C/ Josep Hereu i Aulet 8 17160 ANGLÈS

65
Components del ball del Ram del Ciri.
Fotografia procedent del treball
de camp fet per Eulàlia Hortal.
Foto cedida per Josep Costa Amagat.
Nom dels balladors d’esquerra a dreta:
Flora Cuní, Jaume Roure Roca,
Carme Ventura Angelats,
Joan Domenech,
Meri Cañavate Chacón,
Josep Costa Amagat,
Estrella Costa,
Jaume Rivera Frontera,
Juanita Gamell Freixes,
Joan Font Mascot,
Mercè Albò Rieradevall,
Josep Figueres Viñolas.
treball de camp magnífic on es descobreix que el ball del
ciri primitiu que és ballava a la nostra vila, no eés el que
es va ballar a mitjans del segle passat.
Pel seu interès, resumim les entrevistes que hem considerat
més interessants i les conclusions finals del treball de
camp que va fer:
Treball de camp
Entrevista a la senyora Teresa Pont i Bosch,
vidua d'Arpa de 80 anys.
Quins són els seus records del Ball del Ciri?
El ball que actualment anomena molta gent ball del Ciri,
no pot ser el ball que m'explicava l'àvia Teresa Aulet i
Vidal, nascuda al carrer d'Avall pels vols de 1860, ni el
que m'explicava l'avi, nascut a Can Hilari, l'any 1858
o 59, de nom Josep Pont Antoner. Els dos pabordes de
Santa Magdalena, per tant havien ballat aquest ball. Per
altra banda, la meva sogra, Pilar Papell i Plujà, nascuda a
Anglès l'any 1895 també en va ser pabordessa.
Vull remarcar amb insistència en nom dels avis i de la
sogra, que la dansa que antigament es ballava duia per
nom «Ball del Ram del Ciri» i era acompanyada per una
melodia molt bonica i senyorívola.
Per tot això, no pot ser mai el ball que fou interpretat l'any
1943 a la plaça de Santa Magdalena, segons la foto que
surt en el llibre d'en Pau Lanao, ja que en aquell temps era
cosa impensable que, en una dansa religiosa, els homes
aixequessin la dona enlaire, quan era agosarat tocar-li la
punta dels dits, i menys en un ball de pabordes. Tampoc
el vestuari que porten a la fotografia correspon amb la
categoria dels càrrecs.
Com anaven vestides les dones per ballar aquest ball?
Segons deia la meva sogra, ho feien amb el vestit nou
de l'època que solien estrenar totes les pabordesses per
la solemnitat de la diada, i si no es podia, ho feien amb
el millor vestit de què disposaven. Lluïen rica mantellina
al cap i un mocador a les espatlles, mantó o mantonet
de Manila record d'altres èpoques (a casa en teníem un).