Dades15

valorats a cada ABS són la neteja del CAP o ambulatori (96 punts
sobre 100), el temps que el metge dedica al pacient (91,4 punts), la
percepció que té el pacient sobre la predisposició que tenen els metges
d’escoltar la seva opinió (91,8 sobre 100) i el tracte rebut per
part del personal del taulell (85,2 punts). El valorats amb menys puntuació
són l’atenció rebuda al CAP o ambulatori quan s’hi acudeix
amb motiu d’un problema urgent i la facilitat a l’hora de fixar la visita
per al dia que a l’usuari li va bé.
Per tal d’observar l’adequació de l’atenció prestada en quest informe
s’ha fet una anàlisi de l’ús que es fa de les urgències hospitalàries, de
les hospitalitzacions potencialment evitables, de la polimedicació i de
la hiperfreqüentació. Les urgències hospitalàries presenten una tendència
a l’alça (589,9 urgències hospitalàries per cada 1.000 persones
assignades: 618,0 en dones i 555,0 en homes), mostrant un
37,8% més que en l’any 2014, existint una alta variabilitat territorial
(coeficient de variació prop del 70%). Del total un 57,1% (57,7%
dones/57,0% homes) es van considerar de nivell 4 o 5 (situacions de
menor urgència, potencialment complexes però sense risc vital potencial
i situacions no urgents). Situant-se la taxa en 336,9 contactes
per cada 1.000 persones assignades (356,6 per a dones i (316,6 per
a homes). Les hospitalitzacions evitables suposen l’any 2015 un
10,4% del total d’ingressos hospitalaris, mostrant un empitjorament
en relació a les xifres de l’exercici 2014, (9,8%); en aquest cas la variabilitat
entre centres és alta amb un coeficient de variació del 29,9%.
Pel que fa la prescripció farmacèutica, en el conjunt del territori català
s’observa que 1.449 de cada 100.000 assegurats presenta polimedicació
amb prescripció de més de 10 medicaments i 24 per cada
100.000 habitants assegurats són polimedicats amb més de 18 medicaments.
D’altre banda l’índex de qualitat de la prescripció farmacèutica
(IQF) als EAP de Catalunya per a l’any 2015 va ser de 63,67
punts, no obstant la variabilitat entre EAP ha estat molt elevada (coeficient
de variació superior al 30%). Quan a l’anàlisi de l’hiperfreqüentació,
s’observa que gairebé un de cada 4 pacients entre 0 i 2
anys (23,23%: 21,47% nenes/24,87% nens), ha realitzat més de 20
visites anuals a l’atenció primària, pel que fa al grup poblacional de
majors de 74 anys, una de cada 7 persones (14,88%: 11,47% dones/20,09%
homes) ha realitzat més de 12 visites a l’atenció primària.
L’efectivitat clínica de l’atenció primària es fa des de una aproximació
indirecta: La cobertura vacunal de la població infantil se situa
l’any 2015 en un 90,5%, essent una xifra similar a les dels darrers
anys. La vacunació antigripal de la població de 60 o més anys ha
mostrat un valor mitjà del 47,7%, mantenint la tendència a la baixa
que es venia observant els últims anys. El valor mitjà de cobertura de
l’ATDOM (programa d’atenció domiciliària) durant l’any 2015 ha estat
de 5,6% pel grup poblacional de majors de 64 anys i de 10,5 %
pel grup poblacional de majors de 75 anys.
Per aquest informe s’han seleccionat tres diagnòstics considerat com
a rellevants pel que fa l’atenció, control i seguiment dels pacients
6 central de resultats • Atenció primària