EL MUNTATGE AUDIOVISUAL

EL MUNTATGE
AUDIOVISUAL
M I R A R A T R A V É S D E
L A C À M E R A
E L R E L A T
A U D I O V I S U A L
E L S M O V I M E N T S D E
C À M E R A
E L M U N T A T G E
L A B A N D A S O N O R A
IRINA PERARNAU MEYER
CULTURA AUDIOVISUAL

MIRAR A TRAVÉS DE LA CÀMERA
Les imatges cinematogràfiques, televisives
i videogràfiques creec un efecte d'aparent
semblança amb la realitat. Els mitjans audiovisuals
són unicament una articulació artificiosa d'imatges
i sons, anomenat el llenguatge audiovisual.
És tan fort el poder de suggestió de la imatge en moviment , que
l'espectador creu veure, amb molta freqüència, una còpia objectiva
de la realitat.
Añadir subtítulo
El primer element que hem de tenir en compte és que la càmera
actua com un ull que es desplaça i es situa respecte als espais, els
objectes, les persones i les accions.
Segons la posició de la càmera respecte al
referent, la seva distància, el temps durant
el qual enregistraquelcom, l'enquadrament
escollit, faran que el referent prengu un o
altre sentit.

EL RELAT AUDIOVISUAL
El pla (unitat bàsica de la narrativa), construeix, per agrupació,
escenes, i aquestes configuren seqüències que, convenientment
entrellaçades, conformen el relat final.
Anomenem planificació a la previsió de plans que s'enregistreni
pla a cada una de les imatges que formaran part d'una seqüència
d'imatges en moviment.
El pla d'enquadrament respon a les necessitats comunicatives i
expressives.
La seqüència és una unitat del relat audiovisual on es planteja,
desenvolupa i conclou una situació dramàtica. Una seqüència es
pot desenvolupar en un únic escenari i incloure un o més
escenes.
L'escena és una part del discurs visual que es desenvolupa en un
sol escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic complet.

La presa, també enomenada pla d'enregistrament, és
l'enregistrament seguit d'imatges d'una escena o situació concreta.
ELS MOVIMENTS DE LA
CÀMERA
Panoràmica: És la rotació de la càmera sobre el seu propi eix
(horitzontal, vertical o diagonal). Les panoràmiques se solen fer
recolzada la càmera sobre el cap del trípode però en ocasions es
veuen algunes fetes a mà, molt més inestables.
Aquests moviments sempre han de partir d'un enquadrament fix i
acabar en un altre enquadrament fix. Serà més fluid si és d'esquerra a
dreta i no al revés.
Diferents tipus de panoràmiques:
a) Vista general horitzontal: És la rotació de la càmera d'esquerra a
dreta i viceversa.
b) Vista general vertical: De dalt a baix o de baix a dalt. Se li crida
també Tilt.
c) Panoràmica obliqua: Moviment en diagonal de la càmera, tant en
un sentit com en un altre. El capçal del trípode no ha d'estar anivellat.
d) Panoràmica circular: 360º de gir.
i) Escombrat: És una Panoràmica tan ràpida que no tenim temps a
veure amb nitidesa les imatges que es recullen.

Travelling: Moviment la càmera en un espai tridimensional. Consisteix en
el desplaçament de la càmera, horitzontal o vertical (o combinació de
tots dos), respecte a l'eix del trípode que la suporta. S'usa sobretot per a
situacions en què es necessita un acostament o allunyament al motiu. La
càmera es desplaça en relació a l'escenari; es realitzen col·locant la
càmera en uns rails per facilitar el seu moviment.
Aquests moviments poden ser d'avanç, de retrocés o d'acompanyament.
Els travellings fan més dinàmiques les preses perquè varien la
perspectiva amb el moviment de la càmera. Alguns diuen que és el
moviment més bonic. Jean-Luc Godard afirmava que eren "una qüestió
de moral". Hi ha travellings de:
a) Acompanyament: Per realitzar un acompanyament d'un personatge.
No variarà l'enquadrament.
b) Aproximació: Per acostar-nos a un personatge sense desenfocar el
fons.
c) Allunyament: Per allunyar-nos d'un personatge sense desenfocar el
fons.
d) Circular: Descriu 360º al voltant del motiu.
i) Horitzontal: La càmera descriu un moviment horitzontal respecte a
l'objecte.
f) Vertical: La càmera descriu un moviment vertical respecte a l'objecte.
g) Oblic: La càmera descriu un moviment oblic respecte a l'objecte.
h) Travelling Zoom: S'allunya el fons, no el personatge. Es fa un
travelling contrarestat amb un zoom. Depèn de la profunditat del camp, el
fons estarà més o menys enfocat.

Zoom: També anomenat Travelling
òptic. El Zoom sempre ha d'utilitzar-se
com una eina per l'enquadrament previ a
la gravació. Ens hauria de permetre
enquadrar i re enquadrar. El punt de
vista o perspectiva de la càmera no
canvia, únicament ho fan les dimensions
de l'escena a l'interior del quadre gràcies
als objectius de focal variable.
a) Zoom in: Disminueix la profunditat de
camp, desenfoca el fons i sobre el fons
al primer terme (al subjecte, al motiu ...
barreja la persona amb el fons).
b) Zoom out: Amplia la profunditat de
camp, no desenfoca el fons i allunya el
fons del primer terme (al subjecte, al
motiu ... no barreja la persona amb el
fons).n poco de texto
Añadir subtítulo

4) El steadycam és un moviment lliure de la càmera. S'aconsegueix
amb un sistema de suspensió i absorció del moviment que permet a
l'operador realitzar preses de seguiment en situacions impossibles per
a un travelling; per exemple, pujant una escala o a través dels arbres
d'un bosc.
6) La simple i comú càmera en mà com un moviment inicialment
associat al punt de vista subjectiu en transmetre a la imatge i, per tant,
l'espectador les vibracions de l'operador a la càmera.
7) La Grua fa referència a un moviment ampli ascendent o descendent
per situar la càmera a grans altures com per exemple en la dramàtica
seqüència dels ferits postrats a l'estació de tren del film El que el vent
es va portar (1939); i la ploma: com a moviment curt ascendent o
descendent per equilibrar el quadre en variar l'altura dels elements.
Tots dos moviments són considerats per molts com travellings verticals.

EL MUNTATGE
El procés de relacionar i combinar els fragments és el muntatge.
Muntar implica una seqüènci, crear relacions entre les diferents
imatges, donar forma narrativa a la seqüència, donar-li un sentit.
El muntatge es realitza en diferents fases:
- Seleccionar les preses més adients per a cada seqüència
-Decidir la seva longitud, cosa que implicarà el ritme i durada de
cada pla.
-Ordenar les preses i enganxar-les
-Combinar les imatges amb la banda sonora

TIPUS DE MUNTAGE
El muntatge no és res més que la combinació d'imatges i sons que
representen o ens mostren un determinat lloc o cosa i que
apareixeran un temps determinat en pantalla
MUNTATGE CONTINU: es fa una reconstrucció en temps real
d'una acció a parrtir de diferents plan.
MUNTATGE DISCUNTINUU: El temps real és reduït mitjançant
el·lipsis.
MUNTATGE EN PARAL.LEL: Dues o més escenes, que passen en
moments i llocs diferents, es mostren a l'espectador per crear un
estat s'ànim.
MUNTATGE ALTERN: Es produeixen en el mateix moments però
en diferents llocs.
MUNTATGE D'ANTICIPACIÓ: Sobre un pla s'encavalquen diàlegs,
música o sons del següent pla.
MUNTATGE RITMIC: Pot manipular el ritme i jugar amb
l'acceleració o l'alentiment d'un esdeveniment depenentment.
MUNTATGE DE SÍNTESI: Es fa una compressió del pas del temps
MUNTATGE IDEOLÒGIC o INTEL·LECTUAL: No hi ha cap relació
de continuïtat física, temporal o espacial.

ERRORS QUE CAL EVITAR
FALTA DE CONTINUÏTAT O RACCORD
La interrelació d'uns plans amb uns altres partint de determinats
conceptes que permeten donar la sensació de continuïtat.
SALT D'EIX (crossing the line)
Consisteix en la inversió sobtada iinjustificada de l'angle de
visionat que té l'espectador de la pel·licula.
La regla de 180ª o regla de l'eix ha de ser respectada per no
confondre l'espectador.

TRANSICIONS
Entre pla i pla es produeixen
talls. Les transicions que
s'utulitzen per a uniro separar
seqüències s'anomenen foses.
La fosa encadenada consisteix
en fer desaparèixer un pla
mentre va apareixent el següent.

LA BANDA SONORA

La banda de so o banda sonoraestà formada per diiferents
elements acústics: les veus (diàlegs o veus en off., efectes (sorolls
de tota mena: una aixeta que s'obre, un timbre....) el so d'ambient i
la música. Tots aquests elements s'enregistren en diferents pistes,
tantes com siguin necessàries segons la complexitat del que serà
la banda sonora.
Després del enregistrament, es barreja amb la imatge.
També es realitza el procés de doblatge de totes les veus dels
actors. En una pel·licula podem sentir perfectament la conversa
entre els actors encara que estiguin en un carrer amb de trànsit.

UTILITATS DEL SO
A través dels sorolls es pot
donar un sentit suplementari
a una situació o definir l'estat
en el qual es troben els
personatges. El so, per ell
sol pot tenir significats molt
imprecisos i pot explicar
coses dispars en contextos
dramàtics diferents.
A vegades hi ha
procediments que ja
s'utilizen en altres àmbits
musicals i que, per tant, són
coneguts en un context
cultural determinat i se'ls ha
identificat amb uns significats
concrets.

EL SO I LA PERCEPCIÓ DEL TEMPS
Sobretot la música, però també d'altres
efectes sonors, actuen sobre el temps
de les imatges o, més en dit, sobre el
temps de la percepció d'aquestes
imatges, per un efecte de valor afegit.
EL SO QUE CREA L'ESPAI
L'enquardrament fa sempre visible en
espai, però parcialmenr. El fora de
camp és sempre molt important.
L'espectador el construeic a partir de les
pistes que cada pla ens ha anat donant.
Michel Chion (compositor
de música experimental
LA PUNTUACIÓ
La banda sonora ajuda a puntuar, a modular el
sentit i ritme de la narració que se'ns està
explicant. Accentua determinats gestos.
ANTICIPACIÓ
La música també ajuda a anticipar allò que
vindrà, a crear espectativa, esperança...
Ridley Scott, 1979
EL SILENCI
Aquest pot ajudar a eforçar els elements citats
anteriorment. El silenci sol, el molts casos,
accentua sorolls futurs.

L'ÚS DELS TEMES MUSICALS
Normalment, aquests temes es
vinculen amb nuclis narratius
importants de la pel·lícula, des de
personatges, ambients o llocs, fins
a sentiments...
Amb aquest mecanisme segueix el
leit-motiv de Wagnes com per
exemple la pel·lícula de
Casablanca es repeteix (As time
goes by)
LA MÚSICA I L'EMOTIVITAT DE
LES IMATGES
La música pot incidir sobre les
sensacions emotives
experimentables per
l'espectador, pot exagerar,
potenciar fins i tot variar
l'emotivitat de les imatges.