LLibret Gaiata 10_ El toll_2023

Gaiata 10 El Toll
Magdalena 2023

Índex
Edició:
Gaiata 10 “El Toll”
Disseny i Maquetació:
Inma Berdugo i Gumbau
(Lele Creative Studio)
Coordinació:
Elisabeth Martinez i Gresa
Natividad Temblador i Alcocer
Assessor lingüístic:
Joan Josep Trilles i Font
Fotografia:
Ediciones Digitales Muphy
Comissió
Publicitat:
Tere Gasch i Agüera
Elisabeth Martinez i Gresa
Comissió Gaiata 10 “El Toll”
Portada:
Idoia Serrano i Tuzón
Impressió:
Impremta Rossell
Depòsit Legal:
CS-15-2016
Pròleg 5
Salutacions 7
Comissió 30
Monuments 66
Actes Gaiaters 70
Comiat Magdalena 2022 76
Distinicions de l’any 80
Articles 82
Programació 130
pdf
Lema: “LA SIMBOLOGIA DEL TOLL”
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de
l’ús del valencià de l’any 2023.
3

FONTANERÍ A EN GENERAL
C/ San Bartolomé,70 bajo izda. esq. C/ Piedad, 91
12540 Villa -real (Castellón)
info@novafont.es | Tel. 964 52 13 72

Pròleg
El meu barri
Soc del Primer Molí. A tres minuts del centre. Un barri fronterer entre el beat raval
de Sant Fèlix i el multicultural La Guinea, barris de Castelló amb denominació
d’origen. La ciutat vital. Palmeres i albes. Orlat d’establiments comercials: fleques,
pescateries, fruiteries, carnisseries, perruqueries, farmàcies, gimnasos...
Amb la seua recollecta plaça de Joan XXIII, un oasi de brisa amb estius abrasadors,
i les seues terrasses immòbils i joioses, sempre plenes en un joc constant de riures,
converses, confessions, proclames, escoltes i opinions. L’avinguda Caputxins mira
desafiadora i la silueta de l’antic convent-col·legi Sant Joan de la Creu dels
Carmelos roman absent en l’oblit.
La font de les Canyes és un color de vitralls fosforescents. El recinte de mascletaes
espera un nou any de carcasses, vent i fum. En el meu barri es menja bé i
barat; restaurants de menú del dia i també d’especialitats gastronòmiques per
a xuplar-se els dits. I l’antic molí, evocació de la Séquia Major, que passava nua
i descoberta i punt litúrgic de la Romeria de la Magdalena, quan el preste es
despulla de la casulla.
La qualitat de vida, com l’amor, no es té, es conté. Col·legis, instituts, centres de
salut, hospitals, biblioteques... conformen un paisatge somiat de cítares penjades
dels arbres, de gates sobre la teulada de zinc calent, d’oblida els tambors i d’anells
per a una dama. Primer Molí.
Vicente Cornelles i Castello
Llicenciat en ciències de la informació.
Periodista i escriptor.
5

Saluda
Juan Antonio Germán i Mateo
President A.C. Gaiata 10 “El Toll”
Benvolguts veïns del sector 10 “El Toll”.
Un any més em vull dirigir a vosaltres des de les pàgines d’aquest llibre, per a agrair-vos la vostra
col·laboració i a la vegada, mostrar tot el treball fet per aquesta comissió enguany.
Una comissió que aquest últim any ha crescut, i vull donar les gràcies a tots els nous membres que
s’han sumat a aquesta gran aventura, el mateix als que ja estaven per fer més gran les nostres festes i
treballar per elles.
Gràcies també als nostres col·laboradors i comerços que any rere any estan ajudant-nos per a continuar
avant, sense vosaltres seria impossible fer el nostre treball.
Sols em queda desitjar-vos unes bones festes i que vos esperem en la nostra carpa per a gaudir amb
vosaltres de les nostres festes i de les activitats que hem preparat per a la nostra setmana gran amb
molta il·lusió.
Una cordial abraçada.
7

Saluda
Ximo Puig i Ferrer
Molt Honorable President de la Generalitat
Les festes de la Magdalena són una de les nostres celebracions més destacades, i molta gent espera
cada any impacient el final de l’hivern per a viure plenament unes jornades molt especials en un clima
hospitalari que convida a compartir molts moments d’alegria en companyia de familiars i amics.
Les gaiates són un dels elements més característics de les celebracions i conciten l’atenció dels veïns
i d’un gran nombre de visitants que s’hi acosten per a admirar el seu pas pels carrers castellonencs.
Cada gaiata és un gran punt de trobada, un espai acollidor que agermana moltes persones de les
edats i les procedències més diverses que viuen juntes una experiència única.
La Gaiata 10 El Toll, continuant una tradició de molts anys, recorrerà de nou Castelló en 2023 davant
d’un públic expectant que contemplarà el seu pas. Vosaltres, que heu fet possible que torne de nou als
carrers, viureu amb entusiasme uns moments únics i acompanyareu plens d’orgull la gaiata al llarg del
seu itinerari en un dels actes més espectaculars d’unes festes magnífiques.
Des d’ací, vull enviar-vos, a tots els integrants de la Gaiata 10 El Toll, una cordial salutació i un fort
abraç, acompanyats pels meus millors desitjos per a les festes d’enguany i per a totes les que compartireu
en el futur.
9

Saluda
Amparo Marco i Gual
Excma. Sra. Alcaldessa de Castelló
Les nostres festes són la gran llum que il·lumina la història i la convivència castellonenca, i enguany
desitgem amb tota la força que tornen a brillar plenament. Hem passat diversos anys de dificultats,
d’una pandèmia, de crisis mundials i, així mateix, de condicions climatològiques adverses.
Però l’esperit fester que posseïm és determinant perquè la nostra Magdalena siga una cita irreemplaçable i
molt estimada. Som un poble unit que mirem al futur amb positivisme; som un poble unit que sap
de lluites i de reptes, d’esforços i lliurament, que ha anat superant els obstacles de la nostra història;
som un poble unit enfront de qualsevol adversitat i, sobretot, una ciutat que s’estima i que estima
profundament la seua cultura i les seues tradicions.
Les Festes de la Magdalena 2023 tornen a ser la gran cita de la convivència i l’estima castellonenca.
Tornem a entregar-nos de ple a celebrar els nostres orígens i l’orgull de ser castellonencs, perquè
aquestes festes són el nostre millor Pregó, el nostre millor emblema i la millor marca que avala una
ciutat valenta i decidida, amable, solidària i festera.
D’aquesta manera, la Gaiata 10, El Toll, és un sector ple per a la trobada, un important eix urbà castellonenc
que representa aquests valors tan valuosos i tan assentats. Cada sector, cada Gaiata, conserva
aquesta memòria col·lectiva, conservant, així mateix, un important tros de la nostra història que hem
de protegir. El Toll és un exemple de convivència i del manteniment de les nostres tradicions, en un
espai públic que ens identifica a tots els castellonencs, amb activitat i convivència ciutadana constant.
Vull agrair a la Comissió de la Gaiata El Toll tot el treball que han desenvolupat aquest últim any.
Gràcies als qui representeu a aquesta Gaiata. Gràcies als qui integren aquest sector. Sense vosaltres la
festa no seria possible. Sou el batec, i l’alé, permanent de la nostra Magdalena.
Com a alcaldessa de Castelló em sent orgullosa dels vostres esforços i dedicació, i desitge de tot cor
que aquestes Festes siguen el millor espai comú per a celebrar una nova Magdalena, per a trobar-nos i
gaudir conjuntament la nostra setmana gran.
Magdalena Festa Plena!!
11

Saluda
Omar Braina i Bou
Regidor de festes i
President del Patronat Municipal de Festes
És un plaer celebrar la nostra setmana gran en la que es commemora el trasllat de la població des de
la muntanya fins al pla fèrtil del litoral.
Enguany s’espera amb molta il·lusió, perquè tot el poble i els seus visitants desitgen tornar a gaudir de
la cultura i de les festes de Castelló.
Viure les festes de la Magdalena és sentir que formem part del passat i del present, i que junts fem
possible el futur, ja que el nostre amor per la ciutat i les tradicions es reflecteix en la llum de la Gaiata,
símbol de les nostres festes, símbol de tot el que ens uneix i ens enorgulleix.
Perquè la llum us il·lumine tota la setmana i la resta de dies de l’any, perquè viure en aquesta terra
representa la continuïtat, la festa, la cultura i les tradicions.
Les gaiates viuen la festa amb molta alegria.
Ens enriqueixen culturalment, ens donen esperança i sobretot és donen el coneixement de saber
que la Gaiata és molt més que un monument, totes les persones que durant tots els anys treballen
perquè es mantinga encesa la flama de l’amor per les nostres tradicions. Tot esforç, dedicació i
afecte ho llauren en els seus sectors i vull donar-los el meu més sentit reconeixement i agraïment
per la seua labor.
En 1983 se li dona el nom a la Gaiata 10 “EL TOLL” rememorant l’acumulació d’aigües que hi havia
fora de la Mura pel Nord i que formaven una xicoteta llacuna. La coneguda plaça es deia el Toll, d’ací
l’homenatge d’aquest sector.
Vull donar la meua enhorabona a la Gaiata 10 “EL TOLL” per tot el seu treball, constància i lliurament.
Gràcies Juan Antonio per tota la teua labor festera.
Sé que enguany en conjunt amb María Isabel, Catalina i Toni passàreu unes grans festes de la
Magdalena 2023.
Tot el meu agraïment i afecte.
VITOL
13

Saluda
José Antonio Lleó i Rubio
President Federació Gestora de Gaiates
Benvolguts amics i veïns de la Gaiata 10 “El Toll”, com cada any quan s’acosta el tercer diumenge
de Quaresma, Castelló es transforma en una ciutat que ja pensa en les festes de la Magdalena i a
gaudir de nou dies de festa que ens conviden a recordar els nostres orígens, les nostres tradicions
i els nostres costums, les quals engrandeixen les nostres festes i la nostra ciutat.
Però aquesta setmana no tindria el mateix sentit sense el treball de les comissions de sector, és per
això que vull aprofitar aquestes línies per a agrair a la comissió de la Gaiata 10 el treball que fan
perquè les nostres festes brillen amb llum pròpia, “El Toll” és un sector emblemàtic de la ciutat que
compta amb una comissió que s’esforça cada dia de l’any per conservar les nostres tradicions.
En aquest, el meu primer any al capdavant de la Federació Gestora de Gaiates, vull agrair l’espai que
m’oferiu en el vostre llibret per a poder dirigir-me a tot el vostre sector a través d’aquestes línies. Ara
està a les nostres mans, que les nostres festes continuen complint objectius i sumant anys, fa falta
compromís, dedicació i convicció que només units entre tots podem aconseguir.
La plaça Maria Agustina és l’epicentre de la festa nocturna de la nostra ciutat, on centenars de
joves i no tan joves es reuneixen entorn de la plaça per a gaudir de les diferents activitats que
organitza aquesta comissió al llarg de la setmana, això és un treball que m’agradaria ressaltar-vos
com a comissió d’aquesta gaiata. És per això que m’agradaria animar als veïns del sector al fet que
participen obertament en tots els actes organitzats per la Gaiata 10 el Toll.
Enguany la comissió de la Gaiata 10 està d’enhorabona, ja que compta amb l’immens orgull de tindre
a una Dama de la Ciutat Infantil en la cort de la nostra Reina Infantil, enhorabona Maria.
Per a finalitzar m’agradaria donar l’enhorabona i desitjar una gran setmana als representants
d’aquest sector, Catalina, Toni i Maria Isabel, no tinc dubte que junts xalàreu al màxim de la nostra
gran setmana i representàreu al Toll com mereix.
Per unes festes de la Magdalena 2023 amb salut, unió i felicitat.
Vítol!
15

Tots els serveis que
necessites per a la
teua llar i les persones
que viuen en ell
Serveis a la
teua mesura
Atenció
personalitzada
Professionals de
confiança
Empresa acreditada per la
Generalitat Valenciana per a
la prestació de Serveis
d'Ajuda a Domicili
SAD Nº 10.200
Amb la contractació del primer
mes de servei domèstic
Ens ocupem de les
tasques de la teua
llar perquè
gaudis del teu
temps lliure
INTERDOMICILIO CASTELLÓN
Passatge Llevant 1. Local 1 CP 12006
Tel. 964 034 722 · www.interdomicilio.com

Saluda
Pepe Beltrán i Bacas
President Federació Colles de Castelló.
Benvolguts amics i amigues,
Des de tot el nostre col·lectiu, com a president de la Federació de Colles de Castelló, vull en primer
lloc agrair l’oportunitat de saludar a tots els membres de la vostra comissió i a totes les persones que
tinguen l’oportunitat de gaudir d’aquest magnífic llibret.
Sembla que per fi enguany sí, podrem tornar a gaudir de les nostres festes fundacionals amb total
normalitat, una vegada deixada arrere aqueixa desastrosa pandèmia que tantes coses ens ha fet
deixar pel camí, per damunt de tot les pèrdues personals.
Tots tenim unes ganes enormes de poder gaudir al màxim de les festes, de la pólvora, el Pregó, la
Romeria dels Canyes, la música, tants actes reunits per a gaudir de les nostres tradicions, del nostre
“orgull de genealogia”, i de la llum de les Gaiates, aqueix “esclat de llum sense foc ni fum” que ens
guia el camí en la nostra setmana gran.
Aquests últims anys on el vincle entre les Comissions de Sector i les Colles, a les quals tinc l’orgull
de representar, s’ha fet cada vegada més important, i on cada any augmenten els actes en els quals
podem participar i gaudir junts, són l’estímul que ens ha de servir per a continuar treballant units
amb l’objectiu de millorar cada any les nostres festes, i que la presència de les colles en els diferents
sectors cresca any rere any en pro d’augmentar la col·laboració entre els nostres col·lectius.
Enguany Castelló sencer tornarà a eixir al carrer, a gaudir de tots i cadascun dels actes que se
celebren durant les Festes de la Magdalena, les Colles tornaran a obrir les seues portes i els Carros
Engalanats tornaran a recórrer els nostres carrers, i allí estarem nosaltres, des de la Federació de
Colles al complet, acompanyant i gaudint al costat de les Comissions de Sector gaiaters de la ciutat
en cadascun dels actes que compartim fins al dia en què les nostres Reines criden des del balcó de
l’ajuntament el Vítol! que acomiade les festes de l’any 2023.
Els col·lectius festers som el vertader motor de les festes, els que treballem de manera altruista
durant els 365 dies de l’any perquè aqueixos 9 dies siguen inoblidables per a tota la ciutat, i per a
això necessitem l’ajuda de tots per a facilitar-nos aqueixa tasca que fem encantats per amor a la
nostra Ciutat, a les nostres tradicions i a les nostres festes, però que requereix d’un esforç que no
ha de veure’s dificultat més del ja és per si mateix.
Des de la Federació de Colles de Castelló us desitgem que gaudiu al màxim cada minut de les nostres
festes fundacionals, i sobretot, desitgem poder fer-ho al costat de vosaltres, ajudant en tot el possible
perquè la Gaiata siga el nostre millor Pregó!
17

Saluda
Selene Tarín i Alegre
Reina de les Festes 2023
Estimats amics i amigues de la gaiata 10 ‘El Toll’:
Ja s’acosta la nostra setmana gran, una setmana en la qual la nostra ciutat es vesteix de gala, s’ompli
de pólvora, color i molta llum, llum que ens caracteritza pel nostre símbol que és la gaiata.
Per a mi, és un honor dirigir-me a tots vosaltres com a Reina a tots els veïns i veïnes d’aquest sector.
Des d’ací us vull animar a continuar treballant com any rere any, ja que sou una comissió que poseu
molta il·lusió i esforç.
Magdalena!
Amb estima, Selene.
18

Saluda
Alejandra Sáez i Sisamón
Reina Infantil de les Festes 2023
Estimats amics de la Gaiata 10 ‘El Toll’, com a Reina Infantil de les Festes de Castelló, estic molt contenta
d’escriure unes paraules en el vostre estimat llibre.
Estem molt a prop de gaudir de la nostra setmana gran. És tot un orgull representar a tots els xiquets
de Castelló. Tota la comissió, no tinc dubte que gaudirà al màxim de ‘les millos festes del Món’.
Espere que gaudiu al màxim de les nostres festes fundacionals, perquè la Panderola va molt ràpid.
No oblideu participar en tots els actes proposats!
Salutacions
19

Saluda
María Cano i Rambla
Dama de la Ciutat Infantil 2023
Estimada Gaiata:
Durant els anys de la Magdalena 2020-22 he gaudit d’un temps ple de vivències i màgia que mai
oblidaré. Enguany tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres com a dama de la ciutat infantil 2023, càrrec
des del qual espere representar als xiquets i xiquetes d’aquesta gaiata, i de tota la ciutat amb orgull.
Vull agrair-vos el suport que m’heu donat per a créixer en el món gaiater.
Vos desitge que xaleu, com segur ho faré jo, de “LES MILLORS FESTES DEL MÓN”
Feliç Magdalena 2023
21

Saluda
José D. Benedito Hernández
President de la A.V. Primer Molí
La Associació de Veïns Primer Molí,
té el plaer de participar en el Llibret del Toll, amb els qui ha estat un plaer organitzar i col·laborar en
els diferents actes que beneficien a tots els veïns del nostre barri. Agraint públicament a la Junta actual,
i en particular al seu president, el seu saber fer i la seua responsabilitat envers les festes de la ciutat de
Castelló.
El president Sr. José D. Benedito Hernández aprofita l’avinentesa per a expressar-li la seua consideració.
22

Saluda
Lidón Andrés i Balaguer
Presidenta A.C. Gaiata 11 “Forn del Pla”
Un any més ens trobem a vora de la nostra setmana gran, una setmana on podem gaudir de diversos
actes festius tradicionals i comboiants, que durant nou dies ens fan oblidar la rutina i la vida quotidiana,
a més a més són unes festes fundacionals la qual cosa ens transporta a les nostres arrels com a poble,
però el més important és, que ens retrobem amb la nostra gent amb eixe poble del qual formem part,
però el treball, els estudis ens fan deixar un poc de costat durant la resta de l’any.
És una setmana on nosaltres els forners podem xalar de vosaltres tollers, als actes, com el Pregó, la
Romeria, la Desfilada de Gaiates o el tan esperat confeti, que enguany si es podrà celebrar.
A la nostra gaiata, Berta, Pau i Lledó, representen el sector amb mi mateix i és un plaer per a nosaltres
compartir eixos moments junt amb Maria Isabel, Catalina, Toni i Juan Antonio.
Només ens resta desitjar-vos unes bones festes i que ens puguem veure ballant, cantant i gaudint pels
carrers de Castelló.
23

Saluda
Ismael Aleixandre i Blasco
President de la A.C. Falla Tabalet
Com a president de la A.C. FALLA TABALET, és la primera vegada que tinc l’honor de saludar mitjançant
aquestes línies a tots els gaiaters i gaiateres, així com, a totes aquelles persones que de forma desinteressada
contribueixen amb el seu suport i treball a enaltir aquesta festa.
En aquestes dates on el sentiment fester es fa de notar, anime a continuar treballant amb optimisme per
al creixement i millora de la festa, a celebrar junt amb la vostra comissió dels moments únics que ens
brinden les gaiates i a mantenir vives les millors tradicions que tenim, fent-les conéixer als veïns, veïnes
i visitants que s’apropen als nostres casals.
No vull deixar de saludar als representants de la comissió: Juan, Isabel, Toni i Catalina.
Sacra, Izan, Bàrbara i un servidor desitgem de tot cor que gaudiu d’unes festes memorables junt amb
la resta de gaiaters i gaiateres de la Gaiata 10 El Toll, fruit del temps dedicat i de l’esforç realitzat al llarg
d’aquest any.
Bones Festes, 2023
24

Saluda
Victoria Cosin i Tello
Presidenta A.C. Falla Baladre
Benvolguts amics de la Gaiata 10 “El Toll”, volem dedicar-vos unes paraules.
Enguany tornem a la normalitat, tornem a sentir la festa en el seu màxim esplendor.
La pandèmia ha deixat d’existir aquest 2023, tornarem al més alt, amb més ganes que mai.
Una forta abraçada benvolguts amics de la Gaiata 10 “El Toll”.
Presidenta: Victoria Cosin i Tello
FFMM: Antonia Hernández i García
FFMM Infantil: Bianca María Barsan i Rodríguez
Presidente Infantil: Joaquín Aliaga i Goldero
25

Saluda
Falla Blanqueries
És un honor poder dirigir-nos un any més als components de la nostra associació agermanada a
Castelló, la nostra benvolguda Gaiata 10 “El Toll”.
El fet de compartir l’estima per la festa, la unió i la dedicació per la nostra cultura, és el que ens manté
agermanats tots aquests anys.
Volem aprofitar l’ocasió per a desitjar-vos que visqueu unes Festes de la Magdalena 2023 inoblidables.
Gaudir-les al màxim i amb tots els vostres sers estimats.
Blanquerias, estarà al vostre costat un any més.
Visquen les Falles, visca la Magdalena!
Visca Blanquerias, visca la Gaiata 10 “El Toll”!
26

Saluda
Falla Camp Roig de Dénia
Benvolguts amics de la Gaiata 10 “El Toll, des de la falla Camp Roig de Dénia, els càrrecs 2023 i tota la
comissió, volem desitjar-vos que passeu unes meravelloses festes de la Magdalena, i desitjar-los a les
vostres Madrines que gaudisquen del seu any amb intensitat perquè es passa volant.
Una gran abraçada de tota la falla i especialment de Rachel fallera major, Ainara fallera major infantil
i Toni president 2023.
27

Saluda
Foguera Fracisco Albert
2023
Un altre any més ens alegra que ens doneu l’oportunitat de poder compartir amb vosaltres des de les
pàgines del vostre llibret, poder saludar a tota la comissió de la vostra gaiata, que també considerem
nostra, donada la germanor que tenim ja durant dècades.
Estem molt orgullosos de compartir amb tots vosaltres les nostres respectives festes, els actes que
realitzem totes dues comissions, igual que les bones estones que passem quan estem junts. Ni la distància
que ens separa, ni les adversitats que hem passat, poden amb les nostres ganes de fer festa a les nostres
ciutats i esperem poder-les gaudir junts un altre any més.
Des d’ací volem desitjar a tota la comissió de la Gaiata 10 “El Toll”, que passeu unes bones Festes de la
Magdalena 2023, especialment a Catalina, Mary, Toni i Juan.
Estem segurs que seran molt especials per a vosaltres i que ho passareu genial en companyia de la vostra
gent, que sabem que és una gran comissió, encapçalada pel vostre president Juan, el gran Juan, i tota la
junta directiva que us abrigallarà en tot moment.
Aviat ens veiem per a celebrar amb vosaltres les vostres benvolgudes festes i ja sabeu que vos esperarem
ací per a compartir amb nosaltres les nostres Fogueres de Sant Joan.
De part de tota la Comissió de la Foguera Francisco Albert, vos desitgem de tot cor, que passeu unes
estupendes Festes de la Magdalena 2023!!!
28

Saluda
Juanmi Igualada i Alcántara
President de la A.C. Foguera Sto. Domingo
Un altre any més i ja són quinze. Sembla que va ser ahir quan se’ns va convidar a conéixer, descobrir
i gaudir de les festes fundacionals de Castelló. Any a any ens hem anat enamorant de la ciutat, de les
seues festes... però sobretot de les seues gents.
A tota la gent que formeu la Gaiata 10 “El Toll”, que ens rebeu amb els braços oberts i ens feu sentir com
a casa, gràcies, falten paraules per a agrair-vos la vostra amistat.
Des d’Alacant, volem que en la Magdalena del 2023, puguem celebrar tot el que la pluja no ens va deixar
l’any passat, allí estàrem amb vosaltres per a xalar de tots els moments grans que ens dona la festa.
A les madrines Catalina i Mary, que no es perden cap instant d’enguany que per a elles serà inoblidable
i donar-les les gràcies per haver participat en la nostra presentació. A María i Julen, són ja diversos anys
junts gaudint d’unes meravelloses festes, que aquestes siguen encara millors.
A la comissió de la gaiata, animar-vos a passar unes festes increïbles al costat dels presidents Juan i Toni
en la carpa, gaudint de tots els actes.
Maena, Mar, Aitana, Noa, Juanmi i tota la comissió de la Foguera Santo Domingo Plaça Tomás
Valcárcel vos desitgen una gran Magdalena 2023.
Prompte ens veurem. Una salutació molt gran.
MAGDALENA VÍTOL!!!
29

Comissió 2023
PRESIDENT:
Juan Antonio Germán i Mateo
VICEPRESIDENT:
Julen Robles i Alonso
Francisco M. Zaragozá i González
SECRETÀRIA:
María Beser i Gasch
TRESORERA:
Natividad Temblador i Alcocer
VOCAL DE LA JUNTA:
Mª Francisca Rambla i Alonso
Malena Nebot i Morcillo
MADRINA:
Mª Isabel Lázaro i Trujillo
GAIATERA D’HONOR:
María Beser i Gasch
DAMES D’HONOR:
Edurne López i Doménech
Carmen Peris i Sales
ACOMPANYANTS:
Pere Bastida i Gasch
Alexis Babiloni i Alberich
MADRINA INFANTIL:
Catalina Bastida i Gasch
PRESIDENT INFANTIL:
Toni Roca i Cotanda
DAMA DE LA CIUTAT 2023:
María Cano i Rambla
DAMES D’HONOR INFANTILS:
Cristina Alcaraz i Gasch
Neus Gil i González
Amaia Martínez i Susu
Nahia Barbera i Benet
Triana De Diego i Gavara
Aura Noguera i Valero
ACOMPANYANTS INFANTILS:
Einar Ribelles i Aragón
Arturo Peris i Sales
Héctor Martínez i Susu
Ximo Velasco i Julián
Marcos García i Molina
Miguel Teruel i Garcia
VOCALS:
Pedro J. Bastida i Vidal
Mª Teresa Gasch i Agüera
Lledó Cotanda i Gisbert
Pepe Roca i Galarza
Mª Eugenia Gasch i Agüera
Marta Doménech i Gauchía
Andrés Peris i Pascual
Alicia Gasch i Agüera
Santiago Ribelles i Jaime
Pablo Gil i Boronat
Nieves Gonzalez i Leche
Marta Benet i Giménez
Adrián Barberá i Carbajo
Ainara Gavara i Sánchez
Alberto de Diego i García
Ana Julián i López
Fidel Granel i Cabedo
Patricia Molina i Lucha
Manuela Martínez i Escusa
Pedro Susu i Manea
Pedro Garcia i Garcia
Tania Valero i Belles
Adrián Teruel i Pardo
Paula García i Moreno
Idoia Serrano i Tuzón
Elisabeth Martínez i Gresa
Lledó Marzá i Bellido
Guillermo Vila i Martinez
Sergio Vizuete i Barato
Sandra Pérez i Garreta
David Jurado i Frutos
Adrián Torres i Francisco
Adrián Monge i Ballester
Carlos Cotanda i Gisbert
Pepe Cano i Rambla
Miguel Angel Esteve i Moreno
Francisco Jose Temblador i Alcocer
Ana Belen Archilés i Viciach
Cristina Temblador i Archilés
31

Saluda
Madrina
María Isabel Lázaro i Trujillo
Em dic María Isabel, però tots em coneixen per Mary.
Porte en el món de la festa des de l’any 2008, i he viscut en primera persona, la responsabilitat i l’orgull que
comporta ser càrrec d’una gaiata, però sempre des de la barrera, sempre he estat qui s’ha preocupat que
tot isquera perfecte, sempre com la mare de …, ja que tres dels meus fills han sigut presidents infantils i
madrina infantil.
Sempre he estat qui ha escrit les paraules dirigides al sector, i hui em toca escriure les meues pròpies.
Vull agrair a la meua gaiata “El Toll”, l’oportunitat de ser la seua màxima representant, d’oferir-me
la gran possibilitat de poder lluir, la banda blanca com a madrina d’”El Toll”, somni que no haguera
estat possible sense el suport incondicional de la meua família i la meua família tollera.
Espere gaudir al màxim d’aquestes festes, amb els veïns del nostre sector, als quals convide a acostar-se
a la nostra carpa i gaudir amb aquesta meravellosa comissió al màxim. Esperant amb nervis i il·lusió
poder desfilar pels carrers de la nostra ciutat, al costat del monument, i ensenyar a la ciutat que tot
esforç, té la seua recompensa.
I no m’oblide dels meus xiquets, Catalina i Toni, junts fruirem al màxim de la nostra setmana, perquè
si jo l’espere amb il·lusió, ells em superen, perquè la seua l’emoció és incontrolable.
I recordeu una cosa, “Fes realitat els teus somnis, els somnis no tenen edat”.
32

33

Saluda
Madrina Infantil
Catalina Bastida i Gasch
Hola,
xiquets i xiquetes del Toll, em presente. Soc Catalina, la nova Madrina Infantil de la nostra gaiata.
Estudie cinqué de primària al col·legi Nostra Sra. de la Consolació, i tinc deu anys. Per a mi és un
orgull ser-ho, ja que fa molt temps que l’esperava. Però la pandèmia m’ho ha posat difícil. No us
podeu imaginar, l’afortunada que em sent de poder ser la màxima representant de tots vosaltres,
xiquets i xiquetes del meu sector.
Em dirigisc especialment a vosaltres, perquè vull que sapieu que intentaré representar-vos el millor
que puga (encara que no us promet res...).
Vull dir-vos que, espere que ho passeu molt bé amb tot el que hem preparat els membres de la
gaiata per a vosaltres, i em donarà molta alegria veure-vos a tots gaudint amb mi i amb la nostra
comissió, en la carpa que muntarem en la plaça de Maria Agustina durant la setmana de les festes
de la Magdalena, i en totes les desfilades en els quals vos representem.
Pertany a la Gaiata El Toll des que tenia quatre anys, quan em vaig vestir de castellonera per primera
vegada i, m’agradaria, que visquéreu la Magdalena com jo, amb eixa emoció i eixe sentiment de
saber que estem en el millor sector de la ciutat. I viure les festes amb l’alegria i l’orgull de formar
part d’aquesta gran bogeria que és preparar la celebració de les festes fundacionals del nostre volgut
Castelló.
Estic segura que puc comptar amb la vostra ajuda per a aconseguir que la gaiata continue sent, el
nostre millor Pregó!
Visca El Toll!
34

Foto presidente
35

Saluda
President Infantil
Toni Roca i Cotanda
Falten pocs dies perquè comencen les festes de la nostra benvolguda Magdalena i des d’ací vull
adreçar-me a tot el meu sector, en especial als veïns més menuts, per a donar-vos les gràcies per
continuar al nostre costat malgrat els últims anys que han estat molt complicats per a tots.
Enguany tornarem a tindre unes festes com estàvem acostumats i espere que tots els xiquets i
xiquetes del sector, així com de la resta de la ciutat, puguen fer realitat aquests versos del nostre
Pregó: “Els xiquets volem cridar que, com que és festa al carrer, per uns dies s’ha de fer una ciutat
per jugar”. Que les i els mes menuts del nostre barri s’ho passen bé amb mi i amb la resta de membres
de la meua comissió infantil, de la que estic molt orgullós i m’alegra vore-la com ha crescut aquest
darrer any.
Confiem que el temps ens acompanye i lluïsca el sol per a la fi gaudir de la Romeria, poder tirar caramels
al Pregó Infantil i confeti damunt les carrosses, a més de poder tornar a ofrenar flors a la nostra Mare de
Déu del Lledó i cridar ben fort “Vítol!” quan s’acabe tot.
Com a president infantil de la Gaiata 10, El Toll, vull convidar-vos a totes i tots que gaudiu i participeu de
tots els actes i esdeveniments que els majors ens han preparat amb tanta il·lusió perquè visquem les festes
amb alegria seguint les nostres tradicions. Que la plaça Maria Agustina torne a omplir-se de gom a gom i
que la festa torne a envair el nostre sector, que per una setmana els xiquets i les xiquetes de “El Toll”
prenem els carrers i cridem ben fort els versos del Pregó: “Set dies per a saber que som els fills de La
Plana”.
Vítol!
36

37

“DESCOBREIX
Les festes de la Magdalena omplin de llum, color, il·lusió i tradició els carrers de la
nostra ciutat celebrant així el trasllat d’aquesta des del pujol de la Magdalena fins a la
plana litoral en 1251.
En les nostres festes existeixen molts protagonistes, com són les colles a les quals
també cal sumar a col·lectius històrics i representatius com la Germandat dels Cavallers
de la Conquesta o els Moros d’Alqueria. I a més a més, un dels més importants, les
gaiates. Aquestes són els màxims representants de la Fira i Festes de la Magdalena i no
es tracta únicament dels monuments de llum, sinó també de les comissions que fan
possible la seua existència i dels sectors als quals pertany cadascuna d’elles.
Hui dia, existeixen dinou gaiates amb els seus respectius representants. I hui, tindrem
l’oportunitat de conéixer als protagonistes de la gaiata número 10 “El Toll”, però abans
d’endinsar-nos a conéixer-los, els explicarem com sorgeix aquesta gaiata. Així que
prepareu-vos perquè és el moment d’agafar el “rotllo i canya”, com diu la cançó, però
aquesta vegada, no per anar fins a l’ermita de la Magdalena, sinó per anar fins al cau
de la gaiata número 10 “El Toll”.
Aquesta gaiata va nàixer en 1945 quan l’Ajuntament de Castelló va voler revitalitzar les
festes de la Magdalena, fent la celebració tal com la coneixem hui. En aquell moment
es van crear dotze comissions festeres, de cadascun dels barris de la ciutat, i van construir
les seues gaiates, un monument molt representatiu per a la nostra ciutat, ja que fan
al·lusió a aquells fanals que van posar en els bastons perquè els guiaren, d’uns sis
metres d’altura, en les quals la llum era la protagonista.
38

QUI SOM”
La gaiata 10 s’ubica actualment en la plaça Maria Agustina i representa a tot aquell
sector que forma part dels carrers Sanz de Bremond, Perot de Granyana, plaça Juan
XXIII, Rosa Maria Molás, Alcalde Tárrega i l’avinguda de Lledó. Un xicotet sector
però amb gent molt gran.
Una vegada saben quins són els nostres orígens, és moment de contar qui són Catalina
Bastida Gasch, madrina infantil; Toni Roca Cotanda, president infantil; Maria Isabel
Lázaro Trujillo, madrina i a Juan Antonio Germán, president. Sé que molts membres
de la gaiata diran: “si ja els coneixem massa”. Però, realment la gaiata no sols la formen
la comissió sinó que també són els socis, la gent del sector o del no sector que col·laboren
amb ella. Per aquesta raó, anem a parlar un poc més d’ells.
Vaig a fer una pausa de camí al cau de la gaiata 10 “El Toll”, ja que m’agradaria mencionar
que hem sent especialment afortunada de poder escriure aquest reportatge.
Açò es deu al fet que, per a mi aquest sector és molt important i especial, perquè l’any
2007 vaig tindre l’oportunitat de representar-lo com a madrina infantil. Per tant, em
puc sentir molt identificada amb Catalina, una xiqueta plena d’il·lusió i de ganes per
39

representar a tots els xiquets del sector, aficionada als bous, a ballar i a tocar la guitarra.
Li encanta l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó i el millor consell que li han
donat per aquestes festes és “si pestanyeges t’ho pots perdre tot, així que viu-lo al
màxim”.
I no ens podem oblidar de Toni, un xiquet esportista i un gran president infantil. Hui en
dia, hi ha pocs xiquets que vulguen ser presidents; no obstant això, el nostre representat
pensa que és el millor que hi ha, que se sent destacat i gaudirà d’aquesta Magdalena com
ningú ho farà. Li encanta passar temps amb els amics, adora l’ofrena de flors a la Lledonera,
però sense dubtar-lo, el que més li agrada de les festes és llançar caramels a tots els xiquets i
xiquetes.
40
Tant Catalina com Toni no s’esperaven ser els representants de la gaiata, però la il·lusió
que tenen, no els cap al pit, i podem estar ben segurs que representaran al sector
genialment.
D’altra banda, Maria Isabel, madrina de la gaiata 10, per l’any 2023, és una dona
divertida, pacient, tranquil·la que està amanida per a una nova aventura. L’any
passat va tindre l’oportunitat de viure la Magdalena amb la seua filla com a madrina
infantil i aquest any es prepara per a rebre aquest càrrec, amb moltíssimes ganes i
envoltada de la seua gent, amics i família. Una frase que em va agradar molt d’ella
va ser: “la gaiata és unió, és família. Les festes es viuen d’una manera molt diferent si
estàs dins d’una gaiata, ja que requereix treball i compromís. Si estàs fora, no passa
res, perque la Fira i Festes la Magdalena són per a tot el món”.
I ja per a finalitzar, coneixerem més interiorment al president, Juan. Per desgràcia,

“DESCOBREIX QUI SOM”
durant els seus quatre anys en aquest càrrec ha hagut de viure una pandèmia, un
moment molt complicat per a ell, per a la gaiata i per a tota la societat. No obstant
això, vam ressorgir amb ganes i demostrant que som valents i que ni l’aigua ens
pararà. Després de tants anys com a president se sent agraït per tot el que li ha
aportat la gaiata com és conéixer a nova gent, les amistats que li ha donat i conéixer
més de prop festes germanes i les seues tradicions.
Si haguérem d’elegir una frase de l’entrevista com a María Isabel seleccionaria aquesta:
“El BIC és necessari, a més es deuria donar més visibilitat a les nostres festes de la
Magdalena”.
Com a periodista he tingut l’oportunitat de conéixer de més a prop aquests representants
i esperem que vosaltres ara els conegueu un poc més. Gaudiu de les nostres festes
al costat de tots ells, amics i familiars, ja que aquestes com hem dit al començament
són llum, color, il·lusió i tradició, i qui ve, torna per a sempre.
Claudia Arrufat i Muriach
Periodista.
41

Vicepresident
Julen Robles i Alonso
42

Gaiatera d’honor
María Beser i Gasch
43

44
Dama d’honor
Edurne López i Doménech

Acompanyant
Alexis Babiloni i Alberich
45

46
Acompanyant
Pere Bastida i Gasch

Dama d’honor
Carmen Peris i Sales
47

48
Dama d’honor
Cristina Alcaraz i Gasch

Acompanyant
Arturo Peris i Sales
49

50
Dama d’honor
Neus Gil i González

Acompanyant
Einar Ribelles i Aragón
51

52
Dama d’honor
Triana De Diego i Gavara

Acompanyant
Miguel Teruel i García
53

54
Dama d’honor
Aura Noguera i Valero

Dama d’honor
Nahia Barberá i Benet
55

56
Acompanyant
Ximo Velasco i Julián

Acompanyant
Marcos García i Molina
57

58
Dama d’honor
Amaia Martínez i Susu

Acompanyant
Héctor Martínez i Susu
59

60

Col•laboradors
Ainara Gavara i Sánchez
Malena Nebot i Morcillo
Idoia Serrano i Tuzón
Marta Benet i Giménez
Adrián Barberá i Carbajo
61

Els Nostres
Monuments
67

Ensenya Magdalenera
Composició de diferents materials, representa els actes més significatius de la
nostra setmana gran: el Pregó, la Romeria de les Canyes, la Desfilada de Gaiates
i per últim l’Ofrena. Són acompanyats pels grans símbols que les representen:
el Pregó, l’ermita de la Magdalena, la insígnia representativa de la nostra gaiata
i el santuari de la Mare de Déu de Lledó.
Autor: Maria Beser i Gasch
68
La nostra Gaiata

Fanalet Toller
FANALET TOLLER: Composició de fusta calada, en la qual es barregen
diferents tècniques per tal de representar els fanals antics de fusta que van
ajudar en la baixada de l’ermita de la Magdalena al Pla. Al centre hi trobem
l’escut de Castelló, senyal que, juntament amb el gaiato, representa la nostra
ciutat i les nostres festes.
Autor: Julen Robles i Alonso
La nostra Gaiata Infantil
69

Actes Gaiaters
Inici any fester
Signatura de càrrecs
Nomenament
Imposició de bandes
Festes de Vilafamés
70
Grup Sant Agustí i Sant Marc
Sant Félix

Santa Bàrbara
Dia del Pilar
Conte de la Colla Bacalao
Gaiata mà
Música templera
Pregonet
Centenari Patronatge Mare de Déu del Lledó
Berenar Gestora
Sopar de Pasqüera
71

AGENCIA DE SEGUROS
Nº DE REGISTRO D.G.S. V.S-00-0058
HOGAR • VEHÍCULOS • JUBILACIÓN
COMUNIDADES • VIDA • ACCIDENTES
IVERSIONES • COMERCIOS
MEDIADORES DE SEGUROS TITULADOS:
JUAN VTE. GRANELL GIL
JOSÉ LUIS MARCO GIL
MARCO & GRANELL S.L.
C/ TAXIDA 3 BAJOS
12003 CASTELLÓN
Tel. 964 722 525 / 619 111 766
E-mail: agencia@marcogranell.es

Concert Nadalenc
Berenar Gestora
Cavalcada Reis mags
Patge reial
Cavalcada Reis mags
Cartell Magdalena 2023
Gestora
Concert Colla Federal
73

PRESENTACIÓ 2023,
LA NIT DEL TOLL!
Enguany no us podrem comptar el sentit i viscut en la nostra presentació, ja que aquest Llibret
ha hagut de ser redactat, il·lustrat i enviat a imprimir abans de la nostra gran nit, però, no obstant
això us deixarem unes pinzellades del que va començar sent un somni i es va convertir en una
meravellosa realitat.
Us avancem el que podreu llegir i veure en el nostre pròxim Llibret’24 en aquestes divertides
fotos del Making of del TOLLER PRIX.
75

Comiat
Magdalena
El 19 de març del 2022, començava la Magdalena més desitjada i esperada per tots, no obstant
això, en el cel els núvols ens aguaitaven amb pluja, encara així el primer dissabte vam poder
gaudir de l’olor de pólvora de la primera mascletá.
Lamentablement, la pluja no es va fer esperar i vam haver de suspendre el Pregó; així i tot, el
nostre volgut pregoner, Chema Prades, des del balcó de l’Ajuntament va recitar els versos de
Bernat Artola anunciant així que, ja el dia és arribat de les nostres benvolgudes festes.
El diumenge el bon temps volia donar senyals de vida i uns raigs de sol van il·luminar el camí
de la Romeria cap a l’Ermita.
A la nit, la pluja queia sense parar, banyant els nostres ulls al costat de les llàgrimes de l’emoció
de poder veure a la fi els nostres monuments que recorrien els principals carrers de Castelló,
mentre la gent emocionada ens aplaudia davall dels seus paraigües, admirant els nostres monuments
(que any rere any les Comissions treballen de valent per fer-los realitat) omplin els carrers de llum.
76

2022
Malgrat ser una Magdalena atípica la gaudim com qualsevol altra. En els sectors continuàvem
fent gala de l’emoció de viure amb els nostres veïns tots els Actes que teníem programats per a
ells.
El dilluns es van reunir per a deliberar els premis. Premis entregats el dimarts a la vesprada en
una gala molt emocionant, en la qual, la nostra gaiata, la Gaiata 10 “El Toll”, va guanyar el premi
a l’Article Inèdit d’Esperanza Molina Coronat; a més del 14é premi de l’Ús del Valencià en el
Llibret. Quant al monument no va poder ser, però enguany continuarem treballant amb forces
per a portar al Toll amb el cap ben alt.
77

Sanitari i Climatització
40
year
anniversary
40 años de experiencia
en la enseñanza avalan
nuestro método de
aprendizaje y garantizan
a nuestros alumnos un
rápido dominio del
idioma.
Tu pasaporte al mundo
Calle Juan Herrera, Nº8.
964223425
625328380

Entre setmana continuem xalant del nostre sector en la plaça Mara Agustina, amb activitats per
als nostres socis i comerços col·laboradors.
Arribant a la recta final de festes, el dissabte traiem les millors gales per a fer ofrena a la nostra
Mareta. I el diumenge, un diumenge diferent de Magdalena, ja que vam tindre el Pregó Infantil
donat que no es va poder celebrar el dilluns per la forta pluja, els nostres infantils, el futur de
Castelló i de les festes, desfilaven orgullosos llançant caramels als presents.
A la nit, el Magdalena Vítol, era un punt i a part, perquè acabava la Magdalena 2022 i donava
principi a les festes del 2023 que esperem amb ganes i energia.
Volem agrair a tota la nostra comissió i càrrecs del Toll l’esforç tan bonic que van fer i el bé que
van representar en el 2022 a la Gaiata i al Sector.
Enhorabona!
79

Toller de l’any
Esperanza Molina i Coronado
Comunicadora, periodista i apassionada de les festes de Castelló i de la mar.
Llicenciada en Ciències de la Comunicació, branca de Periodisme per la Universidad Complutense
de Madrid.
Doctora en Comunicació Empresarial per la Universitat Jaume I de Castelló
Durant més de 35 anys en aquesta professió he treballat pràcticament en tota mena de mitjans
i en quasi tots els suports de comunicació: Premsa escrita, televisió, ràdio, gabinets de premsa,
directora de comunicació i ara, fonamentalment, en premsa digital.
Per destacar alguns dels mitjans en els quals he desenvolupat la meua professió durant més
temps: el periòdic Castelló Informació, Onda Cero, Regata Costa Azahar, Federació de Vela de
la Comunitat Valenciana, RCN Castelló o CN d’Oropesa.
En l’actualitat, soc periodista i redactora cap de Castelló Informació, el diari digital de Castelló.
M’apassiona la mar, la història de Castelló i les Festes de la Magdalena. En dues ocasions vaig
rebre el premi al millor article de llibret de Gaiata. El primer va ser amb la Gaiata 14, Castàlia,
en 1999. I la segona vegada en 2022 amb la Gaiata 10, El Toll.
Les meues aspiracions són: ser una bona comunicadora i desplegar la meua labor periodística
amb l’objectivitat més gran i honestedat.
I una de les coses que més m’ha omplit d’orgull, la meua relació amb la Gaiata 10, El Toll, i poder
respondre a l’afecte que m’ha donat tota la seua Comissió.
80

Comerç
de l’any
Distinció al comerç MERCERIA
DIDAL per la seua col·laboració
desinteressada amb la Gaiata 10
“El Toll”.
Agraïm el seu suport amb les festes.
Gaiaters
de l’any
Miguel Ángel Esteve i Moreno
Família Bastida - Gasch
Família Roca - Cotanda
81

Articles
HISTÒRIES EN ALBINEGRE I VERD, VINCULACIÓ ENTRE LES FESTES DE
LA MAGDALENA I EL C.D. CASTELLÓ
César Ramos 84
BONA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL LÚDIC CASTELLONENC
PARC POLIESPORTIU MUNICIPAL DE JOCS TRADICIONALS “EL BOLI”
Joan Josep Trilles i Font 88
LLEDÓ-CAPUTXINS-PRIMER MOLÍ,
UN TRIUMVIRAT DE LUXE PER A LA CIUTAT DE CASTELLÓ
Vicente Cornelles i Castelló 92
LA MÉS ANTIGA IMATGE DE LA VERGE DEL MÓN
Antonio José Gascó i Sidro 94
MITES I PERSONATGES MITOLÒGICS DE CASTELLÓ
Inmaculada Fortanet i Gómez 98
“EL TOLL”
Juan Peris i Torner 102
PER QUÈ UNA MASCLETÁ?
José Vicente Nebot i Peñarroja 104
UN POC D’HISTÒRIA: Col·legi de la Consolació.
Yolanda Gaspar
Lupe Badal 108
ANEM, ANEM ... I TORNEM... SEMPRE RESGUARDATS
Arturo España i Marzá 111
PINZELLADES
Teresa Pachés i Sancho 114
LA INDUMENTÀRIA EN LA NOVA ESCOLA
Lorena Montañés i Anglés 120
UNA VIDA DE SECTOR: EL TOLL
Carlos D. Murria 126
83

HISTÒRIES EN ALBINEGRE I VERD, VINCULACIÓ ENTRE
LES FESTES DE LA MAGDALENA I EL C.D. CASTELLÓ
César Ramos
Responsable de Nauru en Vox Uji Ràdio
Castelló és sol, platja, aroma a flor de taronger, muntanya, llum, planura i carrers estrets. Uns
carrers que s’omplin en Magdalena engalanats d’alegria i esperança, uns carrers que ens porten
a Castàlia.
Rar és veure a una castellonenca o castellonenc als que no els agraden les festes de la Magdalena
i el Club Deportivo Castellón. Són símbols d’alegria i multitud, de pólvora, passió i orgull. Qui
diu petards diu gols, qui diu Magdalena Festa plena!, diu Pam Pam Orellut!, i qui diu bruses
amb la cinta diu samarretes albinegres amb l’escut. Són l’herència que els nostres avantpassats
ens han deixat per cohesionar-nos, per rendir homenatge a una ciutat treballadora, cívica i
contenta de ser el què és. Gent com Miquel Meseguer, albinegre i magdalener.
Miguel Messenger va ser nomenat directiu per Emilio Fabregat i
ratificat en el càrrec per Antonio Sales, convertint-se en un dels
seus col·laboradors més significats fins al punt de fer-se creditor
a la insígnia d’or del club. Anys més tard també va estar sota el
mandat de Domingo Tárrega
És un dimarts qualsevol i en la taula Miguel Meseguer està rodejat d’una colla d’amics amb
els quals comparteix paraules, rialles i un plat d’olives. És l’esmorzar, un ritual tan sagrat com
acudir a Castàlia tots els diumenges. Miguel és un home de futbol amb majúscules, un torrent
d’anècdotes, records i nostàlgia, amb una memòria tan precisa com sorprenent. Ja de ben jove
el seu pare el va aficionar al C.D. Castellón: “el meu camp és el Sequiol, un camp increïble que,
malauradament, va haver de vendre el club per pagar els deutes”.
El Castelló sempre ha estat lligat a les festes, com aquells anys en què un partit amistós portava
el nom d’aquestes. Com per exemple l’any 54/55, en què l’ídol Telmo Zarra va jugar amb el
Castelló un amistós contra el València per adornar la Magdalena. Una dècada en què Miguel ja
començava a tontejar amb els colors albinegres.
“A mi el que sempre m’ha interessat ha sigut el Castelló, viatjar i estar ben a prop del club per
ajudar. És per això que he sigut directiu amb molts presidents. Fabregat va ser un bon presi-
84

dent, aconseguint un equip mític que jugava de memòria i que va pujar de tercera a primera
en un tres i no res. Sales ha estat el millor. Allà on anava era volgut i va fer coses increïbles per
a molta gent, algunes d’elles desconegudes. Tenia una manera d’obtenir les coses que, vist de
prop, eren fantàstiques”. Curiosament, va ser en la Magdalena del 1982, en Primera Divisió,
quan va patir una mala experiència en perdre 1-4 contra el València, cosa que va provocar la
seua dimissió. Segons compten, gent beguda per les festes va manifestar-se de manera inapropiada
contra ell en la pista d’atletisme del vell Castàlia, qüestió que el va afectar molt. Al final,
va acabar marxant en acabar la temporada.
“Els millors records són els ascensos. Per molt que s’alegre un aficionat, com a directiu és
una sensació superior, perquè ho vius de molt a prop i et consideres partícip de l’èxit”. Miguel
compta amb emoció com es celebraven els èxits. “Era la felicitat total”. Parlant de Magdalena,
en les festes de 1981, el dissabte de pregó, va debutar Draganic, una peça fonamental per aconseguir
l’èxit de l’ascens que tant recorda Miguel.
A Miguel li costa molt nomenar a persones
especials, no per falta de memòria, sinó per
rebuig a deixar-se a tant gent essencial per
al club i per a ell: “no puc, em deixaria a
més de cent i no m’ho perdonaria”. Això no
obstant, més per part nostra vam recordar
uns quants: “Ibeas tenia molta personalitat,
era molt honest, una persona que mai
t’enganyarà. Com a jugador? Planelles, pel
seu talent especial. Roberto?, un jugadoràs
i persona increïble. Racic, Pulido, Saura,
Cioffi, i tants i tants que podríem dir. De
veritat, m’estic deixant a molts i, en certa
manera, els vull a tots”.
85

Parlant de jugadors, un dels millors gols que es van veure en el vetust Castàlia va ser un de
Pedro Alcañiz fill, en una eliminatòria contra el Tenerife. Va ocórrer en la línia de fons de la
porteria de Palmeretes, sortejant a tres rivals amb una doble bicicleta, passant-se el baló per
damunt i fent un gol antològic. Aquest gol va ocórrer precisament en Magdalena.
Continuàvem xarrant amb Miguel Meseguer quan, tot just, s’arrimà una persona a saludar-lo.
Era Silvestre González, mític porter del Castelló. S’abracen i saluden afablement. “Silvestre és
un fenomen, com a porter i com a persona. El Castelló sempre va tenir grans porters”.
Amb Miguel estaríem tot el dia xerrant i escoltat les seues anècdotes i vivències. Escoltar-lo era
una lliçó de dades, descripcions i opinions sempre respectuoses. I Vam arribar al moment més
personal: “estic molt agraït a la meua dona perquè va entendre com soc i va respectar aquella
etapa en què viatjava molt. La meua dona sap què representa el futbol per a mi. El futbol m’ha
costat diners, però no tants. Ara ja es pot comptar, perquè ja li ho vaig fer saber a ella: en el seu
dia, amb Domingo Tàrrega, uns quants de la directiva vam signar un aval per 30 milions de
pessetes d’aquells temps. Si se n’hagués assabentat aleshores, m’haguera matat”.
El C.D. Castellón mai ha estat sol, fins i tot quan alguns i algunes van estar a punt de matarlo.
Curiós que la inauguració de la rotonda de l’afició, en la temporada 2010/11 va ocórrer en
Magdalena i sense cap autoritat perquè com eren eleccions estava prohibit. Pots escriure-ho: “A
mi no m’agrada la política ni els polítics. Són totes i tots uns mentiders, tant uns com els altres”.
Si parlem del present, els i les joves i no tan joves, llueixen més que mai les samarretes el dia de
partit. Que guapes que estan les dones amb l’elàstica albinegra. Tan guapes com les dames, les
madrines i la reina de les festes.
Cada any, són les reines les que fan la treta d’honor en el partit quan són festes, com aquell any
en què, en la foto, al costat d’ella, sortien Javi Valls i Fernando Gómez Colomer, en un Castelló
– València de Primera Divisió. L’últim any en què vam estar en la màxima categoria. “El meu
somni és que puge a primera divisió una altra vegada”, diu Miguel.
I si diem que el Castelló sempre ha estat viu, el mateix passa amb les festes. Unes festes que han
sobreviscut a la pandèmia i que l’any passat van recobrar la seua vitalitat amb molta força. Van
ser dos anys de tristesa col·lectiva i foscor. Com aquell partit de Magdalena contra el Granada
ara fa tres dècades, en què es va fondre un focus de llum deixant un córner completament a
fosques i que, gràcies al coratge de l’àrbitre Laje Sánchez no va impedir que es suspengués el
partit. És per això que, en març del 2021, el Castelló va disputar el partit que correspondria a
la Magdalena amb braçalets de color verd en honor a les festes.
Miguel Meseguer estima molt el món gaiater: “un 10 per la gent de les comissions. Tenen molta
paciència, són unes i uns fenòmens, tenen molta afició i hem d’estar agraïts pel seu treball.
He sigut de la gaiata 6 i sé el temps que es perd per una qüestió altruista i d’amor per la ciutat.
Pertànyer a una comissió pot ser inclús addictiu per la convivència. En aquest sentit, és paregut
al Castelló”.
86
A Miguel, de tal manera com va passar amb els noms dels futbolistes, li costa escollir un acte
de la Magdalena. “M’agraden tots. El Pregó, la Processó, la Romeria, què sé jo, tots!”. Parlant de
Romeria, com la que va propiciar l’afició del Castelló en la temporada 2017/18 quan en festes
va marxar en multitud al Ciutat de València per presenciar un Llevant B – Castelló, amb més
de 3.000 castellonencs i castellonenques en les grades i la lògica admiració de l’afició local.

I vam acomiadar la xerrada amb un home que, ja en els primers minuts deixava veure la seua
personalitat. Miguel és humilitat, mirada sincera, nostàlgia, generositat i, el que és més important,
bondat. Hi ha gent que no fa falta conéixer molt de temps per refiar-te i saber que, qui està
davant, és una persona que val la pena. Miguel ho té clar: “el meu amor pel Castelló és difícil
d’explicar, una cosa molt sentimental. És una barreja d’amor i compassió per un supervivent.
El Castelló és un pobre diable”.
I en acabar aquesta entrevista vam caure en tot el que les festes i el Castelló ens ha deixat a la
ciutadania de Castelló: identitat, sentiment de pertinença i esperança per al futur.
El Fadrí, centre neuràlgic de la festa, i la Torre de Castàlia són dos nuvis que es van enamorar
mirant-se per damunt de la vida de la gent i es van prometre amor etern.
87

BONA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL LÚDIC CASTELLONENC
PARC POLIESPORTIU MUNICIPAL DE JOCS TRADICIONALS “EL BOLI”
Joan Josep Trilles i Font
Llicenciat en Humanitats UJI
No vaig dubtar ni un moment d’acceptar la proposta de la Gaiata 10 El Toll de fer un article
sobre un espai que està ubicat dins del seu sector, a la plaça dels Jocs Tradicionals, com és el
Parc Poliesportiu de Jocs Tradicionals “El boli”, en honor a aquest joc tan tradicional a Castelló.
Aquest parc fou inaugurat el dissabte 28 de febrer de 2009 per l’alcalde Alberto Fabra, dins
de la programació del Congrés Internacional de Pic i pala/Boli/Escampilla, on van participar
delegacions de: França, Itàlia, Galícia, Madrid, Anglesola (Lleida), la Sénia (Tarragona), Benifairó
de la Valldigna, Benissanó, l’Eliana, la Pobla de Vallbona, Burjassot i Alcublas (València),
l’Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals, la Federació de Jocs i Esports Tradicionals de la CV
i Castelló de la Plana. Durant aquests darrers catorze anys, dins de la campanya escolar “Retrobem-nos
jugant” del Patronat Municipal d’Esports, han passat gairebé 10.854 infants, de 191
unitats escolars.
Si busquem al diccionari la paraula joc, trobarem que es tracta de l’acció de jugar, i jugar és
passar el temps amb alguna cosa amb el simple objectiu d’entretenir-se, de passar-ho bé.
Si parlem de jocs tradicionals, ho farem com a part del patrimoni viu que hem heretat dels
nostres pares, dels nostres avis. Aquests jocs tradicionals estan arrelats a casa nostra, al nostre
poble, a la nostra comarca, i hem de considerar-los com un bé cultural i simbòlic, que mereix
ser preservat, protegit i admirat, sense perdre mai el seu aspecte lúdic.
Com ens contà el professor Àngel Gómez, “Els jocs tradicionals són la cultura lúdica del poble
transmesa de generació en generació. Quan un joc ja no és al carrer mor, i amb ell, també mor
el poble. Els jocs de carrer han servit per a mantenir la llengua del poble”.
88
La nostra societat evoluciona molt ràpidament i els xiquets accedeixen amb facilitat al món
del joc i perden la creativitat que tenien els infants d’abans. Avui tot ho donen fet, hi ha abundància,
abans s’havien de crear els jocs i els joguets per a poder entretenir-se, amb els mitjans
més simples. Per a jugar utilitzàvem el nostre entorn, sempre a l’aire lliure, al carrer, aprofitant
qualsevol circumstància.

Recorde que, quan era menut, podia jugar
al carrer. Castelló era una ciutat on
encara no vivíem accelerats, on la qualitat
de vida prevalia. A poc a poc, s’ha
anat fent més i més gran, actualment
és una “ciutat gran”, amb molts cotxes i
carrers, però es busca un equilibri amb
els espais verds per a intentar recobrar
aquella qualitat de vida perduda.
I mira per on, una colla de gent bona va decidir,
ara fa vint anys, recuperar un joc molt
arrelat a Castelló, el boli, i organitzar el que
seria el Campionat Mundial de Boli, únic
de les seues característiques. Aquest joc,
gràcies a l’esforç de molta gent i de moltes
institucions, té el seu lloc d’honor en les
Festes de la Magdalena.
Aleshores, des de la Federació Colles de
Castelló, amb el suport de la Conlloga Matapoll, i de la supervisió tècnica de l’Escola Autonòmica
de Jocs, amb l’amic Àngel Gómez al capdavant, férem possible, l’any 2009, per a
celebrar els vint anys de boli a Castelló, un projecte per a recuperar el nostre patrimoni lúdic.
El lloc triat estava a punt, sols faltava fer-li uns petits retocs sense alterar el seu entorn, era el
lloc perfecte. Aquest espai estava al camí de la Romeria, prop del Segon Molí. Presentàrem
el projecte a l’Institut Municipal d’Etnologia i Cultura Popular, el qual fou molt ben rebut, i
89

aleshores ens posàrem a treballar.
Llavors s’habilità una zona de jocs, amb dèsset jocs tradicionals: arrimar a la paret, birles, canut,
llançament de barra, trompa, sambori, la calba, llançament al set i mig, quatre cantons,
cèrcol, boletes, el cementeri, traure xapes, tres en ratlla, caixó, el boli i una zona lliure per jugar
a la corda i a pillar entre altres.
Teníem clar quin seria el nom que li posaríem al parc, El boli, perquè el boli està de moda, i més
després del passat Congrés Internacional de Boli celebrat a Castelló, on especialistes d’Itàlia,
França, Sardenya, Galícia, Madrid, País Basc, Catalunya i País Valencià ens van fer gaudir amb
tot el seu saber i treball, i ens oferiren les seues singularitats sobre aquest joc.
Actualment, volem que aquest parc siga un patí més de cada escola de Castelló, on els més
menuts puguen xalar d’aquests jocs tradicionals que han perviscut gràcies als nostres avantpassats.
I com no, també animem els nostres majors perquè reviscolen la seua infantesa. Aquest espai
verd serà un parc per a poder jugar en família, i recordar ... i de passada, mantindrem viva la
nostra llengua.
Des d’aquest espai que m’ofereix la Gaiata 10, vull convidar a tots els castellonencs i sobretot als
veïns d’El Toll, que vinguen a gaudir, a jugar i així recordar que un dia van ser infants.
90

Des d’aquest espai que m’ofereix la Gaiata 10, vull convidar a tots els castellonencs i sobretot als
veïns d’El Toll, que vinguen a gaudir, a jugar i així recordar que un dia van ser infants.
91

LLEDÓ-CAPUTXINS-PRIMER MOLÍ,
UN TRIUMVIRAT DE LUXE PER A LA CIUTAT DE CASTELLÓ
Vicente Cornelles i Castelló
Escriptor i periodista
Llicenciat en Ciències de la Informació U. A. Barcelona
Si hi ha tres vials, tres estampes urbanes que caracteritzen i engrandeixen per la seua bellesa
i distinció el sector de la gaiata 10, El Toll, són sens dubte l’avinguda de Lledó, l’avinguda
Caputxins (popularment coneguda com Les Palmeretes) i el Primer Molí.
L’artèria que uneix la plaça de Maria Agustina amb la basílica de la Mare de Déu del Lledó s’ha
convertit, des de la seua creació, a principis del segle XX, en un icònic passeig que dia a dia és
travessat per gran nombre de castellonencs en la seua trobada amb la patrona de la ciutat sota
l’ombra de bells plataners que adornen un recorregut de pau i d’assossec.
A prop, l’horta castellonenca amb els seus fruits daurats i tarongers verds aclimaten un trajecte
de bellesa sense igual. Compte la llegenda que l’asfaltatge de la florida senda verda, va ser pagada
als anys vint del passat segle, per la Foment, primigènia societat concessionària de l’aigua
potable, hui FACSA, però, un gest, a priori generós, que després es convertiria en un augment
del cost de la taxa d’aigües a la ciutat.
Una avinguda del Lledó que és testimoni cada dia del més bonic vesprejar de Castelló amb un
cel irisat que es combina amb les siluetes verdes i ocres dels seus arbres, en el seu primer tram
amb monumentals palmeres i les cases pairals de llauradors, i en el seu segon amb els plataners
que cobreixen de primavera eterna el camí a l’ermita mariana.
92

I si l’avinguda de Lledó és llinatge castellonenc, també ho és, fins i tot en grau superior, l’avinguda
dels Caputxins, el nom dels quals recorda el primer convent que va haver-hi a Castelló
de l’Orde Menor Franciscana dels Pares Caputxins, una artèria que sorgeix en els projectes de
primer eixample urbà en la primera dècada dels anys vint del passat segle. “Les Palmeretes”
com a emblema de ciutat moderna i que avança cap al futur amb les seues edificacions d’estil
neoburgés i el seu palmerar recalcitrant que adorna una de les més belles vies de comunicació
urbana. Avinguda de Caputxins, escenari tots els tercers
diumenges de Quaresma del pas de la romeria
a la Magdalena en l’algaravia joiosa del dia gran de
les festes de la Magdalena entre traques multicolors,
trets dels mosquetons dels guàrdies rurals com a
símbol de festa, “riu de canyes” en el trajecte cap a
l’horta i l’oratori del tossal esperant l’arribada dels
pelegrins. Moments únics i irrepetibles cada any.
Sempre iguals, sempre diferents.
I, per a completar el tercet de tresors urbans amb
els quals compta el sector del Toll, no podem deixar
de passar el Primer Molí, enclavament que amaga
en el subsol la Séquia Major, la més gran de totes
les séquies per a vertebrar l’aigua de regadiu per tota
l’horta. En la memòria col·lectiva dels castellonencs
encara es conserva la imatge de l’assarb descobert
procedent del carrer Governador Bermúdez de Castro. Un Primer Molí que es converteix
també en estampa magdalenera quan el preste de la romeria, després d’arribar de “Les Palmeretes”,
es desprén de la capa pluvial per a fer més lleuger el seu romiatge cap al turó sagrat.
Primer ritual dels protocols ancestrals d’una peregrinació l’origen de la qual es perd en la nit
dels temps. Primer Molí convertit hui en centre social i Tinença d’Alcaldia Est, l’edifici del
qual respon a les línies estètiques de l’antiga arquitectura
rural de la ciutat turquesa i taronja.
Un Primer Molí amb la seua gegantesca plaça
de verds arbres per a fer ombra al vianant, i el
perfil urbà actual del qual es gesta en la dècada
dels noranta del passat segle com a evolució de
l’urbs que creix a passos accelerats.
La Gaiata 10 té en l’avinguda de Lledó, “Les
Palmeretes” i Primer Molí, una tríada de
bellesa urbana i purificat castellonerisme, que
parla de la grandesa d’un dels sectors de major
nissaga en les festes de la Magdalena.
93

LA MÉS ANTIGA IMATGE DE LA VERGE DEL MÓN
Antonio José Gascó i Sidro
Cronista Oficial de Castelló
Es diu que en l'apòcrif «Llibre del Bé i del Mal» es va escriure que el llaurador Perot de Granyana
llaurava les seues pròpies terres en el moment de produir-se la troballa de la petita imatge de
la Mare de Déu del Lledó en 1366. Per als historiadors, documentar la presència d'aquest personatge
ha estat una labor pertinaç i més en particular per al doctor Sánchez Adell, qui rebuscant
en els més antics «Llibres de vàlues de la peyta», precisa que l'any 1398, apareixen censats
a Castelló cinc veïns el cognom dels quals és Granyana, però cap d'ells posseeix terres en la
partida del Lledó. Un text posterior de 1462 assenyala la propietat d'un tal Pere de Granyana
en eixa àrea: «Item. VII fanecades de terra franques que afronten ab la Verge María del Lledó».
Al llarg del segle XVI, aquesta finca pertany a l'estirp dels Granyana, la qual cosa permet entroncar
la tradició oral de la troballa, vinculat en aquesta centúria pel cronista Rafael Martí
de Viciana, al llaurador citat espúriament en el «Llibre del Bé e del Mal», la qual cosa encara
reforça el caràcter apòcrif d'aquest text, com va demostrar el prestigiós cronista Sánchez Gozalbo.
Al marge d'això, obsessiona als historiadors, com va poder rebre culte (de ser certa la pretesa
data de la troballa en el segle XIV) una imatge de tan sols 70 mm d'altura i factura tan simple
com la de la Lledonera, que no té res a veure amb la iconografia de la mare de Déu, que ja en el
romànic està plenament establida, continuant el model tipificat en el paleocristianisme i consolidat,
en majestat, pels bizantins.
Si l'autèntica «troballa» es va produir un segle després de la reconquesta, a sant de quina cosa
els castellonencs van identificar la relíquia d'alabastre amb la representació de la Verge? No cap
sinó pensar que aquesta diminuta estatueta, ja havia de ser objecte de devoció des d'un temps
anterior a la normalització del model plàstic marià. Bé ho testimonia el professor Joaquín
94

Campos quan afirma «que si la figura no haguera vingut avalada per un anterior i vell prestigi
religiós, la seua veneració inicial haguera repugnat dins del cristianisme».
Per a tractar d'aclarir el misteri, es pot establir una hipòtesi sense un altre valor que el de la
mera conjectura, amb la reverència als dictàmens establits per erudits investigadors del tema
com els doctors Campos, Llidó Herrero, Arasa, Beltrán i Gusi, i el documentat prior de la
basílica del Lledó, mossén Francés Camús.
El Dr. Joaquín Campos, després d'un conscienciós acarament tipològic amb imatges semblants
del culte mesopotàmic, pertanyents al tercer mil·lenni a. C., no dubta a qualificar l'estatueta
com una plasmació de la deessa Isthar, atenint-se, a més, a una sèrie de críptiques escarificacions
que presenta el seu cos revelat en fotografies. El catedràtic aragonés Antonio Beltrán
també la determina com a femenina i sembla concretar una certa concordança de la forma
amb els ídols orientals, encara que no determina l'època. En la seua tesi doctoral, mossén Llidó
Herrero coincideix amb Campos en l'origen mesopotàmic de la peça, fins i tot retrotraient més
la seua cronologia. Per part seua, l'arqueòleg Francesc Gusi l'estima com d'importació orientalitzant,
però el més important del seu argument és la vinculació amb la màgia del període
tardorromà, i en concret amb els exvots de sanació miraculosa. Finalment, el doctor Ferràn
Arasa, troba paral·lels de la imatge amb figures del període calcolític del Sud d'Espanya.
Referent a això, tal vegada el rellevant no és tant l'origen, ni el lloc de procedència, sinó el moment
en què ja va començar a ser considerada com un objecte digne de veneració i en particular
vinculat amb l'efígie de Maria.
Els romans van ser molt donats a l'ús d'amulets, singularment els relacionats amb la gestació i
també van venerar als avantpassats (manes), i als lars i penats, com a déus protectors de la llar,
les xicotetes imatges de la qual estaven en llocs honrats dels habitatges. Podria doncs col·legir-se
que l'estatueta Lledonera va poder ser tinguda com un d'aquests talismans en els temps
del baix imperi, per alguna família rica local, arribant a gaudir d'un cert prestigi miraculós
reconegut socialment.
Posteriorment, el paleocristianisme, igual que va abominar d'uns certs ídols, va reconvertir al
seu si moltes pràctiques paganes i va admetre alguns amulets salutífers, vinculats a la Verge i
95

als Sants. Quasi paral·lelament, el concili d'Efes de l'any 431, designava a Maria com a mare de
Déu. Així doncs, degué ser en l'ampli arc del final de l'imperi i el període visigòtic quan la xicoteta
imatge de la patrona de Castelló degué ser valorada com a referència de la theotocos, abans
que arribara a aquests lars el prototip plàstic bizantí derivat a la romànica «Maiestas Mariae»
amb el qual se la reconeixeria a les esglésies. La talla, de la diminuta imatge de la Lledonera,
amb els malucs marcats i el ventre prominent, va poder fer pensar en la mare gestant. Isthar,
deessa de l'amor i de la fertilitat, transmutada en Maria.
Així doncs, posats a especular, res tindria d'estrany que la figura que entre altres virtuts va
poder tindre la del favor en els parts, es trasmuntara en la imatge encinta de la mare de Crist.
El fet de la seua condició prodigiosa, va portar als religiosos castellonencs a sacralitzar-la sota
l'advocació cristiana. «Tan sols pot obrar miracles una imatge de la Verge» degueren pensar
els eclesiàstics en la seua embrionària teologia devota. i amb aquest prestigi va ser venerada
i defensada per alguns mossàrabs castellonencs, que tal vegada en els temps de les invasions
almoràvits o almohades, van optar per amagar-la, davall d'una pedra per a evitar la seua profanació.
La memòria històrica, portada de boca en boca, faria la resta, en produir-se la troballa.
D'una altra manera no es pot explicar que en 1366, data en què apòcrifament es documenta «la
troballa», s'identificara la diminuta escultura d'alabastre amb la figura de la Mare de Déu, atés
que l'església des del segle VI, ja tenia molt establida la seua tipologia i òbviament no permetria
el culte a una peça tan diferent de la imatge establida, com bé ho demostren les disposicions
sinodals de l'època.
La devoció a la Mater Dei degué ser molt primerenca, tenint en compte que Sánchez Adell,
Sánchez, Gozalbo, Díaz Manteca, Revest i Francés Camús, entre altres prestigiosos historiadors,
venen a assenyalar un culte mossàrab. Això podria fer pensar, en un altre ordre de coses,
que tal vegada es mantenia i que no fora impedit pels conqueridors islàmics, encara en els
períodes de major intransigència religiosa i, per tant que la devoció a la Lledonera havia d'estar
establida, quan les tropes de Jaume I van arribar al pla del Castell Vell. L'àrea on hui es troba
la basílica de la Patrona, semblava gaudir d'una especial reverència popular molt anterior a la
reconquesta cristiana. Fins i tot els erudits pressuposen la presència d'una xicoteta ermita on
rebria culte la imatge.
96

Des de l'època romana, la zona va poder tindre una aura de religiositat. De fet, si aquesta
història caiguera a les mans de l'imaginatiu Sánchez Dragó, amb l'especulativa adjudicació al
terreny de l'insondable orònim cèltic al déu Lug, estimaria que les posteriors troballes romanes
en la Senda de la Palla, la Font de la Reina, o les partides de Gumbau, Canet, Zafra, Binamargo
o Fadrell, a la vora del «Caminàs», atorgarien a la via un cert estigma de sendera iniciàtica.
Excessiu, sens dubte, però misteriós i suggestiu a un temps. La xicoteta deïtat d'arcà origen, tal
vegada pròxima als cinc mil anys, com pressuposa el professor Campos, seria la imatge de la
Mare de Déu més antiga de tot l'orbe i, per descomptat, la de forma més inaudita i enigmàtica.
Hierofànic, sorprenent, prodigiós i críptic, en pro d'una devoció tan arrelada com diverses
vegades mil·lenària.
97

MITES I PERSONATGES MITOLÒGICS DE CASTELLÓ
Inmaculada Fortanet i Gómez
Els mites solen ser contes que es transmeten de manera oral i que donen explicació a alguna
cosa. En totes les civilitzacions es coneixen mites que donen resposta a l’origen del món o de la
raça humana. Durant molt de temps es creia que certs fenòmens naturals estaven generats per
deus o per ser superiors. Així, també les religions compten en mites, com el Gènesis a la Bíblia.
Existeixen diferents tipus de mites. Els cosmogònics narren la creació del món, els antropogònics
l’origen dels ser humans, els teogònics, l’origen dels deus, els fundacionals, la fundació
de certs llocs, els escatològics descriuen la fi del món i els etiològics, l’origen d’altres essers i
fenòmens, rituals i costums. Els mites ens ajuden a comprendre la manera de percebre el món
de determinades societats.
Hem dit que els mites són contes. I quines característiques tenen? Eixos contes relaten fets que
ocorren en llocs desconeguts o poc concrets i no mai es situen en un temps històric. Els personatges
són freqüentment deus o sers sobrenaturals, de vegades considerats com a herois. Les
narracions són anònimes i es transmeten contant-les, o cantant-les, de generació en generació
i, en un determinat moment, poden haver segut escrites. L’objectiu dels mites és explicar determinats
successos, l’existència de certes costums i rituals o intenten donar resposta a allò que és
desconegut.
La mitologia de Castelló es concentra en una obra per tots coneguda i admirada, el Tombatossals
de Josep Pascual Tirado. El propi autor, en el seu Proemi reconeix que les contalles d’aquest
llibre “són recordances, enyoraments de la infantessa [...] els que hui conte als meus fillets, si no
igual, per l’estil... afegint, exagerant... ”. És a dir, es tracta de contes que han passat de generació
en generació per transmissió oral. També al Proemi es
presenta l’obra amb les característiques descrites del
mite: “En tots los temps, races i imperis, des de que lo
món és món, brollaren del sentiment i la fantasia dels
hòmens, fantàstics personatges, representacions de tot lo
que a l’home preocupa i assombra i el mou a supondre
encarnacions de pur simbolisme a qui penjar tota acció
meravellosa”. Tombatossals és un mite fundacional, ja
que descriu la fundació de la ciutat de Castelló i també
etiològic, justificant l’origen de rituals i costums del nostre
poble, però a més a més, enllaça la mitologia amb la
llengua i els costums tradicionals, així com en persones,
llocs i fets de l’època en què es va escriure.
https://www.venancioguntinas.com/Tombatossals
98

Abans hem dit que molts mites tenen a herois com a principals personatges. Però, què és un
heroi? Es tracta d’una persona que es diferència dels demés per haver fet alguna cosa extraordinària
que es considere de gran valor. Al Tombatossals en tenim més d’un heroi, com vorem
més endavant. El principal és el personatge que dona nom a la història. És un gegant nascut del
Tossal Gros i la Penyeta Roja, dos muntanyes situades prop de Castelló. Com altres protagonistes
de llegendes populars, Tombatossals viu a una cova, la Cova de les Meravelles. La presència
i rellevància de la naturalesa és evident al llarg del relat.
A la literatura de tots els temps es poden trobar herois mitològics, nascuts d’un deu i un humà,
és a dir, semideus, com Hèrcules. També hi ha herois tràgics que són valents i bondadosos però
que prenen el camí errat i fracassen, com Edipo Rei; herois èpics que tenen característiques
físiques destacades que els permeten triomfar, com el rei Artús, i herois romàntics que són
inconformistes, altius, solitaris, freqüentment artistes i defensors dels seus ideals, com Don
Juan. Finalment, estan els superherois, persones amb poders sobrenaturals que els permeten
fer obres de bondat en defensa dels humans, com per exemple Superman.
A Tombatossals es reuneixen diverses característiques de més d’un d’aquests tipus d’heroi. Pel
seu naixement sobrehumà el podríem associar a l’heroi mitològic, però també té alguna cosa
de l’heroi èpic, per les seues característiques físiques i la seua bondat, i en una versió més moderna,
podria també ser un superheroi per la seua força sobrenatural.
Uriarte (2021) enumera les característiques d’un heroi, que el nostre Tombatossals reuneix en
la seua persona: és un bon home, combat a enemics, els nobles, primer, i després els filisteus,
arriscant la seua vida, però sense violar la llei; confia en sí mateix i altres també confien en ell,
com la seua conlloga i el Rei Barbut, i s’enfronta a perills que altres persones no poden superar,
com transformar la Plana en un verger i conquerir les illes; finalment, té habilitats físiques i/o
mentals que l’ajuden a vèncer les dificultats, prenent decisions encertades i utilitzant la seua
força.
Tot i això, Tombatossals no està sol. Actua amb la seua conlloga, on també podem trobar altres
herois que comparteixen algunes d’aquestes característiques. Arrancapins té una força
descomunal i és capaç d’arrancar arbres
en tota la seua arrel i llançar-llos
ben lluny. Bufanúvols, amb una gran
capacitat de bufar que pot tombar a
qualsevol i qualsevol cosa. Tragapinyols
té un comportament heroic en la batalla
llançant pinyols pel cul com si fos una
metralleta. I Cagueme que, malgrat que
sap llegir, és el més diferent als demés.
Li fan broma i és molt poruc. Sembla
més un antiheroi o un heroi tràgic que
un heroi com la resta, encara que sempre
intenta ajudar amb bondat. Mor a
la batalla de les illes Columbretes i es
plorat per tots, especialment per Tombatossals.
ARRANCAPINS BUFANÚVOLS
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Arrancapins_estatua.jpg
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bufanuvol2.jpg
99

Una altra coincidència entre el llibre de Tombatossals i els mites de gran herois és la descripció
d’un viatge, el viatge de l’heroi. Tombatossals emprèn l’expedició a les illes Columbretes en
la nau Capitana per tal de combatre els filisteus. Curiosament, Pascual Tirado menciona en
aquest capítol a un altre heroi èpic, el “galifant bíblic Sanson”, que va fer fugir els habitants de
“Filistea, veïna de la regió Cananea”, en qui compara a Tombatossals.
L’estructura del viatge de l’heroi la descriu en detall per primera vegada Joseph Campbell en el
llibre “The hero with a thousand faces” en 1949.
L’heroi utilitza la seua valentia per salvar la vida de les persones (https://humanidades.com/heroe/)
L’heroi viu a un món que coneix i a on està còmode, però algú li encomana emprendre el viatge
cap a un lloc desconegut i d’a on no pot tornar sense enfrontar-se al perill; el rei Barbut i la Infantona
Merilde li demanen que viatge a les illes Columbretes. En el camí comença a conèixer
qui són ells seus amics i els seus enemics. En el cas que ens ocupa, els amics de Tombatossals
i de la seua conlloga són els Cavallers de San Cristòfol: el cavaller Cataquefaràs, el Baró d’Almalafa,
el Duc de Vilamagro, el Baró del Pla de les Vaques, el senyor de Taxida, el comte de
Censal, el Duc de la Borrassa, el Conseller de Ben-Adressa, el Senyor de l’Estepar, el Prohom
de Taxida, a qui va coneixent en el viatge (molts d’ells seran coneguts al lector o lectora per ser
representats al Pregó pels socis de la Colla del Rei Barbut).
En aquest moment, l’autor compara a Tombatossals en altres herois èpics com Guillem de
Varoic, Tirant lo Blanc, el cavaller Diafebus o el Rei Artús, entre altres. La prova màxima a
que s’enfronta el nostre gegant és la batalla en els filisteus, a qui guanya, però perd a un dels
més benvolguts membres de la seua conlloga, Cagueme. El camí de tornada tampoc és fàcil, ja
que troben una mar brava que a punt està de dur-los al fons. Només l’oració de Sant Agustí i el
ganivet rovellat, que Tombatossals llança a la mar, calmen les aigües. A la tornada, Tombatossals
es presenta davant el Rei Barbut, però humil, com és i com solen ser els herois, deixa que
narre la batalla Bufanúvols, que la té escrita a un llibre.
100
Però, tenim avui herois com Tombatossals? En els últims anys, s’han donat a conèixer heroïnes
i herois que defenen les seues idees de justícia per damunt de tot. Són persones que es fan
famoses i populars, que apareixen a sovint en les xarxes socials, el medi de comunicació més
utilitzat per la gent jove d’avui. Un exemple és Greta Thunberg, una jove en síndrome d’Asperger,
amb una aparença molt febla, a qui li preocupa molt la catàstrofe climàtica i ho predica a tot
arreu. La majoria de la gent també coneix a Malala, una jove pakistaní que va rebre el Premi

Nobel de la Pau per la seua defensa de l’educació de les xiquetes a Pakistan i, per extensió a tot el
món. Encara que sense oblidar qui som i d’a on venim mitjançant els mites com Tombatossals,
avui en dia les situacions han canviat, ara els enemics són les catàstrofes naturals o artificials,
les guerres o les polítiques abusives. La majoria dels herois ja no lluiten en la força física sinó en
la força de la paraula i de la seua intel·ligència, i eixos nous poders són molt millor considerats
que la força física. A més a més, amb aquestes noves “armes”, les dones joves plenes de coratge
són les noves heroïnes, les que estan guanyant les batalles.
https://es-la.facebook.com/nobelprize/photos/inspiration-from-nobel-laureate-malala-yousafzai-for-international-day-of-the-gi/10155927798964103/
La conservació dels mites és fonamental per conèixer la cultura d’un poble, saber qui som i
d’on venim. Els herois són versàtils, algunes figures són compartides per diferents cultures,
però la manera d’entendre-les no és la mateixa. Avui en dia el concepte de l’heroi sembla haver
canviat però potser només siga en la seua aparença, perquè els valors es mantenen. Pasqual
Tirado va fer un llibre que no només narrava la història i el viatge d’un heroi, sinó que el feia
molt nostre, situant-lo en el nostre paisatge i fent-lo parlar la nostra llengua, en les nostres
paraules. Va recuperar les contalles i els va donar forma de mite. És per això que Tombatossals
és un llibre irrepetible, que ens ajudarà a conservar les tradicions i la cultura del nostre poble,
tot i que caldrà fer-lo atractiu per a les generacions futures.
REFERÈNCIES
Campbell, Joseph (1949) The hero with a thousand faces. New World Library; 3ª edición (1 julio 2008).
Messeguer, Lluís (1988) Estudi Introductori. Tombatossals. Edició de 1988. Editorial L’Estel.
Universia. 5 héroes modernos que están cambiando el mundo. 19 febrer 2018.
https://www.universia.net/uy/actualidad/vida-universitaria/5-heroes-modernos-que-estan-cambiando-mundo-1158040.html.
Consultat el 18 de gener de 2023
Uriarte, Julia Máxima (2021) Héroe. Para: Humanidades.com. Última edició: 28 de juliol de 2021. Disponible
en: https://humanidades.com/heroe/. Consultat: 17 de gener de 2023.
101

“EL TOLL”
Juan Peris i Torner
Ponent del Pregó entre 1971-1973
Premi d’Humanitats de l’Ajuntament de Castelló
Entre els nombrosos convidats a la inauguració de la primera connexió ferroviària internacional
del nostre país, en 1864, de Madrid a Irun, va assistir una nodrida representació de la
premsa de l’època, entre els quals es trobava l’insigne escriptor Gustavo Adolfo Bécquer. Pocs
dies després, la seua singular crònica del viatge inaugural, va ser publicada en el periòdic El
Contemporáneo sota un cridaner títol; “Caso de Ablativo”.
En el cas que se’ns presenta, on per a parlar-los d’“El Toll” no recorrerem al “Caso Ablativo”,
sinó que ens introduirem en aquest capítol menor de la nostra pròpia història, recordant que
“El Toll” es trobava en el vessant Nord de la plaça de Maria Agustina, en la confluència de
l’avinguda de les Palmeretes. Una actuació urbanística que naix en 1942 per trobar-se allí el
xalet del governador Andino. Al costat de la d’altres notables famílies com les ties d’Hipólito
Fabra, els Badenes, l’arquitecte Rallo, els Tárrega, el metge Sanhauja, els Ituralde, els Murria, els
Pascual i els Braulio; on per cert el meu futur sogre Pepe Pascual s’ocupava de regar les palmeres,
enfront de la seua façana principal, en tant que la part de darrere, actual Alcalde Tárrega,
que discorria al llarg de la séquia del Pito, servia per a prendre el fresc i era regada cada dia per
Javier Peris i germans, nebots de Miguelito Peris, el Senyor de l’Algepsar.
Tornant a la plaça de Maria Agustina, des del carrer Alcalde Tárrega, ens trobem en direcció
a Occident, amb el carrer del Comte Pestagua, on en el número 8, vivia la meua iaia Rosa al
costat de la seua germana Maria, últim bastió de ”les Cuetetes”. Una iaia que va criar a cinc fills,
i que va tindre al major, Vicente, que era poeta i tocava el bombardí, i vint anys després a Juan,
el meu pare, als quaranta. Al costat de la seua casa estaven las Escuelas, en un local que havia
estat garatge dels Autos Mediterráneo. Just enfront, i abans d’arribar a la casa de Breva el fotògraf,
es trobava el “forn de Bienvenida”, on José Ferrandis Salvador, president de la Diputació,
encarregava les seues puntes de diamant i les seues coques mal fetes, per a repartir-les entre els
seus correligionaris de l’autarquia, per Madrid, en un cotxe Citroën 20 lleuger, que encara es
conserva, que donà servei a la Diputació i que va ser dels Segarra de Vall d´Uixó.
Doncs bé, en 1833 Castelló es crea com a capital de província, posteriorment al fet que el Comtat
de Pestagua fora instituït per Carles III, a Madrid, i les seues dues beneficiàries; Ana Joaquina
i Maria Manuela de Escobar Monroy y López de Tagle, aquesta última, segona comtessa de
Torohermoso, va contraure segones núpcies amb Juan Nepomuceno Rodríguez de Valcárcel y
Otañon l’1 d’agost de 1798. D’aquest matrimoni, li va succeir el seu fill: Joaquín Rodríguez de
Valcárcel i López de Tagle Madariaga, tercer Comte de Pestagua.
102
El desenvolupament de la capitalitat provincial dota a Castelló de les infraestructures pertinents:
l’Escola Normal i l’Institut de Segon Ensenyament en el convent de Santa Clara (1842);
les dependències de l’Estat (1850) en el Convent dels Agustins; el telègraf (1855); el ferrocarril

de via ampla (1862) com a part de la línia d’Almansa a València i Tarragona que devem al
Marqués de Camp, José de Campo-Arpa y Vela; la Aduana (1870); el port (1882); l’Hospital
Provincial (1883)...
En temps de l’alcalde Jaime Vellver Llopis preocupava dotar de connexions a la nova estació
des dels carrers Sant Vicent i Saragossa, on es decideix prolongar el camí fins al passeig de
Morella. Naixent el Passeig de Ribalta, fruit de la generositat del Comte de Pestagua. La infraestuctura
que es completa amb el passeig de l’Obelisc, també gràcies al comte. Dedicant-li
l’ajuntament un carrer.
El passeig de Ribalta situat en uns terrenys que va ocupar el tercer cementeri de Castelló, sobre
els quals es va edificar la futura Pèrgola i la Font del Peliuet, a la qual s’accedia a través dels
quioscos Martínez i Campos. Vorejant “la baseta dels peixets”.
Però de totes elles, ens crida l’atenció en el cas en què vincula al Comte Pestagua, benefactor
del passeig de Ribalta, desenvolupada entre 1868 i 1869, una actuació de vital importància per
a la ciutat. Així com els terrenys de la primitiva Estació de Castelló (1857) el projecte de la qual
devem a l’enginyer de camins Andrés Mendizabal Undargarin sobre un projecte de la línia de
l’enginyer anglés Edward Mamby, i posteriorment a l’enginyer Tomás Trenor, desplegant els 69
km de via entre València i Castelló.
S’ha de veure el que “El Toll” dona de si.
103

PER QUÈ UNA MASCLETÁ?
José Vicente Nebot i Peñarroja
Pirotècnia Peñarroja
La mascletà tal com la coneixem hui dia és un compendi d’evolucions de diferents tipus d’artificis
de pirotècnia. Als clàssics trons, que ací cridarem “masclets”, es van anar afegint uns altres,
com les serpentines, els xiulets, les cigales, les zumbadores, els remolins… així fins a un llarg
nombre de vocables de tipus d’artificis que componen una mascletà.
Però tornem al tro, al masclet. Aquest és un artifici
tan simple com que està realitzat amb un embolcall
de paper i de cartó, al qual se li afig dins una composició
detonant o pólvora i que, en trencar-se de
manera instantània aquesta càpsula produeix un esclat.
En els seus orígens allà pel segle XXVI, i fins fa
relativament molt poc temps, el mestre pirotècnic era
el que s’encarregava de fer tots els trets, lògicament
es disparen a mà, encesos amb una metxa, podia ser
de cotó o una corda banyada amb nitrat potàssic (un
dels components de la pólvora). En funció de la seua
importància i el seu pressupost es disparen en major
o menor número. Moltes de les vegades no sols era
un mestre el que feia aquest tret, sinó que s’acompanyava
dels seus ajudants. Tampoc eren tots els trons de
la mateixa grandària, perquè no fora tan monòtona.
Començava a dibuixar-se les primeres “mascletaes”. Però insistisc, no són les que coneixem
actualment. Aquest tipus de trets de trons, continuen fent-se hui dia en altres zones d’Espanya,
principalment a Galícia. Allà es denominen tirades, de foguetes, que és com es coneixen els
coets voladors, els de la canya.
La traca., traca senzilla, doble, o triple, és la que constitueix el primer gran avanç cap a les actuals
mascletaes. La traca és un conjunt de trons units entre si per una metxa ràpida i que, en
funció de la seua grandària, es denominen, o es denominaven, d’una manera o una altra. Per
exemple i per a situar-nos, la Traca Final de les Festes de la Magdalena és una mostra de traca
senzilla. El tram final d’aquesta mateixa Traca Final, pel carrer Colón és un exemple de traca
doble. I la traca triple ja quasi ha passat a perdre el seu nom, ja que, constitueixen fonamentalment,
la fase d’ho coneixem popularment com el terratrémol en una mascletà.
Ja tenim situada la part de l’encesa ràpida dels trons. Ens falta ara donar una cadència, un
ritme a aquesta tirada, a aquest tret de trons. Per a això, els mestres pirotècnics van donar dues
solucions utilitzant un component pirotècnic del món dels explosius: la metxa lenta. Aquest
component tallat en diversos trams era el suport que iniciara l’encesa dels trons a poc a poc.
Generalment entre 3 i 4 segons. Un tram d’una longitud de 40 segons alberga fins a 20 trons
104

xicotets. I 10 trams xicotets, de 4 segons, de metxa lenta constitueixen els grups de trons d’una
mascletà. Després la grandària d’aquests trons serà una variable que donarà, més o menys, eixa
musicalitat a l’espectacle. I en funció del seu número tindrem eixe ritme, eixa cadència. Eixe de
menys a més tan fonamental en una mascletà.
Però ací és on jo volia arribar. A la introducció de la metxa lenta en el món de la pirotècnia.
Aquesta mecanització, i valga la redundància, donà lloc a les Mascletaes Mecanitzades. Nom
amb el qual es coneixien al principi a aquesta mena de trets de trons per a diferenciar-los dels
manuals. A Castelló, deien, en les Festes de la Magdalena, es dispararà una Mascletà Mecanitzada…,
com una cosa molt particular; i que només es realitzava en llocs i moments de molta
importància. Ja sé que aquest terme no s’usa, s’ha perdut per una obvietat. Però que té un origen
més recent del que imaginem, que no crec que arribe als cent anys. El rellevant de tot això
és que naix la mascletà com a espectacle pirotècnic, amb una entitat pròpia.
Els trets de focs artificials, des de sempre tenien una justificació quasi principalment religiosa.
La celebració del patró del lloc, al matí missa i mascletà i a la vesprada processó i castell de focs.
La primera sempre ocorria en la plaça, mentre que el castell solia tindre una altra ubicació, o
no. Però eren uns altres temps. Les exigències de la gent, el bon saber fer dels mestres pirotècnics,
la creació d’espectacles cada vegada més elaborats, més complicats si cap, van fer que es
necessitara espais cada vegada més amplis.
105

El que antigament eren les canyes, els coets voladors, i alguna carcassa de tro hui dia s’ha transformat
en molts més productes. La fabricació de les carcasses s’ha agilitzat i un bon espectacle
les explica per centenars, fins i tot per milers. La introducció dels volcans, artificis de pirotècnia
l’efecte de la qual es pot veure des de la mateixa encesa, sense cap temps d’espera, com en les
carcasses, han estat un gran avanç en el disseny i estructuració dels espectacles de pirotècnia.
En aquest cas, la mascletà.
A partir d’ací l’espectacle es va sofisticant. Primer, i durant molts anys, amb la introducció de
nous artificis aeris, de gran varietat d’efectes. I, posteriorment, amb l’arribada de la digitalització
en la pirotècnia. Fins fa aproximadament cinquanta anys, la pirotècnia es disparava a mà amb
l’ajuda d’una bengala, minat o botafoc. Darrere d’un artifici es disparava un altre. Darrere d’una
fase, es cremava una altra; però sempre de manera manual. A l’1-2-3 podien disparar-se des
de diversos punts però amb els lògics errors d’exactitud. Però des de fa aproximadament cinc
dècades van anar entrant a poc a poc les màquines elèctriques. Molt rudimentàries, però molt
eficients. Amb sòls pitjar un botó s’encenien cadenes pirotècniques de fins a 30 i 40 punts. Així
i tot, ha estat la informàtica la que, amb l’arribada d’aquest segle, la que veritablement ha revolucionat
el món de la pirotècnia. Només en la mascletà es poden crear cadències rítmiques,
efectes multicolors des de diversos punts, acceleracions i desceleracions dels efectes, tant de
tro com de llampecs. Recorde que el primer efecte que es va poder veure en una mascletà l’any
2000, va ser el “trenet”, recreant l’eixida d’aquest mitjà de transport des de l’estació, un clàssic.
També s’utilitzen els ordinadors per a potenciar els finals de la mascletà, reforçant els efectes
encesos de la part tradicional amb els digitals, on sí que pots controlar el tempo d’encesa i donar-li
el tancament final que desitges, des d’un dels diversos punts de foc, i des de múltiples
espais tant terrestres com aeris.
Què té a veure tot això amb l’espai urbà de la Gaiata 10 “EL TOLL”? Concretament la plaça de
Maria Agustina. Crec que molt. Maria Agustina és lloc de pas obligat per a infinitat d’esdeveniments.
Inclosos la Romeria de les Canyes. Cada any, el Tercer Diumenge de Quaresma, vençuda
ja l’alba, milers de romers caminen per aquest punt, i al seu pas, continuen disparant-se
traques i trons per a celebrar que la Romeria va avançant cap al seu destí. A més Maria Agustina
és porta d’entrada cap al centre de Castelló. Qualsevol esdeveniment d’importància és assenyalat
amb unes salves pirotècniques quan arriba a la plaça. (Importantíssima és l’arribada
a Castelló de la Mare de Déu del Lledó). Sempre és un punt i un moment de trobada d’aquest
acte. L’esdeveniment, la plaça de Maria Agustina, i la gent de Castelló. On els coets i els trons
juguen un paper fonamental.
Però sobretot la plaça de Maria Agustina és coneguda per les seues mascletaes. Des de 1969 i
durant ni més ni menys que vint-i-cinc anys s’han anat disparant aquest tipus d’espectacle. La
primera mascletà que recorde, va ser un dimecres de Magdalena a la una i mitja, patrocinada
per l’Organització Sindical. i la primera mascletà anunciadora de les festes de la Magdalena va
ser realitzada l’any 1976. Fins llavors aquest inici de Festes es feia en la plaça Major.
Al llarg de dinou anys Maria Agustina va concentrar a tots els castellonencs del dissabte del
Pregó per a assistir a la mascletà d’inici de festes, disparada, quasi sempre per empreses mítiques
del món de la pirotècnia com: Brunchú, Vicente Caballer, Miguel Zamorano, Antonio
Caballer, o la italiana Parente. Desgraciadament totes desaparegudes en l’actualitat.
106
Un inesperat accident l’any 92, amb un balanç de dos ferits greus i dos lleus, en el tret de la

pirotècnia italiana, va fer que es replantejara la idoneïtat d’aquesta ubicació, per raons de seguretat,
per a la realització d’aquest espectacle inaugural. Dos anys després la mascletà d’inici
de festes es va traslladar a l’avinguda de la Mar; i l’any 1995 es va celebrar la primera edició del
Concurs de Mascletaes a la plaça la Vilavella. Des de 1999 es trasllade la ubicació dels trets al
Primer Molí, on continuen fent-se actualment.
Cal ressaltar que la Gaiata 10, “El Toll”, va anar col·laborant en nombroses ocasions amb l’antiga
Junta Central de Festejos, i posteriorment amb la Junta de Festes en l’organització de diferents
mascletaes que es van disparar en el sector de la gaiata; com la plaça dels Dolçainers de
Tales, la Plaça Joan XXIII, o el carrer del Pintor Carbó amb Maria Rosa Molas.
Els temps canvien i cal adaptar-se a ells. Però el que mai canviarà és que la plaça de Maria
Agustina, centre neuràlgic de “El Toll”, siga un punt de trobada de molts moments que a poc a
poc van editant la nostra història.
107

UN POC D’HISTÒRIA: Col·legi de la Consolació.
Yolanda Gaspar
Lupe Badal
Les primeres germanes de la congregació de Nostra Sra. de la Consolació van arribar a Castelló
en resposta a una necessitat social i per encàrrec de la Junta de la Diputació amb la finalitat
d’atendre els malalts de l’Hospital Provincial, el 23 d’agost de 1859.
Un any després, es planteja de nou una necessitat amb una nova crida de la Diputació, esta
vegada perquè la congregació s’encarregara de la gestió de la Beneficència. D’aquesta manera,
una nova comunitat de religioses de la Consolació, el 25 d’octubre de 1860 s’instal·laren a la
casa de beneficència per a pal·liar les seues necessitats.
Maria Rosa Molas, la fundadora de la congregació, pensava que l’educació era una altra de les
seues preocupacions, perquè sabia de “la importància de formar ments i cors en els valors de
l’Evangeli”.
Fruit d’aquesta preocupació, i també en resposta
a les peticions de la societat castellonenca de
l’època en l’àmbit educatiu, l’1 de setembre de
1871 s’obrí un col·legi en el número 4 del carrer
d’Antonio Maura.
Amb la Guerra Civil en 1936 és requisat l’edifici
i les Germanes de la Consolació l’han d’abandonar,
però tornaran en juny de 1938 i les aules
s’obriran de nou el mes de setembre d’eixe mateix
any.
108

Els anys anaren passant i les instal·lacions del carrer Antonio Maura començaren a quedar-se
xicotetes per a poder donar resposta a la quantitat de sol·licituds d’alumnes que volien rebre
l’educació que s’oferia a la congregació. D’aquesta manera començaren les obres de l’actual edifici
situat a l’avinguda de Lledó, que finalment obrí les portes en setembre de 1962. En aquell
moment, era la superiora la Madre Petra i la directora educativa la Madre Társila.
Encara faltava temps perquè les obres a l’interior d’aquell edifici tan gran acabaren definitivament.
Les instal·lacions incorporaven totes les modernitats: un teatre o saló d’actes que
poguera admetre qualsevol emna de representació escenogràfica, cinematogràfica o musical al
qual pogueren estar còmodament les nombroses alumnes (vora les 1600 amb el temps); habitacions
per a les alumnes internes i les religioses de la congregació que hi vivien; una gran cuina i
dos menjadors; un poliesportiu cobert complet (dels primers amb parquet) amb graderies per
poder rebre tota mena de campionats; i una gran església revestida de marbre a la qual, modestament,
li deien “capella” i on tenien cabuda totes les alumnes alhora, amb l’uniforme negre de
gala, de coll dur blanc i vel blanc de tul fins al llarg del vestit, els dies de festa gran.
Les alumnes d’aquells anys recorden encara com desdejunaven la llet del Pla Marshall sobre les
llargues taules dels obrers, i com el dia era un esdevenir continu entre el soroll dels martells i
les psalmòdies de les llistes dels reis gots o de les províncies espanyoles.
En aquells anys, l’edifici estava als afores de la ciutat, envoltat de palmeres datileres i pins pinyoners,
alqueries, sequioles i reguers, al bell mig d’una naturalesa que convidava a les alumnes
d’esperit més inquiet a fer xifra i buscar la manera de fugir pel pati cap a eixe món de l’horta,
ple d’aventures. Tant és així, que encara no formava part del projecte urbanístic que poquet de
temps després havia de fer passar un carrer just on ara està la capella del Col·legi, aleshores en
construcció.
Va ser el senyor Fernando Badal Navarrete, pare d’alumnes del centre i per aquell temps regidor
de l’Ajuntament qui va aconseguir fer una revisió dels plànols urbanístics i desviar així el carrer
per salvar la propietat de la gran capella annexa a l’escola.
Per aquells carrers encara sense asfaltar passaven també, a peu i emmanillats, els condemnats
comuns per la justícia per portar-los a la presó de la ronda Magdalena des de Govern Civil.
Aleshores es feia el silenci absolut i la gent eixia al camí i a la porta de les alqueries per vore’ls
passar i les xiquetes que anaven i tornaven al “cole” en grupets amb els seus uniformes es quedaven
quietes i callades com veien fer als majors... Coses d’altres temps!
109

L’edifici ha estat testimoni dels canvis urbanístics i socials en aquests seixanta anys de vida, i ha
sigut des de sempre un veí i un company més en la festa, en el dol i en l’esdevenir quotidià de
la gent d’El Toll.
I... sí! També en la festa s’ha vist implicat, perquè de les seues aules han eixit dames, madrines,
presidents infantils, dames de la ciutat i fins i tot reines de les festes. Els alumnes participen
amb molta il·lusió en el Pregó i en l’ofrena a la nostra patrona, la Mare de Déu del Lledó.
Els professors es senten compromesos amb
l’ensenyament de tot allò que ens defineix
com a poble i celebren amb el seu alumnat
diferents actes relacionats amb les festes fundacionals:
lectura de la història de la ciutat;
confecció de maquetes de gaiates; engalanament
de les aules... i moltes coses més per tal
de transmetre als alumnes l’orgull de ser “castelloneros”.
I, com no podia ser d’altra manera, quan el 1999 la Mare de Déu va ser traslladada a Castelló
pel 75é aniversari de la seua coronació, la primera parada la va fer a l’església del col·legi, motiu
pel qual alumnes i professors estigueren allí per a rebre-la amb tota solemnitat.
Avui en dia, aquest edifici emblemàtic és, fins i tot, un referent d’ubicació tan útil com el millor
GPS, ja que tots saben on han d’anar quan queden “al cantonet de la Consolació”.
Tornarà a veure una renovació urbanística, encara no sabem si per a millor o no, però, en qualsevol
cas, seguirà com un far, com un punt de referència valuós per als veïns.
110

ANEM, ANEM ... I TORNEM... SEMPRE RESGUARDATS
Arturo España i Marzá
Quan parlem de records propis, sens dubte, cal girar la vista arrere i recuperar les instantànies que formen
part de la vida, tornar a llocs i moments que van omplir les pàgines del llibre de l’existència
i, per tant, d’una societat en un espai temporal concret. Dit això, m’atreviré a evocar un dels
centenars d’instants que la memòria conserva i agrada de recuperar de tant en tant mentre
l’esbós d’un somriure resulta tan inevitable com complaent.
Em remuntaré als anys setanta del passat segle, a una vida nascuda i crescuda en el nostre volgut
Castelló, en els inicis d’una pubertat que, sense ser conscient, es trobava en la cruïlla d’un
formidable canvi polític/social i el dia a dia implicava situacions de difícil comprensió per a les
generacions dominants en aquells mitjans del segle XX, situacions com la de creuar la Séquia
Major per a endinsar-se en un camp amb la intenció de “furtar” algunes ametles que, lluny de
minvar en consideració la collita de l’agricultor, generava el plaer de l’aventura, l’atreviment i el
risc. La dificultat de ser pillats pels Guàrdies de Camp a lloms de les seues imponents bicicletes,
de ser perseguit i de la possibilitat de sentir un tret d’escopeta carregada amb cartutxos de sal,
era una de les malifetes que la meua generació emprava per a segregar adrenalina davant la
inexistència de parcs d’atraccions, internet o videojocs.
I vull recordar que en una d’aquelles aventures un bon amic va rebre una d’aqueixes descàrregues
salines en les seues il·lustres posadores i, així mateix, recorde que un veí i amic dels meus
pares em preguntava sobre el fet i, després del meu relat, m’oferia una d’eixes lliçons de vida,
costums i tradicions que cinquanta anys després continuen gravades en el disc dur de la meua
ànima. Has de saber -em deia- que la Guàrdia de Camp de Castelló és la més antiga d’Espanya,
fundada en temps del Rei Alfons XIII mitjançant una llei de Policia Rural que es va aprovar en
1898 amb la finalitat de protegir els camps i les seues collites per a salvaguardar el fruit del treball
de l’agricultura que representava un alt percentatge de la dedicació laboral de la població i
sàpies, a més, que depén de l’Ajuntament i, entre altres de les seues funcions, també representa
111

la salvaguarda de les nostres tradicions.
Com tot castellonenc, gaudeixes de la nostra Romeria, del dia gran de les nostres Festes de la
Magdalena, de la nostra cita ineludible cada tercer diumenge de Quaresma (encara que fins a
finals del segle XVIII es realitzara en dissabte) i et recordaré que es remunta a l’Edat Mitjana,
que els seus orígens (com en quasi tothom en aquells temps) es realitzava amb caràcter estrictament
penitencial, com a rogació a l’Altíssim davant les adversitats, principalment en situacions
de pandèmia o de greus sequeres i, encara que hui dia haja patit una transformació amb
resultat més pròxim a un aspecte civil o laic, manté la vinculació del clergat amb la mateixa
(posteriorment, a la fi del segle XX s’editaria la “consueta” que determina el protocol de la
Romeria de les Canyes) podent escoltar-se en la Romeria, si pares atenció, els gojos de la Santa
i la lletania gregoriana “O Vere Deus” des de la seua eixida de la Cocatedral de Santa Maria,
i ací volia arribar per a apuntar la rellevància de l’Esquadra de Gala de la Guarderia Rural de
Castelló encapçalant la comitiva de la Romeria de les Canyes com a protecció i respecte cap a
la Reina de les Festes i la Corporació Municipal i, alhora, anunciant la seua presència amb els
clàssics trets a l’aire de les seues armes.
Tal vegada recordes veure-ho per la plaça Maria Agustina o l’avinguda de Caputxins o arribant
cap al Primer Molí. També soc conscient -continuava amb la seua narració mentre jo em
trobava embadalit amb la seua prèdica- que coneixes bé la vesprada i nit d’aqueixa jornada
amb la desfilada dels monuments gaiaters amb tota la seua esplendor i lluïment de les dènou
Comissions de sector com a signe d’identitat i representació de la llum que va il·luminar als
nostres ancestres en la seua gesta per a descendir al pla i forjar el fruit del qual hui gaudim.
Però potser no has prestat la suficient atenció al que succeeix prèviament a la Desfilada de
Gaiates amb la processó de retorn de l’Ermita de la Magdalena, la “tornà” (recuperada a la fi
del segle passat després d’unes dècades de desídia per comoditat dels governants i l’horari de la
correguda de bous del diumenge de Magdalena) amb destinació a la Cocatedral de Santa Maria
des d’on s’havia iniciat la jornada en la matinada i que en el transcurs de baixada del preuat
turó els romers hauran visitat de nou l’ermita de Sant Roc de Canet (on ja havien fet parada al
matí en el camí cap a la Magdalena) i la Basílica de la Mare de Déu de Lledó per a fer entrada
a la ciutat pel carrer Sant Roc.
112
A aquest seguici se’ls uniran els confrares de la Puríssima Sang de Jesús i dels Apòstols, en

processó presidida per la imatge del Crist crucificat que esculpira Juan B. Adsuara, procedents
de l’Església de la Sang per a trobar-se en el “Forn del Pla” i presenciar l’acte de l’”Adoració de
la Creu” més conegut popularment com “Les Tres Caigudes” on tres xiquetes encarnant a les
tres Maries (Maria, mare de Jesús, Maria Magdalena i Maria Cleofàs) i un xiquet a Sant Joan.
S’agenollaran, a indicació de “l’agüelo reverències”, inclinant el cap per tres vegades davant la
imatge del Crist crucificat, acte que tan sols repetiran a l’Església de la Sang en finalitzar la
processó i, mira tu per on, que la “tornà” també està resguardada per la Guàrdia de Camp inseparables
de les nostres tradicions més arrelades i sempre al costat de les Reines de les Festes
i la Corporació Municipal.
Amb això vull assenyalar-te –va continuar relatant- la importància d’un cos tan significatiu
del nostre Castelló com la Guarderia Rural que, a més de recolzar amb cura els signes que ens
identifiquen com a població orgullosa de les seues arrels, acudeixen sempre disposats per a
custodiar els passos de Setmana Santa i a la nostra Mare de Déu de Lledó, en les processons per
a escortar-la en tot el seu recorregut, sense oblidar la seua presència en festes d’alt contingut
tradicional com: Sant Francesc de la Font, Sant Jaume o Sant Isidre.
Segurament la innocència de la meua joventut no em va permetre mostrar la gratitud precisa
per tan excel·lent lliçó d’aprenentatge i respecte cap als costums que homenatgen les arrels que
els nostres avantpassats van anar sembrant amb esforç i valentia, però seria un vertader plaer
poder fer-ho hui dia quan el pas dels anys amb la seua càrrega d’experiència i la seua acumulació
de coneixements em permeteren no tan sols agrair sinó ampliar les pàgines d’aqueix llibre
no escrit per a dir-li que, en el seu afany de vetlar pel més nostre, la Guàrdia Rural ha anat
ampliant la seua presència en Festes de Ravals i carrers de la Ciutat com el carrer de Sant Blai,
el carrer de la Verge de Lledó, Sant Roc del Raval, Sant Fèlix o el barri de la Verge de Lledó,
sense deixar mai de costat la funció principal per la qual es creara el cos, estar a servei de la ciutadania
vigilant el terme i vetlant pel respecte de les pertinences rústiques. Un més dels signes
d’orgull de la ciutat de Castelló de la Plana.
113

PINZELLADES
Teresa Pachés i Sancho
Terra de llegendes i mites
Com és sabut, la majoria dels pobles i ciutats estan plens de mites, llegendes i tradicions. No
podia ser menys Castelló.
La paraula mite, prové del grec “mythos”, que significa “conte”. En general, els mites són uns
relats d’una cosa extraordinària i amb protagonistes sobrenaturals o herois. Aquests contes
pertanyen als pobles i formen part dels seus costums més arrelats. Poden relatar-se tant oralment
com per escrit.
Hi ha moltes classes de mites. Parlarem d’un dels nostres, el més clàssic, que pertany a l’apartat
dels mites cosmogònics. Són els que tracten de la creació del món. La majoria de les vegades
són gegants els seus protagonistes.
El nostre mite és “Tombatossals”, basat en el llibre de Josep Pascual Tirado, escrit l’any 1930 i
en el qual compta els orígens de la nostra ciutat.
Tombatossals és un gegant valent i bondadós, fill de les muntanyes Penyeta Roja i Tossal Gros,
nascut d’un munt de pedres que són arrossegades per una tempestat molt forta, que provoca
Bufanúvols, un altre personatge del llibre. És capaç de, amb la seua grandiosa força tombar
muntanyes.
La història comença quan el Rei Barbut, decideix millorar les seues terres entre muntanyes
i mar. Per a això, es reuneix amb els seus amics, els anteriorment citats: Tombatossals, Bufanúvols
i també amb Arrancapins, Cagueme i Tragapinyols.
Viu en la Cova de les Meravelles i tots estan enfrontats al príncep Garxolí del Senillar. En eixa
disputa, conquisten les Illes Columbretes.
També es parla que el Pinar del Grau, és un obsequi que li fa Tombatossals a la seua Serena de
la Mar, per a intentar conquistar-la.
Tal com indiquen els seus noms, els protagonistes tenen les seues característiques pròpies:
Tombatossals té moltíssima força; Bufanúvols bufa els núvols i crea tempestats i pluges molt
fortes; Tragapinyols s’engolix els ossos de les fruites, per a més tard sembrar arbres, Arrancapins
arranca els pins; i Cagueme, fa el que pot, malgrat estar “cagat” de por.
114

Més tard, l’any 1943, la nostra benvolguda Matilde Salvador, va crear l’òpera bufa “La filla del
Rei Barbut“, una comèdia folklòrica de la nostra terra, sobre un “llibret” de Manuel Segarra,
basat en els relats del llibre “Tombatossals”, de Tirado. Es va estrenar en el Teatre Principal de
Castelló.
Hi ha una altra classe de mites, els “històrics-culturals”. Es basen en creences d’una societat que
interpreta la seua història a la seua manera. En aquesta interpretació, apareixen proves falses, i
per això reben el nom de “llegendes populars”.
La paraula llegenda, prové del vers llatí “legere” que significa “contar” o “llegir”. Aquestes llegendes
van passant de generació en generació, tant de forma parlada com per escrit. La història
apareix en un lloc i un temps, que és familiar a la gent del poble, per la qual cosa sembla una
història real.
Perot de Granyana i la “Santa Troballa”
Ací apareix la història de la “Santa Troballa”.
Segons conta la tradició, l’any 1366 (s. XIV), un llaurador castellonenc, anomenat Perot, suposadament
va trobar una figureta d’alabastre blanc, mentre llaurava amb els seus bous un
camp en la partida de la Plana, on hui se situa la Basílica de la Mare de Déu del Lledó. Els bous
es van parar als peus d’un lledoner. La figureta tenia una forma particular, semblava la figura
d’una dona orant, d’uns sis centímetres. Se la va emportar a sa casa per a ensenyar-la a les autoritats,
però era tard i va passar la nit a casa seua.
L’endemà havia desaparegut. Tornava a estar al seu
hort, al mateix lloc. De nou la va portar a casa i va tornar
a desaparéixer. Els que el coneixien pensaven que
s’havia tornat boig, però davant la seua insistència van
anar a l’hort i allí estava la figureta envoltada d’àngels.
El Consell Municipal va edificar en eixe mateix lloc
una xicoteta ermita gòtica. Actualment, és la basílica
de la Mare de Déu del Lledó. Des d’aleshores, la imatge
va passar a ser objecte de devoció per a tot Castelló.
Fins ací la llegenda, i com hem dit que som una terra
de mites i llegendes, continuarem contant la “Santa
Troballa“ d’aquesta manera.
Documentació històrica
Però serem objectius i aportar dades contrastades.
Sembla que Lledó com a temple, existia moltíssim abans de la Santa Troballa i estava sota l’advocació
de Santa Maria. Molt més tard, passaria a ser Santa Maria del Lledó.
El primer document històric que trobem parlant de la Basílica de Santa Maria del Lledó, és de
1375, però no sé esmenta res sobre Perot i la seua història. No obstant això, es fa referència al
fet que sí que se celebrava la Santa Missa diàriament.
115

En 1385, l’autoritat municipal nomena una persona responsable del govern del Santuari.
I en 1405, és quan es resol, després d’alguns problemes, que l’administració de l’església de
Santa Maria del Lledó, corresponia al municipi i es va triar a un prohom que custodiava els
donatius, almoines i també les joies. És el càrrec semblant al de l’actual regidor-procurador.
Guardava els objectes litúrgics i ornaments del Santuari.
Passem a parlar de la imatge de Santa Maria del Lledó.
La xicoteta figureta té uns trets indefinits. Sembla que seria
d’origen pagà, babilònic, de la deessa Isthar i que va arribar a
aquestes terres per mitjà dels fenicis. S’ha convertit en un objecte
de culte i devoció per als castellonencs sota l’advocació de
la Mare de Déu del Lledó. Per tant, no sembla possible com diu
la tradició, que en 1366 s’identificara com una representació de
la Verge.
S’entendria millor, que amb les pestes que va haver-hi més tard,
la gent la prenguera com una esperança i li tinguera tanta devoció,
però tampoc se sap amb exactitud. És probable que es
venera la imatge des de molt antic i que seria cristianitzada després
i l’assumiren com una imatge de la Verge, donant-li el
nom de Lledó.
Primer, la figureta va estar molt temps en un ostensori. En arribar l’art barroc, es va col·locar
en el pit d’una altra més gran.
L’any 1647, se li va donar el títol de Patrona de la ciutat, però no va ser fins al 8 de novembre
de 1922, quan el Papa Pius XI, la va proclamar a Roma canònicament com a tal. A Castelló, el
rescripte papal va arribar el 7 de desembre d’eixe mateix any. Es va coronar pontificalment i
canònicament el 4 de maig de 1924.
Durant la nostra Guerra Civil, el reliquiari es va destruir,
però no la figureta d’alabastre. Quan va acabar la guerra, es
va encarregar una altra imatge reliquiari, que és l’actual. Es
va encarregar a Juan Bautista Porcar Ripollés, però aquest va
designar al seu millor deixeble, Tomás Colón Bauzano, qui
la va esculpir i Porcar la policromà. Es va beneir l’any 1940 i
en les Festes de la Magdalena recuperades en 1945 se li va fer
la primera ofrena de flors en Santa Maria. En 1947, va anar
ja en la Basílica.
Siga com siga, a Castelló se li té una grandíssima devoció, i
diria més encara que hi haja persones que no siguen especialment
religioses, la Mare de Déu del Lledó per a qualsevol
castellonenc és intocable. És un sentiment arrelat des del seu
naixement, i a la Verge se la venera i s’acudeix a Ella en els
mals moments per a demanar-li ajuda i en els bons, per a
donar-li les gràcies.
116

Josep Pascual Tirado, en la seua obra de 1935. “De la meua garbera” té un bonic esment per a
la Mare de Déu del Lledó, en forma de poesia:
Paper de “Perot”
Verge del Lledó
Dolça con la mel,
Guàrda’m un racó
Prop de tú, en lo cel.
Encara que ja hem parlat de la llegenda de la “Santa Troballa”, la veritat és que la figura de Perot,
siga autèntica o no, desperta moltíssima estima. Qui la representa, té uns privilegis especials
respecte a la Verge.
En els estatuts de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, recollint la tradició ancestral
es fa referència al Perot com la persona que està vinculada al cultiu i que qui posseïsca terres
en les partides de la Plana, Taxida o Ramell, pot representar-ho.
Ha contactat amb ell prèviament, per a assegurar-se la seua conformitat i una vegada la Reial
Confraria ho accepta, ho suggereix a l’Ajuntament, que és qui correspon realitzar el nomenament,
que es fa oficial en les Festes de Maig. S’intenta que siga una persona amb devoció i
vivència cristianes. Té l’altíssim honor de, en tots els actes ser el portador de la Verge.
El Perot actual, Sr. Antonio Gil Agost, va tindre la “sort” de , a penes iniciar la seua marxa en
el càrrec, traslladar als seus braços a la Verge des de la Basílica a la ciutat i viceversa, el dia de
la celebració del centenari del Patronatge.
Gaiata 10 “El Toll”
Com sabem, la “gaiata” és el símbol de la nostra ciutat. Segons la tradició, recorda als gaiatos
il·luminats que van utilitzar els nostres avantpassats en la seua baixada al pla des del turó del
117

Castell Vell, l’any 1251. Es va fer a la nit i molt de pressa, segurament per a escapar-se d’una
pesta declarada en aquell lloc.
Castelló està dividit en sectors o barris per a organitzar les festes fundacionals. Fins fa uns anys
eren dotze. En l’actualitat i a causa de l’engrandiment de la ciutat, són dènou. Cada gaiata té un
nom, que fa referència al barri que representa i cadascuna té una insígnia representativa.
La nostra gaiata, que ha estat la número 10, té per nom “El Toll“, i al principi era coneguda com
el sector de la Plaza María Agustina y adyacentes.
Sembla ser, que en el S. XVIII, la família Feliu, va alliberar una esclava negra, anomenada Maria
Agustina i el poble li va demanar al Consell que li posara el seu nom a la plaça i la proposta
va ser acceptada.
Segons el Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la paraula
“toll” té diversos significats:
1. Clot ple d’aigua, bassal.
2. Lloc profund d’un riu o d’una séquia on l’aigua està neta i té poc de moviment.
3. Massa de líquid.
Molt abans de donar-li el nom de Maria Agustina, segurament recordant l’acumulació d’aigües
que hi havia fora de la Murà pel Nord i que formava una xicoteta llacuna, se la coneixia com la
plaça d’“El Toll“.
En aquesta plaça, s’instal·lava la gaiata, fins que es va canviar a l’avinguda de les Palmeretes
(Caputxins).
Actualment, destaquen en la plaça, els edificis de la Subdelegació del Govern (abans el Govern
Civil) i també la Casa Sindical, així com un ficus majestuós on es refugien nombrosos estornells.
118
Aquest sector té l’honor de contar en els seus límits amb la Basílica de Lledó, a la qual s’accedeix
per un eix principal que comunica la ciutat amb ella, l’avinguda de Lledó i en ella trobem dos
referents importants, dels quals ja hem parlat anteriorment i que estan representats allí.
Primer, l’estàtua de Tombatossals, al costat del Col·legi de la Consolació.

Tombatossals té 20 m d’alt i 20 tones de pes. El seu escultor,
Melchor Zapata l’ha realitzada amb xapes de ferro i és la més
alta d’Europa realitzada amb aquest metall. Es va fer per a
commemorar el 750 aniversari de la fundació de la ciutat. Es
pot passar per al mig sense arribar a tocar-la. És un veí més
del barri. Prop d’allí, estan també Arrancapins i Bufanúvols,
creats pel mateix escultor.
Però no ens desviem i seguim per l’avinguda. Continuant cap a Lledó, ens trobem amb una
altra obra escultòrica, més significativa que l’anterior. Es tracta d’una estàtua, pagada per Caixa
Castelló, realitzada l’any 1959 per l’escultor castellonenc Juan Bautista Adsuara Ramos, en pedra
calcària blanca, representant al personatge de Perot, llaurant amb els seus dos bous, fent
referència a la “Santa Troballa”.
Les seues dimensions són 185 cm
d’altura i 185 cm d’ample i està sobre
una base de formigó que no permet el
trasllat pel risc de trencament de l’escultura.
El lloc de la seua ubicació no és casual.
No pot ser més significatiu ni es va
poder trobar un altre millor. Últimament,
hi ha hagut polèmica perquè
amb la remodelació realitzada en
l’avinguda, volia traslladar-se del seu
lloc i molts castellonencs s’han sentit
molestos. Sembla que la raó per la
qual definitivament continuarà en el
mateix lloc, siga que els informes dels
tècnics desaconsellen el seu trasllat per
la possibilitat de trencament com hem
dit abans. Molts volen creure que possiblement
la Mare de Déu del Lledó no
volia deixar de veure a “el seu” Perot en
l’avinguda…
La Gaiata 10 té per insígnia, com no podia ser d’una
altra manera, l’escultura de Perot i els bous, i també
el privilegi que quan ix la Verge, les piques de flors que
porta al costat de la seua peanya, només les poden portar
persones d’aquesta gaiata, que són o han sigut integrants
d’aquesta.
119

LA INDUMENTÀRIA EN LA NOVA ESCOLA
Lorena Montañés i Anglés
Fotografies de:
Baltasar Montañés i García
La indumentària tradicional és un món molt ampli, però, en aquest article, parlarem només de
la indumentària que gastem els membres del Grup de Danses LA NOVA ESCOLA.
La Nova Escola és una associació cultural nascuda l’agost de 2009 per la iniciativa de la Família
Montañés-Anglés; i es dedica a l’ensenyança i difusió del folklore tradicional en l’àmbit del Ball
Regional i de la música tradicional de la Dolçaina i el Tabal.
Tenim una escola de Tabal, i una escola de dolçaina; on les classes són impartides per Rubén
Montañés. Ell és l’encarregat de la part musical, així com de coordinar tots dos instruments a
l’hora d’anar als llocs a ballar.
També tenim una escola de Balls Regionals, per a totes les edats. Infantils, juvenils i classes per
adults. La coordinació dels balls així com d’impartir les classes és cosa de Lorena Montañés.
120
A La Nova Escola, som conscients de la importància de la vestimenta a l’hora de fer les nostres
actuacions, cercaviles... o intervencions en diferents actes.
Per això vos mostrarem com ens vestim, en funció del tipus d’actuació que tenim.
La vestimenta, que gasten les dones:
La indumentària és una cosa que crida poderosament
l’atenció, ja no només als turistes, sinó que a
la gent del carrer també li crida l’atenció i sobretot a
la gent que pertany al món gaiater. Els actuals vestits
estan basats en la forma de vestir de les dones i
dels homes en els segles XVIII i XIX. Ara bé, encara
que hi haja gent que cerquen la màxima rigorositat
històrica, uns altres vesteixen amb un estil més personal.
I ambdues opcions són vàlides, sempre que
seguim unes pautes que no ens allunyen tant de la
història de la indumentària.

El calçat: està format bàsicament per la sabata,
la forma de les sabates és molt variada,
podien ser de tacó o sense; lligades amb
cintes, llaços i inclús de sivelles de plata, o
simplement sense cap mena de lligadura.
Les calces o calcetins: fins al segle XVI es
feien de tela, però amb el temps es van fer
de punt. El més freqüent és adornar-les amb
brodats i calats.
La camisa: és una peça de la roba interior de la
dona d’origen molt antic; data de l’Edat Mitjana
als segles XIV i XV. Per a la seua confecció es gasten
teixits molt diferents, uns per al cos i l’altre
per a les mànegues. El cos es confecciona en llenç;
generalment brodada, que volteja l’escot del coll
en la seua part davantera, també porten una delicada
guarnició de randa, que fa que l’escot de la
dona lluïsca més; les mànigues es fan de llenç fi.
Generalment, les mànigues són curtes, sense arribar
als colzes; frunzides amb un cordó o veta,
normalment porten una tira brodada a joc amb
l’escot, i també porten una guarnició.
Els pololos: són una peça femenina en forma de
“pantalons bombatxos”, arriben a l’altura dels genolls,
i es nuguen amb una llista de ras de color,
quedant arreplegats als genolls quedant per baix
d’ells una puntilla que adorne l’acabament. De forma curiosa; i que tots no saben és que durant
la primera meitat del segle XX, els pololos van ser reivindicats per la Secció Femenina de la
Falange, per a permetre que les dones feren esport d’una forma més “pudorosa”.
121

Les sinagües: eren una peça indispensable per a la dona, es col·loquen damunt de la camisa,
nugades a l’altura de la cintura. Estan realitzades en gran part de llenç, i solen estar adornades
per unes “lorzes”, que a part de donar-li una vistositat a la peça també li dona consistència. Dos
o tres sinagües d’aquest estil, de menor a major vistositat són les que aconseguien tot el “vol”
necessari.
La faltriquera: són dues butxaques soltes, que van nugades a la cintura damunt de les sinagües,
coincidint en les obertures de la falda. Que li serveix a la dona per a guardar-se tot el necessari.
Les faldes: poden ser confeccionades de varius tipus, es lliga a la cintura, amb la part de darrere
tota frunzida perquè ens dona tot el vol necessari, i la part de davant, aquesta feta a llistons. La
llargària sol ser no més llarga que el turmell.
· Refaix
D’ús semi exterior o exterior, ja que podia ficar-se damunt de les sinagües o com a falda. Podia
servir com a protecció del fred i per a les tasques domèstiques i de camp. S’utilitzaven més a les
zones de l’interior. El material del qual estan fetes és el pany,
· Guardapeus
A pesar que no és una falda típicament valenciana, ha sigut un dels tipus de falda més usats
per la dona valenciana. El material del qual està teixit és la seda, la falda és llisa o estampada,
espolinada, adomassada o brocada.
Cosset: és una peça que cobreix el cos des del muscle fins a la cintura, cenyint i ajustant el tronc.
Oprimeix el pit, i per a acoblar-se al vol de la falda i du uns talls que delimiten unes aletes. Va
obert per davant i passat mitjançant un cordó que pot estar visible o amagat al forro. Per augmentar
la rigidesa de la pega es col·loquen, entre el forro i la tela, uns reforços tals com branques
d’olivera o espart. La punta davantera pot ser més o menys gran, depenent de la persona
que ho duu i pot ser triangular, quadrada o redona. Els materials dels quals estan fets, així com
els colors, són variats. Poden ser tant sedes com llanes, amb dibuixos o sense ells. Si el cosset
és de màniga curta, rep el nom de justillo, en canvi, si està proveït de mànegues estretes i estan
molt pegades al braç, i ajustat als punys mitjançant botons o puntilles. Pot ser màniga llarga o
curta, rep el nom de gipó.
Mocador de pit: Per error, se’l coneix com a manteleta. Consisteix en un quadrat de tela. La
122

seua composició potser de lli, cotó, seda o llana, encara que també potser de seda, tafetans o
tul. El color predominant és el blanc. Anaven brodats o amb incrustacions de puntilles o calats.
Es col·loca doblat en forma de triangle. Es fica damunt l’esquena, ficant les dues puntes damunt
del pit, creuades o nugades, inclòs dins del justillo o gipó.
Originàriament, servia per a tapar-se l’escot i la puntilla del coll de la camisa.
Davantal: Probablement va sorgir com a element protector. No hi ha cap norma que ens parla
sobre l’amplària o llargària d’aquest, ja que això va a gust de la usuària. Les teles que s’utilitzaven
eren similars a les dels mocadors. De vegades, els motius o brodats del davantal i del mocador,
eren iguals o similars, La seua forma podia ser quadrada, rectangular o ovalada i anava
arreplegat en xicotetes tablilles en una veta o cinta, rodejant la cintura i passat a la part darrera
amb un llaç.
El monyo: haurem de portar-ho recollit en una coleta, i amb la ratlla al mig. Per tal de fer el pèl,
posarem dues de les agulles del nostre adrèç en forma recta, i anirem agafant trossets de pèl,
enroscant-los en forma de “vuits”. Una vegada finalitzats els “vuits”, envoltarem el pèl amb una
(o dues) trenes. Ara posarem la resta de les agulles, un
total de quatre, i la pinta en la part central de la trossa.
I adornarem el monyo amb un ramet de flors a un dels
costats.
Al coll, hi portarem una medalla, un camafeu o una joia
penjada amb una llista de colors, una cadena o un collar
de perles. Així com portarem unes arracades, normalment
llargs, a conjunt del nostre adrèç.
I al pit, portarem la joia que ens arreplegarà el mocador,
i ens farà lluir-lo d’una manera especial.
Intentarem, no portar mai, cap element discordant com
és ara rellotge, ni anells ostentosos. Així com mai portarem
les ungles pintades de colors.
La vestimenta que gasten els hòmens:
El calçat: com en la dona, està format bàsicament per la sabata.
Les calces o calcetins: fins al segle XVI es feien de tela, però amb el temps es van fer de punt.
El més freqüent és adornar-les amb brodats i calats. A l’estiu, l’home no portava calces, però
l’hivern duien calcetins i fins i tot peücs a les comarques més fredes.
Els saragüells: També anomenats camalets. Són uns calçons amples que no arriben més avall
del genoll; habitualment eren fets de teixit de llenç. En l’hivern es posaven els saragüells de
negrilla i de llana, més curts i no tan amples com els de llenç.
La camisa: Cobreix el cos des dels muscles fins als genolls. Van oberts per davant fins a la cintura
i les més antigues s’arrepleguen frunzides al coll. Més tard apareix el coll de tireta, la camisa
es fa més curta i s’obri completament de dalt a baix. Les de treball eren fetes de llenç.
123

El jupetí: És una peça sense mànigues que arriba fins a la cintura (els dels senyors, que es porta
baix de la casaca, és més llarg). En la primera època portaven solapes o coll girat, que després
desapareixen.
La Faixa: És una tira de roba de cotó, estam o llana. Té uns dos metres de llarg amb la qual
l’home s’aguanta els calçons o els saragüells. Acaba en un flocall als extrems, cosits a manera de
butxaqueta. Són de colors diversos.
Mocador: per al cap, nugar de diferents maneres (de becs llargs o curts, de fumerol, de rotllo,
arreplegat cua penjant… També podien portar capells, damunt del mocador.
Roba d’abrigar: A l’hivern per eixir al carrer, els
hòmens podien portar el capot, generalment de
burrell o d’altra roba gruixuda, amb mànegues,
sovint amb caputxa, que es lliga a la cintura i es
pot dur també per a la feina.
Per a més mudar poden dur capa llarga des del
coll fins als peus, oberta per davant i sense mànegues,
amb coll alt o bé es posaven als muscles una
manta que era de fet la peça masculina d’abrigar
més escampada, les més antigues estaven teixides
a ratlles de colors, dibuixos geomètrics i duien un
extrem cosit a manera de bossa.
124
Bosses o sacs: Com a bosses o sac, els homes
duien a l’esquena les alforges, que consten d’una
sola peça llarga i doblegada per extrems de tota
mena de mides i teixits. Les més vistoses estaven
teixides com les mantes: a ratlles, quadres o dibuixos
geomètrics.

Jaquetes: La jupa amb mànegues és una peça de vestir. Acurtada fins a la cintura i originàriament
sense coll ni solapes. De vegades, la jupa i el calçó estaven confeccionats de la mateixa
tela i amb els mateixos colors.
Entre els homes podem trobar, per a les festes grosses, els vestits complets de ras, de merí, de
drap o de vellut. Amb les camises de fil brodades, els jupetins de teles de seda o de vellut, brodats.
Així mateix, duia faixes de seda llisa o ratllades i si eren de cotó, aleshores brodades. Les
calces eren blanques, subjectades amb lligacames i adornades amb escarapel·les. Si era temps
de fresc, es posaven les mantes adornades amb arboços i els més rics amb capes.
125

UNA VIDA DE SECTOR: EL TOLL
Carlos D. Murria
L’avinguda Caputxins era en el segle passat i és en l’actual, una important via del Sector de la
Gaiata número 10, Plaza Maria Agustina y adjacentes abans, el Toll actualment. És una avinguda
que transcorre des de la plaça Maria Agustina fins a “el Primer Molí” sobre la Séquia Major.
En el segle passat, anys cinquanta, estava habitada per moltes famílies nombroses, normal en
aquells anys, com els Rallo, els Badenes, els Monerris, farmacèutics i mestres, els Guinot, els
Igual i també nosaltres, els Murria, entre altres famílies que compartíem l’avinguda.
Era fàcil saludar a mossèn Tonico Prades, prior de l’ermitori de Lledó, Juan Rallo, arquitecte
i autor de molts dels edificis de l’avinguda, el metge Sanahuja i més tard, a Jaime Nos Ruiz,
director del diari Mediterrani, o a un jove José María Arquimbau, totes elles persones reconegudes
socialment, sense oblidar a la família de Sr. Manuel Segarra Ribes, farmacèutic i autor
del Pregó, que vivien i viuen al principi de l’avinguda. Un record especial a Vicent Pau Serra, tot
i nàixer a Almassora, castelloner de soca, poeta i que va ser president de la Comissió del Sector.
Allí, en Caputxins, va ser on vaig començar a tindre consciència del que significaven les festes
de la Magdalena. A la nostra casa, on per l’activitat magdalenera que exercia el nostre pare, es
vivien tot l’any i per les freqüents visites que feien al veïnat els membres de la Comissió per
a cobrar les quotes de soci, vendre paperetes dels diferents sortejos que se celebraven durant
l’any: un pernil, “5 lechugas”, així es deien popularment els bitllets de mil pessetes, ja que eren
verds i amb eixa denominació es creia que era una manera d’evitar problemes fiscals, la loteria
de Nadal i com no, el repartiment del llibret.
Era una activitat constant per a aconseguir fons amb els quals pagar la Gaiata, els focs artificials
que disparava cada Sector i que entrava en concurs, la banda de música i els diferents festejos
que es programaven durant la setmana festiva. Com no hi havia subvencions de cap mena, era
important obtenir premis per a disposar de majors ingressos. Tant el meu pare com el meu
germà Miguel Ángel van ser membres de la Comissió i Miguel Ángel va ser també president.
126

Eren temps de molta il·lusió i castellonerisme, qualsevol proposta que es feia era valorada per
la Comissió. Clemente Cerdà, membre de la Comissió, valencià destinat per la seua professió a
la nostra Ciutat i que va ser president de la Junta Central Fallera de València, va proposar que
el disseny i la construcció de la Gaiata del Sector, la realitzara el més considerat artista faller del
moment, el més premiat, Regino Mas.
Amb ell es van reunir a València per a explicar-li que era una Gaiata -no es crema-. Posteriorment,
els va presentar un esbós que consistia en un rusc tradicional amb moltes abelles amb
llum interior. El projecte com és comprensible no va prosperar, encarregant-li a un artista de la
ciutat la construcció d’una Gaiata tradicional “un esclat de llum, sense foc ni fum”.
Van ser diversos els artistes nacionals als quals es va nomenar per diferents circumstàncies
“Gaiaters d’Honor” del Sector número 10. Recorde a Sarita Montiel, el Duo Dinámico o Marisol,
aprofitant la seua presència en la presentació de la pel·lícula “Un rayo de luz” en el Teatre
cinema Sindical del carrer Conde Pestagua.
També la nostra Comissió del Sector es va fer càrrec de l’“empresa” de la Plaza de Toros de Castellón
durant la setmana festiva davant la rescissió del contracte pels responsables de l’empresa
a poques dates de les festes, fins i tot es va anunciar una correguda mixta en algun mitjà local.
Va caldre demostrar a la propietat de la plaça, la capacitat de la Comissió per a gestionar els
festejos que tindrien lloc durant la setmana de la Magdalena. Els dubtes van desaparéixer quan
se li va presentar al Sr. Ramos, representant de la propietat, un contracte signat amb Jose Flores
“Cámara” apoderat de Julio Aparicio i Miguel Báez “Litri”, dos novillers que triomfaven en eixe
moment i que prenien l’alternativa en uns mesos a València, per a torejar el diumenge de la
Magdalena en la plaça de Castelló, primera correguda en la temporada taurina nacional.
Es va signar el contracte i el cartell els van conformar Aparicio, el Litri i Quinito de Sevilla. Tot
un èxit, ple fins a les banderes, Aparicio i el Litri van eixir a hombros. Després la família Aguilar
Corcuera, veïns del Sector, es van fer càrrec durant anys de l’empresa de la plaça de bous (el seu
127

fill Miguel formava part de la comissió).
L’any 1962 es va crear per primera vegada el premi per al millor llibret de Sector de Gaiata, una
iniciativa de l’emissora de ràdio La Voz de Castellón, emportant-se el primer premi del primer
any la Gaiata 10 “El Toll”.
Són molts els records i anècdotes esdevinguts en el transcurs de l’activitat de les diferents
Comissions del Sector des de l’any 1945, més de 75 anys, tota una vida, des de la primera
Comissió presidida per José Ferrer Fons (després seria alcalde de la ciutat) i madrina Emília
Gascó Calduch i de tots els presidents, madrines, dames i membres de Comissió que han fet
amb el seu treball i participació, que “El Toll” siga un Sector amb història i solera. I ara, el seu
president, Juan Germán i el president infantil, Toni Roca amb les madrines, Maria Isabel Lázaro
Trujillo i Catalina Bastida Gasch, contribuiran “perquè segueixen les festes dignes de nom i
de fets, sense límits estrets ni ambicions massa modestes”.
Un sector que des de 1983 passa a denominar-se “El Toll”, per la seua ubicació a la ciutat i que
és transitat durant la setmana de la Magdalena pels principals actes de les nostres festes: el
Pregó; la Romeria a la Magdalena (impressionant quan entra per l’avinguda Caputxins fins al
Primer Molí); l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó; sense oblidar la presència diària de
la gent de Castelló i visitants durant la setmana per a presenciar les “mascletaes”. Com a dada
curiosa, el Cos Multicolor es va celebrar en 1977 a l’avinguda de Caputxins.
Un Sector, EL TOLL, privilegiat, amb història i solera castellonera, un Sector “amb orgull de
genealogia”.
128

Programació
Magdalena
2023
DISSABTE 11
11:30 h: Actuació “Insolentes”.
12:00 h: Mascletà d’Inici de Festes.
13:00 h: Inaguració de la carpa.
16:00 h: Cavalcada del Pregó.
17:00 h: DJ
23:00 h: Orquestra “Avenida Sur”.
23:30 h: Trasllat de les nostres Gaiates al
carrer Sant Roc.
DIUMENGE 12
07:00 h: Repartiment de canyes i cintes
a la Plaça Major.
08:00 h: Missa dels Romers i, en finalitzar,
Romeria de les Canyes.
18:00 h: DJ.
20:00 h: Tornà de la Romeria i Processó
de Penitents.
20:30 h: Desfile de Gaiates.
DILLUNS 13
10:30 h: Cavalcada del Pregó Infantil.
14:00 h: Mascletà.
18:00 h: Conekta 80’s
19:00 h: DJ.
20:00 h: Encesa de les Gaiates.
24:00 h: Transllat de les nostres Gaiates
al sector.
DIMARTS 14
10:00 h: Taller de Pirotecnia a cargo de
Dimonis de la Plana
14:00 h: Mascletà.
17:00 h: DJ Flamenco
18:00 h: Efrain Castellón
20:00 h: DJ Flamenco
23:00 h: Actuació “Five XXL”
131

KUMON LLEDÓ-CASTELLÓ
TEL: 678 142 071 C/ Mª Rosa Molas, 7

DIMECRES 15
12:00 h: Visita de les Reines al nostre
sector.
12:30 h: Acte: nomenament Carlos Latre
com Gaiater de l’any per la FGG
14:00 h: Mascletà.
18:00 h: Actuació “Los Simples”
DISSABTE 18
14:00 h: Mascletà.
16:00 h: Ofrena de flors a la Mare de
Déu del LLedó.
18:00 h: DJ.
23:30 h: Actuació Sauron.
22:00 h: DJ
DIJOUS 16
(Dia del Xiquet)
11:00 h: Pallassos
14:00 h: Mascletà.
DIUMENGE 19
13:00 h: Concurs de Paelles
14:00 h: Mascletà.
20:00 h: Desfile final i “Magdalena Vitol”
17:30 h: Cos Multicolor
18:00 h: Miki Dkai.
23:00 h: Actuació “Insolentes”.
DIVENDRES 17
(Dia del Xiquet)
11:00 h: Pallassos
13:00 h: Visita Banda Internacional.
14:00 h: Mascletà.
17:00 h: DJ 80s/90s
20:00 h: Actuació “Inhumanos”.
23:00 h: Remember
La comissió es reserva el dret de modificar, canviar o anul·lar
qualsevol acte i horari.
133

Estudio Jurídico
Pedro Bastida Vidal
Carla R. Bogado Ocampo
Abogados
Servicios para empresas y particulares:
Penal
Laboral
Divorcios
Civil
Fiscal
Mercantil
Administrativo
Contacta con nosotros:
Tfno. 610 405 575 – 654 967 359
pj.bastida@icacs.com – carla.bogado@icacs.com
Plaza Clave nº 25 piso 2 puerta 1 (12001) Castellón

GUILLERMO M. LLEÓ PASTOR
Delegado Urb. Rei en Jaume
C/ REI EN JAUME, 131 VILLARREAL - 12540 (CASTELLÓ)
T 964506049 M 625533587 - 648811605
glleopa@mediador.mapfre.com
www.mapfre.es/oficina/es_ES/villarreal/L11875/

Calle de Miguel Servet, 14
12003 CASTELLÓN
964 22 45 33

Avenida Capuchinos 24,
12004 CASTELLÓN

La Gaiata 10 “El Toll” agraeix la
col·laboració dels comerços, dels
articulistes, de la gent del sector
i desitja que gaudiu de les Festes
de la Magdalena 2023.