius. Així i

tot, no hem d’oblidar que les emocions

són una part fonamental de

la vida humana i els dies de festes

són uns dels dies més emotius de

l’any: el bon rotllo, la companyonia,

la nostàlgia, l’alegria... i la manera en

què els nostres sentits es desperten

amb el sabor dels menjarets a la

comparsa i la dolçor de la mentireta;

amb l’oloreta de la pólvora i les flors;

amb el so de les bandes de música

i els trons; amb els colors i les tex-

tures dels vestits i els complements

festers caminant colze a colze amb

les nostres companyes d’esquadra.

Però tot això ho tornarem a sentir i

ho tornarem a viure. Les pròximes

festes les apreciarem encara més

perquè ens hem adonat de com som

d’afortunats per poder-les celebrar.

Aquest setembre serà un parèntesi

en el qual haurem de conformarnos

amb fer memòria i tirar dels

records de festes passades. Eixos

records ens dibuixaran un somriure

a la cara i ens ajudaran a superar

aquests dies grisos. I tornarem, i

ho farem amb més ganes que mai,

seguirem emocionant-nos i estem

segurs que les pròximes festes seran,

com sempre, màgiques i inoblidables.

Castalla 2020 39


les festes del 2

PERE GARRIGÓS

PERE GARRIGÓS

PERE GARRI

40

SENSE MOROS NI CRISTIANS

RAÚL FUSTER


019 en imatges

RAÚL FUSTER

RAÚL FUSTER

PERE GARRIGÓS

RRIGÓS

PERE GARRIGÓS

Castalla 2020 41

PERE GARRIGÓS

RAÚL FUSTER


PERE GARRIGÓS


44cristians

SENSE MOROS NI CRISTIANS

PASQUAL BORDERA


la veu DE

la comparsa

Una oportunitat d’or per a

repensar i reorganitzar coses

Comparsa Cristians

Era octubre de 2019 quan va tindre lloc a

la comparsa Cristians l’Assemblea per a la renovació

de la Junta Directiva. Dues persones concorrien al

càrrec de la presidència, amb totes les il·lusions del

món per tal de guanyar i aplegar a poder fer coses per

aquesta comparseta que tant estimem. L’Assemblea

va decidir que la presidenta fora Alícia i ella es va

rodejar tant de gent de la seua esquadra, com d’altres

esquadres. Ens vam posar a treballar de seguida.

En aquell moment encara no sabíem el que ens

venia damunt. Vam començar a organitzar-nos per a

portar endavant el tema de la loteria de Nadal i del

Niño, vam aprofitar el mes de febrer per a fer una

neteja a fons en la cuina de la comparsa… Estàvem

d’allò més il·lusionats preparant també el Mig Any

Fester que s’apropava a marxes forçades, encara

que l’ombra d’un virus començava a no deixar-nos

actuar tan tranquils.

Malgrat les advertències, molts de nosaltres no

acabàvem de creure’ns que ens podrien tancar en

casa com als nostres veïns italians: “Si és una simple

grip”. “No serà per a tant”. “Doncs, diuen que tots

ho hem de passar”, i un llarg etcètera de frases semblants

es repetien en totes les converses d’aquells

dies.

Però en contra del que molts pensàvem sí que

ens van tancar a casa. I no, no sembla que siga una

simple grip. La primera quinzena de l’estat d’alarma

tot el món s’ho va pillar amb molt d’entusiasme i no

paraven de compartir-se vídeos de gent vestida de

festera, ballant les banderes en casa, desfilant des de

casa. Pense que tots egoistament vam pensar: “què

sort que les nostres festes són en setembre i ja estarà

tot bé per a celebrar-les”.

A poc a poc vam anar veient com els estats

d’alarma se succeïen i els ànims festers anaven decaient

amb cada un dels anuncis d’ajornaments festers,

que finalment s’han convertit en suspensions

fins a l’any que ve.

I en la mateixa tessitura que els nostres veïns ens

hem vist quan també s’ha decidit suspendre les festes

2020 a Castalla. Tot això suposa l’ajornament

dels càrrecs festers i l’anul·lació dels contractes signats

amb bandes de música, cambrers, cuiners en

el nostre cas —càterings en altres casos—. Molts

serveis dels suprimits són de fora del poble, però

pensem també en tots els proveïdors locals que no

rebran els nostres encàrrecs: forners, carnissers,

pescaters, proveïdors de begudes. Fins i tot modistes,

perruqueres i maquilladores, entre altres. La veritat

és que les festes són una roda que meneja molts

fils i alimenta moltes famílies. Hem de lamentar que

enguany aquesta roda s’haja detingut a causa del

Covid-19.

Per descomptat la salut sempre ha de ser el primer

i en aquesta nova normalitat no sembla que les

aglomeracions de festes tinguen cabuda, però pensem

que quan arribe Sant Jaume o la Nit de l’Olleta

o el dia de l’Entrada no podrem evitar deixar caure

unes llagrimetes. No serà el mateix passar per unes

no-festes quan l’estat d’alarma ens impedia celebrar-les

i inclús eixir al carrer, que passar per unes

no-festes instal·lats en la nova normalitat.

També cal destacar que la no celebració de les

festes no significa que les despeses de les comparses

siguen zero. Ens trobem en una situació realment

rara en la que no celebrarem festes, però els festers

sí haurem de fer front a unes despeses de manteniment

de les comparses, així que haurem d’estar a

l’altura per a col·laborar en tot el que siga necessari.

Tal volta aquesta siga una oportunitat d’or per a

repensar i reorganitzar coses.

Desitgem sincerament que tots els estudis per

trobar la tan necessària vacuna siguen un èxit més

prompte que tard i que d’ací a poc temps puguem

tornar a dir allò de “bones Festes”. Tant de bo serà

que puguem dir “bones festes 2021”.

Castalla 2020 45



crOnica de

la comparsa cristians

Ara, tot queda reservat a

l’ambient i l’originalitat

de cada esquadra

Les festes de 2019 acabaren d’allò més bé. Vam tindre una capitania que

mostrava la joventut dinàmica i actual de la Comparsa. El dia 4 ‘les Viscayes’

ens van sorprendre a tots en la Volta, i els Cristians, com sempre fem, les

vam acompanyar i aplaudir per la seua iniciativa. L’any fester corria el seu

ritme habitual. La nit de Cap d’Any tots ens vam desitjar felicitat per al

2020; els Reis ens van deixar sorpreses i il·lusions per a grans i xiquets; les

capitanes i la directiva van fer públic a meitat febrer el nomenament del

càrrec de l’àngel de la rodella que va recaure en la xiqueta Berta Mora Marco.

José Tomás Marco Rico

Cronista Comparsa Cristians

Però una ombra començava a moure’s des

de l’Orient i avançava cap a Itàlia amb notícies

d’un virus no massa bo. Tot i això

estàvem confiats que al nostre poblet no aplegaria

res del que s’anunciava.

Aplegava la data del Mig Any Fester i el concert

de la banda de música obria boca per als actes

del cap de setmana. Tot anava vent en popa, encara

que les notícies continuaven no pintant gens de bé.

Nosaltres erre que erre i pensant que al poblet no

46

SENSE MOROS NI CRISTIANS

passaria res. La jornada festera del dissabte va ser

bona i com sempre amb bon ambient: el dinar, el

cafenet, la xerradeta, la desfilada, la missa, la tornada

a l’Ajuntament amb la ballada de banderes i

de nou a la Comparsa per al sopar. Alegria, risses,

glops de colp... Després de presentar al nou àngel de

la rodella, va començar, enmig del fred, la cercavila

que té lloc mentre es prepara l’escenari de la xarangueta.

Va ser una nit espectacular plena de rialles i

barbaritats, on no importa l’edat que tinguem per-


L’AMBAIXADA DE LES ERES: Un dels ambaixadors, assistit per les seues ‘ajudants de camp’. L’estafeta de l’altre bàndol,

a cavall, espera la resposta. (Captura de vídeo).

què l’important és passar-ho d’allò més bé. I en això

som els números u.

La setmana no pintava gens de bé i ja va saltar

la llebre: Estat d’Alarma per a la nació, nyas coca!!!

El món es va parar tros a tros en l’àmbit social, laboral,

econòmic, cultural, intel·lectual i espiritual.

El bitxo anomenat coronavirus sí que va aplegar i

la cosa era molt seriosa: confinats!!!

Uns ho pillen de broma; altres amb por, i altres

no saben realment que és el que passa. Rodes de

U

Va ser una nit

espectacular plena de

rialles i barbaritats, on no importa

l’edat que tinguem perquè

l’important és passar-ho d’allò

més bé

Castalla 2020 47


L’AMBAIXADA DE LES ERES: Captura de pantalla del vídeo de la representació, amb els dos personatges principals.

(Captura de vídeo)

premsa i intervencions a la televisió dels dirigents

polítics. En l’àmbit social i festiu comença la barreja

de suspensions d’actes: es mescla la festa, la religió,

la política. Actes de Setmana Santa cancel·lats;

Agrupacions de Comparses i

Ajuntaments reunits per de-

U

cidir al voltant de les Festes

Majors dels pobles i, com una

espècie de mascletà dia a dia,

s’anunciava la supressió de

moltes festes i actes per tot

arreu. Les primeres de la contornada

van ser les d’Onil,

després les d’Ibi. I ja sabem:

“cuando veas las barbas de tu

vecino quemar, pon las tuyas a

remojar”. I així va ser: el 2020

no veuria ni les nostres Festes

Majors ni la Vaca ni les Danses.

Crec que a ningú el va sorprendre

massa, ja que tots ho

sentíem caure i era com si anàrem fent-nos a la idea.

El que sí hem de ressaltar del temps de confinament

és l’originalitat dels vídeos que van recorre totes les

xarxes socials:

48

SENSE MOROS NI CRISTIANS

En l’àmbit social

i festiu comença

la barreja de suspensions

d’actes: es mescla la festa,

la religió, la política. I, com

una espècie de mascletà

dia a dia, s’anunciava la

supressió de moltes festes i

actes per tot arreu

• Destaquem el de l’esquadra Creïlles al Pilot

pujades en foto damunt d’una aspiradora recorrent

al so de música festera diferents estances de la casa.

• L’Òscar, sense dubte, se l’emporta

L’Ambaixada de les Eres, on

Enrique i la benvolguda Lulú

van saber traure el millor d’ells

per a fer-nos riure.

• I a escala institucional

destaquem el vídeo-resum de

la Comparsa: Festes 2019.

La veritat és que poc més

ens queda per contar i recordar.

Ara ja podem ajuntar-nos

amb mascareta per mig i respectant

la distància pertinent;

podem fer algun cafenet, soparet

i alguna xerradeta. Però tot

això queda reservat a l’ambient

i l’originalitat de cada esquadra.

Les coses han canviat, i si

cada any tancàvem la crònica

amb la típica frase “desitgem que passeu unes bones

festes”, enguany no tindria sentit. Així que tancaré

amb:

A L’ANY QUE VE, MÉS I MILLOR!!!!


esperances

per al 2021

Un mensaje de esperanza,

ilusión y solidaridad

capitanía Cristianos 2020

ABATIMIENTO, FRUSTRACIÓN

Y RESIGNACIÓN fueron los

primeros sentimientos que hicieron

presa en nuestros MALTRECHOS

ÁNIMOS. Era nuestra reacción

sorprendida y preocupada ante las

noticias que nos llegaban y que

informaban de la SUSPENSIÓN

de nuestras Fiestas Mayores de

MOROS Y CRISTIANOS para este

año 2020.

CAPA I ESPASA

BUTLLETÍ DE LA COMPARSA CRISTIANS

NÚMERO 59 / ABRIL DE 2020. CASTALLA

Hola a todos y a todas. Somos tres

hermanas, Mari, Dolo y Consue,

con una fuerte vinculación al mundo

de nuestras fiestas desde muy jóvenes. Contamos

con distintos historiales festeros en diferentes

comparsas. Desde edades muy tempranas hemos

participado como comparsistas de a pie, disfrutando,

viviendo y ostentando con orgullo, ese enorme

honor que constituye participar en nuestras Fiestas

Mayores.

Por primera vez en la historia de nuestra ciudad

hemos visto como se suspendían unas Fiestas

debido a una crisis sanitaria sin precedentes. Hasta

poco antes del 14 de marzo, imaginábamos, para

lo que restaba de todo el año 2020, el acontecer de

unos eventos y acontecimientos festeros espectaculares

e ilusionantes. Además, con el motivo añadido

de contar con la enorme responsabilidad de

representar a la Comparsa de Cristians, ni más ni

menos, que en la Capitanía del año 2020.

MIG ANY 2020

FOTO RAMON GALVAÑ

Portada de l’edició del Mig Any de CAPA I ESPASA.

Aún teniendo en cuenta la decepción que ha

supuesto la cancelación de las fiestas de este año,

sí que pudimos realizar una primera toma de contacto

festera con la celebración del Mig Any Fester

pocos días antes de la declaración del estado de

alarma. Fue espectacular y maravilloso. Un preludio

emocionante e intenso, que anticipaba todo lo

que estaba por venir.

Pensamos que toda la familia festera, incluidos

nuestros compañeros y compañeras del resto de

Castalla 2020 49


capitanías, estarán viviendo una situación parecida

mezcla de resignación e incredulidad. Trajes, boatos,

músicos, adornos, banderas y todo el esfuerzo

material y humano que supone el desempeño de una

Capitanía festera tendrán que esperar unos meses,

con la vista puesta en el año 2021. Esperamos que,

para ese momento, podamos entonar el va de bo, y

que ya nada nos aparte de llevar a la práctica este

ilusionante proyecto festero.

No obstante, pensamos que una situación como

ésta también tiene el poder de poner a prueba las

iniciativas y las ilusiones que están depositadas en

nuestras fiestas, ya que, dentro de todas nosotras,

pervive con mayor intensidad, si cabe, ese sentimiento

y las ganas de que todo pasará pronto y que

la normalidad se instaurará de nuevo, volviendo a

salir a la calle para celebrar todo aquello que llevamos

en nuestro interior: ilusión, pasión, ganas

de divertirnos y de compartir nuestra alegría con

familiares y amigos. Y por supuesto que nuestros

queridos padres y familiares puedan ver culminadas

sus ilusiones de ver a sus tres hijas desfilar al frente

de la Capitania dels Cristians 2020.

Deseamos que nuestras lágrimas de tristeza de

hoy se transformen el próximo año en lágrimas de

alegría; que el desánimo presente, se convierta en

ilusionante disfrute; que las calles de nuestra ciudad

de Castalla rebosen en las fiestas del próximo

año de espectadores y de festeros para recuperar el

esplendor de siempre. Esperamos que pronto se encuentre

el remedio medicinal que proteja la salud de

todos, permitiendo recuperar la proximidad física

entre las personas en sus distintas manifestaciones

de amistad y de confraternización sentimental.

50

SENSE MOROS NI CRISTIANS

RAMÓN GALVAÑ


RAMÓN GALVAÑ

Sin duda, este es el momento de aprovechar la

oportunidad para mandar al pueblo de Castalla,

además de nuestro más efusivo saludo, un mensaje

de esperanza, de ilusión y de amistad en el convencimiento

que volveremos a estar todos juntos celebrando

nuestras festividades.

No quisiéramos concluir, sin una declaración de

solidaridad, de apoyo y de condolencia hacia todas

las víctimas de la pandemia de la COVID-19, así

como a sus familiares. Somos conscientes del gran

golpe recibido en nuestra sociedad, al contemplar

como más de 27000 personas han perecido durante

esta crisis sanitaria de forma totalmente inesperada

y sorpresiva. Vaya nuestro recuerdo y respeto para

ellos.

Paisanos, amigos, familiares, festeros, tened por

seguro que pronto nos volveremos a ver y encontrar.

Además, tendremos la necesidad de descolgar

y sacar de nuestros armarios todos nuestros atuendos

e indumentaria festera para hacer realidad el

sueño maravilloso de nuestras Fiestas de Moros y

Cristianos.

Muchísimas Gracias.

Castalla, junio de 2020.

Castalla 2020 51


evocant les festes 2019

L’esclat de tantes emocions

Les Pipes Pelaes

Per entendre la capitania dels Cristians de l’any 2019 ens hem de remuntar a la infantesa, a

l’època en què totes nosaltres érem ben petites i els nostres pares i mares ens introduïren

a la comparsa, pràcticament des del moment de nàixer. Amb el pas del temps la nostra unió

ha anat consolidant-se i, encara que durant alguns períodes de la nostra adolescència vam

conformar esquadres diferents, som Pipes Pelaes des de fa una dècada aproximadament. En

conseqüència, podem afirmar que som cristianes per la tradició familiar i a més a més, estem

52

segures de què tenim molts avantpassats en comú.

SENSE MOROS NI CRISTIANS


RAÚL FUSTER

U “Demà

peguem la Volta” o

“Capitania 2019 Pipes

Pelaes” eren les frases

que repetíem entre

ballets i rialles. No

obstant això, aquest

mateix dia de l’any 2018

la broma es va convertir

en realitat

Per entendre la capitania dels Cristians de l’any

2019 ens hem de remuntar a la infantesa, a

l’època en què totes nosaltres érem ben petites

i els nostres pares i mares ens introduïren

a la comparsa, pràcticament des del moment

de nàixer. Amb el pas del temps la nostra unió ha anat

consolidant-se i, encara que durant alguns períodes

de la nostra adolescència vam conformar esquadres

diferents, som Pipes Pelaes des de fa una dècada aproximadament.

En conseqüència, podem afirmar que som

cristianes per la tradició familiar i a més a més, estem

segures de què tenim molts avantpassats en comú.

Des de feia tres o quatre anys, el dia 3 de setembre

sempre bromejàvem amb el fet que prompte seríem

capitanes. Això sí, sempre amb l’esperança de què una

altra esquadra o família es fera avant a l’últim moment.

Nosaltres teníem molta il·lusió per ostentar una capitania,

però ens ho imaginàvem en un futur més llunyà pel

fet de ser molt joves i no tenir les millors circumstàncies

ni econòmiques ni laborals. Demà peguem la Volta o Capitania

2019 Pipes Pelaes eren les frases que repetíem

entre ballets i rialles. No obstant això, aquest mateix dia

de l’any 2018 la broma es va convertir en realitat.

Va ser durant l’acte de Diana del dia 4 de Setembre,

on només van acudir quatre de les integrants de

l’esquadra —fet que confirma la gran improvisació

d’aquesta capitania—, quan van començar les nostres

sospites. Però va ser uns minuts abans de l’esmorzar

Castalla 2020 53


RAÚL FUSTER

quan el president ens va comunicar que no hi havia

capitans i que nosaltres érem les candidates perfectes.

En aquell moment els telèfons i timbres de les cases

van començar a sonar desesperadament per convocar

una reunió d’urgència que es va dur a terme al carrer

de darrere de la comparsa entre dos cotxes. Després

d’uns moments de tensió, incertesa i nervis ens vam fer

avant entre una barreja de plors i alegria.

La nostra presentació com a capitanes de l’any 2019

fou tan inesperada com poc planejada fins al punt de

no ser conscients del càrrec que ostentàvem fins al

moment en què es van obrir les portes de la Casa del

Fester. Quan vam veure a tothom esperant la nostra

eixida i vam sentir el primer tro de l’arcabús, vam pensar:

sí, aquest any serà especial per a nosaltres!

Els mesos posteriors van estar plens d’organització

i preparatius. Reunió rere reunió vam anar donant-li

forma a la que seria la nostra capitania. El suport d’altres

esquadres que ja havien sigut capitanes ens va ser molt

valuós, així com l’ajuda de les nostres famílies que van

estar amb nosaltres en tot moment. A poc a poc ens

vam adonar de la responsabilitat i el treball en equip

que comporta una capitania. Ens vam haver d’organitzar

molt, ja que no totes les components residien al poble i

tampoc coincidíem els nostres horaris ni disponibilitat

en general.

54

SENSE MOROS NI CRISTIANS

Cal destacar l’ajuda de la nostra comparsa, perquè

ens hem sentit molt acompanyades i recolzades. Vam

poder disposar d’una part del local dels Cristians per tal

d’utilitzar-la com a seu de la capitania. Aquest fet va fer

que tots els membres de la comparsa estiguérem més

units, ja que vam passar la major part del temps tots

junts, inclòs mentre ens preparàvem per a cada acte.

Una altra de les característiques va ser que tot ho

vam organitzar d’una manera molt personal, ja que vam

ser nosaltres qui vam dissenyar una bona quantitat de

detalls de la nostra capitania. Per exemple vam crear

els gira-sols que ens van acompanyar durant la nit de

l’Olleta. Van ser moltes les vegades que ens vam reunir

per retallar i unir tots els pètals que repartiríem en els

moments d’eufòria aquella nit. Alguns dels detalls dels

vestits i del boato van ser idea nostra, i també ens vam

organitzar per fer entre totes algunes funcions com la

de perruqueres abans de cada acte.

La capitania del 2019 ha sigut per a nosaltres molt

especial. D’una banda, hem gaudit al màxim de cada

moment, molt unides entre nosaltres i també amb

la nostra comparsa. Podem afirmar que tot el treball

val la pena i que ser capitanes ha estat un regal per a

nosaltres. D’altra banda, a partir d’aquesta experiència

hem viscut un punt d’inflexió en l’àmbit de l’esquadra.

Ara estem molt més unides, confiem més les unes en


U és la barreja

d’aquests moments tan

sentimentals, juntament

amb d’altres d’alegria i

eufòria, el que conforma

els nostres records

les altres i hem creat multitud de records que

revivim cada vegada que ens ajuntem.

La primera vegada que els nostres familiars

ens van veure a totes juntes i vestides amb els trages

de gala fou increïble: a la porta de la comparsa

i entre plors i llàgrimes ens acompanyaven al

començament de l’Entrada. Aquest dia va suposar

l’esclat de tantes emocions que havíem guardat al

llarg de l’any. Amb la música darrere de nosaltres,

sonant ben fort i seguint-nos allà on anàrem.

Tots i cadascun dels actes van ser especials per a

nosaltres però sobretot volem destacar l’arribada

a l’Església el dia de l’Ofrena. Aquest moment fou

únic, ens vam sentir immensament emparades

per part de tota la comparsa. Al cap i a la fi, és

la barreja d’aquests moments tan sentimentals,

juntament amb d’altres d’alegria i eufòria, el que

conforma els nostres records. Així mateix, com

oblidar les túniques antigues que vam trobar al

terrat de la comparsa! Estaven totes velles i amb

molta pols, però vam acabar posant-nos-les, fent

honor als nostres avantpassats.

Per finalitzar, ostentar la capitania 2019 ha

estat una experiència meravellosa i esperem

que puguem repetir-la altra vegada. No volem

acomiadar-nos sense fer referència al famós

coronavirus que tants imprevistos ens ha causat.

Hem hagut d’ajornar totes les reunions i quedades

que teníem previstes per veure el vídeo final

de la capitania així com seguir recordant tot allò

amb les famílies i persones volgudes. Encara que

aquest impediment no ha sigut suficient per no

mantenir-nos en contacte, esperem seguir gaudint

prompte. Aquest any 2020 no celebrarem les

nostres Festes, però esperarem amb el doble de

ganes les vinents.

Castalla 2020 55


les festes del 2

RAMÓN GALVAÑ

RAMÓN GALVAÑ

ARXIU COMPARSA CRISTIANS

56

SENSE MOROS NI CRISTIANS

RAÚL FUSTER


019 en imatges

RAÚL FUSTER

RAÚL FUSTER

F. CERDÀ

RAMÓN GALVAÑ

RAÚL FUSTER

RAÚL FUSTER

Castalla 2020 57


CASTALLA INFO


60 moros grocs

SENSE MOROS NI CRISTIANS

RAÚL FUSTER


la veu DE

la comparsa

Tornarem amb més força

Comparsa dels Moros grocs

I va arribar 2020, l’any que anava a suposar un canvi de directiva,

l’any que anàvem a tenir un alcalde de festes groguet, i en què

A l’Inem Anirhem, els nostres capitans, gaudirien del seu any i amb ells

tots nosaltres. Un any que per a molts dels nostres protagonistes quedaria

gravat als seus records i que per desgràcia, no podran gaudir-ho.

Les circumstàncies manen i no podrà ser enguany. No ens queda

altra que esperar amb més ganes les properes festes.

Així i tot, la gent de la directiva de la nostra comparsa no s’ha

quedat de braços creuats. Per endolcir un poquet més aquests temps,

s’està preparant la creació d’una web amb continguts relacionats amb

la festa i la nostra Comparsa. Esperem que servisca per perquè passe

millor aquest malson. D’ací a poc temps es posarà en marxa i servirà

per a unir-nos més encara en aquests moments d’incertesa.

Com ens han fet veure els nostres capitans, si ells estan preparats

per a l’any vinent, nosaltres, els festers de a peu, no ens queda altra

que fer el mateix…

Tornarem i gaudirem de la nostra festa. I amb més força. De segur.

Castalla 2020 61


esperances

per al 2021

Qui ens ho anava a dir

aquell 7 de març!

Al-Inem Anirehm, Capitania 20/21

Què podem dir nosaltres sobre el CÀRREC DE CAPITANS? realment poca novetat

podíem aportar des que vam PEGAR LA VOLTA; de fet tot eren consells i així ho

esperàvem fins a festes. Anava a ser EL MILLOR ANY que passaríem i ningú ens

enganyava.

Van passar els mesos fent esmorzarets,

reunions, dinars i sopars, però sempre

amb el punt de mira apuntant a festes,

eixe era el final de tot allò, el moment en què estrenaríem

trages i boatos, en el que gaudiríem del local

i dels actes. Però, mentrestant ens quedaven molts

actes per davant i amb molta il·lusió vam aplegar

al mig any.

Però quina relació té tot açò amb la COVID-19?

Bé, si mirem cap arrere i tornem a l’inici dels mesos

de confinament, el record més recurrent és l’última

volta que vam tindre festa i pràcticament l’última

volta que ho passàrem bé rodejats de gent. Això va

ser en Mig Any, un dia en el qual començaven les

festes de 2020, però que, realment, va ser el punt

final d’un any fester més curt que mai.

Per a nosaltres va ser el primer acte en el

qual tots ens vam poder ajuntar com a capitans

i l’agafàrem amb moltes ganes. Vam estar tota la

setmana recordant anècdotes i fets que vam passar

aquell dia, però just una setmana després tot

es va paralitzar i el que no imaginàvem ja estava

damunt. Al principi pensàvem que era una cosa

transitòria, unes dues setmanes que no portarien

res més que una anècdota, però amb cada pròrroga

de l’estat d’alarma es complicava tot i van

començar a aparéixer les primeres cancel·lacions

i ajornaments de festes. Al nostre grup de Whatsapp

comentàvem com de lluny quedava setembre i

aleshores va aplegar el comunicat que ningú volia:

Les festes 2020, cancel·lades.

Clar, imagineu-vos com se sent un capità en

veure això, en eixe moment el cap comença a pegar-li

voltes a tot el que suposa la cancel·lació i

vols traure-li la part bona: més temps per a preparar

la capitania o potser puguem estalviar una

miqueta més. Tot això potser és veritat, però realment

no ens ho vam agafar tan malament. Eixe dia

tinguérem videoconferència tots junts i parlàrem

del tema. En el moment que ens vam veure les cares

ens vam tranquil·litzar. A més, després d’haver

estat esperant cinc anys, què més donava esperar

un anyet més?

A partir d’eixe dia els consells van passar a ser

ànims i potser no és el que haguérem imaginat mai,

però ens van donar molta força per a seguir treballant

de cara al 2021. D’eixa reunió van eixir idees

i formes d’animar la situació a les xarxes amb vídeos

i fotografies. Perquè hem de ser sincers: nosaltres

no som els afectats d’aquesta situació, de

fet tenim molta sort de poder mantenir la il·lusió

per ser capitans.

Després de tot açò, si tornem a plantejar què

podríem dir nosaltres del càrrec de capitans la

cosa canvia, perquè potser no hem viscut encara el

que significa gaudir les festes des del càrrec. Però

hem viscut una experiència inèdita, i és què tenim

per davant un altre any de preparatius, més mesos

62

SENSE MOROS NI CRISTIANS


RAÚL FUSTER

per a preparar el cos i una segona part de noves

celebracions.

El dia de hui estem imaginant-nos les festes i ho

estem fent des d’una perspectiva excepcional, perquè

sabem que tot el poble s’ha quedat sense festes

i sabem que potser les festes del 2021 siguen les que

aplegaran en més força. La il·lusió i les ganes de dos

anys s’hauran de concentrar en un, i això a Castalla,

i especialment a la nostra esquadra, pot tindre conseqüències

explosives. Sabem que la nostra gent ens

donarà suport i que serà un any difícil d’oblidar. I és

que si anàvem a ser uns capitans més, ara entrarem

dins del grup d’aquells que van haver d’ostentar el

càrrec l’any de la pandèmia.

Penseu que les festes ens regalen moments de

tota classe i que enguany els dies assenyalats ho

passarem malament. Però, hem d’assumir que

l’optimisme que ens queda l’hem de focalitzar en les

pròximes festes, eixes que seguiran sent les millors

festes del món.

U I és que si

anàvem a ser uns capitans

més, ara entrarem dins

del grup d’aquells que van

haver d’ostentar el càrrec

l’any de la pandèmia

Castalla 2020 63


evocant les festes 2019

“Ser capitana és el màxim

a què es pot aspirar”

Esquadra Odalisques

Després d’esperar durant dos anys, van arribar eixos quatre dies que

són tan importants per als festers i festeres i, sobretot, per als capitans

i capitanes de cada comparsa.

Ens imaginàvem que serien molt especials, però ens vam quedar curtes.

No hi ha paraules que expressen totes les sensacions que se senten, en

conjunt i en cada acte.

64

SENSE MOROS NI CRISTIANS


U Ho hem

passat molt bé i ens

queda la satis facció

d’haver complit

i superat una

assignatura que, com

esquadra, pensàvem

que teníem pendent

amb la festa

RAÚL FUSTER

Cadascun ha sigut diferent però tots han

valgut la pena, incloent-hi les matinades

per a anar a pintar-nos i les poques hores

dormides.

Pensem que ser capità o capitana de

la comparsa és el màxim a què es pot aspirar i que,

si és possible, hauria de ser experimentat per tots i

totes als qui els agrada la festa.

Hem viscut aquests dies d’una manera molt

intensa. Els actes se succeïen molt ràpidament i

sempre anàvem corrent per a estar preparades

quan vingueren per nosaltres, però no importava;

això també formava part de la capitania.

Ho hem passat molt bé i ens queda la satisfacció

d’haver complit i superat una assignatura que, com

esquadra, pensàvem que teníem pendent amb la

festa.

Moltes gràcies a tots els que ens han ajudat a

fer possible el nostre somni i a tota la gent que ens

ha fet sentir especials eixos dies.

I no volem oblidar-nos de Sergio Moles Samper,

qui ens va donar una grata sorpresa en compondre

una marxa mora per a nosaltres amb el nom de

l’esquadra.

Molt agraïdes per tot, i a tots.

Castalla 2020 65


les festes del 2

66

SENSE MOROS NI CRISTIANS


019 en imatges

FOTOS RAÚL FUSTER

Castalla 2020 67


F..CERDÀ


moros vells

70

SENSE MOROS NI CRISTIANS

RAÚL FUSTER


la veu DE

la comparsa

L’any del coronavirus

Comparsa dels Moros Vells

Aquest any no serà igual. Tots el recordarem com

lany del coronavirus, com l’any en el qual no es van poder fer

les nostres benvolgudes festes de Moros i Cristians. I és que,

qui anava a dir-nos que després dels fantàstics dies de germanor

o de les paelles dels Moros Vells i del Mig Any, tot açò

anava a passar. Ni en el pitjor malson podríem pensar-ho.

Durant el confinament la comparsa va realitzar un vídeo

per demostrar que la festa sempre està present a la gran família

que formem els Moros Vells. També hem dut a terme

reunions via zoom, que van tindre gran resultat, i és que al

parlar de festa pareix que ens animem un poc i torna la típica

alegria dels castelluts.

Ara, segons anem passant de fase, veiem la nova normalitat

més prop i de segur que tant en Sant Jaume, que enguany

sí que cau el 25 de juliol, com també els dies de festes, seran

molt especials. No tindrem festes com a tal, però de segur

que els nostres carrers, els nostres balcons i sobretot, la gent

de la nostra comparsa, malgrat no poder ajuntar-se ni posarse

els bombatxos, d’una o d’altra manera sabrà demostrar el

poder de la festa i la germanor.

Entre totes i tots farem que Setembre torne a amanèixer

radiant, ple de música i color.

Castalla 2020 71



crOnica dels

moros vells

Crònica d’una

cancel·lació

anunciada

El dia 12 de gener de 2020 l’OMS rebia, de mà de científics xinesos, la seqüència

genètica d’un nou virus que des de desembre de l’any anterior estava

infectant a la població d’una ciutat de la Xina, de la que la major part de

nosaltres mai havíem sentit parlat. La ciutat era Wuhan, el virus s’acabaria

coneixent com a SARS-CoV-2 i la malaltia que causa, la Covid-19.

el cronista

Mentre a Wuhan confinaven a 11

milions de persones, els Moros Vells estàvem preparant

la festa que cada any inaugura el nostre particular

calendari fester: el dia de les paelles. Com cada

any va haver-hi llista d’espera per assistir al dinar i

a la vesprada, la seu de la comparsa es va omplir de

gom a gom, un aforament ple que el dia de hui ens

sona a ciència-ficció.

El dia de Mig Any va arribar un mes després,

quan Itàlia sencera ja estava confinada. Vist hui en

dia sembla ingenu que no ens adonàrem que aquell

Mig Any anava a suposar un abans i un després. Va

ser l’últim dia que ens vam poder abraçar, que es

van omplir els carrers i els bars; un dia en què les

mascaretes eren una eina de faena dels metges i no

72

SENSE MOROS NI CRISTIANS

una peça de roba tant o més important que els pantalons

que ens posem cada dia abans d’eixir de casa.

Com és ben sabut, una setmana després de Mig

Any es va decretar el confinament a Espanya i tot

es va paralitzar. Confinar a la ciutadania, fet que

semblava que només ho podia fer un estat autoritari

com la Xina, va resultar possible en les democràcies

europees. En Espanya mitjançant la declaració

d’un estat d’alarma; estat que quasi ningú coneixia,

però que va ser incorporat al nostre lèxic de forma

immediata. En les nostres converses o quedades cibernètiques

es van fer habituals paraules que abans

rarament utilitzàvem o que mai havíem utilitzat:

pandèmia, Covid, coronavirus, distancia social,

confinament, mascareta, quarantena, PCR, EPIS,


RAÚL FUSTER

teletreball, Zoom, desescalada. Ens vam habituar

a fer cues al carrer per anar als súpers, en els que

escassejava la farina, el llevat, el gel hidroalcohòlic

i la surrealista manca de paper de vàter. Esperàvem

amb moltes ganes a les 8 de la nit per eixir als balcons

a aplaudir a les persones que ens estaven cuidant.

Vam llegir molts llibres, vam veure moltes

sèries i pel·lícules, Resistiré sonava per tot arreu.

Vam veure com, amb un gran exercici

d’optimisme, es posposaven les falles de València

al juliol; es cancel·laven totes les celebracions de la

Setmana Santa, encara que el dilluns de Pasqua a

Castalla va ser especial perquè el nostre poble va

ser pres per l’exèrcit, no fora cas que algú li passara

pel cap anar a menjar-se la corona-mona. Es van

suspendre les festes d’Onil, les d’Alcoi, les d’Ibi, i

uns dies després es va estendre com la pólvora un

missatge de whatsapp amb un PDF de l’Ajuntament

de Castalla que anunciava la cancel·lació de les festes

de Moros i Cristians. Crec que a ningú el va sorprendre

perquè era la confirmació d’una cancel·lació

anunciada.

La cancel·lació, igual que a totes les altres comparses,

va suposar una pausa en l’any fester dels

Moros Vells. Malgrat tot, hem fet vídeos vestits en

el nostre trage, hem seguit fent juntes cibernètiques

i estem esperant amb moltes ganes que prompte puguem

controlar al bitxet que s’ha apoderat del món

per tornar a celebrar les festes de Moros i Cristians.

Castalla 2020 73


esperances

per al 2021

JUNTS

Raül, Maria, Jordi i Leti

4 de setembre del 2019

Ja estic despert, i esta vegada no m’ha costat gens alçar-me del

llit. Estic nerviós. Decidit, però nerviós. No sé bé com ha passat,

però nosaltres quatre ens hem convertit en els pròxims capitans

de la meua comparsa. He preparat la meua roba i la de Jordi, he

buscat allò que ens faltava, he intentat tranquil·litzar a Leti, que

no para quieta per casa, i ara els dos anem de camí a casa de

Maria i Jordi per als últims preparatius. En tocar el seu timbre el

nuc de la panxa es fa més gran, i en veure’ns no parem de riure.

Algun somriure nerviós, altres plens d’alegria...

Trucades per telèfon per demanar ajuda, què necessitem

per a pegar La Volta?

Ja és hora d’esmorzar i cadascú marxa cap a la

seua comparsa. La primera de qui ens acomiadem

és de Leti, entre nervis, crits i calaveres. Després a

Jordi el deixem dissimulant, amb cara d’amagar

alguna cosa, entre àncores i mariners. Continuem

caminant cap a la comparsa. A la porta dels Moros

Vells, la capitana actual em fa la broma: Raül ara et

posaré la banda! Ella no sap res, però la casualitat

ha fet que la meua cara canvie per complet. Maria i

jo esmorzem en taules diferents, ens busquem amb

la mirada de tant en tant, i intentem menjar alguna

cosa malgrat el nuc a la panxa.

De sobte, comença a sonar la música. No veig

a Jordi i a Leti, només espere que estiguen prop en

aquest moment tan important. Apareix Álvaro, ca-

74

SENSE MOROS NI CRISTIANS

pità del 2019, amb la banda per l’aire prop meu i

imagine com pot ser la meua cara en aquest instant.

Estaré dissimulant bé? Tindré un gest nerviós? O,

al contrari, els meus ulls no poden amagar la felicitat?

I ja ocorre. Note la banda de capità sobre

mi i amb una abraçada confirme que seré el capità

dels Moros Vells 2020. Busque a Maria, que també

porta ja la seua banda, i junts intentem trobar

els dos capitans que ens falten, que continuen a la

porta, entre moros vells, besades i enhorabones. La

presidenta aconsegueix unir-nos als quatre, i pugem

a l’escenari. La música sona i JUNTS, un mariner,

una pirata, i dos moros vells, ens presentem a la

comparsa, per fer saber que el pròxim any portarem

la seua (meua) bandera amb orgull i molta il·lusió!

Hi ha una barreja d’emocions dins de mi que no

sé com identificar i cadascú de nosaltres les expres-


ATENEA DURÀ

Castalla 2020 75


sem de forma diferent. Leti i Jordi

no paren de moure’s durant tot el

matí, Raül està callat i porta els

nervis per dins, i jo no puc amagar

a la meua cara la gran il·lusió que

estem vivint. De camí a la Casa

del Fester ens trobem moltes paraules

d’estima, abraçades, ajuda

i una gran quantitat de mirades i

somriures carregats de vida.

Les nostres quatre esquadres

han omplert de felicitat els moments

anteriors, preparant-nos i

preparant-se per a acompanyarnos

en aquest acte. Fora botes negres,

cinto i camisetes de ratlles.

Avant les gel·labes i jupetins vermells

brodats. L’ambient és bonic,

hui la germanor brilla amb força.

Aplegar a la Casa del Fester, trobar

els altres capitans esperant i, entre

crits i nervis, donar-nos la benvinguda

i l’enhorabona.

Abans de l’eixida l’escena canvia,

en un racó ens trobem aïllats

de la resta, confirmant-nos els uns

als altres que la cosa va avant, que

ja no hi ha marxa enrere. Cada

vegada estem més soles… Marineres...

Maseres… Pirates… Cristianes…

i Moros Grocs… I ens toca

baixar. Com voleu que vos anomenem?

Mire a Raül, i ens adonem

que no tenim nom. Qui porta les

banderes? I decidisc que siguen

ells, els que aquest any canvien de

comparsa per acompanyar-nos a

complir un somni. Leti i Jordi agafen

les nostres banderes, amb cara

d’emoció i seguretat; el 2020 també

seran les seues. I per fi, s’obrin

les portes. Se sent el crit de la gent,

i el meu cor no para de bategar

fort. Els xics avancen per agafar

el trabuc i a les xiques ens toca

portar les banderes. Prompte una

mirada còmplice es posa al meu

costat i les dones que més ens volen

als quatre ens acompanyen al

ritme de la música.

A un costat i altre trobe mirades

conegudes, bombatxos blaus

ens acompanyen amb els aplaudiments,

i jo no puc deixar de

76

SENSE MOROS NI CRISTIANS

U La ballada de bandera dòna per

finalitzada la nostra Volta. Ens mirem els

quatre, i JUNTS, com a capitans del 2020,

desfilem per primera vegada cap a la comparsa

somriure. Les calaveres i les àncores,

amb cara de sorpresa i alegria,

també s’uneixen als aplaudiments.

Leti i jo ens mirem a cada moment,

no cal parlar, els nostres ulls

ho diuen tot. I passa ràpidament.

Sense adonar-nos ja hem aplegat a

la plaça de l’Ajuntament, envoltats

dels nostres. No puc comptar la

quantitat d’abraçades sinceres que

m’apleguen. La ballada de bandera

dòna per finalitzada la nostra

Volta. Ens mirem els quatre, i

JUNTS, com a capitans del 2020,

desfilem per primera vegada cap a

la comparsa.

7 de març del 2020

plegue a la comparsa on

Am’esperen els meus companys

capitans, familiars i amics. De camí

em trobe moltes persones que, amb

cara estranya, es pregunten per què

no estic amb la resta i amb confiança

em diuen: Que fas tard, on

t’has deixat la banda? En entrar ja

estan les taules preparades, i busque

ràpidament a Maria. En trobar-nos

està tot llest, fotògrafs, càmeres…

Durant uns minuts els nervis són el

que més predomina. Però, a poc a

poc, em relaxe i em deixe dur. Converses

amb amics, paraules d’ànim

amb familiars, i buscar per damunt

dels muscles a Raül, Leti i Maria

que, igual que jo, estan perduts entre

tanta gent. Ens avisen que la música

ja puja pel carrer i ens preparem

amb Abril, el nostre àngel de la rodella,

per a rebre’ls. Moltes besades

i cares de felicitat, i un poc perduts

amb el protocol, el dia va passant.

Desfilada, música, missa, rialles,

companyonia, i moltes emocions

barrejades van definint les hores.

Apleguem a la plaça de nou, i comença

a formar-se el cercle per a

la ballada de banderes. Però… i la

nostra bandera? Sent el so del bombo

preparant el moment i continue

sense bandera. Amb tranquil·litat sé

que aplegarà i sense adonar-me ja

estic de genolls ballant-la i gaudint

del moment. La sensació no és nova,

però no recordava aquesta energia

que m’envaeix el cos sense mesura.

Passa ràpid, la música acaba i estic

pels aires.

Tornem a la comparsa relaxats,

somrient, bevent algun glop d’una

cerveseta pròxima, i acompanyats

de gent bonica per tot arreu. Al sopar

tot és còmode i proper, els familiars

i la seua felicitat, els amics

i companys d’esquadra amb la seua

alegria i vitalitat, les cares dels meus

capitans mentre comentem diversos

moments del dia. I una gran quantitat

de moros vells fent festa de la

bona! Quan comença la presentació,

des d’allí dalt a l’escenari, me

n’adone que la senzillesa de les paraules

de Raül cap a la seua comparsa

ens fan sentir prop d’ells, a tots.

I així, sense més, prompte ens trobem

damunt de la barra, els quatre

JUNTS ballant, sentint-nos de nou

a casa.

15 d’abril del 2020

aül em comenta que la presi-

li ha trucat i l’ha infor-

Rdenta

mat de diverses qüestions, i que

vol parlar amb nosaltres tres. Dins

de mi crec que estic preparada per

a les paraules que poden venir a


RAÚL FUSTER

continuació, però no comente res.

Des que van tancar l’escola i vam

passar la clau de casa, les nostres

reunions-cervesetes s’havien

convertit en agafar el mòbil i fer

una vídeo-trucada. Després de les

dues primeres setmanes, amb uns

nombres tristos augmentant i una

corba que no baixava, ja havíem

parlat del tema entre nosaltres diverses

vegades, imagine que uns a

altres ens preparàvem per al que

podria passar. Avise a Maria de

l’hora de la reunió-online, i ens

preparem al sofà.

Prompte ja estem a la nostra,

contant-nos el dia, com si no haguera

sigut pràcticament igual

que l’anterior. Raül ens comenta

el que s’ha parlat, tots estem

d’acord i prenem la mateixa decisió.

Acabem la conversa i pengem.

No parlem molt més del tema,

hem estat diverses hores connectats

i no queden moltes més coses

que dir. I de sobte, me n’adone.

Ja no som els capitans dels moros

vells 2020.

En les primeres setmanes del

confinament Jordi i Maria ens

van enviar un vídeo per animarnos

i fer més divertida l’espera

de la capitania. Es titulava Per si

de cas, i en ell se’ls podia veure

realitzant les diferents activitats

típiques del confinament (esport,

cuinar, jugar a videojocs, netejar

la casa, jocs de taula, més esport,

tirar la brossa per poder eixir al

carrer…) amb la banda de capitans

posada a tota hora. En recordar

el vídeo, somric.

Potser ja no som els capitans

d’enguany, no importa, sé que

eixos moments vindran. Realment

no sabem quan, l’únic cert

és que, de nou, i JUNTS, ens tornarem

a col·locar la banda de capitans

dels Moros Vells i desfilarem

al ritme de la música.

Actualitat

a no parlem de festes. La gent

Jquan ens veu als quatre reunits

ja no diu: esteu de reunió de capitans?

La frase s’ha convertit en:

Que bé, capitans dos anys! Però,

la realitat és que ja no organitzem

res, els preparatius han quedat de

banda, les emocions s’han congelat

a l’espera del dia que tot passe.

Perquè sabem que passarà, i ho recordarem

com un parèntesi fester,

necessari i responsable. I tornarem,

d’això estem segurs. Tornaran els

nervis, els sopars, la germanor, la

música, les desfilades. Tornarem els

FESTERS, amb força i ganes, per

dir-li a la festa: Com t’hem trobat

a faltar!

Castalla 2020 77


evocant les festes 2019

Capitanía Moros Vells 2019

Familia Poveda-García

A.P.S.

No os podéis imaginar lo extraño que resulta escribir un artículo

sobre fiestas para que sea publicado en un libro digital, es decir, no

en papel. Y justo en un año en que, por desgracia, por los motivos que

todos sabemos, no van a celebrarse ningún tipo de actos festeros.

78

SENSE MOROS NI CRISTIANS


U Nunca

agradeceremos

bastante el

comportamiento de

todas las capitanías

de 2019, con quienes

compartimos muchos

y bonitos momentos

de la Fiesta

RAÚL FUSTER

Lo único positivo es el recuerdo de la capitanía

familiar del pasado año. ¡Cómo disfrutamos

con toda la familia de todos los actos de

Fiestas! ¡Cómo se viven todos y cada uno

de los actos! Y acompañados por toda la

comparsa y amigos.

¡Qué cariño y simpatía nos dedicaron todas las

comparsas, todos los días y a todas horas!

Nunca agradeceremos bastante el comportamiento

de todas las capitanías de 2019, con quienes

compartimos muchos y bonitos momentos de la

Fiesta. Estoy seguro de que por mucho tiempo que

pase, quedará como un recuerdo imborrable.

Nuestro recuerdo a todos los elementos de la

fiesta (músicos, diseñadores, modistas, floristerías,

empresas de catering y un largo etcétera). Seguro que

se recuperarán de este mal trago que todos estamos

pasando. Y por supuesto, desear a los capitanes de

2021 que sean muy felices, que disfruten al máximo y

que sepan que siempre contarán con nuestro apoyo.

¡Vivan las Fiestas de Castalla!

Junio de 2020

Castalla 2020 79


les festes del 2

80

SENSE MOROS NI CRISTIANS


019 en imatges

Castalla 2020 81

FOTOS RAÚL FUSTER


RAÚL FUSTER


moros mudejares

84

SENSE MOROS NI CRISTIANS


F. CERDÀ


la veu DE

la comparsa

Mudéjares en temps de COVID

Comparsa moros mudéjares

2020 sempre el recordarem com un

any a oblidar en molts sentits, i el fester és un d’ells.

No obstant això, encara que parega difícil, sempre es

poden traure aspectes positius d’una etapa tan nefasta

com aquesta.

Aquest any per als Mudéjares està sent “especial”,

així, entre cometes. El vàrem començar de la

millor forma possible, amb el Mig Any. Perquè sí, va

haver-hi un Mig Any ple de festa, germanor i amistat,

on vam tindre un dia d’allò més bo.

Com és habitual el començàrem amb el tradicional

dinar de germanor a la nostra seu, on tots

ens retrobarem una vegada més. El

vam continuar amb una vesprada

carregada de festa i una nit amb un

sopar de gala a l’altura del dia.

Vam demostrar que la festa no

està renyida amb l’edat, ja que eixe

dia ostentaren la capitania els veterans

de la comparsa, i van gaudir

i ens van fer gaudir increïblement.

Quan la festa es porta dins, es nota.

També vàrem acomiadar l’Àngel de

la Rodella del 2019 i donarem la

benvinguda al del 2020 (que serà el

mateix que el 2021).

A la setmana següent, però, va

venir ja el desastre. La proclamació

de la pandèmia i l’estat d’alarma a

tot el país.

Des d’aquest moment vam saber que hi havia

dues formes d’actuar: esperar a veure què passava

i que feien els altres, o pillar el bou per les banyes i

portar la iniciativa.

Ens reunirem en diverses ocasions, cadascú des

de sa casa, la primera casa, ja que a la segona no

podíem acudir, i vam decidir que cap Mudéjar podia

quedar-se enrere o sentir-se exclòs per part de la

seua comparsa.

Vam aprovar una sèrie de mesures socials amb

aquesta mateixa filosofia. Es van suspendre les obligacions

econòmiques de totes i tots els comparsistes

i vam anul·lar les actuacions relacionades amb la

festa de la vaca.

També vam donar a Càritas tot el menjar i beguda

que hi havia de romanent a la comparsa i que

no anàvem a poder utilitzar per a les festes de 2021.

Al mateix temps hem tingut clar que, encara que

no hi haja festes, no podíem deixar de viure, encara

que fora de manera diferent, els dies més grans del

nostre poble, tots i cadascú d’ells, perquè les festes

no són tan sols de l’1 al 4 de setembre.

Amb aquesta mentalitat hem fet l’única presentació

de capitans online de la

història a Castalla, hem penjat la

bandera al balcó de la comparsa

per Sant Jaume i hem vestit tota la

façana de la nostra seu per als primers

dies de setembre.

Hem creat un canal de comunicació

directe entre tots els comparsistes

menors de 50 anys, amb

el que hem aconseguit reforçar, més

si cap, la unió, i el contacte entre

totes i tots; independentment de

l’esquadra on isques, si eres xic o

xica o l’edat que tingues.

Mitjançant les nostres xarxes

socials hem animat a tota la població

a viure aquesta experiència, des

d’unir-nos a la crida de la música als balcons, a publicar

la presentació de capitans o a animar de forma

directa a tot el poble a penjar els estendards als

balcons per a engalanar els carrers els dies de festes.

Aquest any està sent difícil, però per nosaltres

que no siga! Continuem amb les mateixes ganes de

viure intensament les festes i animem a tota la gent

a viure-les.

Creiem que eixirem més reforçats i units

d’aquesta experiència. Que una vegada tornem a

obrir les portes de la nostra seu, molt s’ha de complicar

la cosa per a tornar-les a tancar.

Castalla 2020 85


les festes del 2

ATENEA DURÀ

VICENTE GUILL

ARXIU MDÉJARES

86

SENSE MOROS NI CRISTIANS

ARXIU MDÉJARES


019 en imatges

ARXIU MDÉJARES

ARXIU MDÉJARES

ARXIU MDÉJARES

ARXIU MDÉJARES

ARXIU MDÉJARES

Castalla 2020 87

ARXIU MDÉJARES


VICENTE GUILL


les ambaix

FOTOS PERE


E GARRIGÓS

ades 2019


les ambaix

FOTOS PERE


E GARRIGÓS

ades 2019


PERE GARRIGÓS

relats per a


les no-festes


Què trobaré a faltar este

setembre 2020?

SI ELS FESTERS I FESTERES DE CASTALLA HAGUÉREM DE RESPONDRE A LA PREGUNTA “QUÈ TROBARÉ A FALTAR

DE L’1 AL 4 DE SETEMBRE?” LES RESPOSTES SERIEN VARIADES I DIGNES D’ESTUDI, PERÒ TAMBÉ CREC QUE

COINCIDIRÍEM MÉS DEL QUE ENS PENSEM. NO TINC CLAR QUIN DELS MOLTS DIES QUE HEM PASSAT A CASA

VAIG FER AQUESTA REFLEXIÓ, PERÒ SÍ QUE RECORDE QUE LA PRIMERA IMATGE EM VA PORTAR A UNA ALTRA

I EIXA A UN SETEMBRE ANTERIOR I A UN ALTRE I ALTRE ENCARA MÉS ANTIC I, PER UNA LLARGA ESTONA, LES

PREOCUPACIONS DERIVADES DE LA CRISI SANITÀRIA NO VAN SER EL MÉS IMPORTANT.

Sonsoles Luna

Què trobaré a faltar este

setembre 2020? Prepareu-vos que

va: la música pel carrer. Desfilar.

El rebombori a l’Argentina quan

comença l’Entrada. Els esmorzars.

La convivència amb l’esquadra

(la família festera). Disparar amb

l’arcabús. La xerradeta a la porta

de la comparsa. El trepador de

la Diana. Les rialles sense fi amb

l’esquadra. Les baralles pels torns

de maquillatge. L’olor a pólvora.

L’enllumenat. El soroll de les botes

fregant l’asfalt. La Montecarlo. El

so dels timbals a l’esquena. El primer

pasdoble que escoltes la nit de

l’Olleta. El putxero compartit. El

tacte del raso. Organitzar-se per

formar esquadra. El confeti per les

vores dels carrers. La calor de la Ballada

de Banderes. L’arròs amb “bogavant”

del dia 4. La mentireta. Els

carros de mentireta i el repartidors

de mentireta. Els souvenirs de temporada

que comprem als venedors

ambulants. La cervesa fresca quan

arribes a migdia al local. La frescoreta

del matí, camí de la Plaça Major.

Estrenar vestit en l’Entrada. Les

96

SENSE MOROS NI CRISTIANS

taules parades amb pastes i mistela.

Mirar en Movitel qui està eixint

per veure com vas de temps. Tancar

els ulls en la diana i sentir com les

notes del pasdoble se’t fiquen baix

la pell. El xafardeig de qui pegarà la

Volta. El silenci de les processons.

La cara de goig d’un capità amb

la bandera al muscle. El nuc a la

panxa amb els primers compassos

d’una marxa mora. Llevar-te el calçat

de desfilar que tant mal et fa

baix de la taula mentre berenes. Entrar

en un xiriguito i vore que tenen

el sostre apuntalat amb un perniler.

La solana de l’Arranc. El so de

la marxa pel carrer Major. Buscar

al Llibre de festes de l’any passat

com anava el vestuari de gala per

posar-te’l com toca. Buscar un lloc

a l’ombra per vore la Volta. Les esperes

a la vorera comprimits en un

portal per cabre tots. Despertar-te

amb la música d’una banda que

passa per casa, adonar-te que t’has

adormit i saltar del llit per no fer

tard a l’esmorzar. Fer amistat amb

el cambrer de la taula. La sensació

de recuperar la sensibilitat dels peus

amb l’aigua gelada abans de gitarte.

Adormir-te mentre taral·lareges

la cançó que sona a la revetla. Un

solo de trompeta. El primer tro

que dispares en la Baixada. Les tertúlies

intergeneracionals després de

l’esmorzar. El so dels pertardets i

bombetes que tiren els xiquets sense

descans. Les cadires disposades per

vore l’Entrada. Els colors vius dels

globus als carrets, retallant-se sobre

el cel en qualsevol acte. Retrobarte

amb els músics a poqueta nit

del 31 d’agost. La particular olor a

menjar, beure i emocions viscudes

que fa la comparsa el dia 5 quan

vas a l’assemblea. Aplaudir el pas

d’una esquadra. Anar a pel ramell

de l’Ofrena, entre rialles i bromes.

Contagiar-se de l’emoció dels altres

quan tots junts alcem els braços al

cel en el fort de la peça, ...

El llistat seria interminable,

com més penses, més te’n venen

al cap, i més deixes volar la ment

entre les imatges festeres que atresorem

a la memòria. Olors, sabors,

sons, tacte i escenes que es barregen

en un continu festerotemporal


JORDI JEREZ

que, per moments, sembles no poder

aturar. Una espiral de festa que

tot ho mescla, produint una sensació

única fruit de l’alegria experimentada.

Poques coses generen

tants records bons com les nostres

festes. També situaria en eixa llista

infinita el bon ambient, el bon

humor, el bon rotllo general, eixe

llevar-li importància a tot perquè

el més important és passar-ho bé.

Sí, eixes bones sensacions que irradia

el poble de l’1 al 4 de setembre

també les trobaré a faltar.

Altra cosa seria ordenar el

llistat de major a menor, del més

necessari al més prescindible, perquè

òbviament no tots tenen la

mateixa importància i caldria tindre

en compte determinats condicionants

com l’edat, el temps que

fa que ixes a festes o el càrrec que

desenvolupes. Ordenar-ho és complex,

intenteu-ho; qüestioneu-vos

què és el que MÉS trobareu a faltar

este setembre? Penseu-ho. Després

de rumiar-ho molt, crec que el meu

número 1 serà una bona abraçada

festera. De les de quan acaba una

Entrada en què més que desfilar,

has anat damunt d’un núvol pels

carrers del poble, para de sonar la

música i el primer que et naix és

abraçar-te a la persona que ha anat

al teu costat, compartint eixos instants

únics. Una abraçada contundent,

forta i sincera, de les de quan

acabes de pegar la Volta, de ballar

la bandera o quan t’acompanyen

per última vegada a la capitania.

Una abraçada de les de la nit de

l’Olleta, eufòrica, atabalada i intensa,

de retrobar-se per fi amb les

festes i amb les persones en festes.

Un dels abraços dolços amb què

reps el teu xiquet quan baixa de

la carrossa, quan balleu a la comparsa

davant de la música o quan

acaba de fer les reverències d’àngel

de la rodella. Abraçar-se sense

contindre’s com només es fa en

festes, aprofitant que, en eixe context,

els sentiments no s’amaguen

ni es dissimulen. Abraçar-se fort i

prop, sense fer cas ni de la calor,

ni del maquillatge ni de l’hora ni el

lloc. Abraçar-se perquè el cos t’ho

demana i no hi ha res que et frene.

Una bona abraçada festera. Ja

en el dos, posaré els ous fregits de

l’esmorzar, que no tot en festes ha

de tindre tant de sentiment ni tant

significat. Uns ous fregits “amb

puntilleta”, d’eixos que fan que

comences a tallar el pa quan encara

no ha arribat la font a la taula

i li lleven el protagonisme a qualsevol

altra cosa que hi puga haver

davant teu. I ja després de mullar

bé en el rovell de groc intens, ens

abracem com només fem en festes.

(Amb la inestimable

col·laboració de Bassòfia, el millor

grup de whatsapp del món)

Castalla 2020 97


Les pròximes

Festes, més imatges

98

A L’ESTIU ELS CARRERS S’INUNDEN DE REBOMBORI MENTRE S’ORGANITZEN

ELS ACTES FESTERS, S’ULTIMEN ELS PREPARATIUS I S’ESPERA AMB ANHEL

L’ARRIBADA DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS.

SENSE MOROS NI CRISTIANS


U Un ambient

que ens permet crear

estrets vincles amb els

festers, donant lloc a una

mar de fotografies que

contenen sensacions i

sentiments

RAÚL FUSTER

Raúl Fuster Fotografia

Realment tot comença

la matinada del dia de

Sant Jaume, just quan

ens dirigim a la Diana

i ens creuem amb mirades

cansades i somriures

replets d’emoció.

Aquest dia ve seguit de molts altres,

significatius per a nosaltres i per a

qualsevol fester.

Les Festes tornen any rere any abarrotades de

moments per a captar i és per això que la fotografia

juga un paper fonamental en elles. Nosaltres ens

encarreguem de reproduir i retratar instants que

posteriorment podran ser recordats amb nostàlgia

o reviscuts amb emoció.

Així mateix, aquestes festivitats són gaudides

amb intensitat per qualsevol que respire el seu ambient.

L’ambient fester seria difícil de descriure, però

el que tenim per segur és com i de quina manera les

persones decideixen compartir-lo amb nosaltres a

través d’imatges. Eixa atmosfera que es dispersa entre

emocions desconegudes, entre allò jovial i allò

melancòlic. Un ambient que ens permet crear estrets

vincles amb els festers, donant lloc a una mar de

fotografies que contenen sensacions i sentiments.

No obstant això, enguany les circumstàncies han

canviat i després de travessar una difícil situació de

la qual tots hem sigut partícips, les Festes de Moros

i Cristians marxen fins al pròxim estiu. En conseqüència,

no hi haurà confeti inundant les avingudes

el dia de l’Entrada; no escoltarem les melodies que

ens acompanyen dia a dia en cada desfilada; no percebrem

els trons que s’allunyen en el cel, generats

per la pólvora de les guerrilles; no es podrà gaudir

de l’Ofrena de flors a la Verge; i tampoc es podrà

acomiadar als capitans després de l’última processó.

Enguany, tot serà molt diferent i per això, les

pròximes Festes comportaran més somriures, més

llàgrimes, en definitiva, més imatges.

Castalla 2020 99


Qui no té la

vespra, no té la

festa/Qui no té

la festa, no té la

vespra

José María Espinosa Mira

La primera frase, el refrany popular, és una oració que “s’usa per a indicar

que en les festivitats, tan important com celebrar el dia de la festa és

fruir de la vespra”, segons del Diccionari Normatiu Valencià. En un sentit

més genèric es podria dir que totes les bones coses requereixen un temps

d’espera o de preparació, i que aquest temps esdevé moltes vegades, tan

PASQUAL BORDERA

atractiu o tan significatiu com el mateix objecte esperat.

100SENSE MOROS NI CRISTIANS


Probablement és així, però el que és segur

és allò que es produeix si invertim els termes:

si no tenim Festa, no tenim vespra. I

la pandèmia ens ha dut a aquesta amarga

situació: el 2020 no tindrem Festa ni tindrem

vespra. I cada cosa té la seua importància. Tot i

que de vegades no ens adonem, quan trobem a faltar

algunes coses és quan som conscients de la seua significació.

Com segurament ocorre per tot arreu, a Castalla

som molt de festa i molt de vespra. De fet, podríem

dir que la nostra vespra de les festes de Moros i

Cristians comença allà per juliol, quan la caloreta ja

va fent-se notar. Així ho diu el calendari fester, que

va omplint de fites institucionals la canícula estival:

homenatge a les capitanies, presentació de la Revista

de Festes i el cartell anunciador, Sant Jaume [el

Dia de l’Avís el deixarem a part: quasi es pot considerar

una festa dins de la festa, amb les seues característiques

particulars i la seua pròpia vespra, ben

gustosament celebrada per nombroses esquadres],

Vaca —un festeig a part dels Moros i Cristians, però

que també té les seues derivacions a comparses i

esquadres—, l’Exaltació i el pregó, i l’Olleta —o ací

ja estem en Festes?

I això a l’àmbit institucional, que no soles té la

seua incidència seriosa, perquè els actes convocats

serveixen com a referència per a trobades, xerrades,

celebracions... que acaben assolint l’autèntic protagonisme

per a molts festers i per a moltes festeres,

que a poc a poc —altres a fons, des del principi—

entrem en eixa dinàmica que ens porta a estar contínuament

parlant de festes.

EL MOVIMENT PROGRESSIVAMENT

ACCELERAT

I què dir de les capitanies. La seua dilatada vespra és

una prova fidedigna dels efectes d’eixe fenomen físic

anomenat moviment progressivament accelerat, que

va incrementant la seua intensitat, de manera perillosa,

a mesura que s’apropen les Festes i tot és un seguit,

un contínuum de treballs, proves, gestions, reunions

xerrades, menjar, beure... Amb satisfaccions, algun

sobresalt que altre, somriures, riures i llàgrimes; assumptes

interns i externs; actes i convocatòries oficials,

oficioses i no-oficials... Les malbaratades capitanies

d’aquest 2020 compten amb l’oportunitat del

2021, i amb l’avantatge que una poca de feina ja tindran

avançada. Però no cal preocupar-se. La tradició

mana que el dia de l’Entrada de matí encara queden

alguns detalls pendents o alguna gestió per rematar. I

les tradicions s’han de complir. Si no pot ser enguany,

serà l’any que ve.

També per a les comparses la vespra estiuenca

es fa intensa i es fa curta. Els últims anys s’han

prodigat les celebracions de dinars/jornada completa

per part de cada comparsa per refermar nucs,

fer ambient i anticipar el que està per vindre. I és

que ja sabem que ens encanta menjar i beure, però

junts, que és el més important. Per a tots els comparsistes,

però particularment per als festers i les

festeres que tenen responsabilitats organitzatives,

també els dies immediats a les festes són un maremàgnum

d’activitat: pólvora, arcabussos, tiquets

per a l’Olleta o per als dinars, rematar les quotes,

l’ordre de desfilada, l’ornamentació i muntatge del

local... L’espiral d’ansietat contagiosa que s’acaba

[BOOM!!! BOOM!!!] quan el músic del bombo fa

el senyal perquè la banda forme i marxem cap a la

capitania per encetar l’Olleta, escoltant eixe primer

pasdoble que ens posa els pèls de punta i que sona

tan bé.

U Hem d’afrontar la crisi, amb

l’anhel de poder reprendre la vida

festera el pròxim any i la il·lusió de

tornar a compartir les sensacions i les

emocions que ens procura la festa

Els festers i les festeres de carrer igualment

gaudim d’eixa vespra festera castelluda que per a

nosaltres no té parangó. A banda de participar en

tots els esdeveniments, actes i actes que hem referit

—segons el nivell d’implicació particular i ocasional

de cadascú— els motius per ajuntar-nos van

multiplicant-se al llarg de l’estiu. Les ocasions poden

ser amb o sense pretext: una retreta, les proves

del vestit nou o el lloguer —triar-lo, recollir-lo...—,

preparar el xiringuito... Que si eixe sopar que fem

tots els anys abans de Sant Jaume, que si aquell altre

que fem la setmana abans de Festes... O simplement,

perquè a algú se li ha ocorregut que estaria

bé fer un soparet i, com que la comensalitat forma

part de les essències festeres —ja ho hem dit: ens

agrada molt menjar i beure junts— hem d’aprofitar

les oportunitats que es presenten.

Però així es presenten les coses i les circumstàncies.

Enguany no tindrem Festa ni tindrem vespra.

Hem d’afrontar la crisi amb l’ànim de poder fer-ho,

amb l’anhel de poder reprendre la vida festera el

pròxim any i la il·lusió de tornar a compartir les

sensacions i les emocions que ens procura la festa

amb familiars, amics i companys.

(I amb la secreta esperança que, enguany, encara

puguem passar alguna bona estona).

Castalla 2020 101


Ofrena

nica Berenguer. Enrique Berenguer

Si algú, imaginàriament, ens haguera dit l’any passat que, qualsevol de nosaltres, enguany no

anava a tindre festes, hauríem pensat: “XE, HA DE SER UN MOTIU DE PES per a prendre

eixa decisió; SITUACIÓ DE FORÇA MAJOR, SEGUR...”. La realitat no és sols que tu o

jo no eixim a festes, sinó que NINGÚ VA A EIXIR A FESTES. I no eixirem perquè no hi ha

festes. I no és que no fem festes a Castalla, és que no hi ha festes a cap lloc; i no sols que

SERÀ UN ANY EN BLANC PER A LES FESTES, és que aquest virus, tant xicotet com

perillós, ha paralitzat el món.

Ens espera un estiu en el

qual, irremeiablement,

anem a tindre el pensament

en mode condicional:

“Ara estaríem en l’olleta...,

hui tindríem l’Ofrena..., ara ens

estaríem vestint per a la processó...,

dintre d’una estona seria la

primera ambaixada...”, i en eixa

nia. Ara, primers de juliol, estaríem

calfant motors per a Sant

Jaume. Un Sant Jaume que passarà

sense música als carrers, sense

gent a les comparses, ni a Diana

ni a la desfilada, sense gent al senzill

però preciós acte d’oferiment

de les banderes, de les festes, a

la Mare de Déu. El que passa és

que, desgraciadament, el que no

hi haja quasi ningú en aquest últim

acte és la tònica habitual any

rere any. Les banderes —imprescindibles

al món de la festa—,

portades en mans dels capitans i

que sintetitzen l’essència i la idiosincràsia

de cada comparsa, han

arribat enrolades als peus de la

Mare de Déu per ser desplegades

com a ofrena per a Ella. És la

millor manera que tenim de dir-li

que les festes són per a Ella, són

en el seu honor, que eixes banderes

que ara llueixen tot la seua

esplendor estan recolzades pels

cors de Castalla. És una pena que

l’ermita no estiga de gom a gom

per a dir-li tots a una veu que és la

nostra Patrona i que les festes són

constant ofrena per a Ella, que li

oferim el millor que tenim.

El covid-19 ens ha trastocat,

en més o menys mida, la vida a

U Serà molt bonic

que tot el sacrifici que

aquesta situació ens

suposa, el dipositem,

juntament amb les

banderes, als peus de

la Mare de Déu

totes les persones i, el que és més

important i més greu: també s’ha

emportat la vida de moltes d’elles.

Igualment ha deixat també a moltes

altres persones sense treball o

en condicions més precàries. Ens

ha portat una incertesa generalitzada

que, esperem, vaja derivant

en una progressiva normalitat.

Amb aquest panorama, és clar,

sense cap dubte, que les persones

més afectades i que més pateixen

la situació són les que les

va la vida, el treball o la salut, i

els seus familiars. Però, com hem

dit, aquesta situació afecta a totes

les persones i a tots els àmbits de

la societat. Pel que fa a la festa i

als festers, que és del que es tracta

en aquest escrit, serà un gran

sacrifici que enguany els tratges

es queden l’armari; la festa està

present al llarg de pràcticament

tot l’any i, particularment ací, a

Castalla, l’estiu gira al voltant de

les festes. Els quatre dies de festes

no són sinó la culminació d’eixe

periple cíclic anual. Així és que sí,

enguany anem a trobar a faltar

molt el que és de sempre però que

tant anem a valorar, precisament

perquè no ho tenim: la música, el

color, la pólvora, la germanor, la

camaraderia... la Festa!!!

Serà molt bonic que tot el sacrifici

que aquesta situació ens

suposa, el dipositem, juntament

amb les banderes, als peus de la

Mare de Déu. Que siga una ofrena,

una plegaria, una oració, per

honrar i no oblidar a totes les

persones que, d’una manera o

altra, han patit i estan patint les

conseqüències d’aquesta dolorosa

situació.

102SENSE MOROS NI CRISTIANS


PERE GARRIGÓS

Castalla 2020 103


La crisi no

sanitària de 1927

en els Moros

Vells

Amb el present article la comparsa dels Moros Vells vol fer la seua contribució

a la publicació especial de la Revista de Festes que, a causa de la

pandèmia, enguany edita l’Agrupació de Comparses.

La comparsa de Moros Vells

Al llarg dels més de

dos segles d’història de les nostres

festes patronals hem passat per

diversos moments de crisi i dificultat,

que provocaren la seua no

celebració. És el cas de l’epidèmia

de colera de 1885, que va obligar a

ajornar les celebracions als dies 7,

8, 9 i 10 novembre. Més important

va ser la repercussió que va tindre

la guerra Civil amb una interrupció

de les nostres festes durant els

anys 1936, 1937 i 1938.

El tema del qual volem parlar

és el d’altra situació de crisi que

va afectar la nostra comparsa en

l’any 1927, quan va perdre el càrrec

d’honor d’encapçalar el bàndol

moro. El motiu d’aquesta pèrdua

de drets, adquirits per ser la

comparsa mora més antiga, fou la

no presentació eixe any de la bandera

dels Moros Vells als actes de

les festes.

Sembla que la causa va ser el

dol per la mort de Josefa Canals,

parenta directa dels encarregats

de la capitania d’eixe any, que

eren integrants de la Casa la Creu.

Aquesta família era per tradició

una de les més importants dels

Moros Vells.

Un dels aspectes que més crida

l’atenció d’aquest succés, que

va marcar per sempre el futur de

la història de la nostra comparsa

—degana del seu bàndol i que

ja en aquell moment devia tindre

una certa estabilitat en nombre de

socis—, és el fet de no tindre una

possible alternativa que donara solució

a aquella situació. Una de les

explicacions que podríem trobar

és el fet que el país estava en un període

socialment molt complicat,

amb reivindicacions obreres i crisi

del sistema de govern monàrquic.

A més, la guerra de Marroc va pro-

vocar que molts jóvens de Castalla

foren mobilitzats per l’exèrcit,

amb la conseqüent, pensem, manca

de festers en les comparses. Per

tant, des d’eixe moment fins hui en

dia la comparsa dels Moros Vells

va passar a ocupar el segon lloc del

bàndol de la mitja lluna.

104SENSE MOROS NI CRISTIANS


RAÚL FUSTER

Segons algunes fonts, pareix

que en les dècades posteriors va

haver-hi algun intent d’oferiment

econòmic per tal de revertir aquesta

situació i que la nostra comparsa

tornara a la seua posició original.

Actualment els Moros Vells o

Blaus som una de les comparses

més nombroses i el fet d’ostentar

el dret o càrrec i d’ocupar el primer

lloc del seu bàndol ha passat

a ser un aspecte menys important.

Per acabar volem donar un

missatge d’optimisme, ànim i esperança

davant la situació actual

a tots els festers i al poble de Castalla.

A més, devem traure tot el

millor d’aquesta experiència tan

roïna en benefici de les festes de

l’any 2021 i futures.

Una salutació i ens acomiadem

fins a l’any que ve.

Castalla 2020 105


T’esperem en barraqueta

Hem escrit aquesta crònica per fer-vos gaudir i passar una bona

estoneta. No volem ofendre a ningú, ja que ho hem fet amb tota

la nostra bona intenció.

dues festeres de cor i pólvora

Les festes 2020 començaren

el dia 7 de març amb el Mig

Any fester. Tot fester comença

a l’hora de l’aperitiu

i la cerveseta, on es retroba

amb la seua esquadra o amics de la

comparsa per encetar el cicle fester

i on els capitans s’estrenen com a

màxims representants de la festa.

El sol convidava a passar un

dia meravellós i així va ser. Al dinar,

els brindis anaven que volaven i els

xupitos també! A la vesprada, dos

bàndols arreplegaven els capitans

i les frases més repetides eren: ‘Enhorabona!’,

‘Esteu guapíssims!’, ‘Visca

els capitans!’...

Els dolcets i els gintònics ens

endinsaven en el sopar a les Comparses

on acomiadàvem els àngels

de la rodella i presentàvem els nous.

Un dia on les mostres d’afecte es

multipliquen per mil. Abraçades i

besades que serien les últimes en

molt de temps.

Qui anava a dir-nos que una

setmana després anàvem a estar en

casa confinats i sense festes? A ningú

que li passe! Era veritat!

La incertesa no ens deixava

dormir, com anàvem a quedar-nos

sense festes? Tots confiàvem que

d’ací a setembre tot s’arreglaria, però

malauradament tots sabíem que

tard o prompte la notícia arribaria.

Després que les poblacions veïnes

anul·laren les seues festes patronals,

hi va arribar el nostre torn. Estava

Il·lustració de Toni Seva Bernabeu.

clar que no anàvem a ser menys;

caiem tots com a mosques!

‘’De fora vendran que de casa

ens tiraran?’’ Sí, enguany la Covid-19

va vindre per a quedar-se i fer que les

festes d’enguany no se celebraren.

Les Comparses es van sumar

a la causa mostrant la seua millor

part amb vídeos, escrits i imatges

que reflectien un mateix sentiment:

donar suport i ànims a una societat

afectada per una pandèmia que ningú

esperava.

Amb la desescalada encara ens

quedava la xicoteta esperança de

poder celebrar algun acte, per xicotet

que fora. Però, veient que s’apropava

el dia i ja sabíem el que passaria,

hem decidit contar-vos d’una manera

satírica i divertida com serien unes

106SENSE MOROS NI CRISTIANS


festes amb la Covid-19.

Enguany celebraríem Sant Jaume

el dia que toca: sí, el dia 25 de

juliol és dissabte.

El primer colpet l’hauríem de reservar

amb antelació, possiblement

la mentireta seria la beguda espirituosa

més demandada a primera

hora. Com anar al mercat i demanar

qui és l’últim, fent cua a metre i mig

del de davant, entrant de dos en dos

amb mascareta i sense poder treure

més de dues begudes per persona.

Això sí, aniríem ben mudats amb les

nostres mascaretes. Les aglomeracions

a la plaça l’Hostal i al carrer

Doctor Sapena serien inviables,

els carrers del voltant estarien de

gom a gom sempre respectant el

veí. Seria un dia estrany per a tots.

Si no en tenim prou amb seguir les

normes dels xapetes, també hauríem

de seguir les del govern central. En

un dia on l’alegria i la festa són més

importants que totes les normes del

món, complir-les haguera estat molt

complicat.

Els menjars a les Comparses

serien caòtics; no estem acostumats

a la nova normalitat. Tot es podria

millorar! I la desfilada de la vesprada?

Només tres representants de cada

esquadra desfilarien. Qui serien

els afortunats? Segur que molts se

sentirien afortunats en el cas que

no els tocara a ells. Potser, en lloc

de tres representants de cada esquadra,

dues esquadres de guàrdia

acompanyarien els Capitans. Qui sap

quina seria la millor opció? D’una

manera o d’altra, el que sí que seria

obligatori és que tothom hauria de

desfilar amb mascareta. De la ballada

de banderes ni parlem. Ja veurem

que passa en festes.

Segurament al final del dia no

ens quedaria gel desinfectant, alguns

l’haurien gastat per a desinfectar-se

i altres igual… bé d’això ni parlem.

Aquest seria el dia de prova per

a preparar-nos per a les festes patronals

més rares de tots els temps.

Els diferents actes que es duen a

terme durant tot l’estiu segurament

PASQUAL BORDERA

els faríem mitjançant alguna aplicació

de missatgeria instantània, on

tot el poble poguera connectar-se i

veure-ho en directe.

Els preparatius dels dies previs

serien com els de sempre: anar a

comprar pastetes per veure l’entrada,

traure i planxar la roba de festes, encomanar

ramells, comprar tiquets,

muntar capitanies, arreplegar pólvora

o cervesetes prèvies. Bé igual

alguns d’aquests preparatius patirien

algun canvi inesperat.

Arriba la nit més esperada i desenfrenada

per a tot fester, l’Olleta.

Però, com seria aquest sopar tan

multitudinari? Per torns? Montant

taules al carrer? L’únic que sabem:

que el regal dels capitans serien mascaretes

corporatives per anar ben

Castalla 2020 107


F. CERDÀ

mudats totes les festes. Cada mascareta

competiria per ser més original

que les altres; a més, segur que més

d’un ens sorprendria amb algun

invent per poder beure i tindre-la

posada a la mateixa vegada. Deixem

que vole la vostra imaginació. La

Montecarlo enguany tindria un públic

assegut i separat. Qui aconseguiria el

ball més original assegut a la cadira?

Setembre radiant amaneix a través

de les pantalles dels ordinadors

dels castelluts on es podria veure

l’Arranc de les músiques. A la plaça

sols estarien les autoritats festeres,

els músics i el jurat encarregat de

puntuar les bandes oficials.

La distància de seguretat ens

faria dubtar de com poder desfilar.

Faríem una entrada al matí i una altra

a la vesprada com a Alcoi i a Ibi? O millor

com en Villena on les desfilades

duren hores i hores? Es cansaria el

públic? Faríem torns perquè tots els

festers se sentiren acompanyats per

la població? Mare quin talló!

A la Baixada de Clavelitos, la mare

de Déu hauria de tindre un vehicle

nou amb rodes i un motoret, ja que

seria impossible que els majordoms

guardaren la distància de seguretat.

Com ni les revetlles ni els bars

haurien de tancar a la 1, segurament

les dianes es convertirien en

actes multitudinaris on s’hauria de

respectar la distància de seguretat i

l’aforament.

Definitivament el virus ens ha

tornat bojos i hem canviat molts

costums, fins i tot la direcció de disparar

amb l’arcabús. Ara ho faríem

com a Salines o Saix, cap avant per

mantenir les distàncies.

Els capitans i capitanes només

podrien compartir la ballada

de banderes amb els familiars de

casa, ja sabeu, pel tema de l’alçada i

l’apropament. Quin desgavell!

La mentireta? Ai!, la mentireta...

Hauríem de deixar aparcats els carros,

ja sabeu, la llemeta i la cassoleta

per a l’any que ve.

Què faríem amb tots els convidats

aquestes festes? Si sabem que

ací ens encanta convidar a amics de

fora perquè coneguen les millors

festes del món i descobrir-los quatre

dies màgics! Segur que si tenen bona

barra repetiran.

La desfilada de l’Ofrena no seria

un impediment per als festers. Les

dones agafarien un ramell entre

comparsista i comparsista per evitar

anar agafades del bracete i els homes

ese separarien agafant espases, destrals,

garrots o mitges llunes.

Quantes preguntes sense resposta

tenim enguany, i desitgem

que es queden sense contestar, ja

que això serà bon senyal. Tot ani

millorant a poc a poc.

Nosaltres esperem amb més

ganes que mai les festes de l’any que

ve. De segur que ho gaudirem doblement

i no ens perdrem res.

Més música, més pólvora, més

alegria i més festa que mai ens espera

el 2021, però per ara tinguem

paciència.

108SENSE MOROS NI CRISTIANS


Suspensión de Moros y

Cristianos en Castalla.

Año 2020

Concha, la dona de Paquele

Empezaré diciendo que no nací en Castalla,

pero me siento castallense.

Fui trasplantada a esta tierra por mi marido Paquele,

un festero de pro.

Me enamoré de esta ciudad,

me enamoraron sus

gentes y me enamoré de

sus fiestas.

Me sentí festera rápidamente

y en el año 1968

ya desfilaba en la Comparsa

de Moros Vells, a la

que pertenece mi marido.

Al pasar los años,

conviviendo con muchos

festeros de todas las comparsas,

me fui sintiendo

—además de mora azul—,

marinera, masera, pirata,

mora amarilla, mora verde.

Me entusiasmo con la

música festera, tanto cristiana

como mora.

Han sido 53 años de

vivir la fiesta en vivo y en

directo. Ahora ya, desde la comparsa de los mirones,

también disfruto viendo desfilar a la gente joven.

Este año 2020 es como si me hubieran amputado

las piernas para no poder desfilar, aunque marcando

el paso sentada en una silla. Es como si no

tuviese brazos para llevar la bandera al hombro y

bailarla la en la Plaza Mayor al compás del Himno

Nacional.

Me faltan las manos para coger un vaso de men-

tireta. Tengo los oídos sordos por no tener la alegría

de las guerrillas con su tronar de arcabuces.

Añorar con lagrimas en los ojos la despedida

de la Virgen en la Placeta

del Carreter, con esa

coral cantado el Adiós,

Madre Mía, Adiós. Pero

nunca es un adiós, porque

el año próximo, volverá a

ser nuestra Capitana de

Honor.

Espero con especial

interés el 2021 para sentirme

de nuevo festera —

aunque nunca he dejado

de serlo—, y ver a nuestros

jóvenes, y a algunos

no tanto, como levantarán

con entusiasmo y orgullo

sus banderas, como

marcarán el paso al compás

de sus músicas y rendirán

un sentido y especial

homenaje a nuestros

capitanes, empezando por

nuestra Capitana Mayor,

nuestra Señora la Virgen de la Soledad Gloriosa.

Después de tantos años de vivir la Fiesta, solo

me queda por terminar lanzando un grito al cielo

castellut, donde están tantos y tantos festeros que

se unirán a mi, para gritar con orgullo:

VIVA CASTALLA, VIVAN SUS GENTES

VIVAN LAS FIESTA DE MOROS Y

CRISTIANOS...Y

VISCA LA MARE DE DEU

Castalla 2020 109


L’any que ve:

millor, impossible

Natalia Gómez Berbegal (Hawaianes)

Festes inoblidables, l’any que ve més i millor, compte enrere...

Se’m venen tantes frases al cap quan faig la vista enrere, tants

moments envoltats en una il·lusió de cinc dies...la nostra bona

intenció.

110SENSE MOROS NI CRISTIANS


Sempre vivim en un futur llunyà. Abans

que acabe el dia 4 de setembre ja estem

pensant en el que falta per arribar a la

nit de l’Olleta de l’any vinent. En tots els

dinars o sopars que sempre proposem i

que finalment no aconseguim realitzar, fins que el

dia de Sant Jaume ens toca la porta.

Que irònic sembla pensar en totes les vegades

que hem afirmat que per res del món ens perdríem

unes festes: que ja trobaríem qualsevol opció, però

que això no passara mai i qui diguera el contrari no

era un bon fester.

Que il·lusos érem quan l’única desgràcia que ens

podia ocórrer era que ens ploguera a festes, encara

que després férem la vista enrere i ens adonarem

que una Guerrilla dins de l’Ajuntament cantant i ballant

era un dels records amb millor sabor de boca

que ens quedaven.

Gaudíem les festes al màxim, parlàvem cada

estona amb algú que anara vestit amb el trage marrano

i que ens volguera convidar a una mentireta.

Ballàvem i botàvem al temps de Clavelitos, compassat

dels sons dels trabucs. No ens cansàvem de fer palmes

quan la bandera girava el cantó de La Marina o,

de bon matí, quan anàvem a esmorzar. Matinàvem

per anar a Diana i féiem apostes per qui faltaria

l’endemà; acudíem a tots els actes, inclús féiem dues

vegades l’Entrada o la Processó per poder desfilar

i tocar.

Ens queixàvem tota l’estona del mal de peus,

però encara així ens llevàvem les sabates, posàvem

els peus en aigua i sal i altra vegada a la marxa.

Acabàvem la berena i continuàvem en la festa fins a

saber quina hora. Això sí, sabent que l’endemà calia

posar-se dempeus ben prompte.

Encara puc notar la calor del dia de l’Arranc,

maleint haver dormit dues hores; o la del dia 4 veient

la Volta dels qui serien els pròxims capitans.

Encara puc notar l’olor de festes, eixa olor que

recull un munt de records, de rialles i plors, de crits,

d’emoció, de nervis, de preparatius i d’uns sentiments

que estic ben segura que tots els qui sou

festers en sabreu de què en parle. Uns sentiments

que van creixent a flor de pell fins que exploten el 31

d’agost de cada any, i que aquest any es mantindran

vius per poder esclatar amb més força que mai quan

tot torne a eixa normalitat que sense adonar-nos

ens feia gaudir tant.

Castalla 2020 111


Las Fiestas y sus avatares

Hoy en día, como es bien sabido, estamos inmersos en el gran caos producido

por esta pandemia de coronavirus que tan graves consecuencias está

produciendo en la salud de las personas. El confinamiento y el cierre de

establecimientos y fábricas decretado por el gobierno con el fin de prevenir

contagios, está teniendo como consecuencia un gran perjuicio económico,

que se ve agravado con la cancelación de los actos multitudinarios como

son fiestas, ferias y celebraciones que tengan gran afluencia de público.

Sixto Rico

Con motivo de la cancelación

de nuestras fiestas patronales,

vamos a hacer un pequeño recorrido

por los vaivenes históricos de

las fiestas de Moros y Cristianos de

Castalla. Los hay de todos los colores:

malos, buenos y regulares, pero

lo importante es que este repaso

nos va a servir para que conozcamos

algo más sobre nuestras fiestas

a través de los años.

1757: La Virgen de la Soledad

es afirmada como Patrona de Castalla

y es trasladada desde la Parroquia

a su camarín de la Ermita de

la Sangre de Jesucristo el día 20 de

septiembre, con salvas de arcabucería

y hogueras que se encendían a

su paso.

1758: El 20 de septiembre,

la imagen de la Virgen es bajada,

como celebración del anuario de

su proclamación, con salvas de arcabucería

y música alegre. La Cofradía

del Rosario, participa con

su dotación de arcabuceros, y es el

inicio de nuestras fiestas mayores,

que al principio eran los días 20, 21

y 22 de septiembre.

1770: Aparece en las fiestas el

primer grupo de nuevos participantes

bajo el nombre de Marinos. El

devenir de estos participantes en

nuestras fiestas, a través del tiempo,

es ya de otro estudio.

1771: Real Orden de Carlos III,

prohibiendo en todo el territorio

nacional el uso de armas de fuego

en todas las poblaciones, aun siendo

salvas de arcabucería.

1803: El Clavario perpetuo de la

cofradía, Juan Bautista Cerdà, solicita

mediante carta al rey Carlos IV la

autorización para proseguir con las

salvas de arcabucería en las fiestas, ya

que pueblos circundantes como Ibi,

Onil, Alcoy, Petrel, Biar, Banyeres y

Bocairent ya lo habían conseguido. Es

el 9 de agosto.

1804: El rey Carlos IV, por medio

de su secretario de cámara, D.

Vicente Esteve, contesta afirmativamente

la solicitud, por lo que queda

nuevamente legalizado el uso de la

arcabucería en las fiestas Mayores,

con fecha de 27 de enero de 1804.

1852: Comienza a aparecer algún

grupo de personas con atuendos de

moros durante las fiestas, lo que no

quiere decir que en años anteriores

ya lo hicieran. Como la cofradía del

Rosario se había incorporado a las

fiestas, cambian de fecha su fiesta,

que era el 7 de octubre, y la celebran

añadiendo un día a los 3 días de las

fiestas de la Virgen de la Soledad.

Este día se celebraba el día siguiente

de la subida de la Patrona, con lo en

ese año hubieron cuatro días de fiesta.

1863: Se crea la primera Comisión

de Fiestas de la Virgen de la Soledad,

tarea que recaía en personas

privilegiadas y no vinculadas necesariamente

al Ayuntamiento, aunque

este también colaboraba.

1865: Para prevenir contagios de

cólera, se suspenden las fiestas.

1867: Las fiestas continúan cele-

112SENSE MOROS NI CRISTIANS


ARXIU COMPARSA CRISTIANS

brándose los días 22, 23 y 24 de septiembre.

1881: La comisión de fiestas es

destituida por quedar constancia de

que estaban obrando para anular las

mismas.

1885: Se suspenden las fiestas

debido a una epidemia de cólera. Pasado

el peligro, los vecinos de Castalla

solicitan al Ayuntamiento su

celebración. El consistorio accede y

propone su celebración los días 7, 8,

9 y 10 de noviembre.

1887: Se suspenden las Fiestas

por motivos económicos.

1888: Se instaura la feria los días

30 y 31 de agosto. Las fiestas son el

1, 2 y 3 de septiembre.

1890: El consistorio propone celebrar

los festejos los días 19, 20 y

21 de septiembre con motivo del título

de Ciudad que le ha sido otorgado

a la villa, para lo que se pide que

se engalanen los balcones y calles.

También se realizan pasacalles por la

banda de música y danzas populares

al estilo del país.

1895: No participan las comparsas.

Solo se realizan la feria y los actos

religiosos.

1926: No participan las comparsas.

1931: Un concejal del Ayuntamiento

presenta una moción para

suprimir los Moros y Cristianos. Se

somete a votación y la moción es

rechazada por 8 votos en contra y 2

afirmativos.

1932: No participan las comparsas

de Moros y Cristianos.

1934: Se retiran las subvenciones

para bandas de música por la mala situación

económica. No se especifica

si se celebraron las fiestas.

1940: Vuelven a participar los

Moros y Cristianos en las fiestas.

Es cierto que la Cofradía del Rosario

se integra en las celebraciones

en 1852, pero no hay que olvidar que,

en su día, corrían a cargo de sus ingresos

propios, lo cual no nos asegura

que su celebración fuera continua.

En lo referente a fechas tampoco

tenemos certeza de cuando se cambiaron.

En 1867 fueron los días 22,

23 y 24 de septiembre. En 1885 sí

estaban programadas a principios de

septiembre, pero como hemos visto

anteriormente se celebraron los días

7, 8, 9 y 10 noviembre. Desde 1887

hasta 1952 están vigentes los 3 días

de fiestas. A partir de esta fecha, se

extienden a los 4 días que mantenemos

en la actualidad.

NOTA EDITORIAL:

Este artículo tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.

Castalla 2020 113


PERE GARRIGÓS


F. CERDÀ

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!