Butlletí de novetats discogràfiques, Juliol-Desembre 2009

1
Música de tradiciones nacionales. Cantautores
Índice
Índice de autores, títulos y materias
7
http://www.miquelgil.com/
GIL, Miquel
Miquel Gil & Manel Camp Trio [Grabación sonora]
Barcelona : Vesc, D.L. 2009. -- 1 disco compacto (54 min., 29 seg.) : digital ; 12 cm
Contiene: 1. Ei, Macky ; 2. Balada para un loco ; 3. La forma del meu cor ; 4. L’home
del carrer ; 5. Poc a poc ; 6. Paraules d’amor ; 7. La torre dels sons ; 8. Los ejes de
mi carreta ; 9. Cada vegada que ens diem adéu ; 10. Otoño en Navarrés ; 11. Sister
Rosetta ; 12. Pensant maneres ; 13. Fil de vint
Int.: Manel Camp, piano ; Miquel Gil, veu ; David Pastor, trompeta i producció
musical ; Horacio Fumero, contrabaix ; Lluís Ribalta, batería
D.L. B 30782-2009
1. Música popular valenciana I. Título
093.7 GIL 1128979 ALI R.C.D. 6281 14 €
Miquel Gil ha tornat amb un nou disc produit per Vesc i estrenat aquest setembre al Ci nema Vigatà en el context de la 21 edició del Mercat de
Música Viva de Vic. En aquesta ocasió ha junyit la seua veu a la músi ca de Manel Camp Trio i del trompetista David Pastor. El resultat ha estat
un disc amb un repertori excel.lent de versions que tenen com a rerefons musicals estils tant diversos com el jazz, la samba o él tango. Un
treball redó, de barreges complexes, si més no curiós i al meu parer farcit de petites sorpreses o capricis si voleu. Gil, i els que l’acompanyen,
s’apoderen magistralment de la Balada para un loco d’Horacio Ferrer i Astor Piazzola. Balada urbana, llunyana, commovedora... Fa totalment
seu L’home del carrer del millor Quico Pi de la Serra, l’irònic i trist alhora, o aquelles Paraules d’amor d’un Serrat encara no massa sofi sticat.
Fins i tot podríem dir que supera el genial avvocato Paolo Conte quan executa sense lligams que valguen aquell contundent Poc a poc.
També han estat posseïts el sempre excessiu Enric Cassasses, Robert Plant, Cole Porter, Leonard Cohen, Sting i Atahualpa Yupanqui.
Entre les sorpreses, cal assenyalar-ne dues: l’evocadora versió d’Otoño en Navarrés, homenatge sentit a Joan Baptista Humet, un deis
valencians més refulgents en la música de les darreres décades, desaparegut com tothom sap enmig de la indiferència general de la
nos tra gent, i la musicació del poe ma de l’alcoià Manel Rodrí guez Castelló, Fil de vint (Els àngels del serení han brodat coixins d’estreles
perquè la meua nineta pose el cap per dormir...). Un treball difícil d’oblidar.