Llibret Gaiata 10_El Toll_24

FONTANERÍ A EN GENERAL
C/ San Bartolomé,70 bajo izda. esq. C/ Piedad, 91
12540 Villa -real (Castellón)
info@novafont.es | Tel. 964 52 13 72

Índex
Edició:
Gaiata 10 “El Toll”
Disseny i Maquetació:
Inma Berdugo i Gumbau
Col·laborador:
Pablo Nebot i Morcillo
Coordinació:
Elisabeth Martinez i Gresa
Inma Berdugo i Gumbau
Assessor lingüístic:
Joan Josep Trilles i Font
Correcció:
Alberto Escoí i Agut
Paula García i Moreno
Fotografia:
Ediciones Digitales Muphy
Comissió Gaiata 10 “El Toll”
Publicitat:
Grup llibret Gaiata 10 “El Toll”
Impressió:
Impremta Rossell
Depòsit Legal:
CS-15-2016
Pròleg 4
Salutacions 7
Comissió 33
Monuments 77
Actes Gaiaters 81
Comiat Magdalena 2023 102
Distinicions de l’any 106
Articles 117
Programació 167
Lema:
“Reina de Castelló, Reina del Toll”
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció
de l’ús del valencià de l’any 2024.

Pròleg
La Verge del Lledó, patrona de Castelló, es venerada amb una devoció
profunda i una passió que trascendeix generacions.
Cada any, durant les festivitats en el seu honor, la ciutat s’omple d’un fervor
inigualable.
El seu enaltiment és un testimoni de la rica història i la fe indomable que
caracteritza aquesta ciutat.
Com a protectora d’aquells que llauren la terra amb esperança i cullen els fruits
de la seua llavor, s’erigeix com un símbol arrelat en la tradició i sobretot en el cor
del nostre Castelló.
En el vibrant escenari urbà on la diversitat i la quotidianitat dansen al compàs de
la vida, emergeix la seua figura única , ella fa que existisca una connexió profunda
entre l’espiritualitat i la realitat d’aquells que habiten els intricats carrerons i les
bullicioses avingudes.
A l’ombra del lledoner, la Verge s’erigeix com un far d’esperança, la seua mirada
materna il·lumina tots els cors; enmig del caos i l’agitació, la seua presència es
converteix en un bàlsam que consola i guia, un ancoratge espiritual en una mar
tumultuosa de desafiaments diaris, convertint-se en un símbol d’unitat i fortalesa.
La devoció cap a ella i la vida quotidiana s’entrellacen en una abraçada
indestructible, perquè és una musa inspiradora que tix els fils invisibles que
connecten les ànimes dels qui la veneren.
Este centenari és més que una celebració, és un recordatori de la connexió
espiritual que ha guiat generacions.
4
La corona que adorna la seua imatge simbolitza no sols el seu paper com a mare
divina, sinó també la font de consol i esperança per a tots els que l’adorem.
El santuari de la Verge del Lledó, amb la seua arquitectura majestuosa, es
converteix en un lloc sagrat on els devots ens reunim per pregar i demanar
beneïdes intercessions.

Les pregàries ressonen amb devoció i esperança, reflectint la creença profunda en
la protecció maternal de la Mare de Déu.
Els cants tradicionals, com els goigs, reverberen en l’aire, omplint els cors dels
fidels de gratitud i joia.
El cult a la Verge del Lledó no només és una mostra de fervor religós, sinó també
un testimoni vibrant de la identitat cultural i espiritual que perviu amb vigor en
el cor del poble de Castelló.
La devoció envers la Mare de Déu del Lledó és un lligam indestructible que
transcendeix el temps, consolidant-se com l’autèntica i profunda història
entre la comunitat i la seua patrona celestial.
En aquests moments de veneració, la fe s’entrellaça amb la historia, teixint un llaç
etern amb la verge coronada.
Yolanda Gaspar Tort
Presidenta AA VV Primer Molí
“Del nostre amor un cantar
es tota la nostra istoria
Castelló ha begut sa gloria
així als peus del nostre altar”
Lloada siga madona Mare de Déu del Lledó

Saluda
Francisco Miguel Zaragozá i González
President A.C. Gaiata 10 “El Toll”
Des d’aquestes introductòries línies del LLIBRET per a la Magdalena 2024, voldria dirigir-me i
agrair a tota la gent que fa possible, amb el seu treball i sacrifici desinteressat, que la Gaiata 10
“El Toll”, aconseguisca ser part activa i fonamental de les nostres Festes Fundacionals; festes que
espere que siguen inoblidables i gaudisquen al màxim d’elles les nostres màximes representants,
Neus i Lledó.
Les Festes de la Magdalena són el reflex de les tradicions més arrelades de la nostra ciutat.
Peça fonamental en l’engranatge que construeix la vida d’aquesta vila és el nostre Sector, els seus
veïns són els encarregats de donar vida a totes les inquietuds que transcorren pels seus carrers.
Veïns, als quals em dirigisc des d’aquest Llibret, per a fer-los arribar el meu agraïment, perquè
sense ells, no podríem obtenir les metes que ens hem plantejat, per això des de la Comissió que
tinc l’honor de presidir, a la qual agraïsc tot el seu treball, implicació i contribució, tenim el deure
de dur a terme una programació d’activitats anuals enfocades a tots ells, arribant a una setmana de
Festes en la qual intentarem agradar a tota la gent que ens visite amb activitats per a totes les edats.
Espere que els Tollers i la resta de veïns de Castelló gaudisquen de la nostra setmana gran recorrent
cada racó de la ciutat i sent partícips de tota activitat festiva que es realitzarà en les nostres places
i carrers, perquè la Magdalena és Festa Popular i té el seu gran valor en la seua gent. En tots els
col·lectius que es bolquen perquè any rere any siguen unes festes inoblidables i el millor aparador
d’un Castelló viu i en creixement.
Per això tots junts fem que, “ANAR A LA ROMERIA NO ÉS TAN SOLS ANAR DE FESTA, ÉS
DEURE QUE MANIFESTA ORGULL DE GENEALOGIA”, no siguen només uns versos del nostre
volgut Pregó de Bernat Artola, sinó una realitat palpable.
VÍTOL !!!
7

Saluda
Carlos Mazón i Guixot
Molt Honorable President de la Generalitat
El nostre poble fa pocs mesos obrí una etapa nova de canvi que iniciàrem plens d’il·lusió i confiança,
mirant cap al futur. La responsabilitat que vam assumir i el treball que teníem per davant eren importants.
La Comunitat Valenciana havia apostat en llibertat per garantir el benestar de tots els seus integrants i
preservar un gran patrimoni tradicional que compartim, una herència que hem de difondre i de potenciar
de la qual formen part destacada les nostres festes.
Castelló viurà d’ací a poc la Festa de la Magdalena, una de les nostres celebracions més emblemàtiques i
conegudes. Cada any, quan l’hivern dona pas a la primavera, la ciutat viu un temps únic que convida
a compartir la nostra alegria. Totes les nostres festes han sabut unir a gent molt diferent i la vostra ho
ha fet sempre, agermanant als carrers a milers de persones en un clima d’amistat.
Les gaiates són un dels grans pilars de la Festa de la Magdalena. La seua presència als carrers
conforma un dels moments més esperats d’estes jornades, perquè representen l’esperit actiu d’una
ciutat dinàmica i emprenedora i són també el símbol d’una tradició molt arrelada.
La Gaiata 10 «el Toll» és el fruit del treball de moltes persones que estimeu la festa i dueu avant
entre totes un gran projecte que compartiu. Al voltant d’ella heu posat en comú el vostre esforç
durant tot l’any per a preparar les celebracions que tindran lloc en estos dies únics.
La ciutat contemplarà el recorregut de les gaiates i vibrarà al seu pas. Després d’una llarga espera,
el vostre esforç estarà a la vista de tots en una nit màgica. La vostra gaiata de nou en 2024 omplirà
de llum els carrers en uns moments molt especials que viureu intensament, satisfets per haver dut
a terme un gran treball. Des del vostre llibret vull fer-vos arribar a totes les persones que integreu
la Gaiata 10 «el Toll» el meu agraïment pel vostre compromís amb la festa, en companyia d’una
cordial salutació i dels meus millors desitjos.
9

10

Saluda
Marta Barrachina i Mateu
Il·lustríssima presidenta de l’Excel·lentíssima Diputació Provincial de Castelló
La terra com a origen
Si Perot de Granyana tinguera l’oportunitat de compartir estes festes de la Magdalena ho faria en El Toll.
Una gaiata, lledonera per antonomàsia, que cobra identitat amb aquell humil agricultor que en 1266 va
trobar una xicoteta i senzilla imatge de la Mare de Déu del Lledó que hui és venerada per tota la ciutat.
El Toll recorda aquell ofici que hui encara és base econòmica d’esta gran ciutat i simbolitza en el seu
estendard a aquell agricultor que llaurava amb els seus bous una terra fèrtil garantia del millor fruit.
Han passat huit segles d’aquella troballa i hui la gran família de la gaiata 10 continua rendint honors i
homenatge a la seua història. Amb El Toll honrem els nostres orígens i reconeixem eixa base agrícola
que hui continua sent riquesa i oportunitats per a milers de famílies. L’al·legoria d’una professió que
és orgull per a esta ciutat i que esta comissió abandera amb decisió i obstinació.
Desitge que eixa història que és el bressol que ha unit a la vostra gran família siga de nou tribut
per a esta gran ciutat. Que la passió amb la qual Lledó Marzà assumix el seu càrrec de madrina en
companyia del somriure murri de Neus Gil, com a madrina infantil, siguen el far lluminós que us
guie per una programació festiva que no té fi. Que la incansable obstinació de Francisco Miguel
Zaragozá, com a president, i de Malena Nebot, vicepresidenta del sector, es veja recompensat per
estes jornades festives que amb tant d’anhel esperem any rere any.
El passeig de Les Palmeretes tornarà a vibrar amb l’entusiasme i la vitalitat de la vostra comissió. La ciutat
compartirà de nou la vostra energia i compromís amb la tradició. I Castelló es tornarà a rendir al desig
d’un sector que contagia eixe fervor festiu que es manifesta amb supèrbia quan la festa es porta dins.
El germen que fa més de quaranta anys es va erigir en esta gaiata tornarà a prendre el carrer per a abraçar
amb hospitalitat i emoció a veïns i visitants. Amb una llum intensa, la que il·lumina a Castelló des de la
gaiata 10, El Toll.
11

Saluda
Begoña Carrasco i García
Excma. Sra. Alcaldessa de Castelló
D’ací a l’eternitat
Castelló és una orgullosa capital que mira al futur sense pors ni complexos. No som més que
ningú, però tampoc menys, i ocupem un lloc destacat a la nostra Comunitat, a Espanya i a Europa.
Al llarg dels segles hem exportat el nostre talent “Made in La Plana” als cinc continents, una manera
de ser i entendre la vida que té la seua màxima expressió cada tercer diumenge de Quaresma. Això
representen les Festes de la Magdalena, la millor carta de presentació d’un territori, una ofrena a
les tradicions del passat i una invitació a fer-les perdurar en el futur. La declaració de Festa d’Interés
Turístic Internacional en 2010 va consolidar les nostres festes fundacionals com el major
reclam de la nostra ciutat. A tots els nivells, econòmic, cultural o social, subratllant el seu paper
protagonista a la nostra ciutat. Una vegada a l’any, tots els castellonencs trauen l’amor de pena per
a mostrar el millor de si mateixos.
La confecció d’un llibret també és això, es la unió de desenes de veïns entorn d’un projecte comú,
d’un somni col·lectiu, la demostració més evident és que la unió fa la força, sense escatimar esforços
i sumant les voluntats de tots. Per això sempre és un motiu d’orgull poder comprovar la quantitat
de comerços i empreses participants, a més de l’activitat desenvolupada al llarg de tot l’any. Tots
a una veu, la veu de les Festes de la Magdalena i de la Gaiata 10, El Toll, una entitat que no pot
estar millor representada en el vostre sector que per les vostres madrines, Lledó Marzá i Neus Gil.
Podeu sentir-vos molt orgullosos del seu treball junt amb la resta de la comissió que lidera el vostre
president, Francisco Miguel Zaragozá. La meua enhorabona per l’enorme esforç d’esta publicació,
la brillant presentació de la vostra gaiata i la meua gratitud per tot el que feu per a millorar any rere
any. Eixe és el camí, l’únic camí possible.
Vau ser la primera comissió a inaugurar el nou cicle de presentació de gaiates de les Festes 2024,
en un recinte ple de públic i amb un emotiu minut de silenci impossible d’oblidar. Això també són
les festes, participació, passió i emoció per un sentiment difícil d’explicar. La vida cal viure-la i les
festes també. Per això és important registrar i preservar en una publicació este sentiment d’orgull
castelloner i convertir-lo en objecte de consulta per al futur. Perquè siga inoblidable, com les Festes
de la Magdalena i la comissió de 2024 de la Gaiata 10, El Toll. I d’estes pàgines, a l’eternitat.
13

Saluda
Noelia Selma i Andreu
Regidora de Festes i
Presidenta del Patronat Municipal de Festes de Castelló
Estimats amics de la Gaiata 10 El Toll, arriba ara el moment que recolliu el fruit del vostre ardu
treball. Eixiu a conquistar els carrers de la ciutat participant de tots els actes on les comissions de
sector tenen un protagonisme fonamental: el Pregó, la Cavalcada Infantil, Desfilada de Gaiates,
Encesa, Ofrena, Desfilada Final. Rebeu l’admiració dels veïns del vostre sector en contemplar els
monuments gaiaters que amb tanta devoció heu construït i gaudir al costat d’ells de la programació
festiva que heu preparat per al vostre sector.
Perquè estes festes són de tots i per a tots, però especialment perquè les gaudisquen aquells que les han
anades construint a poc a poc al llarg de l’any, seguint així amb l’estirp de centenars de castelloners que
ens van precedir i ens van llegar este gran tresor que són les Festes de la Magdalena. Per això, des del
Patronat Municipal de Festes, volem agrair-vos la vostra aportació per a aconseguir no sols que
la Ciutat tinga unes magnífiques celebracions, sinó per ajudar-nos a fer de Castelló un lloc únic.
Al capdavant de la vostra comissió, enguany teniu a dos representants d’excepció, Neus com a
Madrina Infantil i Lledo com a Madrina; elles al costat del President Ico estic segura que seran els
millors banderers per a una gran comissió com la vostra.
Acabe este saluda fent dues peticions, a la comissió del Toll us anime que seguiu amb la mateixa
generositat amb la qual ho heu fet fins ara fent grans les nostres Festes. I als veïns i veïnes del
sector que encara no coneixeu la nostra Magdalena a través d’una Gaiata, us convide també a que
us acosteu a conéixer-los i col·laboreu amb ells en la mesura que siga possible, perquè en el seu
pensament, us puc assegurar, sempre esteu la gent que viviu en el seu sector.
Benvingudes les Festes de la Magdalena 2024!
Moltes gràcies.
15

Saluda
José Antonio Lleó i Rubio
President Federació Gestora de Gaiates
Per segon any, aprofite este menut racó del vostre llibret, per a agrair com a President de la Federació
Gestora de Gaiates el treball i esforç de totes i cada una de les persones que formeu part de la
comissió de la Gaiata 10 El Toll, també estendre dit agraïment als socis i comerços col·laboradors
del sector, puix sou fonamentals per a continuar en la nostra llavor dins de la festa.
M’agradaria demanar-vos que no perdeu les ganes ni l’il·lusió, que seguiu treballant cada dia per
unes Gaiates i festes millors, no dubteu que des de Gestora de Gaiates malgrat les nostres discrepàncies
ho fem cada dia, a voltes en menys encert del desijat pero no dubteu que tots i cadascun
dels membres de Gestora de Gaiates treballem per a conseguir lo millor per al nostre colectiu.
A Lledó, Ico i Neus donar-vos l’enhorabona per com representeu al vostre sector, puix sou els encarregats
de portar la imatge de la vostra Gaiata a cada racó que visiteu, també agrair a les vostres
famílies l’esforç doble que realitzen en especial elles, les mares, gràcies de cor.
Solament em queda desitjar al sector i a tota la comissió de “El Toll” unes festes plenes i inoblidables
on cada dia la llum de les Gaiates allumene el nostre camí.
VÍTOL !!!
17

Saluda
Pepe Beltrán i Bacas
President Federació Colles de Castelló
Benvolguts amics i amigues,
Des de la Federació de Colles de Castelló volem saludar, un any més, a les diferents comissions
de sector i a tots els veïns i veïnes que les componen, de cara a una nova edició de les Festes de la
Magdalena.
Com tots sabem, la nostra ciutat és oberta, tolerant, acollidora i sobretot compromesa amb la seua
cultura, les seues tradicions i les seues festes, i des dels diferents col·lectius festers que la componem
tenim la responsabilitat de perpetuar en el temps totes aquestes virtuts que ens defineixen com a
poble i com a castellonencs, i com a festers hem de treballar sense descans perquè any rere any tot
Castelló, els seus ciutadans i els qui ens visiten puguen gaudir al màxim de la nostra setmana gran
gràcies a tots els actes que promovem des dels diferents sectors de la festa.
Els col·lectius hem de treballar units per a aconseguir que dia rere dia les nostres festes milloren
per al gaudi de tots. Tots a l’una, “seguint la llum antiga”, hem de recolzar-nos per a aconseguir tots
els objectius que ens proposem en benefici de la nostra Ciutat.
I en eixe compromís, la Federació de Colles sempre estarà al costat, com fins ara, dels 19 sectors
que formen cadascuna de les Gaiates de Castelló, que amb els seus monuments prenen els carrers
de Castelló cada any, i ens fan sentir-nos orgullosos del nostre passat i dels nostres orígens i la llum
dels quals ens guia cap al futur sentint-nos orgullosos de ser de Castelló, perque la Gaiata siga el
nostre millor Pregó!
Bones festes de la Magdalena 2024!
19

Saluda
Lourdes Climent i Moreno
Reina de les Festes 2024
20

Saluda
Vega Torrejón i Garrote
Reina infantil de les Festes 2024
21

Sanitari i Climatització

Saluda
Catalina Bastida i Gasch
Dama de la Ciutat Infantil Festes 2024
Benvolguda Gaiata 10 “El Toll”
Durant el temps que vaig ostentar el càrrec de Madrina Infantil per a les Festes de la Magdalena
2023, vam gaudir junts de moltes coses que mai oblidaré.
Aquest any em dirigeix a vosaltres com a Dama de la Ciutat Infantil de la Magdalena 2024, per la
qual cosa, tinc l’honor d’haver pogut representar, l’any passat, als xiquets tollers i, enguany, també
als xiquets de Castelló. Em sent molt, molt orgullosa de poder fer-ho, però sobretot, d’haver tingut
el vostre suport i la vostra amistat. La qual cosa vull agrair-vos-en.
Des d’aquestes pàgines desitge a tots els xiquets i xiquetes del Toll, i a tot el sector, unes meravelloses
Festes de la Magdalena 2024 i que gaudisquen de tots els actes que teniu preparats per al sector,
que de segur, en seran prou!
Perquè la gaiata siga, el nostre millor Pregó!
Vítol!
Visca El Toll
23

Saluda
Yolanda Gaspar i Tort
President de la A.V Primer Molí 2024
L’Associació de veïns del Primer Molí, tenim el plaer de dirigir-nos a vosaltres en aquesta ocasió tan
especial, reconeixent l’important paper que la Gaiata 10 “El Toll”, exerceix en la nostra comunitat.
Com a símbol d’identitat i tradició del nostre veïnat, representa la llum que il·lumina les nostres
festivitats, a més de ser el llaç que uneix als veïns entorn d’experiències compartides, i un model
d’inclusió, perquè es converteix en un espai on gent de totes les edats i procedències troben i
comparteixen un propòsit comú: celebrar i preservar les nostres tradicions.
Per tant, agraïm públicament a la junta actual i en particular al seu president, el seu saber fer i la seua
responsabilitat envers les festes de la ciutat de Castelló.
24

Saluda
Lidón Andrés i Balaguer
Presidenta Gaiata 11 Forn del pla, Magdalena 2024
Com a presidenta del nostre sector Forn del Pla, em dirigisc a tots vosaltres, veïns i veïnes del
sector un any més.
A hores d’ara, amb nervis al cos per estar a vora de la nostra setmana gran, una setmana on podem
gaudir de diversos actes festius tradicionals i comboiants que durant nou dies ens fan oblidar la
rutina i la vida quotidiana, a més a més són unes festes fundacionals, la qual cosa ens transporta a
les nostres arrels com a poble, però el més important és que ens retrobem amb la nostra gent, amb
eixe poble del qual formem part, però el treball, els estudis ens fan deixar un poc de costat durant
la resta de l’any.
És una setmana on nosaltres els forners, podem gaudir de vosaltres tollers, als actes com el Pregó,
la Romeria, la desfilada de gaiates, confeti o la nostra estimada ofrena.
Estic segura que Ico, Lledó i Neus gaudiran de la setmana intensament per tot l’amor i devoció que
sabem tenen per les nostres festes.
Només ens resta desitjar-vos unes bones festes i que ens puguem veure ballant, cantant i disfrutant
pels carrers de Castelló.
25

Saluda
Ismael Aleixandre i Blasco
President de la A.C. Falla Tabalet 2024
Tinc el plaer de saludar a la gran família de la Gaiata 10 El Toll.
Aquest any sembla que la alegria torna a regnar en els carrers i que la germandat que tenim s’ha reforçat
gratificantment.
Aquest any volem que la unió siga un poc més que un paper i volem acompanyar-vos en tots els actes
per a gaudir amb vosaltres de les alegries, il·lusions i festes que ens queden per passar.
També vull donar les gràcies a tots per tractar-nos com si fórem un més de la família i això fa que cada
vegada que ens apropem em senta més orgullós de tindre-vos com a germans.
Mar, Edurne, Izan i un servidor desitgem de tot cor que gaudiu d’unes festes memorables junt amb la
resta dels vostres i que aquest any 2024 siga inoblidable.
Bones Festes, 2024
26

Saluda
Alicia Garcia i Lerín
Presidenta de la A.C. Falla Blanqueríes
Un any més, aprofitem aquesta bonica oportunitat per a deixar per escrit els nostres millors desitjos
per a la nostra Associació Agermanada, Gaiata 10 “El Toll”.
Des de la Falla Blanqueríes, esperem que gaudiu d’unes magnífiques Festes de la Magdalena 2024,
amb molta passió i alegria.
Visca Blanqueríes i visca la Gaiata 10 “El Toll”, per molts anys junts.
27

Saluda
José Luís Rodríguez Tapia
President de l’A. C. Falla Baladre
Estimats amics de la Gaiata 10 “El Toll”, volem dedicar-vos unes línies.
Que s’expandisca l’alegria pels carrers, que es desborde la pólvora a dolls, que gaudim el dia a
dia com si fóra el final i que cada any una falla es veja en flames el dia de la cremá.
2024 s’aproxima, farem que la Magdalena i les Falles d’enguany siguen inoblidables.
Una forta abraçada benvolguts amics, els nostres germans, de la Gaiata 10 “El Toll”.
29

Saluda
Foguera
Fracisco Albert
2024
Des de terres alacantines, volem saludar a la nostra Gaiata germana, la número 10, El Toll, desitjant a tots
que passeu unes bones festes de la Magdalena 2024 i esperem poder gaudir al costat de vosaltres d’aquesta
festa tan significativa per a tots els castelloneros.
Des d’ací, la vostra Foguera germana, Francisco Albert, us desitja tot el millor, especialment a Lledó i
Neus, les vostres madrines i a Ico, el vostre president, esperant que passeu unes magnífiques festes 2024 al
costat de tota la resta de la Comissió. i com no, ja sabeu que ací a Alacant us esperem amb els braços oberts
per a compartir les nostres festes de Fogueres.
Bones festes de la Magdalena 2024!!!
30

Saluda
Juanmi Igualada i Alcántara
Foguera Santo Domingo Plaza Tomás Valcarcel
Quan s’acosten les dates assenyalades en el calendari de la nostra visita a Castelló, ens envaïx una
gran alegria, per tornar a veure a gent volguda i que ens rep amb els braços oberts.
La festa ens va regalant moments inoblidables que cada vegada ens van unint més i sobretot
coneixent grans amics. Des de la comissió de la Foguera Santo Domingo Plaza Tomás Valcarcel,
volem felicitar a tota la comissió de la Gaiata 10 “El Toll” i desitjar-vos unes molt grans festes de la
Magdalena 2024, però especialment a les madrines Lledó i Neus, perquè ho gaudisquen al màxim
al costat del seu president Ico. Volem agrair tot l’any viscut al costat de Juan, Maria Isabel i
Catalina, gaudim junts, les vostres festes i les nostres, grans records que duraran per molt de
temps. Felicitar a Catalina, Dama de la Ciutat Infantil, s’ho mereix per la gran festera i persona
que és. Una forta abraçada de la teua amiga Mar.
Esperant tornar-nos a veure molt prompte, una gran salutació des d’Alacant.
Magdalena ,Vitol!
31

Comissió
PRESIDENTA D’HONOR:
Mare de Deu del Lledó
2024
PRESIDENT D’HONOR:
D. Carlos Murria i Arnau
PRESIDENT:
Francisco Miguel Zaragozá i González
VICEPRESIDENTA:
Malena Nebot i Morcillo
SECRETÀRI:
Adrián Vicente Torres i Francisco
VICESECRETÀRIA:
Ainara Gavara i Sánchez
TRESORERA:
Natividad Temblador i Alcocer
CONTADOR DE LA JUNTA:
Mª Francisca Rambla i Alonso
VOCAL DE LA JUNTA:
Elisabeth Martinez i Gresa
MADRINA:
Lledó Marzá i Bellido
DAMES D’HONOR:
Edurne López i Domènech
Carmen Peris i Sales
Teresa Guerrero i José
Itziar Ripollés i Peláez
Irene Escoí i Escuriola
Ana Torres i Farinós
Patricia Pascual i Fernández
ACOMPANYANTS:
Julen Robles i Alonso
Jose Cano i Rambla
Pere Bastida i Gasch
Alexis Babiloni i Alberich
Antonio Guerrero i José
COL·LABORADORS:
Cristina Temblador i Archilés
Edith López i Domènech
Nerea Rodríguez i Barberá
Maria Cano i Rambla
Adrián Barberá i Carbaño
MADRINA INFANTIL:
Neus Gil i González
DAMA DE LA CIUTAT 2024:
Catalina Bastida i Gasch
DAMES D’HONOR INFANTILS:
Cristina Alcaraz i Gasch
Amaia Martínez i Susu
Irene Miralles i San Gerónimo
Aura Noguera i Valero
Triana De Diego i Gavara
Nahia Barberá i Benet
Leire Barberá i Benet
ACOMPANYANTS INFANTILS:
Éinar Ribelles i Aragón
Arturo Peris i Sales
Héctor Martínez i Susu
Ximo Velasco i Julián
Marcos García i Molina
Miguel Teruel i García
PORTAESTANDARD:
David Gómez i Agut
VOCALS:
Marta Aragón i Monrañés
Ana Belen Archilés i Viciach
Hermi Barberá i Fuentes
Pedro J. Bastida i Vidal
Marta Benet i Giménez
Maria Beser i Gasch
Marta Domènech i Gauchía
Alberto Escoí i Agut
Carla Font i Porcar
Pedro García i García
Paula García i Moreno
Alicia Gasch i Agüera
Mª Eugenia Gasch i Agüera
Mª Teresa Gasch i Agüera
Pablo Gil i Boronat
Nieves Gonzalez i Leche
Fidel Granel i Cabedo
Mª Teresa José i Moliner
Ana Julián i López
David Jurado i Frutos
Juan Manuel López i García
Manuela Martínez i Escusa
Juan Bautista Miralles i Agost
Sofía Mateo i Cuevas
Patricia Molina i Lucha
Adrián Monge i Ballester
Natividad Peláez i Flores
Sandra Pérez i Garreta
Andrés Peris i Pascual
Santiago Ribelles i Jaime
Marc Rodríguez i Barberá
Rosa San Gerónimo i Casanova
Idoia Serrano i Tuzón
Pedro Susu i Manea
Francisco José Temblador i Alcocer
Adrián Teruel i Pardo
Luís Tomás i Badenes
Tania Valero i Bellés
Guillermo Vila i Martinez
Sergio Vizuete i Barato
Francisco Zaragozá i Fabrega
33

Saluda
Madrina
Lledó Marzá i Bellido
Estimats amics i amigues del Toll,
És un honor i un privilegi per a mi poder dirigir-me a vosaltres des d’estes pàgines del llibret
com a madrina d’un sector tan emblemàtic com és el de la Gaiata 10, “El Toll”. Aquestes festes
podré gaudir al costat de tots vosaltres d’un somni fet realitat i recorreré els carrers del nostre
sector, participant en els actes més importants.
Des de la plaça del Primer Molí escoltarem les carcasses commemoratives i l’olor a pólvora
inundarà cada racó del barri després de la mascletà d’Anunci Oficial de Festes.
Omplirem la Plaça Maria Agustina, símbol indiscutible del nostre sector, de germanor i
tradició amb l’arribada de tots els que ens visiten per a participar en el Pregó. El futur i esperança
de la nostra ciutat, els xiquets i xiquetes, faran de Castelló, en el Pregó Infantil, “la ciutat en la
que tots hem somiat”, omplint-la amb les seues rialles.
Canyes i cintes verdes portades pels Romers, ens recordaran el matí del tercer diumenge de
quaresma que anar a la Romeria “és orgull de genealogia” i, al caure la nit, la llum, el color i la
tradició il·luminaran al nostre Ficus Centenari; mostrant el treball de totes les comissions de
sector, en desfilar per davant d’ell totes les Gaiates, símbol indiscutible de les nostres Festes.
Si d’alguna cosa podem presumir en el nostre sector, és el fet d’albergar un dels majors tresors
que té la nostra ciutat, la nostra Patrona, la Mare de Déu del Lledó. El dissabte retrem homenatge
a la recent nomenada “Presidenta d’Honor” en la seua Ofrena, agraint-li, en forma de flors, la
seua protecció constant.
I, encara que no vulguem que el moment arribe, posarem el fermall d’or a uns dies que estic
segura que seran inoblidables per a nosaltres acomiadant-nos del sector abans de participar
en el Magdalena Vítol.
Només em resta convidar-vos a tots a compartir amb nosaltres aquest any tan especial, principalment
per a Neus, per a Ico i per a mi. Estic segura de que serà un any que recordarem per sempre.
Animeu-vos a participar de tots i cadascun dels actes que la comissió està preparant per a
fer-nos gaudir de la Magdalena 2024, recordant, com diu Bernat Artola als versos del Pregó... “que la
gaiata siga el nostre millor pregó”
Amb molta estima,
LLEDÓ
34

Coneixem a la
nostra madrina
Redactat per:
María Marzá i Bellido
36
Qui és Lledó?
Quan em van oferir aquesta tasca no vaig tardar massa a acceptar-la, sense
pensar molt en la responsabilitat que això comportava.
Qui és Lledó? La veritat que és una pregunta que no m’havia plantejat mai
perquè per a mi Lledó és la meua germana xicoteta, l’única que tinc, la personalitat
més oposada a la meua que puga existir, la meua altra meitat, la que sempre ha estat,
està i estarà.
Doncs bé, si ens remuntem uns quants anys arrere (tampoc molts) per a mi Lledó
va ser un dels primers i més grans regals que recorde haver rebut mai, el mateix dia
vaig tenir una germaneta que tant i tant havia demanat, i la meua germaneta m’havia
regalat una Chabel amb la seua bicicleta i tot. Eixe dia vaig ser la xiqueta més feliç de
l’univers sencer.
La nostra madrina va nàixer un calorós dissabte 9 de Juliol de 1988 per a satisfer
d’alegria a la nostra xicoteta família. Des de xicoteta, va ser una xiqueta molt viva,
alegre i simpàtica, amb una gran facilitat per a guanyar-se a la gent i fer amics. A
poc a poc van anar passant els anys entre jocs, riures, estius a la urbanització en la
qual ens sentíem lliures perquè no passaven cotxes i ens deixaven eixir soles al carrer
i anys de col·le amb les monges i el temut uniforme.
Provenim d’una família castellonera de “soca”, amb una gran experiència en el
”món de la festa“ per part materna i paterna, malgrat tindre arrels aragoneses de les
quals estem també tremendament orgulloses i ens han servit per a estimar i respectar
tota mena de tradicions. Amb tots aquests antecedents aviat va començar el cuquet per
les festes i en 1993 els nostres pares van decidir entrar a formar part de la comissió de
la Gaiata 5 “Hort dels Corders”, una xicoteta comissió en la qual acabem sent una xicoteta
família, vint anys després encara mantenim relació amb moltes d’eixes persones. Jo vaig ser
dama en 1993 i 1994 per a posteriorment ser triada dama de la ciutat infantil en 1995,
l’any en què tots els castellonedncs vam commemorar el 50 aniversari de les nostres
festes fundacionals. Lledó va entrar com a col·laboradora en 1993, sent posteriorment
dama de sector en 1994 i 1995 al mateix temps que m’acompanyava orgullosa a tots els
meus actes.

Eixe mateix any 1995, impulsada per les arrels aragoneses o l’amor a les jotes
que des de xicotetes se’ns va transmetre, la nostra madrina va decidir viure les nostres
tradicions des del vessant dels balls regionals, formant part des d’eixe any i, excepte
xicotets períodes d’absència fins a l’actualitat de l’Escola de Dansa Castelló, amb
Conso Jóvena al capdavant, havent passat per tots els grups dins de l’associació,
impartint fins i tot classes a l’escola infantil i juvenil durant un període de temps.
L’escola ha estat, és i continuarà sent una gran pedrera de representants del “Món
de la festa”.
En 1998 la Gaiata 14 “Castàlia” va trucar a la nostra porta per a oferir-los als
nostres pares la possibilitat que Lledó fora la seua Madrina Infantil. Mai havíem estat
en eixa comissió i no coneixíem a ningú, però al costat de la madrina i presidents,
Lledó, Jorge, Javi i la resta dels integrants de la comissió va ser una època meravellosa
i la nostra relació encara perdura fins a dia de hui. Vam romandre en aquesta comissió
fins a l’any 2000 quan la nostra vinculació amb el món de la Gaiata, que no de la festa i les
tradicions es va acabar.
Actualment, Lledó és una xica de trenta-cinc anys que treballa com a professora
de Ciències en una acadèmia i com a monitora d’esdeveniments de la mateixa empresa
en la qual fa classes, és una enamorada del seu treball, de la docència, i dels seus alumnes
en general, molt amiga dels seus amics i és una persona molt preocupada pel món que
l’envolta, amant de les nostres tradicions i molt devota de “La Nostra Mareta”, participant
cada any en les serenates a la Mare de Déu del Lledó, que organitza la Reial Confraria. En
el poc temps lliure que li queda li agrada quedar amb les seues amigues, la lectura, el ball
i passar temps amb la seua família i amb “Quico”, el consentit de la casa.
Entre els anys 2016 i 2018 va formar part de la Junta de Festes exercint, entre
altres el càrrec d’encarregada de protocol.
Durant aquesta desconnexió del món de la festa, vàries han sigut les ocasions en
les quals s’havia presentat l’oportunitat de ser madrina, la seua assignatura pendent, però
per unes coses o altres mai havia estat possible.
En 2022 ens va sorprendre a tots tornant-se a apuntar a una comissió de sector
amb els seus grans amics Eli i Ico, en aquest cas a la Gaiata 10 “El Toll”. La gran sorpresa
va arribar quan aquest mateix estiu, després de l’elecció d’Ico com a president de la
comissió ens va dir que el que tantes vegades s’havia comentat a casa mig de broma,
s’havia fet realitat i li havien proposat ser la madrina de la comissió del Toll per a la
Magdalena del 2024. El vint-i-quatre, el seu número preferit, quina bonica casualitat!
Després de consultar-ho amb la família va decidir acceptar el càrrec i no hi ha més que
mirar-la a la cara per a adonar-se de l’emoció que transmet, la felicitat que irradia, la
lluentor dels seus ulls i el gran canvi, sempre per a bé que ha experimentat la seua vida
en tot aquest temps d’enrenou, preparatius i emocions contingudes.
En definitiva, Lledó és el viu exemple que els somnis, no importa el temps que
passe, si els desitges molt fort a vegades es compleixen. Mai és tard per a somiar.
37

Saluda
Madrina Infantil
Neus Gil i González
Hola,
sóc Neus Gil González la vostra madrina infantil de la Gaiata 10 “El Toll” per aquest any.
Representaré als més menuts del meu sector amb molt orgull. He estat esperant durant molt
de temps aquest moment. Vaig per representar-vos el millor possible.
Xiquets i xiquetes del sector, vull dir-vos que espere que gaudiu molt de les festes de la Magdalena
tant com jo i de tots els actes que hi haurà durant tot l’any. Xalarem junts aquestes festes
tan boniques, com les espere viure.
Estic orgullosa de poder ser màxima representant infantil de la millor gaiata per a mi i
poder gaudir amb tota la comissió del Pregó, del Cos Multicolor, de la Romeria i de totes
les mascletaes.
Per a mi també és molt important no sols la setmana de festes, sinó totes, tot l’any de madrina
en el qual se succeeixen els actes molt sovint com són: les presentacions fent pinya amb les
altres madrines; en les visites a altres ciutats, com Alacant on fem germanor amb altres festes...
També vull dir-vos què per a mi la gaiata no és tan sols un símbol, és molt més, és la il·lusió de
veure l’Encesa, de veure com la gent va aportant el seu granet d’arena, el seu treball durant tot
l’any, perquè siga molt més màgica i especial.
Visca El Toll!!!
40

Coneixem a la
nostra madrina
Infantil
Redactat per:
Família i amics
Fa catorze anys va arribar a les nostres vides Neus. La seua arribada va ser tan especial
que ens va canviar la vida a tots, tant a la família directa com a la indirecta.
Eixa xiqueta xicoteta, rosa, amb galtes de pa enrojolades i un somriure d’orella a orella,
que et mirava amb eixos ulls blaus, com sondejant-te. Podies imaginar-te-la ja de major
i preguntar-te com seria. Doncs bé, s’ha convertit en una joveneta tan bella per fora
com per dins, que posseeix uns magnífics valors, una sensibilitat especial i amb la
qual pots conversar. Sempre dona alegria veure-la i saber que té una base tan sòlida
per al meravellós món que li espera.
Neus és una xica inquieta i, per tant, sempre li ha agradat fer moltes activitats com
ballet, bàsquet, patins, escacs i violí, però sobretot li agrada xalar amb la seua família
i amics. Per a la seua família sempre ha sigut molt important celebrar totes les festes
tradicionals, Nadal, Pasqua, la Nit de Sant Joan i com no, la nostra festa gran de la
Magdalena, i en totes han posat tota la seua passió.
Des de ben xicoteta ha viscut la festa als carrers: pregons, enceses, cos multicolor...
No s’acoquinava davant les llargues caminades de la Romeria, ni davant el baluern de
les mascletades a les quals els seus pares la portaven sense perdre’s una.
42
Com tenia eixe caràcter alegre i seré, no caminava encara i la seua família es va aventurar
a vestir-la de baturra a les festes del Pilar, perquè acompanyara al seu orgullós iaio Julián.
No es perdia mai l’oportunitat d’eixir vestida de llauradora al Pregó Infantil juntament
amb els seus amics de l’escola, i fins i tot, amb ganes de ser més participe, va aprendre
a tocar el tabalet, mentre les seues iaies la miraven entotsolades sense importar-los el

rebombori del tamborí. Neus sempre ha sigut una persona molt desperta i curiosa,
que gaudia les festes de la Magdalena entre les multituds i s’entremesclava amb elles
sense importar la diferència d’edat que poguera haver-hi, com si sempre haguera
tingut clar que les nostres festes són signe de celebració i unió. Si et parares a pensar,
pot ser que siga una conseqüència lògica veure a Neus vestida de madrina infantil
de la gaiata.
Se sent afortunada de poder viure les festes de moltes formes, però enguany, sens
dubte, d’una manera molt especial. És conscient que representar la cort infantil de
la seua gaiata i que, junt amb la madrina Lledó, són la cara visible de la il·lusió que
posen moltes persones durant tot l’any. Ara les està vivint des d’una altra perspectiva.
Toca ajudar a construir tot eixe entramat que, amb molta labor i esforç, exerceixen
tots aquells que integren les gaiates. Però ella sap que cal ser generosa en eixe esforç,
que cal dedicar-li temps, però que també s’aprén i es comparteixen moments
especials, i per això ho gaudeix.
Si li preguntes a Neus que significa el seu càrrec et dirà amb molt d’orgull: “Per a mi és
un somni i un honor representar als més menuts de la comissió de la meua volguda
Gaiata 10,”El Toll”.
Va ser emocionant i vaig ser molt feliç el dia de la meua presentació, abrigallada per
tots els meus éssers estimats.
Amb tot això Neus, la teua família i amics et desitgem que gaudis com t’ho mereixes,
i eixe somriure que se’t dibuixa en la cara cada vegada que et vistes de castellonera,
no la canvies. Estem molt orgullosos de tu i esperem que sigues molt feliç.
Enhorabona, Neus.
43

Dama d’honor infantil
Cristina Alcaraz i Gasch

Edurne López i Domènech
Dama d’honor

Dama d’honor infantil
Triana De Diego i Gavara

Carmen Peris i Sales
Dama d’honor

Dama d’honor infantil
Nahia Barberá i Benet

Itziar Ripollés i Peláez
Dama d’honor

Dama d’honor infantil
Aura Noguera i Valero

Irene Escoí i Escuriola
Dama d’honor

Dama d’honor infantil
Amaia Martínez i Susu

Teresa Guerrero i José
Dama d’honor

Dama d’honor infantil
Irene Miralles i San Gerónimo

Ana Torres i Farinós
Dama d’honor

Dama d’honor infantil
Leire Barberá i Benet

Patricia Pascual i Fernández
Dama d’honor

Acompanyant infantil
Éinar Ribelles i Aragón

Julen Robles i Alonso
Acompanyant

Acompanyant infantil
Arturo Peris i Sales

Pere Bastida i Gasch
Acompanyant

Acompanyant infantil
Miguel Teruel i García

Alexis Babiloni i Alberich
Acompanyant

Acompanyant infantil
Héctor Martínez i Susu

Jose Cano i Rambla
Acompanyant

Acompanyant infantil
Ximo Velasco i Julián

Antonio Guerrero i José
Acompanyant

Acompanyant infantil
Marcos García i Molina

Neus Gil - Lledó Marzá - Francisco M. Zaragozá
Càrrecs - Madrines i President 2024

Cristina
Temblador i Archilés
Adrián
Barberá i Carbaño
Col·laboradors
Maria
Cano i Rambla

Col·laboradors
Nerea
Rodríguez i Barberá
Edith
López i Domènech

Els nostres
Monuments

Lema Gaiata infantil:
Arrels
78
Autors: Edurne López i Domènech
Aquesta gaiata el que transmet és el pas del temps de
Alexis Babiloni i Alberich
la nostra festa, la unió i la felicitat que ens crea.
Presentar aquesta gaiata infantil a tots vosaltres és
tot un orgull, ens sentim molt volguts... simplement
perquè ens hem sentit molt secundats i molt orgullosos
per poder plasmar les idees en un paper i que finalment
Castelló veja per fi la gran faena, esforç i passió que
posem dia rere dia en aquesta gaiata.
Començant la descripció d’ella mateixa, podem
veure a simple vista que té quatre nivells:
1.- El primer es troba envoltat per plantes enfiladisses
i flors que al seu torn aniran tan pintades en vidriera
i tallades en el marc.
2.- En el segon nivell, va el dibuix que simbolitza el
nostre logotip, El Perot, un símbol molt important a
la nostra ciutat.
3.- En el tercer escaló es trobaria la vidriera de la
Basílica, la Cocatedral, el Fadri i l’Ajuntament, tots
aquests monuments aniran pintats en vidriera.
4.- En el nivell més alt de tots, l’habitacle va el més
simbòlic a la nostra ciutat, l’ermita de la Magdalena,
l’església de la Puríssima Sang, dos castelloneros i
finalment, la nostra Mareta, la Lledonera.
Els braços de la gaiata volen representar unes
plantes enfiladisses abraçant el monument, que al
seu torn representa el nom de la gaiata, ARRELS.
L’anomenem així per la tradició que les famílies
passen de generació en generació, creant nous castellonencs
i noves castellonenques de soca, i per
això nosaltres, que hem tingut la sort de créixer
en aquestes famílies i tenir l’oportunitat de crear
aquest disseny, hem volgut explicar a tothom el
que sentim per la nostra ciutat a través de les
nostres arrels.

Lema Gaiata:
La llum de Lledó
Autors: La Comissió
La nostra Gaiata està realitzada sobre un esquelet
de ferro revestit d’aglomerat, al qual hem donat
formes diverses per confeccionar adorns,
terminacions i altres detalls per embellir-la.
Gaiata a quatre cares, a la qual “abraça” a les
cantonades un nombre de braços de mida mitjana
que estilitza el disseny, braços il·luminats
amb tecnologia led, de consum reduït.
Els vitralls del cos central del monument estan
realitzats en metracalitat i pintats a mà amb
tècnica d’esmaltat.
Representem els Actes més significatius de la
nostra setmana gran; Pregó, Romiatge, Desfilada
de Gaiates i l’Ofrena a la Mare de Deu de Lledó .
Vidrieres que també mostraran l’Escut de la
Ciutat i una imatge de la Basílica.
79

El diumenge 30 de juliol es va realitzar el
tradicional acte de “pedida” a les nostres
madrines per a la Magdalena 2024, Lledó
i Neus.
La Junta directiva de la comissió, encapçalada pel President Ico, es van desplaçar fins
a la residència familiar d’estiu de la nostra madrina i allí, després de l’acte protocol·lari
en el qual el seu somni començava a fer-se realitat, vam gaudir al costat de les nostres
representants d’una estona d’allò més entretinguda que marcava el tret d’eixida per a la
Magdalena 2024.

MARCO & GRANELL S.L.
C/ TAXIDA 3 BAJOS
12003 CASTELLÓN
Tel. 964 722 525 / 619 111 766
agencia@marcogranell.es
marcogranell.zurich.es
Panaderia Bollería
C/ Segorbe, 25 - Tel. 21 06 60
Avd. Valencia, 13 - Tel. 256807
CASTELLÓN

Bones festes

El dissabte 9 de setembre va ser el torn de les madrines,
dames de la ciutat i reina 2024. Totes elles van rebre de
mans de l’alcaldessa la seua banda acreditativa. Amb
molts nervis e il·lusió, la nostra Madrina Lledó va lluir,
per primera vegada, la banda blanca amb l’emblema de
la nostra comissió, representat així a tots els Tollers,
com a cort de Lourdes, reina de les festes de Castelló
2024.
Després de l’acte protocol·lari, els màxims representants
del 2024, Lledó, Neus e Ico, acompanyats per un ampli
grup de membres de la comissió, van gaudir d’un sopar i
posterior ball junt a la resta de representants.
Van aprofitar l’ocasió per a repartir els saludes i convidar
a tots els presents a acompanyar-los en el dia de la seua
presentació.
Començava el compte enrrere!

El somni de Neus es va fer realitat!
La vesprada del 8 de setembre, l’alcaldessa de la ciutat,
Begoña Carrasco, va imposar, en el Teatre Principal, les
bandes acreditatives a les màximes representants infantils
de les festes de la Magdalena. La nostra madrina infantil
va rebre, molt emocionada, l’anhelada banda blanca amb
la qual representarà a tots els xiquets del Toll formant part
de la cort de la reina infantil Vega.
Aquesta aventura anomenada Magdalena 2024
començava de manera oficial!
Per a celebrar-ho, els càrrecs del 2024 i part de la comissió,
van gaudir d’un sopar en el qual Neus va poder explicar-los
les sensacions viscudes durant eixe dia.

El dissabte 16 de setembre va arribar una de les dates més
especials per a la nostra comissió, el dia de la Presentació. La
nostra Gaiata va tindre l’honor este any d’iniciar el cicle i de
ser el primer sector a mostrar als seus representants.
Si algú esperava amb especial il·lusió esta data eren, sens
dubte, les nostres madrines 2024, Lledó i Neus que van viure
una nit molt tradicional.
Mascletà inicial de festes, al ritme de la percumascletà que va
estrenar per a l’ocasió la secció de percussió dels “Tollers de
l’Any 2024”, Dimonis de la Plana.
Romeria de les canyes, on van representar moments divertits
que es viuen el matí del tercer diumenge de quaresma, el dia
més important de la setmana gran.
I en arribar la nit del diumenge… Desfilada de gaiates, explosió
de llum i tradició amb gaiates de mà que, van il·luminar al igual
que, anys enrere, feren els fanals durant el camí de baixada de la
muntanya al pla.
No podia faltar la nostra patrona. Amb una representació de
l’ofrena a la mare de Déu del Lledó i una serenata oferida a
la Mareta en la qual “l’ A.C. Escola de dansa Castelló” va interpretar,
al ritme de dolçaina i tabal la cançó “Llepolia” i la
primera part del “Bolero de Castelló”, prenent el relleu, per a
la segona part d’aquest, algunes comissionades del Toll que
van preparar el ball per a sorprendre les nostres madrines i
president en eixa nit tan especial.
Una presentació inoblidable en la qual no van deixar d’emocionar
a les nostres màximes representants des del primer moment
i on van rebre, de mans del nostre president Ico i prèviament
portades per dues persones molt especials per a elles, Eli
i Chusa, les bandes que les acreditaven oficialment com a
“MADRINES 2024 DEL TOLL”.

•
SAGALS
ANIMACIÓ
10% DE DESCOMPTE
EN ELS NOSTRES
SERVEIS D’ANIMACIÓ
*No acumulable
640 13 55 36
640 06 14 66
animaciones@sagals.es
www.sagals.es
Avenida Capuchinos 24,
12004 CASTELLÓN

Comiat
Magdalena
2023
Catalina Bastida i Gasch
Hui vull parlar-vos de com va anar el meu pas per la gaiata 10, El Toll, com a madrina
infantil 2023.
En realitat, ha sigut un any molt especial. És una sensació increïble sentir que tens a
tots els membres de la comissió de la teua gaiata donant-te suport, acompanyant-te i
volent-te tant.
Tota la meua vida, en la meua família, hem sigut socis de la gaiata 10, per la qual cosa
des que vaig entrar com a dama d’honor en 2018, i l’any anterior com a comissió infantil,
per a mi va ser especial. La meua tia Eugenia era, llavors, la presidenta de la gaiata i la
meua cosina María, la madrina. Érem una comissió xicoteta. Poc després, van entrar la
meua millor amiga i la meua altra cosina, Cristina, i ma tia Alicia, per la qual cosa estar
en la gaiata, era com estar a casa. Però, l’any en què vaig ser madrina infantil, van entrar
molts membres nous en la comissió, com a castelloneros i com a comissió. Jo estava molt
contenta que entrara gent nova, com més, millor. Però em feia por no fer-ho bé, de no ser
una bona madrina, perquè molts no em coneixien i temia defraudar-los. Així i tot, des
del dia del meu nomenament, fins i tot molt abans, ja sentia quanta estima et pot donar
una gaiata.
102

Sempre han estat pendents de mi i dels meus pares. Acompanyant-me als actes per a
no sentir-me sola, ajudant-me i explicant-me què havia de fer, com havia de vestir-me,
com comportar-me, com posar-me en les fotos (perquè Nati també és de la comissió, i
estava sempre damunt meu, treballant en el llibret, en la construcció dels monuments,
engalanant els carrers amb les banderetes, preparant la setmana de festes..., però sempre,
sempre, i sobre totes les coses, han estat els seus petons, les seues abraçades, les seues
bromes, els seus acudits, les seues llepolies... Estan tots “com una col”. Per això, en els
moments en els quals estava molt cansada, eren el millor suport. Perquè les madrines
també ens cansem, però un petó ho cura tot, i si t’ho donen amb l’afecte amb què me’ls
donaven a mi, molt més.
Han treballat tots perquè jo estiguera bé. Em van preparar una presentació genial, El
Gran Prix del Toll. Com vaig riure. Vam tenir fins a una vaquilla.
Durant la setmana de festes, en cada desfilada, ací van estar. Aplaudint i cridant coses
boniques perquè sentira el seu afecte.
Em van preparar una “despertà” súper ben feta, amb els Dimonis de la Plana. Fermín, el
seu cap, em va ajudar a encendre la metxa. I després vam anar a la carpa per a esmorzar.
Un altre dia també vam fer un correfoc, i també vaig poder encendre la metxa. Com
m’agraden els petards.
I, en la pelu, com que Eli i Lledó també són de la comissió, em donaven llepolies i em
deixaven dormir en l’assecador perquè estiguera descansada.
El dia de la Romeria, estava molt cansada (perquè anar a la Romeria no és tan sols anar
de festa, com bé va vaticinar Bernat Artola), perquè ací estaven tots. Donant-me ànims
per a continuar avant. Que emocionant va ser veure les nostres gaiates desfilant pels
carrers de Castelló. Estava molt orgullosa. Perquè fer una gaiata costa molt, i si és la
teua comissió qui la fa, perquè el més bonic, perquè em van deixar participar en la seua
construcció.
Una altra cosa que va anar molt emocionant, va ser veure al meu germà vestit de castellonero,
com acompanyant. I ho va fer per a donar-me una sorpresa.
El dia del Magdalena Vítol, va ser molt estrany. Perquè és una desfilada que m’ha agradat
molt sempre, perquè és molt divertida. Però la de 2023, significava que s’acabava el meu
any com a madrina infantil. Encara faltava molts actes, però eixe era l’últim de les festes.
Perquè ací també van estar tots, acompanyant-me des que tanquem el Fadrí, fins que
arribem a la plaça Maria Agustina i apaguem les gaiates. Ja que, com vaig plorar! Que
trista estava!
103

Després van arribar Setmana Santa amb la processó infantil de Santa Maria Magdalena,
les Festes de la Mare de Déu del Lledó amb el Pregonet i la Processó General. I, vam anar
a Alacant. Això si que va anar bonic. No havia estat mai en les Festes de Sant Joan. Havia
de desfilar amb les nostres fogueres germanes. Santo Domingo-Plaza de Tomás Valcárcel
i Francisco Albert. Ens van tractar superbé, ens divertirem molt. I també van vindre fins
a Alacant els meus amics de la comissió. Com jo deia, el Toll va envair Alacant.
I va arribar el comiat de veritat, el dia de Sant Cristòfol. Eixe dia, El Toll, va envair el
Palau de la Festa. Perquè vam tornar a ser molts. S’havien apuntat nous membres a la
comissió i això, em feia molt feliç. Perquè si hi ha alguna cosa que vull és veure al meu
sector ben representat, amb molts castelloneros. Eixe si que va anar el meu últim dia com
a madrina infantil 2023. Li donava el relleu a la meua amiga Neus Gil i a Lledó Marzá
com a madrina major. Estic molt contenta que siguen elles les que continuen amb el
càrrec. Ja veureu el bé que ho passareu! I elles, que són unes castelloneres de soca, de les
bones, ho faran genial.
104

Eixe dia, la sorpresa me la van donar els meus pares, quan em van dir que anava a ser una
de les candidates a l’elecció de dames de ciutat infantils. Faltava un mes per a la crida,
però des d’eixe moment tot van ser paraules de suport i ànim per part de tots.
El dia de la crida (com jo l’anomene), estaven tots amb mi, crec que quasi ens dona un
infart. I quan em van dir que m’havien nomenat, i que la reina infantil 2024 anava a ser
Vega Torrejón, estava molt contenta, la meua amiga Vega, era la reina. Per fi, va sonar el
telèfon i Noelia Selma em va dir que jo anava a ser una de les sis triades per a ser dama
de la ciutat, amb Lara, Ahinara, Náyade, Lucía i Judith. No m’ho podia creure! L’alegria
de tots els que m’acompanyaven, la meua comissió i la meua família, va ser de les coses
més boniques que m’han passat.
I és que, han estat ací sempre. En tot. No són la gaiata 10, són la meua família.
L’any de madrina infantil en la meua gaiata, ha sigut una cosa que sempre portaré en el
meu cor. Sempre recordaré els moments viscuts. Soc molt afortunada per haver pogut
representar aquest càrrec.
Representar a tots els xiquets del Toll, ha sigut un gran privilegi. M’ha permés viure les
festes de la Magdalena des de dins. Com mai vaig pensar que podria viure-la. I sempre
amb el suport incondicional de la meua comissió, tant els xicotets, com els majors.
Gràcies per fer-me créixer com a castellonera, com a gaiatera, però sobretot, com a tollera.
Gràcies. Vosaltres sempre aconseguiu traure el meu millor somriure. Quant vos vull.
Només tinc paraules d’agraïment cap a vosaltres.
Per sempre 2023.
Visca El Toll.
Catalina, Madrina Infantil 2023
105

Toller
de l’any
Dimonis de la Plana
L’Associació Cultural Dimonis de la Plana va començar el seu camí l’any 2009. Juan Vicente
Sahuquillo, Miguel Ángel Fauró i Antonio Castillo van decidir fundar aquesta colla, perquè en
la que estaven no es divertien i volien que els espectacles anaren més dinàmics, amb muntatges
d’estructures, dissenys de correfocs de qualitat i, sobretot, interactuar més amb els protagonistes
i els participants. El primer espectacle que es va realitzar, va ser en 2010, en la festivitat de Sant
Antoni, en el Grup Sant Agustí i Sant Marcos de Castelló de la Plana. Des d’eixe moment no hem
deixat mai d’acudir, excepte durant la desgraciada pandèmia.
D’aquesta manera, vam començar a desenvolupar el nostre hobby i passió, en defensa de la cultura,
especialment la relacionada amb el foc i la música, treballant per qualsevol espectacle pirotècnic
que se’ns demane, perfeccionant el nostre correfoc, despertades, actuacions musicals...etc
comprometent-nos cada dia més amb la nostra
terra, especialment a la província de Castelló
i en la Comunitat Valenciana, que és on més
manifestacions festives tradicionals es programen
i difonen.
Dimonis està format per grup de Foc, Intendència i
Música, en la qual s’integren la nostra batucada junt
amb dolçainers i tabaleters.
Se’ns demane la nostra presència per separat i
per descomptat, en conjunt, especialment en el
nostre espectacle estrela que és el Correfoc, de
totes maneres, siga com siga l’actuació, sempre
portem el nostre esperit de Dimonis de la Plana.
No podem oblidar la nostra participació en les
Festes de la Magdalena, a on podríem citar actes
tan característics com el “Correfoc de l’Enfarola”
que vam realitzar els anys 2016, 2017 o 2018, la
despertà del dia de la Romeria, o la Despertà
amb tró de Bac que enguany anem per la segona
edició, tots aquests actes junt als actes de la
Federació de Colles de Castelló, Patronat de
Festes i comissions gaiateres que compten
amb nosaltres.
Cal destacar que aquest cicle fester hem rebut

per part de la Gaiata 10 “El Toll” el nomenament com a Tollers de L’any 2024, reconeixement
que ens fa molta il·lusió, ja que any rere any, compartim actes com són les despertades, tallers
infantils, remats pirotècnics, passacarrers, presentacions i enguany per segon any consecutiu,
realitzàrem el “Correfoc del Toll” un correfoc molt
especial que ja l’any passat va ser uns dels correfocs més multitudinaris i enguany preveiem
superar aquestes xifres.
El Correfoc es basa a interactuar amb la gent, aconseguir que ballen baix les espurnes dels
dimonis mentre aquests, disparen amb les seues maces i ceptrots, diversos tipus de carretilles
per a aconseguir un espectacle ple, la unió del dimoni amb el seu públic.
En les despertades, els protagonistes són els masclets i les traques, amb molt de soroll,
per descomptat. Una manifestació festiva que vam introduir l’any passat a la nostra ciutat,
concretament en la processó de Sant Francesc i Santa Clara d’Asís, va ser la passeja, en
la que amb mitjos manuals com tenalles o similars es subjecten coets borratxos, fonts o
carretilles, desfilant en processó per un recorregut, acompanyant generalment a les imatges
religioses en els seus trasllats i canvis d’ubicació.
També hem participat en diferents actes religiosos, com són les festes de carrer o les festes
de Sant Antoni, a on junt amb l’acompanyament de la dolçaina i el tabal, disparem voladors i
traques.
A causa de la ITC-18 del RD 989/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament d’articles
pirotècnics i cartutxeria, els productes pirotècnics
que s’utilitzen en les manifestacions festives soles
es poden utilitzar per a les persones degudament
autoritzades, estes persones tenen que superar la
formació de Responsable de Grup de Consumidors
Reconeguts com a Experts, o bé la de Consumidor
Reconegut com a Expert, per això en aquesta
formació a més d’aspectes legals, se’ns formen en
elements de seguretat, que qualsevol espectacle
pirotècnic ha de complir, a més de comprometre’ns
amb la nostra pròpia seguretat.
Des de 2010, l’Associació Cultural Dimonis de la
Plana presentem projectes d’actuació en tots els
ajuntaments, així com en les comissions de festes
de la nostra província. Any rere any, hem anat
creixent en el nombre d’actuacions i espectacles,
fins que va arribar la desgraciada pandèmia, en
la qual vam aconseguir reinventar-nos i, d’acord
amb les limitacions existents, vam ser capaços
de crear tres correfocs estàtics, per la qual cosa
vam ser l’única colla que aconseguim presentar
espectacles l’any 2021.
Com es pot veure, no hem citat llocs d’actuació, perquè
amb seguretat se’ns oblidaria algun, però crec que és
necessari citar localitats com Atzeneta del Maestrat,
Orpesa del Mar, Vilafamés, Vistabella del Maestrat,

Estudio Jurídico
Pedro Bastida Vidal
Carla R. Bogado Ocampo
Abogados
Servicios para empresas y particulares:
Penal
Laboral
Divorcios
Civil
Fiscal
Mercantil
Administrativo
Contacta con nosotros:
Tfno. 610 405 575 – 654 967 359
pj.bastida@icacs.com – carla.bogado@icacs.com
Plaza Clave nº 25 piso 2 puerta 1 (12001) Castellón

Benicàssim, Vila-real i Castelló de la Plana, per ser les localitats on més vegades hem actuat.
Però també voldríem destacar l’acolliment que hem tingut en localitats com Bermeo (País Basc),
Alcanar (Tarragona), Saragossa o Sarria (Lugo) on hem actuat en 2022 i 2023.
En aquest procés seguim, creixent en espectacles pirotècnics i en components, diversificant les
nostres actuacions sense perdre l’esperit inicial de divertir-nos per a divertir, superar-nos per a
sorprendre en cada espectacle. Dimonis de la Plana, està format en aquests moments per unes
90 dones i homes que disfrutem fent gaudir amb el foc i jugant amb la dansa, la llum i el so.
Salut i foc
Antonio Castillo i López.
Vicepresident i fundador de Dimonis de la Plana.
109

DESCUENTO
HYDRAFACIAL
LIMPIA - EXTRAE - HIDRATA
10%
CÓDIGO
GAIATA 10 CLÍNICA TIRADO
C/ Enmedio, 22 · 2ºA · 12001 · Castellón

Comerç
de l’any
Empresa instal·ladora i mantenidora de Fontaneria, Aire Condicionat, Aerotèrmia, Calefacció,
Gas i Instal·lacions de Piscines.
Ubicada a Vila-real, va ser fundada fa 2 anys per tres joves socis amb més de 25 anys d’experiència
professional al sector.
Disposen de tots els Carnets Acreditatius del Gremi i Certificacions. Realitzar formació
contínua en cursos dirigits a una constant posada al dia i actualització, com demana el mercat.
111

Gaiaters
de l’any
Associació de Barreros de la
Mare de Déu de Lledó
El sector de la Plaça María Agustina i adjacents com es va denominar al començament
de la seua fundació hui la Gaiata 10 El Toll, en reunió extraordinària de la Junta Directiva d’esta
gaiata va decidir per unanimitat concedir-nos la distinció de Gaiater de l’Any per a la Magdalena
2024 a la nostra Associació; a l’Associació de Barreros de la Mare de Déu del Lledó. Així
doncs, el diumenge dèsset de desembre de l’any en curs, en el Cau Gaiater del Toll, ens van
fer oficialment la distinció d’este nomenament com Gaiater de l’Any per a la Magdalena 2024
de la Gaiata 10 El Toll. Una distinció que la nostra associació agraeix enormement a esta
Gaiata, que sempre ens acompanya en les nostres processons portant les piques de flors. La
nostra Associació va sorgir al maig del 2005 amb el propòsit de constituir una associació religiosa
112

amb l’ànim de fomentar la devoció a la Verge, cooperar amb la Real Confraria de Ntra. Sra. de
Lledó per a l’esplendor de les Festes organitzades en honor de la Patrona de Castelló, i afavorir
l’accés dels confrares de la citada Real Confraria a gaudir de l’honor i orgull de ser portador en
alguna ocasió de la Peanya de la Mare de Déu de Lledó, comptant sempre amb el beneplàcit de la
Real Confraria.
Amb estos fins, i sota el mandat de Sr. Guillermo Torres Balaguer, com a President de la Real
Confraria de Ntra. Sra. de Lledó, es van oferir com a voluntaris per a redactar els estatuts i
reglament de l’Associació de Barreros de la Mare de Déu de Lledó, els següents confrares:
Vicente Marzà i Víctor Carceller, van elaborar els estatuts de l’associació, i una vegada redactats,
van ser revisats i esmenats pel Molt Il·lustre Monsenyor, Sr. Ignacio Pérez d’Heredia i
Valle, Prelat d’honor de La seua Santedat i Prior Emèrit de la Real Confraria de Ntra. Sra.
de Lledó al setembre del mateix any. Sent aprovat pel senyor bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló
Don Juan Antonio Reig Pla.
En data 6 d’octubre de 2005, van ser aprovats, Estatuts i Reglament de l’Associació, per unanimitat
dels confrares fundadors en Junta General Constituent. En esta junta, es van nomenar
els primers socis que van compondre la primera Junta Directiva de l’Associació. Des de la
seua fundació ha incrementat els seus associats, passant de 45 membres fundadors comptant en
l’actualitat amb més de 200 associats i no tan sols homes, sinó també dones.
La nostra Associació denominada “Barreros de la Mare de Déu de Lledó” és una Associació
eclesiàstica amb personalitat jurídica privada, que es constitueix per temps
indefinit, estrictament vinculada a la Real Confraria de La Nostra Senyora de Lledó,
que es regeix pels presents estatuts i, en defecte d’això, per les Normes de l’Església
sobre estes Associacions.
113

Gaiaters
d’honor
Familia Gil i González
Familia Marzá i Bellido

NO ÉS QÜESTIÓ DE CREENCES.
CENT ANYS DE FERVOR DE TOT CASTELLÓ PER LA LLEDONERA
Héctor Gonzalbo 118
CLAVARI LLEDÓ 2017
Álvaro Ferragut i Alegre 123
AMOR I DEVOCIÓ D’UN POBLE:
75É ANIVERSARI DE LA CORONACIÓ DE LA VERGE DEL LLEDÓ
Paloma Aguilar i Royo 124
IMATGES DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ
Joan Josep Trilles i Font 128
SER BARRERA DE LA VERGE
Conso Jovena 129
Articcles
PAL·LIERS DE LA BASÍLICA DEL LLEDÓ,DEVOCIÓ I ENTUSIASME
Manuel Carceller 131
VESTIR L’OFRENA
Arturo España i Marzá 134
CENTENARI DE LA CORONACIÓ DE SANTA MARIA DEL LLEDÓ
Amparo Pitarch indumentària 138
LA FIGURA DEL PEROT EN LA FESTA MAJOR DEL LLEDÓ
Francisco Torres 140
ROSARI DE LES TORXES
Teresa Pachés Sancho 142
MANTELLS DE LA VERGE
Emilia Suay 146
CENTENARI DE LA CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ
Sandra Alberich i Meliá 148
LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE LA PEANYA
DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ
Juan Pérez i Miralles 150
CORAL DE L’ASSOCIACIÓ DE BARREROS
DE LA MARE DE DÉU DE LLEDÓ
M. Virginia Bueno i Abellán 154
LA PIROTÈCNIA EN LES FESTES DE LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ
Jorge Batiste i Sanz 158
UNA VIDA AL TEU COSTAT
Ico Zaragozá González 162
117

No és qüestió de creences.
Cent anys de fervor de tot Castelló
per la Lledonera
Dins d’unes setmanes celebrarem el centenari de la coronació de Santa Maria del Lledó,
que tindrà lloc el 4 de maig de 2024. Tot un esdeveniment per a la ciutat de Castelló i, per
tant, també per a la nostra diòcesi de Sogorb-Castelló. I és que la Mare de Déu del Lledó va
ser proclamada Patrona de la ciutat de Castelló el 8 de novembre de 1922 pel Papa Pius XI. I
al cap de poc, també Pius XI va aprovar la coronació canònica pontifícia de la imatge, que es
va celebrar el 4 de maig de 1924 en la plaça de la Independència. Per tot això el nostre Bisbe,
D. Casimiro López Llorente, davant la proximitat d’aquesta data va constituir mitjançant Decret
una Comissió Organitzadora “amb la finalitat de proveir a la digna celebració d’aquesta
efemèride”.
Però la història de Lledó és més que la història d’un centenari o d’una coronació canònica
pontifícia. Va molt més enllà. És el cúmul de milers i milers d’oracions i visites a eixe lloc de
profund calat espiritual que durant més de sis segles acull a la Lledonera. Fins i tot per als qui
sense ser creients o no tindre fe en la Provisió han sentit la necessitat, bé per tradició familiar
o bé per compromís social, d’acudir a eixe sant lloc. Encara que ni tan sols tingueren una senzilla
raó amb sentit per a fer-ho. Però ho van fer i ho continuen portant a la pràctica. I per descomptat,
per als creients que no poden deixar de mirar cap a eixa part de la ciutat que irradia
llum i auxili: la Basílica de la Mare de Déu del Lledó. Un emplaçament emblemàtic per a la fe
i per a la història de Castelló, avalat per molts segles de peregrinacions on els fidels han acudit
per a demanar a la Verge la protecció, la reconciliació o, simplement, per a donar gràcies pels
béns rebuts.
118
És la història d’amor entre la ciutat i la seua patrona. I així ha quedat demostrat en els
coneguts versos de l’escriptor Lluís Revest Corzo -dedicats a la Lledonera-, quan afirma “¡Del
vostre amor, un cantar és tota la nostra història…!”. I, veritablement, així ha estat. Perquè ni
els avatars ni les guerres van aconseguir esborrar la fe de tot un poble per la Verge. Com també
queda plasmat en el cant del Magníficat: “Todas las generaciones me llamaran bienaventurada”.
Per això, amb motiu d’epidèmies i malalties sorgides en l’Edat Mitjana, els castellonencs
van sentir eixa necessitat d’anar religiosament a l’ermita de la Magdalena de Castelló i a la
primitiva església del Lledó. Les circumstàncies adverses (sequeres, escassetat en les collites
de blat i les mortaldats produïdes per la pesta i el paludisme) en què es trobava immersa la
societat castellonenca, en la segona meitat del segle XIV, van descobrir l’existència d’aquests
llocs com a centre de peregrinacions organitzades i de trobada religiosa (segons els primers
documents de l’arxiu municipal), no sols per als habitants de la Plana sinó també per als d’altres
llocs de la província. Una de les primeres peregrinacions a Lledó recollides en els arxius
és la que va arribar en 1394 des de Vila-real i Almassora. Per exemple, també sabem que en la
primavera de l’any 1404 la ciutat va peregrinar a Lledó per a escoltar missa i suplicar a Santa
Maria del Lledó el final de la pesta. Un altre brot epidèmic de pesta bubònica va sembrar la

por a Castelló i el santuari es va veure inundat per les gents que fugint de la població, amb el
temor de contraure la malaltia, van marxar al recinte sagrat que es va omplir de llits. Quan
encara no havia remés la malaltia el Consell va acordar celebrar una altra processó penitencial al
santuari el dia de la Nostra Senyora d’Agost.
En 1476 encara persistia la pesta que va començar pels anys trenta i les processons
penitencials, que se celebraven cada dia a la ciutat, seguien el seu itinerari fins a Lledó,
prolongant-se fins a l’ermita de Santa Bàrbara (fora de la Vila).
Lledó és i continuarà sent un referent d’identitat espiritual i històrica. Un fenomen
que irradia sentiments fins i tot fora de la mateixa ciutat, traspassant fronteres i continents,
i que atrau els més fervorosos. De manera que podem comprovar com el fenomen religiós
de Lledó supera l’àmbit local per a convertir-se en focus de fe i sentiment per a tota la nostra
província de Castelló. Així s’expressa la confiança cap a una mare: en fe que no coneix límits
i que traspassa fronteres. Que acampa en qualsevol lloc sagrat per a oferir esperança i consol
als qui acudeixen a ella.
Per això, en dates tan significatives i entranyables per a Castelló com són la Magdalena i el
primer diumenge de maig, no podem oblidar que les nostres gents “s’han prostrat de generació
en generació i al llarg de tota la seua història, davant una diminuta imatge de la Verge, motor
i impuls d’importants iniciatives religioses, devocionals, artístiques i socials en el passat i en
el present”. A més, com també ens ensenya la història no tan recent de la societat castellonenca,
Lledó es va convertir en centre de peregrinacions –com apuntava abans- i en punt d’atracció religiosa
davant el sofriment d’un poble afligit per moltes circumstàncies adverses.
Lledó fora de Castelló
Aquesta vertadera devoció a la Verge, sota l’advocació del Lledó, s’ha vist plasmada
amb el pas dels anys en la religiositat, la fe i el culte tributats pel poble cristià de llarg a llarg
de la província de Castelló i fora d’ella. En la capital, nombrosos són els temples que tenen un
lloc especial per a la Lledonera (Cocatedral de Santa Maria, Església de Sant Nicolau de Bari,
Església de Sant Agustí, Sant Pere del Grau, La Sagrada Família, El Salvador, Santa Joaquina
Vedruna, Sant Francesc d’Assís, la Santíssima Trinitat, Nostra Senyora del Carme, Sant
Cristòfor i l’Ermita de Sant Francesc de la Font). I també en l’Estadi Municipal Castàlia
hi ha una capella presidida per la Mare de Déu de Lledó.
119

Fora de la ciutat mereixen especial atenció, entronitzacions de la imatge en poblacions
com Argelita (està la Lledonera des de l’any 1961 i els veïns del municipi celebren la seua festa
l’1 de maig), Vilafamés, l’Alcora, Vall d’Alba, Xert i el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa i
de Santa Bàrbara. Aquest últim amb una significativa celebració que culmina amb l’ascens de
la Lledonera al cim més elevat de la província de Castelló. On encara hui se celebra una missa
de campanya a 1813 metres d’altitud.
Però el culte a la Verge ha traspassat la nostra demarcació territorial. I així ho demostren
fets de la història. Per exemple, a principis dels anys quaranta un grup de castellonencs
residents a València, va promoure la creació d’una confraria, tenint com a referència a la
patrona de Castelló. Hui dia la imatge de la Verge es venera a l’església de Santa Caterina de
València, en una capella lateral pròxima a l’altar major. També la capital espanyola, Madrid, va
acollir aquesta devoció en 1947, gràcies a l’afany d’una distingida castellonenca anomenada
Pepita Ruiz de Such, que va sol·licitar l’autorització a l’arquebisbat madrileny per a entronitzar
una imatge de la Verge a l’església de les Calatraves, del carrer d’Alcalà. Sense oblidar, que
també rep culte privat a la Ciutat Comtal des de 1956, en la capella de la Casa de València, a
Barcelona; al costat de les imatges de la Mare de Déu dels Desemparats i la Nostra Senyora del
Remei. L’església de la Bonanova de Barcelona també disposa d’imatge que va ser beneïda el
novembre de 2003. Aquesta va ser regalada per un confrare amb motiu del cinqué aniversari
de l’entronització de la patrona de Castelló a la ciutat comtal. No obstant això, és des del 1998
quan es va fundar la confraria a Barcelona. Finalment, digna de menció és la rèplica de la patrona
en Torreciudad (Osca), portada l’11 de juny de 2016, amb motiu del 650 aniversari de la
troballa de la imatge, que va tindre lloc en 1366.
A Amèrica Llatina també va arribar la imatge per voluntat del sacerdot castellonenc
mossén José Doménech, i a Àfrica, en la zona de Burkina Faso, va ser portada una altra rèplica
i entronitzada en el poblat de Ziasso, pròxim a Safané, on es trobaven les missions diocesanes.
I en un museu de Nou Mèxic (els Estats Units) es va localitzar l’any 2017 un llenç de Lledó
del segle XVIII –segons informació publicada pel periòdic Levante de Castellón-. L’existència
del llenç, denominat “Nuestra Señora de Lledó” va ser descobert per l’investigador Fernando
Vilar. L’obra va ser realitzada en 1716 per Melchor Pérez Holguín en la vila de Potosí. El seu
autor és considerat un dels principals artistes del barroc colonial i el quadre de Lledó, de dos
120

metres d’altura, és una de les peces més cotitzades del Museu d’Història de Nou Mèxic, a la
ciutat de Santa Fe.
Si alguna cosa queda patent i clar a través d’aquest recorregut, és l’amor i la devoció
dels fidels per la seua patrona de Castelló. Ara, aviat, es complirà el centenari de la coronació,
però ja són diversos segles d’homenatge a la Mare de Déu. D’un amor sense fronteres que es
difumina per tota la geografia espanyola i universal i que recull el sentiment de tot un poble
cap a la seua mare. És amor al Lledó. I és la unió entre les festes de Castelló i la seua patrona,
que s’adhereixen i s’estenen per on se vulga, per a cantar com resen els gojos allò que “del poble
de Castelló sigueu llum i auxiliadora, de l’amor nostre, ¡Senyora!, Mare de Déu del Lledó”.
Héctor Gonzalbo
Sacerdot i periodista
121

Clavari Lledó 2017
Quan falten pocs mesos perquè la nostra benvolguda ciutat s’engalane per a celebrar el
centenari de la Nostra Patrona, torne a recordar aquell 2017. No puc evitar somriure mentre
escric aquestes línies. Llavors era un jove estudiant de medicina, al qual li agradaven les tradicions
de la seua ciutat i una de les seues il·lusions era poder acompanyar a la Lledonera com a clavari. I la
Mareta ho va fer possible, sense buscar-ho, en el moment adequat, amb les persones apropiades.
Va ser un regal que va fer créixer la meua fe i que vaig poder gaudir amb la meua família. A més,
vaig tindre la sort de poder compartir eixe any amb Toni, Perot de Granyana, Ferran i Laura,
presidents de la Confraria, així com amb tota la Junta i els feligresos. Guarde un bon record de
tots ells.
Els arrels de la nostra ciutat, indubtablement, passen per Lledó, “far i estel de Castelló”, punt
on convergeixen la fe i la tradició. Les nostres festes fundacionals amb “la Tornà” i “l’Ofrena” són
un dels majors exemples on Lledó pren protagonisme durant la nostra setmana de pólvora i llums,
de “Rotllo i canya”.
Durant un any vaig tindre el privilegi de poder acompanyar a la Mare de Déu del Lledó
i a la seua confraria en cadascun dels seus actes religiosos, i així vaig poder comprovar el fervor
que els castellonencs mantenen en diferents punts geogràfics del nostre país on es venera a la
Nostra Patrona.
Moltes vegades m’han preguntat amb quin moment em quedaria de tot el Clavariat i la
meua resposta sorprén el no dir que és la missa Pontifical o la Sabatina amb la Processó General.
Sens dubte em quedaria amb els moments de veneració de la Mareta en el seu cambril en silenci
i quasi en privat. Tot fill vol anar a veure a la seua mare sense presses i amb tranquil·litat, veritat?
Amb el pas dels anys, em sent afortunat que la
flama que es va prendre en mi fa ja set anys romanga
viva, i la il·lusió per l’arribada del seu centenari, sens
dubte, la incrementa.
Visca la Mare de Déu del Lledó!
Álvaro Ferragut i Alegre
Clavari Lledó 2017
123

Amor i devoció d’un poble:
75é aniversari de la Coronació de la
Verge del Lledó
124
Era dimarts, 4 de maig, i lluïa el sol. Un dia gran per a Castelló en el qual el poble
homenatjava la seua patrona amb motiu del 75é aniversari de la seua coronació. Vaig tindre
l’honor el 1999, amb 24 anys, de formar part de la junta de govern de la Real Confraria de la
Verge del Lledó i viure de manera intensa eixes celebracions que van portar a la Lledonera
fins a la ciutat per a rebre els honors que mereixia en la Farola, el mateix lloc on en 1924 va
ser coronada patrona de Castelló. 75 anys abans, el meu besavi Juan Fabregat va tindre un
paper rellevant en estos festejos ja que era el president de la Junta de la Coronació.
Sens dubte, van ser uns actes que vaig gaudir de manera intensa i amb gran emoció, com
una castellonenca més dels centenars que allí vam estar en eixa data tan assenyalada, fa ara
25 anys.
Si bé les festes del 75é aniversari es van centrar entre els mesos d’abril i maig, l’organització va
començar diversos mesos abans.
El 20 de febrer de 1998, el llavors alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, i el bisbe de la diòcesi
Segorbe-Castelló, Juan Antonio Reig Pla, anunciaven la celebració de la commemoració del 75é
aniversari de la coronació de la Verge del Lledó i convidaven, a través d’una carta, a estaments,
associacions i institucions a participar en una reunió que tindria lloc uns dies després, el 2 de
març, per a constituir la comissió organitzadora en el saló de plens de l’Ajuntament de Castelló
i que s’encarregaria d’organitzar l’efemèride. Prèviament, s’havia conformat una gestora formada
per 27 persones. Esta comissió sorgida d’eixa trobada en el palau municipal, formada per un centenar
de devots dividits en onze grups de treball i presidida per Gimeno i Reig Pla, va començar a
treballar en un ampli programa que es va materialitzar en 178 actes per als 24 dies en què es van
prolongar les festes a l’any següent: del 16 d’abril al 9 de maig.
Un gran treball que estos responsables de l’organització de les festes anaven duent a terme a
poc a poc al llarg dels mesos previs a les festivitats centrals. I no va faltar el disseny del logotip
de les celebracions, que va dissenyar Álvaro Bautista, i una medalla commemorativa de plata
de l’escultor José Esteve Edo que, segons relata mossén Josep Miquel Francés en la seua publicació
‘Història de la Basílica de Lledó’, representa la imatge de la Verge inspirada en la pintura
més antiga que d’ella es conserva en el monestir de les monges dominiques de Vila-real. I, en
el revers i sota l’escut de la ciutat, la inscripció ‘Llaura fa setanta zinc anys que el poble de Castelló
vós va coronar com a Mare, Reina i Patrona. 4 de maig 1924-1999’.
Visites a les parròquies i col·legis, exposicions, un partit de futbol entre el CD Castelló i el
Vila-real CF, una correguda de bous, concerts i actes religiosos i cívics van centrar el guió d’esdeveniments
en honor a la Verge del Lledó que els castellonencs van acollir amb gran alegria

i en els quals van participar amb devoció, respecte i entusiasme durant quasi un mes.
Si bé el dia 16 d’abril de 1999 anunciava ja el gran dia de l’eixida de la imatge de la Lledonera
cap a la ciutat amb la inauguració de dues exposicions i un concert, va ser el 17 quan la patrona
de Castelló va deixar el seu temple per a dirigir-se cap al Grau, on va rebre els honors i l’afecte
dels grauers.
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
El dia 18 va entrar en el centre de Castelló per la plaça Maria Agustina i durant les jornades
següents va visitar parròquies i esglésies de tota la ciutat, en les quals es repetien les visites
de fidels, escolars amb ofrenes florals, balls dels veïns... La Sang, Sant Tomàs de Villanueva,
Sant Cristòfol, Nostra Senyora de l’Esperança, Santa Joaquima de Vedruna, San Miquel, Sant
Josep Obrer, Sant Francesc, Nostra Senyora dels Àngels, Sagrada Família, Sant Joan Baptista
del Riu Sec, la capella de Sant Agustí i Sant Marc, La Mare de Déu del Carme, Sant Vicent
Ferrer i La Trinitat, per a finalitzar el recorregut en la cocatedral de Santa Maria, el 30 d’abril,
on va romandre fins al dia gran de la celebració, el 4 de maig.
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
125

Totes estes visites es van complementar amb celebracions eucarístiques, concerts, la representació
de l’Assumpció de la nostra Senyora als cels, serenates, xerrades i presentacions de
llibres.
Anna Albert
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Periodic Mediterrani
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Periodic Mediterrani
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
El dissabte 1 de maig va ser una jornada dedicada a la tercera edat i es va celebrar el primer dia del
novenari. També va haver-hi una correguda de bous a la vesprada, una mascletà, una representació
d’Òpera i la tradicional Festa de la Rosa en la plaça Major dedicada a la Lledonera.
El 2 de maig va tindre lloc la festa principal i solemne a més de la jornada jubilar diocesana amb
el solemne Pontifical, una mascletà, el volteig de campanes, segon dia del novenari i la processó
general, enguany pel centre de la ciutat en trobar-se la patrona en el si de Castelló. El novenari es
va prolongar fins al dia 9 i cada jornada va estar dedicada a un col·lectius sumant-se als anteriors
: malalts, a la Real Confraria de la Verge del Lledó, xiquets, religiosos i religioses, Seminari Mater
Dei i joventut, famílies i a la parròquia de Santa Maria.
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
126
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Estudio Breva
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)

El 4 de maig va ser el dia més emblemàtic de totes les festes ja que va ser el dia del 75 aniversari de
la coronació de la Verge del Lledó com a patrona de la ciutat. Eixe dia, la comitiva va partir des de
Santa Maria cap a la plaça de la Independència on es va celebrar l’acte commemoratiu, ja que va ser
el lloc on es va coronar a la Mare de Castelló 75 anys abans. Després dels discursos de les autoritats,
el poble va cantar el Magníficat , els Gojos i la Salve, es va inaugurar una placa commemorativa en
el Fanal i van llançar 75 salves commemoratives. Després del retorn de la imatge, acompanyada per
autoritats, membres de la junta de govern de la Real Confraria de la Verge del Lledó i castellonencs
en general, la cocatedral de Santa Maria va acollir el Pontifical. El dia va finalitzar amb un gran
castell piromusical de focs artificials.
Anna Albert
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Joan C. Escrig (Arxiu de la Reial Confraria
de la Verge del Lledó)
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Periòdic Mediterráneo
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
En els dies posteriors, es va celebrar el certamen literari, recitals, actuacions musicals, un
reconegut concert de l’Orquestra i Cors d’RTVE, una gran ofrena de flors del poble, van
seguir les celebracions eucarístiques i fins i tot la Verge va visitar el turó de l’ermita de la
Magdalena…
El diumenge 9 de maig, la Lledonera va tornar a la seua
basílica en una carrossa arrossegada per dos bous i, a la
seua arribada es van inaugurar les pintures murals de
Amat Bellés.
Deixava arrere unes jornades que els castellonencs havien
viscut de forma molt intensa, amb emoció, amb fervor,
amb afecte i devoció i que encara hui dia queden en el record dels qui les gaudim.
Anna Albert
(Arxiu de la Reial Confraria de la Verge del Lledó)
Enguany, en 2024, Castelló tornarà a tindre l’oportunitat de rendir tribut al seu Mareta, a la
seua patrona i a la qual tant volem els castellonencs i que retornarà a la capital per uns dies.
Paloma Aguilar i Royo
Periodista i Doctoranda en Comunicació

Imatges de la Mare de Déu del Lledó
Sabíeu que la Mare de Déu del Lledó, a banda de trobar-la al seu ermitori, a la Basílica,
gràcies a la devoció dels castellonencs, la seua imatge roman en altres llocs de Castelló, de la
província i fins i tot a Madrid, Barcelona i València?
Al terme de Castelló la trobarem: a la Cocatedral de Santa Maria; a les parròquies de la
sagrada Família, Santa Joaquima de Vedruna i el Salvador; a les esglésies de Sant Nicolau de
Bari i Sant Pere del Grau; a l’ermita de Sant Francesc de la Font; al Grup Verge del Lledó; i al
carrers de Mare de Déu del Lledó i de Lope de Vega.
A la província la trobem: a l’Alcora,
a Argelita; a Montanejos; a la Vall d’Alba; a
Vilafamés; a Xert; al Santuari de Sant Joan
de Penyagolosa a Vistabella; i al mateix Pic
del Penyagolosa.
Fora de Castelló la trobem: a Barcelona,
a l’església dels Sants Gervasi i Protasi i a
la Mare de Déu de la Bonanova; a Madrid, a
l’església de les Calatraves; a Lidón a Terol; a
Torreciudad a Osca; i a València, a l’església
de Santa Caterina.
Joan Josep Trilles i Font
Llicenciat en Humanitats UJI
128

Ser Barrera de la Verge
Aquesta és la meua experiència com a confrare i devota de la nostra mareta. Com a
devota, creient i castellonera crec que he tingut el privilegi que poques persones arriben a
tindre. L’any 1999 amb motiu del 75é aniversari de la Coronació de la nostra Patrona Verge
del Lledó, vaig tindre l’honor que la confraria del Lledó comptara amb mi per a ajudar-los
en les festes de l’Aniversari. Van ser dies intensos però molt bonics, traslladant la imatge a
les parròquies, barris perifèrics, presó, hospitals, cementeri i molts més… van ser per a mi
viscuts amb una gran intensitat i emoció.
El trasllat a la ‘Farola’ del dia 4 de maig va ser impressionant, la gent al carrer, victorejant
a la Patrona, va ser molt bonic. Eixe any també vaig tindre l’honor d’organitzar la
desfilada de carros engalanats i els balls, a més va ser un orgull compartir eixos dies com una
gran devota al costat d’un «barrero», confrare i més tard president de la Real Confraria, el
meu cunyat Mauro, que enguany el viurà des del cel. La experiència va ser molt important,
donat l’amor i la devoció que sent cap a la nostra Patrona. En el 2001 em van proposar per a
entrar de Cambrera de la Verge (un somni que creia que no arribaria mai) i el meu somni es
va complir, des d’ací només puc donar les gràcies a la persona que va confiar en mi, Pilar.
Durant els quatre anys següents, en els quals vaig ser cambrera, vaig gaudir com ningú
pot imaginar-se. L’estar tan a prop és una cosa que no es pot explicar. Després, com no, he
continuat participant en tot el que m’han convidat des de la confraria: pregons, serenates,
certamen literaris … Però faltava alguna cosa, ser barrera de la Verge. Pertanyia ja ( bé encara
pertany), format part del cor de «barreros» de la Mare De Déu del Lledó, amb els que he participat
en nombrosos actes. Les circumstàncies i la vida ens va colpejar fort , primer amb la
mort del meu cunyat Mauro, després amb la del meu pare i més tard amb la malaltia d’una de
les persones que més vull. Durant eixos dies tan difícils del principi de la malaltia vaig anar
a la Basílica a demanar per ella. Jo sempre havia dit que les dones teníem l’honor de vestir i
tocar a la Verge quan érem cambreres, i el portar-la a coll havia de ser un honor només per
als homes. Però les circumstàncies van poder amb mi i vaig prometre que si tirava avant i es
recuperava jo demanaria traure a la Verge a coll. I els anys de barrera i la confraria em van
donar el sí. I allí estava el primer diumenge de maig, traient-la a coll vestida de castellonera,
ja què per a mi és un orgull lluir eixe vestit. Vaig anar a l’hora assignada i no puc estar més
agraïda a tots els «barreros» per l’ànim, suport i ajuda que em van donar. L’eixida la van fer
uns i la volta uns altres, com sempre; durant la processó els nervis eren molt estressants però
quan va arribar l’hora de posar-me en la barra, vaig sentir pau i alegria. Va ser, és i serà una
de les coses més grans que he viscut i viuré en aquesta vida.
Conso Jovena

Calle de Miguel Servet, 14
12003 CASTELLÓN
964 22 45 33

Pal·liers de la basílica del Lledó,
devoció i entusiasme
El pal·li va nàixer en l’antiga Roma imperial com a signe d’homenatge a persones poderoses,
com els emperadors. Era un element cerimonial que, en senyal de protecció, els cobria de la llum
del sol. En l’evolució del cristianisme el pal·li es va acabar associant amb el culte a Déu (concepte
que és conegut amb el nom de latria) i a la Mare de Déu (l’anomenada hiperdulia). Per això els
pal·liers de l’actual basílica del Lledó posem en pràctica el culte de la hiperdulia, i fem servir el pal·li
com a signe de veneració del poble castellonenc per Santa Maria del Lledó.
El col·lectiu va ser refundat el 1971, després d’anys de desaparició, per iniciativa del periodista
Paco Vicent Doménech, Quiquet de Castàlia (Castelló, 1935-2004), durant l’etapa de Juan José
Reverter Godes com a president de la confraria de la Mare de Déu del Lledó. A l’edició 309 del
programa Castelloneries, de Ràdio Castelló, emés el 8 de maig del 1971, el mateix Quiquet va
donar-ne la notícia: «la Mare de Déu del Lledó –ja era hora, senyors navegants– tornarà a eixir
amb honors de pal·li, com en uns altres temps inoblidables, no molt llunyans».
Els pal·liers van tornar a estar presents en la processó de la Patrona, en l’inici d’una etapa plena
d’il·lusions en la vida del santuari i en les festes del Lledó. Va ser un període de relacions
no sempre fàcils amb el prior, mossén Manuel Herrero Jarque, però aquell temps va conduir,
prop d’una dècada després, al gran èxit social de la concessió al Lledó del títol de basílica, en
1983.
Els pal·liers en la processó de 1982
131

Pluralisme dels pal·liers
Des del principi de la dècada dels setanta, l’anomenat pal·li de respecte va tornar a complir una
funció litúrgica d’acompanyament i de protecció de la imatge de la Patrona. Francesc Vicent
va defensar sempre la idea que el col·lectiu de pal·liers del Lledó fora divers socialment, i que
els seus membres mantingueren una vinculació amb els col·lectius festers i els sectors culturals
de Castelló. Entre moltes altres figures rellevants de la societat castellonenca contemporània,
han sigut membres del col·lectiu de pal·liers Antoni Porcar –que anys després seria regidor
d’ermites–, el guitarrista Manuel Babiloni, el pintor Lorenzo Ramírez, el músics Lluís Viciano
i Josep Gargori, els escriptors Rafael Lloret Teruel i Vicent Jaume Almela, així com també
destacats presidents de sectors gaiaters, com José Rovira o Carlos Gómez, o de la federació
de Colles, com Joan Josep Trilles.
Nova etapa des del 2001
Els pal·liers en l’altar de la basílica en 1996
Una nova etapa d’activitats dels pal·liers del Lledó, amb una celebració litúrgica anual, es va
iniciar en l’any 2001. Es va voler dotar els pal·liers d’un reglament bàsic, redactat per Francesc
Vicent i Manuel Carceller, que va ser anomenat Regles del gremi de pal·liers de la Mare de Deu
del Lledó. La primera d’aquestes regles era la fonamental: «Per ser pal·lier cal ser membre de la
Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, Mare, Reina i Senyora de la ciutat de Castelló».
També la setena de les bases se’ns apareix ben justificada, per la figura social que s’hi vol reivindicar:
«La indumentària del pal·lier serà la brusa negra de diada de festa i els pantalons ratllats
de mig ample, en record de la vestimenta dels antics llauradors de Castelló». La resta de les
regles o articles, fins a dotze, segueixen ben de prop l’estil i el to de les Regles de l’apostolat de
Castelló de la Plana, redactades per l’escriptor Josep Barberà Ceprià (Benicàssim 1908 - Castelló
1977) als anys 50 del segle XX.
Institucions locals de prestigi, com la Fundació Dàvalos-Fletcher i la Fundació San Isidro,
així com l’Ajuntament de Castelló, han col·laborat en les activitats i celebracions promogudes
pel col·lectiu. La cerimònia religiosa anual ha tingut la col·laboració musical de la rondalla
Els Llauradors, que ha interpretat durant catorze anys de celebració l’anomenada Missa dels
Llauradors, composta per Lluís Viciano. Des de la XVI missa dels pal·liers, corresponent al
2022, la Coral Veus de Lledó és l’encarregada de la part musical.
132

Activitats de promoció literària
A més de col·laborar amb la basílica de la Mare de Déu del Lledó, els pal·liers han realitzat en
els últims temps una contribució cultural. Cal destacar la publicació del text poètic de quatre
gojos inèdits i en valencià dedicats a la Patrona de Castelló, obra de destacats escriptors, com
Carles Salvador, Joaquim Garcia Girona, Gaetà Huguet Breva i Vicent Pau Serra i Fortuño.
En el món de la literatura local, un conte d’Antoni Porcar, titulat «Festes a Castelló», ha reflectit
molt bé la funció del pal·li com a recer de la considerada com a Reina i Mare de Castelló. Aquella
narració, publicada al llibre Les arrels d’un lledoner, evoca un episodi de pluja en la processó de
la festa patronal, es diu que «els portadors de la peanya encara es van salvar, perquè amb el pal·li
es va cobrir la peanya, per evitar que la imatge sofrira danys; així que anaven una mica coberts,
a bon pas s’encaminaren cap a l’ermitori». Però, en un moviment en fals dels portadors, molts
litres d’aigua acumulats al damunt del pal·li van caure al cap del governador civil, li van fer caure
el bisonyé, i li van deixar al descobert la calba: «Allò fou, per al governador, com la caiguda del
cavall de Pau de Tars al camí de Damasc; es va reconciliar amb si mateix. Deixà el perruquí i
començà a parlar en valencià».
Incorporació de les dones
Cal dir, doncs, que la recuperació dels pal·liers del Lledó va complir el cinquanta aniversari
en el 2021. En els últims temps, dins els col·lectius vinculats amb la basílica patronal, el grup
de pal·liers del Lledó ha sigut pioner en la integració de dones en les seues activitats. Fins ara
cinc senyores han rebut la insígnia del col·lectiu –Pilar Garcia, Maria Peláez, Mònica Miró,
Francisca Muñoz i Emília Suay– i de fet són les promotores de la participació dels pal·liers en
l’ofrena de flors a la Mare de Déu del Lledó, durant les festes de la Magdalena. Actualment, en
l’any 2023, el grup està format per 26 membres, i està obert a noves incorporacions.
Com a conclusió, crec que la duodècima i darrera de les Regles del gremi de pal·liers representa
l’esperit cívic i de concòrdia que manté unit el grup: «Els pal·liers mantindran una bona amistat
i camaraderia. Les malalties i problemes personals seran un motiu de germanor. No es permetrà
que es retraguen enrònies ni enveges». Que així siga per sempre. Amén.
Dones participants en l’ofrena dels pal·liers, en la
Magdalena del 2016, amb Manuel Carceller.
Manuel Carceller
Mestre dels pal·liers del Lledó
133

Vestir l’Ofrena
Ofrena a la Mare de Déu del Lledó... un sentiment especial per a una castellonera, per
a un castelloner, per a la població de la capital de la Plana, amics i pobles veïns.
Potser un acte tan arrelat i emotiu que, per la seua habitual transcendència com una de les
cites més desitjades per la ciutadania, s’analitza habitualment com una desfilada més l’objectiu de
la qual és l’oferiment a la Patrona d’un detall floral, això sí, amb gran passió i fervor, sens dubte,
sensacions destacables i significatives encara que s’amaguen molts aspectes desconeguts des del
punt de vista dels qui gaudeixen de l’orgull de recollir les ofrenes i vestir amb elles la imatge de la
Lledonera... els “Vestidors del Tapís Floral de l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó”, indubtablement,
un punt de vista de l’ofrena diferent del de la majoria.
El sistema festiu que ens contempla actualment (com sabem) té l’origen l’any 1945 i
ací mateix començaria l’Ofrena a la Lledonera conforme a eixa nova adequació festiva, just
en finalitzar el Pregó portant totes les flors fins i tot la cistella gran a l’Església Major de Santa
Maria per a depositar-les en l’altar de la Patrona. Però no va ser fins a 1947 quan va començar
la tradició de l’ofrena de flors a la Verge de Lledó en el seu ermitori el matí del dijous següent
a la celebració del Certamen Literari amb l’única participació de Reina, Dames de la Ciutat i
Madrines dels sectors gaiaters, i amb la particularitat que es realitzava a l’interior del temple,
sobre l’altar de la Verge.
Ofrena 1949 Castelló.
134

Amb el pas dels anys l’ofrena anava patint algunes modificacions com cantar la Salve al
final de l’acte, canviar la data a la vesprada de l’últim dissabte de festes partint de la plaça de
Maria Agustina, la incorporació de dos panells que se situaven en les parets laterals de l’altar
allotjant les flors ofrenades fins que finalment es decidira construir un entarimat d’entre 20 i
25 metres quadrats que es va situar sota el mural de ceràmica en el qual es troben els patrons
de la ciutat, obra de Joan Baptista Porcar feta per Rafael Guallart, en la paret lateral de l’actual
Basílica, fins i tot es va arribar a erigir una tarima de 50 cm d’altura sobre la qual desfilaven els
participants per a millor visibilitat del públic assistent, fins a l’actual innovació per a realitzar
l’acte en dues sessions, matinal i vespertina.
Encara que existeixen diverses versions quant als inicis de l’ofrena a l’esplanada de
Lledó durant la setmana de les Festes de la Magdalena és ben cert que, per tradició establida,
l’organització de la recollida d’ofrenes florals i el seu posterior allotjament en el panell instal·lat
a les portes de la Basílica recau en els membres de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” i l’origen
de tal honor és el que compta amb diferents interpretacions encara que si s’acudeix als qui van
presenciar en primera persona el germen d’este assumpte relaten, amb total seguretat, com va
ser el desenvolupament dels esdeveniments, com ho fa Andrés Renau Vilar que fora impulsor
de l’ofrena en la seua etapa com a membre de la Junta de Festes que presidira en aquells temps
José Carot Juan.
Embolicada en una gran il·lusió pel nou format, la Junta de Festes va maldar per preparar
l’acte minuciosament, tot estava preparat per a rebre la comitiva excepte un detall... qui
s’anava a encarregar de col·locar els rams en el nou panell. Així doncs, atés que la primera
comissió a arribar era la dels components de la Gaiata 1, es va sol·licitar al seu president, el
“Xato Navarro”, que els xics d’aquesta gaiata es quedaren al peu de l’estructura per a recollir i
situar en ella els rams que anaven arribant de la resta de comissions, al que es van prestar amb
gran entusiasme, convertint-se tal anècdota en la tradició de la responsabilitat i l’orgull per a la
Gaiata 1 d’organitzar la recepció i disposició de les ofrenes en el panell que actualment se situa
a l’entrada de la Basílíca enfront de la casa prioral, tasca que arriba fins als nostres dies i que,
des de fa més d’una dècada, la comissió de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” va decidir obrir
la possibilitat de participar en el fervor i l’honor de fer aquesta tasca a tots els castellonencs
que el pogueren desitjar tant de comissions de gaiata com colles, ens vinculats o ciutadania,
obrint la porta posteriorment a la participació femenina en tan digna labor, sent la primera
voluntària la senyoreta Bàrbara Martínez Hauenstein en 2016, sempre sota l’organització i
supervisió de la Gaiata 1 i el compliment dels requisits que es precisen, com a vestimenta (de
castellonera per a les dones, de castelloner per als homes), formalitat durant la jornada, disposició
sincera i qualsevol decisió que es prenguera per part de l’organització dels “Vestidors
del tapís Floral de l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó”, que així van decidir denominar-se.
Com deia, la cosa que va començar com un succés casual es convertiria en una tradició que implica
la devoció per part dels qui esperen amb anhel l’arribada de l’últim dissabte de la Setmana Gran
per a retrobar-se amb una passió que ha anat agregant rituals tant emotius com desconeguts per la
majoria en molts aspectes i que seria interessant relatar per al seu general coneixement.
135

DIA D’OFRENA
El nerviosisme embolica l’ambient de les vestidores i els vestidors i, amb tota seguretat,
no sols ocasionat per trobar-se en el dia desitjat sinó induït des de mesos arrere amb l’ànsia
de l’arribada d’una jornada tan desitjada, gaudint l’actuació de la vespra per a delinear sobre
el panell la silueta del disseny concebut per a l’ocasió. Amb prestesa van compareixent en la
plaça de Maria Agustina, rosa roja en mà i la insígnia que dissenyara l’artista Lorenzo Ramírez
mesos abans de deixar-nos, com a únic identificatiu que porten els vestidors durant l’Ofrena.
Obrint la desfilada en rigorosa formació, després del so de dolçaines i tabals, es realitza
el recorregut amb la dignitat que mereix l’acte mentre l’ànsia es multiplica davant la llunyana
visió de la Basílica mentre s’avança per l’avinguda de Lledó.
Arribar a l’anhelada meta es converteix en una explosió de sensacions, de sentiments
difícils de descriure i ací comencen els protocols que la devoció ha anat teixint amb els anys,
tant emotius com desconeguts per a la majoria dels veïns de la ciutat. La desfilada es deté
abans d’accedir a l’esplanada mentre els vestidors s’alineen davant el panel amb una solemnitat
escruixidora per a situar la rosa roja de cada membre amb preferència per als qui posseeixen
un prec especial per motius personals. A continuació es dirigiran a les portes de la Basílica
obertes per a tal acte (sol·licitat amb anterioritat al Vicari del temple) per a entonar la “Salve
dels Vestidors” que componguera el que subscriu amb arranjaments musicals del membre
vestidor, Chema Prades, i comença la tasca amb la distribució ja establida per endavant, diversos
membres se situaran a banda i banda del corredor de la desfilada per a recollir els rams
dels oferents, rams que traslladaran amb prestesa a les taules situades al costat del panell on
seran rebuts pels components allí disposats amb la finalitat de despullar els embolcalls plàstics
dels detalls florals i ordenar-los, així, segons colors i grandàries, mentre un tercer grup es
dedicarà a recollir de les taules els colors que la direcció a peu del mural sol·licite a cada
moment, traslladant els mateixos cap a l’armadura on uns altres vestidors recolliran el llegat
per a destinar-lo als qui es trobaran disposats en la part alta de l’estructura i acomodaran “de
facto” les ofrenes sota l’atenta mirada de la direcció que coordinarà el compliment del disseny
preestablit i que, habitualment, projecten els mateixos vestidors.
136
Vestidors Ofrena Verge.

Encara quan l’estreta col·laboració amb la Junta de Festes s’haurà centrat en jornades
anteriors amb la preparació i previsió de participants, un membre dels vestidors es dedicarà
a l’àrdua tasca de recórrer la desfilada en sentit invers per a comprovar les quantitats i colors
dels rams que arribaran amb l’objectiu de comunicar-lo a la direcció del tapís com a previsió
per a la correcta construcció del projecte o la modificació del mateix que, a vegades, obliga la
inexactitud de les previsions contemplades i, en els últims anys, la reduïda grandària d’estos.
Finalitzada l’ofrena matinal, els vestidors aprofitaran l’oportunitat per a retocar el projecte
si fora necessari passant posteriorment a un merescut descans en l’entrada de la casa prioral on
procediran a recuperar forces amb l’esmorzar pertinent per a tornar immediatament a la recepció
de l’ofrena vespertina fins a l’arribada de les autoritats que, amb les Dames de la Ciutat i
abrigallant a les Reines com a màximes representants de les Festes, tancaran l’Ofrena.
L’orgull per la labor realitzada oculta per complet la fatiga física i psíquica causada per
les llargues hores, l’esforç i responsabilitat de complir amb una tasca tan solemne i sentida.
Semblaria que, en este punt, finalitzaria l’activitat dels vestidors però res més lluny de
la realitat. Finalitzada la desfilada, l’interior de la Basílica s’erigeix en centre i gaudi de la devoció
Mariana de la capital de la Plana i els vestidors mantenen el privilegi de presenciar des de
l’altar l’ofrena que Reines de Castelló, Falleres Majors de València, Belleses del Foc d’Alacant i
autoritats fan a la Mare de Déu del Lledó sent les úniques ofrenes que s’efectuaran a l’interior
del temple, però encara restarà un ritual “sagrat” per als vestidors, la instantània fotogràfica al
peu del tapís realitzat, sempre al costat de les Reines de les Festes i les Dames de la Ciutat.
La devoció de la societat castellonenca cap a la seua Patrona és indiscutible com a evident
és la participació en l’ofrena amb el sentiment que implica. La vivència des del punt de vista dels
“Vestidors del Tapís Floral de l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó” es troba, igualment, en el
profund respecte i veneració cap a la qual és la nostra Patrona i Senyora... La Mare de Déu de
Lledó.
Visca Castelló i visca la Verge del Lledó!!!
Arturo España i Marzá
137

Centenari de la Coronació de
Santa Maria del Lledó
En dos mil vint-i-quatre es compliran cent anys de la coronació canònica de la Imatge
de La nostra Senyora del Lledó, Patrona de la Ciutat de Castelló.
Amb la finalitat de proveir a la digna celebració d’aquesta efemèride, s’ha creat una
Comissió Organitzadora del Centenari de la Coronació, les tasques encomanades de la qual
són la programació, preparació, organització i coordinació dels actes catequètics, litúrgics,
caritatius, socials i culturals del Centenari.
Castelló s’engalana per a festejar l’any en què se celebrarà el centenari d’aquella coronació,
en la qual es va sumar tota la ciutat en un fervor popular i es va palpar la devoció filial
a la seua patrona. Els carrers enramats i amb penjaments als balcons, es van vestir per a rebre
al seu pas la imatge de la “Mare de Déu del Lledó”, aclamada pels seus fidels entre vítols i la
salve popular a la seua patrona. Els fidels es van vestir amb les seues millors gales per a rebre
a la seua mare celestial: mantellines, pentines, joies i tresors de la indumentària popular
guardats amb mim i cura van eixir a passejar pels carrers de Castelló. Peces que ja fa cent anys
van desfilar destil·lant els vestigis d’antany, herències familiars lligades a testamentàries en les
quals es posava de manifest el valor que se’ls donava a aquests articles tan preuats.
Antonia Beltrán 17 anys, any de la coronació, 1924
La nostra ciutat es prepara per a
un gran any de celebració i això es veurà
reflectit en la indumentària que lluirem
tant en les festes de maig com en l’ofrena
a la nostra patrona. Enguany, com deien
els nostres avantpassats, ens posarem “tot
això de la caixeta”, i això vol dir que no sols
ens prepararem espiritualment per a rebre
a nostra “Mareta”, sinó que la rebrem punt
en blanc i per a això igual que va ocórrer
fa cent anys, tornaran a lluir molts dels
tresors esmentats, ja que a la tenda sentim
testimoniatges en els quals ens relaten que
les peces que va vestir en el seu moment la
seua àvia sent adolescent, ara serà la seua
filla qui les lluirà per a una ocasió tan especial
o bé peces de les utilitzades en les
celebracions del cinquanta o setanta-cinc
aniversari de la coronació de la “Mare de
Déu del Lledó”.
138

Begoña Miralles Beltrán
Any 1999, 75è aniversari de la coronació.
1er diumenge de maig a la plaça Major.
Nuria Tirado Miralles, a l’ ofrena a la Mare de Deu 2023.
Besneta de Antonia Beltrán.
A més del valor històric se suma el sentimental, al qual s’uneix l’arrelament i pertinença
al clan,”orgull de genealogia”, ja que, en estar inventariats en testaments, algunes d’aquestes
peces posseeixen el seu propi arbre genealògic supeditat als seus propietaris. Aquestes peces
a causa de la seua antiguitat i estat de conservació, es reserven per a ocasions molt especials i
és difícil poder-les contemplar fora de museus.
Castelló es prepara per a un dels esdeveniments més esperats, màxima repercussió
i participació ciutadana dels fidels en tots els esdeveniments relacionats amb tal celebració,
sent l’ofrena de flors per a rendir homenatge a la Mare de Déu del Lledó i les festes de maig els
més esperats de dos mil vint-i-quatre.
Amparo Pitarch indumentària
C/ Campoamor 38, Cs
139

La figura del Perot
en la festa major del Lledó
Aquest any, quan es compleix el centenari de la coronació pontifícia i canònica de la
Mare de Déu del Lledó, que celebrem el 2024, no podem deixar de pensar en la tradició i en
la història de Castelló. Els llauradors no han estat només els que han treballat la terra i han
representat la majoria de la nostra societat durant segles, sinó que han exercit també la funció
de primers promotors de la vivència de la fe entre el poble de Castelló. I un llaurador, Perot
de Granyana, se’ns presenta com el símbol de l’inici d’eixa fe en la nostra Patrona, des d’aquell
dia de 1366 en què la imatge va ser trobada, segons diu la tradició, i que va ser reconeguda
com a Mare de Déu.
En la festa del Lledó, la representació del llaurador havia de ser un element fonamental.
Des de l’origen i al llarg de la història no es pot entendre el Lledó sense la llaurança. De
fet no va ser sinó a partir del 1942 quan l’Ajuntament de Castelló va nomenar oficialment un
representant de la llaurança, per a col·laborar amb el regidor procurador i amb el clavari en
la festa major de la Mare de Déu del Lledó. I com a prova de la popularitat de la nova figura,
aquell llaurador o propietari agrícola va ser designat pel poble amb el nom de Perot, que evoca
el nom mític del llaurador de la troballa.
El Perot ha de posseir necessàriament algun camp en les partides de la Plana (que antigament
era anomenada partida del Lledó), de Ramell o de Taxida, que són les que aflueixen
a la basílica. En teoria, el relleu en el càrrec de Perot ha de seguir eixe ordre, un any de la
Plana, al següent de Ramell i a l’altre de Taxida, i després cal recomençar el torn seguint eixe
protocol. El representant de la llaurança ha de nomenar el seu successor per a l’any següent,
en la sessió municipal celebrada a la casa prioral del Lledó el dia de la festa. Amb la creació
del Perot es donava així un reconeixement públic a una realitat existent des de temps immemorial,
la rellevància en la devoció per Santa Maria del Lledó de les famílies de la llaurança.
Però les funcions del nou representant no es van concretar com calia fins després d’uns anys.
140
En un primer moment, des del 1942
fins a la dècada dels cinquanta, el Perot ni tan
sols se situava en el presbiteri, al costat del
procurador i del clavari, en el dia de la missa
solemne de la festa major. No sabem tampoc
ben bé quan va ser la primera ocasió en què
el Perot va traslladar en braços la imatge de la
Lledonera, des del cambril fins a la peanya. La
primera referència documentada a eixa funció
apareix al diari el maig del 1956. El que sí que
sabem és que eixe trasllat no tenia el sentit de
vivència emotiva i col·lectiva que té ara. Durant
dècades la imatge era baixada del cambril

a la una del migdia, és a dir després de la missa solemne, i no a la vesprada, com en l’actualitat.
Al privilegi de ser portador de la imatge, es van afegir les responsabilitats de pagar
el manteniment floral del monument a Perot situat al camí Lledó i també de col·laborar en
l’enramada vegetal dels carros agrícoles.
Junt amb aquest resum de dades i detalls recopilats de la figura del Perot, és per a mi un
gran orgull que la Gaiata 10 “El Toll” pensara en mi per a preparar aquest article i, d’aquesta
manera, he pogut recordar novament l’any viscut, concretament el 2012, orgullós de ser la
tercera generació de perots, ja que l’any 1953 va ser el meu avi i en el 1969 mon tio, agricultors
d’ofici, i amb terres en Ramell, com mana la tradició, per a ser els “representants de la llaurança”.
Reunir a família i amics abans de la seua festa per a preparar l’enramà, eixa ofrena
vegetal amb fulles de tarongers que cobreix tot el recorregut del camí de Lledó, és un record
que m’acompanyarà sempre.
M’ompli d’orgull i satisfacció infinits, haver portat la nostra Mareta entre els meus braços,
i tota la meua vida en el meu cor, sentiments únics i indescriptibles per a tot castelloner i confrare
des de molt xicotet i amb família molt vinculada a la Reial Confraria de Lledó.
Només em queda desitjar de tot cor que les pròximes festes siguen les més grans i
emotives per al poble de Castelló i, que les castelloneres i els castelloners mostren aquests
sentiments profunds i autèntics cap a la nostra patrona, LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ.
Francisco Torres
Perot del 2012
141

Rosari de les Torxes
Va ser una idea, com moltes altres, que es deu al
nostre estimat Prior Emèrit Dr. Ignacio Pérez de Heredia
y Valle, que va iniciar la seua trajectòria com Prior
de la Real Confraria el 13 de juliol de 1973, a qui se li
va encomanar la coordinació del 50 aniversari de la
Coronació de la Verge, l’any 1974.
En aquells dies, es feien rosaris d’estes característiques
en molts llocs, i va pensar que seria bona
idea organitzar-ne un. El projecte es va fer realitat poc
temps després, i ha continuat realitzant-se fins als nostres
dies.
La data en la qual se celebra és sempre l’últim
dissabte de maig a les deu de la nit. Com tots els actes
que es fan, cal planificar bé.
Anteriorment a esta data, el secretari de la Reial Confraria, envia a la parròquia de
la Sagrada Família, una petició oficial al rector perquè se cedisquen temporalment quatre o
sis fanals del Rosari de Cristall, per a eixir en la processó. Antigament, hi havia molts més
fanals que formaven part d’este Rosari de Cristall, però amb el temps s’han anat deteriorant.
Quan ja es té l’autorització, es passa a recollir-los. Es fa amb moltíssima cura donada la seua
fragilitat. Després, quan ja no es necessiten, naturalment, es retornen al lloc original, amb la
mateixa cura.
També es parla amb la mare sagristana de la Nostra Senyora de la Consolació, per
a portar allí, a la capella, tot el necessari per a la processó, ja que és el lloc de trobada per a
iniciar-la.
Portarem la peanya xicoteta amb la Verge, les
tulipes i ciris al lloc. També la creu i els cirials que
eixiran en la processó, els fanals del Rosari de Cristall,
a la Verge en la peanya, ja vestida i subjectant-la
bé, amb tot el necessari i es trasllada al col·legi de la
Consolació, com s’ha dit anteriorment.
Normalment, tot se porta el dia anterior, ja
que així els xiquets del col·legi tenen l’oportunitat
d’estar amb ella. La Verge es queda allí eixa nit.
142

El dissabte les floristes preparen ja la
peanya per a l’acte que es realitzarà a la nit. Poc
abans del començament de la processó, quan
ja els participants van arribant a la porta de la
capella, se’ls reparteixen els ciris i els rosaris, per
a anar formant-se la mateixa. És una ocasió especial,
ja que la peanya solament la porten les
cambreres de la junta de govern. Per això és molt
emotiu per a totes nosaltres.
Formen grups de quatre entre elles. És el
nombre de persones que es necessita cada vegada
per a portar la peanya. També es convida a
la resta de senyores participants en la processó,
al fet que puguen portar-la, si volen, formant
també grups.
Els fanals del Rosari de Cristall (els sis o
huit), els porten els cavallers que formen part
de la junta central de govern de la Reial Confraria,
escortant la peanya de la Verge, així com
la creu i els cirials que van al començament de
la processó.
El trajecte transcorre des de la Consolació i fins a la Basílica de la Nostra Senyora del
Lledó, pel passeig. Durant aquest, el prior de la Real Confraria, actualment el mossén Miguel
Abril, va resant el rosari juntament amb tots els participants, intercalant càntics, fins a arribar
a la Basílica. Pel camí es fan diverses parades per a poder canviar-se les senyores que porten la
peanya.
És una celebració preciosa, quan es veu la nit il·luminada per la serpentejant filera de
llumenetes dels ciris que acompanyen a la Mare de Déu en el trajecte. És molt impactant,
i no diguem per a les cambreres i altres senyores que volen acompanyar-nos, i totes tenint
l’immens honor de poder haver portat a coll a la “Nostra Mareta” en una ocasió única.
143

Ressaltar de manera especial, els fanals
amb els seus cristalls de colors il·luminats.
En arribar a la Basílica, en el costat dret
de l’altar, s’haurà posat una taula on es col·locarà
la peanya de la Verge.
Posteriorment, es fa una eucaristia,
que celebra el prior de la Reial Confraria. En
finalitzar, a l’esplanada de la Basílica, es convida
a tots els participants a mistela i rotllets.
Com a curiositat direm que l’any 2020,
l’any de la pandèmia, estant tancada la Basílica
Capítol a part mereix la imatge de la
Verge que s’emporta en la peanya. És la denominada
“del Procurador”. L’original és de finals del S.
XVII i és de fusta policromada.
El seu nom es deu al fet que la custodiaven
els procuradors del santuari a les seues cases,
a causa del seu càrrec. Més tard ja no es feia
així, i l’any 1979, l’alcalde d’aleshores, Sr. Vicente
Pla, juntament amb el procurador, Sr. José Royo,
la van donar en propietat a la Reial Confraria del
Lledó.
Per a poder portar-la en processó, per si es
danyava, es va fer una còpia de l’original el material
del qual va ser algeps. Era la que es treia en el
Rosari de les Torxes durant molt de temps.
Anys després, com també tenien por al fet
que es trencara, a causa del material en què estava
per ordre de l’Alcaldia, a causa de la situació, i a
punt d’iniciar-se el toc de queda nocturn, veient
que no podia celebrar-se el Rosari de les Torxes,
el Sr. Ignacio, iniciador d’esta tradició, no va voler
deixar de fer-ho, així que al costat del president i
presidenta de les cambreres, els tres sols, van fer el
recorregut resant el rosari, representant així, molt
bé, per cert, a tota la Reial Confraria i a totes les
persones que hagueren volgut estar ací en eixos
moments difícils. Ni tan sols en eixa complicada
ocasió es va trencar la tradició.
feta, per la seua fragilitat, la junta de govern de la Reial Confraria de 2015-2017 va decidir fer
una altra còpia, el material empleat de la qual és el poliàcid làctic (resina). El president era el
Sr. Ferran Barberá Agut i la presidenta de la junta de cambreres la Sra. Laura Albiol Varella.

La primera còpia, la d’algeps, la custodiava
el prior emèrit Sr. Ignacio, a casa seua. Actualment,
es troba en l’altar dels Patrons de la Cocatedral de
Santa Maria, substituint a la que sempre és allí, ja
que els Serveis de Restauració de la Diputació de
Castelló, l’estan restaurant, perquè estava danyada.
En l’Exposició Commemorativa que es va
fer promoguda per la Reial Confraria i realitzada
per la seua Comissió de Cultura, amb motiu del
Centenari del Patronatge de la Mare de Déu del
Lledó, inaugurada el 25 de novembre del 2022, els
castellonencs van tindre ocasió de veure-la i apreciar-la,
ja que estava exposada.
La segona còpia, la de resina, és obra de Sr.
Juan Pérez Miralles, doctor en Belles Arts, i és la
que es troba ara de manera habitual en la sala de
Mantells de la Basílica.
El policromat està fet amb pintures acríliques, però el daurat i platejat, amb làmines
de plata i or. La corona és de plata envellida, sent còpia de l’original. És la que les cambreres
portem en el Rosari de les Torxes en l’actualitat.
També és la mateixa que porten els xiquets el diumenge, l’endemà del Rosari de les
Torxes, en la processó infantil, encara que la peanya va un poc alleugerida del seu pes.
Abans, se celebra una missa, en la qual els protagonistes són els xiquets.
Va estar exposada en l’exposició del Centenari del Patronatge, en l’edifici del Menador,
Espai Cultural.
Se cedeix a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta per a la missa i posterior processó
que fan a l’estiu, en Sant Francés de la Font.
Esperem haver contribuït a conéixer un poc més alguns dels nostres costums.
Teresa Pachés Sancho
Cambrera Verge del Lledó
Membre de la Junta de govern de la Reial Confraria del Lledó 2019-2023

Mantells de la Verge
Per a començar cal destacar que la Basílica de Lledó està situada dins del sector 10 “El
Toll” i la Lledonera, sens dubte, és la veïna més important d’aquest.
MANTELL DE LA CORONACIÓ
El dia 4 de maig de 1924, la Mare de Déu del Lledó va ser coronada pontifica i canònicament.
Amb motiu de la coronació, la Junta de Cambreres de la Mare de Déu del Lledó li va
regalar un mantell preciós.
El mantell està teixit en tissú brocat en plata. Mitjançant la tècnica del brocat es crea
un teixit de seda molt carregat fet amb diverses trames. La trama base és de tela agregada i
la trama superposada és la que crea l’adorn, proporcionant un efecte de luxe, en estar teixida
en aquest cas en plata. El teixit fa la sensació que està brodat, però l’efecte es deu a la trama
superposada. Com a decoració trobem brodats realitzats a mà amb laminetes d’or que formen
un dibuix simètric d’estil modernista, decorada amb cent quaranta-tres joies variades en forma
de roses, torres, llaços i botons. En el fons apareixen brodades set flors de lis.
Els fidels, en el seu moment, van fer ofrenes en forma de joies diverses, monedes, així
com brillants, que formen part de la decoració del mantell. Moltes de les joies que s’aprecien
són adreços de castellonera, mescla d’estil isabelí i alfonsí.
En la part posterior, centrat en forma de medalló, apareix una font brodada amb fils
de seda natural de colors que simbolitza a la Mare de Déu. El mantell queda rematat amb una
randa metàl·lica daurada de 3 cm i serrells de 6 cm, molt treballats, amb caragolets i bellotes.
I l’escapulari amb l’Ave Maria està envoltat per sanefes daurades.
Aquest treball va ser fet en el prestigiós taller de Sr. Justo Burillo de València. És considerat
com el mantell de més valor d’entre tots els que té la Verge, lluint-ho el dia de la Festa
Major.
Durant la Guerra Civil es va poder salvar de la destrucció en ser ocultat sota el matalàs
del llit d’una malalta.
146

MANTELL VERD GAIATA 10
Aquest mantell va ser un regal de la Gaiata 10 “El Toll” en 1971, sent president Vicent Pau
Serra i Fortuño, conegut poeta que va guanyar en diverses ocasions la Flor Natural del Certamen
Literari “Mare de Déu del Lledo”.
El mantell de color verd és de teixit de ras valencià, brodat i confeccionat per la senyora
Pilar Agut Nebot. És una fantasia de labor feta a màquina i a mà amb fils de colors. Destaquen
sis crisantems grans, quatre margarides, fulles brodades en punt de realç i altres en tricotosa,
tot molt ben remarcat amb cordonet d’or. En la part posterior està l’escut de la ciutat, destacant
al seu costat dret la canya i el rotllo subjectes amb una llaçada i al seu costat esquerre el
gaiato i el fanal, també units amb un altre llaç. Davall de l’escut porta el nom de la Gaiata 10 i
la data 1971. Tot el mantell està guarnit amb lluentons, perles i pedres de colors.
Per a acabar cal destacar que el fet de vestir una imatge sagrada ha servit i serveix
sovint com a mitjà per a canalitzar una àmplia gamma de sentiments religiosos. Els mantells
recullen les emocions dels donants, les seues il·lusions, els seus anhels, les seues preocupacions
i agraïments.
Per a mi, escriure sobre la nostra patrona la Mare de Déu del Lledó i els seus mantells
és un gran honor.
Emilia Suay
Conservadora del Rober de la Mare de Déu del Lledó
147

Centenari de la Coronació de la
Mare de Déu del Lledó
En primer lloc, m’agradaria donar les gràcies a la comissió de la Gaiata 10 “El Toll” per
la confiança en encarregar-me aquest article. Porte a aquest sector en el cor perquè he viscut
sempre en ell i a més he tingut el privilegi de formar part de la comissió com a dama i com a
madrina.
Com tots sabran, enguany se celebra el centenari de la Coronació de la nostra volguda
patrona, la Mare de Déu del Lledó.
Esperem que aquest Any Jubilar Marià siga inoblidable per al poble de Castelló, que
amb tanta devoció i afecte mira sempre cap a la seua Basílica, on està la nostra mare, la nostra
protectora i benefactora.
Des de la Comissió del Centenari, a la qual tinc l’orgull de pertànyer per nomenament
del nostre bisbe Sr. Casimiro López, estem treballant amb tot el nostre afecte i esforç perquè
tots i cadascun dels actes siguen dignes i perquè participe el nombre més gran de persones
en ells. El nostre anhel és que la Verge estiga abrigallada i aclamada en tot moment pels seus
fidels fills.
El dia 13 d’abril eixirà la Mare de Déu de la Basílica i visitarà cadascuna de les parròquies
de Castelló, així com col·legis, residències... En tots ells s’està preparant amb cura
diferents actes per a acollir-la amb el major esplendor possible.
També es duran a terme actes litúrgics (que donaran cabuda a les diferents realitats
socials de Castelló), culturals i lúdics amb la finalitat d’enaltir la figura de la Verge i retre-li
homenatge.
Tot això culminarà el dia 4 de maig en un preciós acte en la plaça de la Independència
(la Farola), on es rememorarà la Coronació canònica i pontifícia de la nostra patrona amb el
cant del Magnificat i el tret de cent salves commemoratives.
148

Finalment, la Lledonera retornarà a la Basílica el diumenge 5 de maig, en una solemne
processó que esperem que siga multitudinària.
L’any 2017 vaig tenir el privilegi d’entrar a formar part de la Junta de Govern de la Reial
Confraria de la Mare de Déu del Lledó, sent la presidenta de la Junta de Cambreres durant
dos anys. Van ser dos anys durs perquè va arribar la pandèmia i totes les nostres il·lusions de
poder organitzar i dur a terme els diferents actes i festes van quedar completament truncats.
Ens vam adaptar malgrat tot realitzant actes virtuals per a què tot Castelló, des de les seues
cases, poguera viure les dates més assenyalades... i la participació fou, de veres, espectacular.
Mai podria haver-me imaginat rebre el regal (perquè això va ser per a mi) d’exercir aquest
càrrec tan important dins de la confraria, perquè ja només estar prop d’Ella és un vertader
honor i un orgull com a devota.
He gaudit cada acte, però especialment em quede amb els canvis de mantell, per la
proximitat a la Verge, pel respecte i admiració amb la qual es fan, col·locant cada peça amb
gran delicadesa i cura, amb recolliment i vertader fervor. És un record que portaré gravat
sempre en el meu cor i la meua memòria.
No m’agradaria acabar sense fer una petició: que aquest pròxim mes de maig Castelló
isca al carrer a viure les festes en honor a la Nostra Patrona, presumint d’eixa gran devoció,
que sé, que tota la ciutat sent per Ella.
VISCA LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ!!!
Sandra Alberich i Meliá
Presidenta de la Junta de Cambreres de la Reial Confraria del Lledó 2017-2019
149

La conservació i restauració de la peanya de la
Mare de Déu del Lledó
Al llarg dels anys, la xicoteta imatge que trobara Perot de Granyana, ha tingut una
estructura per a ser portada en processó com es té notícies des de 1617. Aquesta estructura
o andes, no sempre porte la imatge, reliquiari que coneixem ara, sinó que la sagrada imatge
de la “trovalla” anava exposada dins d’un ostensori 1 .
Es coneixen dues andes més abans de les que en l’actualitat existeixen. La segona
anda es construeix en 1753, per encàrrec dels regidors Bautista Martín i Carlos Rivera 2 , ja
que en 1741 s’afonava la cúpula del santuari danyant parts del temple com la sagristia, lloc
on les antigues andes es trobaven i queden destruïdes. La tercera anda es construeix per al
V Centenari en 1866 obra dels escultors Ramón i Francisco Trilles i daurades per Vicente
Giner, daurador valencià.
Però va ser mossén Manuel Pascual Pérez prior del santuari i de la Confraria de la
“Mare de Déu del Lledó” qui en 1898 encarregara la realització d’una nova peanya al taller dels
Viciano, José i Tomás, que l’acabarien en 1900. En realitat la realitzaria Tomás Viciano perquè
el seu germà José moriria poc temps després de rebre l’encàrrec.
FOTO_01.- Visió general de L´anda.
És aquesta la peanya que
hui coneixem i que s’utilitza per
a les processons (foto-01). El pas
dels anys i l’ús van anar creant desperfectes
i lesions, que s’anaven
intentant esmenar, però que finalment
van desembocar en una
gran intervenció, feta en 2013 pel
Servei de Restauració de l’Excma.
Diputació de Castelló.
150
1 A.VV. “Restauración de la Peana Procesional de la Virgen del Lledó de Castellón” Folleto 1 realizado por la Diputación de Castellón
y Culturarts IVC+R. 2014.
2 “Es data 31de agosto de 1753, a don Bautista Msrtí y a don Carlos Rivera, por unas andasde 2 Nuestra Señora, 27 l, 9 s, 4 d”.
Cuentas del depositoJ. B. Albiol (1751-1758). LegajoLledó n 24, AMC.

Queda clar el mal estat de conservació
de la peanya en entrar en els
tallers de restauració, trobant un gran
nombre de patologies com a brutícia,
trencaments, clivelles, rascades, repintades
i pèrdues d’estrats preparatoris
i pictòrics. Una cosa queda clara, al
llarg del temps s’havia anat repintant,
quedant repolicromada en quasi tota
ella.(Fotos 02-03)
FOTO_02
FOTO_03
Pèrdua Pèrdua d´elements d’elements ornamentals. ornamentals.
Per tant, la intervenció que es va fer va ser dirigida primer a estabilitzar el suport
llenyós, consolidant les zones de trencament, injecció de consolidant en les clivelles i
realització de peces que manca mitjançant motle i reproducció d’aquests fragments amb
resina.(Fotos 04-05) Es van eliminar claus en algunes parts soltes com una de les ales
d’un dels àngels reemplaçant-los mitjançant espigues de fusta (Fotos 06-07).
FOTO_04
Pérdua Pèrdua de estrats de estrats preparatoris deguts deguts a colps. a colps.
FOTO_05
FOTO_06
FOTO_07
Estructura ornamental danyada pel pel pes pes de de les les flors flors que que es es col·locaven sobre sobre ella ella i remat i
remat de fixació de fixació dels braços-candelers dels braços-candelers afectat per afectat un colp. per un colps.
El segon punt important en aquesta restauració anava a anar dirigit a una exhaustiva neteja
de la policromia mitjançant mitjans químics apropiats que va igualar la visió general de tot el
conjunt pictòric, en eliminar ennegriments i totes les repintades.(Foto 08-09-10) Finalment
es va procedir a estucar faltans d’estrats preparatoris, realitzar les reintegracions cromàtiques
necessàries i a aplicar un vernís final de protecció.
151

FOTO_08
FOTO_09
FOTO_10
Zones Zones danyades per per copls, colps, pèrdua pèrdua d’estrats d’estrats de policromia de policromia, i taques superficials. i taques
superficials.
Després de la restauració s’han produït dos fets rellevants en relació amb la conservació
de la peanya. Un ha sigut una acció preventiva per a preservar la talla daurada dels motius
florals, fent quatre peces que encaixen en la base de la peanya i que serveixen com a receptacle
dels motius florals. En estar fetes en resina retenen l’aigua que puguen tindre els motius florals
perquè estos es mantinguen fresques, però sense danyar els daurats d’aquesta base que són
molt sensibles a la humitat.
El segon fet i més rellevant és el reconeixement, per part del Prior de la Basílica en aquell
moment, mossén Josep Miquel Francés Camús i en l’actualitat mossén Joaquin Guillamón Alcón,
de la importància de conservar aquesta peça artística en les millors condicions, que en el món
del Patrimoni Cultural coneixem com a Conservació Preventiva. Per això es va crear la figura
d’un responsable de la conservació de la peanya Sra. María José Vicent Dols i un altre responsable
de la seua manipulació Sr. Antonio Selma. Ells treballen conjuntament acceptant lliurement la
responsabilitat i comprometent-se a col·laborar amb el priorat de la Basílica en el manteniment,
conservació i ús d’aquesta singular peça patrimonial
del Lledó, tal com apareix reflectida en l’Acta de nomenament
3 realitzada expressament per a tal fi. Són ells
els que constantment es preocupen per la bona conservació
i els que detecten qualsevol anomalia, avisant a
un tècnic en restauració. Per tant, servisca aquest xicotet
article de reconeixement a la labor incondicional i altruista
que aquestes dues persones fan perquè tots gaudim
d’aquesta singular peça i la sensibilitat de la persona que
ostenta el càrrec de Prior de la Basílica per mantindre
este compromís.
152
A partir d’aquest fet, cada any es revisa la
peanya esmenant-se xicotets desperfectes que a
vegades són inevitables per l’ús i la manipulació
d’aquest conjunt escultòric. En aquest últim any
2023 i amb motiu de la preparació del Centenari
del Patronatge com el pròxim Centenari de la Coronació
en 2024 s’ha fet una intervenció necessària en
FOTO_11
Braç ennegrit per un canvi de temperatura en soldar
l’element metàl·lic trencat.
Braç ennegrit per un canvi de temperatura en solda l’element
metàl·lic trencat.

un dels elements que formen part d’aquesta peanya com són els braços candelers. Presentaven
una deterioració pròpia de l’avanç del temps sobre un metall amb ennegriment, oxidació i
pèrdua del seu to daurat. A més un dels braços presentava un canvi de coloració produït per
un excés de temperatura en tractar d’unir una part per trencament mitjançant soldadura.
(Foto 11)
També s’està fent un condicionament i reparació de l’anda, intervenint xicotets desperfectes,
perquè aquesta lluïsca amb la importància que mereix. Procés que després de les festes
de la Magdalena 2024 es finalitzarà per a deixar les andes en perfecte estat. Tot això ha sigut
possible gràcies a la Fundació Balaguer Gonel Hermanos que presideix Sr. Ernesto Tarragón
Albella, Benefactor que ha costejat aquests treballs pel profund amor que té a la Mare de Déu
del Lledó.
Juan Pérez i Miralles
Doctor en BB.AA. en Conservació de Patrimoni Cultural
Membre I.C.O.M.O.S. Espanya
Tècnic del Servei de Restauració de l’Excma. Diputació de Castelló
153

Coral de l’Associació de Barreros
de la Mare de Déu de Lledó
Primer voldria agrair-vos, a través d’aquestes paraules, a tots els que conformeu la Gaiata
10, El Toll, convidar-nos a participar, en aquest vostre “llibret”, perquè puguem comptar i
expressar el que sentim com a membres de la Coral de l’Associació de Barreros de la Mare de
Déu de Lledó. I més, en aquest any tan especial per a tots els que tenim ànima lledonera, en
el qual es commemora el Centenari de la seua Coronació. I que amb tanta il·lusió i devoció
vivim la ciutadania.
Els qui no sapieu de la nostra humil trajectòria, explicar-vos que la idea de formar una
coral de veus, en principi masculines, es va originar fa uns quants anys ja. Va sorgir en concret
en l’Assemblea de l’Associació de Barreros amb data 26 de setembre de 2008 amb l’objectiu de
donar decor a la celebració litúrgica, el dia de l’aniversari d’aquesta.
Aviat aquesta aventura va prendre forma sota la direcció coral de Vicente Sorlí, qui
amb gran dedicació, passió i enorme paciència, al maig de l’any 2009, va fer que la formació
participara en la tradicional nit de ronda a la dona castellonera. La cita bé mereixia posar tota
la carn a la graella, perquè no se li rondava a cap dama, sinó més aviat a una mare, la nostra
mare celestial, en la Serenata a la Verge a l’esplanada de la Basílica. Com us podreu imaginar,
una nit de gran emoció, abillats els homes amb pantalons de “mig ample”, faixa roja cenyida a
la cintura i impol·luta camisa blanca. Dues dones i uns quinze homes transmetien als assistents
la seua pregària en forma de cançó. La calidesa del so que emanava des del cor i transitava
per les seues goles eren notes convertides en sentit agraïment.
154

Qui haja portat la imatge de nostra “mareta” en el seu muscle bé entendrà que és enaltir
a la Verge en cantar perquè una cosa similar succeeix i recorre en el nostre cos. Emoció a
dolls emana i estarrufa la nostra pell.
I d’aquell dia van arribar aquests altres. Enumerar-los tots serà ací un impossible, encara
que acompanyeu-nos en aquest breu recorregut, per a nosaltres, de dies molt assenyalats
dels quals podem sentir-nos orgullosos. Uns nous membres van arribar i altres ens van deixar.
Des d’ací recordar als nostres companys morts i deixeu-nos retre’ls homenatge, Pepe Garbí
i Ramón Lafuente.
L’agrupació és dinàmica i flexible, creix el nombre de dones que s’uneixen al grup.
Vicente Sorlí deixa pas a un altre director, Ferran Badal. L’aventura contínua. S’amplia
repertori i continuem aprenent a encaixar veus, cordes. En 2013 participem de nou en la
Serenata a la Verge.
Augmenta la nostra participació en celebracions, sent molt entranyable per a nosaltres
donar un toc musical a la celebració en honor a la Mare de Déu dels Desemparats en l’Asil.
Compten amb nosaltres les confraries amb advocació a la Verge del Lledó en les localitats de
l’Alcora, Vilafamés, Xert, Penyagolosa, Borriol, Castelló... Participem en festes d’alguns dels
carrers emblemàtics de la nostra ciutat, com a Sant Nicolau, Sant Blai, Sant Fèlix, Sant Vicent,
Verge del Carme, El Portal de la Puríssima, Crist de Medinaceli, Sant Josep…, així com la
festivitat de Sant Bartomeu a Borriol, La Immaculada Concepció en Vila-real, Sant Josep a
l’Alcora…
I ens van regalar “El Cant del Barrero”, gràcies al violinista Pepe Falomir qui va compondre
la seua música i al poeta Vicent Jaume Almela Eixau qui va escriure la seua lletra.
Una bellesa de peça musical que engalana i “enlaira” el moment d’agafar a coll la peanya de la
Lledonera en la Processó General cada primer diumenge de maig.
L’any 2014 un altre esdeveniment important i rellevant per a nosaltres se’ns oferia,
cantar en la missa de romers en la festa aniversari de la pujada a peu de la imatge de la Verge
del Lledó des de Castelló fins a Vilafamés.
I tan atrevits som que eixim de les fronteres de la nostra província fins i tot. La Confraria
de la Mare de Déu del Lledó de Barcelona compta amb la nostra presència des de l’any
155

2011, en la bonica i acollidora església de Sant Gervasi i Sant
Protasi, a la Bonanova, amb el posterior menjar de germanor
entre confraries i assistents. El viatge amb autobús què us
podem dir... deixeu regna solta a la imaginació, torneu a
ser escolars, i recordeu eixe autocar replet de “gent” volent
passar-lo bé, alegres i comptant mentides, tralarà. També
ens hem traslladat fins a Madrid, Lidón a Terol, Alacant i
València.
Els temps i diferències en què percebem a la nostra agrupació porten a seguir, marxa i
filosofia, amb nou director, Augusto Belau, qui també és l’organista titular de la Cocatedral de
Castelló. La seua tenacitat i confiança ens porta a participar en el Festival de Nadal de Vila-real, al
costat d’altres corals i com no, la seua amfitriona la Coral Sant Jaume, una experiència que també
quedarà en la nostra retina i història en cantar diverses nadales des de l’altar de la Basílica de Sant
Pasqual. També vam oferir un concert nadalenc a l’església de la Sagrada Família.
Una altra aventura ens esperava gràcies a Augusto, qui ens va fer somiar i viatjar fins al
Santuari de Lourdes, al país fronterer França. No sols vam poder cantar i celebrar allí, sinó resar
i compartir. Un viatge que ens va alimentar no sols l’esperit de grup sinó que ens va consolidar
com a grans amics. Una vivència inoblidable va ser anar en processió entre els malalts el dissabte
al capvespre i en el matí del diumenge després de la missa que parteix des de la Basílica de Pius
X fins a la gruta on es troba la imatge de La Nostra Sra. Es fa present un sentiment a les mans de
cada membre de la coral que portem la banderola de l’Associació de Barreros, fent present a Castelló
en tan il·lusionant i emotiu esdeveniment.
156

Un altre dia molt especial va ser participar amb diverses peces musicals el set de maig de
2015 en el Certamen Literari en el Teatre Principal de la ciutat dins dels actes culturals que organitza
la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó.
Continuem sumant moments, cantant en dies de tridu com els assenyalats i oferits per
l’Associació del Càncer de Castelló, les zeladores de la Verge, Frater..., missa de Comunió, Pontifical,
sabatina, festa del confrare, dia de Corpus Christi, missa Crismal, confirmacions, ordenacions
de sacerdots en Cocatedral de Santa Maria.
I encara que no vam nàixer per a cantar en la BBC, en més d’una boda (una celebrada
fins pel Pare Mundina) i algun funeral, han comptat amb la nostra presència, en les quals us
assegurem hem posat, en cadascuna de les notes de la partitura, tot el nostre afecte i cor.
Només ens queda animar-vos a participar de cada acte d’aquest centenari, a rebre a la
nostra patrona en cadascuna de les nostres parròquies, fer-la sentir orgullosa de la devoció dels
seus Fills i viure aquest any 2024 amb l’alegria del cristià, germanor i confrares. I si us agrada
cantar, quedeu convidats als salons de la Cocatedral de Santa Maria a acudir als assajos amb
nosaltres, sereu molt benvinguts.
Gràcies per arribar fins a aquestes lletres i pel vostre temps. Visca la Mare de Déu del Lledó!
M. Virginia Bueno i Abellán.
Membre de la Coral de l’Associació de Barreros de la Mare de Déu de Lledó.
157

La pirotècnia en les festes
de la Mare de Déu del Lledó
En primer lloc, fem història d’on va nàixer la pirotècnia i com va arribar a nosaltres.
De totes maneres mai sabrem com, quan i on es va iniciar este fastuós món de la pirotècnia,
però sí que és cert que existeixen indicis que tant els xinesos, com els indis i egipcis, van ser molt
aficionats a aquestes qüestions. Aquests pobles orientals van traslladar als romans els seus coneixements,
i aquests ens han deixat en els seus escrits, descripcions de festes nocturnes en les quals l’art
del foc jugava un paper primordial.
En definitiva, sembla que finalment van ser els àrabs els qui van portar aquesta classe
de focs a Espanya, particularment a València i Múrcia, on encara hui no es concep cap festeig
públic sense l’ús de la traca, voladors i les explosions aèries de múltiples colors.
Des d’aquestes poblacions els focs artificials van anar estenent-se a la resta de l’àrea
mediterrània, i de mode molt especial a Venècia i Sicília, propagant-se, més tard per tota Itàlia
on van rebre un vertiginós impuls durant els segles XVI i XVII. Finalment es van estendre per
tota Europa.
158
Al llarg de la història de la ciutat de Castelló, les grans celebracions festives han comptat
amb els focs artificials com a espectacle de culminació. Especialment, en les festes barroques
la pirotècnia complia una funció d’impressionar al públic, responent a l’interés d’aquella època
de provocar emocions col·lectives, en la línia de la cultura dirigida per les classes dominants.
La historiadora Elena Sánchez Almela va publicar la notícia d’uns espectaculars focs artificials
disparats en la plaça Major durant els dies 15 i 16 d’agost de 1638 per Francesc Mercer
Cabrera. En les festivitats de la “Mare de Déu d’Agost” durant la nit, després de la funció
religiosa, l’espectacle es va iniciar en el cim de la Torre Campanar amb el llançament «d’una
dotzena de coets grossos de canya”. Després d’aquest preludi es van llançar vint mànegues
de tres dotzenes de coets cadascuna, separades per dotze elements anomenats “repromalis o
rodaors”. Com a rematada d’aquesta primera part de l’espectacle es van disparar “coets tronadors”
en la plaça. Després d’aquestes sèries de focs va aparéixer una gran estrela de huit
puntes, que llançava llums de colors i estava suspesa amb una corda en l’aire.

Però ara després del preàmbul ens centrarem en les festes de la Verge de Lledó referent
a la pirotècnia.
Fent història allà pel dia 1 de setembre
de 1731 també es va realitzar un espectacle
pirotècnic amb motiu de la benedicció
de la nova nau central de l’església de Lledó,
obra de Pere Joan Labiesca, i en l’actualitat
continua sent protagonista la pólvora que es
fa present en les carcasses commemoratives
per la celebració, cada quatre de maig, dels
aniversaris anuals de la Coronació, on es
disparen tantes carcasses com anys que es
compleixen en la data, la rematada pirotècnica
del primer dissabte de maig després de la
Serenata a la Verge a l’esplanada de la basílica i
les carcasses de tro que acompanyen a la Patrona
de la Ciutat de Castelló en el seu recorregut
pels voltants del seu “Llar Pairal”.
Per cert, cal assenyalar que l’1 de
maig de 2022 a les 13 hores, i de manera
excepcional, al Parc de l’Auditori i Palau de
Congressos, es va disparar la MASCLETÀ
de la Pirotècnia Caballer FX prevista inicialment per al dijous de Magdalena de 2022 i que es
va haver de suspendre per la pluja.
Però per la seua importància no vull deixar passar dos esdeveniments molt importants
que es van viure en el passat segle XX en què la pirotècnia va tindre el seu gran protagonisme
i en els quals ens centrarem.
El primer d’ells va ser la Coronació de la Mare de Déu del Lledó l’any 1924 que es va
ressaltar amb un Programa de Festejos especial, on la pirotècnia va tindre la seua gran part de
rellevància.
Les festes de la Coronació van començar el divendres 2 de maig, amb la recepció de les
autoritats convidades, entre les quals es trobava el mateix cardenal-arquebisbe de Tarragona
a la jurisdicció del qual pertanyia en aquell moment la diòcesi de Tortosa, i per això la ciutat
de Castelló. Durant la nit els veïns de la ciutat es van mantindre “en vela” muntant els arcs de
flors i llums, així com els adorns confeccionats de manera espontània per carrers i barris per
a engalanar els recorreguts de les processons.
El dissabte dia 3 va arribar la Verge a la ciutat i a la seua arribada al Toll (plaça Maria
Agustina), plaça llavors coneguda com a Wilson, es va disparar una GRAN TRACA eixint a
la seua trobada una processó amb la imatge del patró de la ciutat, Sant Cristòfol.
El dia 4, diumenge va ser la GRAN FESTA DE LA CORONACIÓ i el programa de
festes l’anunciava així:
A les cinc de la matinada diana per tres bandes de música, vol de campanes i tret de
MIL PETARDS.
159

A les huit i mitja, Benedicció de la Corona i Missa Pontifical. Després de la mateixa
s’organitzarà la processó que eixint de l’Arxiprestal recorrerà els següents carrers: Vera, Castelar,
Ruiz Zorrilla, Sant Vicent, Ronda Millars i plaça de la Independència, on serà coronada.
Després d’aquesta, tornarà a l’Arxiprestal de Santa Maria on es dispararà una TRACA de 200
metres. A la nit FOCS SOLTS enfront de la Caserna de Sant Francesc i en el raval de Sant Fèlix.
Els fastos van anar succeint-se fins al dia 12 de maig, quan la imatge de la Verge va ser
traslladada al seu Ermitori. Però cal fer notar que durant els dies en què va romandre la Verge
a la ciutat els espectacles pirotècnics es van anar succeint.
Així el dilluns dia 5 de maig a les 10 de la nit es va disparar un CASTELL DE FOCS
ARTIFICIALS en la plaça de la Independència.
El dimarts dia 6 de maig a les 10 de la nit va haver-hi més FOCS SOLTS en les places
Mallorca i Santa Bàrbara.
El dimecres dia 7 de maig a les 10 de la nit CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS enfront
de l’església de la Sagrada Família.
El dijous dia 8 de maig a les 10 de la nit FOCS SOLTS en el pla de l’Hospital i en el barri
dels Mestrets.
El divendres dia 9 de maig en fosquejar CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS en el Grau.
El dissabte dia 10 de maig a les 10 de la nit CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS en el
raval de la Trinitat.
I el diumenge dia 11 de maig després d’un concert musical en el Passeig de l’Obelisc del
Parc de Ribalta GRAN TRACA FINAL.
El segon gran esdeveniment va ser el VI Centenari de la Santa Troballa l’any 1966.
Nombrosos actes cívics i religiosos es van dur a terme, i també com no, pirotècnics,
que van ser espectaculars.
Entre els cívics podem destacar un festival aeronàutic i la inauguració del Club de
Tenis, entre els religiosos la inauguració del Seminari Mater Dei i el Pontifical en la plaça Hort
dels Corders. I referent als actes pirotècnics, aquests van ser apoteòsics.
160

Entre els esdeveniments de pirotècnia que es van dur a terme destaquen els següents:
El dissabte 30 d’abril, una potent MASCLETÀ des de l’esplanada posterior de l’ermitori
anunciava a tota la ciutat l’eixida de la patrona en direcció a aquesta. Posteriorment a les 11
de la nit es va disparar en el polígon de Rafalafena (encara sense urbanitzar) el primer
CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS del Concurs Internacional de Focs, patrocinat per
la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló, que al seu torn va ser el primer que se
celebrava a la nostra ciutat.
Van ser quatre les pirotècnies participants que durant aquests dies van participar en
el Concurs, il·luminant i omplint de color el nostre cel: la Pirotècnia Arnal de Moncada, la
Pirotècnia Brunchú de Godella, la Pirotècnia Saragossana i la Pirotècnia de La Rosa de Sicília
(Itàlia).
El primer premi va ser per als aragonesos de Pirotècnia Saragossana que va realitzar
un espectacular i nou castell de focs.
En fi, com es pot apreciar en el descrit en el present article, conclourem dient que
la pirotècnia ha sigut un element important en l’esdevenir de les festes, commemoracions i
aniversaris de nostra molt benvolguda Mare de Déu del Lledó.
Jorge Batiste i Sanz
161

Una vida al teu costat
162
Quan em van proposar realitzar aquest article, em va vindre al capdavant un munt de
vivències i una responsabilitat grandíssima.
En un principi, plasmar en paraules escrites el que un ha viscut, viu i sent per la Mareta
no és fàcil, menys encara, per a un aficionat en tot el que comporta la redacció de publicacions
i, deixeu-me afegir que escriure en el llibret de la teua gaiata, a la qual tens l’honor de presidir
enguany, és tot un orgull i un gran compromís.
Doble compromís i responsabilitat, no hi ha cap dubte.
No sé si aquestes línies estaran ben estructurades, amb les pauses degudes, amb el
temps verbal adequat o la intensitat d’escriptura necessària, el que sí que espere és que a les
persones que el llegeixen els arribe el que vull transmetre, perquè aquest article està escrit des
del cor. El cor d’un Lledoner des del bressol, perquè així és.
Pocs mesos després de nàixer la meua àvia materna, Antonia, em va inscriure com a Confrare
de la Mare de Déu del Lledó. Van passar els anys i vaig anar creixent en la fe cristiana, però sobretot en
la devoció cap a la nostra Patrona, inculcada sens dubte per ma mare, ja que per a ella la Lledonera era
la seua màxima referència Mariana, una devoció que va portar amb i al seu costat tota la seua vida, i
que va saber transmetre’m amb tot el seu afecte.
Per circumstàncies que venen enllaçades al “món fester” vaig formar part de l’Escolania
de la Mare de Déu del Lledó; seria per l’any 1993 quan vaig començar a participar de forma més
activa en actes al voltant de la nostra Mareta, tenint l’honor de cantar en diverses ocasions en el
Magnificat, en la Missa Pontifical del dia gran de la Lledonera i en altres celebracions eucarístiques
i lúdiques.
En ser integrant de l’escolania vaig viatjar per diverses
ciutats, tant espanyoles com europees, fent arribar a totes elles
el fervor i sentiment Lledoner. Destacaria d’aquests viatges
la nostra visita a la Ciutat del Vaticà, on se’ns va concedir
audiència amb el Papa Joan Pau II, podent-li interpretar la
nostra volguda «Salve».
El meu amor cap a la Reina de Castelló aconsegueix
la seua plenitud quan m’ofereixen la possibilitat de formar
part de l’Associació de Barreros de la Mare de Déu del Lledó,
associació formada per més de dos-cents castellonencs,
homes i dones, tots confrares privilegiats que tenen el
tremend honor de portar sobre els seus muscles a la nostra
Mare processionalment.

El que un fill de Castelló sent en portar a la Lledonera, només el pot saber qui ho ha fet,
és un sentiment tan gran que seria incapaç de poder-lo transmetre en aquest escrit, Viure’l per
a sentir-lo!!!
Sobre l’associació, permeteu-me que us conte que en l’actualitat ostenta el títol de Gaiater
de l’Any de la Gaiata “El Toll” per a la Magdalena 2024, guardó que va ser concedit el mes de
desembre passat en un emotiu acte celebrat en el nostre cau.
Seguint la meua marxa mariana arribem a l’any 2015, on un bon dia, un Lledoner
de soca i amic, Guillermo Lleó, em proposa formar part de la Junta de Govern de la Reial
Confraria de la Mare de Déu del Lledó. Ell és dels membres que finalitzaran el mandat i com
procedeix, ha de buscar un substitut per a “passar-li la medalla”.
Gran honor i alegria que pensara en mi, encara és el dia de hui, que en parlar d’això i
recordar-ho, m’emocione.
M’esperaven quatre anys plens de treball per i per a Ella, podent tindre el privilegi de
sentir-la molt de prop. I sí, com ja us haureu figurat, accepte sense dubtar aquest oferiment.
En l’acte de presa de possessió, vaig sentir els més profunds sentiments i records de
tants anys anant, resant i demanant-li a la Mareta per a mi i per tots els meus éssers estimats,
presents en el moment de la imposició de la medalla al costat de la Mare de Déu, en el centre
de l’altar de la Basílica;és aquest un lloc de culte que ha viscut la transformació i desenvolupament
de la nostra ciutat, és també centre de peregrinació i devoció de tot fill de
Castelló, creient o no creient, això no importa si al que es va és a resar, a estar al costat
d’ella, en silenci, observant-la amb admiració i devoció, a la nostra Mare, a la Lledonera,
la Reina de tot Castelló.
En el transcurs dels anys que vaig tindre el privilegi de formar part de la Junta, van
haver infinits moments difícils d’oblidar, que han quedat en la meua memòria i el meu cor per
sempre.
Podria destacar milers, però deixar-me que us comente un parell d’ells:
- El Canvi de Mantell que vaig viure per primera vegada va ser una cosa irrepetible.
Presenciar amb el sentiment, l’afecte i el bon fer amb que les cambreres desvesteixen i vesteixen
la Mareta és una cosa indescriptible. El respecte i devoció que es té en cada moviment que es
realitza, en cada joia que se li imposa, en l’instant de la col·locació de la Corona, amb un silenci
163

escruixidor, tot això forma un conjunt d’emocions que transmeten una aura de pau,
tranquil·litat i alegria a tots els presents.
- La Celebració de l’Any Marià, en el transcurs del qual vaig tindre la immensa sort de
gaudir de la majoria de visites a les Parròquies de la Capital. En cada església a la que acudíem
acompanyant a la Pelegrina vivíem el fervor i l’afecte de tota la gent que la rebia, complimentant-la
amb diferents activitats, totes elles pensades per i per a enaltir la figura de la Lledonera. Jornades de
devoció d’un poble, d’uns fills cap a la seua Mare.
La Processó General pels carrers del centre de la capital va ser de les més multitudinàries que
es recorden, al fil del qual acabe de comentar el fervor de tota una ciutat, la qual cosa viurem
en el vinent mes de maig, durant la celebració dels actes previstos per a commemorar el
Centenari de la Coronació, i en els quals està previst que es supere el viscut llavors.
Per a realçar més encara l’esdeveniment i el vincle d’afecte, fervor i admiració cap a la
nostra Mare que la nostra gaiata li té, aquest any 2024 la Junta Directiva de «El Toll» ha
proposat i ha aprovat per unanimitat concedir el títol de Presidenta d’Honor d’aquesta
entitat a la Verge del Lledó en commemoració del Centenari de la seua Coronació.
Continuant amb la meua vida, paral·lela a la
figura de la Mare de Déu del Lledó, vaig formar part
també dels Vestidors de la Mareta, gent festera que
cada últim dissabte de festes es dedica a realitzar el
tapís commemoratiu de l’Ofrena de Flors, acte enclavat
en les nostres Festes Fundacionals. Com veieu
les Festes de la Magdalena i les gaiates van entrellaçades
amb la Lledonera.
164
La Mareta, quan ix de sa casa, de la
Basílica, en processó, va sempre abrigallada, al
costat de les seues barreros, d’un grup de castelloners
i castelloneres que l’acompanyen amb
unes piques florals, les quals són portades per
membres d’aquesta comissió, comissionats de
la Gaiata 10 que tenen el privilegi de ser els encarregats
d’aquesta comesa.

Si alguna cosa queda clar a través d’aquestes línies és el recorregut paral·lel de la meua
vida al costat d’Ella, és l’amor i la devoció que li tinc a la Patrona de Castelló.
D’ací a poc, com ja us he comentat anteriorment, es complirà el Centenari de la
Coronació, però són diversos segles més d’homenatge i amor a la Mare de Déu. Un fervor
que traspassa fronteres, recollint el fet de sentir de tota una ciutat cap a la seua màxima
referència Mariana, cap a la seua Lledonera, la nostra Lledonera, la meua Lledonera.
La complicitat, la simbiosi entre les Festes de Castelló i la seua Patrona, és total e inseparable,
com queda també reflectit en l’article.
Com bé es reflecteix en la lletra dels Gojos.
“...del poble de Castelló sigau llum i auxiliadora,
de l’amor nostre, Senyora!, Mare de Déu del Lledó”
La Mareta viu al costat de tot fill de Castelló, protegint-nos,
abrigallant-nos,deixant-nos gaudir d’ella i cadascú venerant-la
com creu convenient. I d’això en done fe en primera persona.
Espere haver-ho aconseguit després d’aquestes línies al voltant de
la meua vida Mariana que acabeu de llegir .
Una vida al costat d’Ella. Gràcies, Mareta!!!
Ico Zaragozá González
President Gaiata 10 El Toll.
165

Programació
2024
DISSABTE 2
12:00 h: Mascletà d’Inici de Festes.
13:00 h: Inaguració de la carpa.
16:00 h: Cavalcada del Pregó.
23:30 h: Trasllat de les nostres Gaiates al carrer Sant Roc.
DIUMENGE 3
07:00 h: Repartiment de canyes i cintes a la Plaça Major.
08:00 h:
DILLUNS 4
10:30 h: Cavalcada del Pregó Infantil.
14:00 h: Mascletà.
Missa dels Romers i, en finalitzar, Romeria de les
Canyes.
20:00 h: Tornà de la Romeria i Processó de Penitents.
20:30 h: Desfile de Gaiates.
20:00 h: Encesa de les Gaiates.
24:00 h: Transllat de les nostres Gaiates al sector.
DIMARTS 5
11:00 h: Taller de Pirotecnia a càrrec de Dimonis de la Plana
12:30 h: Visita carros engalanats per la federació de colles.
14:00 h: Mascletà.
17:30 h: Actuació folklòrica per La Nova Escola.
18:30 h: Chocolatà patrocinada per “Distribuciones Nabe S.L.”
DIMECRES 6
11:30 h: Visita de les Reines al nostre sector.
12:30 h:
14:00 h: Mascletà.
16:00 h:
20:30 h:
Acte: nomenament Real Cofradia de la mare de
déu de Lledó com Gaiater de l’any per la Federació
Gestora de Gaiates.
Visita de les nostres corts a la residència de la
tercera edat Orpea.
Concurs de disfresses patrocinats per “Elisabeth
Peluquería Unisex”.
DIJOUS 7
14:00 h: Mascletà.
17:30 h: Cos Multicolor.
21:00 h: II Correfocs a càrrec de Dimonis de la Plana.
DIVENDRES 8
8:00 h: II Despertà amb Tro de Bac.
14:00 h: Mascletà.
20:30 h: VII Desfile Templer-Gaiater.
DISSABTE 9
14:00 h: Mascletà.
16:00 h: Ofrena de flors a la Mare de Déu del LLedó.
23:30 h: Actuació musical.
DIUMENGE 10
13:00 h:
14:00 h: Mascletà.
Concurs de Paelles* patrocinada per “Mara
Estilistas”.
20:00 h: Desfile final i “Magdalena Vitol”.
*Data límit inscripcions dijous 7 (a la carpa). La Gaiata
proporcionarà l’arròs i la llenya.
La comissió es reserva el dret de modificar, canviar
o anul·lar qualsevol acte i horari.
167

Diseño Gráfico
lelecreativestudio@gmail.com
@lele_creativestudio

La Gaiata 10 “El Toll” agraeix la col·laboració dels comerços, dels articulistes, de
la gent del sector i desitja que gaudiu de les Festes de la Magdalena 2024