Acta_Treball_Ple_febrer_2016

ACTA DE TREBALL DEL PLE 

Identificació de la sessió: 

Data: 25 de febrer de 2016 

Caràcter: ordinari 

Sessió: 2/2016 

Hora: 19.00 

I 

PART RESOLUTIVA 

PROPOSTES DE SECRETARIA 

1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior corresponent al dia 28 de gener de 2016. 

2. Presa de possessió del senyor Mario Ros Vidal i de la senyora Dafne Galvany Rossell 

com a regidors de l’Ajuntament de Blanes. 

3. Donar compte de sentència judicial. 

Es dóna compte de la Sentència núm. 213/2015 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de 

Girona referent al procediment abreujat núm. 226/2015 interposat per Josep Ridaura Baltrons per 

la comunicació efectuada pel secretari de l’Ajuntament de data 29 de maig de 2015, atès que no 

donava resposta a la seva consulta. 

PROPOSTES D’ACORD DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL, D’URBANISME I 

D’HISENDA 

4. Ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística. 

Identificació de l’expedient 

Expedient 000281/2016 (SERVEIS JURÍDICS/JSB/mgj) relatiu a la ratificació de la modificació 

dels estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística. 

Fets 

En data 8 de maig de 2015 el Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística va acordar la 

modificació dels seus estatus proposada pel Consell d’Administració. Aquesta modificació va ser 

també aprovada per acord de govern de la Generalitat de Catalunya i publicada al DOGC núm. 

6929 de 6 d’agost de 2015. 

En data 19 de gener de 2016, amb registre d’entrada núm. 833, el Consorci per a la Normalització 

Lingüística demana a l’Ajuntament de Blanes que, com a ens consorciat, ratifiqui la modificació 

d’aquests estatuts. 

En data 18 de febrer de 2016 la Comissió Informativa General, d’Urbanisme i d’Hisenda ha 

dictaminat favorablement la proposta. 

Passeig de Dintre, 29 - 17300 BLANES (Girona) * Tel. (972) 37.93.00 - Telefax (972) 35.06.77 - Correu electrònic: ajuntament@blanes.net 1

Fonaments de Dret 

La modificació està motivada pels canvis que suposa l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, de 27 

de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, Llei 15/2014, de 16 de 

setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa i la Llei 

26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de 

Catalunya. 

D’acord amb l’article 27 dels estatus vigents del Consorci per a la Normalització Lingüística, 

aquesta modificació ha de ser ratificada per cadascun dels ens consorciats. 

Es proposa al Ple de l’Ajuntament de Blanes l’adopció del següent acord: 

Primer. Ratificar la modificació dels estatus del Consorci per a la Normalització Lingüística, 

aprovada pel Ple del Consorci en sessió de data 8 de maig de 2015, i publicada al DOGC núm. 

6929 de 6 d’agost de 2015, tal com consta a l’annex núm. 2016000033. 

Segon. Notificar aquest acord al Consorci per a la Normalització Lingüística. 

5. Aprovar el plec de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques per 

a la concessió de llicència d’ús privatiu de domini públic per a la instal·lació de màquines 

de vending, mitjançant procediment obert. 

Identificació de l'expedient 

Expedient de Contractació número 192/2016, relatiu a la concessió de llicència d’ús privatiu de 

domini públic per a la instal·lació de màquines de vending. 

Fets 

1. El Servei de Contractació ha elaborat un nou Plec de clàusules administratives i econòmiques 

particulars que té per objecte l’adjudicació de la concessió de llicència d’ús privatiu consistent en 

l’ocupació directa i temporal de superfície per a la instal·lació de màquines de vending en diferents 

edificis municipals. 

2. En data 18 de febrer de 2016 la Comissió Informativa General, d’Urbanisme i d’Hisenda ha 


Fonaments de dret 

1. El Decret 336/1988, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya. 

2. La Llei 33/2003, de 3 de novembre del Patrimoni de les Administracions Públiques. 

3. Els articles 157 a 161 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el 

text refós de la Llei de contractes del sector públic regula l’adjudicació dels contractes mitjançant 

procediment obert. 

4. La disposició addicional segona del mencionat text refós estableix les normes específiques de 

contractació a les entitats locals. 

5. L’article 52.2 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 

municipal i de règim local de Catalunya, estableix les atribucions que corresponen al Ple. 

Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: 


Primer. Aprovar el Plec de clàusules administratives i econòmiques particulars que regirà la 

concessió de llicència d’ús privatiu de domini públic per a la instal·lació de màquines de vending, 

mitjançant procediment obert, amb núm. de referència 2016000088. 

Segon. Convocar concurrència d'ofertes mitjançant anunci inserit al Diari Oficial de la Generalitat 

de Catalunya i al Perfil del Contractant de l’Ajuntament de Blanes. El termini de presentació de 

proposicions serà de 15 dies naturals a partir de l'endemà de la publicació de l’anunci al DOGC. 

Tercer. Delegar a l’alcalde per realitzar els tràmits necessaris per a la tramitació de l’expedient de 

contractació i per a l’adjudicació del contracte, donant-ne compte al Ple. 

6. Modificació de la plantilla i de la relació de llocs de treball 2016 de l’Ajuntament. 


Expedient número 000525/2016 Modificació de la plantilla i de la relació de llocs de treball 2016 

de l’Ajuntament 

Fets 

1. El dia 10 de desembre de 2015 el cap de l’àrea d’Acció Social informa de la necessitat de 

modificar la relació de llocs de treball. Es tractaria de fer constar al lloc de treball que ell mateix 

ocupa com una plaça a amortitzar, atesa la nova organització orgànica que proposa pel 

departament i la immediatesa del passi a jubilació del seu titular. Com a mesura paral·lela que 

pal·liaria la manca de cap de l’àrea d’Acció Social un cop jubilat i amortitzada la seva plaça, es 

planteja assignar part de les seves funcions a un lloc denominat cap de secció (A2-24), amb enfoc 

tècnic i de coordinació de l’àrea, amb la voluntat de ser proveït per mobilitat horitzontal entre el 

personal municipal del mateix grup professional, sense que això suposi un increment de la plantilla 

municipal, atès que s’amortitzarà el lloc de treball d’origen. 

2. El dia 22 de desembre de 2015 s’aprova en acord plenari el pressupost municipal 2015, que 

inclou com a document de gestió de personal la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament per 

l’any 2016. 

3. En aquest document no es va reflectir aquesta circumstància organitzativa del departament 

d’Acció Social. 

4. La proposta de la Relació de Llocs subsana diverses errades materials observades fins el 

moment. 

5. En data 11 de febrer de 2016 s’acorda la present proposta amb els representants del personal 

de l’Ajuntament en reunió mantinguda en mesa negociadora. 

6. En data 18 de febrer de 2016 la Comissió Informativa General, d’Urbanisme i d’Hisenda ha 



1. De conformitat amb el que disposa els articles 29 i següents del Decret 214/1990, de 30 de 

juliol, pel qual s'aprova el reglament del Personal al servei de les Entitats Locals en relació a 

l’aprovació, continguts i modificació de la relació de llocs de treball, publicitat i òrgan 

competent per portar-ho a terme. 

2. D’acord amb el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la 

Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. 


3. La Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’estat per a 2016. 

Es proposa al Ple de l’adopció del següent acord: 

1. Aprovar la modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament aprovada en sessió 

plenària el 22 de desembre de 2015, en base als documents que hi figuren a l’expedient, en els 

següents termes: 

*Fer constar que és A AMORTITZAR el lloc de treball de Cap de departament d’Acció Social, en 

els següents termes: 

Contingut actual del lloc de treball: 

AREA / DEPARTAMENT: Acció Social/Serveis Socials 

DENOMINACIÓ: Cap de departament 

RELACIÓ: Funcionari 

GRUP CLASSIFICACIÓ: A1 (antic grup A) 

COMPLEMENT DE DESTÍ: 28 

COMPLEM.ESPECÍFIC F.P.G.: 22.438,36 € 

COMP. ESPEC. DEDICACIÓ: 6.304,22 € 

PLANTILLA: Escala Admó. Esp., Suescala tècnica. Tècnics superiors 

Modificació a introduir: 


DENOMINACIÓ: Cap de departament ( a amortitzar) 


GRUP CLASSIFICACIÓ: A1 (antic grup A) 



COMP. ESPEC. DEDICACIÓ: 6.304,22 € 

PLANTILLA: Escala Admó. Esp., Suescala tècnica. Tècnics 

superiors 

* Assignar part de les seves funcions a un lloc denominat cap de secció-coordinador d’Acció 

Social, en els següents termes: 

Aquest lloc es cobrirà internament amb personal municipal 


DENOMINACIÓ: Cap de Secció - Coordinador 


GRUP CLASSIFICACIÓ: A2 (antic grup B) 



COMPL.ESPEC. 1ª VALORACIÓ: 3.243,10 € 

COMPL. ESPEC. DEDICACIÓ: 1.567,09 € 

2. Esmenar els errors materials observats en la Relació de Llocs de Treball, en el sentit que, amb 

efectes 1/1/2016, tots els treballadors que hi consten tinguin l’increment de l’1% del total de les 

retribucions. 

3. Fer les publicacions pertinents i notificar l’acord a les persones interessades. 


7. Redacció del Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) dins del programa del Pla d’Acció 

de l’Agenda 21. 


Expedient 400/2013 (MED/DRM/cac) relatiu a la redacció del Pla d'Acció d'Energia Sostenible 

(PAES) dins del programa del Pla d’Acció de l’Agenda 21. 

Fets 

1. El Ple de 28/11/2013 va aprovar el document de redacció del Pla d’Acció d’Energia Sostenible 

(PAES) de Blanes. 

2. El 5/12/13, aquest Pla va ser sotmès a la Diputació de Girona per la seva aprovació. 

3. El 3/12/15 s’ha rebut a l’Ajuntament escrit de la Diputació de Girona informant-nos de 

l’adequació del PAES de Blanes a la “Metodologia per l’elaboració dels PAES de les comarques 

gironines”, un cop s’hi han introduït algunes esmenes, i la necessitat de l’aprovació de la versió 

definitiva del PAES pel Ple municipal. 

4. En data 09/02/2016 la cap del Servei de Medi Ambient ha emès informe favorable al respecte. 

5. En data 18/02/2016 la Comissió Informativa General, d’Hisenda i d’Urbanisme ha dictaminat 

favorablement la proposta. 


1. Les bases reguladores per a la concessió de subvencions als ajuntaments en el marc del 

programa “Del pla a l’acció”, publicades al BOPG el 27 de desembre de 2012. 

2. Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. 

Es proposa al Ple l’adopció del següent acord: 

Primer. Aprovar el document definitiu del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES). Annex 

2016000083. 

Segon. Notificar aquesta resolució a la Diputació de Girona. 

II 

PART DE CONTROL 

8. Moció que presenten els grups municipals d’ICV-EUiA i Batega per Blanes per habilitar 

per lloguer social els pisos municipals de Carles Faust. 

Donat que: 

Al municipi de Blanes existeix una marcada falta d’habitatge assequible per donar resposta a la 

demanda, amb pocs recursos econòmics, davant l’augment desorbitat de preu de l’habitatge de 

mercat lliure. 

Blanes està assenyalada pel Departament de Territori i Sostenibilitat com municipi amb una 

demanda residencial acreditada. 


Tanmateix, la Llei catalana pel Dret a l’Habitatge, com la darrera Llei 24/2015, del 29 de juliol, de 

mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, insta 

als municipis a mobilitzar els recursos propis existents per dal de dotar d’habitatge públic per a 

lloguers socials, així com la mobilització dels habitatges buits. 

El Pla Local d’Habitatge de Blanes 2012-2017, del qual ja ha passat més de la meitat de la 

vigència del pla, està incomplint en gran mesura els objectius i eines de treball fixades. Entre elles, 

no ha complert cap ni un dels objectius en matèria d’habitatge públic, ja que segueixen pendent 

d’executar els 76 habitatges del conveni amb l’Incasòl a Valldolig, els 28 habitatges per a joves a 

Can Borell, així com les previsions als Plans Parcials de Costa Brava (47 habitatges) i Racó Blau 

(128 HPO+43 a preu concertat). 

Tanmateix, en el punt segon del Pla Local d’Habitatge, dins de les prioritats de gestió del patrimoni 

municipal del sòl i l’habitatge, s’estableix que “es prioritzarà l’explotació dels recursos del patrimoni 

municipal de sòl i habitatge en operacions que evitin la pèrdua d’aquest patrimoni com poden ser 

les concessions administratives o l’ús del dret de superfície.” També seria interessant tenir en 

compte la recent introducció en el dret civil català de la figura de la copropietat com un altra forma 

de col·laboració pública-privada patrimonial i de promoció d'hàbitat assequible. 

Per tal de desplegar aquest mandat del PLH, un sistema són les cooperatives d’habitatges en 

cessió d’ús, que consisteixen en la cessió d’un immoble o solar a una cooperativa tutelada per 

l’administració pública, per la qual la propietat segueix sent pública però reverteixen en lloguers 

socials per als membres de la cooperativa que, tanmateix, cooperen econòmicament en la 

promoció dels habitatges. 

Per un altre costat, al municipi de Blanes existeix una marcada falta d’habitatge de propietat 

municipal per a la seva mobilització com a lloguers socials. Però, existeix una promoció 

d’habitatges de propietat municipal ubicat al costat de l’antic Carles Faust, que van resultar 

afectats pel Departament d’Educació de la Generalitat fa més d’una trentena d’anys com a 

habitatges per als mestres. 

Al llarg de la darrera legislatura, ha sigut recurrent a la Taula pel Dret a l’Habitatge de l’Ajuntament 

de Blanes, així com a demanda de la PAH, la necessitat de mobilitzar aquests pisos. 

Donada la falta de resultats i la situació de paràlisis del govern de l’Ajuntament de Blanes davant 

aquests pisos, moltes d’ells buits i de propietat municipal, entenem que cal emprendre accions 

immediates per no allargar aquesta situació. 

Per altre banda existeix habitatge en desús en el sòl urbà consolidat que podria ser activat si 

existís un Pla d'Activació de Patrimoni en Desús. Aquesta és la forma mes econòmica, ràpida i 

integradora de generar habitatge assequible. En l'actualitat ja existeixen entitats, com SostreCívic, 

que desenvolupen aquest plans i actuen com entitats col·laboradores. Doncs seria d'interès de 

detectar, gestionar i activar en positiu el patrimoni consolidat en desús. 

Pels motius exposats, 

Es proposa a l’Ajuntament de Blanes l’adopció dels següents acords: 

1. Requerir a l’Equip de Govern el compliment del Pla Local d’Habitatge, tant en els seus 

objectius com mecanismes de desenvolupament. 

2. Fixar un solar o immoble de propietat municipal dins de la trama urbana de Blanes per tal 

de desenvolupar un projecte de cooperativa d’habitatge en cessió d’ús amb tutelatge 

municipal. 

3. Demanar a la Generalitat la desafectació immediata de tots els pisos propietat del 

Departament d’Educació al municipi de Blanes que encara no ho hagin estat. 


4. Incloure una partida pressupostària d’execució durant el 2016 per tal d’adequar aquests 

pisos buits, preferentment amb plans d’ocupació municipals per a la contractació de 

persones a l’atur per a la rehabilitació d’aquests habitatges. 

5. Destinar aquests habitatges per al lloguer municipal, fent la previsió tant per a habitatges 

d’emergència, com socials, com en funció de les necessitats de la població. 

6. Realitzar un Pla d'Activació de Patrimoni en Desús per activar en positiu el patrimoni en 

urbà consolidat. 

9 Moció que presenta la Confraria de Pescadors de Blanes per sol·licitar recolzament a la 

situació actual que pateix el sector pesquer en la regulació de les vedes o parades 

biològiques. 

El desembre de 2013 es va aprovar per part del Parlament Europeu, la Comissió Europea i el 

Consell de Ministres, la Reforma de la Política Pesquera Comuna va estar un llarg camí i ple de 

dificultats on es va aconseguir introduir la possibilitat de gaudir de vedes biològiques finançades a 

raó de 180 dies en tot el període del pla operatiu del nou Fons Europeu Marítim Pesquer. 

En aquest programa s’ha establert, gairebé de forma exclusiva, la competència en la gestió de 

vedes biològiques al Govern de l’Estat. Fa uns dies, al mateix temps que s’informava per part de 

l’Instituto Español de Oceanografía (IEO) que en la Mediterrània es troben un 90% de les espècies 

pesqueres sobreexplotades, es feien manifestacions en el sentit de que les vedes ja realitzades 

els darrers anys 2014 i 2015 (a les que s’aplica el nou Fondo Europeo Marítimo y de Pesca – 

FEMP) no es finançarien retroactivament (malgrat que aquesta possibilitat està recollida en el Real 

Decreto que es dirà). A més, tot apunta a que en el present exercici 2016 s’obligarà a realitzar 

vedes de com a mínim un mes de durada i només es finançarien 15 dies de veda des de 

l’aprovació el passat dia 29 de desembre de 2015 del Real Decreto 1173/2015 de Desarrollo del 

Fondo Europeo Marítimo y de Pesca en lo relativo a las ayudas a la paralización definitiva y 

temporal de la actividad pesquera. 

Les vedes o parades biològiques són presents a la nostra costa des de l’anomenat “Plan 

Experimental” dels anys 60 del segle passat. Cal destacar que a la nostra ciutat, la durada de la 

veda, tant pel sector de l’arrossegament com del d’encerclament és d’entre un i dos mesos. 

A la preocupació per les vedes cal d’afegir la problemàtica, que afecta al sector de l’encerclament, 

resultant de la circumstància de que, d’uns anys ençà, algunes espècies, com la sardina i el seitó 

han experimentat un fort descens en les captures, mentre que també el sector de l’arrossegament 

està constatant un descens en les captures d’altres espècies que eren molt característiques de la 

nostra zona. Davant d’aquesta greu situació el sector pesquer porta molt de temps demanant a 

totes les administracions que es realitzin estudis científics per a determinar quins són els factors 

que han ocasionat en aquets darrers anys aquesta progressiva disminució en les captures. 

Per tot això, aquesta Confraria demana a l’Ajuntament de Blanes que recolzi les justes 

reclamacions del sector pesquer, tant per a aconseguir el finançament de les vedes biològiques 

com per que s’engeguin els estudis necessaris per a fer una diagnosi dels factors que ha influït en 

el descens de les captures i, en conseqüència 


1. Sol·licitar a la Secretaria General de Pesca del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio 

Ambiente que, dins del marc normatiu europeu, adopti un Pla de Vedes Biològiques i 

remunerades per a les diferents modalitats pesqueres, atès que aquestes mesures tècniques 

han estat molt efectives a l’hora dels manteniment del recurs pesquer. 


2. Sol·licitar a la Secretaria General de Pesca del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio 

Ambiente que, tenint en compte que el sector pesquer català ha realitzat les aturades 

biològiques aprovades per als exercicis de 2014 i 2015 i que la normativa de desenvolupament 

del Fondo Estructural Marítimo y de Pesca FEMP 2014 – 2020, Real Decreto 1173/2015 de 29 

de desembre té efectes des del gener de 2014 en els termes del seu article, 12.2 i ho permet, 

es sufragi retroactivament l’ajut corresponent a les dites aturades ja efectivament realitzades. 

3. Sol·licitar a la Secretaria General de Pesca del Ministerio de Agricultrua, Alimentación y Medio 

Ambiente, a la Comissió Europea i a la Direcció General de Pesca de la Generalitat de 

Catalunya la realització dels estudis biològics necessaris per a fer una diagnosi dels factors que 

influeixen en la disminució dràstica de les captures. 

4. Comunicar a la Secretaria General de Pesca del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio 

Ambiente, a la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de 

Catalunya, a la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya, a la Federació 

Territorial de Confraries de Pescadors de Girona i al Comissari Europeu de Pesca la aprovació 

de la present moció. 

10. Moció que presenta el grup municipal de Ciutadans per demanar el desenvolupament 

d’un Protocol Educatiu contra la transfòbia i l’assetjament escolar per identitat de gènere. 

El dia 27 de maig de 2010, es va aprovar al Parlament de Catalunya, la Llei 14/2010 dels drets i 

oportunitats en la infància i adolescència. 

El dia 2 d’octubre de 2014, es va aprovar al Parlament de Catalunya, la llei 11/2014 per garantir 

els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, trasgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la 

bifòbia i la transfòbia. 

Aquesta llei en els seus articles 5, 6, 10 i 11, demana a les administracions públiques de 

Catalunya què facin efectiu el contingut i coneixement de la mateixa. 

El dia 22 de juliol de 2015, es va aprovar en el Congrés dels Diputats, la llei 8/2015 per a la 

protecció a la infància i a l’adolescència. Aquesta llei junt a la Convecció dels drets dels nens de 

Nacions Unides, reconeix que tot menor té dret a que el seu interès superior sigui valorat i 

considerat en totes les accions i decisions que li concerneixin. 

Aquesta última exposa, a més, que es tingui en compte la preservació de la identitat, la cultura, 

religió, conviccions, orientació i identitat sexual, en definitiva, el lliure desenvolupament de la seva 

personalitat. Aquest últim punt a més, recollit també a l’article 10 de la Constitució Espanyola. 

Aquestes tres lleis, intenten respondre a les necessitats d’un sector important de la població, i per 

les que la majoria de grups parlamentaris van arribar a un acord per poder donar solució a les 

necessitats que en gran part recullen aquestes lleis. 

I diem intenten, perquè a dia d’avui, tant la llei 14/2010 i la llei 11/2014, ambdues autonòmiques, 

manquen de disposicions reglamentàries per poder fer-la efectiva, i com a conseqüència d’aquesta 

deixadesa , hem d’assistir a episodis d’assetjament escolar com va ocórrer el passat 24 de 

desembre quan, Alan, menor transsexual, després de l’assetjament continuat sofert en diversos 

centres educatius on va estudiar, va acabar traient-se la vida, o el cas encara més recent del jove 

granadí, Daniel, que va ser agredit per un grup de joves quan passejava el seu gos en un parc 

públic, que denoten un nivell de violència cap a aquestes persones, que es basa en gran part en la 

ignorància i el desconeixement de la realitat de les mateixes. 

És per això, per la voluntat d’accelerar la implementació de solucions davant aquests casos, 

presentem l’esborrany d’un protocol, que intenta facilitar la labor que en aquest sentit considerem 


que ha de realitzar tant la regidoria d’educació, la regidoria d’igualtat, com la Conselleria 

d’Ensenyament. Un protocol que volem deixar obert a entitats, centres educatius, AMPAS, partits 

polítics i a la ciutadania en general. 


1. Instar a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a que desenvolupi un 

protocol específic en l’àmbit educatiu sobre l’assetjament escolar per orientació sexual o identitat 

de gènere. 

2. Instar a la Generalitat de Catalunya a que desenvolupi reglamentàriament les lleis 14/2010 i 

11/2014 aprovades per Parlament de Catalunya, i que destini en el següent exercici pressupostari 

una partida amb recursos suficients per a que puguin desenvolupar-se de manera efectiva. 

3. Instar a la Diputació de Girona a implementar en tots els municipis de la seva demarcació de les 

mateixes lleis i, en concret, a oferir formació als funcionaris, treballadors i professionals als que 

afecten aquestes lleis. 

4. Que en el Consell Escolar Municipal, es presenti la proposta de protocol que els oferim per a 

que sigui treballada, esmenada i enriquida per a que ho tingui en compte la comissió d’Igualtat i 

Educació, per poder implantar-lo en la vila de Blanes per a posteriorment elevar-ho al Departament 

d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 

5. Fomentar polítiques socials i educatives en l’àmbit municipal, encaminades a promoure accions 

de coeducació i informació en els centres educatius, espais i entitats juvenils, amb la finalitat 

d’aconseguir l’eradicació de l’homofòbia i la transfòbia. 

6. Incorporar a la web municipal un enllaç o banner que connecti amb els enllaços relacionats amb 

les lleis citades i amb recursos informatius que ofereixin distintes webs relacionades amb la 

transsexualitat i intersexualitat. 

11. Moció que presenta el grup municipal de la CUP de Blanes per encetar un debat ciutadà 

per definir col·lectivament el model de poble. 

Malauradament, en la majoria de viles i ciutats de l’anomenat món globalitzat la planificació 

urbanística sovint s’encara cap a models centrats en el creixement il·limitat i en l’obtenció ràpida 

de beneficis econòmics mitjançant la requalificació del sòl i la construcció d’immobles, 

infraestructures de transport, xarxes de distribució d’energia, etc. Aquesta manera d’entendre 

l’urbanisme, a la pràctica, ens aboca a un model socioeconòmic que depreda els recursos naturals 

a una velocitat de vertigen i que, de retruc, genera una creixent desigualtat social. A més, els veïns 

i les veïnes queden sovint al marge dels processos de concepció, disseny i decisió sobre l’entorn 

urbà que els envolta, quan de fet en són els verdaders usuaris finals i també els principals afectats 

per la manera de concebre l’espai públic, en el fons l’espai de relació de les persones. 

La planificació dels espais públics, els seus usos, la mobilitat i la interconnexió entre els diferents 

indrets i àmbits del municipi suposen un element essencial per cohesionar la societat i el conjunt 

del municipi. La planificació urbanística, entesa com a una eina de transformació i de cohesió 

social, hauria de comptar necessàriament amb la implicació de la ciutadania, precisament perquè 

es tractat de definir el model de ciutat on volem viure. 

Actualment, a Blanes tenim en marxa el procés de redacció del Pla d’Ordenació urbanística 

municipal (POUM) de Blanes, on es segueix un full de ruta clàssic alhora d’entendre la planificació 

del municipi i on s’han posat de moment sobre la taula una sèrie de propostes que, al nostre 

entendre, no són alternatives reals al model de poble que hem tingut fins ara. 


Al nostre entendre, el plantejament d’alternatives reals passa indiscutiblement pel debat, la 

col·lectivització de les decisions i, en definitiva, el ple empoderament de la ciutadania: la 

democràcia participativa. L’alta complexitat de cadascuna de les realitats existents al municipi fa 

que sigui del tot imprescindible establir un marc de discussió i co-creació, que sigui integrador, no 

excloent i descentralitzador. No es tracta de la simple participació, entesa tant sols com a procés 

informatiu, sinó de la col·laboració, negociació i l’aprenentatge mutu de la ciutadania i de tots els 

agents implicats: aquesta és l’única forma de donar resposta a les múltiples necessitats que molt 

sovint queden invisibilitzades per la inèrcia política i l’alt grau de burocratització de les institucions. 

Molts són els municipis que han posat en marxa experiències participatives per tal d’acostar la 

definició del model urbanístic, dels carrers, les places i els equipaments, als veïns i veïnes. Per 

exemple, alguns dels casos més propers al nostre municipi són el Projecte d’intervenció integral de 

barri del Remei de Vic, les Propostes col·lectives per al Parc Güell, el Pla de Buits de Barcelona o 

la remodelació del barri de l’Erm a Manlleu, on el fil conductor fou el debat horitzontal i el contrast 

d’idees entre administració, agents tècnics i veïnes i veïns. 

Atès que el Reglament de Participació Ciutadana de Blanes recull i reconeix, en el seu apartat 

número 11, el Dret d’audiència pública i que aquesta pot ser convocada, entres d’altres formes, 

per iniciativa municipal, 

Atès que el 27 de novembre del 2014 el ple de l’Ajuntament de Blanes ja va aprovar per amb el 

suport de tots el grups llavors representats al consistori una moció on posava de manifest el 

compromís d’aquest Ajuntament vers la realització d’audiències públiques, tot citant explícitament “ 

[...] per a tractar qualsevol altre tema que sigui d'interès pel conjunt de la ciutadania de Blanes, 

com ara: l'aprovació de noves normatives municipals, l’aprovació de nous planejaments 

urbanístics, obres de gran naturalesa, així com altres temes d’interès general que es puguin 

plantejar o que puguin aparèixer amb caràcter d’urgència”, 

Atès que en data 21 de gener l’Ajuntament de Blanes va adjudicar un contracte a l’empresa 

LAVOLA 1981 SA per gestionar la fase participativa associada al procés de redacció del nou 

POUM i que en la licitació d’aquesta es concretava que durant la fase de debat ciutadà “[...] els 

canals previstos han de buscar la intervenció de sectors significatius de la població i no limitar-se a 

una crida genèrica a la participació”. 


• Celebració d’un mínim de 4 audiències públiques sobre la proposta de modificació de 

l’actual POUM en caràcter previ a la seva aprovació inicial, en compliment de la moció 

aprovada el novembre del 2014 anteriorment esmentada. 

• Que les audiències públiques es celebrin en diferents espais arreu del municipi de manera 

descentralitzada amb l'objectiu de garantir la proximitat de les trobades, agrupant si 

s'escau diversos barris en una mateixa sessió. 

• Que addicionalment es celebri una sessió informativa i de debat adreçada als alumnes 

dels centres educatius de secundària de Blanes. 

• Que les audiències públiques prevegin torns de paraula per a la intervenció de dels 

representant de l’Ajuntament, del personal tècnic que la sessió requereixi, així com per a 

qualsevol veí i veïna del municipi i les entitats de Blanes que així ho desitgin. 

• Que les audiències públiques contemplin l’exposició del projecte del POUM, un debat, la 

recollida de les propostes de la ciutadania i que al final de les sessions es consensuïn les 

propostes que gaudeixen d’un ampli suport per tal de que siguin incorporades en el 

redactat final, si s’escau. 


• Que s’habilitin els canals adequats per tal que les preguntes i consultes que formulin els 

veïns i entitats es responguin de manera adequada i operativa en el decurs de les 

audiències públiques. 

• Que es prengui acta de tot el contingut de totes les audiències públiques, incloses totes 

les intervencions i totes les propostes que realitzin els assistents a l’acte, i que 

posteriorment es facin públiques al web i als perfils de xarxes socials municipals, estiguin 

disponibles a les oficines d’aquest ajuntament i siguin remeses al cens d’entitats locals. 

• Que immediatament després de la presa d’aquest acord es comenci a difondre l’estat en 

què es troba el procés de redacció del nou POUM i la celebració d’aquestes sessions 

obertes a la ciutadania, tot fent servir, com a mínim, els següents canals : 

• informar mitjançant correu electrònic a totes les entitats de Blanes amb un mínim 

de 15 dies d’antelació. 

• publicitar en un lloc ben visible de la web municipal i fer difusió periòdica per les 

xarxes socials des dels perfils de l’Ajuntament de tot el referent al procés de 

redacció del nou POUM i al procés de participació ciutadana que se’n deriva. 

• informar a la ciutadania mitjançant totes les cartelleres i espais de difusió 

municipals habilitats a tal efecte (això inclou els panells publicitaris, cartelleres 

veïnals, cartelleres dels centres educatius, cartelleres municipals, etc). 

• difusió a premsa i ràdio. 

• informar a la ciutadania utilitzant qualsevol altre mitjà a l’abast de l’Ajuntament i/o 

de l’empresa contractada. 

• Per tal que el procés participatiu esdevingui real, i donat que s’ha contractat una empresa 

externa per gestionar la fase participativa de la modificació del POUM, demanar la 

celebració d’una consulta popular vinculant oberta a tots els veïns i veïnes de Blanes 

majors de 16 anys sobre el nou planejament urbanístic del municipi. 

12. Moció que presenten els grups municipals d’ICV-EUiA i Batega per Blanes, contra el 

tancament de dues línies de P-3. 

Donat que: 

Ens han informat que degut a la davallada de la natalitat, la matrícula a P3 baixava de tal manera 

que el Departament d’Ensenyament obligava al tancament de dues línies de P3 a les escoles 

públiques Napoleó Soliva i Mossèn Joan Batlle pel proper curs 2016-17. 

El descens de la natalitat, sumat a la marxa de famílies immigrants que tornen als seus països o 

busquen feina en altres llocs emportant-se els seus fills, farà que en un futur proper el problema 

sigui més greu, i pugui afectar més escoles i fins i tot tancant escoles. 

El problema no només afecta a Blanes. Altres municipis catalans, como Olesa, Terrassa, Girona, 

Badalona, Santa Coloma de Gramanet també el pateixen. És per tant, un problema més ampli i 

general que s’emmarca en una política conscient de deteriorament de l’escola pública. És 

necessari fer veure que l’escola pública no és l’única finançada amb recursos públics. Existeix la 

xarxa d’escoles privades concertades que també es financen amb els pressupostos de la 

Generalitat, però que no obstant, quan es tracta de retallades en Educació, o com en aquest cas 

concret de tancament de grups i/o línies, el Departament d’Ensenyament no es planteja incloure 


en aquest “sac” les escoles privades concertades. No només això, sinó què les afavoreix 

financerament. 

Als pressupostos de la Generalitat per aquest curs 2015/2016, aprovats el 4 de març del 2015, la 

subvenció a escoles privades concertades ha pujat el 17,3%, en tant el pressupost en educació 

pública es manté retallat en xifres per sota de les del 2010. El deteriorament de l’escola pública per 

part de la política del Govern de la Generalitat va en paral·lel a l’afavoriment de les escoles 

privades concertades. 

Des de la comunitat educativa hi ha alternatives: 

a) No s’ha de tancar cap línia ni aula de l’escola pública. 

b) No s’ha de reduir la plantilla de mestres. 

c) El descens de la natalitat ha de ser aprofitat per baixar la ràtio (nombre d’alumnes per aula) i 

millorar la qualitat de l’ensenyament. 

d) Si s’han de tancar línies o aules, s’ha de tenir en compte la privada concertada, a la qual la llei li 

assigna ser complementària de l’escola pública, cosa que no sempre es compleix. 

e) En època de retallades, els fons públics han de ser per l’escola pública i s’ha d’anar reduint el 

finançament a la privada concertada. 

f) S’ha d’obrir un procés on l’escola privada concertada vagi desapareixent de manera progressiva 

però ferma, bé entrant en l’àmbit públic o en el privat, però no a tots dos. 

Per aquestes raons: 


 

 

 

 

 

Primer - Declaració d’oposició i no col·laboració amb el Departament d’Ensenyament a la 

seva política de tancament d’aules, línies o centres de l’escola pública. 

Segon - Defensa davant el Departament d’Ensenyament de la baixada de ràtio com a 

solució al descens de la natalitat, amb el conseqüent manteniment de plantilles i altres 

recursos de l’escola pública. 

Tercer – Esperar a que acabi el procés de matriculació per si s’escau després determinar 

a quina escola pública o concertada ha d’afectar el possible tancament d’aules. 

Quart – Exigència que les escoles finançades amb fons públics però de titularitat privada 

siguin tractades amb el mateix barem que l’escola pública quan de retallades es tracta. 

Cinquè – Demanar al Departament d’Ensenyament que s’obri un procés 

d’acompanyament a l’escola privada concertada cap a l’escola pública, o bé cap a la 

privada. 

13. Moció que presenten els grups municipals d’ICV-EUiA i Batega per Blanes, amb motiu 

de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, per un planeta 

50/50 al 2030 

Donat que: 


El Dia Internacional de la Dona és un bon moment per reflexionar sobre els avenços aconseguits, 

demanar més canvis i celebrar la valentia i la determinació de dones del carrer que ha jugat un 

paper clau en la història dels seus països i comunitats. 

El tema de 2016 per al Dia Internacional de la Dona és «Per un Planeta 50-50 en 2030: Donem el 

pas per a la igualtat de gènere». 

El 8 de març l'observança de les Nacions Unides reflexionarà sobre com accelerar l'Agenda 2030 

per al desenvolupament sostenible per impulsar l'aplicació efectiva dels nous Objectius de 

Desenvolupament Sostenible. Així mateix, se centrarà en nous compromisos dels governs sota la 

iniciativa «Donem el pas» d'ONU Dones i altres compromisos existents en matèria d'igualtat de 

gènere, l'empoderament de les dones i els drets humans de les dones. 

Per 2030, de vetllar perquè totes les nenes i tots els nens acabin els cicles de l'ensenyament 

primari i secundària, que ha de ser gratuïta, equitativa i de qualitat i produir resultats escolars 

pertinents i eficaces. 

Per 2030, de vetllar perquè totes les nenes i tots els nens tinguin accés a serveis d'atenció i 

desenvolupament en la primera infància i a un ensenyament preescolar de qualitat, per tal que 

estiguin preparats per a l'ensenyament primari. 

Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i les nenes a tot el món. 

Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i les nenes en els àmbits públic i 

privat, incloses la tracta i l'explotació sexual i altres tipus d'explotació. 

Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital 

femenina. 

Malgrat els avenços en matèria legislativa, tant a Catalunya com a Espanya, tots i totes hauríem 

de ser conscients que la realitat no es correspon a les intencions. Declaracions públiques de 

polítics, de representants de l’església catòlica, de personatges amb projecció pública, són encara 

massa freqüents i escandalosament reaccionàries. D’altre banda agressions i violacions, així com 

la violència de gènere són evidències que la situació de les dones no es la que ens volen fer 

creure. 

Les diferències salarials continuen essent presents en la vida laboral i no hi ha una adequada 

implantació dels plans d’igualtat ni de polítiques de conciliació familiar que permetin a les dones 

assolir el seu desenvolupament dins del món del treball ni dins la societat. 

La classe política ha de ser especialment sensible a combatre aquestes actituds no només amb 

declaracions institucionals, sinó amb fets. 

Cal una feina constant en el dia a dia, per tal que els nens i nenes rebin una adequada formació en 

la que la discriminació per raó de sexe no existeixi. I cal promoure en la ciutadania els valors 

d’igualtat en tots els àmbits. 

Per aquestes raons, 


1. Adherir l’Ajuntament de Blanes al manifest del 8 de Març i participar a les activitats d’aquesta 

commemoració i facilitar a totes aquelles entitats que vulguin organitzar-les la màxima 

col·laboració 


2. Ser especialment vigilants a tota forma de discriminació envers les dones i les nenes, en tots 

els àmbits quotidians i, dins del nostre municipi, ser rigorosos en sancionar la publicitat en la 

que les dones són tractades de forma denigrant. 

3. Promoure a les escoles i instituts, amb col·laboració de les àrees d’Ensenyament, Cultura i 

Serveis Socials, activitats relacionades amb la igualtat. Es molt ampla la oferta existent i 

gratuïta, que està a disposició dels ens públics des de la Generalitat, la Diputació i altres i que 

es poden portar a Blanes. 

4. Informar a la població de la celebració de les activitats que es realitzin per tal d’aconseguit una 

societat 50/50, com cursos, tallers, exposicions, etc. 

5. Vigilar i promoure els plans d’igualtat en totes aquelles àrees dependents de l’Ajuntament de 

Blanes. 

14. Moció que presenten els grups municipals d’ICV-EUiA i Batega per Blanes, sobre l’Estat 

del Consorci de Salut Maresme La Selva i de l’Hospital Comarcal de Blanes i les mesures a 

prendre. 

Donat que: 

El primer trimestre del 2013, la plataforma ciutadana de Blanes, Lloret i Tossa de Mar, formada per 

associacions i entitats veïnals d’aquests pobles, van recollir més de 12.000 signatures contra les 

retallades sanitàries que es van fer arribar a les autoritats de la regió sanitària. 

L’abril d’aquell mateix any el grup parlamentari d’ICV-EUiA va presentar una proposta de resolució, 

explicitant la davallada dels serveis sanitaris a la comarca de la Selva marítima com a 

conseqüència de les retallades que el govern de la Generalitat havia efectuat. 

En aquella proposta de resolució, s’argumentava la raó de la disminució de la qualitat d’aquests 

serveis sanitaris, com la conseqüència d’algunes decisions que pren la Corporació de Salut del 

Maresme i la Selva, eliminant alguns dels serveis que venia oferint l’hospital de Blanes amb el 

tancament de mitja planta (Cirurgia i Traumatologia) per ubicar-hi pacients de llarga estada, però 

també la retallada del nombre d’hores d’ambulàncies en servei a Blanes, que s’han reduït en més 

d’un 25%. A aquestes decisions calia afegir la decisió de l’ICS sobre el tancament, en horari 

nocturn, dels centres d’atenció primària de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar. 

La resolució no va prosperar però sí que ho van fer els problemes, que s’han anat agreujant amb 

el temps i que han provocat recentment col·lapses a les urgències de l’hospital de Blanes. 

També el nostre grup municipal ha presentat diverses mocions en el mateix sentit sense cap èxit, 

l’última el mes de juliol passat, motivada pel tancament de llits de la planta de traumatologia de 

l’hospital de Blanes al estiu i que només va donar com a resultat una reunió amb els responsables 

del Corporació de Salut i del Hospital Comarcal, clarament insatisfactòria i en el que tan sols es 

van exposar arguments de tipus econòmica. 

Aquesta situació, s’ha vist agreujada ara per la denúncia per part dels sindicats del col·lapse als 

serveis d’urgències durant aquest més de gener, i de les reclamacions de treballadors sanitaris i 

pacients que veuen cada cop més degradada la sanitat pública. 

Per tots aquest motius ens veiem en la situació de denunciar la manca de transparència i mala 

gestió per part de la corporació de Salut del Maresme la Selva i al capdavant d'ella a la senyora 

Núria Constans gerent d'aquesta entitat. 


Quan parlem de falta de transparència ens referim a l'opacitat en els sous d'ella com a gerent i 

dels seus càrrecs de confiança trobem que és d'una flagrant indecència que només sapiguem 

d'oïda que el seu sou astronòmic en comparació amb els professionals. 

El sou dels professionals que dia a dia en situació de manca extrema s'ha vist retallat 

contínuament en aquests últims anys, aquesta precarietat i aquesta mancança afecta directament 

a la població,, la precarietat laboral que pateixen els professionals podria portar a cometre errors i 

sense això la responsabilitat és de la gerència del Consell ja que és la principal responsable de 

l'augment de càrrega de treball dels treballadors de l'Hospital. 

Quan parlem de falta de transparència també ens referim a l'opacitat en els contractes d'explotació 

externa que només són adjudicats a una mateixa empresa i / o les seves filials en aquest cas 

SERHS empresa que és de propietat de l'antic president de la corporació Sr Ramon Bagó. 

Així mateix tampoc queda clar on van els ingressos provinents dels pagaments realitzats per 

pacients de nacionalitat estrangera que es troben de vacances en aquesta població. 

Per aquestes raons: 


1. Que es facin públics els sous de la gerent i dels càrrecs que gestionen la corporació. 

2. Que es facin públics els contractes d'explotació externa i les condicions amb l'empresa 

SERHS. 

3. Claredat en els ingressos provinents dels pacients turistes que estan de vacances al nostre 

municipi. 

4. Revertir la situació de precarietat que s'està vivint a l'hospital comarcal (25 anys amb els 

mateix matalassos i llits, augmentar el nombre de professionals en urgències complint amb 

les ràtios necessaris per a un volum de població com és el nostre) 

5. Explicació de suposades clíniques odontològiques que estan fent tasques privades en els 

CAPS Municipals. 

6. Demanar a l’alcalde de Blanes que, amb caràcter d’urgència sol·liciti , tal com ja vam 

demanar en el darrer ple del mes de gener, una reunió amb l’actual Conseller de Salut, 

Toni Comín, i amb els responsables de la Corporació, a la que hi puguin assistir regidors de 

totes les poblacions afectades, per tal de saber com es pensa posar remei aquesta crisi 

sanitària. 

7. En cas que no s'aclareixin els punts anteriors i comprovada la mala gestió per part de la 

gerència de la corporació sol·licitem que presenti la seva dimissió la gerent Sra. Constans. 

15. Moció que presenta el grup municipal de Ciutadans sobre el Reglament d’ús lingüístic. 

El 29 de novembre de 2004, el ple de l’Ajuntament de Blanes, va aprovar el Reglament d’usos de 

la llengua catalana per a aquest ajuntament en base a la Llei 1/1998m de 7 de gener, de política 

lingüística. 

El 29 de març de 2005, es va publicar al BOP de Girona, núm. 59, el reglament d’usos lingüístics, 

en què s’estableix l’idioma català com a preferent en les actuacions internes de l’Ajuntament de 

Blanes. 


El dia 12 de gener , el grup municipal de Ciutadans-Blanes va presentar al registre d’aquest 

Ajuntament una moció sobre la transfòbia i l’assetjament escolar. Com a resposta a la presentació 

de la moció, el departament jurídic va sol·licitar al grup C’s Blanes que la presentés en català, 

segons recull l’article 3.2 del reglament d’usos lingüístics. 

La Diputació de Lleida, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Barcelona, han basat els seus 

reglaments d’ús de la llengua catalana en la mateixa llei 1/1998, de política lingüística, en els que 

alguns dels seus articles ha sigut parcialment anul·lats en ambdues sentències. Concretament, el 

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Secció Cinquena, a la sentència 316/2012, ha declarat 

nuls els següents preceptes dels reglaments d’usos lingüístics, en els seus articles 2, 5.2, 5.3, 6, 7, 

8, 13, 14 i 15. 

En els preceptes anul·lats, s’imposava un ús preferent o bé exclusiu del català que no respectava 

la igualtat jurídica d’ambdós idiomes oficials, ni els mateixos drets lingüístics dels quals han de 

gaudir els ciutadans castellanoparlants i catalanoparlants en la seva relació amb l’administració. 

El TSJC va fonamentar la seva resolució en diversos antecedents jurisprudencials que inclouen la 

sentència del Tribunal Constitucional núm. 31/2010 sobre l’estatut de Catalunya. 

En altres sentències anteriors ens les quals es fonamenten aquestes últimes decisions del TSJC, 

aquest va senyalar que el dret de preferències lingüístiques resideix en el ciutadà, i és 

l’administració la que s’ha d’adaptar a dita resolució. En aquest sentit, s’abunda en que “El dret 

dels ciutadans a rebre comunicació i expressar-se lliurement en l’idioma que esculli, deu fer-se 

sense formalitats i condicions que comportin una càrrega o obligació. 

El 18 de maig del 2015, el Tribunal Suprem, va desestimar ambdós recursos de les diputacions de 

Lleida i Girona, contra les resolucions del TSJC que anul·laven parcialment el reglament d’usos 

lingüístics en ambdues diputacions, respecte a l’ús preferent de la llengua catalana. 

El ROM de l’Ajuntament de Blanes estableix en el seu article 2.a el rang jeràrquic de la legislació 

directament aplicable. 

La Constitució Espanyola recull al seu Títol preliminar: 

El article 3.1: “El castellà és la llengua oficial de l’Estat, tots els espanyols tenen el deure de 

conèixer-lo i el dret a usar-lo” 

A l’article 3.2 d’aquest mateix Títol preliminar assenyala: “les demés llengües també seran oficials 

en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus estatuts.” 

A l’article 3.3: “ La riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni 

cultural que serà objecte d’especial atenció”. 

Així mateix, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu títol preliminar article 6.2 estableix que: 

“el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de 

l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficiala i els 

ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya 

han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment 

d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de 

qualsevol de les dues llengües. L’article 33 sobre els drets lingüístics davant de les 

administracions públiques i les institucions estatals, els ciutadans tenen dret a utilitzar la llengua 

oficial que triïn. 

Per tot l’exposat anteriorment, 



Primer. Siguin anul·lats els següents articles del Reglament d’usos lingüístics, aprovat pel ple de 

l’Ajuntament de Blanes el 29 de novembre de 2014: art.2, art. 3.1, 3.2, 3.3 i 3.4, art. 5.1, 5.2 i 5.3, 

art8, art. 13, art. 14, art. 15.1 i 15.3, art. 16, art. 18, art. 24, art. 26.1 i art. 27. 

Amb l’objectiu que s’estableixi la igualtat jurídica d’ambdós idiomes oficials. 

Segon. Comunicar a tot el personal de l’ajuntament, o qualsevol altre organisme que es regeixi per 

aquest reglament, les modificacions del reglament en el que es refereix als articles a dalt 

mencionats. 

16. Precs i preguntes. 

Ref.: SJ/JSB/mgj/280116.acta.treball

Acta_Treball_Ple_febrer_2016

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?