Desvetlleu-vos! Estigueu atents! Alceu el cap ben alt!

CELEBRACIONS FRANCISCANES (III)
Desembre
ADVENT / LA IMMACULADA
Desvetlleu-vos!
Estigueu atents!
Alceu el cap ben alt!

1.— Invocació inicial
En el nom del Pare † i del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.
2.— Cant: Inviolata
3.— Introducció
Des de sempre el poble de Déu vivia entre l’espera i l’esperança.
L’espera a vegades es feia feixuga, se sentia com massa
llarga... L’esperança els mantenia la llàntia encesa: Déu havia promès
que els enviaria el seu Fill com a Redemptor, i sabien que ho
compliria. Déu és fidel i la seva Paraula és viva i eficaç.
Maria es troba al final d’aquesta llarga història esperançada.
En ella l’esperança esdevé advent. Ja no és una realitat molt llunyana
la que s’espera; l’advent ja té regust d’immediatesa. Ella
resumeix i concentra l’esperança de tota la humanitat i la fa
adveniment, vinguda, encarnació.
Maria pregava Déu que complís les seves promeses, i que, si
pogués ser, n’avancés el seu acompliment. En la seva senzilla humilitat
no podia imaginar-se que ella fos l’escollida per a rebre
aquesta Promesa en el seu si. D’alguna manera ella s’havia exclòs
de la llista de mares possibles que farien arribar el Messies al
món, amb el seu vot de virginitat. I... precisament Déu l’escollí
per mare, perquè ella volia mantenir-se verge.
Un dia Maria estava pregant més fervorosament que mai:
Senyor, envieu el Salvador, feu que el temps de la seva vinguda
arribi a la seva plenitud... Heus aquí que Déu li envià l’Arcàngel
Gabriel. És en aquest context d’espera, d’esperança, de pregària,
que hem de situar aquell text tan conegut de l’Anunciació.
Llegim-lo des d’aquesta perspectiva. A poc a poc. Com si fos
la primera vegada que el llegim o sentim...
4.— Paraula central de la celebració: Lc 1, 26-38
Al sisè mes, l’àngel Gabriel fou enviat per Déu a un poble de
la Galilea, anomenat Natzaret, a una noia verge, promesa amb un
home que es deia Josep, de la casa de David, i la verge es deia
Maria. Va entrar, doncs, a casa d’ella i li digué:
—Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.
-4-

Ella es va torbar d’aquestes paraules, i pensava què podia significar
aquesta salutació. Però l’àngel li digué:
—No tinguis por, Maria, que has trobat gràcia a la presència
de Déu; concebràs i tindràs un fill, i li posaràs Jesús. Serà gran i
serà anomenat Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron
de David, el seu pare, regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el
seu regne no tindrà fi.
Però Maria digué a l’àngel:
—I com és farà això, si jo no conec home?
L’àngel li va respondre:
—L’Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l’Altíssim
et cobrirà amb la seva ombra; per això, el nadó serà sant, serà anomenat
Fill de Déu. I mira, Elisabet, la teva parenta, també ha concebut
un fill a les seves velleses, i ja es troba al sisè mes, ella que
era tinguda per estèril; que a Déu res no és impossible.
Maria digué aleshores:
—Vet aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la
teva paraula.
I l’àngel es va retirar.
Fem uns minuts de silenci.
5.— Per obra de l’Esperit Sant
L’Esperit Sant va omplir Maria
en successives «efusions», tres d’elles
molt importants i solemnes:
a.- La primera efusió de l’Esperit Sant, ens
remunta a la seva Immaculada Concepció. Començar
a existir en el si de la seva mare Anna i quedar plena de l’Esperit
Sant va ser tot u. Aquesta primera efusió la va preservar. Però
«preservar» és poc. No només la va deixar «buida» de pecat, sinó
també «plena» de gràcia. Plena del Do per antonomàsia: l’Esperit
Sant. Sota aquesta advocació és la Patrona de la Família Franciscana.
-5-
b.- La segona gran efusió és la que considerem avui en aquest
fragment evangèlic de l’Anunciació – Encarnació. Ho llegim en
diversos símbols: Esperit Sant, gràcia, poder de l’Altíssim, ombra...
Aquesta vegada l’efusió de l’Esperit Sant no sols la conserva
«buida» de pecat i «plena» de gràcia. Fa molt més: la fecunda
i transforma la virginitat de Maria, en divina maternitat.
c.- I la tercera? Fou en la Pentecosta. Fins aquí Maria rebé
l’efusió de l’Esperit Sant individualment, com un do personal, intransferible
i únic. A la Pentecosta Maria, la Verge feta Església,
aplegà la primera església al seu redós. L’Esperit que rebé ella fou
el mateix que rebé l’Església. Amb ella reberen la gran efusió els
que s’aplegaren fent Església, d’una manera universal, solemne,
còsmica.
6.— Cant: Viva llum d’alba
1. Viva llum d'alba
mar de claror,
tot el poble clama:
vine, Senyor!
Goig del qui vetlla
contra la por:
Tots junts obrirem
camins pel Senyor! (2)
3. La terra nova es
pasta amb dolor.
tot el poble clama:
vine Senyor!
Pau entre els homes
Festa Major!
Tots junts obrirem
camins pel Senyor! (2)
-6-
2. Bona notícia
crit i cançó,
tot el poble clama:
vine Senyor!
Veu que ressona
i es fa pregó:
Tots junts obrirem
camins pel Senyor! (2)

7.- Pregària compartida
Pare, que aquest Advent sigui per a nosaltres un temps
d’esperança joiosa, centrat en el vostre Fill estimat, fill de Maria:
Responem cantant: Senyor veniu a salvar-nos!
—Senyor Jesús, que la vostra Mare Maria ens ajudi a preparar-nos
a la vostra vinguda amb un cor net i senzill com el d’ella.
—Esperit de Déu, gràcia, poder i ombra de l’Altíssim,
cobriu-nos i feu créixer en nosaltres la Persona del Fill de Déu.
—Que tinguem sempre en el cor i a flor de llavis la Paraula
d’acceptació humil de Maria: Faci’s en mi segons la vostra Paraula.
—Pregàries lliures...
Preguem: Santa Verge Maria, cap dona nascuda en el món no
se us assembla; filla i serventa de l’Altíssim sobirà Rei Pare celestial;
mare del santíssim Senyor nostre Jesucrist; esposa de l’Esperit
Sant. Pregueu per nosaltres amb sant Miquel arcàngel i amb
totes les virtuts dels cels i amb tots els sants, prop del vostre
santíssim benaurat Fill, Senyor i Mestre. Amén.
-7-
8.— Cant final: Tota pulchra