Butlletí de novetats discogràfiques, Juliol-Desembre 2009

1
Música de tradiciones nacionales. Cantautores
Índice
10
Índice de autores, títulos y materias
http://www.rogermas.cat/ http://www.myspace.com/rogermas
MAS, Roger
Les cançons Tel-lúriques [Grabación sonora] / Roger Mas
[Barcelona] : K Indústria Cultural, p 2008. -- 1 disco compacto (ca. 57 min.) : digital ;
12 cm + 1 folleto
Letras de las canciones en el folleto
Contiene: 1. Introitus tabalarius ; 2. Preludi ; 3. Voleu que vos la cante? ; 4. Anem ;
5. Caminant ; 6. Estrelleta ; 7. Plus ultra ; 8. La Lluna ; 9. La Dama d’Aragó ; 10. Goigs
de la Mare de Déu del Claustre de Solsona ; 11. Ball de l’Àliga de la Patum de Berga ;
12. Ball de Gegants de Solsona ; 13. Contragoigs de la Mare de Déu del Claustre ; 14.
Recontragoigs de la Mare de Déu ; 15. Sota l’Om ; 16. La Dama de Beirut ; 17. Tema
d’Isàrnia
1. Música popular catalana
091.4 MAS
1117768 ALI R.C.D. 6228 17 €
Roger Mas ha estat capaç, un cop més, de trencar prejuicis. En aquest cas referentes a l’obra d’un capellà poeta i a alguna peça religiosa. Jacint
Verdaguer és un poeta modern al nivell dels seus contemporanis europeus mès prestigiosos, i Aixa el tracta Mas. Agafa el poemari Al Cel
(1903) i li dóna un tractament actual –un bon exemple n’és «Voleu que vos la cante?»– El cantat s’ha cansat de repetir que qui signa aquestes
ratlles li va passar el llibre después que ENDERROCK li encarregués tres cançons per a l’espectacle Verdaguer Pop. És cert, però convé matisar
que la tria del llibre –‘algun que parli d’espiritualitat’, m’havia demanat en Roger– és mèrit del comissari de l’Any Verdaguer, Víctor Batallé.
Verdaguer a banda, l’autor agafa cançons populars –inclosos uns «Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona»– i els dispensa el mateix
tractament. Peces cantades i instrumentals conviuen en harmonía. «Ball de l’Àliga de la Patum de Berga», «Ball de Gegants de Solsona», «la
Dama d’Aragó», «La Dama de Beirut»… I dos divertimentos: «Contragoigs de la M are de Déu del Claustre» i «Recontragoigs de la Mare de Déu
del Claustre». Entremig, les dues úniques peces pròpies, «Sota l’om» i «Tema d’Isàrnia», que acaben de donar la justa mesura d’un meritori
àlbum. Joaquim Vilarnau