C/ Josep Hereu i Aulet 8 17160 ANGLÈS

66
Estava guardat a l'armari de la roba especial: dos vestits
de batejar, un d'estiu i un altre d'hivern, una capa d'home,
uns pantalons d'Ormuz i una gorra carlina que la mare
deia: «no es podia tocar, perquè bufant es trencava».
Concretament la meva sogra portava faldilla llarga i sac,
mocador de Manila i una gran mantellina al cap.
Com creieu que era l'abillament dels homes?
Segurament vestien com a l'època de l'avi o del besavi,
un vestit fosc i una camisa de ruixes. (Aquest detall el
sé perquè la mare de la meva sogra Dolors Plujà i Pons,
planxadora d'ofici, planxava les camises amb ruixes de
l'avi josep). Sobre el gec, una capa. La que vaig conèixer
era negra, si molt no recordo, folrada d'un color granat
fosc. La roba era suau semblant al vellut però molt més
bona, que l'àvia anomenava d'Ormuz.
Recorda alguna cosa més?
Sí, m'explicava la sogra que amb els músics de l'època
que anomenaven «cobla de tres quartans», passaven a
recollir les pabordesses tocant una peça de música. Els
instruments eren: un flabiol, un tamborí, una tarota i el
sac de gemecs
Com era el ball?
Acompanyats de les autoritats anaven al lloc de la dansa
amb molta solemnitat, plegats donaven una volta a la
plaça abans de començar, i durant el ball feien el canvi
d'atributs i de càrrecs lògics en els balls de pabordes.
Li parlava la seva àvia d'altres danses?
Sí, m'explicava haver ballat el Contrapàs, Sardanes curtes,
i la Marsuliana que es cantava amb la lletra de:
«Marieta posa el peu aquí,
Marieta posa el peu allà,
Marieta posa el peu ací
Marieta torna-li a posar.»
I segurament d'altres que en aquests moments no redordo,
ah sí! També anomenava molt el «Llevat de taula» i «La
Passada».
El ball del ram
del ciri, ballat dalt
la plaça de la vila.
Fotografia antiga
d'autor desconegut.
Fotografia cedida per
Antoni Domènech.