Llibre de Sant Jordi 2005 - Parc de Salut Mar

40
Institut Municipal d’Assistència Sanitària
Hi ha ara mateix un àngel que des d’allà on és, sé que segueix vetllant per
mi. Jo la segueixo necessitant i la trobaré a faltar sempre. És el meu àngel, i sovint
sento la seva olor al voltant meu. Ella m’ajuda a ser una mica millor cada dia.
Hi ha un àngel, es diu Maria.
27 MINUTS
Gemma Perelló Coderch
IMIM
Sant Jordi 2005
La vaig veure tot just quan sortia de la farmàcia. Es podria dir que quasi vaig ensopegar
amb ella al sortir per la porta, però ella ni se’n va adonar, ni tan sols
quan tímidament em vaig disculpar. Duia el cabell recollit amb una pinça i li
queien quatre grenyes a la cara i, no sé què ho va fer, però sense repensar-m’hi
la vaig començar a seguir pel carrer. Caminava tres metres rere seu, observant
els seus moviments, el seu caminar, podia sentir clarament el soroll de les seves
botes al trepitjar el terra fred d’hivern, i fins i tot vaig començar a taral·lejar una
melodia amb el seu ritme, imaginant que ella ballava al meu so. Portava un abric
marró força llarg que no em deixava veure cap altra peça de roba, excepte una
bufanda que li penjava per l’esquena dels colors que a mi tant m’agraden, els
colors de la natura, els verds, i diversos tons terra. El seu pas era ferm i tot i
que semblava tenir un destí clar, no aparentava tenir pressa per arribar-hi. La
vaig seguir una estona, uns minuts. Durant aquest temps inert em vaig veure caminant
a la seva vora, prenent la seva mà. Em vaig veure amb ella amb els cabells
al vent, passejant amb els nostres fills. La vaig veure amb els cabells blancs al
meu costat descansant vora una llar.Vaig continuar caminant absort en els meus
pensaments, fins que em va despertar el crit d’un nen al carrer que plorava perquè
el seu germà, o potser un amic li havia pres la pilota.Vaig parar i entre els
gemecs del nen i els meus dubtes vaig veure-la allunyar-se emportant-se la
meva vida i vaig decidir tornar a casa, prendre’m una aspirina i no sortir del llit
fins que em baixés la febre.Avui sec a la vora del foc, amb els cabells ja blancs
i penso en ella, i tot i que he tingut una vida sortosa, em pregunto quants senders
hauré deixat pel camí i quants viaranys sense trepitjar. Avui amb l’escalfor
del foc recordo aquella tarda freda de fa tants anys i penso en ella, i cantussejo
la melodia que vaig composar amb el so de les seves botes i el seu caminar i
que mai més no he pogut oblidar.
41