ELS ESCRITS DE SANT FRANCESC Dí\ssís l DE SANTA CLARA

ELS ESCRITS
DE SANT FRANCESC Dí\ssís
l DE SANTACLARA

5
FO N T S
les RANCISCANES [][][][][]

ELS ESCRITS
DE SANT FRANCESC D'ASSíS
l DE SANTACLARA
Versió i notes de
Francesc Gamissans, o.fm.
La Formiga d'Or
Barcelona
1998

© Francesc Gamissans
Dibuix de la coberta: Montserrat Gudiol
Disseny del llibre: Pasqual Girona
Editorial: La Formiga d'Or: Barcelona
Primera edició: maig de 1998
ISBN: 84-85028-61-9
Dipòsit legal: B-I0.488-1998
Imprès a Catalunya - Printed in Catalonia
Gràfiques Rafael. Campeny, 25. Barcelona

Els escrits de sant Francesc d'Assís
i de santa Clara
1. Escrits de sant Francesc
2. Escrits de santa Clara

AdvertiInents
La nostra versió catalana de Les fonts franciscanes va en
cinc volums. Aquest és el darrer, el cinquè, i conté dos tractats:
Els escrits de sant Francesc i Els escrits de santa Clara.
• Per a la traducció dels escrits de sant Francesc, hem utilitzat
l'edició crítica definitiva dels textos originals en llatí de K.
ESSER: Gli scritti di san Francesco. Nuova edizione critica, Padova,
1982. Per als escrits de santa Clara hem emprat l'obra Escritos
de Santa Clara y documentos contempordneos. Edición bilingüe,
de IGNACIO OMAECHEVARRfA, Madrid, 1970.
• Tant per a la traducció dels textos originals com per a les introduccions
i les notes, hem tingut a la vista, a més de les edicions
de K. ESSER i IGNACIO OMAECHEVARRÍA, les obres següents:
Francesc d'Assís i Clara d'Assís. Escrits, traducció de NOLASC DEL
MOLAR i JOAN GIRÓ (escrits de sant Francesc) i de FRANCESC
GAMISSANS (escrits de santa Clara), Barcelona, 1988; Els escrits
autèntics del pare sant Francesc, traducció d'ANTONI M. DE
BARCELONA, Barcelona, 1921; Els escrits de sant Francesc d'Assís
i de santa Clara, traducció de FRANCESC GAMISSANS, Barcelona,
1978; San Francisco de Asís. Escritos. Biografias. Documentos
de la época, a cura de J. A. GUERRA i AA.VV., Madrid, 1993; Los
escritos de san Francisco de Asís, a cura de ISIDORO RODRÍGUEZ
HERRERA i ALFONSO ORTEGA CARMONA, Múrcia, 1985; Escritos de
san Francisco y de santa Clara de Asís, traducció de LAzARO
IRIARTE, València, 1992; Opuscula S. Francisci et scripta S.
7

Clarae Assisiensis, Assís, 1976; Fonti francescane, E. CAROLI, Assís,
1986; Fontes franciscanas, traducció de S. AZEvEDo, Braga (Portugal),
1994.
Pel que fa als estudis que hem consultat, n'esmentarem només
alguns: OMER ENGLEBERT, Vida de san Francisco de Asís, Santiago
de Chile, 1973; PAUL SABATIER, Francisco de Asís, València,
1994; DANIEL ELCID, El hermano Francisco, Madrid, 1978; JULIEN
GREEN, El hermano Francisco, Barcelona, 1984; ALVARO POMBO,
Vida de san Francisco de Asís. Una paràfrasis, Barcelona, 1996;
LEONARDO BOFF, San Francisco de Asís: ternura y vigor, Santander,
1982; G. K. CHESTERTON, Sant Francesc d'Assís, Andorra la
Vella, 1967; ÉLOI LEcLERc, Saviesa d'un pobre: Francesc d'Assís,
Barcelona, 1977; J. ANTONIO MERINO, Humanismo franciscano.
Franciscanismo y mundo actual, Madrid, 1982; CH. A. LAINATI,
Santa Clara de Asís, Arànzazu, 1983; I. OMAECHEVARRÍA, Las elarisas
a través de los siglos, Madrid, 1972; J. SANZ, Francisco y
Clara de Asís, Madrid, 1988; M. V. TRIVIÑO, Clara de Asís ante el
espejo, Madrid, 1991; F. GAMISSANS, Chiara d'Assís, Barcelona,
1994.
• A més de la introducció general als escrits de tots dos sants,
hem inclòs davant de cada tractat una nota que en faciliti la
lectura.
• Tant els escrits de sant Francesc com els de santa Clara van
versificats d'acord amb les edicions crítiques de K. ESSER i
IGNACIO OMAECHEVARRÍA, respectivament. Així es facilita la localització
de cada frase.
• El català d'aquest volum, com en els anteriors, és d'un estil
planer, sense afany literari. Per a algun cas obscur en l'original
llatí o italià ha calgut la consulta d'especialistes.
• Les citacions de la Bíblia segueixen l'edició de la Vulgata, el
text emprat a l'edat mitjana, però les abreviacions dels llibres
bíblics són les normalitzades per l'Associació Bíblica de Catalunya.
8

Agr'afmerrt
Com en els anteriors volums, també en aquest vagi el meu
agraïment més sincer a les persones que m'han ajudat a dur a
terme l'edició.
En primer lloc, a Pere Farrando Canals, llicenciat en filologia
catalana i professor de català a ESADE, la correcció d'estil
i la revisió general de tota l'obra.
També, com en els altres volums, a l'exímia pintora i bona
amiga Montserrat Gudiol, el dibuix a gratcient per a aquest llibre,
que n'il-Iustra bellament la coberta.
I aprofito aquest espai d'agraïment a l'últim volum per expressar
el meu reconeixement al Sr. Pere Fàbregues, editor i
gerent de La Formiga d'Or de Barcelona, per la tasca de promoció
i distribució comercial que ha dut a terme de tota la
col-Iecció de les fonts franciscanes.
9

Francesc d'Assís

Introducció
La primera font per conèixer la personalitat, el carisma i
l'experiència espiritual de Francesc d'Assís són els seus propis
escrits. Ell diu per què els va redactar: "Ningú no em mostrava
què havia de fer, però l'Altíssim em va revelar que havia de
viure segons la forma del sant Evangeli, i jo, amb poques paraules
i simplement, ho vaig escriure i el senyor Papa m'ho
confirmà." I
1. Temàtica dels escrits
És modesta la producció literària que ens ha deixat sant
Francesc, perquè tampoc no era escriptor, ni tan sols lector assidu.
Llegia més en les fulles vives dels arbres i de la naturalesa
que en els pergamins ressecs del seu temps. Francesc va
aprendre i esbrinar la voluntat divina més en els signes dels
temps -com diem ara- que no pas en la doctrina i en l'ensenyament
acadèmic dels mestres en teologia. L'aventura
evangèlica que va viure volgué comunicar-la als altres i manifestar-los
la riquesa de la troballa. I això ho féu de diverses
maneres: amb fets testimonials, amb la persuasió de la paraula
i també per escrit. Quan dicta o composa, ho fa amb un cor
joiós i agraït al Bé suprem, a l'Altíssim Senyor, com deia ell.
Altres vegades escriu la forma de vida evangèlica -les normes
1. Testament, 14.
13

mínimament jurídiques que li exigeix el Papa- per als frares
que el volen seguir. Per a ells també escriu exhortacions,
admonicions, un Ofici diví, cartes a tot l'orde i algunes a framenors
particulars. També adreça missives escrites en forma
d'advertiments, recomanacions i consells als clergues, als governants
i al poble fidel, en què invita a la penitència, que per
ell era la conversió a l'Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist. Així
mateix, els recomana un gran amor i veneració a l'Eucaristia.
Algunes vegades el que dictava o escrivia era com una prègaria
sortida del cor que es convertia en un cant de lloança i
agraïment a l'Altíssim Senyor, per la bellesa i utilitat de totes
les coses creades, les quals anomena germanes, com ho fa en
el "Càntic del germà SoL" El Testament és l'escrit més personal
i entranyable del sant, on expressa les darreres voluntats i
resumeix l'essencial del seu projecte evangèlic.
Ja hem dit que Francesc no era pròpiament un home de
lletres, ni tenia estudis superiors. Ell mateix es confessa indocte
i ignorant. De jovenet va aprendre de llegir i escriure i
va adquirir una cultura general mitjana a l'escola de l'església
de Sant Jordi d'Assís, davant mateix de casa seva.
Entenia el llatí, parlava el francès i s'expressava habitualment
en el dialecte umbre de la llengua italiana, aleshores tot
just naixent. Era per naturalesa despert, de bona memòria i
amb una considerable capacitat d'observació. Estava adornat
d'una rica fantasia, li agradava la música i en la seva joventut
formava part d'un grup de trobadors que interpretaven cançons
i corrandes pròpies de l'època. Hauria volgut fer del seu
orde i dels seus deixebles un esbart de "joglars del bon Déu".
En la majoria dels seus escrits, s'hi traspuen totes les característiques
esmentades.
2. Fonts d'inspiració
Dit això, no podem negar i cal reconèixer influències externes
i alienes en la seva producció literària. D'antuvi la influència
constant de la Bíblia, sobretot del Nou Testament, i més
14

en particular de l'Evangeli de sant Joan. També hi ha referències
de les cartes de sant Pau, de sant Pere i de sant Jaume.
Pel que fa a l'Antic Testament, no el desconeixia; fou un enamorat
del llibre dels Salms. Les cites de l'Evangeli, les recorda
de memòria, i això fa que a vegades no s'ajustin del tot a
l'edició de la Vulgata, pròpia d'aquell temps; potser també perquè
utilitzava l'anomenat Evangelistarae, un manuscrit que contenia
els quatre Evangelis, però que presenta algunes variants
respecte de la Vulgata.
L'únic llibre que tenia el sant per al seu ús particular era
el breviari, d'ús litúrgic, que contenia un resum de tot l'Evangeli.
Fou el millor llibre de text per conèixer i seguir Jesús de
Natzaret, "pobre i crucificat", com li agrada dir per resumir el
misteri de Crist. També coneixia altres passatges de la Bíblia
a través del breviari. Els llegia i rellegia, i els meditava al ritme
de l'any litúrgic i en el retorn successiu del dies. Va mantenir
aquesta pràctica fins a la mort.
Altres influències en els seus escrits provenen dels corrents
monàstics de l'època: la Regla de sant Benet, alguns costums
dels monjos cistercencs, cites dels Pares de l'Església, i així
mateix tenia notícia de moviments a favor de la pobresa, tant
dels hortodoxos com dels herètics, que ell coneixia. Per altra
part, Francesc era oient atent i fervorós de la Paraula de Déu,
ensenyada, exposada i interpretada pels teòlegs que, com diu
ell, "ens administren esperit i vida";' Gràcies a la seva capacitat
de retenció, "gravava en el seu cor allò que per una sola
vegada percebia el seu esperit; la memòria suplia en ell els llibres",
escriu fra Tomàs de Celano.ê Pel que fa a algunes de les
màximes dels Sants Pares o d'escriptors ascètics que escoltava
dels predicadors doctes, eren ja un patrimoni general de la
cultura clerical i monàstica, i fins eren coneguts pels laics més
compromesos a la fe en un règim de cristianitat.
En els escrits de caire jurídic, com la Regla butllada, hi ha
retocs fets per la Cúria romana. En d'altres, hi ha la col-labo-
1. Testament, 13.
2. 2Cel, 102.
15

ació de fra Cesari d'Espira, que seleccionava els textos bíblics
elegits i alguna altra cita erudita. També hi trobem l'emprempta
dels copistes. Generalment, Francesc no escrivia ell
mateix el text, tret d'una carta a fra Lleó; més aviat dictava el
seu pensament als germans més destres en l'ús de la pluma,
que no eren sempre els mateixos. Ho feia en italià umbre, la
parla del poble, i el framenor secretari ho traduïa al llatí. Això
explica la major o menor riquesa de vocabulari i de sintaxi,
que es percep en diferents documents. Alguns italianismes difícils
de traduir al llatí, ho continuen sent en la versió a altres
idiomes. Per alta banda, els escrits no eren redactats d'una forma
metòdica i sistemàtica; obeïen circumstàncies puntuals de
temps i de lloc, o les necessitats dels frares, dels clegues i dels
fidels. Per això és important tenir en compte el context socioreligiós
de l'època.
3. Els escrits que ens han arribat
No tota la producció literària de sant Francesc ha arribat
fins a nosaltres. El temps, les guerres, la desaparició de molts
arxius i altres factors han fet problablement que s'hagin perdut
alguns documents i que encara se'n puguin descobrir d'altres
en algun lloc. De fet, santa Clara diu en el seu Testament
que el benaurat Francesc durant la seva vida no s'acontentà
amb paraules i exhortacions freqüents per recomanar l'observança
de la pobresa, sinó que a més "ens lliurà diversos escrits
perquè després de la seva mort no ens separéssim mai d'ella."!
Avui en coneixem dos, d'aquests escrits. Per tant, es pot suposar
que n'hi devia haver més.
L'any 1623, l'historiador Waldding va fer una edició dels escrits
de sant Francesc amb intenció d'agrupar tot el que li era
atribuït. Fou reeditada i fins i tot traduïda a diverses llengües.
Molt posteriorment, a principi del segle xx, l'any 1904, els framenors
del centre d'investigació històrica franciscana de Qua-
16
1. Testament, 34.

acchi (Col-legi Internacional Sant Bonaventura, Florència),
editaren els Opuscula Sancti Patris Francisci Assisiensis, després
d'un estudi a fons de crítica interna i externa sobre els
manuscrits existents. El mateix any 1904 apareixia a Tübingen
l'edició de H. Bohemer, substancialment igual a la de Quaracchi.
Amb el temps, els millors especialistes detectaren algunes
llacunes en ambdues edicions. L'any 1976 aparegueren
a la llum pública dues edicions crítiques dels escrits de sant
Francesc: la d'I. Boccalli i la de l'historiador i franciscà alemany
K. Esser. Aquesta última és considerada pels estudiosos
la més fiable i definitiva. Sobre l'edició de K. Esser s'han fet
totes les versions modernes, entre elles aquesta.
4. La nostra versió
Com s'esmenta en la presentació de tota la col-Iecció de
les fonts franciscanes en versió catalana (al volum primer), no
es tracta d'una traducció per als erudits, d'anàlisi i estudi com
a eina de treball -per a aquests objectius existeix l'edició de
K. Esser-, sinó pensada com a lectura espiritual i de meditació
per al públic en general, atesa l'estima de què gaudeix
el Pobrissó d'Assís a Catalunya. Presentem, doncs, una edició
popular, cosa que no vol dir trivial.
El volum apareix amb algunes diferències en relació amb
la metodologia seguida en els anteriors. Així, la nota introductòria
que es feia a cada volum sobre l'autor dels documents,
les dates en què fou escrit i els seus contiguts, aquí va
immediatament abans de cada tractat. Per altra banda, el text
és versificat, perquè així ve en l'edició de K. Esser. Finalment,
incloem en el volum els escrits de santa Clara d'Assís, la millor
intèrpret dels ideals del sant. Ocupa la segona part del
llibre, amb una introducció pròpia.
Amb aquest volum cinquè tanquem la col-lecció de les fonts
franciscanes en versió catalana. Hem volgut que els lectors,
després de conèixer les biografies i altres documents contemporanis
sobre Francesc i Clara d'Assís, acabessin llegint els
17

propis escrits de tots dos sants. Creiem que és la millor tanca
d'or que es podia fer a la col-Iecció.
Amb gran humilitat i en diversos llocs, sant Francesc demana
que els seus escrits es conservin, es copiïn, i que es
reparteixin, llegeixin i meditin. I acaba sempre dient: "Els qui
facin aixà, sàpiguen que són beneïts del Senyor."
18
F. G.

Els escrits

REGLA NO BUTLLADA
1. Textos legislatius
Es diu "no butllada 11 perquè no va rebre confirmació pontifícia
oficial, sinó una aprovació verbal només del papa Innocenci
III. Justament perquè no és un document canònic o jurídic, en
el qual falten normes disciplinàries, no va plaure a la cúria
romana ni a un sector important de l'orde. Malgrat tot, és un
directori espiritual indispensable per conèixer el pensament i l'esperit
de sant Francesc i la vida primitiva dels framenors.
El sant centra el seu projecte de vida en l'Evangeli. Ho diu
ell mateix a l'inici: "Aquesta és la vida de l'Evangeli de Jesucrist,
que fra Francesc va demanar que li fos concedida i confirmada
pel senyor Papa. 11 L'amor del sant a la Paraula de Déu fa que,
globalment, un terç del text estigui format de cites de la Bíblia.
Pròleg
IEn el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant.
2Aquesta és la vida de l'Evangeli de Jesucrist que fra Francesc
demanà que li fos concedida i confirmada pel senyor
Papa. I aquest la hi concedí i confirmà per a ell i per als seus
frares, presents i venidors.
"Oue fra Francesc i qualsevol que serà cap d'aquest orde!
1. El text llatí usa religio i no ordinis. En els documents eclesiàstics d'aquell
temps, religio era el nom que designa el que avui anomenem ordes o congregacions
religioses. Per aquesta raó, nosaltres traduïm "orde" i no "religió";
en altres llocs emprem "fraternitat", mot que usarà més tard el mateix sant.
21

prometi obediència i reverència al senyor papa Innocenci1 i als
seus successors. 41 que els altres frares estiguin obligats a obeir
fra Francesc i els seus successors.
CAPíTOL 1
Que els frares visquin sense res propi,
en obediència i en castedat
'La Regla i vida! d'aquests frares és aquesta: viure en obediencià,
en castedat i sense res propi, i seguir la doctrina i les
petjades de Nostre Senyor Jesucrist, que diu: 2Si vols ser perfecte,
vés i ven tot el que tens, i dóna-ho als pobres, i tindràs
un tresor al cel; i després, vine i segueix-me. (Mt 19,21). I: 3Si
algú vol venir darrere meu, que es negui a ell mateix i prengui
la seva creu i em segueixi (Mt 16,24). 41 encara: Si algú ve a
mi i no m'estima més que al pare i la mare, la dona i els fills,
els germans i les germanes, i fins i tot la seva pròpia vida, no
pot ser deixeble meu (Lc 14,26). 51: Tothom qui pel meu nom
hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps,
en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna (Mt 19,29).
1. Es tracta d'Innocenci III, a qui Francesc va prometre la seva "primera
forma de vida" l'any 1209 o 1910.
2. Les paraules "Regla" i "vida" tenen prioritat en la ment de Francesc; amb
elles obre aquest document, ja que el Pròleg és evident que no és d'ell. Les
dues paraules -tlregla" i "vida"- vénen a ser com el títol del tractat. Per altra
banda, el terme "vida", concret i real, es refereix a un capteniment dels
framenors escaient a una opció puntual de l'Evangeli. Així mateix, "seguir les
petjades de Crist" -no justament imitar-Io- fou el comportament de Francesc
des del principi de la seva conversió.
22

CAPíTOL 11
De l'admissió dels frares i de com han de vestir
ISi algú, per inspiració divina, volent abraçar aquesta vida
vingués als nostres frares, que sigui rebut benignament! per
ells. 21 si està decidit a abraçar la nostra vida, que es guardin
molt els frares de no ficar-se en els seus negocis temporals,
sinó que el presentin al seu ministre com més aviat millor. 31
que el ministre el rebi amb prudència i amor, l'encoratgi i li
exposi amb tota cura el tenor de la nostra vida. "Fet això, l'aspirant
esmentat, si ho vol i ho pot fer espiritualment i sense
impediments, que vengui tot el que tingui i miri de distribuirho
als pobres. "Oue es guardin els frares i el ministre dels frares
d'intervenir en el seus afers, 6i que no rebin cap diner ni
per ell mateix ni per persona interposada. "Amb tot, si en tenen
necessitat, els frares podran rebre les coses necessàries per al
cos, com els altres pobres, llevat del diner.
81 quan ell torni, que el ministre li concedeixi l'hàbit de la
provació per un any, és a dir, dues túniques sense caputxa, la
corda, els calçotets i el caperó fins a la cintura. 91 acabat l'any
i el termini de la provació, que sigui rebut en l'obediència.
"Després, no li serà lícit de passar-se a un altre orde religiós
ni vaguejar fora de l'obediència, segons el manament del senyor
Papa i segons l'Evangeli, perquè ningú que posi la mà a l'arada
i miri enrere no és bo per al Regne de Déu. (Lc 9,62). "Però,
si ve algú que no pot donar els béns sense impediment i en té
voluntat espiritual, que els deixi, i amb això n'hi ha prou. 12 1
que ningú no sigui rebut contra la forma i la institució de la
santa Església.
13Els altres frares, que ja han promès obediència.> que
1. El mot llatí benigniter, usat amb molta freqüència pel sant, equival a
"amb prudència i amor". No sempre es pot traduir literalment per "benignament".
2. Quan Francesc escriu les Regles, la teologia de la vida religiosa no es
basa encara en els tres vots. Per ell, és, sobretot, un compromís seriós dels
framenors d'abraçar la forma de vida segons l'Evangeli. Aquesta ha de ser també
la primera i principal obediència.
23

tinguin una túnica amb caputxa, i una altra sense caputxa si
fós necessari, la corda i els calçotets. 14 1 que tots els frares portin
vestits pobres, i que puguin apedaçar-los amb roba de sac
i altres retalls amb la benedicció de Déu.' perquè el Senyor diu
en l'Evangeli: Els qui van amb vestits preciosos i amb delicies
(Lc 7,25) i els qui duen vestits delicats s'estan als palaus dels
reis (Mt 11,8). ISI encara que els diguin hipòcrites, que no deixin
per això de fer bé ni busquin vestits costosos en aquest
món, per tal que puguin tenir una vestidura en el Regne dels
cels.
CAPíTOL III
De l'Ofici diví i del dejuni
'Diu el Senyor: "Aquesta mena de dimonis no es pot treure
sinó amb el dejuni i l'oració" (cf. Mc 9,26). 21 en un altre
lloc: Quan dejuneu no feu un posat trist com els hipòcrites (Mt
6,16).
"Per tant, que tots els frares, siguin clergues, siguin laics.ê
que diguin l'Ofici diví i facin pregàries i lloances com deuen.
"Oue els clergues recitin l'Ofici i resin pels vius i pels morts,
com és costum entre els clergues; Si pels defectes i les negligències
dels frares que diguin cada dia un Miserere mei Deus
(Sl 50), amb el parenostre, 6i pels germans difunts que diguin
1. La frase "amb la benedicció de Déu", que trobem repetida moltes vegades
en els escrits legislatius de Francesc, indica una autorització donada al
framenor habitualment, és a dir, segons li dicti la consciència. Cal veure-hi el
respecte a la iniciativa personal quan es tracta de fer el bé.
2. La distinció no obeeix a l'existència de classes socials entre els framenors,
atès que els mots clergue i laic tenen en sant Francesc una significació
més àmplia i a voltes ambigua. Una de les característiques de la nova fraternitat
-enfront d'alguns moviments evangèlics de l'època- és l'acceptació
de tota mena de persones, sense diferenciar-ne els orígens. En aquesta fraternitat
tots són germans. Més tard, Francesc distingirà els llecs dels clergues
d'acord amb el fet que només aquests últims -segons la legislació eclesiàstica
vigent- estan obligats al rés de l'Ofici diví i poden administrar alguns
sagraments.
24

el De profundis (Sl 129) amb el parenostre. 71 poden tenir només
els llibres necessaris per a complir amb el seu Ofici diví.
81 que també als laics que saben llegir el salteri els sigui permès
tenir-lo; però "als altres, en canvi, que no saben de lletra,
que no els sigui lícit tenir cap llibre.
IOQue els laics diguin el Crec en un Déu i vint-i-quatre parenostres
amb el Glòria Patri per a Matines; per Laudes, cinc;
per Prima, el Crec en un Déu i set Parenostres amb el Glòria
Patri; per Tèrcia, Sexta i Nona, per cada hora, set; per Vespres,
dotze; per Completes, el Crec en un Déu i set parenostres amb
el Glòria Patri; pels morts, set parenostres amb el Requiem aeternam,
i pels defectes i negligències dels frares, tres parenostres
cada dia.
"Així mateix, que tots els frares dejunin des de la festa de
Tots Sants fins al Nadal del Senyor, i des de l'Epifania, quan
Nostre Senyor Jesucrist va començar a dejunar, fins a Pasqua.
12 1 fora d'aquests temps, que no estiguin obligats a guardar el
dejuni segons aquesta nostra vida, sinó el divendres. 13 1 segons
l'Evangeli, "que puguin menjar de totes les viandes que els posin
al davant" (ef. 10,8).
CAPíTOL IV
Com s 'han de comportar els ministres i els altres
frares en llurs relacions
IEn el nom del Senyor!
"Iots els frares que són constituïts ministres i servidors dels
altres frares, 1 que distribueixin a aquests per les províncies i
1. Minister no té la connotació actual. Francesc volia que fos el germà que
"administra" amb prudència i amor, i no el qui governa fredament. Per això
gairebé sempre afageix a "ministre" el qualificatiu de "servent", -o millor, servidor-
d'acord amb l'Evangeli, on Jesús diu: No he vingut a ser servit, sinó a
servir (Mt 20,28).
25

en els llocs on s'estan;' que els visitin sovint, i els exhortin espiritualment
i els confortin. 31 que tots els altres germans meus
beneïts els obeeixin amb promptitud en allò que mira a la salvació
de l'ànima i no és contrari a la nostra vida.
41 que es portin entre ells com diu el Senyor: Feu als altres
tot allò que voleu que ells us facin (Mt 7,12) i: 5EI que no vulguis
per a tu, no ho facis a ningú (Tb 4,15). 61 que recordin els
ministres i servents el que diu el Senyor: No he vingut a ser
servit sinó a servir (Mt 20,28)2 perquè els ha estat confiada la
cura de les ànimes dels frares, dels quals hauran de donar
compte en el dia del judici davant el Senyor Jesucrist si algú
es perd per la seva culpa i mal exemple.
CAPíTOL V
De la correcció dels frares que pequen
'Per tant, custodieu les vostres ànimes i les dels vostres germans,
ja que és terrible caure en mans del Déu vivent (Hb 10,31).
2Però, si algun dels ministres manava a algun germà quelcom
contra la nostra vida o contra la seva ànima.s que aquest germà
no estigui obligat a obeir-lo, perquè no hi ha obediència
allà on es comet delicte o pecat. 3Malgrat tot, que tots els germans
que estan sota els ministres i servents considerin raonablement
i amb amor la conducta dels ministres i servents,
"i si aquests veuen algun germà que es comporta segons la carn
1. Província , en l'ús de l'època, equivalia a nació, país o regió geogràfica.
El Capítol de 1217 va dividir la fraternitat en onze províncies, que des de 1219
foren dotze. El grup de framenors assignats a cada regió estava a les ordres
d'un ministre i servidor.
In locis in quibus [uerint, "en els llocs on s'estan", perquè encara no hi havia
convents. La fraternitat primitiva era itinerant: a tot estirar es reunia en
algun ermitori més o menys temps. Tampoc no hi havia encara superiors locals.
2. "Cotra la seva ànima" correspon al que avui es coneix com a "objecció
de consciència".
26

i no segons l'esperit -d'acord amb la nostra vida-, si després
d'una tercera amonestació no s'esmena, que el denunciïn al
ministre i servent de tota la fraternitat, 1 en el capítol de la
Pentecosta, sense que ho impediexi res en contra.
51 si entre els frares, on sigui que es trobin, hi ha algun
germà que vol caminar segons la carn i no segons l'esperit, que
els frares amb els quals s'està, l'avisin, l'adoctrinin i el corregeixin
humilment i amb caritat. 61, si s'esdevé que després
d'una tercera amonestació no vol esmenar-se, que l'enviïn, tan
aviat com puguin, al seu ministre i servent, o bé que li ho notifiquin,
i que el ministre i servent faci d'ell el que li sembli
més convenient segons Déu.?
71 que es guardin tots els frares, tant els ministres i servents
com els altres, de contorbar-se o airar-se pel pecat o el mal
exemple d'un germà, perquè el dimoni pel delicte d'un de sol
en vol corrompre molts; "que més aviat ajudin espiritualment,
tan bé com puguin, el qui ha pecat, ja que no necessiten el metge
els qui estan bons, sinó els qui estan malalts (Mc 2,17).
"Semblantment. pel que fa a això, que cap dels frares no tingui
potestat o domini entre ells, "perquè tal com diu el Senyor en
l'Evangeli: Els prínceps de les nacions les dominen com si en
fossin amos, i els qui en són principals les mantenen sota el seu
poder (Mt 20,25-26). Però entre els germans no ha de ser així,
"sinó que tot aquell qui vulgui esdevenir important enmig
d'ells, que sigui el seu ministre i servidor, 12i el qui sigui més
gran entre ells, facis com el més petit (Lc 22,26). .
13 1 que cap germà no faci mal ni parli malament de ningú,
"sinó que per la caritat de l'esperit tots se serveixin i s'obeeixin
mútuament i de bon grat (Ga 5,13). 15 1 és aquesta la veritable
i santa obediència de Nostre Senyor Jesucrist.
16 1 tots els frares, sempre que s'apartin dels manaments del
Senyor i vaguen fora de l'obediència, que entenguin, com diu
1. Per primera vegada Francesc usa el terme "fraternitat", nom més d'acord
amb la vida que porten els membres del grup.
2. En llatí, secundum Deum apareix reiteradament en les dues Regles per
indicar que els ministres han d'obrar sota la seva responsabilitat.
27

el profeta (er Sal 118,21), que són maleïts mentre, sabent-ho,
romanen en el pecat. 17 1 que, quan perseverin en els manaments
del Senyor -que van prometre pel sant Evangeli i per
la seva forma de vida-, sàpiguen que es mantenen en la veritable
obediència i són beneïts pel Senyor.
CAPíTOL VI
Del recurs dels frares als ministres i que cap s'anomeni
prior
'Els frares, a qualsevol lloc on siguin, si no poden observar
la nostra vida, recorreran tan aviat com podran al seu ministre
i li ho faran saber. 21 el ministre, que s'afanyi a proveir, tal
com voldria que fessin amb ell si es trobés en un cas semblant.
31 que ningú no s'anomeni prior;' sinó que per tot arreu es
diguin framenors. 41 que es rentin els peus mútuament (er In
13,14).
CAPíTOL VII
Sobre la manera de servir i treballar
"Iots els frares, a qualsevol lloc que fossin a casa d'altres
per a servir o treballar, que no siguin majordoms, ni facin d'administradors,
ni acceptin cap feina que escandalitzi o pugui
anar en detriment de la seva ànima; 2sinó que siguin menors i
súbdits de tots els que hi hagi en aquella casa.
31 els germans que saben treballar, que treballin- i exercei-
1. El terme "prior", usat en molts ordes religiosos anteriors i posteriors al
sant, era una expressió que repugnava al seu caràcter senzill i humil; no la
trobava adient a l'Evangeli, que recomana ser petits, no majors o priors.
2. Francesc imposa el treball no només per evitar l'ociositat i practicar la
virtut, és a dir, com a mitjà ascètic o d'unió amb Déu -segons accentuava la
tradició benedictina-, sinó també com una de les conseqüències lògiques d'una
vida pobra que necessita el treball per a poder subsistir.
28

xin el mateix ofici que sabien, si no és contra la salut de l'ànima
i el poden fer honestament, "ja que diu el profeta:
Menjaràs del fruit del teu treball; 1 seràs feliç i tindràs sort (Sl
127,2). 'I l'Apòstol: Qui no vulgui treballar, que no mengi (2 Te
3,10). 61 cadascú que romangui en l'art o ofici a què ha estat
cridat. 71 per al treball poden rebre totes les coses necessàries,
llevat de pecúnia. 81, si cal, que vagin a captar com els altres
pobres. 91 que els sigui lícit tenir estris i eines necessàries als
seus oficis.
"Procurin tots els germans suar i ocupar-se en bones obres,
perquè està escrit: "Fes sempre alguna cosa de bé, per tal que
el diable et trobi ocupat."2 111 també: "L'ociositat és enemiga de
l'ànima." 1 2 Per això, els servents de Déu tothora han de perseverar
en l'oració o bé fent alguna obra bona.
"Els frares, on sigui que es trobin, en ermitoris o altres
llocs, que es guardin d'apropiar-se cap indret o foragitar-ne
ningú. 14 1 que tothom qui els vingui a trobar, amic o adversari,
lladre o bandoler, sigui benignament rebut. 15 1, onsevulla
que siguin els germans o a qualsevol lloc on es trobin, han de
reverenciar-se espiritualment amb caritat, i honorar-se mútuament,
sense murmuració (IPe 4,9). 16 1 que evitin els germans
mostrar-se externament tristos, esquerps i hipòcrites; ans al
contrari, que es mostrin "alegres en el Senyor" (cr Fil 4,4), de
bon humor i gentils.
1. El text original Laborem fructuum tuorum manducabis, "menjaràs el treball
dels teus fruits", és una frase complicada i obscura, usada en el salteri
romà. Segons Isidoro Rodríguez (Los escritos de san Francisco de Asís, Múrcia,
1985, pàg. 402-403) fructuum també es pot traduir per "mà" o "puny", i en
aquest sentit seria bona la traducció habitual: menjaràs del fruit del teu treball
(de les teves mans, dels teus punys).
2. St. Jeroni, Epístola 125, 11.
29

CAPíTOL VIII
Que els frares no rebin diners
'El Senyor prescriu en l'Evangeli: Mireu, guardeu-vos de tota
malícia i cobdícia (cf Lc 12,15), 2i: "Aneu amb compte davant
la inquietud d'aquest món i amb les preocupacions d'aquesta
vida" (cf Lc 21,34). 3Per això que cap dels frares, sigui
on sigui i vagi on vagi, de cap manera no prengui ni rebi ni es
faci rebre per altres diners o pecúnia,' ni per motiu de vestits
i de llibres, ni com a preu d'algun treballo per motiu d'algun
altre pretext; només per una manifesta necessitat dels frares
malalts, perquè no hem de tenir més cobejança i profit del diner
i de la pecúnia que el que tenim dels rocs. 41 són enlluernats
pel dimoni aquells que desitgen o estimen el diner més
que les pedres. "Per tant, els qui ho hem deixat tot, guardemnos,
per tan poca cosa, de perdre el Regne dels cels.
61 si en alguna banda trobem diner, no n'hem de fer més
cas que de la pols que trepitgem amb els peus, perquè això és
vanitat de vanitats i tot en va (Coh 1,2). 71 si s'esqueia -tant
de bo no sigui aixÍ- que algun germà recollís o tingués pecúnia
o diners, exceptuant tan sols la necessitat esmentada dels
malalts, tinguem-lo tots els frares com un fals germà, com un
apòstata i lladre i bandoler, i com qui té bossa, tret que se'n
penedeixi de veritat.
81 que de cap manera els frares no rebin ni es facin rebre,
ni busquin ni es facin buscar pecúnia per almoina, ni diners
per a cap casa o lloc, ni vagin amb ningú que per aquests llocs
capti diners o pecúnia. "Ara bé: pel que fa a altres serveis que
no són contraris a la nostra vida, poden fer-los els frares allà
1. "Diners o pecúnia". S'han fet moltes interpretacions d'aquests dos mots
tan usats per sant Francesc, però les diferències només serien de matís quantitatiu.
En aquell temps, el "diner" era la moneda important, d'or o plata, i la
"pecúnia" la moneda més petita, que equivaldria a les expressions populars
catalanes d'anys enrere: "no val ni quatre rals", "ni cinc cèntims..." Segons altres,
"pecúnia" era el terme llatí, denari -diners-, el vulgar. Les dues expressions
mostren la radicalitat de la pobresa.
30

on sigui amb la benedicció de Déu. 1°1 si fos necessari als leprosos,
poden demanar almoina per a ells. IIAmb tot, que es
guardin molt del diner. "Semblantment, que es guardin tots els
germans d'anar pel món per cercar un guany indecorós.
CAPíTOL IX
Sobre demanar almoina
'Oue s'esforcin tots els frares a seguir la humilitat i la pobresa
de Nostre Senyor Jesucrist, i que recordin que no hem
de tenir cap altra cosa en aquest món perquè com diu l'Apòstol,
tenint de què menjar i amb què cobrir-nos (ITm 6,8), 2amb
això ja estem satisfets. I els frares han d'alegrar-se de tractar
amb persones abjectes i menyspreades, amb pobres i febles,
malalts i leprosos i amb els captaires del camí.
31 quan calgui que vagin a captar. 41 que no se'n donin vergonya;
que més aviat recordin que Nostre Senyor Jesucrist, Fill
de Déu viu, totpoderós, va parar la cara com una roca duríssima
i no se n'avergonyí (Is 50,7), Si fou pobre i hoste, i visqué
d'almoines, Ell i la Verge benaurada i els seus deixebles. 61 que
quan la gent no els vulgui fer caritat i els causi un afront, que
en donin gràcies a Déu, perquè per aquesta humiliació rebran
gran honor davant el tribunal de Nostre Senyor Jesucrist. 71
que sàpiguen també que l'afront no és atribuït als qui el sofreixen,
sinó als qui l'infereixen.
"L'almoína és .l'herència i la justícia que es deu als pobres,
la qual ens meresqué Nostre Senyor Jesucrist. 91 els germans
que treballen per haver-la, en rebran una gran recompensa i la
fan guanyar i adquirir als qui la donen, perquè tot el que els
homes deixen en aquest món és moridor, mentre que de les caritats
i almoines que han fet en rebran un premi del Senyor.
101 que confiadament l'un manifesti a l'altre la seva necessitat,
per tal que aquest li trobi allò que li és necessari i li ho proporcioni.
III que cadascú estimi i nodreixi el seu germà, com
31

la mare estima i nodreix el seu fill, en la mesura que Déu li
faci entendre. 12 1 el qui no menja que no judiqui el qui menja
(Rm 14,3).
13 1 sempre que sobrevingui una necessitat, sigui lícit a tots
els frares, on sigui que es trobin, d'usar del que tothom menja,
com el Senyor ho diu de David, el qual menjà els pans de
la proposició, que no era permès de menjar sinó als sacerdots
(Mc 2,26). 14 1 que recordin el que diu el Senyor: "Vetlleu per
vosaltres mateixos, no sigui que els vostres cors s'afeixuguin
per la cràpula, l'embriaguesa i les preocupacions d'aquesta vida
i de cop i volta sobrevingui a vosaltres aquell dia sobtat,
"perquè vindrà com un llaç damunt tots els qui habiten damunt
la faç de la terra" (cf Lc 21, 34-35). "Semblantment, en
temps de manifesta necessitat, que els frares disposin del que
calgui, talment com el Senyor els inspiri, ja que la necessitat
no té llei.
CAPÍTOL X
Dels frares malalts
ISi algun germà cau malalt, sigui on sigui, que els altres
frares no l'abandonin, sinó que se'n designi un -o més si calque
el serveixi com voldria ell ser servit; 2i en una extrema necessitat,
poden encomanar a alguna persona que satisfaci les
despeses de la malaltia. 31 prego al germà malalt que de tot doni
gràcies al Creador; i que, com el vol el Senyor, així ell desitgi
d'estar, sigui sa o malalt, perquè tots aquells a qui Déu
ha predestinat per a la vida eterna són esperonats amb les fiblades
de les malalties i amb la compunció de l'esperit, tal com
diu el Senyor: Jo repto i castigo els qui estimo (Ap 3,19). 41 si
algun frare es contorbés o s'enutgés -sigui contra Déu o bé
contra els germans- o si de cas, desassossegat, exigís medecines,
desitjant excessivament alliberar la carn que tot seguit
ha de morir i que és enemiga de l'ànima, que pensi que tot
això li ve del maligne, i ell és home carnal, i no li escau ser
framenor, ja que s'estima més el cos que l'ànima.
32

CAPíTOL XI
Que els frares no difamin ni denigrin, sinó que
s'estimin mútuament
'Oue tots els frares es guardin de calumniar ningú ni discuteixin
de paraula, 2sinó que s'esforcin a guardar silenci, tant
com Déu els en doni la gràcia. 31 que no pledegin entre ells ni
amb altres, sinó que mirin de respondre humilment tot dient:
Sóc un servent inútil (Lc 17,10).41 que no s'enutgin, perquè tothom
qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal;
el qui l'insulti ho serà pel Sanedrí i el qui el maleeixi acabarà al
foc de l'infern (Mt 5,22). SI que s'estimin mútuament, com diu
el Senyor: Aquest és el meu precepte, que us estimeu el uns als
altres, això com Jo us he estimat (In 15,12), 6i que amb obres
mostrin l'amor que es tenen mútuament, com diu l'Apòstol: No
estimem amb frases i de paraula, sinó amb fets i de veritat (IIn
3,18).
71 que no ultratgin ningú, "que no murmurin ni denigrin els
altres, ja que està escrit: "Els murmuradors i detractors són
odiosos a Déu" (cf. Rm 1,30). 91 que siguin modestos i que
"mostrin entera mansuetud envers tothom" (cf. Tt 3,2). 10Que
no judiquin, ni condemnin. III, com diu el Senyor, que no considerin
els petits mancaments dels altres, "sinó que més aviat
meditin els propis "amb amarga contrició de l'ànima" (cf. Is
38,15). 13 1 que maldin per entrar per la porta estreta (Lc 13,24),
ja que diu el Senyor: Estreta és la porta i just el camí que condueix
a la vida, i són pocs els qui el troben (Mt 7,14).
CAPíTOL XII
Que evitin les males mirades i el tracte
freqüent amb dones
'Oue tots els frares, allà on siguin o vagin, es guardin de
males mirades i del freqüent tracte amb les dones. 21 que cap
33

s'hi aconselli o hi vagi sol pel camí o a la taula hi mengi en el
mateix plat. 3Que els sacerdots parlin honestament amb elles
per administrar-los la penitència o donar-los consells espirituals.'
41 que cap dona en absolut no sigui rebuda per cap germà
a l'obediència, sinó que un cop se li hagi donat un consell espiritual,
faci penitència on vulgui. SI vigilem molt tots i tinguem
purs tots els nostres membres, perquè diu el Senyor: Qui
mira una dona per desitjar-la, ja ha comès adulteri amb ella en
el seu cor (Mt 5,28). I l'Apòstol: No sabeu que el vostre cos és
temple de l'Esperit Sant? (1 Cor 6,19); així doncs, qui violi el
temple de Déu, Déu el destruirà a ell (ICor 3,17).
CAPÍTOL XIII
Cal evitar la fornicació
'St algun frare, instigat pel dimoni, fornicava, que sigui
despullat de l'hàbit, el qual ha perdut amb la seva ignominiosa
turpitud, i que se'l tregui del tot i sigui rebutjat per complet
del nostre orde. 21 després que faci penitència pels seus
pecats.
CAPÍTOL XIV
De com els frares han d'anar pel món
'Ouan els frares vagin pel món, que no portin res per al camí,
ni sac, ni alforja, ni pa, ni diners, ni bastó (Lc 8,3). 21 a qualsevol
casa on entressin, que diguin de primer: Pau en aquesta
1. En el moviment penitencial de l'època, no era infreqüent el cas de dones
que duien vida d'anacoreta sota l'obediència d'un sacerdot, amb els possibles
abusos.
34

casa (Lc 10,5). 31 mentre s'estan en aquesta mateixa casa, que
mengin i beguin del que hi ha en aquella casa (Lc 10,7).
"Oue no es resisteixin al dolent, i, si algú els pega en una
galta, que li parin encara l'altra (Mt 5,39; Lc 6,29); Si a qui els
pren el manteu, no li neguin també la túnica (Lc 6,29). "Oue donin
a tothom qui els demani; i a qui els usurpa el que és d'ells,
no li ho reclamin (Lc 6,30).1
CAPÍTOL XV
Que els frares no muntin a cavall
'Mano a tots els meus frares, tant clergues com llecs, que
quan van pel món o sojornen en llocs, que de cap manera no
tinguin ells ni a casa d'un altre cap animal per a cavalcar. 21
que no els sigui lícit muntar a cavall, sina és per malaltia o
una gran necessitat.
CAPÍTOL XVI
Dels qui van entre sarraïns i altres infidels
'Diu el Senyor: Heus aquí que Jo us envio com ovelles enmig
de llops; 'sigueu, doncs, prudents com les serps i senzills com
els coloms (Mt 10,16). 3Per tant, qualsevol germà que vulgui
anar entre sarraïns i altres infidels, que hi vagi amb llicència
del seu ministre i servent, 4i que aquest els en doni llicència i
no els ho privi si veu en ells idoneïtat per a ser enviats, perquè
ha de pensar que haurà de donar compte al Senyor si en
això o en altra cosa procedia indiscretament.
1. Pels anys 1220 comença el procés d'establiment dels frares en un lloc
fix. Aquí ja es distingeixen dues classes: els qui pelegrinen pel món i els qui
tenen un habitacle.
35

SI els frares que hi vagin poden captenir-se espiritualment
entre ells de dues maneres: "una, que no moguin litigis ni disputes,
sinó que estiguin sotmesos a tota creatura humana per
amor de Déu (lPe 2,le),i confessin que són cristians; 7i l'altra
manera és que, si veuen que és grat a Déu, anunciïn la seva
paraula, per tal que creguin en Déu totpoderós, Pare, Fill i
Esperit Sant, creador de totes les coses, i en el Fill, redemptor
i salvador, i perquè es bategin i esdevinguin cristians, ja
que, qui no reneix de l'aigua i de l'Esperit Sant no pot entrar al
Regne de Déu (Jn 3,5).
BAquestes i altres coses que plaguin al Senyor, les poden dir
a ells i a d'altres, atès que Ell diu a l'Evangeli: Tot aquell qui
em confessa davant els homes, també Jo el confessaré davant el
meu Pare del cel (Mt 10,32); "però "el qui s'avergonyeixi de mi
i de les meves paraules, d'ell s'avergonyirà també el Fill de
l'home quan vindrà en la seva majestat i en la del seu Pare i
dels àngels" (Lc 9,26).
1°1 que tots els frares, onsevulla que siguin, es recordin que
lliuraren i deixaren els seus cossos a Nostre Senyor Jesucrist,
lli que per amor d'Ell s'han d'exposar als enemics, tant visibles
com invisibles, ja que diu el Senyor: Qui perdi la seva ànima
per mi, la salvarà (Lc 9,24) en la vida eterna. "Benaurats els
qui pateixen persecució per la justícia, perquè d'ells és el Regne
dels cels (Mt 5,10). 13Si em van perseguir a mi, també us perseguiran
a vosaltres (Jn 15,20) 14 1, si us persegueixen en una ciutat,
fugiu a una altra (Mt 10,23). "Benaurats sereu (Mt 5,11)
quan els homes us odiïn (Lc 6,22) i us maleeixin i quan us persegueixin
(Mt 5,11), us bandegin i us injuriïn i prescriguin el
vostre nom com a dolent i diguin tota mena de mal contra
vosaltres mentint, a causa de mi; "alegreu-vos aquell dia i feu
festa, perquè la vostra recompensa és molt gran en els cels (Mt
5,11-12; Lc 6,23). 17 1 us dic a vosaltres, amics meus, que no us
espanteu per això, IBi no temeu aquells qui maten el cos i, després
d'això, no tenen res més a fer (Lc 12, 4; Mt 10,28). "Mireu
de no contorbar-vos (Mt 24,6) "perquè en la vostra paciència
posseireu les vostres ànimes (Lc 21,19). 211 qui perseverarà fins
a la fi, aquest se salvarà (Mt 10,22; 24,13).
36

CAPíTOL XVII
Dels predicadors
'Oue cap frare no prediqui contra la forma i l'institució de
la santa Església, si no és que li ha estat concedit pel seu ministre.
21 que el ministre vagi amb compte a concedir-ho a algú
sense discerniment. 3Que tots els frares, però, prediquin
amb les obres. 41 que cap ministre o predicador no s'apropiï el
ministeri dels frares o l'ofici de la predicació, sinó que a qualsevol
hora que se li mani, deixi el seu ofici sense cap contradicció.
5Per tant, prego en nom de l'amor que és Déu a tots els
meus frares que prediquen, que fan oració o treballen, tant
clergues com laics, que procurin humiliar-se en totes les coses,
6qu e no es gloriïn ni es complaguin en si mateixos, que no
s'enalteixin interioment de les paraules i obres bones, àdhuc
de qualsevol bé que Déu faci i operi alguna vegada per mitjà
d'ells, talment com diu el Senyor: Amb tot, no us alegreu de que
els esperits us es tinguin sotmesos (Lc 10,20); "sinó que heu
d'estar convençuts que a nosaltres no ens pertanyen altra cosa
que els vicis i pecats. "Més aviat hem d'alegrar-nos quan topem
amb temptacions diverses i quan suportem tota mena d'angoixes
i tribulacions d'ànima o de cos en aquest món per la
vida eterna.
"Així doncs, guardem-nos els frares de tota supèrbia i va­
ll
naglòria; 10 no ens contaminem de la saviesa d'aquest món i de
la prudència de la carn" (cf Rm 8,6); "l'esperit carnal vol i es
preocupa molt de tenir paraules i poc de tenir obres; "cerca,
no la religiositat i la santedat en l'esperit interior, sinó que vol
l'aparença d'una religiositat externa davant els homes.
"D'aquests diu el Senyor: Us asseguro que ja tenen la seva recompensa
(Mt 6,2).
"L'esperit del Senyor, en canvi, vol que la carn vil i abjecta,
sigui mortificada i menyspreada. "Cerca amb humilitat i
16 paciència la pura simplicitat i la vera pau de l'esperit. 1 tothora
desitja per damunt de tot el temor de Déu, la saviesa divina
i l'amor del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
37

l7I tornem tots els béns al Senyor Déu altíssim, i reconeguem
que tota mena de bé és seu, i donem-li gràcies de tot, ja
que d'Ell procedeix tot bé. "Oue el mateix Altíssim, el sobirà
Senyor, l'únic Déu veritable, rebi tot honor i reverència, totes
les lloances i benediccions, tota gràcia i glòria; de qui és tota
cosa bona bé i que, solament Ell, és bo. 19I que quan nosaltres
vegem o sentim dir o fer mal i renegar de Déu, beneïm i lloem
el Senyor, que és beneït pels segles (Rm 1,25).
CAPíTOL XVIII
Com s 'han de reunir els ministres
'Tots els anys, cada un dels ministres pot reunir-se amb els
seus frares on els plagui -en la festa de sant Miquel arcàngel-
per a tractar de les coses que pertanyen a Déu. 2Que tots
els ministres, però, que són a terres ultramarines i ultramuntanes,
un cop cada tres anys, i els altres ministres un cop cada
any, vinguin al Capítol de la Pentecosta;' a l'església de
Santa Maria de la Porciúncula, tret que fos ordenat altrament
pel ministre i servent de tota la fraternitat.
1. El mot "capítol" designa les reunions oficials i fraternals dels framenors
fetes per compartir plegats la pregària, la taula i, sobretot, per resoldre els
problemes de les fraternitats i elegir nous superiors. Probablement tenen l'origen
en el Concili IV de Letrà (1215) en el qual, entre altres coses, també es
demanava als ordes religiosos que celebressin periòdicament capítols; s'advertia
contra l'heretgia dels albigesos i els càtars i es recomanava als cristians
la confessió i la comunió. En els primers anys de la fraternitat, acudien al
Capítol de la Porciúncula tots els germans, fins i tot els novicis. Després de
1221 solament el Capítol regional tenia aquest caràcter d'encontre fraternal
de tots, mentre que únicament els ministres eren vocals del Capítol general.
38

CAPíTOL XIX
Que els frares visquin catòlicament
'Oue tots els frares siguin catòlics! i visquin i parlin catòlicament.
2Si algun, però, es desviés de la fe i de la vida catòlica
de paraula o d'obra i no s'esmenés, que sigui expulsat
tot seguit de la nostra fraternitat. 31 considerem tots els clergues
i tots els religiosos com a senyors en allò que es refereix
a la salvació de l'ànima i no ens desvia de la nostra religió; i
venerem en el Senyor el seu orde, ofici i ministeri.
CAPíTOL XX
De la confessió i de la recepció del Cos i la Sang de
Nostre Senyor Jesucrist
'Oue els meus frares beneïts, tant els clergues com els llecs,
confessin els seus pecats a sacerdots de la nostra fraternitat.
21 si no poden, que els confessin altres sacerdots discrets i catòlics,
convençuts que de qualsevol sacerdot catòlic que hagin
rebut la penitència i l'absolució quedaran absolts sens cap dubte
dels seus pecats, si procuren complir humilment i fidel la
penitència que per ells els sigui imposada.
3Però si no trobessin cap sacerdot, que es confessin amb
un germà seu,? com diu l'apòstol Jaume: Confesseu-vos l'un a
1. Amb el mot "catòlics", sant Francesc vol significar que siguin fidels i
obedients al Papa i a l'Església, en contraposició a molts heretges d'aquells
temps, que atacaven i volien reformar l'Església des de fora. Ell coneixia el
centre càtar que hi havia aleshores a Spoleto i possiblement es va trobar a
França en la cèlebre batalla contra els albigesos.
2. El text de l'apòstol sant Jaume que s'esmenta a continuació donà origen
a la pràctica tradicional, freqüent a l'edat mitjana, de confessar els pecats a
un cristià, atès que no abundaven els preveres. Era una forma d'expressar la
reconciliació amb la comunitat dels fidels. Una pràctica que Francesc acceptà.
La Regla butllada ja no al.ludeix a això.
39

l'altre els vostres pecats (Jm 5,16). "Que no per això deixin de
recórrer als sacedots, ja que a ells sols ha estat atorgat el poder
de lligar i deslligar. SI que així, contrits i confessats, rebin
el Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist amb gran humilitat
i veneració, recordant el que diu el Senyor: Qui menja la
meva carn i beu la meva sang té vida eterna (Jn 6,54), i també:
Feu això en memòria meva (Lc 22,19).
CAPíTOL XXI
Lloança i veneració que poden fer
tots els germans
'Els meus germans, quan els plagui, poden anunciar a tothom
aquesta exhortació i Iloança.! o una altra de semblant,
amb la benedicció de Déu:
"Iemeu i honoreu, lloeu i beneïu, doneu gràcies i adoreu el
Senyor Déu totpoderós, en Trinitat i Unitat, Pare, Fill i Esperit
Sant, creador de totes les coses.
3UPeu penitència" (cf. Mt 3,2), "feu fruits dignes de penitència"
(cf. Lc 3,8), perquè aviat morirem. 'Doneu i se us donarà
(Lc 6,38). 5uPerdoneu i sereu perdonats" (cf Lc 6,37). 61 i si no
perdonéssiu als homes els seus pecats, (Mt 6, 14), el Senyor no
us perdonarà els vostres pecats (Mc 11,25); "Confesseu-vos de
tots els vostres pecats" (cf lm 5,16). "Benaurats els qui moren
en penitència, perquè seran al Regne dels cels. 8Ai d'aquells que
no moren en penitència, perquè seran fills del diable! (lJn 3,10),
"del qual fan les seves obres" (cf. In 8,41), i aniran al foc etern.
(Mt 18,8; 25,41). "Guardeu-vos i absteniu-vos de tot mal i persevereu
fins a la fi en el bé.
40
1. Aquesta forma de predicació joglaresca no era una patent de ningú.

CAPíTOL XXII
Exhortació als germans
'Prestem atenció, tots els germans, a allò que diu el Senyor:
Estimeu els vostres enemics i feu bé als qui us odien (Lc 6,27;
Mt 5,44), 2perquè també Nostre Senyor Jesucrist -les petjades
del qual hem de seguir- va anomenar amic el seu traïdor i a
gratcient va oferir-se als qui el crucificaren. 3Són, per tant,
amics nostres tots els qui injustament ens infligeixen tribulacions
i angoixes, afronts i injúries, dolors i turments, martiri
i mort; 4i els hem de tenir gran estimació, ja que pel que ens
ocasionen tenim la vida eterna.
51 avorrim el nostre cos amb els seus vicis i pecats, perquè,
vivint carnalment, el diable ens vol llevar l'amor de Nostre
Senyor Jesucrist i la vida eterna, i perdre's ell amb tothom a
l'infern. 6Nosaltres, per culpa nostra, som fètids, miserables i
contraris al bé; inclinats i disposats al mal, perquè, com diu
el Senyor en l'Evangeli, "del cor procedeixen i surten els mals
pensaments, els adulteris, les fornicacions, els homicidis, els
furts, l'avarícia, les maldats, l'engany, la impudicía, l'enveja, els
falsos testimonis, les blasfèmies, la insensatesa. "Iots aquests
mals provenen de dintre del cor de l'home i aquests són els que
taquen l'home (Mc 7,21-23; Mt 15,19-20).
"Ara, però, després d'abandonar el món, no hem de fer altra
cosa que seguir la voluntat del Senyor i plaure'l, "Guardemnos
molt de ser com la terra de vora el camí, pedregosa o plena
d'espines, com diu el Senyor en l'Evangeli:
"í'La llavor és la paraula de Déu. 12La que cau vora el camí
i és trepitjada, aquests són els qui senten la paraula i no l'entenen.
13[ tot d'una ve el diable i s'apodera del que se sembrà
en llurs cors i s'emporta la paraula dels cors, no fos cas que,
creient, se salvessin. "La que cau en terra rocosa, aquests són
els qui, escoltant la paraula, la reben tot seguit amb goig; "pero,
així que es presenta la tribulació o la persecució per causa de la
paraula, a l'instant s'escandalitzen; i aquests no tenen arrel en
ells mateixos, sinó que són passatgers perquè creuen per un cert
41

temps, però a l'hora de la temptació tornen enrere. 16La que cau
entre espines, aquests són els qui senten la paraula de Déu, però
la preocupació i les ànsies d'aquest segle, l'engany de les riqueses
i les cobejances restants se'ls fiquen a dins i ofeguen la paraula
i esdevenen sense fruit. 17La que ha estat sembrada en terra bona,
aquests són els qui, escoltant amb cor bo i òptim la paraula, l'entenen,
la retenen i donen fruit en la paciència" (cf. Mt 13,19-23;
Mc 4,15-20; Lc 8,11-15).1
18Per tant, tots nosaltres els germans, com diu el Senyor, deixem
que els morts enterrin els seus morts (Mt 8,22). 19 1 guardemnos
molt de la malícia i de l'astúcia de Satanàs que no vol que
l'home tingui la ment i el seu cor posats en Déu. "Tot rondant,
desitja atreure el cor de l'home sota l'aparença d'alguna recompensa
i ajut, i ofegar de la memòria la paraula i els preceptes
del Senyor; i vol encegar el cor de l'home amb afers temporals
i ofuscar el seu cor i establir-s'hi, com diu el Senyor:
"Ouan l'esperit immund surt de l'home, va per llocs àrids i secs
cercant repòs i no en troba. "Llavors diu: Me'n tornaré a casa
meva, d'on vaig sortir. 23[ en venir-hi, la troba desocupada, escombrada
i endreçada (Mt 12,44). "Aleshores va i agafa altres set
esperits pitjors que ell, i, una vegada a dintre, s'hi estableixen; i
les darreries d'aquell home esdevenen pitjors que les primeries (Mt
12,43-45; Lc 11,24-26).
"Per tant, germans tots, guardem-nos molt que sota l'aparença
d'alguna recompensa, obra o favor, perdem i allunyem
del Senyor la nostra ment i el nostre cor. 26En canvi, en nom
de la santa caritat, que és Déu, prego a tots els germans, tant
als ministres com als altres, que, remogut tot impediment i
posposada tota cura i sol·licitud, mirin tan bé com puguin, servir,
estimar, honorar i adorar el Senyor Déu, amb cor net i ànima
pura, que és el que Ell desitja sobre totes les coses.
27Fem sempre de nosaltres un estatge i habitacle d'Aquell
que és Senyor Déu, totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, el qual
1. Com en altres cites, el text dels sinòptics apareix barrejat, combinant
elements dels tres evangelistes, la qual cosa prova que ha estat transcrit de
memòria.
42

diu: Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment, perquè us pugueu
escapar de tots els mals que han de succeir i us pugueu presentar
sense temor davant el Fill de l'home (Lc 21,36) 281 quan estigueu
drets pregant, digueu Pare nostre que esteu en el cel (Mt
29 6,9). 1 adorem-lo amb un cor pur, perquè convé sempre pregar
sense parar mai, "ja que el Pare cerca tals adoradors: 31Déu.
és esperit, i els qui l'adoren han d'adorar-lo en esperit i veritat
(Jn 4,23-24).
1 recorreguem a Ell com a Pastor i Bisbe de les nostres
11
32
ànimes" (cf. lPe 2,25), el qual diu: "Jo sóc el bon Pastor: pasturo
les meves ovelles i dono la vida per les meves ovelles" (cf.
Lc 18,1). "Yosaltres tots sou germans; 34i no doneu a ningú el
nom de pare aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un,
que és el del cel. 35Ni us anomeneu mestres, 1 perquè de mestre
només en teniu un, que és el Crist (Mt 23,8-10).
365i esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu
demanar tot el que voldreu, i us serà concedit (Jn 1S,7).
370n n 'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, Jo sóc allí enmig
d'ells (Mt 18,20). 3 8t1 Heu s aquí que Jo sóc amb vosaltres
fins a la consumació del segle" (cf. Mt 28,20). 39Les paraules
que us he dit són esperit i són vida (Jn 6,64). 40Jo sóc el camí,
la veritat i la vida (Jn 14,6). "Retinguem, doncs, les paraules,
la vida, la doctrina i el sant Evangeli d'Aquell que s'ha dignat
a pregar el seu Pare per nosaltres i a manifestar-nos el seu
nom, dient: Pare, glorifiqueu el vostre nom (Jn 12,28) i "Pare,
glorifiqueu el vostre Fill per tal que el vostre Fill us glorifiqui"
(cf Jn 17,1). 42t1pare, he revelat el vostre nom als homes que
em vau donar" (e]. Jn 17,6), perquè les paraules que em vau
donar, els les he donades, i ells les han acceptades i han conegut
de veritat que he sortit de Vós, i han cregut que Vós m'heu
enviat. 43Jo prego per ells, no pas pel món, "sino per aquests que
1. Magistri, "mestre", té aquí un sentit més d'autoritat intel.lectual i moral
que no pas jurídic. Des del començ del segle XII el mot s'amplia per designar
el cap de predicadors càtars i valdesos. Francesc rebutja aquest títol a fi de
conformar-se literalment a l'Evangeli i evitar tota aparença de poder intel.lectual
(mestre de la Universitat) o financer (mestre dels Ordes militars i hospitalaris).
43

m'heu donat, ja que vostres són i tot el que és meu és vostre (Jn
17,8-10).
"Pare sant, guardeu en el vostre nom aquells que m'heu donat,
a fi que siguin u com nosaltres (Jn 17,11). 46Dic aquestes
coses mentre encara són en el món, per tal que tinguin ells un
goig complet. 47Jo els he confiat la vostra paraula, però ara el
món els odia perquè no són del món, perquè Jo tampoc no en
sóc. 48No us demano que els tragueu del món, sinó que els preserveu
del mal (Jn 17,13-15).
49"Glorifiqueu-Ios en la veritat. "La vostra paraula és veritat.
"Així com Vós m'enviàreu al món, també Jo els he enviats
al món. 52 1 per ells Jo mateix em santifico, a fi que ells siguin
santificats en la veritat. 53No prego tan sols per ells, sinó també
per aquells que per llurs paraules han de creure en mi" (e].
Jn 17,17-20), "perquè tots siguin consumats en una sola cosa,
i conegui el món que Vós m'heu enviat i els heu estimat, tal
com m'heu estimat a mi" (ef. Jn 17,23). 54"1 els faré conèixer
el vostre nom, a fi que l'amor amb què m'heu estimat estigui
en ells, i Jo en ells" (er Jn 17,26). "Pare, els qui m'heu donat,
vull que on Jo estic també ells estiguin amb mi, per tal que vegin
la vostra glòria (Jn 17,24) en el vostre Regne. Amén.'
CAPíTOL XXIII
Pregària, lloança i acció de gràcies?
'Totpoderós, santíssim, altíssim i Déu sobirà, Pare sant (Jn
17,11) i just, Senyor, rei de cels i terra (Mt 11,25), per Vós mateix
1. Reproducció, de memòria, de l'oració sacerdotal de Crist al Pare, que a
Francesc li agradava de meditar sovint.
2. El principi d'aquest capítol recorda l'esquema del Càntic del germà Sol.
També aquí s'observa un lirisme intens amarat de lloança i agraïment al
Creador. L'actitud pròpia del pobre és el reconeixement al seu benefactor.
Francesc, pobre -encara més, captaire-, nu i mancat de qualsevol bé, reconeix
que tot és gràcia del cel. El sentiment de gratitud és propi d'ànimes selectes
i d'esperits gentils.
44

us donem gràcies, ja que per la vostra santa voluntat i pel vostre
Fill únic, amb l'Esperit Sant, heu creat totes les coses espirituals
i temporals, i a nosaltres, "fets a vostra imatge i semblança,
ens posàreu al paradís" (er Gn 1,26; 2,15) 2i nosaltres
caiguérem per culpa nostra.
31 us donem gràcies perquè, així com ens creàreu pel vostre
Fill, també pel vostre amor amb què ens heu estimat (Jn
17,26), féreu néixer de la gloriosa i beatíssima sempre Verge
Santa Maria, el mateix veritable Déu i veritable home, i ens
volguéreu redimir de la nostra captivitat amb la seva creu, la
seva sang i la seva mort.
41 us donem gràcies perquè aquest Fill vostre ha de venir
altra vegada en la glòria de la seva majestat per llençar al foc
etern els maleïts que no feren penitència i no us volgueren
conèixer; i dir per a tots els qui us conegueren, us adoraren
i us serviren en penitència: Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu
el Regne que us ha estat preparat des de l'origen del món (Mt
25,34).
SI com que nosaltres, miserables i pecadors, no som dignes
de pronunciar el vostre nom, amb humilitat demanem a Nostre
Senyor Jesucrist, Fill vostre dilectíssim, en qui us heu complagut
(Mt 17,5), que Ell us doni gràcies, juntament amb l'Esperit
Sant Paràclit, com a Vós i a Ell us plau, Ell que us basta
sempre en tot, i pel qual ens heu fet tants de beneficis. Al-Ieluia.
61 a la gloriosa mare, la beatíssima Maria sempre Verge, als
benaurats Miquel, Gabriel, Rafael, i a tots els cors dels benaurats
serafins, querubins, trons, dominacions, principats i potestats,
virtuts, àngels, arcàngels, als benaurats Joan Baptista,
Joan Evangelista, Pere i Pau, i als benaurats patriarques, profetes,
i innocents, apòstols, evangelistes, deixebles, màrtirs, confessors,
verges, als benaurats Elies i Enoc i a tots els sants que
foren, són i seran, per amor vostre els demanem humilment
que, com així us plau, per tot us donin gràcies a Vós, Déu
sobirà, veritable, etern i vivent, amb el vostre Fill dilectíssim,
nostre Senyor Jesucrist i l'Esperit Sant Paràclit, pels segles dels
segles. Amén. Al-leluia (cf Ap 19,3-4; 19,4).
45

71 a tots els qui dins la santa Església catòlica i apostòlica
volen servir el Senyor Déu.' A tots els ordes eclesiàstics: preveres,
diaques, sotsdiaques, acòlits, exorcistes, lectors, ostiaris
i tots els clergues; a tots els religiosos i religioses, donats i postulants,
pobres i necessitats, reis i prínceps, menestrals i pagesos,
servents i senyors; a totes les verges i continents, i també
a les casades; als laics, homes i dones, minyons i adolescents,
joves i vells, bons i malalts, petits i grans, i a tots els pobles,
races, tribus i llengües (Ap 7,9); a totes les nacions i tots els homes
arreu de la terra, que són i seran, humilment els demanem
i supliquem, nosaltres, framenors, servents inútils (Lc 17,10),
que tots perseverem en la fe veritable i en la penitència, perquè
altrament ningú no pot salvar-se.
8t1Amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot l'esperit, amb
tot el poder i la fortalesa" (ef. Mc 12,30), amb tota la intel-Iigència
i totes les forces, amb tot l'entusiasme i amb tot
l'afecte, tots els desigs i volers, estimem tots el Senyor Déu (Mc
12,30), que a tots nosaltres ens ha donat el cos, l'ànima i la
vida entera, que ens creà, redimí i que únicament ens salvarà
per la seva misericòrdia, que a nosaltres, miserables i desgraciats,
corromputs i fetorosos, ingrats i dolents, tant bé ens ha
fet i ens fa.
9No desitgem, doncs, ni vulguem cap altra cosa, ni res que
ens agradi i ens delecti tant com el Creador i Redemptor i
Salvador nostre.? únic Déu veritable, el bé en plenitud, tot el
bé veritable i sobirà bé, l'únic que és bo, mansuet, benigne i
dolç; l'únic que és sant, just, veritable, recte, innocent i pur;
1. En la llista que segueix, Francesc fa desfilar en gradació ascendent els
distints ordes eclesiàstics, però no menciona a la cúspide de la jerarquia els
bisbes -i menys el Papa- perquè tot i que ho necessitaven prou no li sembla
bé incloure'ls en una exhortació a "perseverar en la veritable fe i en la penitència".
2. Cal advertir que la trina titulació -Creador, Redemptor, Salvador- és
ascendent: és més ser redimit que creat, perquè sense la redempció hauríem
estat eternament dissortats. Santa Clara, amb la frase "Lloat sigueu, Senyor,
perquè m'heu creat", accentua, en canvi, i anteposa la creació a la redempció
i a la salvació, perquè no podríem ser redimits i salvats si abans no haguéssim
estat creats.
46

al qual, pel qual i en el qual hi ha tot perdó, tota gràcia i tota
glòria de tots els penitents i justos, i de tots els benaurats
que frueixen junts al cel.
IOPer tant, que res no ens allunyi, no ens separi, ni ens desviï.
Nosaltres, pertot arreu, a tota hora i en tot temps, cada dia
i contínuament, creguem de veritat i humilment, i tiguem al
cor i estimem, honorem, adorem, servim, lloem i beneïm, glorifiquem
i exaltem, magnifiquem oi regraciem l'altíssim Déu sobirà
i etern, Trinitat i Unitat, Pare, Fill i Esperit Sant, Creador
de totes les coses, Salvador dels qui creuen en Ell, hi esperen
i l'estimen; el qual és sense començament i sense fi, immutable,
invisible, inenarrable, inefable, incomprensible, inassequible,
beneït, lloable, gloriós, sublim, excels, suau, delectable
i totalment desitjable per damunt de totes les coses, pels segles
dels segles. Amén.'
CAPíTOL XXIV
Conclusió
IEn nom del Senyor! Prego a tots els germans que aprenguin
la lletra i el sentit de les paraules que estan escrites en
aquesta forma de vida per a la salvació de la nostra ànima, i
que ben sovint les recordin. 21 demano al Senyor, Ell que és totpoderós,
trinitat i unitat, que beneeixi tots els qui ensenyen,
aprenen i guarden, recorden i practiquen això, cada vegada
que repeteixen i observen el que aquí està escrit per a la nostra
salvació.
31 encomano a tots, besant-los els peus, que ho estimin molt,
ho guardin i ho observin. 41 de part de Déu totpoderós i del
senyor Papa i per obediència, jo, fra Francesc, mano fermament
1. Al final del capítol han desfilat una gran quantitat d'adjectius divins,
fruit del lirisme ardent amb què escriu el poeta de l'Úmbria. És una cascada
impressionant que no es deu a la retòrica o al barroquisme literari, sinó al
foc seràfic i a l'entusiasme místic del Pobrissó d'Assís.
47

i imposo que, de tot això que hi ha escrit en aquesta forma de
vida, ningú no en tregui res ni n'afageixi, i que els frares no
tinguin cap altra Regla.
"Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant, com era al principi,
ara i sempre, pels segles dels segles. Amén.
REGLA BUTLLADA
El text original d'aquesta segona redacció de la Regla es conserva
en perfecte estat al sacre convent d'Assís, com una preciosa
relíquia. Es diu "butllada" perquè fou aprovada oficialment pel
papa Honori III el 29 de novembre de 1123.
L'escrit és genuí i autèntic de Francesc. Ell hi parla en primera
persona. És cert que va rebre l'ajut dels frares i de juristes
entesos de la cúria romana, que acomodaren el text al dret vigent,
però no cal exagerar-ho. Ell mateix escriu en el Testament:
"EI Senyor em va donar de dir i escriure simplement i purament
la Regla... " Francesc l'anomena "llibre de la vida", "esperança de
salvació", "medul-la de l'Evangeli", "cami de perfecció", "clau del
Paradís", "pacte d'eterna aliança", etc. Globalment és un document
de vida espiritual i una exhortació al seguiment de l'Evangeli.
També és un monument a la llibertat d'esperit, sota la tutela
de l'Església de Roma. Aquesta autonomia personal no és en
documents similars de l'època. Ara bé, no es pot aconseguir la
llibertat si no és amb un despreniment de tot; per això que el
tema central més exigent i peculiar és la pobresa evangèlica.
CAPíTOL I
En nom del Senyor!
Comença la vida dels framenors
'La Regla i vida dels framenors és aquesta, això es: guardar
el sant Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist, vivint en obe-
48

diència, sense res propi i en castedat. 2Fra Francesc promet
obediència i reverència al senyor papa Honori i als seus successors
canònicament elegits i a l'Església romana. 31 que els
altres frares estiguin obligats a obeir fra Francesc i els seus
successors.
CAPíTOL 11
Aquells que volen rebre aquesta vida i de quina
manera han d'ésser rebuts
ISi alguns volien rebre aquesta vida i venien als nostres frares,
que aquests els enviïn als seus ministres provincials, als
quals solament, i no pas altres, es concedeix la llicència de rebre
frares- 2Que els ministres, però, els examinin diligentment
de la fe catòlica i dels sagraments de l'Església.
31 si creuen totes aquestes coses i volen confessar-les fidelment
i observar-les fermament fins a la fi; 4i si no tenen mullers,
o, si en tenen, també han entrat en un monestir les seves
mullers, o bé aquestes els han donat llicència amb l'autorització
del bisbe diocesà, emès ja el vot de continència; i si són les
mullers d'aquella edat en què d'elles no pugui néixer sospita,
"que els diguin la paraula del sant Evangeli (ef. Ml 19,21): que
vagin i venguin totes les seves coses i procurin distribuir-les als
pobres. 61 si això no poden fer, els basta la bona voluntat.
71 que es guardin els frares i els seus ministres de ser delerosos
de les seves coses temporals, per tal que lliurement en
facin el que el Senyor els inspiri. "Si tanmateix els cal consell,
que els ministres tinguin llicència d'enviar-los a alguns que temen
Déu, amb el consell dels quals els seus béns siguin distribuïts
als pobres.
9En acabat, que els concedeixin l'hàbit del temps de prova,
val a dir, dues túniques sense caputxa, i la corda i els calçotets,
i el caperó fins a la corda, "llevat que als mateixos ministres
alguna vegada els semblés altra cosa, segons Déu. 111
acabat l'any de prova, que siguin rebuts a l'obediència 1 i observin
per sempre aquesta vida i Regla.
49

12 1 de cap manera no els serà lícit sortir d'aquest orde, d'acord
amb el manament del senyor Papa, "perquè, segons l'Evangeli,
ningú que posa la mà a l'arada i mira enrere no és apte per
al Regne de Déu (Lc 9,62).
14 1 aquells que ja han promès obediència.' que tinguin una
túnica amb caputxa i, si volen, una altra sense. lSI els qui són
constrets per la necessitat que puguin dur calçat. 16 1 que tots
els frares es vesteixin de robes vils i puguin apedaçar-les amb
saials i altres retalls, amb la benedicció de Déu. "Això sí, els
adverteixo i exhorto que no menyspreïn ni judiquin els homes
que veuen vestir amb teles blanes i de tots colors i usar de
viandes i begudes refinades, sinó que més aviat cadascú es judiqui
i menyspreï a si mateix.
CAPÍTOL III
De l'Ofici diví i el dejuni, i de com els frares
han d'anar pel món
'Oue els clergues resin l'Ofici diví segons l'ordenació de la
santa Església romana, tret del salteri, 2per la qual cosa podran
tenir breviaris.! 3Que els llecs, però, diguin vint-i-quatre parenostres
per Matines; per Laudes, cinc; per Prima,Tèrcia, Sexta
i Nona, per cada una d'aquestes hores, set; i per Vespres, dotze;
per Completes, set; "i que preguin pels difunts.
SI que dejunin des de la festa de Tots Sants fins a la Nativitat
del Senyor. 6Ara bé, durant la santa Quaresma, que comença
des de l'Epifania i dura quaranta dies seguits, la que el Senyor
1. Ser rebut a l'obediència era sinònim de fer la professió.
2. El germans preveres s'adaptaven als usos dels clergues diocesans de cada
regió en el rés de l'Ofici canònic o diví. Quan posteriorment l'orde va adoptar
el Breviarium de la cúria romana -que era més breu que el rés dels monestirs-i-,
s'havien d'esperar a ser proveïts dels còdexs necessaris, que eren
cars. Com que era més difós i barat el salteri anomenat "gal.licà", es permetia
usar-lo en lloc del romà.
50·

consagrà amb el seu sant dejuni (ef Mt 4,2), els qui la practiquin
voluntàriament que siguin beneïts del Senyor, i els qui no
ho vulguin fer, no hi siguin obligats. "Durant l'altra Quaresma,
però, fins a la Resurreció del Senyor, que dejunin tots. 81 en
altres temps, que no tinguin obligació de dejunar, tret del divendres.
91 encara: en temps de necessitat evident, que els frares
no estiguin obligats al dejuni corporal.
IOEn veritat, aconsello, prego i exhorto els meus frares en
el Senyor Jesucrist que quan vagin pel món no pledegin ni discuteixin
amb paraules (ef 2Tm 2,14), ni judiquin els altres; "sinó
que siguin homes de bondat, pacífics i moderats, mansuets
i humils, parlant amb tothom honestament, com cal.
12 1 no han d'anar a cavall, tret que s'hi vegin forçats per una
necessitat manifesta o per malaltia. l3A qualsevol casa que entrin,
que diguin primerament: Pau en aquesta easa (Lc 10, 5).
I, com diu el sant Evangeli, que els sigui lícit menjar de tot
allò que els posin al davant.'
CAPíTOL IV
Que els frares no rebin pecúnia
'Mano fermament a tots els frares que de cap manera no
rebin diners o pecúnia per ells mateixos ni per persona interposada.vàrnb
tot, per a les necessitats dels malalts i per a vestir
els altres frares, solament els ministres i els custodis.s per
1. La llibertat de consell evangèlic que Francesc ofereix als seus frares en
aquest verset -estranya i fins i tot escandalosa en aquell temps- revela novament
l'opció del sant per l'Evangeli abans que per cap altra tradició o llei
humana. Pot ser també una afirmació clara - enfront del càtars- de la bondat
de tots els aliments.
2. "Custodis", expressió que no es troba en la primera Regla, no tenia una
interpretació precisa; provenia de l'ús monàstic i el sant fundador l'adoptà,
juntament amb la de "ministre", com a apta per a expressar el servei de custodire
fratres , és a dir, vetllar per ells.
51

mitjà d'amics espirituals, que proveeixin amb sol-lícítud. A això
segons els llocs i temps i regions fredes, quan vegin que la
necessitat ho demana; 31levat sempre d'allò, com s'ha dit, que
no rebin diners o pecúnia.
CAPíTOL V
De la manera de treballar
'Els frares a qui el Senyor ha donat la gràcia! de treballar,
que treballin fidelment i devotament.s 2de manera que, bandejant
l'oci, enemic de l'ànima, no apaguin l'esperit de la santa
oració i devoció, al qual han de servir les altres coses temporals.
3Pel preu del treball, poden rebre per a ells i els seus germans
les coses necessàries al cos, excepte diners o pecúnia i
això amb humilitat, com escau als servidors de Déu i seguidors
de la santíssima pobresa.
CAPíTOL VI
Que els frares no s'apropiïn res, com demanar almoina i
sobre els frares malalts
'Oue els frares no s'apropiïn ni casa, ni lloc, ni res de res.
21, com a pelegrins i forasters en aquest món, servint el Senyor
en pobresa i humilitat, vagin a captar confiadament; 3i no se
n'han d'avergonyir, perquè el Senyor es féu pobre per nosaltres
en aquest món.
1. Entre els germans hi ha "gràcia de treballar", com hi ha "gràcia de pregar",
"gràcia de predicar", etc.
2. El significat primitiu de fideliter, podria també traduir-se per "amb esperit
de fe i donació a la voluntat divina".
52

"Això és el que té de gran l'altíssima pobresa: us ha constituït
a vosaltres, caríssims germans meus, hereus i reis del
Regne dels cels, us ha fet pobres de coses i us ha sublimat en
virtuts. "Oue sigui aquesta la vostra porció que condueix a la
terra dels vivents (er 51141,6).61 adherint-vos totalment a ella,
dilectíssims germans, no vulgueu tenir, pel nom de Nostre
Senyor Jesucrist, mai res sota el cel.
71 onsevulla que siguin i es trobin els frares, que es mostrin
familiars entre ells, Si amb confiança es manifestin l'un a
l'altre les seves preocupacions; perquè, si la mare nodreix i estima
el seu fill carnal, molt més cadascú ha d'estimar i nodrir
el seu germà espiritual! 91 si algun d'ells queia malalt, els altres
frares cal que el serveixin com ells voldrien ser servits (er
Mt 7,12).
CAPÍTOL VII
De la penitència que s'ha d'imposar als frares que pequen
'Si alguns dels frares, instigats per l'enemic, pequessin mortalment
en aquells pecats sobre els quals s'hagi ordenat entre
els frares que es recorri només als ministres provincials, que
estiguin obligats aquests a acudir-hi, tan aviat com puguin,
sense trigança.
21 que els ministres, si són sacerdots, amb misericòrdia els
imposin penitència; però, si no ho són, que facin que els sigui
imposada per altres sacerdots de l'orde, tal com Déu els ho
faci entendre. 3Ara: guardin-se pla bé d'aïrar-se i neguitejar-se
pel pecat d'algun d'ells, perquè la ira i el neguit impedeixen la
caritat en ells mateixos i en els altres.
53

CAPíTOL VIII
De l'elecció del ministre general d'aquesta fraternitat i del
capítol de la Pentecosta
'Oue tots els frares estiguin obligats a tenir sempre un dels
frares d'aquest orde com a ministre general i servidor de tota
la fraternitat, i que estiguin fermament obligats a obeir-lo. 2En
morir aquest, sigui feta l'elecció del successor pels ministres
provincials i els custodis en el Capítol de la Pentecosta, al qual
estan sempre obligats a concórrer tots els ministres provincials
a qualsevol lloc que hagi estat determinat pel ministre general.
31 això, un cop cada tres anys, o en un termini major o menor,
talment com hagi disposat el susdit ministre. 41 si alguna
vegada semblés al conjunt dels ministres provincials i custodis
que l'esmentat ministre és insuficient per al servei i el bé
comú de tothom, que els esmentats frares -a qui s'ha confiat
l'elecció- estiguin obligats a elegir-ne, en nom del Senyor, un
altre com a custodi. "Deprés del Capítol de la Pentecosta, però,
cadascun dels ministres i custodis, si vol i li sembla convenient,
pot convocar els seus frares una vegada aquell mateix
any a Capítol en la seva custòdia.
CAPíTOL IX
Sobre els predicadors
'Que els frares no prediquin en la diòcesi d'un bisbe, quan
ell. ho hagi prohibit. 21 que cap dels frares no gosi pas predicar
al poble, si no és que ha estat examinat i autoritzat pel ministre
general d'aquesta fraternitat i si no ha rebut d'aquest l'ofici
de predicador. 3Adverteixo també i exhorto els mateixos
frares que en la predicació que fan s'expressin amb llenguatge
assenyat i pur (ef Sl 11, 7; 17,31), per a utilitat i edificació
del poble, "en anunciar-los els vicis i les virtuts, la pena i la
glòria, amb poques paraules, perquè paraula abreujada féu el
Senyor sobre la terra (ef Rm 9,28).
54

CAPíTOL X
De l'admonició i correcció dels frares
'Els frares que són ministres i servidors dels altres frares
que els visitin i amonestin i els corregeixin amb caritat i humilment,
sense manar-los res que sigui contra la seva ànima i
la nostra Regla. 2Ara bé: que els frares súbdits es recordin que
per Déu abnegaren les pròpies voluntats. 3Per això fermament
els mano que obeeixin els ministres seus en totes les coses que
prometeren al Senyor d'observar i no són contràries a l'ànima
ni a la nostra Regla.
41 allà on siguin els frares que sàpiguen i coneguin que no
poden observar la Regla espiritualment, poden i han de recórrer
als seus ministres. "Els ministres, que els rebin amb caritat
i benignament, i els frares han de tenir tanta familiaritat
que els puguin parlar i fer com si els ministres fossin els seus
servents; "perquè així ha de ser, que els ministres siguin servidors
de tots els frares. ..
"Amb tot, adverteixo i exhorto en el Senyor Jesucrist que
evitin els frares la supèrbia, la vanaglòria, l'enveja, l'avarícia i
la sol-Iicitud d'aquest món; la detractació i la murmuració; i
els qui no saben de lletra, que no s'afanyin a aprendre'n, "sinó
que sobre totes les coses han de desitjar i tenir l'esperit del
Senyor i la seva santa operació, "pregar sempre a Ell amb cor
pur, i que tinguin humilitat, paciència en la persecució i la malaltia,
"i que estimin els qui ens persegueixen, reprenen i acusen,
perquè diu el Senyor: Estimeu els vostres enemics i pregueu
pels qui us persegueixen i calumnien CMt 5,44). "Benaurats els
qui pateixen persecució per la justícia, perquè d'ells és el Regne
dels cels. CMt 5,10). 12 1 el qui perseverarà fins a la fi, aquest serà
salvat CMt 10,22).
55

CAPíTOL XI
Que els frares no entrin als monestirs
de monges
'Mano fermament a tots els frares que no tinguin relacions
sospitoses o consells de dones; 2i tampoc que no entrin en monestirs
de monges, llevat d'aquells a qui haurà estat concedidaIlicència
especial per la Seu Apostòlica; 3i així mateix no facin
de padrins d'homes i dones, no fos que per aquesta ocasió
s'esdevingués escàndol entre els frares o bé dels frares.'
CAPíTOL XII
Dels qui van entre sarraïns i altres infidels
'Oualsevol dels frares que per inspiració divina volguessin
anar entre sarraïns i altres infidels, que en demanin llicència
als seus ministres provincials. 2Que els ministres, però, no donin
a ningú llicència d'anar-hi sinó a aquells que vegin idonis
per a ser-hi enviats.
3Endemés, mano per obediència als ministres que demanin
al senyor Papa un dels cardenals de la santa Església romana,
que sigui governador, protector i corrector d'aquesta fraternitat,
"per tal que sempre súbdits i subjectes als peus de la mateixa
santa Església, constants en la fe catòlica (er el 1,23),
observem la pobresa i la humilitat i el sant Evangeli de Nostre
Senyor Jesucrist, que fermament hem promès.
1. Era norma canònica comuna per als monjos. El clergue o religiós que
prenia part com a padrí en un baptisme era motiu de sospites sobre la paternitat
del nadó.
56

REGLA PER ALS ERMITORIS
Al principi de la seva conversió, Francesc dubtava si havia
de dedicar-se a la vida contemplativa, dubte que li fou aclarit per
santa Clara i fra Rufí, dos grans contemplatius. Li manifestaren
per separat que havia de lliurar-se en bé dels altres. Amb tot,
existia des del principi de l'orde un grup diferenciat de framenors
que vivien la vida eremítica com una forma més del carisma
fundacional de Francesc. Per a aquests germans el sant va escriure
una forma breu de vida allà pels anys 1217-1221. Per ell
els ermitoris són un lloc on es pot intensificar la vida fraterna
en contacte directe amb la naturalesa. L'estil de l'escrit és senzill,
espontani i poc acurat.
'Aquells que volen dur una vida religiosa en ermitoris, que
formin grups de tres frares o, a tot estirar, quatre; que dos d'ells
siguin mares i tinguin dos fills o almenys un. 2Els dos que
siguin mares, que observin la vida de Marta, i els dos fills, la
vida de Maria (cf Lc 10,38-42), i que disposin d'un clos en què
cadascú tingui la seva petita cel-la, en la qual pregui i dormi.
31 que diguin sempre les Completes del dia al punt d'haverse
post el sol, i maldin després guardar silenci i diguin les seves
hores. A Matines, que s'aixequin i cerquin primer el Regne
de Déu i la seva justícia (Mt 6,33).41 que diguin Prima a l'hora
que convé; i després de Tèrcia podran trencar el silenci i anar
a parlar amb les seves mares. 51 quan els plagui, els podran demanar
almoina per amor del Senyor Déu, com petits pobres. 61
després que resin Sexta i Nona, i quan pertoqui les Vespres.
71 que a on sojornen, no han de permetre que hi entri cap
persona i no hi han de menjar. "El frares que són mares s'han
de mantenir lluny de tota persona; i per obediència al seu
ministre, que guardin els seus fills de tota persona, a fi que
ningú no hi pugui parlar. 91 els fills que no parlin amb cap persona,
si nó és amb les seves mares i amb el ministre i custodi
quan els plagui visitar-los amb la benedicció del Senyor Déu.
"Però que els fills, de tant en tant, facin l'ofici de mares, i
els altres a l'inrevés, durant el temps que els sembli convenient,
per tal que amb diligència i sol-licitud puguin observar
tot el que s'ha dit més amunt.
57

TESTAMENT
Aquest document reflecteix el drama de sant Francesc davant
el desenvolupament imparable de la fraternitat, que ja no pot quedar-se
en els estrets motlles inicials, però que ha de conservar les
essències primigènies, especialment la pobresa, l'obediència al
Sant Pare i als superiors.
Es divideix en quatre parts: la conversió seva i la descripció
dels inicis de la fraternitat; els problemes de la pobresa i privilegis
que comportava establir-se en llocs fixos; l'obediència seva
i la dels frares, i el rés de l'Ofici diví segons la Regla, no introduïnt-hi
glosses interpretatives. Acaba beneint els germans que
guarden la Regla fidelment.
El Testament fou dictat per Francesc a la Porciúncula o
Santa Maria dels Àngels, bressol de l'orde, uns mesos abans de
la seva mort. És l'escrit més entranyable i emotiu del Pobrissó,
ja que tracta i expressa personalment la seva darrera voluntat i
resumeix l'essencial del seu projecte evangèlic.
'El Senyor em donà a mi, fra Francesc, començar d'aquesta
manera a fer penitència,' perquè quan estava en pecats em
semblava massa amarg veure els leprosos. 21 el Senyor mateix
em conduí entre ells i amb ells vaig fer misericòrdia. 31 quan
me n'apartava, allò que m'havia semblat amarg se'm convertí
en dolçor de l'ànima i del cos. I tot seguit, al cap de poc, vaig
deixar el món. 41 el Senyor em donà una tal fe en les esglésies,
que així simplement pregava i deia: 5US adorem, Senyor Jesucrist,
aquí i també a totes les vostres esglésies que hi ha en la
terra, i us beneïm, perquè per la vostra santa creu heu redimit
el món.
"Després, el Senyor em donà i em dóna tanta fe en els sacerdots
que viuen segons la forma de la santa Església romana,
1. La penitència és el retorn o la conversió a Déu; però, com subratlla molt
bé Francesc, en aquest retorn actuen junts Déu i l'home, tots dos protagonistes
necessaris en el camí de la penitència. La penitència és més una actitud
de camí que no pas la fita assolida.
58

a causa del seu orde sagrat.' que si em perseguien, voldria recórrer
a ells mateixos. 71 si tingués tanta saviesa com la que
tingué Salomó i trobés sacerdots pobrissons d'aquest món, no
vull predicar contra la seva voluntat a les parròquies on ells
sojornen. 8A ells i a tots els altres vull témer, estimar i honorar
com a senyors meus. 91 en ells no vull veure pecat, perquè
en ells veig el Fill de Déu, i són els meus senyors. 1°1 per això
ho faig, perquè res no veig corporalment en aquest món del
mateix altíssim Fill de Déu, sinó el seu santíssim Cos i la
seva santíssima Sang, que ells reben i ell sols administren als
altres. III aquests santíssims misteris sobre totes les coses vull
honorar, venerar i col-Iocar en llocs preciosos.
12Els santíssims noms i les seves paraules escrites, sempre
que els trobi en ilocs il-Iícits, vull recollir-los i prego que siguin
recollits i col-Iocats en lloc honorós.! 13 1 també a tots els
teòlegs, i als qui administren les santíssimes paraules divines,
els hem d'honorar i venerar, com a aquells que ens administren
esperit i vida (ef Jn 6,64).
14 1 després que el Senyor em va donar germans, ningú no
em mostrava què havia de fer, però el mateix Senyor Altíssim
em va revelar que havia de viure segons la forma del sant
Evangeli. 15Jo amb poques paraules i senzillament ho vaig fer
escriure, i el senyor Papa m'ho confirmà. 16 1 aquells que venien
a rebre la vida, donaven als pobres tot el que podien tenir i estaven
contents amb una túnica, apedaçada per dins i per fora,
amb la corda i els calçotets. 17 1 no volíem tenir res més.
18Els clergues dèiem l'Ofici diví segons els altres clergues i
els llecs deien el parenostre, i de bon grat romaniem en les esglésies.
19 1 érem illetrats i súbdits de tots. 20Jo treballava amb
les meves mans, i vull treballar; i vull fermament que tots els
altres frares treballin en una feina que s'adigui a l'honestedat.
21 1 els qui no en saben, que n'aprenguin, no pas per la cobdícia
1. Ho subratlla Francesc potser contra els càtars i albigesos, que negaven
legitimitat a l'Església jeràrquica si no posseïa la santedat o la vida apostòlica,
com ells deien.
2. Es tracta dels còdexs litúrgics usats en la celebraicó de l'Eucaristia.
59

de rebre el preu del treball, sinó pel bon exemple i per rebutjar
l'ociositat. 221 quan no se'ns doni el preu del treball, recorreguem
a la taula del Senyor! demanant almoina de porta en
porta.
23EI Senyor em revelà que diguéssim aquesta salutació: que
el Senyor et doni la pau.
24Que els frares es guardin bé de rebre les esglésies, els estatges
pobrissons i tot allò que per a ells es construeixi si no
és com escau a la santa pobresa que prometérem en la Regla
allotjant-nos sempre com a pelegrins i forasters. "Mano fermament
per obediència a tots els frares que, onsevulla que siguin,
no gosin demanar cap lletra a la cúria romana, per ells
mateixos o per persona interposada, ni per a l'església ni per
a cap altre lloc, ni sota l'aparença de predicació ni per persecució
del seus cossos. 26AI contrari, a qualsevoll lloc en què no
fossin rebuts, que fugin cap a una altra terra per fer penitència
amb la benedicció de Déu.
27 1 vull fermament obeir el ministre general d'aquesta fraternitat
i qualsevol altre guardià que li plagui donar-me. 28 1
vull estar de tal manera captiu a les seves mans que no pugui
anar ni fer res més enllà de l'obediència i de la seva voluntat,
perquè és el meu senyor. 29 1 encara que jo sigui simple i malalt,
tanmateix vull tenir sempre un clergue que em resi l'Ofici
d'acord amb la Regla. 3°1 que tots els altres frares estiguin
obligats a obeir així els seus guardians i a resar l'ofici segons
la Regla.
31 1 els que es trobi que no resen l'Ofici segons la Regla i
vulguin variar-lo d'una altra manera, o que no siguin catòlics,
tots els frares onsevulla que siguin, per obediència estan obligats,
a qualsevol lloc on en trobin algun d'aquests, a presentar-lo
al custodi més pròxim d'aquell indret on l'hagin trobat.
32 1 que el custodi estigui fermament obligat per obediència a
1. L'expressió "taula del Senyor" revela el sentit agut de dependència de
Déu amb què Francesc vivia els diversos aspectes de la vida. L'almoina, a més
de ser un mitjà de subsistència, inclou una profunda raó teologal: Déu, el gran
almoiner, a les mans del qual estem, ens convida a la seva taula.
60

guardar-lo fortament dia i nit com a home en presons, de manera
que no se li escapi de les mans, fins que ell personalment
el presenti al seu ministre. 331 que el ministre estigui fermament
obligat per obediència a enviar-lo amb alguns frares que
dia i nit el custodiïn com a home en presons, fins que el presentin
davant del bisbe d'Òstia, el qual és senyor, protector i
corrector de tota la fraternitat.
34 1 que no diguin pas els frares: "Aquesta és una altra Regla",
perquè aquesta és una recordança, amonestació i exhortació
i el meu testament que jo, fra Francesc, petitó, us faig a
vosaltres, frares meus beneits, per això: perquè més catòlicament
guardem la Regla que al Senyor vam prometre.
35 1 que el ministre general i tots els altres ministres i custodis
estiguin obligats per obediència a no afegir ni treure res
d'aquestes paraules. 36 1 que tinguin sempre amb ells aquest escrit
al costat de la Regla. 37 1 en tots els capítols que facin, quan
llegeixin la Regla, que llegeixin també aquestes paraules. 38 1 a
tots els meus frares, clergues i llecs, mano fermament per obediència
que no posin glosses a la Regla ni a aquestes paraules
dient: "Així volen ser enteses", "sinó que tal com el Senyor em
donà de dir i escriure simplement i purament la Regla i aquestes
paraules, així simplement i sense glossat les entengueu i
amb santes obres les observeu fins a la fi.
4°1 qualsevol que observi aquestes coses, que sigui omplert
al cel de la benedicció de l'altíssim Pare, i a la terra sigui omplert
de la benedicció del seu benaurat Fill, amb el santíssim
Esperit Paràclit i amb totes les virtuts del cel i amb tots els
sants. 4JI jo, fra Francesc, petitó i servent vostre, tant com puc
us confirmo, dins i fora, aquesta santíssima benedicció.
1. "Glossa" era el terme tècnic que designava els aclariments que es podien
fer a un text fonamental. Francesc sospita i desconfia de qualsevol comentari
que pugui forçar el sentit d'unes formulacions evangèliques prou clares.
Pressentia ja tota la problemàtica que turmentaria l'orde per l'afany de fer dir
a la lletra de la Regla i del Testament una altra cosa que ell no volgué dir.
61

TESTAMENT DE SIENA
Francesc s'havia traslladat a Siena per guarir-se de la malaltia
dels ulls. Empitjorant encara més amb noves dolències, els
frares temien per la seva vida, i enyoradissos li demanaren que
els beneís i els lliurés un memorial de la seva última voluntat.
Va dictar el seu missatge al framenor sacerdot Benet de Pirato i
conté tres pensamensts: l'amor fraternal, l'amor a la pobresa i
l'obediència a la jerarquia.
'Escriu com beneeixo tots els meus frares que hi ha en l'orde
i que vindran fins a la fi del segle...
2Atès que a causa de la feblesa i del dolor de la malaltia no
puc parlar, breument en aquestes tres paraules manifesto als
meus frares la meva voluntat, això és: 3que, com a senyal que
recordi la meva benedicció i del meu testament, s'estimin els
uns als altres; "que estimin sempre i guardin la santa pobresa,
nostra madona, Si que sempre romanguin fidels i subjectes als
prelats i a tots els clergues de la santa Mare Església.
FORMA DE VIDA PER A LES DAMES POBRES
És probable que es tracti del paràgraf inicial de la primera
"forma vivendí" que van rebre les dames pobres de Sant Damià,
les clarisses, poc temps després d'haver començat la seva vida
consagrada. El papa Gregori IX fa al-lusio a una petita "Regla
de vida", redactada per sant Francesc per a santa Clara i les seves
germanes. Cal datar-la entre el 1222 i el 1225.
'Atès que per inspiració divina us heu fet filles i serventes
de l'Altíssim Pare celestial, Rei sobirà, i us heu esposat amb
l'Esperit Sant, escollint viure segons la perfecció del sant Evangeli,
2vull i prornetro, per a mi i per als meus frares, tenir sempre
de vosaltres, com d'ells, una cura diligent i una especial
sol-licitudo
62

DARRERA VOLUNTAT PER A LES DAMES POBRES
Aquest escrit ens ha arribat perquè santa Clara l'inclou en el
Capítol VI de la seva Regla. No sabem si el transcriu en part o
sencer. Pot considerar-se com el testament de Francesc a la seva
gran deixebla i a les seves filles, a les quals tracta amb esperit
de trobador de "senyores pobres." Fou escrit a final de setembre
o principi d'octubre de 1226, poc temps abans de morir.
IJo, fra Francesc, petitó, vull seguir la vida i la pobresa de
l'Altíssim Senyor Nostre Jesucrist i de la seva santíssima Mare,
i perseverar-hi fins a la fi. 21 us prego, senyores meves, i us
aconsello que visqueu sempre en aquesta santíssima vida i pobresa.r'I
guardeu-vos ben bé que de cap manera no us n'aparteu
mai per la doctrina o el consell d'algú.
BENEDICCIÓ A FRA BERNAT
Aquesta benedicció a fra Bernat de Quintavalle es troba en
diversos còdexs del segle XIV, i amb molta uniformitat textual.
En el Testament diu el sant: "EI Senyor em féu el do de germans",
i Bernat fou el primer germà, el "primogènit". La Benedicció fou
escrita pocs dies abans de morir Francesc.
'Escriu talment com et dic:
2EI primer framenor que em donà el Senyor fou fra Bernat
i va ser el qui primerament inicià i va acomplir perfectíssimament
la perfecció del sant Evangeli distribuint tots els seus
béns als pobres; 3per la qual cosa i per moltes altres prerrogatives
estic obligat a estimar-lo més que a cap altre framenor
de tot l'orde.
"Per tot això, vull i mano, en la mesura que puc, que tot
aquell que sigui ministre general, l'estimi i l'honori com a mi
mateix, Si també que els altres ministres provincials i els frares
de tot l'orde el tinguin en lloc meu.
63

ADMONICIONS
2. Exhortacions
Kajetan Esser, un dels millors estudiosos de les fonts franciscanes,
considera les "Admonicions" com el càntic de la pobresa
interior o el càntic de la fraternitat humana. Es tracta d'una
col-leccio de vint-i-vuit advertiments i exhortacions, generalment
breus, referents a la vida dels framenors i també dels cristians en
general.
Martí Avila i Serra, franciscà caputxí, en el seu "Comentari
espiritual a les Admonicions de sant Francesc d'Assís" (Barcelona,
1996, pàg. 9) escriu: "Acceptar la correcció sense torbarse,
renunciar a la pròpia voluntat, fer el servei de rentar els peus,
saber acollir amb misericòrdia aquell que peca, ser pacient quan
les coses no van a satisfacció, mantenir-se en l'obediència caritativa,
gloriar-se només en la creu de Jesucrist, evitar l'enveja,
l'orgull, apropar-se amb estima vers el suposat enemic, esdevenir
pacífic, caminar vers la pobresa d'esperit, vers la netedat de
cor, la humilitat, la compassió, cercant de no apropiar-se res,
evitant la xerrameca, la vanitat, el desordre, els judicis temeraris,
la violència, la falsedat..., tot això significa caminar cap al
despullament total per assolir la pobresa interior com a condició
indispensable en el seguiment de Jesucrist. Per tant, la pobresa
no és la finalitat en el camí franciscà, sinó un dels mitjans
per arribar al Senyor."
64

Avui ningú no dubta de l'autenticitat d'aquest escrit per part
de sant Francesc. Iniciat el document l'any 1216-1217, fou redactat
posterioment d'una forma definitiva en els últims anys de
la seva vida.
1a. El cos del Senyor!
'Diu el Senyor Jesús als seus deixebles: Jo sóc el Camí, la
Veritat i la Vida. Ningú no ve al Pare sinó per mi. 2Si em coneixeu,
coneixereu també el meu Pare, però des d'ara el coneixeu i
l'heu vist. 3Li diu Felip: Senyor, mostreu-nos el Pare, i ja en tenim
prou. 4Li diu Jesús: Tant de temps que sóc amb vosaltres i
no m'heu conegut? Felip, qui em veu veu també el meu Pare (Jn
14,6-9). sEI Pare habita en una llum inaccessible (1Tm 6,16),
Déu és esperit (Jn 4,24), i Déu, ningú no l'ha vist mai (Jn 1,18).
"Per tant, no se'l pot veure sinó en l'Esperit, ja que és l'Esperit
qui dóna vida, però la carn no porta cap profit (Jn 6,64). "Però
ni el Fill, en tant que és igual al Pare, no és vist per ningú
d'una altra manera que el Pare, d'una altra manera que l'Esperit
Sant.
"Per això, tots els qui han vist el Senyor Jesús segons la
humanitat, i no l'han vist i no han cregut, segons l'esperit i la
divinitat, que Ell és el veritable Fill de Déu, són condemnats.
"Així també, ara, tots els qui veuen el sagrament del Cos de
Crist que es consagra a l'altar per les mans del sacerdot, amb
les paraules del Senyor, en forma de pa i de vi, i no veuen ni
creuen, segons l'esperit i la divinitat, que és de veritat el Cos
santíssim i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist, són condemnats.
"L'Altíssim mateix ho testifica quan diu: Aquest és el meu
Cos i la meva Sang del Nou Testament, que serà vessada per una
multitud (Mc 14,22-24), lli qui menja la meva carn i beu la meva
sang té la vida eterna (Jn 6,55). 12Ara bé, l'esperit del Senyor,
que habita en els seus fidels, és qui rep el Cos santíssim i la
1. Aquesta primera admonició, diferent de les altres pel contingut, l'estil i
la finalitat, sembla anar adreçada a tots el fidels. Alguns opinen que podria
haver estat inclosa en els missatges d'amor i veneració a l'Eucaristia que Francesc
va enviar en forma de cartes l'any 1223.
65

Sang del Senyor. "Tots els altres, que no participen d'aquest
esperit i gosen rebre'l, mengen i beuen la seva condemnació
(ICo 11,29).
"Així, fills dels homes, fins quan tindreu un cor feixuc? (Sl
4,3). 15Per què no coneixeu la veritat i creieu en el Fill de Déu?
"Mireu-vos-el humiliant-se cada dia talment com quan vingué
del seu tron reial (Sv 18,15) al si de la Verge. "Cada dia ve a
nosaltres Ell mateix, en aparença humil; "cada dia davalla del
si del Pare sobre l'altar a les mans del sacerdot. 19 1, tal com
aparegué en carn veritable als sants apòstols, així també ara
se'ns mostra en el pa sagrat. 2°1 tal com ells amb els ulls corporals
solament en veien la carn, però contemplant-lo amb els
ulls espirituals, creien que era Déu mateix, "així mateix nosaltres,
en veure el pa i el vi amb els ulls corporals, vegem i
creguem fermament que són el seu Cos santíssim i la seva
Sang viva i veritable. 221 tal és la manera com el Senyor és sempre
amb nosaltres, com diu Ell mateix: Heus ací que Jo sóc
amb vosaltres fins a la fi del món. te]. Mt 28,20).
2a. El mal de la pròpia voluntat
'El Senyor digué a Adam: Menja de tot arbre; no mengis,
però, de l'arbre de la ciència del bé i del mal (Gn 2,16-17).
2Podia menjar de tot arbre del paradís, perquè mentre no anà
contra l'obediència, no va pecar. 3Menja, en efecte, de l'arbre
de la ciència del bé aquell que s'apropia la seva voluntat i presumeix
dels béns que el Senyor diu i obra en ell, 4i així, per
suggestió del diable i per la transgressió del manament, ve a
ser poma de la ciència del mal. "Per això caldrà que en sofreixi
la pena.
3a. L'obediència perfecta
IEl Senyor diu en l'Evangeli: Qui no renuncia a tot el que
posseeix no pot ser deixeble meu (Lc 14,33); i també: 'Oui vulgui
salvar la seva ànima, la perdrà (Lc 9,24).
66

3L'home que abandona tot el que posseeix i perd el seu cos!
és aquell que es dóna a si mateix sencerament a l'obediència
a mans del seu prelat. 41 tot el que faci i digui - mentre sigui
honest- que no sigui contrari a la voluntat del seu prelat, és
veritable obediència.
51, si alguna vegada el súbdit veu coses millors i més útils
per a la seva ànima que aquelles que li mana el prelat, que les
sacrifiqui a Déu voluntàriament i procuri posar en obra les que
vénen del prelat.rperquè aquesta és l'obediència que agrada a
Déu i al proïsme, la que es fa per amor.
7Si el prelat manés quelcom al súbdit que fos contrari a la
seva ànima, encara que no l'obeeixi, que procuri no desentendre's
d'ell, "i, si en sofria persecució de part d'alguns, que els
estimi més per Déu. "Perquè el qui prefereix patir persecució
abans que separar-se dels seus germans, roman de debò en l'obediència
perfecta, ja que dóna la seva vida (In 15,13) pels seus
germans.
IODe fet hi ha molts religiosos que, amb l'excusa de veure un
millor procedir que el que manen els seus prelats, miren enrere
i tornen al vòmit de la pròpia voluntat. "Aquests són homicides,
i pels seus mals exemples fan perdre moltes ànimes.
4a. Que ningú no s'apropiï la prelacia
INo he vingut a ser servit, sinó a servir (Mt 20,28), diu el
Senyor. 2Els qui han estat constituïts sobre els altres, que es
gloriïn d'aquesta prelacia igual que si fossin destinats a la feina
de rentar els peus dels germans,3i quan per la pèrdua del
càrrec es neguitegen més que per perdre la feina de rentar els
peus, van acumulant més i més riquesa en perill de l'ànima.
1. "Cos", en l'acceptació que generalment té en els escrits de sant Francesc,
significa el propi jo, la tendència egoista a tota apropiació, en oposició a l'esperit.
67

Sa. Que ningú no s'ensuperbeixi, sinó que es gloriï
en la creu del Senyor
'Considera, oh home, en quin grau d'excel-Iència t'ha posat
el Senyor Déu, ja que t'ha creat i format a imatge del seu Fill
dilectíssim quant al cos, i a semblança d'Ell quant a l'esperit.
21 totes les creatures que hi ha sota el cel serveixen, coneixen
i obeeixen llur Creador més bé que tu, segons la seva naturalesa.
31 ni els dimonis mateix no el crucificaren, sinó que
tu amb ells el vas crucificar i el crucifiques encara, delectantte
en vicis i pecats. 4De què, doncs, et pots gloriar?
51 és que, si fossis tan subtil i savi que posseïssis tota la
ciència i sabessis interpretar tota mena de llengües i escrutar
agudament les coses celestes, no pots pas gloriar-te de tot això,
6perquè un sol dimoni, de les coses celestes, en va saber més
i, de les terrenals, ara en sap més que tots els homes, encara
que algú hagués rebut del Senyor un coneixement especial de
la summa saviesa.
"Igualment, encara que fossis més bell i més ric que tothom,
i, posem per cas, obressis prodigis com foragitar dimonis,
tot això va contra tu, i res et pertany, i no pots gloriar-te'n
gens.
"Només en això podem gloriar-nos, en les nostres febleses
(2Co 12,5), i de portar cada dia la santa creu de Nostre Senyor
Jesucrist.
6a. De la imitació del Senyors
'Parem atenció, germans tots, al bon Pastor que per salvar
les seves ovelles va sofrir la passió de la creu. 2Les ovelles del
Senyor l'han seguit en la tribulació, en la persecució, en la vergonya
i en la fam, en la malaltia i en la temptació i en les
altres coses; i per això, en paga, han rebut del Senyor la vida
1. Els títols de les Admonicions no pertanyen a la redacció original, i a vegades
no responen al seu veritable contingut. Francesc ni una sola vegada parla
en els seus escrits d'imitar Crist, sinó sempre de "seguir Crist", "seguir les
petjades de Jesucrist", un concepte més genuïnament evangèlic i més dinàmic.
68

eterna. 3Per tant, és una gran vergonya per a nosaltres, servents
de Déu, que els sants hagin realitzat les obres i que nosaltres,
contant-ho, en vulguem rebre glòria i honor.
7a. Que el ben obrar segueixi la ciència.
'Diu l'Apòstol: La lletra mata, però l'esperit vivifica (2Co 3,6).
2Són occits per la lletra els qui únicament desitgen saber les
paraules, per ser tinguts com a més savis entre els altres i per
poder adquirir grans riqueses, i després donar-les als parents
i als amics.
31 són occits per la lletra aquells religiosos que no volen seguir
l'esperit de l'Escriptura divina, sinó que desitgen saber
més aviat les paraules i interpretar-les als altres.
41 són vivificats per l'esperit de l'Escriptura divina els qui,
tot el saber que posseeixen i desitgen posseir, no l'atribueixen
al cos, ans de paraula i amb l'exemple el retornen al Senyor
altíssim, de qui és tot bé.
Ba. Cal evitar el pecat d'enveja
'Diu l'Apòstol: Ningú no pot dir "Senyor Jesús" sinó en l'Esperit
Sant (ICo 12,3). 21 també diu: Ni un no fa el bé, ni un de
sol (Rm 3,12). 3Qualsevol, doncs, que enveja el seu germà pel
bé que el Senyor diu i fa en ell comet un pecat de blasfèmia,
perquè enveja l'Altíssim mateix, que és el qui ho diu i fa tot bé.
9a. De la caritat
'Diu el Senyor en l'Evangeli: Estimeu els vostres enemics,
feu bé als qui us avorreixen i pregueu pels qui us persegueixen
i calumnien (Mt 5,44). 2De fet, estima verament el seu enemic
aquell que no es dol de la injustícia que en rep, 3sinó que, a
causa de l'amor de Déu, s'abrusa pel pecat de la seva ànima.
"Oue li demostri estimació per les obres.
69

lOa. De la mortificació del cos
'N'hi ha molts que quan pequen i reben una injúria, sovint
acusen a l'enemic o el proïsme. 2Però no és així, perquè cadascú
té en poder seu l'enemic, és a dir, el cos pel qual peca.
3Per això benaurat aquell servent que, sotmès l'enemic, el reté
sempre lliurat al propi poder i se'n guarda sàviament, "perquè
mentre ho farà així cap altre enemic visible o invisible no podrà
fer-li mal.
lla. Que ningú no s'alteri pel pecat d'un altre
IRes no ha de desplaure al servent de Déu, llevat del pecat.
21 sigui quin sigui el pecat que una persona cometi, si per això
el servent de Déu, sense caritat, es trasbalsés i s'irrités, n'atresoraria
ell la culpa.
3EI servent de Déu que no s'irrita ni es trastorna per res,
viu rectament i sense res propi.
41 és sortós aquell que no es reserva res per ell mateix, sinó
que dóna al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de
Déu (Mt 22,21).
12a. Com conèixer l'esperit del Senyor
'Així es pot conèixer el servent de Déu si té l'esperit del
Senyor: 2si, quan el Senyor obra algun bé per mediació d'ell,
tanmateix no se n'enorgulleix la seva carn.! que sempre és
contrària a tot bé.
3Sortós el qui, mirant-se a si mateix, es troba menyspreable
i el més inferior de tots els homes!
1. "Carn", amb més freqüència que "cos", denota el propi jo, en tant que
oposat a la llei de l'esperit. És un concepte que es troba en sant Pau.
70

13a. De la paciència
'Benaurats els pacífics, perquè seran anomenats fills de Déu
(Mt 5,9). El servidor de Déu no pot saber quanta paciència i
humilitat té, mentre les coses li van a satisfacció. 2Però, en venir
el temps en què els qui estaven obligats a complaure'l fan
tot el contrari, tanta paciència i humilitat com aleshores demostra
és la que té, i no pas més.
14a. Sobre la pobresa d'esperit
'Benaurats els pobres d'esperit, perquè d'ells és el Regne dels
cels (Mt 5,3). 2N'hi ha molts que, perseverant en oracions i en
el seu treball, practiquen qui sap les abstinències i afliccions
corporals; 3p erò, quan senten una paraula que els sembla injuriosa
o es veuen privats d'una cosa qualsevol sobre la qual
pensaven tenir dret, tot seguit s'escandalitzen i es contorben.
"Aquests no són pobres d'esperit; aquell que és veritablement
pobre d'esperit, es menysprea a si mateix i estima els qui el
peguen a la galta.
15a. De la pau
'Benaurats els pacífics, perquè seran anomenats fills de Déu
(Mt 5,9). 2Són de veritat pacífics aquells que, enmig de les tribulacions
que pateixen en aquest món, conserven la pau a l'ànima
i al cos, per amor de Nostre Senyor Jesucrist.
16a. La puresa de cor
'Benaurats el nets de cor, perquè ells veuran Déu (Mt 5,8).
2Són veritablement nets de cor els qui menyspreen les coses
terrenals i cerquen les celestials i, purs de cor i d'ànima, no
paren mai d'adorar i contemplar el Senyor Deu viu i veritable
(1Te 1,9).
71

17a. Sobre l'humil servent de Déu
'Benaurat el servent que no s'envaneix més del bé que el
Senyor diu i obra per ell, que del que diu i obra per altre. 2Peca
l'home que del seu proïsme vol rebre més del que ell mateix
pot donar al Senyor Déu.
18a. La compassió vers el proïsme
'Benaurat l'home que suporta, amb la seva fragilitat, el
proïsme, talment com ell voldria que els altres el suportessin
si es trobava en un cas semblant. 2Sortós el servent que torna
tots els seus béns al Senyor Déu, perquè, el qui es reserva quelcom
amaga en si el diner del seu Senyor Déu (Mt 25,18), i allò
que es pensava posseir li serà pres (Lc 8,18).
19a. Sobre l'humil servent de Déu
'Benaurat el servent que, quan és engrandit i encimbellat
pels homes, no es té per més gran que quan és considerat per
vil, simple i mensypreat, 2ja que tant com és un home davant
Déu, tant és i no pas més. 3Ai d'aquell religiós que posat en un
lloc alt pels altres no vol baixar per pròpia voluntat! 41 benaurat
el servent que contra la seva voluntat és posat en lloc alt i
sempre desitja d'estar sota els peus dels altres!
20a. Del bon religiós i del religiós vanitós
'Benaurat aquell religiós que no troba complaença i alegria
sinó en les santíssimes paraules i obres del Senyor, 2i així, en
goig i alegria, condueix els homes a l'amor de Déu! 3Ai d'aquell
religiós que es delecta en paraules ocioses i vanes i amb elles
fa riure la gent!
72

21a. Sobre el religiós presumit i xerraire
'Benaurat el servent que, quan parla, no ho fa esperant la
recompensa, i que no s'apressa a parlar, sinó que amb seny
preveu el que ha de dir i respondre. 2Ai del religiós que no reté
en el seu cor els béns que el Senyor li atorga i no els mostra
als altres per les obres, sinó que amb vista al guanyes deleix
de manifestar-los amb paraules als homes. 3EII rep la seva
recompensa, i els qui l'escolten en treuen poc profit.
22a. De la correcció
'Benaurat el servent que rep les advertències, les acusacions
i les reprensions que li fan els altres amb la mateixa paciència
com si se les fes ell mateix. 2Sortós el servent que un cop
amonestat, ho accepta tot amb serenor, modestament se sotmet,
s'acusa amb humilitat i de bon grat satisfà.vlsenaurat el
servent que no té fretura d'excusar-se i suporta humilment la
vergonya i la reprensió per un pecat quan no n'és culpable.
23a. De la vera humilitat
'Benaurat el servent que tan humil es comporta entre els
súbdits com entre els superiors. 2Sortós el servent que sempre
camina sota la fèrula de la correccióI 'Servent fidel i prudent
(Mt 24, 25) és el qui en totes les seves faltes no triga a castigar-se
exteriorment per la confessió i per la satisfacció d'obra,
i interiorment per la contrició.
24a. L'amor veritable
'Benaurat el servent que estima el seu germà tant quan està
malalt i no li pot correspondre, com quan està sa i li ho pot
recompensar.
73

25a. Més sobre l'estimació
'Benaurat el servent que estima i respecta el seu germà absent
com si fos present, i que no diu darrere d'ell allò que amb
caritat no gosaria dir al seu davant!
26a. Que els servents de Déu honorin els clergues
'Benaurat el servent de Déu que manté la fe en els clergues
que viuen amb rectitud segons la forma de l'Església romana.
21 ai d'aquells que els menyspreen, perquè, tot i que ells fossin
pecadors, ningú no els ha de jutjar, perquè sols el Senyor en
persona ha de jutjar-los. 2D'altra part, com més superior a tot
altre és el seu ministeri -el que tenen del Cos santíssim i la
Sang de Nostre Senyor Jesucrist, que ells reben i ells sols administren
als altres- 3tant més pecat cometen els qui els ofenen;
més que si fos contra tots els altres homes d'aquest món.
74
27a. De les virtuts que foragiten el vici
'On hi ha caritat i saviesa,
no hi ha temor ni ignorància.
20n hi ha paciència i humilitat,
no hi ha ira ni torbació.
30n hi ha pobresa i alegria,
no hi ha cobdícia ni avarícia.
40n hi ha quietud i meditació,
no hi ha neguit ni vagància.
"On el temor de Déu guarda l'atri,
l'enemic no troba el lloc per entrar-hi.
60n hi ha misericòrdia i discerniment,
no hi ha superfluïtat ni enduriment.

28a. Cal amagar el bé perquè no es perdi
'Benaurat el servent que atresora en el cel els béns que rep
de Déu i no mira de manifestar-los als homes amb el delit d'un
guany, 2perquè serà el mateix Altíssim el que manifestarà les
seves obres a qui li plaurà! 3Sor1ós el servent que guarda al seu
cor els secrets del Senyor!
DE LA VERITABLE I PERFECTA ALEGRIA
És un dels escrits més representatius de sant Francesc. Es relaciona
molt amb el Capítol VIII de Les floretes, en què explica
en què consisteix la perfecta alegria. Francesc no sosté un concepte
tràgic de la vida, perquè la seva és la de Crist. Pel sant la
vida és càntic, és lloa, fruit de l'amor al Creador, a l'home i a
l'univers. Estima la vida perquè és obsequi exquisit del Senyor
Déu.
El redactor del text fou fra Lleonard d'Assís, company del
sant al seu retorn de l'Orient i un dels testimonis en el procés
de canonització de Francesc.
'Ell mateix (fra Lleonard) va referir al mateix lloc que un
dia el benaurat Francesc, a Santa Maria, cridà fra Lleó i li
digué: IIFra Lleó, escriu." Ell respongué: 211Estic preparat". 3 11Es_
criu -digué- quina és la veritable alegria. 4Ve un missatger i
diu que tots els mestres de París han vingut a l'orde; escriu:
no és la veritable alegria. "També que tots els prelats ultramuntans,
els arquebisbes i bisbes; també que el rei de França
i el rei d'Anglaterra; escriu: no és la veritable alegría.f'Iambé
que els meus frares han anat als infidels i els han convertit
tots a la fe; també que tinc tanta gràcia de Déu que guareixo
els malalts i faig molts miracles; et dic que en totes aquestes
coses no hi ha la veritable alegria.
"Ouina és, doncs, la veritable alegria? "Torno de Perusa i a
negra nit arribo aquí, i és temps d'un hivern fangós i tan fred
que es fan caramells de l'aigua freda i congelada a les vores
75

de la túnica i colpegen sempre les cames, i raja sang de tals
ferides. 91 completament dins el llot, el fred i el glaç, arribo a
la porta i, després de trucar molta estona i cridar, ve el germà
i pregunta: "Oui hi ha?" I jo responc: "Fra Francesc." 101 ell diu:
"Yés, no és una hora decent d'anar pel món; no entraràs pas."
III en insistir jo de nou, respon: "Vés-te'n! Tu ets simple i un
illetrat, ja no véns amb nosaltres: nosaltres som tants i de tal
manera que no et necessitem." 12 1 jo de nou, dempeus a la porta,
dic: "Per amor de Déu, acolliu-me aquesta nit." 13 1 ell respon:"
No ho faré pas. Veste'n al lloc dels Crucífers, i demanoho
allà!"
14Et dic que, si hagués tingut paciència i no m'hagués irritat,
en això està la veritable alegria i la veritable virtut i la salvació
de l'ànima.
EXHORTACIÓ CANTADA A SANTA CLARA I LES DAMES POBRES
És un còdex descobert molt recentment, l'any 1976, per l'estudiós
G. Bocalli. El text està format per unes cobles amb melodia,
per a consol i edificació de la mare Clara i les seves filles,
afligides per la malaltia del pare sant, que li impedia visitar-les.
Francesc encarregà als seus frares que cantessin aquestes cobles
a les dames pobres. L'original del text està escrit en dialecte umbre
de l'italià. Hom creu que fou compost entre el 1225 i 1226.
76
'Oïu, pobrissones, cridades pel Senyor,
que de molts indrets i províncies
heu estat aplegades.
2Visqueu sempre en veritat,
i moriu en obediència.
3No poseu l'esguard en la vida de fora,
perquè la de l'esperit és millor.
4Jo us prego amb tot l'afecte
que esmerceu amb discreció
les almoines que us dóna el Senyor.
"Les qui sofreixen greu malaltia
i les altres que per elles es fatiguen,

totes a la vegada sosteniu-ho amb pau,
ja que veureu un dia el preu d'aquest treball,
6perquè cada una de vosaltres
serà coronada reina al cel
amb la Verge Maria. Així sia, Arnen.'
1. Ens plau transcriure, encara que només sigui com a il.lustració, la versió
poètica molt fidel a l'original que n'ha fet el pare Miquel Colom, franciscà
caputxí, prou conegut pels seus estudis sobre sant Francesc:
Escolteu, pobrissones, del Senyor cridades,
que de molts indrets i províncies sou aplegades:
sempre, en la veritat viviu,
que dins l'obediència moriu.
No considereu la vida exterior,
que aquella de l'esperit és millor.
Jo us prego, per gran amor,
que useu de les almoines amb discreció,
perquè un do són del Senyor.
Les que estan per la infermetat gravades
i les altres que, per elles, se senten fatigades,
totes igualment, en pau, suportar-ho vulgueu,
que la gran paga d'aquesta fatiga haureu:
que cadascuna, al cel, coronada serà
i, amb la Verge Maria, reina esdevindrà.
77

3. Cartes
Com sigui que, els últims anys de la seva vida, a Francesc li
era fatigós de traslladar-se d'un lloc a l'altre a causa de la seva
precària salut, acostumava a escriure cartes destinades a ser difoses
i així poder fer arribar a tothom "les flairoses paraules del
Senyor", com diu ell mateix. Les cartes són predicació escrita:
pregàries, exhortacions i experiències viscudes. Els seus frares
les divulgaven pertot arreu.
No totes les cartes que va escriure ens han arribat, com les
que santa Clara cita en el seu Testament. Algunes tenen uns destinataris
més concrets que d'altres.
CARTA ALS FIDELS (primera redacció)
Ens han arribat dues cartes (l'una més extensa que l'altra).
El tema central de totes dues és l'exhortació a la penitència, entesa
com a conversió a l'Evangeli. La segona carta és més extensa
i s'adreça a aquells i aquelles que desitgen viure un compromís
evangèlic més generós. Fins i tot es pot creure que es
refereix a l'orde dels penitents o fraternitat seglar (avui OFS,
Orde Franciscà Seglar). La segona redacció seria feta poc temps
abans de morir.
78

En el nom del Senyor!
1. Aquells que fan penitència
'Tots els qui estimen el Senyor amb tot el cor, amb tota l'ànima
i la ment, amb tota la força (Mc 12,30) i estimen el proïsme
com a ells mateixosv 'í tenen odi als seus cossos amb els
vicis o pecats, 3i reben el Cos i la Sang de Nostre Senyor
Jesucrist 4i fan fruits dignes de penitència: sah, que en són de
benaurats i beneïts, ells i elles, mentre fan tals coses i hi perseverenl,
'perquè reposarà damunt d'ells l'esperit del Senyor (Is
11,2) i hi farà habitació i sojorn (Jn 14,23) 7i són fills del Pare
celestial (Mt 5,45), del qual fan les obres, i són esposos, germans
i mares de Nostre Senyor Jesucrist. 8En som esposos
quan, per l'Esperit Sant, l'ànima fidel s'uneix a Nostre Senyor
Jesucrist. 9En som germans quan fem la voluntat del Pare que
està en el cel (Mt 12,50). "Mares, quan el portem al cor i al
nostre cos per l'amor diví i una consciència pura i sincera; l'infantem
per un sant obrar que ha d' il-luminar els altres amb
l'exemple.
"Oh, que n'és de gloriós tenir al cel un Pare sant i gran!
"Oh, que n'és de sant, consolador, bell i admirable tenir un tal
espòs! "Oh, que n'és de sant i d'estimable, plaent, humil, pacífic,
dolç, amable i desitjable per damunt de tot tenir un tal
germà i un tal fill: Nostre Senyor Jesucrist, el qual donà la
seva vida per les seves ovelles (Jn 10,15) i pregà al Pare dient:
14 11Pare
sant, guardeu-los en el vostre nom, els que m'heu don­
tat en el món; "vostres eren i me'ls heu donats (Jn 17,69 ). I les
paraules que m 'heu donat, els les he donades, i ells les han rebudes
i han conegut en veritat que he sortit de Vós, i han conegut
que Vós m'heu enviat (Jan 17,8). "Prego per ells i no pel món.
"Beneïu-los i santifiqueu-los, i per ells em santifico a mi mateix.
(Jn 17,19). 18No prego solament per ells, sinó també per aquells
que han de creure en mi per la seva paraula (Jn 17,20); que siguin
santificats en la unitat així com també nosaltres (Jn 17,11).
19 1 vull, Pare, que allà on Jo sóc també hi siguin ells amb mi, perquè
vegin la meva glòria en el vostre Regne (Mt 20,21)." Amén.
79

2. Aquells que no fan penitència
"Iots aquells i aquelles, però, que no viuen en la penitència,
2i no reben el Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist 3i
cometen vicis i pecats, "i que caminen rere la mala concupiscència
i els mals desigs de la seva carn, i no obseven allò
que prometeren al Senyor, Si corporalment serveixen el món
amb desigs carnals i preocupacions del món i de les cures d'aquesta
vida, 6presos del diable, de qui són fills i del qual fan
les obres, "són cecs, ja que no veuen la llum veritable, Nostre
Senyor Jesucrist.
8No tenen la saviesa espiritual, com sigui que no tenen el
Fill de Déu, el qual és la vera saviesa del Pare; "d'ells es diu:
la seva saviesa ha estat engolida (Sl 106,27); i maleïts els qui
s'aparten dels vostres manaments (Sl 118,21).
"Veuen i reconeixen, saben i fan el mal, conscientment
perden les seves ànimes. "Vegeu, cecs, enganyats pels vostres
enemics; per la carn, el món i el diable; que pel cos és dolç
de fer el pecat i amarg de fer-li servir Déu; "perquè tots els
vicis i pecats surten i procedeixen del cor dels homes, com diu
el Senyor en l'Evangeli (Mt 7,21). 13 1 res no teniu en aquest
segle ni el del futur. 14 1 creieu que posseireu per llarg temps
les vanitats d'aquest món, però esteu enganyats, perquè vindrà
el dia i l'hora que no us penseu, que no sabeu i ignoreu; el cos
emmalalteix, la mort s'apropa i així es mor de mort amarga.
15 1 allà on sigui, quan sigui i de la manera que sigui que
l'home mor en pecat criminal, sense penitència i satisfacció,
podent satisfer i no satisfent, el diable arrabassa la seva ànima
del seu cos amb tanta angoixa i tribulació que ningú no
ho pot saber fora del qui ho passa. 16 1 tots els talents i poder
i ciència i saviesa (2Cr 1,12) que creien tenir, els seran presos.
17 1 ho deixen als parents i als amics: i aquests agafaren i
es partiren el seu haver i després digueren: "Maleïda sigui la
seva ànima, perquè pogué donar-nos i adquirir més del que va
assolir." 18El cos, se'l mengen els cucs, i així perdràn el cos i
l'ànima en aquest món breu i se n'aniran a l'infern, on seran
turmentats sens mai parar.
80

"Tots aquells a qui arribessin aquestes lletres, preguem, en
la caritat que és Déu, que rebin benignament amb amor diví
aquestes flairoses paraules de Nostre Senyor Jesucrist dites
més amunt. 2°1 els qui no saben llegir, que se les facin llegir sovint;
"i que les guardin en el seu interior fins al final, perquè
són esperit i vida (Jn 6,63). 221 els qui no ho facin, n'hauran de
donar compte el dia del judici, davant el tribunal de Nostre
Senyor Jesucrist.
CARTA ALS FIDELS (segona redacció)
En el nom del Senyor, Pare, Fill i Esperit Sant. Amén.
lA tots els cristians, religiosos, clergues i laics, homes i dones,
a tots els qui viuen arreu del món, fra Francesc, servent
i súbdit seu, presenta els seus homenatges amb gran reverència,
i desitja la vera pau del cel i la caritat sincera en el Senyor.
2Com que sóc servent de tothom, a tothom estic obligat a
servir i a comunicar les flairoses paraules del meu Senyor.
3Amb tot, considerant dintre meu que a causa de la malaltia i
de la flaquesa del meu cos no puc visitar-vos d'un a un, m'he
proposat amb aquestes lletres -que seran les meves missatgeres-
tornar-vos a dir les paraules de Nostre Senyor Jesucrist,
que és el Verb del Pare, i les paraules de l'Esperit Sant,
les quals són esperit i vida (Jn 6,63).
"Aquesta Paraula del Pare, tan digna, tan santa i gloriosa,
la va anunciar l'Altíssim Pare des del cel, per mitjà del seu
arcàngel sant Gabriel a la santa i gloriosa Verge Maria, en el
si de la qual rebé la vera carn de la nostra humanitat i fragilitat.
sEII, essent ric (2eo 8,9), volgué per damunt de tot elegir
la pobresa en aquest món juntament amb beatíssima Verge
Maria, la seva mare.
"Prop de la seva Passió, celebrà la Pasqua amb els seus deixebles,
i prenent el pa donà gràcies, el beneí i el partí dient:
"Preneú i mengeu: això és el meu Cos." (Mt 26,26) 71 prenent el
calze, digué: "Aquesta és la meva Sang, la del Nou Testament,
que per vosaltres i per molts serà vessada en remissió dels pecats"
81

(Mt 26,27). 'Després, pregà al Pare dient: UPare, si pot ser, que
passi de mi aquest calze." 91 la seva suor esdevingué com gotes
de sang caient a terra (Lc 22,44). "Amb tot, Ell posà la seva voluntat
en la voluntat del Pare i digué: Pare, facis la vostra voluntat
(Mt 26,42), no pas com Jo vull, sinó com Vós voleu (Mt
26,39). 111 la voluntat del Pare fou aquesta: que el seu Fill beneït
i gloriós, que va donar-nos i que va néixer per nosaltres,
s'oferís Ell mateix, amb la pròpia Sang, com a sacrifici i víctima
a l'ara de la creu; "no pas per Ell, pel qual han estat fetes
totes les coses (In 1,3), sinó pels nostres pecats, "i per deixarnos
exemple, a fi que en seguim les petjades. 14 1 vol que tots siguem
salvats per Ell i el rebem amb cor net i cos pur. "Però
són pocs els qui el volen rebre i salvar-se per Ell, encara que el
seu jou és suau i la seva càrrega lleugera (Mt 11,30). 16Els qui
no volen assaborir com és suau el Senyor (Sl 33,9), i prefereixen
les tenebres a la llum (Jn 3,19), i refusen complir els manaments
de Déu, són maleïts, "atès que el profeta diu d'ells:
Maleïts els qui s'aparten dels vostres manaments (Sl 118,21).
"Però, oh que benaurats i beneïts són aquells que estimen Déu
i obren tal com diu el Senyor mateix en l'Evangeli: Estimaràs
el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima, i el proïsme
com a tu mateix (Mt 22, 37,39). "Estimem, doncs, Déu i
adorem-lo amb el cor net i l'ànima pura, ja que Ell, cercant
això sobre tota altra cosa, diu: Els veritables adoradors adoraran
el Pare en esperit i en veritat (Jn 4,24) "Tots els qui l'adoren, cal
que l'adorin en esperit i veritat (Jn 4,24). "Oferim-li lloances i
pregàries dia i nit, i diguem: Pare nostre que esteu en el cel;
perquè convé que nosaltres tothora preguem i no decaiguem (Lc
18,1).
22Així mateix, hem de confessar al sacerdot els nostres pecats
i rebre'n el Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist. 23Qui
no menja la seva carn i no beu la seva Sang no pot entrar al
Regne de Déu (Jn 3,5). 24Que mengi i begui dignament, perquè
el qui ho rep indignament, menja i beu la seva pròpia condemnació,
no distingint el Cos del Senyor (ICor 11,29), és a dir,
no el discerneix. 25De més a més, fem fruits dignes de penitència
(cf. Lc 3,68). 26 1 estimem el proïsme com a nosaltres
82

mateixos. 27 1 si algú no volo no pot estimar-lo com a si mateix,
que almenys no li ocasioni mals, ans que li faci bé.
28Els qui han rebut la potestat de jutjar els altres, que exerceixin
el judici amb misericòrdia, de la mateixa manera com
ells voldrien obtenir la misericòrdia del Senyor. "Sense misericòrdia
serà el judici d'aquells que no l'hauran practicada (Jm
2,13). "Tinguem també caritat i humilitat, i fem almoina, ja
que aquesta purifica les ànimes de les taques del pecat. 31Els
homes, al capdavall, perden tot allò que deixen en aquest món,
mentre que s'emporten els fruits de la caritat i de les almoines
que han fet, per les quals rebran del Senyor el premi i una
digna remuneració.
"També hem de dejunar, abstenir-nos dels vicis i pecats (Sr
3,32) i de menjar i beure massa; i cal que siguem catòlics.
"Així mateix, hem de visitar sovint les esglésies i venerar els
clergues i reverenciar-los, no tant per ells, si fossin pecadors,
sinó pel càrrec i l'administració del Santíssim Cos i la Sang de
Nostre Senyor Jesucrist, que ells sacrifiquen sobre l'altar, el
reben i l'administren als altres. 34 1 sapiguem fermament que
ningú no es pot salvar si no és per les santes paraules i per la
Sang de Nostre Senyor Jesucrist, que els clergues diuen, anuncien
i administren, i que només ells, 35i no d'altres poden administrar.
"Especialment els religiosos, que han renunciat el
món, estan obligats a fer molt més i millor sense ometre això.
37Hem de tractar severament el nostre cos amb els seus vicis
i pecats, atès que el Senyor diu en l'Evangeli: Tots els vicis
i pecats surten del cor (Mt 15,18,19; Mc 7,23). 38Hem d'estimar
els enemics i fer bé als qui ens odien. (Lc 6,27). 39Hem d'observar
també els preceptes i els consells de Nostre Senyor Jesucrist.
4°1 cal, encara, que ens neguem a nosaltres mateixos i que
posem els nostres cossos sota el jou de la servitud i de la santa
obediència, tal com casdascú prometé al Senyor. "Però no
s'està mai obligat a acatar ningú per obediència quan el manament
inclou delicte o pecat.
83

42D'altra part, aquell a qui ha estat confiada I'obediència! i
és considerat com a major, que es faci com el més petit (Lc
22,26) i servent dels altres frares; 43i exerceixi envers ells la misericòrdia
que voldria que tinguessin amb ell, si es trobava en
un cas semblant. 441 que per la falta d'un germà no s'irriti contra
ell, sinó que, amb tota la paciència i la humilitat, l'amonesti
benignament i l'encoratgi.
45No hem de ser savis i prudents segons la carn, sinó simples,
humils i purs. 46 1 tinguem en oprobi i menyspreu el nostre
cos, atès que per culpa nostra tots som miserables i corruptes,
fètids i cucs de terra, com diu el Senyor pel profeta: Jo sóc un
cuc i no pas un home, l'oprobi dels homes i rebutjat pel poble
(Sl 21,7). 47Mai no hem de desitjar ser superiors als altres, sinó
considerar-nos servents i sotmesos a tota humana creatura per
Déu (IPe 2,13). "Tots aquells i aquelles que ho faran així i perseveraran
fins a la fi, l'Esperit del Senyor reposarà sobre seu (Is
11,2), i farà en ells habitació i estada, 49i seran fills de del Pare
celestial del qual fan les obres. 5°1 som esposos, germans i mares
de Nostre Senyor Jesucrist: "sorn esposos, quan per l'Esperit
Sant l'ànima fidel s'uneix a Jesucrist; "germans, quan fem
la voluntat del seu Pare que està en el cel (Mt 12,50); "mares,
quan el portem al cor i al nostre cos per l'amor i per una
consciència pura i sincera; l'infantem per un sant obrar, que
ha de brillar com a exemple per als altres.
"Oh, que n'és de gloriós i sant i gran tenir un Pare al cel!
"Oh, que n'és de sant, consolador, bell i amable tenir un espòs!
"Oh, que n'és de sant i dilecte, benevolent i humil, pacífic i
dolç, amable i desitjable per damunt de tot tenir aquest germà
i fill que va donar la seva vida per les seves ovelles (er Jn 19,
15) i pregà al Pare per nosaltres, dient: "Pare sant, guardeu en
el vostre nom els que m'heu donat! (Jn 17,6). 58[ les paraules que
m'heu donat els les he donades, i ells les han rebudes, i han conegut
verament que he sortit de Vós; i han cregut que Vós m'heu enviat.
Prego per ells i no pas pel món; beneïu-los i santifiqueu-los.
1. Es refereix al superior, que, a causa del ministeri de l'autoritat que se
li ha confiat, pot manar per obediència.
84

59[ Per ells em santifico a mi mateix, a fi que siguin santificats
en la unitat, així com nosaltres ho som. 60[ Vull, oh Pare, que. on
Jo sóc, també ells hi siguin amb mi, i vegin la meva glòria (In
17, 24) en el vostre Regne (Mt 20,21).
"Atès que Ell ha sofert tantes coses per nosaltres, ens ha
fet tant de bé i ens en farà en l'esdevenidor, tota creatura que
hi ha als cels, a la terra, al mar i als abismes li tributi lloança,
glòria i honor i benedicció (Ap 5,13), 62perquè Ell és virtut i
fortalesa nostra. Només Ell és l'únic bo, l'únic altíssim, l'únic
totpoderós, admirable, gloriós, i només Ell és l'únic sant, lloable
i beneït per tots els segles dels segles infinits. Amén.
63Tots aquells, en canvi, que no fan penitència i no reben el
Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist, "sinó que obren els
vicis i els pecats, i van darrere de les malvades concupiscències
i cobejances, i no observen allò que prometeren 65i corporalment
serveixen el món amb els desigs camals, les ànsies i
les sol-licituds d'aquest segle;" 66tots aquells que d'esperit serveixen
el maligne que els enganya, de qui són fills i en tenen
les obres, són cecs, ja que no veuen la llum veritable que és
Nostre Senyor Jesucrist. "Aquests no posseeixen la saviesa espiritual,
perquè no tenen en si mateixos el Fill de Déu, el qual
és la veritable saviesa del Pare; d'ells es diu: La seva saviesa
ha estat devorada (Sl 106,27). "Veuen, reconeixen, saben i fan
el mal i conscientment perden les seves ànimes. "Míreu -oh,
cecs enlluernats pels nostres enemics- la carn, el món i el diable,
ja que per al cos és cosa agradable cometre el pecat, i
amarg, en canvi, servir Déu, perquè, com diu el Senyor en
l'Evangeli, tots els mals, els vicis i els pecats surten i procedeixen
del cor dels homes (Mc 7,21,23). 7°1 res no teniu en
aquest món ni en el venidor. 71US gaudiu per llarg temps de les
vanitats d'aquest món, però aneu errats, perquè de cop i volta
vindrà el dia i l'hora que no us penseu, que no sabeu i que ignoreu.
Els cos emmalalteix, la mort s'atansa, vénen els parents
i amics tot dient: "Disposa les teves coses". "Heus aquí que la
seva muller i els seus fills, els parents i els amics fingeixen
plorar. 73 1 veient-los somicar, s'esgarrifa i repensant dindre seu
diu: IIJo deixo a les vostres mans la meva ànima i el meu cos
85

i totes les meves coses." "Veritablement aquest home és maleït,
perquè confia i abandona la seva ànima, el seu cos i totes les
seves coses en aquelles mans. 75Ja diu el Senyor pel profeta:
Maleït l'home que només confia en l'home (Jr 17, 5). 76Tot seguit
fan venir el sacerdot, i el sacerdot li diu: "Vols rebre el perdó
de tots els teus pecats?" Ell fa: "Sí, ho vull." 77
u
Vols satisfer les
teves malifetes i restituir dels propis cabals, en la mesura de
les teves possibilitats, allò que has adquirit defraudant o enganyant
els homes?" 78EII respon: "No." El sacerdot li diu: "I per
què no?" 79UPerquè tot ho he posat a les mans dels meus parents
i amics." 8°1 comença a perdre l'esma i la parla, i així mor
aquell miserable.
"Doncs que sàpiga tothom que si un home, sigui de la
mena que sigui i onsevulla que sigui, mor en pecat mortal i
sense haver-lo satisfet, podent-ho fer, el dimoni li arrabassa
l'ànima del seu cos amb una angoixa i tribulació tan grans com
ningú no pot saber-ho, sinó el qui ho passa. 82Tot el talent i el
poder, tota la ciència i la saviesa que ell es pensava que tenia,
li seran presos (Mc 4,25). 8 3Els parents i amics s'apoderen dels
seus béns i se'ls reparteixen, i encara diran després: "Maleïda
sigui la seva ànima, perquè podia guanyar més que no ha guanyat
i deixar-nos més que no ha deixat." "Mentrestant. els cucs
es mengen el seu cos; i així perd el cos i l'ànima en aquesta
curta vida i davalla a l'infern, on serà turmentat sense fi.
85En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.
"Tots aquells a qui arribaran aquestes lletres, jo, fra Francesc,
el menor d'entre els vostre servents, us prego i demano en la
caritat que és Déu, i amb voluntat de besar-vos els peus, que
us feu un deure de rebre amb humilitat i caritat aquestes i
d'altres paraules de Nostre Senyor Jesucrist, i que les poseu en
pràctica i les observeu. 87 1 tots aquells i aquelles que les rebran
benignament, les entendran i n'enviaran còpia a altres, i si perseveraven
fins a la fi (Mt 24,13) siguin beneïts del Pare, del Fill
i de l'Esperit Sant. Amén.
86

PRIMERA CARTA ALS CUSTODIS
Com hem assenyalat en altres llocs, el nom "custodi", sinonim
de "ministre", s'aplicava als superiors de l'orde, com a provincials
o com a guardians d'una fraternitat. Ens han arribat
dues cartes als custodis. Totes dues fan refència a l'Eucaristia,
tema molt estimat de Francesc. En elles ressalta l'estreta relació
entre la Paraula de Déu i el sagrament eucarístic. La data de
composició pot fixar-se entre el 1223 i el 1224.
'A tots els custodis dels framenors als quals arribin aquestes
lletres, fra Francesc, servent vostre i pobrissó en el Senyor
Déu, salut amb nous senyals del cel i de la terra que són grans
i molt excel-Ients davant Déu, però que per molts religiosos i
altres homes són considerats poqueta cosa.
2Més que si es tractés de mi mateix, jo us prego -quan calgui
i sigui convenient- que supliqueu humilment als clergues
que venerin, sobre totes les coses, el santíssim Cos i la Sang
de Nostre Senyor Jesucrist i els sants noms i paraules escrites
que el consagren. 3Els calzes, els corporals, els ornaments de
l'altar i tot allò que pertany al sacrifici, que ho conservin com
a objectes preciosíssims. 41 si en algun indret el Santíssim Cos
del Senyor estigués pobrament col-locat, que, d'acord amb la
prescripció de l'Església, sigui posat i servat en un lloc decorós;
i que el portin amb gran veneració i l'administrin als
altres amb discreció. "Així mateix, si el nom i les paraules escrites
del Senyor fossin trobades en un racó inconvenient, que
siguin recollides i posades en un lloc honest.'
61 en tota predicació que feu, exhorteu el poble que no descuri
la penitència, i digueu que ningú no pot salvar-se si no
rep el santíssim Cos i la Sang del Senyor. "Ouan el sacerdot el
consagra damunt l'altar o bé porta el Sagrament d'un lloc a
l'altre, que tothom s'agenolli donant lloança, glòria i honor al
Senyor Déu vivent i veritable (ITs 1,9).81 pel que fa a la seva
1. Es tracta especialment de les taules o quadres -Illes sacres" a Catalunya-
que contenien les parts invariables de la missa i que eren col.locades
sobre la mesa de l'altar.
87

lloança, feu saber i prediqueu a tothom que a cada hora i quan
toquen les campanes, tot el poble doni sempre lloes i gràcies
a Déu totpoderós.
91 tots aquells germans meus custodis a qui arribarà aquest
escrit i el copiaran i el guardaran, i el faran copiar als frares
que es dediquen a la predicació i la cura dels germans; tots els
qui en treuran còpies i predicaran fins a la fi tot allò que
conté aquest escrit, que sàpiguen que tenen la benedicció del
Senyor Déu i la meva. 101 això en virtut de veritable i santa obediència.
Amén.
SEGONA CARTA ALS CUSTODIS
lA tots els custodis dels framenors als quals arribin aquestes
lletres, fra Francesc, el més petit dels servents de Déu, salut i
santa pau en el Senyor.
"Tingueu entès que als ulls de Déu hi ha coses molt més
altes i sublims, que moltes vegades es consideren vils i mesquines
entre els homes; 3i n'hi ha d'altres que són estimades i
notables entre els homes que, davant Déu, compten com a vilíssimes
i repulsives.
4US prego davant el Senyor Déu nostre, en la mesura que
puc, que aquella carta meva que tracta sobre el santíssim Cos
i la Sang de Nostre Senyor, la doneu als bisbes i als altres clergues,
Si que vosaltres l'aprengueu de memòria, talment com us
vam recomenar.
6De l'altra carta que us envio -per tal que la doneu als
alcaldes, cònsols i governadors, i en què es demana que es publiquin
pels pobles i les places les lloances de Déu-, feu-ne
tot seguit moltes còpies, 7i amb gran diligència feu-les a mans
d'aquells a qui han de ser donades.
88

CARTA ALS CLERGUES}
Va adreçada a tots els clergues de l'Església. Pròpiament hi
ha dues redaccions de la mateixa carta. En la segona s'expressa
en primera persona del plural incloent-se ell mateix entre els clergues:
1I•••i sabem que estem obligats". La frase corrobora el fet d'haver
estat ordenat diaca, fet de què només tenim notícia per
Tomàs de Celano (Vida Primera, cap. XXX, n. 86). En aquesta
carta tornem a trobar el mateix amor de Francesc a l'Eucaristia
i el seu gran respecte i veneració als sacerdots, administradors
del sagrament, als quals demana el màxim mirament i consideració
als llocs de culte i als ornaments i vasos sagrats.
Aquesta segona redacció seria feta allà pels anys 1218-1219.
'Considerem tots els clergues el gran pecat i la ignorància
que alguns tenen sobre el Santíssim Cos i la Sang de Nostre
Senyor Jesucrist i sobre els seus sacratíssims noms i les paraules
escrites de la consagració. 2Bé sabem que no pot haverhi
el Cos si abans no és consagrat per la paraula. 3De fet, altra
cosa no tenim ni veiem coporalment en aquest món de l'Altíssim
que no sigui el seu Cos i la seva Sang, els noms i les paraules
per les quals hem estat fets i redimits de mort a vida
(lJn 3,14).
"Tots aquells, doncs, que administren tan santíssims misteris
però que ho fan sense discreció, que reflexionin dintre seu
i vegin si estan en bon estat els calzes, els corporals i les tovalles
en què se sacrifica el Cos i la Sang de nostre Senyor
Jesucrist. "N'hi ha molts que el col-Ioquen i el deixen en indrets
indignes, el porten miserablement, el sumeixen distrets i
el distribueixen als altres sense discreció. 6Igualment els seus
noms i paraules escrites de vegades són trepitjats amb els peus,
"perquè l'home animal no percep les coses que són de Déu (ICor
2,14). "Iot això, ¿no ens mou a pietat mentre el Senyor ve a les
nostres mans i el toquem i el rebem cada dia en la nostra boca?
9¿És que ignorem que hem d'anar a raure a les seves mans?
1. De les dues redaccions, només en traduïm la segona, ja que hi ha mínimes
diferències en relació amb la primera.
89

"Esmeneu-nos, doncs, de pressa i formalment d'aquestes i
altres mancances lli onsevulla que el santíssim Cos de Nostre
Senyor Jesucrist sigui indegudament col-Iocat i abandonat, que
sigui llevat i col-Iocat en un altre lloc decorós i tancat. 12Semblantment,
el nom i les paraules escrites del Senyor, onsevulla
que es trobin en llocs inmunds, que siguin recollides i col-locades
en un indret decent.
13 1 sabem que totes aquestes coses les hem de guardar per
damunt de tot, segons els preceptes del Senyor i les prescripcions
de la santa mare Església. 14 1 qui no ho fes, sàpiga que
n'haurà de donar compte davant de Nostre Senyor Jesucrist
el dia del Judici. 15 1 els qui faran fer còpies d'aquest escrit per
tal que sigui més ben observat, sàpiguen que són beneïts del
Senyor.
CARTA ALS GOVERNANTS DELS POBLES
Sant Francesc no vol viure per a ell mateix ni per als seus
frares solament, sinó que, esperonat pel zel apostòlic, vol arribar
a tothom, i ho fa amb el que J. Joergensen anomena "cartes
circulars". Tot i confessant-se simple i ignorant, amb aquesta
carta s'adreça a les autoritats dels pobles, governadors, batlles,
cònsols i magistrats.
Insisteix en la devoció a l'Eucaristia amb un estil senzill i
amb cites bíbliques. Exhorta les autoritats (no perdem de vista
que ens trobem en un règim de cristiandat propi de l'època) que
invitin els pobles a donar gràcies i lloances al Senyor totpoderós,
i recorda als governants la seva responsabilitat davant Déu.
El document pot considerar-se datat l'any J220, després del seu
retorn de l'Orient.
lA tots els alcaldes i cònsols, jutges i governants de tota la
terra i a tots els altres als quals arribin aquestes lletres, fra
Francesc, el vostre servent petit i pobrissó en el Senyor Déu,
us desitja salut.
90

2Considereu i vegeu que s'atansa el dia de la mort. 3Jo us
prego, doncs, amb tota la reverència que puc, que, enmig de
les preocupacions i sol-Iicituds d'aquest món, no tingueu el
Senyor en oblit ni us aparteu dels seus manaments, perquè tots
els qui se n'oblidin i es desentenguin dels seus preceptes, són
maleïts i seran oblidats per Ell (Ez 33,13). 41 quan vindrà el dia
de la mort, tot allò que ells creien tenir, els serà arrabassat, Si
com més savis i poderosos hagin estat en aquest món, més
cruel serà el seu turment a l'infern ( Sv 6,7).
'Per tant, us aconsello fermament, senyors meus, que deixada
de banda tota cura i preocupació, rebeu amb amor el santíssim
Cos i la Sang santíssima de Nostre Senyor Jesucrist, en
santa memòria d'Ell. 7EI poble a vosaltres encomanat, feu que
reti un gran homenatge al Senyor: tots els capvespres a tot el
poble sigui anunciat per un pregoner o per un altre senyal, el
moment de lloar i donar gràcies al Senyor Déu totpoderós. 81
si això no fèieu, tingueu per segur que n'haureu de dar compte
davant el vostre Déu i Senyor Jesucrist el dia del Judici.
"Els qui guardaran aquest escrit amb ells i el posaran en
pràctica sàpiguen que són beneïts del Senyor Déu.
CARTA A TOT LORDE
Va adreçada a tots els framenors, superiors i súbdits. Per això
és considerada com una carta circular a tot l'orde.
Francesc es mostra humil i menor, exhorta a la veneració a
l'Eucaristia, contemplada com a vertader sacrifici i com a sagrament
que es menja, es toca i es reparteix als altres; insisteix
sobre la custòdia dels vasos sagrats. És la manera per defensar
el lliurament en puresa dels germans com a resposta del lliurament
inefable de Déu. Invita els germans a confessar les seves
culpes i observar la Regla i a no anar per altres camins que puguin
trencar la unitat amb l'Església i la fraternitat. L'oració final
reflecteix l'actitud fonamental del Fill de Déu: humilitat-lliurament-obediència.
És el mateix camí del framenor al qual urgeix
Francesc.
91

Va participar en la redacció de la carta un secretari que encertà
a traslladar el dictat de Francesc a un llenguatge escollit,
abrusat i vehement més d'una vegada, i també elegant. Deuria
ser cap al 1220 més o menys que el sant va dictar la carta.
IEn nom de la sobirana Trinitat i santa Unitat, Pare, Fill i
Esperit Sant. Amén!
2A tots els venerables i benamats frares, a fra H.,l ministre
general de l'orde dels framenors, senyor meu, i als altres ministres
generals que vindran després d'ell, a tots els ministres
i custodis i preveres de la mateixa fraternitat, humils en Crist,
senzills i obedients, als primers i darrers.v'fra Francesc, home
pobrissó i malaltís, petit servent vostre, salut en Aquell que ens
ha redimit i rentat amb la seva sang preciosíssima (Ap 1, 5), el
nom del qual, en oir-lo, adoreu amb temor i reverència postrats
a terra (Ne 8,6),4perquè és el Senyor Jesucrist, que té per
nom Fill de l'Altíssim (Lc 1,32), el qual és beneït pels segles
(Rm 1,25).
'Escolteu. senyors i fills i germans meus, pareu l'orella a les
meves paraules (Ac 2,14). "Aviveu l'atenció del vostre cor i obeïu
la veu del Fill de Déu. "Serveu amb tot el vostre cor els seus
manaments i compliu amb tota la ment i la bona voluntat els
seus consells. 'Lloeu-lo perquè és bo (Sl 135,1) i exalceu-lo en
les vostres obres (Tb 13,6), "ja que per això us ha enviat a tot
el món, a fi que de paraula i d'obra doneu testimoni de la
seva veu, i feu saber a tothom que només Ell és totpoderós (Tb
13,4). "Persevereu en la disciplina (Hb 12,7) i en la santa obediència
i compliu tot allò que li prometéreu amb un propòsit
bo i ferm. "Corn a fills, el Senyor Déu se'ns ofereix a nosaltres
(Hb 12,7).
"Així doncs, jo us prego a tots vosaltres germans, besantvos
els peus i amb la caritat amb què puc, que mostreu tota
la reverència i tot l'honor, tant com pugueu, al santíssim Cos
1. La inicial H. es refereix clarament a fra Elies, que en llatí s'escrivia amb
H: Helias.
92

i Sang de Nostre Senyor Jesucrist, "en el qual tot el que hi ha
al cel i a la terra ha estat pacificat i reconciliat amb Déu totpoderós.
(cf Col 1,20) .
"Prego també en el Senyor a tots els meus germans sacerdots
que són i seran, i que desitgen ser sacerdots de l'Altíssim,
que, quan vulguin celebrar missa, ofereixin purs i purament i
amb reverència el veritable sacrifici del santíssim Cos i la Sang
de Nostre Senyor Jesucrist; i que ho facin amb santa i neta
intenció, no pas per motius terrenals, ni per por o amistat
d'algú, com volent-se fer agradables als homes (cf. Col 3,22),
"sinó que tota la seva voluntat -ajudada per la gràcia de
Déu- sigui adreçada al Senyor altíssim, desitjant complaure'l
solament a Ell, el sobirà Senyor. "Només Déu obra allí com li
plau, perquè, com diu l'Evangeli, feu això en memòria meva
(Lc 22, 19; ICo 11,24). Si algú ho fes altrament, esdevindria
un Judes traïdor, i es faria reu del Cos i de la Sang del Senyor
(ICo 11,27).
"Recordeu, germans meus sacerdots, allò que hi ha escrit
en la llei de Moisès, els transgresors de la qual, fins en coses
materials, morien sense compassió per manament de Déu.
"Ouins suplicis més grans i pitjors no mereix de patir aquell
que ha trepitjat el Fill de Déu i ha profanat sacrílegament la
Sang de l'aliança amb què fou santificat, i fa ultratge al mateix
esperit de la gràcia! (cf. He 10,28-29).
"L'home menysprea i profana i trepitja l'Anyell de Déu quan,
com diu l'Apòstol, no distingeix ni discerneix el pa sagrat de
Crist de les altres menges i de les altres obres, quan el pren
indignament (ICo 11,29), o essent-ne digne, combrega endebades
i distret, ja que diu el Senyor pel seu profeta: Maleït
l'home que fa les obres de Déu fraudulentament (Jr 48,10). 2 °1 als
sacerdots que no aprecien això de tot cor els reprova dient:
Maleiré les vostres benediccions (Ml 2,2).
"Escolteu, germans meus: si la benaurada Verge és honorada
com escau per haver dut el Senyor en el seu si virginal;
si el benaurat Baptista va tremolar i no gosà posar la mà
sobre el cap sagrat del Senyor; si el sepulcre on jagué Crist poc
temps és venerat, "com ha de ser sant, just i digne aquell que
93

toca amb les mans i el rep amb la seva boca i el seu cor, i dóna
als altres el Crist, no ja moridor, sinó etern i victoriós i gloriós,
a qui els àngels desitgen contemplar! (IPe 1,12).
"Considereu la vostra dignitat (ICo 1,26), oh, germans sacerdots,
i sigueu vosaltres sants, perquè Ell és sant (Lv, 19,2).
24 1 així com a causa d'aquest misteri, el Senyor Déu us ha
honorat per damunt de tots, així també estimeu-lo vosaltres,
reverencieu-lo i honoreu-lo per damunt de tot. "Misèria gran
i flaquesa deplorable és que, tenint-lo tan present i tant a la
vora, us preocupeu encara de les coses banals d'aquest món.
26 1 que tot home s'espaordeixi, que tot el món tremoli, que
exulti el cel, quan, sobre l'altar, a les mans del sacerdot davalla
el Crist, Fill de Déu vivent (Jn 11,27). 270h, altesa admirable i
esbalaïdora dignació! Oh, humilitat sublim! Oh sublimitat humil!
El Senyor de l'univers, Déu i Fill de Déu, s'humilia fins
que, per la nostra salut, s'amaga sota la feble aparença de pa.
"Mireu, germans, la humilitat de Déu i vesseu davant d'Ell els
vostres cors (Sl 61,9); humilieu-vos, també, per tal que sigueu
exalçats per Ell. 29No retingueu res per a vosaltres mateixos, per
tal que us rebi eternament Aquell que se us ha donat a vosaltres
sencerament.
3°A més a més, adverteixo i prego en el Senyor que, als llocs
on s'estan els frares, només se celebri una missa al dia, segons
la forma de la santa Església. 31Si en algun indret hi hagués
molts sacerdots, que per amor de caritat l'un estigui content
d'oir la celebració de l'altre.' "perquê Nostre Senyor Jesucrist
sadolla igualment els presents i els absents, quan li són dignes.
331 malgrat que Ell és a molts llocs, amb tot, resta invisible i
no coneix cap minva; és sempre a tot arreu, obrant segons li
plau, amb el Senyor Déu Pare i l'Esperit Paràclit pels segles
dels segles. Amén.
1. Francesc defensa amb aquesta indicació la comunió fraterna entre els
germans: una única Eucaristia perquè és una sola la fraternitat de molts. El
motiu de la recomanació és l'abús, freqüent en el seu temps i fins fa unes dècades,
de multiplicar les misses privades amb afany de lucre, donat que s'acceptava
una almoina -"estipendi"- per cada una.
94

34 1 com que el qui és de Déu escolta les paraules de Déu (In
8,47), nosaltres, que hem estat especialment dedicats als oficis
divins, no sols hem d'escoltar i fer allò que Déu diu, sinó
que per introduir en nosaltres l'altesa del nostre Creador i la
nostra subjecció a Ell, cal que guardem acuradament els vasos
sagrats i els llibres litúrgics que contenen les seves santes paraules.
"Per aquesta raó amonesto tots els meus frares i els encoratjo
en Crist que, onsevulla que trobin les paraules divines
escrites, les venerin tant com puguin, 36i com estigui a les seves
mans; si no són ben col-Iocades o bé estan escampades
per terra o en un lloc poc honest, que siguin recollides i desades
en un indret decorós, honorant en elles el Senyor que
hi ha parlat (e]. Re 2,4). 37Moltes coses són santificades per les
paraules de Déu (1 Tm 4,5), i en virtut de les paraules de Crist
es consagra el sagrament de l'altar.
3 8A més a més, confesso tots els meus pecats al Senyor Déu
Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, a la benaurada Maria, sempre
Verge, a tots els sants del cel i de la terra, al ministre general
d'aquesta nostra religió, com al venerable senyor meu, i als framenors
sacerdots i a tots els altres germans meus beneïts. 3 9En
moltes ocasions he pecat per gran culpa meva, especialment
per no haver guardat la Regla, que vaig prometre al Senyor,
no resant l'Ofici diví, segons prescriu la mateixa Regla, per
negligència o per malaltia, o perquè sóc ignorant i no lletrat.
40Per això, prego tant com puc al ministre general, senyor meu,
que faci que la Regla sigui observada inviolablement per tothom,
41i que els clergues diguin devotament l'Ofici diví davant
Déu, no fent tant cas de la melodia de la veu com de la consonància
de la ment, "per tal que la veu concordi amb la ment,
i la ment amb el Senyor, perquè puguin apaivagar Déu amb la
puresa del cor i no pas afalagar les oïdes de la gent amb la
sensiblitat de la veu.
43Per tant, jo prometro observar fermament aquestes coses,
com Déu em doni gràcia de fer-ho, i les passaré als frares que
són amb mi perquè les observin en l'Ofici diví i en les altres constitucions
regulars. 44Si alguns germans no volguessin observar
95

aquestes coses, jo no els tinc com a catòlics ni com a frares
meus; tampoc no vull veure'ls ni parlar-hi fins que no hagin
fet penitència. "Això mateix dic de tots els altres que ronden
i vaguen pel món, no fent cas de la disciplina de la Regla, "ja
que Nostre Senyor Jesucrist va lliurar la seva vida per no perdre
l'obediència al seu santíssim Pare (cf. Fl2,8).
47Jo, fra Francesc, home inútil i creatura indigna del Senyor
Déu, prego per Nostre Senyor Jesucrist al ministre de tot el nostre
orde, i a tots els ministres generals que hi haurà després
d'ell, i als altres custodis i guardians dels frares, presents i venidors,
que tinguin amb ells aquest escrit, que el practiquin i
el guardin amb cura. 48 1 els suplico que allò que hi ha escrit
en ell, ho custodiïn sol-Iícitament i ho facin observar amb diligència,
d'acord amb el beneplàcit del Déu totpoderós, ara i
sempre, mentre duri aquest món.
"Beneïts sigueu del Senyor (Sl 113,15) els qui fareu aquestes
coses, i que el Senyor sigui eternament amb vosaltres. Amén.
Oració
SODéu totpoderós, etern, just i misericordiós, atorgueu-nos
a nosaltres, miserables, per la vostra gràcia, fer allò que sabem
que Vós voleu -i sempre voleu allò que us plau- "per
tal que, interiorment il-Iuminats i purificats, i abrusats amb el
foc de l'Esperit Sant, puguem seguir les petjades del vostre Fill
estimat, Nostre Senyor Jesucrist, 52i arribar per la vostra glòria
a Vós, oh Altíssim, que en Trinitat perfecta i en simple
Unitat, viviu i regneu i sou glorificat, Déu totpoderós, pels segles
dels segles. Amén.
CARTA A UN MINISTRE
En aquesta carta es palesa la fe en la Providència i el valor de
l'obediència, però més encara la caritat i la misericòrdia. Va adreçada
a un framenor responsable d'una fraternitat o província que
hauria exposat al pare fundador uns problemes de consciència.
96

El sant l'encoratja a continuar en el seu càrrec, a renunciar al
propi parer i acollir cada germà tal com és. També l'aconsella
sobre les diverses maneres com cal captenir-se amb el germà culpable
i el remet al Capítol de la Pentecosta, és a dir, el moment
en què la fraternitat anava discernint ella mateixa el seu camí.
Aquesta carta és molt important per conèixer el profund respecte
de Francesc per cada framenor en concret i també pel gran
valor que atorga a la vida de fraternitat. Fou escrita probablement
als voltants de l'any 1220.
lA fra N. ministre. Que el Senyor et beneeixi.
2De tot cor et parlaré d'allò que pertoca a la teva ànima,
també dels obstacles que t'impedeixen d'estimar el Senyor Déu,
i de qualsevol destorb que et posin els frares o altres persones.
Encara que t'assotin, tot ho has de considerar com una gràcia.
"Vulgues això i no altra cosa. 41 fes-ho com una veritable obediència
al Senyor Déu i a mi, perquè jo sé de debò que això és
l'obediència veritable. "Estima els qui et fessin aquestes coses,
6i no els desitgis res sinó allò que el Senyor et doni; 7i estima'ls
en això i no pretenguis que siguin més bons cristians. 81 que
això et valgui més que un ermitori.
9Jo coneixeré que tu estimes el Senyor-i a mi, servent seu
i teu- si fas això: que havent-hi al món un germà, per culpable
que hagi estat, no s'hagi d'allunyar mai si es posa al davant
dels teus ulls sense una paraula teva de misericòrdia, si
ell la demana. 1°1 si no la demana prega-li que ho faci. 111 si
després pecava mil cops davant els teus ulls, estima'l més que
a mi, per tal de guanyar-lo per al Senyor, i tingues sempre
compassió d'ell. 121 quan puguis, fes-ho saber als guardians,
que tu estàs decidit a obrar sempre així.
13Pel que fa a tots els capítols que hi ha a la Regla que parlen
dels pecats mortals, amb l'ajut de Déu i amb el consell dels
frares, en farem al Capítol de la Pentecosta una ordenació com
aquesta: 14 uSi
algun frare, per instigació de l'enemic, pecava
mortalment, 1 que estigui obligat per obediència a recórrer al
1. Els qualificatius "mortal" i "venial" aplicats al pecat s'han d'entendre en
relació amb efecte extern que produeixen: greu o lleu.
97

seu guardià. 15 1 tots els frares que coneguin aquell que ha pecat,
que es guardin d'avergonyir-lo i de murmurar, sinó que
tinguin vers ell una gran misericòrdia i mantinguin en secret
el pecat del germà, perquè no són els bons els que necessiten
metge, sinó els malalts (Mt 9,12). "Igualment, per obediència,
estan obligats a enviar-lo amb un companya llur custodi. 17 1
aquest custodi que l'aculli bondadosament, talment com voldria
que fessin amb ell si es trobava en un cas semblant. 18Si
queia, però, en algun pecat venial, que el confessi a un germà
sacerdot de l'orde," i si no n'hi ha cap en aquell lloc, que ho
faci amb qualsevol germà, fins que trobi un sacerdot que l'absolgui
canònicament, tal com s'ha dit. 2°1 aquest confessor, que
no tingui dret a posar-li cap altra penitència que aquesta: Vés
i no pequis més (Jn 8,11).
21Per tal que s'observi mes bé, guarda aquest escrit fins a
la Pentecosta. Llavors et reuniràs amb els teus frares. 221 aquestes
coses i d'altres, poc explícites de la Regla, les procurareu
acomplir amb l'ajut del Senyor Déu.
CARTA A FRA LLEÓ
Aquest preciós autògraf en pergamí es conserva a la catedral
de Spoleto. Està escrit mig en llatí mig en italià. El seu contingut
és un reconeixement del carisma individual, una proclamació
de la llibertat d'esperit i del fet de la fraternitat. Alguns pensen
que fou escrit després de l'any 1220.
'Fra Lleó, el teu germà Francesc et desitja salut i pau!
2Et parlo, fill meu, talment com una mare. Tot el que hem
dit fent camí, ho resumeixo breument i repeteixo aquí. 3Si després
et calgués encara venir a trobar-me, tens ja el meu consell:
qualsevol manera de comportar-te que et sembli millor per
a plaure al Senyor Déu i seguir les seves petjades i la seva
pobresa, segueix-la, sempre amb la benedicció del Senyor Déu
i la meva obediència. 41, si pel bé de la teva ànima o per trobar
un altre consol vols Lleó venir a veure'm, vine.
98

CARTA A SANT ANTONI
És la carta més breu d'extensió, però molt coneguda. Tot i
que Francesc tenia una certa prevenció als estudis, els admet
sempre que no apaguin l'esperit d'oració i devoció. Sant Antoni,
framenor, era professor de teologia a Bolònia i a Montpeller. És
significatiu que Francesc saludi fra Antoni com a bisbe seu. La
carta fou escrita a final del 1223 o a principi de 1224.
lA Fra Antoni, bisbe meu, fra Francesc, salut!
2Em plau que ensenyis la sagrada teologia als frares, sempre
que en el seu estudi no extingeixis l'esperit d'oració i devoció,
tal com es conté en la Regla.
99

4. Pregàries i lloances
PREGÀRIA AL CRIST DE SANT DAMIÀ
La féu sant Francesc en un moment important del procés de
la seva conversió. És bellíssima de contingut i de forma. És l'escrit
més antic del sant, fet a final de 1205.
'Déu altíssim i gloriós! 2II·lumineu les tenebres del meu cor
3i doneu-me una fe recta, una esperança certa i una caritat perfecta;
"seny i coneixement, sah Senyor!, per tal que jo acompleixi
el vostre sant i veritable manament.
PREGÀRIA IIABSORBEAT"
Sembla que no és del tot original de Francesc, perquè ja era
coneguda abans d'ell, però s'inclou en els seus escrits perquè la
recitava molt sovint. Santa Gertrudis l'esmenta en les seves obres
místiques.
'Senyor, que la força abrusadora i mel-Iíflua del vostre
amor, absorbeixi el meu esperit per damunt de tot el que hi ha
sota el cel, 2perquè jo mori per amor del vostre amor, oh Vós,
que us heu dignat a morir per amor del meu amor.
100

EXHORTACIÓ A LA LLOANÇA DE DÉU
Francesc aquí lloa el Creador i Redemptor, la Mare de Déu,
els àngels i els sants. Per ell tota creatura forma part important
d'aquest oratori universal. És un dels escrits menys retocats pels
copistes i s'assenyala la seva composició a pricipi de 1223.
'Temeu el Senyor i doneu-li honor (Ap 14,7).
'Digne és el Senyor de rebre lloança i honor (Ap 4,11).
"Iots els qui temeu el Senyor, lloeu-lo (Sl 21,m 24).
'Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb
Vós (Lc 1,28).
"Lloeu-Io, cel i terra.
"Lloeu-Io. tots els rius.
"Beneïu el Senyor, fills de Déu (Dn 3,82).
"Aquest és el dia que ha fet el Senyor, exultem i alegrem-nos
en Ell (Sl 117,42) Al-Ieluia, al-leluia, al-Ieluial Rei
d'Israel (In 12,13).
"Oue tot esperit lloï el Senyor (Sl 150,6).
"Lloeu el Senyor, perquè és bo (Sl 156, 1); tots els qui llegiu
aquestes coses, beneïu el Senyor (Sl 102,21).
"Totes les creatures, beneïu el Senyor (Sl 102,22).
"Tots els ocells del cel, lloeu el Senyor (Dn 3,80).
"Tots els nois, lloeu el Senyor (Sl 112,1).
"[oves i noies, lloeu el Senyor (Sl 148, 12).
"Digne és l'Anyell, que ha estat immolat, de rebre lloança,
glòria i honor (Ap 5,12).
"Beneïda sigui la santa Trinitat i la indivisa Unitat.
"Sant Miquel Arcàngel, defenseu-nos en el combat.
PARÀFRASI DEL PARENOSTRE
De l'edat mitjana es coneixen moltes paràfrasis del parenostre.
Francesc se'n serveix però amb afegitons personals, que marquen
la seva espiritualitat i pietat originals.
101

102
JOh, santíssim Pare nostre:
creador, redemptor, consolador i Salvador nostre.
"Oue esteu en els cels:
amb els àngels i els sants:
il-Iuminant-los perquè us coneguin,
ja que Vós, Senyor, sou llum;
inflamant-los a l'amor,
perquè Vós, Senyor, sou amor;
habitant amb ells i sadollant-los de benaurança,
perquè Vós, Senyor, sou el bé sobirà, etern bé,
de qui dimana tot bé,
i sense el qual no hi ha cap bé.
'Sigui santificat el vostre nom:
Que esdevingui clara en nosaltres la coneixença de Vós,
a fi de saber l'amplitud dels vostres beneficis,
la llargària de les vostres promeses,
la sublimitat de la vostra majestat
i la profunditat dels vostres judicis.
'Vingui a nosaltres el vostre regne:
per tal que Vós regneu en nosaltres per la gràcia,
i ens feu venir al vostre Regne,
on la vostra visió és palesa,
perfecte el vostre amor,
benaurada la vostra companyia
i sempiterna la vostra fruïció.
'Faci's la vostra voluntat a la terra com es fa en el cel,
per tal que us estimem amb tot el cor,
-pensant sempre en vós-.
amb tota l'ànima, tothora desitjant-vos;
amb tota la ment, adreçant a Vós totes les nostres
intencions;
i cercant en totes les coses el vostre honor;
amb totes les nostres forces
esmerçant totes les energies de l'ànima i del cos,
en obsequi del vostre amor, i no pas en altra cosa.

I estimem el nostre proïsme com a nosaltres mateixos,
captivant a tothom al vostre amor,
segons les nostres forces,
alegrant-nos dels béns dels altres com dels nostres,
compadint-los el mals
i no fent cap ofensa a ningú.
6El nostre pa de cada dia, el vostre Fill benamat, Nostre
Senyor Jesucrist, doneu-nos-el avui:
en memòria, intel-Iigència i reverència de l'amor que ens
ha tingut,
i de tot el que per nosaltres digué, va fer i patir.
7[ perdoneu les nostres culpes
per la vostra misericòrdia inefable,
per la virtut de la Passió del vostre Fill estimat,
Nostre Senyor Jesucrist,
i pels mèrits i la intercessió de la benaurada Verge Maria
i de tots els vostres elegits.
BAixí com nosaltres perdonem els nostres deutors:
i allò que plenament no hem perdonat,
feu Vós, Senyor, que ho perdonem enterament,
per tal que per Vós estimem de debò els enemics
i intercedim devotament per ells prop de Vós,
i no tornem a ningú mal per mal;
i ens dediquem a fer bé a tothom en Vós.
91 no permeteu que caiguem en la temptació:
oculta o manifesta,
sobtada o importuna.
IOAns deslliureu-nos del mal:
passat, present i venidor.
Glòria al Pare, etc.
103

LLOANCES QUE HAN DE SER DITES A TOTES LES HORES
És un text inspirat en el càntic dels tres joves del llibre de
Daniel i també en l'Apocalipsi. Les lloances són d'adoració i de
gaudi, compostes per recitar-les abans de cada hora de l'Ofici
diví. La Bíblia i la litúrgia són les fonts principals de la meditació
i la pregària del sant. No podem fixar la data de la seva
composició, però tot sembla indicar que fou molt abans de la
seva mort.
Rúbrica. Comencen les lloances que el beatíssim pare sant
Francesc va compondre i que deia a totes les hores del dia i
de la nit abans de l'ofici de la benaurada Verge Maria, i que
comencen així: Santíssim Pare nostre que esteu en els cels, etc.,
amb el Glòria. A continuació, les lloances següents:
104
'Sant, sant, sant, Senyor Déu totpoderós
el qui és, el qui era i el qui ha de venir (cf. Ap. 4,8):
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles (cr Dn 3,57 ss.).
2Digne sou, Senyor Déu nostre, de rebre la lloança,
la glòria i l'honor i la benedicció (cr Ap 4 11):
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.
3Digne és l'Anyell, que ha estat immolat, de rebre el
poder i la divinitat i la saviesa i la força i l'honor
i la glòria i la benedicció (cf, Ap 5,12):
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.
"Beneïm el Pare i el Fill amb l'Esperit Sant:
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.
"Beneïu el Senyor, obres totes del Senyor (cr Dn 3,57):
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.
"Lloeu el nostre Déu tots els seus servents i els qui
temeu Déu, petits i grans (e]. Ap 19,5):
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.
"Oue lloïn el qui es gloriós als cels i a la terra:
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.
81 totes les creatures del cel i de la terra, i les que hi ha
sota la terra i el mar, i tot el que hi ha en ell (Ap 5,13):
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.

"Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant:
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.
"Com era al principi, ara i sempre, pels segles
dels segles. Amén:
I lloem-lo i exalcem-lo pels segles.
"Oracio:
Omnipotent, santíssim, altíssim i Déu sobirà, tot bé,
summe bé, bé complet, que sou l'únic bo; feu que us
tributem tota lloança, tota glòria, tota gràcia, tot honor,
tota benedicció i que us restituïm tots els béns.
Que es faci, que es faci! Amén.
OFICI DE LA PASSIÓ DEL SENYOR 1
Es tracta d'una profusió de salms seleccionats del Salteri,
però incorporats per Francesc amb saboroses addicions, o retocats
lliurement a partir de la fe en el misteri pasqual. En 1'"0fici
de la Passió del Senyor" trobem els salms que més ressonància
tenien en el seu esperit. Es tracta d'un Ofici votiu de la Passió,
que es resava a més de l'Ofici diví establert. Francesc no podia
contemplar Crist pobre i crucificat sense tenir un record de
Maria, la Verge Dolorosa. Per això li dedica una oració fervent
que es repeteix incessantment a través dels salms.
No s'en pot determinar la data de composició, però deu ser
anterior a l'any 1223.
Introducció. Aquests són els salms que va compondre el
nostre beatíssim pare Francesc en reverència, record i lloança
de la Passió del Senyor. Se n'ha de dir un per a cada hora del
dia i de la nit. Comencen per les Completes del Divendres
Sant, perquè aquella nit fou traït i pres Nostre Senyor Jesucrist.
I adona't que el benaurat Francesc recitava així aquest
1. Transcrivim el textos bíblics literals en caràcter rodó i assenyalem en
cursiva allò que sant Francesc afegeix o canvia.
105

ofici: de primer deia l'oració que el Senyor i Mestre ens va ensenyar:
Oh, santíssim Pare nostre, etc., amb les lloances, Sant,
Sant, Sant, com es diu més amunt. Acabades les lloances amb
l'oració, començava amb aquesta antífona: Santa Verge Maria.
Primerament deia els salms de santa Maria; després els altres
salms que havia escollit, i després de tots ells, recitava aquesta
antífona: Santa Verge Maria. Dita l'antífona, s'havia de donar fi
a l'ofici.
PRIMERA PART
Per al tridu sagrat de la Setmana Santa,
i per a les fèries de l'any
Antífona: Santa Verge Maria.
106
Completes
SALM I
'Oh, Déu meu, us he exposat la meva vida;
heu posat les meves llàgrimes davant la
vostra mirada (er Sl 55,8-9).
"Iots els meus enemics rumiaven
mals contra meu (er Sl 40,8),
i han tingut consell plegats (er Sl 70,10).
"Contra mi han posat mals per vosaltres
i odi, en canvi del meu amor (er Sl 108,5).
4En comptes d'estimar-me em denigraven,
però jo pregava (ef. Sl 108,4).
"Pare sant meu (ef. In 17 11), Rei del cel i de la terra, no
us aparteu de mi, ja que la tribulació és a prop,
i no hi ha qui ajudi (er Sl 21,12).
'Oue es facin enrere els meus enemics,qualsevol dia
que us invoqui; així he conegut que Vós sou
el meu Déu (ef. Sl 55,10).

"Els meus amics i veïns s'han atansat contra meu,
però s'han aturat.i el meus veïns s'han
aturat lluny (er Sl 37,12).
"Heu posat lluny de mi els meus coneguts,
que m'han tingut com una abominació
per ells, he estat traït i no fugia (er Sl 87,9).
"Pare Sant (Jn 17,11), no allunyeu de mi
el vostre auxili (er 21,20).
"Déu meu mireu de socórrer-me (cf.Sl 70,12).
Ateneu a ajudar-me: Senyor Déu de
la meva salvació (er Sl 37,23).
'Antifona: Santa Verge Maria, cap dona nascuda en el món
no se us assembla, 2filla i serventa de l'Altíssim sobirà Rei Pare
celestial, mare del santíssim Senyor Nostre Jesucrist, esposa
de l'Esperit Sant; pregueu per nosaltres amb sant Miquel
arcàngel i amb totes les virtuts dels cels i amb tots els sants,
prop del vostre santíssim benaurat Fill, Senyor i Mestre. Glòria
al Pare. Com era...
Adona't que aquesta antífona posada abans es diu a totes
les hores; i es diu com a antífona, capítol, himne, verset i oració,
tant a Matines com en les altres hores. Res més no deia
en elles, sinó aquesta antífona amb els seus salms. Per acabar
l'ofici, el benaurat Francesc deia sempre:
Beneïm el Senyor Déu vivent i veritable; la lloança, la glòria,
l'honor, la benedicció i totes les coses, tributem-ho tot a
Ell. Amén. Amén. Que es faci, que es faci! 1
1. En el còdex 338 d'Assís, hi ha un lloc per a la música, de la qual cosa
es dedueix que aquesta benedicció solia ser cantada.
107

Antífona: Santa Verge Maria.
108
Matines
SALM 11
'Senyor Déu, salvador meu,
de dia i de nit clamo a Vós (ef. Sl 87,2).
2Que la meva oració entri a la vostra presència;
inclineu la vostra oïda al meu prec (ef. l 87,3).
3Ateneu la meva ànima i allibereu-la;
allibereu-me dels meus enemics (ef Sl 68,19).
"perquè Vós sou qui em traguéreu del ventre; Vós
la meva esperança des dels pits de la mare:
a Vós vaig ser lliurat des de les entranyes (Sl 21,10).
'Des del ventre de la meva mare Vós sou el meu Déu;
no us aparteu de mi (ef. Sl 21,10).
6VÓS coneixeu el meu oprobi i la meva confusió
i la meva ignomínia (ef. Sl 68,20).
7A la vostra presència hi ha tots els qui m'atribolen, el meu
cor ha esperat l'improperi i la misèria (ef. Sl 68,21).
8He esperat algú que compartís amb mi la tristesa
i no hi ha hagut ningú, que em consolés,
i no l'he trobat (ef. Sl 68,21).
"Oh Déu, els malvats s'han aixecat contra meu,
i la sinagoga dels poderosos ha buscat la meva ànima,
i no us han posat a Vós davant els seus ulls (ef. 85,14).
IOSe m'ha considerat com un dels qui baixen a la tomba,
he esdevingut com un home sense ajut,
lliure entre els morts (ef. Sl 87,5-6).
IIVÓS sou el meu Santíssim Pare
el meu Rei i el meu Déu (er Sl 43,5).
"Ateneu a ajudar-me, Senyor Déu de la meva
salvació (ef. Sl 37,23).

Antífona: Santa Verge Maria.
Prima
SALM III
'Compadiu-vos de mi, oh Déu, compadiu-vos de mi,
perquè en Vós confia la meva ànima (er Sl 56,2).
2Esperaré a l'ombra de les vostres ales,
fins que passi la iniquitat (er Sl 56,2).
3Clamaré al santíssim Pare meu altíssim;
a Déu que m'ha fet el bé (er Sl 56,3).
4Que enviï des del cel i que m'alliberi;
ha donat a l'oprobi els qui em trepitgen (er Sl 56,4).
"Déu m'ha fet arribar la seva misericòrdia
i la seva veritat; m'ha deslliurat l'ànima dels
meus enemics fortíssims i dels qui m'han odiat,
perquè s'han enfortit contra meu (er Sl 17,18).
6Han parat un llaç als meus peus
i m'han doblegat l'ànima (er Sl 56,7).
"Davant meu han cavat la fossa
i hi han caigut (er 56, 7).
8EI meu cor està preparat, oh Déu,
preparat està el meu cor;
cantaré i recitaré un salm (er Sl 56,7).
"Aíxeca't, glòria meva, aixeca't salteri i cítara,
m'aixecaré a l'alba (er Sl 56,9).
IOUS confessaré entre els pobles, Senyor,
i us cantaré un salm entre les nacions (er Sl 56,10).
"Perquè la vostra misericòrdia ha estat
enaltida fins als cels, i la vostra veritat
fins als núvols (er Sl 56,11).
"Alceu-vos cel amunt, oh Déu, i la vostra glòria
sobre tota la terra (er Sl 56,7).
Noteu que el salm esmentat es diu sempre a Prima.
109

Antífona: Santa Verge Maria.
110
Tèrcia
SALM IV
'Apiadeu-vos de mi, oh Déu, perquè l'home m'ha trepitjat;
m'ha escomès tot el dia (ef Sl 55,2).
2Els meus enemics tot el dia m'han trepitjat, perquè són
molts els qui guerregen contra meu (ef Sl 55,3).
"Iots els meus enemics rumiaven mals contra meu, i han
deliberat contra mi una paraula iniqua (ef Sl 40,8-9).
"Els qui guardaven la meva ànima,
s'han reunit en consell (ef Sl 70,10).
"Sortien a fora i parlaven això
mateix entre ells (ef. Sl 40,8).
"Iots els qui em veien es rigueren de mi, han parlat
amb els llavis i han mogut el cap (ef. Sl 21,8).
"Però jo sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent i menyspreu del poble (ef. 21,7).
"Per damunt de tots els enemics he esdevingut
oprobi per als meus veïns, i esglai
per als meus coneguts (ef Sl 30,12).
"Pare sant, no allunyeu de mi el vostre auxili,
vetlleu per la meva defensa (ef 21,20).
"Cuiteu a defensar-me, Senyor Déu
de la meva salvació (ef. 37,23).

Antífona: Santa Verge Maria.
Sexta
'Amb la meva veu he clamat al Senyor,
amb la meva veu he suplicat al Senyor (ef Sl 141,2).1
"Vesso davant seu la meva pregària,
i mostro davant seu la meva tribulació (e]. Sl 141,3).
"Ouan em faltava l'alè,
també Vós heu conegut les meves rutes (ef Sl 141,4).
4AI camí per on passava,
els superbs han amagat un llaç (ef Sl 1,4).
"Esguardava a la dreta i ho veia,
i no hi ha qui em conegués (e]. Sl 141,5).
"S'ha perdut per a mi la fugida,
i no hi ha qui s'ocupi de la meva ànima (ef Sl 141,5).
"Perquè per Vós he sostingut l'oprobi,
i la confusió ha cobert el meu rostre (ef Sl 68,8).
8He esdevingut un estrany als meus germans,
i un pelegrí per als fills de la meva mare (ef Sl 68,8).
"Pare Sant, el zel de casa vostra em devorà,
i els ultratges dels vostres detractors han caigut
damunt meu (ef Sl 68,10).
"S'han alegrat contra meu i s'han aliat;
els assots m'han caigut al damunt
i ho ignorava (ef Sl 34,15).
"S'han multiplicat més que els cabells del meu cap
els qui m'odien perquè sí (ef Sl 68,5).
"S'han fet forts els meus enemics que
m'han perseguit injustament, allò que no he pres
aleshores ho retornava (ef Sl 68,5).
13En aixecar-se els testimonis inics,
em preguntaven el que no sabien (ef 34,11).
1. Amb el cant del salm 141, al qual pertanyen els versets que segueixen,
es va preparar Francesc per rebre a la germana mort.
111

14Em retornaran mal per bé (ef. Sl 34,12),
i em desacreditaven perquè seguia
la bondat (ef. Sl 37,21).
15Vós sou el meu santíssim Pare,
Rei meu i Déu meu (ef. Sl 43,5).
"Cuiteu a defensar-me,
Senyor Déu de la meva salvació (ef. 37,23).
Antífona: Santa Verge Maria.
112
Nona
SALM VI
10h, tots vosaltres, els qui passeu pel camí,
ateneu i vegeu si hi ha dolor com
el meu dolor (ef. Lm 1,12).
2Perquè m'ha envoltat una munió de gossos,
i el consell dels malfactors m'ha assetjat (ef. Sl 21,17).
31 ells mateixos m'han mirat i m'han contemplat,
han dividit els meus vestits i s'han fet
a sorts la meva túnica (ef. Sl 21,18-19).
"Han foradat les meves mans i els meus peus,
i han comptat tots els meus ossos (ef. Sl 21,17-18).
"Han badat la boca contra meucom el lleó
que esbocina i bruela (ef. Al 21,14).
6Com l'aigua m'he escolat;
s'han desllorigat tots els meus ossos (ef. Sl 21,15).
7EI meu cor s'ha tornat com cera fosa
dintre les meves entranyes (ef. Sl 21,15).
BEI meu vigor s'ha assecat com terrissa
i la llengua se m'ha encastat al paladar (ef. 2,16).
91 m'han donat fel per menjar,
i amb vinagre han abeurat la meva set (ef. 68,22).
IOEm conduïren a la pols de la mort (ef. Sl 2,16), i van
augmentar el dolor de les meves nafres (ef. Sl 68,27).

IIJo m'he adormit i m'he aixecat (er Sl 4,6), i el meu Pare
santíssim m'ha acollit amb glòria (er 72,24).
"Pare sant, heu pres la meva mà dreta i a la vostra
voluntat m'heu conduït, i m'heu acollit
amb glòria (er 72,24).
"Perquè, què hi ha per a mi en el cel i fora de Vós?
Què he volgut sobre la terra? (er 72,25).
14Vegeu, vegeu, que Jo sóc Déu, diu el Senyor,
seré exalçat entre tots els pobres
i seré exalçat a la terra (er Sl 45,11).
"Beneït el Senyor, Déu d'Israel (Lc 1,68),
que redimeix les ànimes dels seus servents
amb la seva pròpia i santíssima Sang. I no .
abandonarà tots els qui esperen en Ell (er Sl 33,23).
16 1 sabem que ve, que vindrà a judicar
la justícia (ef Sl 95,13).
Antífona: Santa Verge Maria.
Vespres
SALM VII
'Aplaudiu totes les nacions,
aclameu Déu amb veu d'exultança (er Sl 46,2).
2Perquè el Senyor és excels,
terrible, Rei gran sobre tota la terra (er Sl 46,3).
'Perquè el santíssim Pare del cel, Rei nostre abans
dels segles, ha enviat des de dalt el seu Fill benaurat i
ha obrat la salvació enmig de la terra (ef Sl 73,12).
"Oue els cels se n'alegrin i exulti la terra, que bramuli
el mar i la seva plenitud, que se n'alegrin els camps
i tot el que hi ha (er Sl 95,11-12).
"Canteu-Ii un càntic nou, canteu al Senyor tota
la terra (e]. Sl 95,1).
113

"Perquè el Senyor és gran i digne de ser molt lloat;
és terrible sobre tots els déus (ef. Sl 95,4).
'Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i honor,
doneu al Senyor la glòria del seu nom (er Sl 95,7-8).
'Preneu els vostres cossos i porteu a coll la seva santa creu,
i seguiu fins a la fi el seus santíssims preceptes.
"Que tremoli davant d'Ell tota la terra;
digueu a tots els pobles que el Senyor
ha regnat des de la creu (er Sl 95,9-10).
Fins aquí es diu cada dia, del Divendres Sant a l'Ascensió
de la mateixa manera, però a la festa de l'Ascensió s'hi afageixen
aquests versers:
1O[ se'n pujà als cels i seu a la dreta del santíssim Pare en
els cels. Que sigui exaltat sobre els cels, oh Déu,
i sobre tota la terra la vostra glòria (er Sl 56,12).
III sabem que ve,
que vindrà a judicar la justícia (er 95,13).
Adona't que des de l'Ascensió fins a l'Advent del Senyor
aquest salm es diu diàriament de la mateixa manera, és a dir:
"Totes les nacions," amb els seus versets abans esmentats,
dient-hi "Glòria al Pare" on s'acaba el salm, això és: "que vindrà
a judicar amb justícia."
Adonat' també que aquests salms esmentats es diuen des
del Divendres Sant fins al diumenge de la Resurrecció. Igualment
es diuen des de l'octava de la Pentecosta fins a l'Advent
del Senyor i de l'octava de l'Epifania fins a la Resurreció del
Senyor, tret dels diumenges i festes principals, en què no es
diuen; el altres dies, es diuen diàriament.
114

SEGONA PART
Per al Temps Pasqual
El Divendres Sant, és a dir, acabat el dia del Dissabte.
Antífona: Santa Verge Maria.
Completes
SALM VIII
IOh Déu, veniu a ajudar-me;
Senyor, afanyeu-vos a socórrer-me.
2Que siguin confosos i avergonyits
els qui cerquen la meva ànima.
3Que reculin i es ruboritzin
els qui em volen mals.
"Oue es tornin a l'instant avergonyits
els qui em diuen: "t'està bé, t'està bé!"
"Oue exultin i s'alegrin en Vós tots els qui us cerquen;
i els qui estimen la vostra salvació que diguin sempre:
"Que el Senyor sigui magnificat!"
6De veritat que jo sóc indigent i pobre.
Oh Déu, ajudeu-me!
7VÓS sou el meu auxili i el qui m'allibereu:
Senyor, no trigueu (ef Sl 69,26).
I es diu cada dia a Completes fins a l'octava de la Pentecosta.
115

Antífona: Santa Verge Maria.
Diumenge de Resurrecció
Matines
SALM IX
'Canteu al Senyor un càntic nou,
perquè ha fet meravelles (ef Sl 97,1).
2Ha sacrificat el seu Fill benamat, la seva dreta
i el seu braç sant (e]. Sl 97,1).
3EI Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
i ha revelat la seva justícia davant
la mirada de les nacions (e]. Sl 97,2).
'Aquell dia el Senyor envià la seva misericòrdia
i el seu càntic a la nit (e]. Sl 41,9).
"Aquest és el dia que ha fet el Senyor,
exultem i alegrem-nas-en! (ef 117,24).
'Beneït el qui ve en el nom del Senyor,
el Senyor és Déu, i ens il-lumina (e]. Sl 117,26-27).
"Oue els cels se n'alegrin i exulti la terra, que bramuli
el mar i la seva plenitud, se n'alegraran els camps
i tot el que hi ha (ef Sl 95,11-12).
"Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i honor doneu al Senyor la
glòria del seu nom (e]. 95,7-8).
Fins aquí es diu diàriament des del diumenge de Resurrecció
fins a la festa de l'Ascensió del Senyor a totes les hores,
tret de les Vespres i Completes i Prima. A la nit de l'Ascensió
s'hi afegeixen aquests versets:
116
"Canteu a Déu reialmes de la terra,
salmegeu al Senyor (ef Sl 67,33).
"Canteu salms a Déu, que puja sobre el cel dels cels,
cap a l'orient (e]. Sl 67,33-34).

"Heus aquí que Ell donarà fortalesa a la seva veu;
doneu glòria a Déu sobre Israel; la seva magnificència
i el seu poder són dalt els núvols (cr Sl 67,34-35).
12Déu és admirable en els seus sants;
el Déu d'Israel donarà força i fortalesa al seu poble;
que Déu sigui beneït (e]. Sl 67,36). Glòria.
I adona't que aquest salm es diu cada dia, des de l'Ascensió
del Senyor fins a l'octava de Pentecosta amb els versets esmentats,
a Matines, a Tèrcia, Sexta i Nona, dient "Glòria al
Pare" allà on es diu: IIQue Déu sigui beneït", i no en altre lloc.
Adona't també que de la mateixa manera solament es diu
a Matines en els diumenges i festes principals des de l'octava
de Pentecosta fins a l'Advent del Senyor, i de l'octava de l'Epifania
fins al Dijous Sant, perquè en aquest dia el Senyor va
menjar la Pasqua amb els seus deixebles; o, quan es vulgui, es
pot dir un altre salm a Matines i a Vespres, és a dir: IIUs exaltaré,
Senyor," etc. (Sl 29), talment com es troba al Salteri; i
això des del diumenge de Resurrecció fins a la festa de l'Ascensió,
i prou.
Prima
Antífona: Santa Verge Maria.
Salm: Apiadeu-vos de mi, oh Déu, apiadeu-vos de mi, com més
amunt ( Salm III).
Tèrcia, Sexta i Nona
Es diu el salm: Canteu, com més amunt (salm IX)
Vespres
Salm: Aplaudiu, totes les nacions, com més amunt (Salm VII)
117

TERCERA PART
Per als diumenges i les festes principals
Comencem uns altres salms, que semblantment, disposà el
nostre molt benaurat pare Francesc, que s'han de dir en comptes
dels salms esmentats de la Passió del Senyor, els diumenges
i festes principals des de l'octava de la Pentecosta fins a
l'Advent, i des de l'Epifania fins al Dijous Sant. Mira, doncs,
que es diguin en aquest dia, perquè és la Pasqua del Senyor.
Antífona: Santa Verge Maria.
Completes
Salm: Oh Déu, veniu a ajudar-me, tal com es troba al salteri
(salm VIII).
Antífona: Santa Verge Maria.
Matines
Salm: Canteu, com més amunt (salm IX)
Antífona: Santa Verge Maria.
Prima
Salm: Compadiu-vos de mi, oh Déu, compadiu-vos de mi, com
més apunt (salm III).
Antífona: Santa Verge Maria.
118
Tèrcia

SALM X
'Aclameu el Senyor tota la terra,
canteu un salm al seu nom;
doneu glòria a la seva lloança (er Sl 65,1-2).
2Digueu a Déu: "Que en són de terribles
les vostres obres, Senyor;
en la grandesa de la vostra força,
els vostres enemics us adularan" (er Sl 65,3).
3Que tota la terra us adori i us canti;
que digui un salm al vostre nom (er 65,4).
"Iots els qui temeu Déu, veniu, oïu i cantaré
quant ha fet a la meva ànima (er Sl 65,16).
5Li vaig clamar amb la meva boca,
i vaig exultar amb la meva llengua (er Sl 65,17).
61 des del seu temple sant escoltà la meva veu
i el meu crit és a la seva presència (er Sl 17,7).
"Pobles. beneïu el nostre Senyor,
i feu sentir el vostre crit a lloança seva (Sl 65,8).
"Totes les tribus de la terra seran beneïdes en Ell;
tots els pobles el magnificaran (er Sl 71,17).
"Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel,
l'únic que fa grans meravelles (er Sl 71,18).
1°1 beneït per sempre el nom de la seva majestat;
i tota la terra s'omplirà de la seva majestat.
Que es faci, que es faci! (er Sl 71,19).
Antífona: Santa Verge Maria.
Sexta
SALM XI
'Oue el Senyor t'escolti el dia de la tribulació,
que t'empari el nom del Déu de Jacob (er Sl 19,2).
2Que t'ajudi des del santuari,
i que t'esguardi des de Sió (er Sl 19,3).
119

3Que tingui present tot el teu sacrifici,
que el teu holocaust sigui gras i abundant (ef. Sl 19,4).
"Oue et concedeixi segons el teu cor,
i confirmi tot consell teu (ef Sl 19,5 ).
SEns alegrarem en la vostra salvació i serem enaltits
en el nom del Senyor, Déu nostre (ef Sl 19,6).
6Que el Senyor acompleixi tot allò que demanes, ara he
conegut que el Senyor ha enviat el seu Fill Jesucrist,
i judicarà els pobles amb justícia (cf. Sl 9,9).
71 el Senyor s'ha fet refugi dels pobres,
un ajut en temps oportú i en la tribulació,
i que esperin en Vós els qui coneixen el vostre nom
(ef Sl 9,10-11).
"Beneït el Senyor Déu meu (ef Sl 143,1),
perquè s'ha fet el meu protector i el meu refugi,
el dia de la meva tribulació (ef. Sl. 58,17).
9Jo us cantaré, protector meu,
perquè Déu és qui m'acull,
Déu meu, misericòrdia meva (ef Sl 58,18).
Antífona: Santa Verge Maria.
120
Nona
SALM XII
IEn Vós, Senyor, he esperat, que no sigui confós
per sempre, en la vostra justícia allibereu-me
i salveu-me (e]. Sl 70,12).
2Inclineu la vostra orella
i salveu-me (ef Sl 70,2).
"Sigueu per a mi un Déu protector
i un lloc fortificat per tal que em salveu (ef Sl 70,3).
"Perquè Vós sou, Senyor, la meva paciència; Senyor,
la meva esperança des de la meva joventut (ef 70,5).

SEn Vós he estat confirmat des del si matern, des de les
entranyes de la meva mare, Vós sou el meu protector;
el meu cant sempre és en Vós (er Sl 70, 6).
"Oue la meva boca s'empleni de lloança per tal de cantar
la vostra glòria, tot el dia, la vostra grandesa.
"Escolteu-me. Senyor, perquè la vostra misericòrdia
és benigna; esguardeu-me segons la multitud
de les vostres misericòrdies (er Sl 68, 17).
8No aparteu el vostre rostre del vostre servent; com que
estic atribolat, cuiteu a escoltar-me (er Sl 68, 18).
"Beneït el Senyor Déu meu, perquè s'ha fet el meu empar
i el meu refugi el dia de la meva tribulació.
"Ajudeu-me i us salmejaré, perquè Déu és el meu empar,
Déu meu, misericòrdia meva (er Sl 58, 18).
Antífona: Santa Verge Maria.
Vespres
Salm: Aplaudiu, totes les nacions, eom més amunt (salm VII)
QUARTA PART
Per al temps de l'Advent del Senyor
Comencen uns altres salms que, semblantment, va disposar
el nostre beatíssim pare Francesc, que s'han de dir en lloc
dels salms esmentats de la Passió del Senyor, des de l'Advent
fins a la vigília de Nadal i no més.
121

Antífona: Santa Verge Maria.
Completes
SALM XIII
'Fins quan, Senyor, m'oblidareu per sempre?
Fins quan em girareu la cara?
2Pins quan faré projectes en la meva ànima;
dolor en el meu cor durant el dia?
3Fins quan serà exaltat el meu enemic sobre meu?
Mireu i escolteu-me, Senyor, Déu meu.
"Il-Iumineu els meus ulls, per tal que mai no m'adormi
en la mort, a fi que l'enemic mai no pugui dir:
IIHe prevalgut contra ell!"
"Els qui m'atribolen exultaran si veuen que vacil-Io:
tanmateix, jo he esperat en la vostra misericòrdia.
6EI meu cor exultarà en la vostra salvació;
cantaré al Senyor, que em dóna béns,
i salmejaré al nom del Senyor altíssim (cf Sl 12,1-6).
Antífona: Santa Verge Maria.
122
Matines
SALM XIV
lUS confessaré, Senyor, santíssim Pare,
Rei del cel i de la terra,
perquè m'heu consolat (Is 12,1).
2VÓS sou el Déu salvador meu;
obraré amb confiança i no temeré (Is 12,2).
3EI Senyor és la meva força i la meva lloança;
Ell m'ha estat la salvació (Is 12,2).

4La vostra dreta, Senyor, ha estat enaltida per la fortalesa;
la vostra dreta, Senyor, ha esclafat l'enemic;
amb la grandesa de la vostra glòria heu fet caure
els meus adversaris (Ex 15,6-7).
"Oue ho vegin els pobres i se n'alegrin; cerqueu
el Senyor i viurà la vostra ànima (er Sl 68,33).
"Oue el lloïn el cel i la terra,
els mars i tots els rèptils que hi ha (er Sl 68,35).
"Perquè Déu salvarà Sió
i les viles de Judà seran reconstruïdes (er Sl 68,36).
81 hi habitaran i l'adquiriran
en herència (er Sl 68,36).
91 la descendència dels seus servents la posseirà,
i hi habitaran els qui estimen el seu nom (er 38,37).
Antífona: Santa Verge Maria.
Prima
Salm: Compadiu-vos de mi, oh Déu, compadiu-vos de mi, eom
més amunt (salm III).
Antífona: Santa Verge Maria.
Tèrcia
Salm: Aclameu el Senyor tota la terra, eom és amunt (salm X).
Antífona: Santa Verge Maria.
Sexta
Salm: Que el Senyor t'escolti, eom més amunt (salm XI).
123

Antífona: Santa Verge Maria.
Nona
Salm: En Vós Senyor he esperat, com més amunt (salm XII).
Antífona: Santa Verge Maria.
Vespres
Salm: Aplaudiu totes les nacions, com abans (salm VII).
Adona't que no es diu tot el salm, sinó fins al verset "Oue
tremoli davant d'Ell tota la terra;" i tingues en compte que es
recita tot el verset "preneu els vostres cossos". Acabat aquest
verset es diu "Gloria al Pare u i així es diu a Vespres cada dia
des de l'Advent fins a la vigília de Nadal.
CINQUENA PART
Per al temps de Nadal del Senyor fins
a l'octava de l'Epifania
Antífona. Santa Verge Maria.
124
Vespres de Nadal del Senyor
SALM XV
'Canteu exultants a Déu el nostre ajut (cf Sl BO,2);
alegreu-vos amb el Senyor Déu viu i veritable
amb veu d'exultança (cf. Sl 46,2).
2Perquè el Senyor és excels, terrible, Rei gran sobre
tota la terra (cf. 46,3).

3Perquè el santíssim Pare del cel, el nostre Rei abans dels
segles (ef. Sl 73,1), envià el seu Fill benamat des de dalt
i nasqué de la benaurada Verge Santa Maria.
4EII m'invocà: Vós sou el meu Pare (ef. Salm 88,27),
i Jo el faré Primogènit, l'excels sobre els reis
de la terra (ef. Sl 88,28).
'Aquell dia, el Senyor envià la seva misericòrdia
i el seu càntic a la nit (ef. Sl 41,9).
6Aquest és el dia que ha fet el Senyor,
exulteu i alegreu-vas-en (ef. Sl 117,24).
"Perquè un santíssim Infant estimat ens ha estat donat,
i ha nascut per nosaltres fent camí, i ha estat posat en
una menjadora, perquè no tenia lloc a l'hostal (Lc 2,7).
"Glòria al Senyor Déu a les altures,
i a la terra pau als homes de bona voluntat (Lc 2,14).
"Oue els cels se n'alegrin i exulti la terra,
que bramuli el mar i tot el que l'omple,
se n'alegraran els camps i tot el que
hi ha (ef Sl 95,11-12).
"Canteu-Ii un càntic nou,
canteu al Senyor tota la terra (ef. Sl 95,1).
"Perquè el Senyor és gran i molt digne de ser lloat,
terrible més que tots els déus (ef. Sl 95,4).
"Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i honor;
tributeu al Senyor la glòria del seu nom (ef. Sl 95,7-8).
"Preneu els vostres cossos
i porteu a coll la seva creu
i seguiu fins al final els seus santíssims preceptes.
Adona't que aquest salm es diu des del Nadal del Senyor
fins a l'octava de l'Epifania, a totes les hores. Si algú vol dir
aquest ofici del benaurat Francesc, que el digui així: d'antuvi,
que reciti el Parenostre amb les lloances, és a dir: USant,
sant, sant." Acabades les lloances amb l'oració, com més amunt
s'ha dit, que es comenci per l'antífona Santa Verge Maria, amb
el salm que està determinat per a cada hora del dia i de la
nit. I que es reciti amb gran reverència.
125

SALUTACIÓ A LA BENAURADA VERGE MARIA
En tota la vida de sant Francesc, la figura de Maria ocupa
un lloc rellevant. Ho confirmen els seus biògrafs: Tomàs de Celano
i sant Bonaventura. En aquesta salutació mariana -curulla
d'expressions bíbliques i litúrgiques- se subratlla sobretot la
maternitat divina de Maria. No coneixem el temps de la seva
composició.
'Déu vos salve,
santa Reina, santa Mare de Déu,
que sou Verge feta Església,
2i elegida pel santíssim Pare del cel,
consagrada per Ell amb el seu santíssim Fill benamat
i amb l'Esperit Sant Paràclit,
3en la qual hi hagué i hi ha
tota la plenitud de la gràcia
i tot bé!
"Salve, palau seu,
salve, tabernacle seu,
salve, casa seva,
"Salve. vestidura seva,
salve, Mare seva!
61 salve també vosaltres, santes virtuts,
que per la gràcia
i la il-Iuminació de l'Esperit Sant
7S0 U infoses als cors dels fidels,
per fer-los, d'infidels, fidels a Déu!
SALUTACIÓ A LES VIRTUTS
El temperament cavalleresc i gentil de Francesc fa que saludi
amb reverència les virtuts com si fossin dames. Aquest afecte reverencial
és alhora fratern, i per això les considera germanes.
També aquest text sembla que el va escriure a les darreries de la
seva vida.
126

'Salve, reina Saviesa, el Senyor et salvi
amb la teva germana, la santa i pura Simplicitat!
2Madona santa Pobresa, el Senyor et salvi,
amb la teva germana, la santa Humilitat!
3Madona santa Caritat, el Senyor et salvi,
amb la teva germana, la santa Obediència!
"Santíssimes virtuts, a totes us salvi el Senyor,
de qui veniu i procediu!
'Cap home no hi ha en absolut en aquest món,
que pugui tenir-ne una sola de vosaltres,
si abans no mor a ell mateix.
6Qui en posseeix una i no ofèn les altres
les té totes,
'però el qui n'ofèn una,
no en posseix cap i les ofèn totes.
81 cada una confon
els vicis i els pecats.
9La santa Saviesa confon Satanàs
i totes les seves maldats.
IOLa pura i santa Simplicitat
confon tota la saviesa d'aquest món
i la prudència de la carn.
"La santa Pobresa confon
la cobdícia, l'avarícia
i les preocupacions d'aquest món.
12La santa Humilitat confon la supèrbia
i tots els homes d'aquest món,
i tot el que hi ha al món.
13La santa Caritat confon
totes les temptacions diabòliques i carnals
i tots els temors del cos.
14La santa Obediència
confon tots els volers corporals i carnals,
ISi té el seu cos mortificat
per obeir l'esperit i obeir el seu germà;
16i el subjecta i sotmet
a tots els homes que hi ha en el món;
127

"i no sols als homes,
sinó també a totes les bèsties i feres,
"per tal que puguin fer d'ell tot el que vulguin,
mentre des de dalt els sigui donat pel Senyor.
LLOANCES A DÉU ALTíSSIM
Els historiadors de la música consideren Francesc autor d'aquestes
lloances o "laude". Són una manifestació poètico-musical
en italià, la qual cosa suposa una gran innovació, perquè fins
aleshores només es cantava en llatí i gregorià. No són litúrgiques,
sinó populars, i es cantaven a les places dels pobles. Francesc lloa
el Senyor Déu i vol que altres el lloïn també. Foren escrites dos
anys abans de la seva mort.
128
lVÓS sou, Senyor Déu únic, que feu meravelles (e]. Sl 74,15)
2VÓS sou fort,
Vós sou gran,
Vós sou altíssim,
Vós sou rei totpoderós,
Vós sou Pare Sant (Jn 17,11), Rei del cel i de la terra,
(Mt 11,25)
3VÓS sou tri i u, Senyor Déu dels déus, (Sl 135,2)
Vós sou el bé, tot bé, el summe bé,
Senyor Déu viu i veritable (1 Ts 1,9).
4VÓS sou amor, caritat,
Vós sou saviesa,
Vós sou humilitat,
Vós sou paciència, (Sl 70,5)
Vós sou bellesa,
Vós sou mansuetud,
Vós sou seguretat,
Vós sou quietud,
Vós sou goig,
Vós sou la nostra esperança i alegria.
Vós sou justícia,

Vós sou temprança,
Vós sou tota nostra riquesa a bastament.
5Vós sou bellesa,
Vós sou mansuetud,
Vós sou protector (Sl 30,5),
Vós sou custodi i defensor nostre,
Vós sou fortalesa (Sl 42,2),
Vós sou refrigeri.
6Vós sou esperança nostra,
Vós sou la nostra fe,
Vós sou la nostra caritat.
Vós sou tota la nostra dolcesa,
Vós sou la nostra vida eterna:
gran i admirable Senyor,
Déu omnipotent, misericordiós Salvador.
BENEDICCIÓ A FRA LLEÓ
Aquesta benedicció està escrita al revers del pergamí de les
Lloances del Déu Altíssim i es conserva com una relíquia al
Sacro Convento d'Assís. El text és tret del llibre dels Nombres
(6,24-25). Sota la benedicció hi ha el dibuix d'una Tau, col-locat
entre la e i la o de "Leo." El sant signava la majoria de les
cartes amb el senyal de la Tau.
'Oue el Senyor et beneeixi i et guardi:
et mostri la seva faç i es compadeixi de tu.
'Oue giri el seu rostre cap a tu
i et doni la pau (Nm 6,24-26).
3Que el Senyor et beneeixi, fra Lleó.
129

CÀNTIC DEL GERMÀ SOL
Se'l coneix també amb el nom de "Càntic de les creatures." És
una simfonia de la creació, de la fraternitat universal. Regalima
per tots costats optimisme, perquè floreix en el camp de la perfecta
alegria franciscana. La composició té una semblança amb
alguns salms de la Bíblia, però amb la particularitat que Francesc
proclama la utilitat de cada ésser creat. No enalteix les creatures
per elles mateixes, sinó l'Altíssim Senyor que les ha fetes.
El "Càntic del germà Sol" ha estat molt valorat per pensadors
i crítics d'art. Renan escriu: "ÉS la peça més bella de la poesia
religiosa després de l'Evangeli". És considerat com una de les
primeres joies de la literatura italiana, aleshores tot just naixent.
Està escrit en dialecte umbre i ha estat traduït a les principals
llengües del món; el poeta Josep Carner en va fer una versió catalana
molt acurada.
El Càntic fou escrit la tardor de l'any 1225. Més tard Francesc
hi afegí l'estrofa sobre la pau amb motiu d'un enfrontament
entre el batlle i el bisbe d'Assís. I l'any 1226, quan el sant estava
segur del seu ja pròxim traspàs, va dictar la darrera estrofa
sobre la mort, a qui també anomena germana. Malgrat aquestes
addicions posteriors, sorprèn la unitat lògica del cant.
El "Càntic del germà Sol" podria ser la pregària de l'ecologista
que té fe. I a qui l'hagi perduda, potser l'ajudaria a retrobar-la.
130
'Altíssim, Omnipotent i bon Senyor
vostres són les lloes, la glòria, l'honor
i tota benedicció.
2A Vós sol, Altíssim, se us adiuen
i cap home no és digne d'anomenar-vos.
3Lloat sigueu, Senyor, amb totes les creatures
especialment pel senyor germà Sol,
el qual és dia i per ell ens il-Iumineu,
41 ell és bell i radiant amb gran resplendor;
de Vós, Altíssim, porta significació.

"Lloat sigueu, Senyor meu,
per la gemana Lluna i els estels,
en el cel els heu fets clars, preciosos i bells.
"Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà vent
i per l'aire, l'ennuvolat i el serè, i tot temps,
pel qual a les vostres creatures doneu sosteniment.
"Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.
"Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà foc,
pel qual il-Iumineu la nit
i ell és bell i juganer i robust i fort.
"Lloat sigueu, Senyor meu,
per la germana nostra mare Terra,
la qual ens nodreix i governa
i produeix fruits diversos amb flors de tots colors i herba.
"Lloat sigueu, Senyor meu, per aquells
per perdonen pel vostre amor,
i sostenen malaltia i tribulació.
"Benaurats els qui les aguanten en pau,
perquè per Vós, Altíssim, seran coronats.
"Lloat sigueu, Senyor meu,
per la nostra germana la mort corporal,
de qui cap home vivent no pot escapar.
13Ai d'aquells que moriran en pecats mortals!
Benaurats aquells que trobarà
en la vostra santíssima voluntat,
perquè la mort segona no els farà mal.
"Lloeu i beneïu el meu Senyor,
i doneu-li gràcies i serviu-lo amb gran humilitat.
131

ORACIÓ PER LA PAU
Annex
Aquesta oració, que té una gran difusió en el poble cristià i
en ambients franciscans, evidentment no és de sant Francesc en
sentit literal.
Les primeres notícies que tenim d'ella són del segle XX, en
temps del papa Benet XV i en plena guerra mundial. Apareix com
anònima per primera vegada el gener de 1913 en un petit devocionari
francés de "N. D. de la Paix" amb l'efigie del sant. Fou
poc més tard quan s'atribueix a sant Francesc i obté una ressonància
mundial, fins i tot en confessions religioses no cristianes.
Cal dir que començant l'oració, "Feu-me, Senyor, instrument
de la vostra pau", era molt adient en uns anys dolorosos
per una cof1agració bèlica mundial.
La pregària s'ha inclòs en alguna edició moderna dels opuscles
de sant Francesc i apareix també en el "Ritual franciscano",
editat l'any 1997. El papa Joan Pau II i el germà Roger Schur:
de Taize no han parat de resar-la en actes multitudinaris, sobretot
de joventut.
Tot i que l'autoria de la pregària no és de Francesc, no es pot
negar que en la seva primera part s'inspira en unes sentències
de fra Gil, deixeble del Pobrissó, que es troben en l'opuscle llatí
"Dicta beati Aegidii Assisiensis", pàg. 4 (Quaracchi,1905), així
com també en d'altres frases del propi sant escampades aquí i
allà en les fonts franciscanes.
Trancribim, doncs, la pregària en un anex, donat la seva acceptació
universal.
132

Feu de mi, Senyor, instrument de la vostra pau.
Que on hi hagi odi, hi posi l'amor.
On hi hagi ofensa, hi posi perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi l'unió.
On hi hagi error, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi la fe.
On hi hagi desesper, hi posi l'esperança.
On hi hagi tenebres, hi posi la llum.
On hi hagi tristesa, hi posi l'alegria.
Oh Mestre!
Feu que jo vulgui més aviat consolar,
que ser consolat;
comprende, que ser comprès,
estimar, que ser estimat.
Perquè és donant com es rep,
oblidant que es troba,
perdonant que s'és perdonat,
i morint que es ressuscita a la vida eterna.
133

Clara d'Assís

Introducció
El context històric i sacio-cultural en què visqué santa
Clara fou el mateix que el de sant Francesc. No només compartiren
la ciutat d'Assís on van nèixer, viure i morir, sinó que
totes dues vides anaren en paral-Iel, com veurem seguidament.
Més que unes notes biogràfiques de la santa, indicarem
aquí aspectes que de alguna manera incideixen en els seus escrits;
escrits que formen part també de les fonts franciscanes. 1
1. El binomi Francesc-Clara.
El missatge de Francesc restaria, fins a cert punt, incomplet
sense la figura de Clara, la seva petita planta, com ella li
agradava dir-se. El papa Joan Pau 11 digué a Assís a les religioses
del protomonestir de Santa Clara: "El binomi Francesc­
Clara és una realitat que només s'enten amb categories cristianes;
però també és una realitat d'aquesta terra, d'aquesta
ciutat, d'aquesta Església. Tot ha pres cos aquí. No es tracta
sols d'esperit; no són ni eren esperits purs; eren cossos, persones."?
Qui és el germà Francesc per Clara? Ella mateixa ho diu
en el seu Testament: és el guia, el pare que l'ha alimentat amb
1. L'inclusió dels escrits de santa Clara en les versions de les fonts franciscanes
és cada dia més generalizat, sobretot després de la celebració del VIII
Centenari del seu Neixement (1194-1994).
2. Discurs a les clarisses d'Assís, 12 de març 1982.
137

la seva paraula i l'ha esperonat amb el seu exemple. És el jardiner
que l'ha plantat, cultivat, fet crèixer. Clara ha descobert
a través de Francesc el rostre de Jesucrist pobre, i el camí per
seguir-lo. Quan la santa escriu tot això, feia més de 25 anys
que Francesc havia mort, però viu sempre en el record i en fa
referència constant en els seus escrits, on es transparenta l'escalf
i la tendresa vers aquell que li va revelar la seva pròpia
vocació.
Qui és la germana Clara per Francesc? Tot i que ell es mostra
sempre discret en exterioritzar sentiments, no pot amagar
la joia que experimenta quan veu que Clara i les seves germanes
segueixen amb generositat el camí de l'altíssima pobresa
de Nostre Senyor Jesucrist. Francesc li promet que la sostindrà
amb afecte i sol-Iicitud, i això mateix demana que facin els
seus germans framenors.
Ara bé, si Clara es posa sota el mestratge de Francesc, acomoda
el carisma al seu sexe; aporta a l'experiència del seu
mestre i guia la complementarietat de la seva personalitat femenina.
En tots dos hi ha el reconeixement de l'altre com a
diferent, i el respecte de la dignitat de l'altre, per ser icono. En
aquest sentit és afortunada l'emblemàtica expressió: "germà Sol,
germana Lluna", que el cineasta Zeffirelli aplica als dos sants.
2. Personalitat humana i formació cultural
Santa Clara nasqué a Assís l'any 1194, en un castell de la
familia dels Offreducci di Favarone. El seu pare era un patrici
ric i poderós, envanint i arrogant. Ortolana, la seva mare, era
una dona noble també i de profunds sentiments cristians. El
dia del bateig, Ortolana, recordant una veu misteriosa i profètica
que en un somni li digué, "donaràs una llum que il-Iuminarà
el món", volgué que la filla es digués Clara.
Per causes polítiques, els pares de Clara hagueren d'emigrar
a la ciutat veïna de Perusa amb tots els inconvenients que
suposa una fugida forçada. Més tard, l'any 1205, la família tornava
a Assís i recuperava el castell i el seu prestigi anterior.
138

Clara visqué intensament la seva joventut. Era d'un cos esbelt
i molt afavorit; de caràcter ferm i benvolent alhora; de
sentiments generosos, sobre tot amb els captaires que acudien
al palau familiar a demanar almoina. Gaudia d'una admiració
i simpatia per tota la ciutat, sobretot en cercles juvenils, de tal
manera que com afirma L. Ranier: "Clara tenia deu admiradors
per cada dit de la seva mà."
Pel que fa a la seva formació i cultura humanística, era la
propia de la clase noble i cavalleresca de l'epoca: les noies havien
d'aprendre de llegir i d'escriure. Ella entenia, escribia i
parlava correctament el llatí. L'usà en les cartes a una princesa
de Bohèmia, que no les hauria entès en dialecte umbre, que
era la parla popular i quotidiana. Clara es complaïa escoltant
els oradors més famosos, l'encisava la música, sobre tot el cant
i els instruments musicals dels trobadors que sovintejaven en
els palaus d'Assís.
En un règim de cristiandat, com era el d'aquell temps, els
textos de l'escola eren trets de la Bíblia, sobretot del llibre dels
Salms i del Cantar dels Cantars, però al mateix temps també
es llegien i comentaven textos de literatura cavalleresca: cançons,
romansos, històries i llegendes, etc. A vegades les formes
verbals d'aquesta literatura era d'una càrrega amorosa i fins i
tot eròtica.
Quan més tard capgirarà l'objecte del seu amor i el centrarà
exclusivament en la persona de Jesucrist, Clara continuarà
recordant la Bíblia en els seus escrits i no abandonarà
tampoc certes expressions amoroses donant-les-hi, però, un
significat transcendent. Així, per exemple, quan ·felicita a la benaurada
Agnès de Praga per haver seguit el mateix camí de
Crist, escriu: "Prenguéreu un espòs de més noble llinatge.
Estimant-lo, sou casta; tocant-lo, sou pura; rebent-lo, sou verge.
La seva potència és més forta; la seva generositat, més
gran; el seu aspecte, més formós; el seu amor més delicat; les
seves amoretes, més elegants..."t
1. I Carta a la benaurada Agnès de Praga.
139

No fou fins a la vigilia de la seva mort que Clara va rebre
de Roma l'aprovació de la seva pròpia Regla. La fermesa en la
defensa de la pobresa evangèlica fou proverbial en ella, i es
mantigué així fins el final de la seva vida. El mateix papa
Gregori IX que anà a Assís amb motiu de la canonització de
sant Francesc -un any després de la seva mort-, i que aprofità
l'avinentesa per a visitar la mare Clara, en quedà corprès:
no aconseguí de fer-li acceptar una mitigació del rigor de la
pobresa.
El dia 11 d'agost de l'any 1253 moria l'abadessa de Sant
Damià, la mare Clara. Dos anys després, el 1255, fou canonitzada
solemnement a la catedral d'Anagni pel papa Alexandre
IV, i sis-cents anys més tard, el 1850, tingué lloc el trobament
del cos de la santa, que fou traslladat a la cripta de la basílica
d'Assís que porta el seu nom. El 1893 es descobria entre els
plecs del seu l'hàbit un estoig que contenia la Butlla original
d'Innocenci IV amb la Regla de santa Clara.
4. Influències en els escrits
La producció literaria que tenim de santa Clara és molt reduïda,
no pas perquè ella hagués escrit poc sinó perquè, o bé
no hi hagué interès per a conservar el que va escriure, o perquè
se n'ha perdut part.
Els manuscrits que els estudiosos han identificat com a
autèntics de la santa es limiten a la Regla, el Testament, la
Benedicció i cinc Cartes, quatre a Agnès de Praga i una a Ermentrudis
de Brujas.
Es tracta d'escrits circumstancials i independents uns dels
altres. L'estil és pulcre, sobri, però no literari; són freqüents
les comparances i al-Iegories, és constant el record dels
Evangelis, sobretot per presentar la figura de Jesucrist pobre.
En tots els documents s'hi palesa una influència, podriem
dir-ne interioritzada i assimilada, de la Bíblia, i de textos de
les principals festivitats de l'any litúrgic. Per la santa, la Paraula
de Déu és el veritable aliment; té fam d'aquesta paraula
141

divina; la fa seva de tal manera que les paraules emprades per
traduir la seva experiència espiritual estan preses de les
Sagrades Escriptures. Per altra part, la litúrgia marca el capteniment
espiritual de Clara i es trasllueix també en tot el que
escriu. Clara memoritza els textos litúrgics- tantes vegades
repetits- que modelen el seu esperit. Estima els símbols com
a expressions externes dels continguts de la fe. Com Francesc,
també Clara fou entusiasta i admiradora de la litúrgia del
Nadal i del Misteri Pasqual, amb tota la seva simbologia i formes
al-Iegòriques que la fan més rica i expressiva.
Unes altres fonts inspiradores del seus escrits foren les
dues Regles i el Testament de sant Francesc, la Regla de sant
Benet i les dels papes Gregori IX i Innocenci IV, si bé sempre
resta en els seus escrits l'emprempta femenina que la distingeix
d'altres fets per a homes.
5. Teologia i espiritualitat clariana
Malgrat que la producció literària de sor Clara és reduïda,
com ja hem indicat, amb tot, els documents que ens han arribat
són d'una gran riquesa, i la varietat del seu gènere ens
permet aproximacions diverses a la fisonomia espiritual de la
santa, fins i tot a la "seva" teologia. Potser no una teologia escolàstica
ni tan sols monàstica, però si una teologia contemplativa.
En efecte: el seu lema no és el clàssic ora et labora,
interpretat com una alternància, com una disociació entre
oració i treball, que podria succeir-se sense compenetrar-se en
temps prefixats, sino treballar fiel i devotament, de manera que
el treball mateix s'integri en l'oració i l'oració es prollongui
en el treball sense interrupció.
El sentit contemplatiu de Clara i les seves germanes no és
el de l'antic anacoreta que fuig del món ("fuga mundi"), Ho comenta
Joan Pau 11: "Clara i les seves germanes tenien un cor
gran com tot el món; no existia sofriment, angoixa o desesperació
que no trobés ressó en el cor d'aquelles germanes orants."
Així es veié quan la santa sortí en defensa de la ciutat d'Assís
142

assetjada per les tropes de Frederic 11: "Protegiu, Senyor, la
nostra ciutat i la nostra terra que ens nodreix amb amor." El
mateix fet d'haver estat declarada Patrona de la televisió, demostra
que la seva opció de vida contemplativa i en clausura no
significà mai fugida o inhibició del món o de l'Església.
També podem parlar d'una teologia espiritual en una doble
perspectiva d'una incessant crida a la conversió personal, i d'una
necessària reforma de les institucions, tant de la societat
secular com del monaquisme i de l'Eglésia en general. De la
seva pròpia conversió, Clara en parla en els primers capítols
de la Regla i exposa com han de ser rebudes les que vulguin
compartir la vida amb la de les germanes ja professes. I referent
a les reformes del monaquisme i de l'Església, si bé la
santa no presenta cap diseny innovador, són els papes els que
viatgen a Assís, que visiten Sant Damià i que alternen amb la
mare Clara per tractar d'assumptes greus que afecten a la vida
de l'Eglésia.
Cal remarcar que la teologia clariana es essencialment cristocèntrica.
En les cartes a Agnès de Praga, Clara parla de la
persona de Crist en la totalitat del seu misteri i de la història
de la salvació. Per a ella, Jesucrist, Fill de l'Altíssim, Déu, etern
i gloriós, Illa bellesa del qual admiren el Sol i la Lluna", és a
la vegada, home que es feu carn en el si de la Verge Maria, infant,
petit i dèbil, pobre i mort a la creu. Per tant, no és una
cristologia abstracta. Clara descobreix a Crist a través dels relats
evangèlics: el contempla, l'admira, l'estima i el segueix; viu
unida a Ell com l'esposa a l'espòs. Així mateix ho escriu a
Agnès de Praga: "Abraça Crist pobre com una verge pobra.
Contempla, amb desig d'imitació, el teu Espòs, el més bell dels
fills dels homes..."I És el Crist viu i gloriós que porta els estigmes
de la seva Passió i el pes de la realitat humana sobre
les espatlles, però que ha entrat triomfant en el misteri de la
glòria del Déu Altíssim. Ho escriu ella amb aquestes bellísimes
idees: "Si sofreixes amb Ell, regnaràs també amb Ell; si amb
Ell plores, amb Ell gaudiràs; si mors amb Ell a la creu de la
1. Ídem.
143

tribulació, posseiràs amb Ell les estances celestials en la resplendor
dels sants i el teu nom serà inscrit al llibre de la vida..."!
Endinsats en el misteri de Crist, Clara invita a transformarnos
en Ell, tot enmirallant-nos a nosaltres mateixos. El
símbol del mirall o espill, molt freqüent en la literatura d'aquella
època, apareix sovint en els escrits de santa Clara. Per
ella la frase de sant Pau, que titots nosaltres reflectim en un
espill la gloria de Senyor i ens anem transformant en aquesta
mateixa imatge, cada vegada més gloriosa" (Cor 13, 12) té
un sentit profund de conversió personal i d'ascensió mística.
Clara expressa la pròpia experiència a Agnès de Praga amb
termes molt femenins: "Emmiralla el teu esperit, i en l'eternitat
posa la teva ànima en l'espledor de la glòria, i el teu cor
en la imatge de la substància divina, i transfoma't totalment
per la contemplació en la imatge de la seva divinitat, per tal
que tu també experimentis el que experimenten els amics
quan assaboreixen la dolçor oculta que el mateix Déu reserva
des del principi als qui l'estimen."
Hem volgut presentar només uns apunts esquemàtics de
l'espiritualitat de santa Clara que apareixen en els seus escrits.
Derrerament s'han publicat obres de gran valua que estudien
en profunditat el tema.!
4. El carisma clarià posterior
L'obra testimonial de la santa d'Assís fou fecunda ja en
vida, donat que els seus monestirs es multiplicaren per tot
Europa i aplegaren comunitats nombroses. El propi monestir
1. IV Carta a la benaurada Agnés de Praga
2. Cf. OMAECHEVARRIA, IGNACIO, Escritos de Santa Clara y documentos
contempordneos, Madrid, 1970; SANZ MONTES, JESÚS, Francisco y Clara de
Asís. Icono y palabra de amistad. Madrid, 1988; IRIARTE, LAzARO, Letra y espíritu
de la regla de Santa Clara, Valencia, 1994; GARRIDO, JAVIER, La forma
de vida de Santa Clara. Aranzazu, 1979; TRIVIÑO, M. VICTORIA, Clara de Asís
ante el espejo. Madrid, 1992; ELCID, DANIEL, Clara de Asís. La hermana ideal
de san Francisco. Madrid, 1981; GAMISSANS, FRANCESC, Chiara d'Assís (3a
ed.). Madrid, 1993; AAVV, Clara de Asís. Un silencio elocuente. Avila, 1996.
144

de Sant Damià, per exemple, arribà a tenir cinquanta germanes.
El nombre de cenobis en vida de la santa passava de
vuitanta amb una quarantena de monges cada un. Així, doncs,
a l'hora de morir, Clara tenia més de tres mil filles que seguien
el seu mateix ideal i la mateixa Regla.
Com a nota històrica il-lustrativa cal dir que el primer monestir
de clarisses dels Països Catalans fou el de Sant Antoni
de Pàdua, de Barcelona, fundat el 1236 i dit posteriorment de
Sant Daniel o Santa Clara (convertit, al segle XVI, en benedictí).
El segon fou el de Santa Clara de la ciutat de Mallorca,
fundat el 1256. Pocs anys després, Elisenda, la noble filla dels
Montcada, esdevinguda reina l'any 1322 pel seu matrimoni
amb Jaume 11, decideix construir prop de Barcelona un nou
monestir de clarisses: el de Santa Maria de Pedralbes, a Sarrià.
En quedar en plena joventut vídua de Jaume 11, Elisenda es
retirà durant trenta-set anys al monestir, hi morí i hi fou enterrada.
L'experiència evangèlica de santa Clara i de les seves filles,
les clarisses, ha estat, doncs, fecunda en la vida de l'Església
durant els segles posteriors a la seva fundació. El VIII Centenari
del Naixement de Santa Clara (1194-1994) ha fet revifar
en el poble fidel a una gran estimació per la santa, considerada
com la millor intèrpret dels ideals evangèlics de sant Francesc.
Que la versió catalana dels escrits de santa Clara d'Assís,
que oferim en aquest cinqué i últim volum de Les fonts franciscanes,
contribueixi a que no sols sigui més coneguda la santa,
sinó a que augmenti el nombre de les seves filles clarisses.
F. G.
145

Els escrits

contemplativa. Clara busca la soledat, la clausura i el silenci: no
vol seguir a Crist en les seves correries apostòliques, sinó en la
pobresa i humilitat de Betlem i en el silenci i la pregària de la
muntanya.
Pel que fa a l'abadessa, Clara en la Regla la presenta més
com a mare que com a superiora. Hi ha la preocupació que totes
les germanes se sentin estimades igualment per l'abadessa, que
ha de ser la força i l'animadora per obrar el bé: ha de proveïr les
germanes de vestit segons les necessitats de cadascuna; cal que
sigui consol de les afligides i refugi de les atribulades, la primera
infermera de les malaltes, perquè "amb amor de mare supleixi
allò que no poden remeiar les medicines." El sentit d'autoritat
apareix en la Regla com un servei humil i amorós. No arriben a
mitja dotzena de ratlles les esmerçades a prohibicions i a càstics,
detall jurídic excepcional en aquella època i fins en èpoques
posteriors. Santa Clara "redacta la Regla amb pols matern i amb
batecs de germana," escriu Daniel Rops.
Aquests són els grans trets o característiques de la Regla de
la santa fundadora que presentem seguidament en versió catalana.
CAPÍTOL I
En el nom del Senyor comença la forma
de vida de les Germanes Pobres
'La forma de vidal de l'orde de les Germanes Pobres, que
instituí el benaurat Francesc, és aquesta: guardar el sant Evangeli
de Nostre Senyor Jesucrist, 2vivint en obediència, sense
posseir res i en castedat.
3Clara, serventa indigna de Crist i petita planta del benaurat
pare Francesc, promet obediència i reverència al senyor papa
1. Com també forma segons l'Evangeli, són expressions molt originals i pròpies
de sant Francesc que santa Clara recorda. Ja hem dit en altres llocs que
més enllà d'un sentit jurídic, indiquen un estil, una manera de viure, d'acord
amb l'Evangeli.
150

Innocenci i als seus successors elegits canònicament i a l'Església
romana. 41 així com al començament de la seva conversió,
prometé amb les seves germanes obediència al benaurat
Francesc, així promet guardar inviolablement la mateixa obediència
als seus successors. 51 que les altres germanes estiguin
sempre obligades a obeir els successors del benaurat Francesc,
la germana Clara i les altres abadesses canònicament elegides
que la succeeixin.
CAPÍTOL 11
De les que volen seguir aquesta vida i
de com han de ser rebudes
'Si alguna dona, moguda per inspiració divina, vingués a
nosaltres volent abraçar aquesta vida, l'abadessa està obligada
a demanar el consentiment de totes les germanes 2i, si la major
part hi accedís, amb la llicència del senyor cardenal protector
nostre, pot rebre-la.
3Si li sembla bé que sigui admesa, cal que l'examini amb
sol-Iicitud, o la faci examinar per altres sobre la fe catòlica i
els sagraments de l'Església. 41 si creu tot això i vol confessarho
fidelment i observar-ho fermament fins a la fi, 5i no té marit,
o si en té ha entrat ja en religió amb autoritat del bisbe
diocesà, havent fet ell vot de continència, i no estant ella impossibilitada
per a l'observança d'aquesta vida per l'edat avançada
o per alguna malaltia o debilitat mental, "se li exposarà
amb diligència l'estil de la nostra vida.
71 si és apta, que se li digui la paraula del sant Evangeli: que
vagi i vengui totes les seves coses i procuri de donar-les als pobres
(Mt. 19,21). 8Si no ho podia fer, li és suficient la bona voluntat.
"Oue l'abadessa i les altres germanes es guardin d'interessar-se
pels seus béns temporals, perquè en pugui disposar lliurement
segons el Senyor la inspiri. "Sí tanmateix ella demana
consell, que sigui enviada a algunes persones prudents i temeroses
de Déu, amb el consell de les quals els seus béns siguin
distribuïts als pobres.
151

"Després, tallats els cabells arran i deixat el vestit de seglar,
que li lliurin tres túniques i el manteu. 12Des d'aleshores
no li serà lícit sortir fora del monestir sense una causa útil,
raonable, manifesta i digna d'aprovació.
"Acabat l'any de prova, que sigui rebuda a l'obediència i
prometi guardar per sempre la vida i forma de la nostra pobresa.
14A ningú no se li atorgarà el vel durant el temps de prova.
"Tanmateix les germanes poden usar bates per comoditat
i honestedat del servei i del treball. 16 1 que l'abadessa, amb
discreció, les proveeixi de roba, ateses les condicions de les
persones i els llocs, dels indrets i les regions fredes, segons
vegi que la necessitat ho aconsella. 17A les més joves, admeses
al monestir abans de l'edat legal, que se'ls tallin els cabells
arran i, deixat el vestit de seglar, que es posin roba religiosa
com li sembli a l'abadessa. "Però quan arribin a l'edat idònia,
vestides com les altres, que facin la professió.
19 1 que, tant a aquestes com a les altres novícies, l'abadessa
els procuri sol-lícitament una mestra, elegida d'entre les més
discretes del monestir, "que les educarà curosament en santes
conversacions i en els bons costums, d'acord amb la forma de
la nostra professió. 21En l'examen i l'admissió de les germanes
que han de servir fora del monestir, s'observarà la forma ja
dita. 221 aquestes poden dur calçat, "però no viuran amb nosaltres
al monestir, si no han estat rebudes segons la forma de la
nostra professió.
24Per amor del santíssim i amabilíssim Infant Jesús, embolcallat
pobrament i ajagut en una menjadora, i de la seva santíssima
Mare, amonesto, prego i exhorto les meves germanes
que es vesteixin sempre amb vestits pobres.
152

CAPíTOL III
Sobre l'Ofici diví i el dejuni, la confessió i la comunió
'Oue les germanes que saben llegir resin l'Ofici diví segons
el costum dels framenors, 2per la qual cosa podran tenir breviaris,
i llegiran sense cant. 31 les que per una causa raonable
alguna vegada no puguin recitar les hores, podran resar els parenostres,
com les altres germanes. "Però les que no saben de
lletra, que diguin vint-i-quatre parenostres per Matines; cinc
per Laudes; per Prima, Tèrcia, Sexta i Nona, set per cada una
d'aquestes hores; per Vespres, dotze; i set per Completes. 5Que
resin també pels difunts set parenostres per Vespres amb el
Requiem aeternam, i dotze per Matines, "quan les germanes que
saben de lletra són obligades a resar l'Ofici dels Difunts. 71 quan
mori una germana del nostre monestir, resaran cinquanta parenostres.
"Cal que les germanes dejunin en tot temps; "Per Nadal, però,
en qualsevol dia que s'escaigui poden fer dos àpats. IOA les joves
delicades de salut, i a les que serveixen fora del monestir,
se les en dispensarà amb generositat, com vegi l'abadessa. IIEn
temps d'una manifesta necessitat, les germanes no estan obligades
al dejuni corporal.
12Que les germanes es confessin almenys dotze vegades
l'any, amb llicència de l'abadessa, 13i que s'abstinguin llavors
de barrejar altres paraules si no són per confessar-se o per
al bé de les ànimes. 14Que les germanes combreguin set vegades
l'any: el dia del Naixement del Senyor, el Dijous Sant, el
dia de la Resurrecció del Senyor, per la Pentecosta, el dia de
l'Assumpció de la benaurada Verge Maria, la festa de Sant
Francesc i la diada de Tots Sants. 15Per donar la comunió a les
germanes, tant les malaltes com les bones, el capellà podrà celebrar
dins del monestir.
153

CAPÍTOL IV
L'elecció i l'ofici de l'abadessa, el Capítol,
les oficiales i les discretes
IEn l'elecció de l'abadessa, cal que les germanes observin
la forma canònica. 2Que procurin fer venir amb antelació el
ministre general o provincial de l'orde dels framenors, 3el qual
amb la paraula de Déu les encoratjarà a l'autèntica concòrdia
i utilitat comuna en l'elecció. 41 que no sigui escollida cap germana
que no sigui professa. 51 si fos elegida, o en sortís d'una
altra manera, una no professa, que no se l'obeeixi si primer no
professa la forma de la nostra pobresa. 6A la mort de l'abadessa,
que se n'esculli una altra. 71 si en alguna ocasió semblés
a la majoria de les germanes que la dita abadessa no pot donar
l'abast per al servei i la utilitat comuna de les germanes,
estan obligades, com més aviat millor, a elegir-ne una altra com
abadessa i mare, segons la forma esmentada.
"Oue l'elegida consideri quina càrrega ha pres sobre seu, i
a qui haurà de donar compte del ramat que li ha estat confiat.
"Oue s'esforci, doncs, a excel-Iir més per les virtuts i els sants
costums que no pas en el càrrec, perquè el seu exemple esperoni
les germanes a obeir-la més per amor que per temor. IOQue
no tingui amistats particulars, no fos cas que, estimant més
les unes que les altres, les escandalitzés totes. IIQue consoli les
afligides "i sigui l'últim refugi de les atribolades, no fos que,
mancada ella de remeis saludables, s'apoderés de les malaltes
el mal de la desesperació. 13Que guardi en tot la vida comuna,
especialment a l'església, al dormitori, al refetor, a la infermeria
i en la manera de vestir, "i això mateix ha d'observar la
seva vicària.
"L'abadessa està obligada a convocar les germanes al Capítol,
almenys un cop a la setmana, 160n tant ella com les germanes
han d'acusar-se amb humilitat de les ofenses i negligències
públiques i manifestes. "L'abadessa hi consultarà totes les germanes
d'allò que cal tractar per a la utilitat i el bé del monestir,
"ja que sovint el Senyor revela al més petit allò que és
millor.
154

19Que no contregui cap deute greu sense consentiment de
totes les germanes i per una necessitat palesa; i això mitjantçant
un procurador. 20Que s'abstingui l'abadessa i també les
germanes de rebre cap dipòsit de diner en el monestir, "ja que
sovint en provenen trastorns i escàndols.
22Per conservar la unitat de l'amor mutu i de la pau, seran
elegides les oficiales del monestir de comú consentiment d'entre
totes les germanes. 23 1 s'elegiran almenys vuit de les germanes
més discretes, i l'abadessa està obligada a servir-se
sempre del seu consell en els afers que exigeix la forma de la
nostra vida. "Alguna vegeda les germanes -si els sembla útil
i convenient- podran i hauran de remoure les oficiales i discretes
del seu càrrec, i elegir-ne d'altres.
CAPíTOL V
Del silenci, del parlador i de les reixes
'Que des de l'hora de Completes fins a Tèrcia les germanes
guardin silenci, a excepció de les que serveixen fora del
monestir. 2Que també guardin silenci sempre a l'església i al
dormitori; al refetor, només mentre mengin; 3a la infermeria,
però, podran parlar sempre, si bé amb discreció, per a esplai
i servei de les malaltes. 4En tot temps i a tot arreu poden suggerir
breument i en veu baixa tot el que sigui necessari.
"Oue no els sigui lícit a les germanes conversar en el parlador
o a la reixa sense permís de l'abadessa o de la seva vicària.
61 les que tinguin permís per a anar al parlador, que no s'atreveixin
a fer-ho si no és en presència de dues germanes que poden
escoltar. "Que no gosin anar a la reixa sense que hi siguin
presents, designades per l'abadessa o la seva vicària, almenys
tres d'aquelles vuit discretes elegides per les germanes com a
conselleres de l'abadessa. "Oue la mateixa abadessa i la seva
vicària estiguin també obligades a observar aquestes normes de
parlar; 9i això, que es faci ben poques vegades a la reixa, i a la
porta, mai.
155

"Oue es pengi a la reixa una cortina per la banda de dins,
la qual no es farà córrer sinó quan es prediqui la paraula de
Déu, o quan calgui parlar amb algú. "Hi haurà també una porta
de fusta amb dos panys de ferro i molt ben assegurada amb
batents i forrellats; "que sobretot a la nit estigui tancada amb
dues claus, una de les quals la guardarà l'abadessa, i l'altra,
la sagristana. 13La porta estarà sempre tancada, menys quan
s'assisteixi a l'Ofici diví i per les causes esmentades.
14Que cap germana no parli mai amb ningú a la reixa abans
de sortir el sol o després de la posta. 15 1 que en el parlador hi
hagi sempre, per la part de dins, una cortina que mai no serà
retirada "Durant la Quaresma de Sant Martí i durant la Quaresma
major, ningú no parlarà al locutori, si no és amb el sacerdot,
per confessar-s'hi o per una altra necessitat palesa, "la
qual cosa es deixa a la prudència de l'abadessa o de la seva
vicària.
CAPíTOL VI
Que no tinguin possessions
'Després que l'Altíssim Pare celestial es dignà amb la seva
gràcia a il-Iuminar el meu cor perquè, amb l'exemple i l'ensenyament
del nostre beatíssim pare sant Francesc, jo fes penitència,
poc després de la seva conversió, vaig prometre-li
obediència voluntàriament junt amb les meves germanes. 2En
veure el benaurat pare que no temíem cap mena de pobresa o
necessitat, ni treball, ni tribulació o ignomínia, ni mensypreu
del món, sinó que ben al contrari, consideràvem aquestes coses
com una gran delícia, ens va escriure, mogut per l'estimació i
d'aquesta manera, la forma de vida:
3UJa que per inspiració divina us heu fet filles i serventes
de l'Altíssim i sobirà Rei, el Pare celestial, i us heu esposat amb
l'Esperit Sant, escollint viure segons la perfecció del sant Evangeli,
"vull i prometro, per mi i pels meus frares, posar sempre
en vosaltres, com en ells, una diligent atenció i una especial
sol-licitud."
156

51 va complir-ho amb zel mentre visqué, i volgué sempre
que fessin el mateix els seus frares. 61 per tal que mai no ens
separéssim de la santíssima pobresa que havíem abraçat nosaltres
i les que ens havien de succeir, poc abans de la seva
mort, ens va escriure de nou la seva última voluntat dient:
7UJo, fra Francesc, petitó, vull seguir la vida i la pobresa de
l'Altíssim Senyor Nostre Jesucrist i de la seva santíssima Mare,
i perseverar-hi fins a la fi. 8US prego i us aconsello, senyores
pobres, que visqueu sempre en aquesta santíssima vida i pobresa.
91 guardeu-vos ben bé d'apartar-vos-en, i no us n'aparteu
mai per la doctrina o el consell d'algú."
"Així com jo, amb les meves germanes, vaig ser sempre
sol-lícita a guardar la santa pobresa que prometérem al Senyor
Déu i al benaurat Francesc, "igualment les abadesses que em
succeeixin en el càrrec i totes les germanes estaran obligades
a guardar la pobresa inviolable fins a la fi: "no podran rebre
ni tenir cap possessió o patrimoni, ni per a elles mateixes ni
per a una tercera persona; "ni tampoc res que raonablement
es pugui anomenar patrimoni; "només un bocí de terra que sigui
necessari per a l'honestedat i l'aïllament del monestir, 15i
aquest terreny, que es conreï com a horta per a les necessitats
de les germanes del monestir.
CAPíTOL VII
Sobre la manera de treballar
'Les germanes a qui el Senyor ha donat la gràcia de treballar,
que ho facin després de l'hora de Tèrcia, amb fidelitat i
devoció, en una feina honesta i d'utilitat comuna, 2de manera
que bandejat l'oci, enemic de l'ànima, no apaguin l'esperit de
la santa oració i devoció, al qual han d'estar subordinades totes
les coses temporals. 3Que l'abadessa o la seva vicària procurin
distribuir en el Capítol, a la presència de totes, els treballs manuals.
4Es farà igual si un benefactor enviés alguna almoina
157

per a les necessitats de les germanes, per tal que totes preguin
per ell en comú. SI l'abadessa o la seva vicària, amb el consell
de les discretes, ho distribuiran sempre per a la utilitat de
totes.
CAPíTOL VIII
Que les germanes no s'apropiïn res,
i de l'almoina per a les germanes malaltes
'Que les germanes no s'apropiïn res: ni casa, ni lloc, ni cap
cosa; 2i que, com a pelegrines i forasteres en aquest món, servint
el Senyor en pobresa i humilitat, enviïn algú a captar confiadament.
3No han pas d'avergonyir-se'n, perquè el Senyor es
féu pobre per nosaltres en aquest món. "Veus aquí l'excel-Iència
de l'altíssima pobresa, que us ha fet, caríssimes germanes
meves, hereves i reines del Regne dels cels, us ha fet pobres
en béns temporals i us ha sublimat en virtuts. "Oue sigui
aquesta la vostra porció, que condueix a la terra dels vivents!
"Iotalment unides a la pobresa, germanes estimades, en nom
de Nostre Senyor Jesucrist i de la seva santíssima Mare, no
vulgueu posseir mai cap altra cosa sota el cel.
"Oue no sigui lícit a cap germana enviar cartes o rebre o
donar quelcom fora del monestir, sense llicència de l'abadessa;
"ni tampoc disposar de coses que l'abadessa no hagi donat
o permès. 91 si els parents o altres persones enviaven quelcom
a una germana, l'abadessa farà que se li doni i, lasi en té
necessitat, ho podrà usar; altrament, que en faci participar la
germana necessitada. "Però si se li enviava algun diner, que
l'abadessa, amb el consell de les discretes, procuri que sigui
atesa en allò que necessiti i prou.
12Pel que fa a les germanes malaltes, que l'abadessa estigui
rigorosament obligada a indagar amb sollicitud, sigui per ella
mateixa o per altres germanes, tot el que requereix la seva malaltia,
tant a consells com en aliments o altres coses necessàries,
i a proveir-hi "amb caritat i misericòrdia, segons la possibilitat
del lloc. "Totes estan obligades a proveir i servir les
158

germanes malaltes com voldrien que se les servís si elles es trobessin
en un cas semblant. 15 1 que es manifestin l'una a l'altra
amb confiança la seva necessitat, "perquè si la mare estima i
nodreix la seva filla carnal, molt més amorosament cadascuna
ha d'estimar i nodrir la seva germana espiritual!
17Que les malaltes descansin en màrfegues de palla i tinguin
per al cap un coixí de plomes, IBi les que ho necessitin puguin
usar peücs de llana i matalassos. 19 1 les malaltes, quan siguin
visitades pels qui entressin al monestir, podran respondre breument
amb algunes paraules edificants a qui els parli. "Però que
les altres germanes que en tinguessin permís no s'atreveixin a
parlar amb ningú dels qui entren al monestir si no hi són presents
per escoltar dues germanes discretes, designades per l'abadessa
o la seva vicària. "Aquesta manera de parlar, l'han
d'observar també l'abadessa i la seva vicària.
CAPíTOL IX
De la penitència que s'ha d'imposar a les germanes que
pequen, i de les germanes que serveixen fora del monestir
'Si alguna de les germanes, instigada per l'enemic, pecava
mortalment contra la forma de la nostra professió i, 2avisada
dues o tres vegades per l'abadessa o per les altres germanes,
no s'esmenava, que mengi a terra a pa i aigua al refetor davant
de totes les germanes, tants dies com ella hagi durat en
l'obcecació; 3i que sigui sotmesa a una pena més greu si així li
semblava a l'abadessa. "Mentre duri la seva tossuderia, que es
faci oració perquè el Senyor il-Iumini el seu cor a la penitència.
"L'abadessa i els seves germanes, però, s'han de guardar
d'aïrar-se i contorbar-se pel pecat d'una germana, ja que la ira
i la contorbació, en ella i en les altres, impedeixen la caritat.
6Si s'esdevingués -Déu no ho vulgui!- que entre una germana
i una altra hi hagués mai una ocasió de torbació o escàndol,
de paraula o amb gestos, 'la que fos causa de torbació,
159

tot seguit abans de presentar l'ofrena de la seva pregària al
Senyor, no solament s'agenollarà amb humilitat als peus de
l'altra demanant perdó, "sinó que també li pregarà amb simplicitat
que demani per ella al Senyor que la perdoni. 91 l'altra,
recordant aquelles paraules del Senyor: si no perdoneu de tot
cor, tampoc el vostre Pare celestial no us perdonarà (Mt 6,15),
"que perdoni amb generositat la seva germana de qualsevol
injúria.
IIQue les germanes que serveixen fora del monestir procurin
no romandre gaire temps fora, si no és per una necessitat
palesa. 12Cal que es portin amb honestedat i parlin poc, per tal
que puguin servir sempre d'edificació a aquells que les veuen.
13 1 que es guardin molt de no tenir companyies sospitoses o
conxorxes amb ningú.
14Que no siguin padrines d'homes o de dones, no fos cas
que per aquest motiu en sorgís murmuració o enrenou. "Oue
no s'atreveixin a explicar notícies del món en el monestir, "corn
tampoc no escampà fora del monestir res del que es diu o es
fa dins que pugui ocasionar escàndol. 17 1 si alguna, per ingenuïtat,
faltava en aquestes dues coses, pertocarà a la prudència
de l'abadessa imposar-li una penitència amb misericòrdia.
"Però si això ho tenia per mal costum, l'abadessa, amb el consell
de les discretes, li imposarà una penitència segons el grau
de la culpa.
CAPÍTOL X
Sobre l'admonestacià i correcció de les germanes
'Oue l'abadessa amonesti i visiti les germanes i les corregeixi
amb humilitat i caritat, sense manar-los res que sigui
contrari a la seva ànima i a la forma de la nostra professió.
2Les germanes súbdites, però, que recordin que per Déu renunciaren
a la pròpia voluntat. 3Per la qual cosa estan fermament
obligades a obeir a les seves abadesses en tot allò que
160

prometeren al Senyor guardar i que no és contra l'ànima i la
nostra professió. 41 que l'abadessa hi tingui tanta familiaritat,
que puguin dir i fer amb ella com les senyores amb la seva serventa.Pperquè
així ha de ser: que l'abadessa sigui la serventa
de totes les germanes.
6Adverteixo i exhorto en el Senyor Jesucrist que les germanes
es guardin de tota supèrbia, vanaglòria, enveja, avarícia,
de les preocupacions i la sol-licitud d'aquest món, de la calúmnia
i la murmuració, de tota desavinença i divisió. "Oue siguin,
al contrari, amatents a guardar sempre les unes amb altres la
unitat en la mútua caritat, que és el vincle de perfecció (Co
13,14).
81 les que no saben de lletra, que no es preocupin d'aprendre'n,
"ans considerin que per damunt de tot han de desitjar
posseir l'esperit del Senyor i la seva santa operació; "pregar-lo
sempre amb un cor pur i practicar la humilitat i la paciència
en la tribulació i la malaltia, lli estimar aquells que ens persegueixen,
reprenen i acusen, "perquè diu el Senyor: Benaurats
els qui sofreixen persecució per la justícia, perquè d'ells és el Regne
del cel (M t 5,10). I el qui perseverarà fins a la fi, aquest se
salvarà (Mt 10,22).
CAPÍTOL XI
Sobre la guarda de la clausura
'La portera ha de ser madura en els costums i discreta i
d'edat convenient; que resideixi durant el dia a la porteria en
una cel-Ia oberta i sense porta. 2Cal que tingui també assignada
una companya apta perquè, quan calgui, la supleixi en tot.
3Cal que la porta estigui ben assegurada amb dos panys de
ferro; "barrada amb batents i forrellats, i tancada, sobretot de
nit, amb dues claus, una de les quals la tindrà la portera i l'altra
l'abadessa. 51 que de dia de cap manera es deixi sense vigilància,
i que la porta estigui sempre tancada amb clau.
161

"Oue vigilin molt i procurin que mai la porta no estigui
oberta o al mínim temps possible, raonablement. "Oue tampoc
no l'obrin mai a ningú que volgués entrar, tret que tingui
permís del Sant Pare o del nostre senyor cardenal. BQue les
germanes no permetin a ningú entrar al monestir abans de la
sortida del sol, ni romandre-hi després de la posta, llevat que
ho demani una causa palesa, raonable i inevitable.
9Si per a la benedicció d'abadessa o per consagrar monja
alguna de les germanes, o per un altre motiu, fos concedit a
algun bisbe celebrar la missa dins el monestir, que s'acontenti
amb el mínim possible d'acompanyants i servents, i encara dels
més dignes.
"Ouan calgui que algú entri al monestir per a alguna reparació,
"que l'abadessa posi amb diligència una persona de
senyala porta, que obri només als operaris per a l'obra i no
a d'altres. 12Que totes les germanes llavors evitin curosament
deixar-se veure dels qui entressin.
CAPÍTOL XII
Del visitador, del capellà i del cardenal protector
'Oue el nostre visitador sigui sempre de l'orde dels framenors,
segons la voluntat i el manament del nostre cardenal. 21
que sigui ben conegut per la seva rectitud i els seus costums.
3EI seu ofici serà corregir els abusos comesos contra la forma
de la nostra professió, tant en el cap com en els membres.
41 això en un lloc públic, perquè tothom el pugui veure; podrà
parlar amb totes i cadascuna de les germanes sobre els
assumptes que afecten el motiu de la visita, segons li sembli
més convenient.
"Sempre hem tingut generosament de l'orde dels framenors,
per' subvenir a la nostra pobresa, un sacerdot amb un company
clergue de bona fama i de gran discreció, 6i dos frares llecs,
d'una vida santa i amants de l'honestedat. "Demanem també al
162

dit orde, per amor de Déu i del benaurat Francesc, que ens sigui
concedida aquesta gràcia.
sEI sacerdot no pot entrar al monestir sense el company, "i
quan entrin tots dos, que estiguin en un lloc públic, perquè
puguin veure's l'un a l'altre i ser vistos de les altres germanes.
IOQue els sigui permès entrar al monestir per a la confessió de
les germanes malaltes que no poden acudir al parlador i per administrar-los
la comunió, la unció dels malalts i la recomanació
de l'ànima. "Per a les exèquies i la celebració de la missa
de difunts, i per cavar la sepultura o arranjar-la, podran entrar
les persones adequades en nombre suficient, segons el criteri
de l'abadessa.
12A més a més, caldrà que les germanes tinguin sempre com
a governador nostre, protector i corrector, aquell cardenal de
la santa Església romana que fos donat pel senyor Papa als framenors;
"a fi que, sotmeses i prosternades sempre als peus de
la mateixa santa Església, fermes en la fe catòlica, observem
perpètuament la pobresa i la humilitat de Nostre Senyor Jesucrist
i de la seva santíssima Mare, i el sant Evangeli, tal com
ho hem fermament promès. Amén.'
1. La Regla es clou amb un colofó de la Butlla d'Innocenci IV qu diu així:
"Donat a Perusa, el 15 de setembre del desè any del pontificat del senyor
papa Innocenci. Que no sigui lícit a ningú d'infringir aquesta pàgina de la nostra
confirmació o de contrardir-Ia temeràriament. I si algú tingués la gosadia
d'intentar-ho, sàpiga que s'atraurà la indignació de Déu totpoderós i del seus
benaurats apòstols Pere i Pau. Donat a Assís, el 9 d'agost de l'onzè any del
nostre pontificat."
163

2. Teatarrrerrt i benedicció
El Testament és l'escrit més original de santa Clara, el que
més bé revela la seva ànima generosa i els sentiments seus més
exquisits, i, d'altra banda, l'escrit menys literari.
El contingut del Testament podria resumir-se així: ponderació
agraïda als beneficis rebuts del Senyor, particularment el de
la vocació (1-2); remembrances de la seva vocació i dels orígens
de les germanes pobres, on hi té una significació especial sant
Francesc (24-36); afirmació vigorosa del compromís de pobresa
absoluta, "promesa a Déu i a sant Francesc" (37-55); exhortació
a les germanes a seguir el camí de la simplicitat evangèlica,
d'unió fraterna, d'humilitat, pobresa i esperit de servei (56-70);
exhortació a les que són i vindran a aquesta fidelitat estricta, i
pregària sobre la perseverança (71-78).
Clara, abans de morir, beneí "totes les germanes presents i
futures", segons fra Tomàs de Celano (2). És de suposar que les
paraules d'aquesta benedicció, foren recollides i transcrites per
les persones que tenia al seu costat. Malgrat que la versió més
antigua de la Benedicció no està adreçada a totes les clarisses,
sinó tan sols a la beata Agnès de Praga, en altres manuscrits va
adraçada a totes les dames pobres en general. En aquests hi ha
una petita variant que hem cregut oportú afegir.
En la seva Benedicció, Clara usa la fòrmula que comença
amb la invitació bíblica i emprada per sant Francesc.
Ens plau remarcar que es conserva una traducció manuscrita
anònima del Testament i de la Benedicció de santa Clara
en català, de la darrria del segle XVIII, al monestir de Pedralbes
de Barcelona.
164

TESTAMENT
IEn el nom del Senyor. Amén.
2Entre tots els beneficis que vam rebre i anem rebent cada
dia de la generositat del Pare de les misericòrdies, pels quals
més ens cal retre accions de gràcies al Pare gloriós de Crist,
3és excel-Ient el de la nostra vocació; i com més gran és i més
perfecte, més agraïdes li hem d'estar. "L'Apòstol diu: Coneix la
teva vocació (2Co 1, 3). sEI Fill de Déu se'ns ha fet camí, i el
nostre benaurat pare Francesc, veritable amant i imitador seu,
ens l'ha mostrat i ensenyat amb la paraula i l'exemple.
"Per tant, estimades germanes, hem de considerar els immensos
beneficis que Déu ens ha atorgat. "Entre d'altres, els que
s'ha dignat a obrar pel seu dilecte servent, el nostre benaurat
pare Francesc, "no solament després de la nostra conversió, sinó
quan encara estàvem en les vanitats del món. 9EI sant, en
efecte, quan encara no tenia germans ni companys -era poc
després de la seva conversió-, IOi mentre reconstruïa l'església
de Sant Damià, plenament envaït per la consolació divina, fou
empès a abandonar el món per sempre. "Llavors, ple d'una
gran joia i il-Iuminat per l'Esperit Sant, va profetitzar de nosaltres
allò que més tard realitzà el Senyor. "Enfilat a la paret
de l'església esmentada, deia en francès als pobres que per allà
passaven: t3ltVeniu i ajudeu-me en les obres del monestir de
Sant Damià, "perquè hi ha d'haver en ell unes dames que un
dia amb la seva fama i santa vida donaran glòria al nostre Pare
celestial en tota la santa Església."
"En això podem admirar, doncs, la gran benignitat de Déu
envers nosaltres, que, "per la seva misericòrdia abundant i la
seva caritat, es va dignar a manifestar pel seu sant aquestes
coses sobre la nostra vocació i la nostra elecció. 17 1 no només
de nosaltres profetitzà el nostre benaurat pare aquestes coses,
sinó també de les que un dia ens seguirien en la santa vocació,
a la qual ens ha cridat el Senyor.
18Amb quant d'amor, doncs, i amb quanta dedicació de
l'ànima i del cos cal que guardem els preceptes de Déu i del
nostre pare, per retornar multiplicat al Senyor el talent rebut!
165

19 1 és que el mateix Senyor ens ha posat a nosaltres com a model,
exemple i mirall, no solament de la gent, sinó de les nostres
germanes, cridades pel Senyor a la nostra vocació, 20per
tal que elles siguin també mirall i exemple per als qui viuen
en el món. "Havent-nos invitat el Senyor a coses tan grans, per
servir de mirall als altres, "estem molt obligades a beneir-lo i
a lloar-lo, i a confiar més en Ell, per obrar sempre el bé. 23Per
tant, si vivim segons aquesta forma de vida, presentarem i deixarem
als altres un exemple noble, i amb un treball exigu ens
guanyarem el premi de la nostra eterna benaurança.
24Després que l'Altíssim Pare celestial, per la seva misericòrdia
i la seva gràcia, es dignà il-Iuminar el meu cor perquè,
amb l'exemple i l'ensenyament del nostre pare Francesc,
fes penitència, 2SpOC temps després de la seva conversió vaig
fer voluntàriament vot d'obediència a les seves mans, jo i les
poques germanes que Déu m'havia donat. "Això fou no gaire
temps després de la meva conversió, segons la llum de la gràcia
que el Senyor ens havia concedit amb la seva vida admirable
i la seva doctrina. 27 1 en veure el benaurat Francesc que,
malgrat ser dèbils i febles en el cos, no refusàvem cap necessitat,
cap pobresa, ni feina, ni tribulació, ni ofensa o menyspreu
del món, "sinó que tot ho consideràvem com una gran
joia, a exemple dels sants i dels seus germans -com ell i els
seus frares ho havien comprovat amb freqüència-, s'alegrà
vivament en el Senyor. "Mogut a pietat per nosaltres, Francesc
s'obligà per ell mateix i en nom del seu orde a tenir una cura
especial de nosaltres i una particular sol-Iicitud, com dels seus
frares.
3°1 així, per voluntat de Déu i del nostre benaurat pare
Francesc, després d'haver estat en un altre indret, bé que per
poc temps, vinguérem a viure a l'església de Sant Damià, 310n
en poc temps el Senyor, per la seva gràcia i la seva misericòrdia,
"ens multiplicà, complint el que Ell havia anunciat pel seu
servent.
"Després el benaurat pare Francesc ens va escriure la forma
de vida, en què ens va recomanar que sobretot perseveréssim
sempre en la santa pobresa. 34 1 no s'acontentà d'exhortar-nos
166

durant la seva vida amb la paraula i els exemples a l'amor i a
l'observança de la santa pobresa, sinó que a més a més ens va
fer arribar diversos escrits perquè, després de la seva mort,
mai no ens en separéssim; "tal com tampoc el Fill de Déu mentre
visqué en el món no volgué separar-se'n. 36 1 el nostre beatíssim
pare Francesc, seguint les petjades del Senyor, mentre
visqué, de cap manera, ni en l'exemple ni en la doctrina, no
s'apartà mai de la santa pobresa, que escollí per a ell i per als
seus germans.
37 1 jo, Clara, serventa de Crist i de les germanes pobres del
monestir de Sant Damià, encara que indigna i "petita planta"
del sant patriarca, considerant amb les altres germanes la nostra
altíssima professió i el manament d'un gran pare, "així com
també la fragilitat d'altres que teníem en nosaltres després de
la mort del nostre pare Francesc -columna i únic consol i fortalesa
nostra, després de Déu-, "ens hem obligat una vegada
i una altra voluntàriament a ser fidels a la nostra senyora, la
santíssima pobresa, de manera que, després de la meva mort,
les germanes que hi ha ara i les que vindran no se'n puguin
apartar mai. 4°1 així com jo he tingut cura i sol-licitud d'observar
i fer que les altres obervessin la santa pobresa que prometérem
a Déu i al benaurat pare sant Francesc, "igualment
les altres que em succeiran en l'ofici han de guardar i fer guardar,
amb l'ajut de Déu, la santa pobresa.
42Més encara, per a major seguretat vaig recórrer al senyor
papa Innocenci, en el pontificat del qual començàrem, i als altres
successors seus, perquè envigorissin amb els seus privilegis
la nostra professió de la santa pobresa que vam prometre
al nostre pare, "per tal que mai i per cap pretext no ens en separèssim.
44Per tant, de genolls i prostrada en cos i ànima, encomano
totes les meves germanes, presents i futures, a la santa mare
Església romana, al Papa i principalment al senyor cardenal
designat per a l'orde dels framenors i per a nosaltres. 45 1 per
amor d'aquell Senyor que pobrament fou col-locat en el pessebre,
pobrament visqué i nu morí a la creu, "faci que el seu petit
ramat, que el Pare celestial va engendrar en la seva santa
167

Església amb la paraula i l'exemple del benaurat Francesc
-imitador de la pobresa i la humilitat del seu Fill estimat i de
la gloriosa Verge, la seva Mare- "observi sempre la santa pobresa
que prometérem a Déu i al nostre beatíssim pare Francesc,
i es digni a encoratjar-les sempre i a conservar-les en ella.
48 1 així com el Senyor ens donà el benaurat pare Francesc
com a fundador, sembrador i protector nostre en el servei de
Crist i en les coses que prometérem a Déu i el mateix benaurat
nostre pare -4gel qual, també mentre visqué fou sempre
sol-Iícit a cultivar-nos i encoratjar-nos amb la paraula i l'exemple,
a nosaltres que som el seu planter-, "així recomano i deixo
totes les meves germanes, les que hi ha i les que vindran, al
successor del benaurat pare Francesc i a tot el seu orde, SIa fi
que ens ajudin a perseverar sempre en el bé, a servir Déu i, sobretot,
a guardar millor la santíssima pobresa.
52 1 si un dia calgués que les nostres germanes haguessin d'abandonar
aquest lloc i traslladar-se a un altre indret, malgrat
això, que estiguin obligades a guardar, després de la meva
mort, on sigui que es trobin, la mateixa forma de pobresa, que
vam prometre a Déu i al nostre benaurat pare Francesc. 53La
que estigui en el càrrec i les altres germanes, que procurin
sol- lícitament de no adquirir ni acceptar a l'entorn del lloc esmentat
cap més terreny que el necessari per a un hort, on es
conreï verdura. 54 1 si en algun cas convenia a l'honestedat i
l'aïllament del monestir tenir més terreny d'aquell que envolta
l'hort, no permetin que se n'adquireixi o que se n'accepti més
del que exigeix aquella extrema necessitat, 55i que no sigui mai
llaurat ni sembrat, sinó que es deixi erm sense cultivar.
"Prego i exhorto en el Senyor Jesucrist totes les meves germanes,
tant les presents com les venidores, que s'esmercin a
seguir sempre el camí de la santa simplicitat, la humilitat i la
pobresa, i també que guardin l'honestedat en la conversació,
"tal com ens ho va ensenyar des del principi de la conversió a
Crist el nostre benaurat pare Francesc. 58Per la qual cosa, no
pels nostres mèrits, sinó per la sola bondat i gràcia del Protector
celestial -que és Pare de les misericòrdies-, que les germanes
comuniquin i escampin sempre el perfum d'una bona
168

fama, pels que són lluny i pels que són a prop. 59 1 estimant-vos
mútuament en la caritat de Crist, manifesteu exteriorment amb
les vostres obres l'amor que sojorna en el vostre interior, 60per
tal que, captivades totes les germanes amb aquests exemples,
creixin sempre en l'amor de Déu i en la caritat recíproca.
"Prego també a la que tingui el càrrec de dirigir les germanes,
que s'esmerci a presidir les altres amb virtuts i sants
costums, més que per la dignitat, 62a fi que, animades amb el
seu exemple, l'obeeixin no tant pel deure com per amor. 63Que
sigui també previsora i discreta, com una bona mare ho és per
a les seves filles; 64i sobretot que, amb les almoines que el
Senyor els doni, procuri proveir les germanes segons la necessitat
de cadascuna. 6 5A més a més, que es mostri benigna i
familiar amb totes, que li puguin manifestar sense temor les
necessitats i a tothora puguin acudir a ella amb confiança, al
seu albir, "tant si és per a elles com per a les altres.
6 7Les germanes que són súbdites, però, que recordin que
per Déu van renunciar la pròpia voluntat. 6 8Per tant, vull que
obeeixin la seva mare, com ho prometeren voluntàriament al
Senyor; 69i així, en veure la mare la caritat, la humilitat i la
unió que hi ha entre elles, porti amb més facilitat tot el pes
del seu ofici, 7°i allò que és desplaent i amarg se li converteixi
en dolçor pel sant comportament d'elles.
71 1 com que és estret el camí i angosta la porta per on es
va i s'entra a la vida, són pocs els qui hi caminen i hi entren.
72Tot i que n'hi hagi alguns que per un cert temps hi van, que
pocs són els que hi perseveren! "Benaurats aquells a qui és donat
caminar per aquesta via i perseverar fins a la fi!
"Guardern-nos. doncs, que, si hem entrat pel camí del
Senyor, no ens n'apartem mai per la nostra culpa, per la nostra
negligència i per la nostra ignorància; "fóra injuriar un tan
gran Senyor i la Verge, la seva Mare, el nostre benaurat pare
Francesc i l'Església triomfant, i àdhuc la militant, "ja que és
escrit: Maleïts els qui s'aparten dels vostres manaments (Sl
118,21). "Per això m'agenollo davant el Pare de Nostre Senyor
Jesucrist perquè, pels mèrits de la gloriosa Verge santa Maria,
la seva Mare, i del beatíssim pare nostre Francesc i de tots els
169

sants, "el mateix Senyor, que ens ha concedit començar bé, ens
doni també de créixer i perseverar fins al final. Amén.
"Aquest escrit, perquè sigui més ben observat, us el deixo
a vosaltres, estimadíssimes germanes meves, presents i venidores,
en senyal de la benedicció del Senyor, del nostre beatíssim
pare Francesc i de mi, la vostra mare i serventa.
BENEDICCIÓ
IEn nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.
"Oue el Senyor us beneeixi i us guardi. 'Oue us mostri la seva
faç i tingui pietat de vosaltres. 'Oue giri el seu esguard envers
vosaltres i us doni al pau (Nm 6,24-26), sa vosaltres, germanes
i filles meves, i a totes les altres que vindran i viuran en la vostra
comunitat, i a totes les altres, presents i venidores, que perserverin
fins a la fi en tots els monestirs de Dames Pobres.
6Jo, Clara, serventa de Crist i petita planta del nostre pare
sant Francesc, germana i mare vostra i de les altres germanes
pobres, encara que indigna, "prego a Nostre Senyor Jesucrist,
8per la seva misericòrdia i per la intercessió de la seva santíssima
Mare, Maria, del benaurat sant Miquel Arcàngel i tots els
àngels de Déu, que el mateix "Pare celestial us doni i us confirmi
aquesta santíssima benedicció en el cel i en la terra, i
que us multipliqui en gràcia i en les seves virtuts entre els servents
i les serventes a la seva Església militant; "i al cel, exalçant-vos
i glorificant-vos entre els sants i santes en la seva
Església triomfant.
"Us beneeixo mentre visc encara i després de la meva mort,
tant com puc i més del que puc, amb totes les benediccions
"amb què el Pare de les misericòrdies beneí els seus fills i filles
espirituals i els beneirà en el cel i en la terra. "Estimeu
sempre Déu i estimeu les vostres ànimes, així com totes les
vostres germanes. 14US prego que observeu sempre amb sol-Iicitud
allò que vau prometre a Déu.
ISQue el Senyor sigui sempre amb vosaltres, i vosaltres sempre
i a tot arreu amb Ell. Amén.
170

3. Cartes
Coneixem cinc cartes de santa Clara. Quatre d'elles (datades
entre el 1234 i el 1238 les tres primeres; i el 1254, la quarta) van
adreçades a Agnès de Praga, filla del rei Otakar I de Bohèmia i
de la reina Constança d'Hongria. La princesa Agnès, nascuda el
1205, havia estat promesa, en la seva infantesa, amb Enric, fill
de l'emperador Frederic Il. Agnès renuncià a aquest i a d'altres
partits per consagrar-se a Crist. Captivada pel moviment franciscà,
després de bastir un hospital per als pobres, fundà el monestir
de clarisses, al qual va ingressar ella mateixa l'any 1234.
En general, les missives de la mare Clara eren respostes a les
consultes espirituals que li feien les seves filles que eren lluny,
però la temàtica desborda l'esdeveniment ocasional: mostren la
rica personalitat de la santa, l'experiència contemplativa, la seva
opinió de la vocació evangèlica de clausura i la força d'irradiació
que ja en aquell temps tenia el cenobi de Sant Damià.
De Agnès de Praga, Clara s'alegra que hagi consegrat la seva
virginitat a Crist, pobre, i l'encoratja a seguir sense defallença
per aquest camí; li mostra que la llibertat d'esperit -fruit de la
pobresa total- és la millor garantia per obrir-se a les riqueses
de la divina contemplació i per a posseir el Regne. En una de les
cartes, Clara respon a una consulta d'Agnès sobre dejunis i abstinències,
recomnant-li moderació i discreció.
Una cinquena missiva que ens ha arribat de Clara va adraçada
a Ermentrudis de Bruges, filla d'un batlle de Colònia, a la
Renània. Ermentrudis havia fundat a Bruges, Flandes, un lloc
de refugi i silenci. Més tard, al cap de dotze anys de viure-hi en
171

ecés, en sentir parlar de Clara d'Assís, transformà aquell indret
apartat en monestir de clarisses. Els sentiments i les idees de sor
Clara sóns semblants als expressats a Agnès de Praga, tanmneix
amb un estil diferent. El text conservat sembla que seria una refundició
de dues cartes de santa Clara a Ermentrudis.
PRIMERA CARTA A LA BEATA AGNÈS DE PRAGA
'A la venerable i santíssima verge, senyora Agnès, filla de
I'excel-Ientíssim i il-Iutríssím rei de Bohèmia, 2Clara, indigna
serventa de Jesucrist i servidora inútil de les dames recloses
del monestir de Sant Damià, se li encomana amb especial respecte
com a súbdida i serventa en tot i li augura la felicitat
eterna.
3En assabentar-me de la forma de vida tan honrada i de la
vostra santa conducta, que no sols ha arribat a mi, sinó que
s'ha divulgat d'una manera extraordinària gairebé per tot el
món, "m'he alegrat i omplert de joia en el Senyor. I no només
jo puc exultar per això, sinó tots aquells que serveixen i desitgen
servir Jesucrist.
"Malgrat que vós podíeu haver gaudit més que ningú en
pompes, honors i dignitats mundanes, podent desposar-vos legítimament
amb tota la glòria amb l'ínclit Cèsar, com hauria
correspost a la seva dignitat i a la vostra, "renunciàreu a tot
això, i vau preferir amb tot l'esperit i amb tot l'afecte del vostre
cor, la santíssima pobresa i la penúria corporal. 7US heu unit
amb un Espòs de més noble llinatge, el Senyor Jesucrist, que
guardarà la vostra virginitat sempre immaculada i intacta. SEn
efecte: estimant-lo, sou casta; tocant-lo, sou més pura; rebentlo,
sou verge. 9La potència d'Ell és més forta que la de qualsevol;
la seva generositat, més gran; el seu aspecte, més formós;
el seu amor, més delicat; les seves gentileses, més elegants. 101
vós ja hi esteu unida en íntima abraçada. Ell ha adornat el vostre
pit amb pedres precioses i ha penjat de les vostres orelles
perles de valor inestimable. IIUS ha cobert tota de joiells resplendents,
com de primavera, i us ha coronat amb una diadema
d'or fi, senyal de santedat (Sir 45,14).
172

12Per tant, estimada germana -o, més ben dit, dama de
gran veneració-, ja que sou esposa, mare i germana del meu
Senyor Jesucrist, "distingida esplendorosament amb la senyera
de la virginitat inviolable i de la santíssima pobresa, encoratgeu-vos
en aquest sant servei que heu començat, guiada pel
desig ardent d'imitar Crist pobre i crucificat. 14EII patí per nosaltres
el flagell de la creu per a alliberar-nos del poder del
príncep de les tenebres (Col 1,13), que ens tenia sotmesos i fermats
per la transgressió del nostre primer pare, Adam, però
de qui Jesucrist ens ha reconciliat amb Déu Pare (2 Ca 5,18).
. "Oh pobresa benaurada que procura riqueses eternes al qui
l'estima i l'abraça! 160h santa pobresa! Déu promet el regne del
Cel als qui la posseeixen i la desitgen, i els ofereix amb certesa
la glòria eterna i la vida benaurada. 170h piadosa pobresa,
que es dignà a abraçar amb predilecció el Senyor Jesucrist. Ell,
que governava i governa encara el cel i la terra, i amb la seva
paraula tot fou creat! "En efecte: les guineus tenen caus, i els
ocells del cel, nius, mentre que el Fill de l'home, o sigui, Crist,
no té on reposar el cap; lliurà el seu esperit en la creu, inclinant
la testa sobre el seu pit (e]. Mt 8,20, i In 19,30).
19Si, doncs, un Senyor tan gran, fent-se carn en el si d'una
verge, volgué aparèixer en aquest món com un home qualsevol,
menyspreat, indigent i pobre, 20per tal que els homes, que
eren miserables i indigents, mancats totalment de l'aliment celestial,
es fessin rics en Ell per la possessió del regne del Cel,
"és just que exulteu d'una gran alegria i que us ompliu d'un
goig immens i d'espiritual gaubança.
22Heu preferit el menyspreu del món als seus honors, la pobresa
a les riqueses temporals, i en ocultar els vostres tresors
no pas a la terra sinó al cel, Bon ni el rovell els desgasta, ni
l'arna se'ls menja, ni els lladres foraden i els roben (Mt 6,20).
Per això la vostra recompensa és molt més gran en el cel, 24i
heu merescut d'ésser anomenada germana, esposa i mare del
Fill de l'Altíssim Pare i de la gloriosa Verge.
"Crec que sabeu prou bé com Déu promet i dóna el regne
del Cel només als pobres, perquè en la mesura amb què s'estima
una cosa temporal es perd el fruit de la caritat. 26No es
173

pot pas servir a la vegada Déu i el diner; perquè o bé s'estima
l'un un i s'odia l'altre, o se servirà l'un i es menyprearà l'altre
(Mt 6,24). 27 1 encara: un home vestit no pot lluitar amb un de
despullat, perquè és més fàcil de fer caure a terra el que porta
alguna cosa per on agafar-lo. 28No és possible cobejar la glòria
en aquest món i regnar després amb Crist, ja que abans passarà
un camell pel forat d'una agulla que no pujarà un ric al regne
de Cel. (cf 19,24) 29Per això vós us heu despullat dels vostres
vestits, és a dir, de les riqueses del món, a fi de no sucumbir
en la lluita i poder entrar al cel pel camí estret i la porta
angosta (Mt 7,13-14). 30ÉS realment un guany bo i lloable deixar
les coses temporals per les eternes; merèixer els béns celestials
a canvi dels terrenals; rebre el cent per u, i posseir per
sempre la vida benaurada.
3lÉS per això, doncs, que tant com puc m'he cregut amb el
deure de pregar a la vostra excel-Iència i santedat, amb súplica
humil i en les entranyes de Crist, que us refermeu en aquest
sant servei, "progressant cada dia més de virtut en virtut, perquè
Aquell que serviu amb tot l'anhel del vostre esperit es digni
a atorgar-vos el premi desitjat. 33US prego igualment en el
Senyor, tant com puc, que ens encomaneu en les vostres oracions;
a mi, la vostra servidora encara que inútil, i a les altres
germanes, tan afectes a vós, que viuen amb mi al monestir,
"perquè amb aquest ajut vostre puguem merèixer la misericòrdia
de Jesucrist i gaudir unides amb vós de la visió eterna.
3SUS saludo en el Senyor i pregueu per mi.
SEGONA CARTA A LA BEATA AGNÈS DE PRAGA
lA la filla del Rei de reis, a la serventa del Senyor de senyors.va
l'esposa digníssima de Jesucrist i per això reina molt
noble Agnès, 3Clara, servidora inútil i indigna de les dames pobres,
li desitja salut i que visqui sempre en pobresa summa.
"Dono gràcies al Dador de la gràcia, del qual creiem que
prové tot bé i tot do perfecte (Jm 1,17). sEII us ha adornat amb
tantes virtuts i us ha fet resplendir amb tantes ensenyes de
174

perfecció que, fent-vos imitadora amatent del Pare, que és perfecte,
esdevingueu perfecta, de manera que els seus ulls no vegin
en vós cap imperfecció.
"Aquesta és la santedat amb la qual el Rei del cel us associarà
a Ell en el tàlem eteri, on s'asseu gloriós sobre un setial
d'estels. "Heu tingut per ben poca cosa la grandesa d'un reialme
en aquest món, heu menystingut l'oferta d'unes noces imperials,
i heu volgut aconseguir la santíssima pobresa en esperit de gran
humilitat i de caritat ardent, i us heu compromès a seguir
les petjades d'Aquell amb qui heu merescut d'unir-vos com a
esposa.
"Coneixent-vos. doncs, curulla de virtuts, estalviaré un discurs
extens per no amoïnar-vos amb paraules inútils, "encara
que a vós no us sembli superflu res de tot allò que pugui proporcionar-vos
un consol. "Tenint en compte que una cosa sola
és necessària (Lc 10,42), només us prego i us exhorto, per amor
d'Aquell al qual us vau oferir com a hòstia santa i agradable
(Rm 12,1), "que, recordant com una altra Raquel la vostra
vocació, no oblideu mai el començament: conserveu allò que
teniu; i el que feu, feu-ho bé sense defallença; "camineu prudentment
amb pas adelerat i lleuger; que els vostres peus no
ensopeguin i ni tan sols s'encastin de la pols del camí; "marxeu
segura, joiosa i alegre pel camí de les benaurances; "no
escolteu ni us fieu de ningú que volgués apartar-vos d'aquest
propòsit o posar entrebancs a les promeses fetes a l'Altíssim (Sl
49,14), de viure en la perfecció a què us ha cridat l'Esperit del
Senyor.
15Per avançar, doncs, amb més seguretat pel camí dels preceptes
del Senyor, seguiu els consells del nostre benerable pare
fra Elies, ministre general; "preferiu-los als consells dels altres
i considereu-los més estimables que qualsevol altra finesa. 17 1
si hom us deia o us suggeria una altra cosa que impedís la
vostra perfecció o semblés contrària a la vostra vocació divina,
no en feu cas, encara que convé respectar-ho. "Abraceu Crist
pobre com una verge pobra. "Contempleu-lo fet menyspreable
per a vós, i seguiu-lo fent-vos menyspreable per Ell en aquest
món. "Observeu. considereu i contempleu amb desig d'imitació
175

-oh reina nobilíssima!-, el vostre Espòs, el més bell dels fills
dels homes (Sl 44,3), trasmudat per a la vostra salvació en el
més vil de tots, menystingut, bufetejat, flagel-lat per tot el cos
i morint ple d'angoixes a la creu.
21Si sofriu amb Ell, regnareu també amb Ell; si amb Ell ploreu,
amb Ell gaudireu; si moriu amb Ell a la creu de la tribulació,
posseireu amb Ell les eternes estances en la resplendor
dels sants, 22i el vostre nom, inscrit al llibre de la vida, serà
gloriós entre els homes. 23Per això, tindreu per sempre la glòria
del Regne celestial en lloc dels honors caducs i transitoris;
participareu dels béns eterns a canvi dels efímers, i viureu pels
segles dels segles.
24Amb Déu siau, benvolguda germana, i fins senyora per la
relació amb el Senyor, que és el vostre Espòs. "Encomaneunos
a Déu en les vostres ferventes oracions, tant a mi com a
les meves germanes, que molt ens alegrem plegades dels béns
de l'Altíssim que obra en vós per la seva gràcia.
TERCERA CARTA A LA BEATA AGNÈS DE PRAGA
lA la molt venerable senyora en Crist i germana Agnès, la
més amable d'entre tots els mortals, germana de l'il-lustre rei
de Bohèmia, i molt més encara germana i esposa del Rei suprem
dels cels, 2Clara, humil i indigna serventa de Crist i servidora
de les dames pobres, li augura el goig de la salut en
l'Autor de la salvació i de tot el que és més desitjable.
3Estic molt contenta per les noves que m'arriben sobre la
vostra bona salut i pels vostres progressos constants en la cursa
començada per assolir el premi celestial. "Pel que sé, crec
que en el seguiment de les petjades de Jesucrist, pobre i humil,
supliu meravellosament les meves deficiències i les de les
altres germanes.
'Realment puc alegrar-me, i ningú no em podrà treure
aquest goig, "perquè tinc ja el que desitjava sota el cel, perquè
veig com, assistida per una prerrogativa admirable de saviesa
que procedeix de la boca del mateix Déu, desbanqueu d'una
176

la mateixa Veritat: Qui m'estima, serà estimat pel meu Pare, i
jo l'estimaré, i vindrem a ell i en ell farem estada (Jn 14,21-23).
"Així, doncs, com la gloriosa Verge de les verges el portà físicament
en el seu ventre, 25de forma semblant vós, seguint les
seves petjades, sobretot de la pobresa i la humilitat, el podeu
portar sempfe espiritualment en un cos cast i virginal, "podeu
contenir Aquell que us conté a vós i totes les creatures i posseir
quelcom que, comparat amb les altres possessions transitòries
d'aquest món, posseireu més fortament. "S'enganyen. doncs,
tants reis i reines del món que, ni que pugin amb supèrbia fins
al cel i toquin els núvols amb el cap, 28a la fi quedaran reduïts
a una mena de femta.
29Ara bé, sobre aquelles coses que vau dir-me que us manifestés,
és a dir, quines eren les festes que el nostre gloriós pare
sant Francesc ens aconsellà que celebréssim especialment amb
varietat de menjars -cosa que sembla que en certa manera ja
és el que vós penseu- 3°he cregut que havia de respondre a la
vostra caritat. 31La vostra prudència ja haurà entès que, tret de
les germanes febles i malaltes -per a les quals ens aconsellà
i ordenà tot el bon senya l'hora de proporcinar-los tota mena
de queviures-, "totes les que estem sanes i fortes hauríem de
fer dejuni cada dia i menjar només aliments quaresmals, tant
els dies d'entre setmana com els festius, "llevat del diumenge
i el dia de Nadal, en què hauríem de prendre dos àpats al dia.
34En temps ordinari, i segons el desig de cadascuna, el dijous,
qui no vulgui no està obligada al dejuni; "nosaltres. però, dejunem
cada dia, fora del diumenge i el dia de Nadal. "Tampoc
no estem obligades a dejunar durant tot el temps pasqual, com
ho diu l'escrit del benaurat Francesc, ni en les festes de la
Mare de Déu i dels sants apòstols, sino és que s'escaiguin en
divendres. 37 1 com he dit abans, les que gaudim de salut prenem
sempre els aliments propis de Quaresma.
"Però, com que la nostra carn no és de bronze i la nostra
força no és com la d'una roca (Job 6,712), "sinó que més aviat
som febles i propenses a qualsevol debilitat corporal, 40U S prego,
estimada, i us demano en el Senyor que amb prudència i
seny abandoneu un cert rigor en l'abstinència, indiscret i
178

impossible que sé que vós seguiu, 41a fi que amb la vostra vida
i salut lloeu el Senyor, li tributeu un homenatge raonable i un
sacrifici condimentat amb la sal de la saviesa.
42US desitjo en tot moment salut en el Senyor, com me la
desitjo a mi mateixa. Encomaneu-nos a Déu en les vostres devotes
oracions, a mi i a les altres germanes.
QUARTA CARTA A LA BEATA AGNÈS DE PRAGA
lA la que és la meitat de la seva ànima i santuari singular
d'amor sincer, a la il-lustre reina, esposa de l'Anyell, Rei etern,
a la senyora Agnès, mare caríssima i filla estimada entre totes
les altres, 2Clara, serventa indigna de Crist i servidora inútil de
les seves serventes que resideixen al monestir de Sant Damià
d'Assís, 3li desitja salut i la joia de poder cantar amb les altres
santes verges el càntic nou davant el soli de Dèu i de l'Anyell,
i de seguir-lo onsevulla que vagi (e]. Ap 14,3-4).
"Oh mare i filla, esposa del Rei de tots els segles! Encara
que no us hagi escrit tan sovint com ho desitjaríem vós i jo,
5no us estranyeu pas que per això el foc de la caritat hagi minvat
a les entranyes de la vostra mare. "L'úníc impediment ha
estat la manca de missatgers i el perill dels camins. "Però, en
escriure ara a la vostra caritat, m'alegro i exulto amb vós en
el goig de l'esperit, oh esposa de Crist! "Deixant totes les vanitats
mundanes, us desposareu meravellosament -com Agnès,
aquella verge santa- amb l'Anyell immaculat, que lleva el pecat
del món (Jn 1,29).
"Benaurada certament sou vós, a qui s'ha concedit fruir d'aquest
sagrat festí, en el qual us heu unit de tot cor a Crist, lola
bellesa del qual admiren sense mai parar les milícies celestials.·
"El seu amor captiva, la seva contemplació nodreix, la benignitat
seva emplena i la seva suavitat sacia; "el seu dolç record
il-Iumina, "el perfum seu farà reviure els morts i la seva
visió gloriosa farà feliços tots els ciutadans de la Jerusalem celestial.
14EII és l'esplendor de la glòria eterna, l'esclat de la llum
perpètua i el mirall sense taca (Sv 7,26).
179

"Mireu-vos cada dia en aquest espill, oh reina, esposa de
Jesucrist!, i contempleu-hi contínuament el vostre rostre "per
revestir-vos íntegrament per dins i per fora amb varietats d'adorns,
17i per rodejar-vos també de les flors i dels vestits de totes
les virtuts, com pertoca a la filla i esposa estimada del Rei
suprem.
18En aquest mirall es reflecteixen la pobresa benaurada, la
santa humilitat i la caritat inefable, com ho copsareu amb la
gràcia de Déu en contemplar-lo totalment. "Esguardeu, primer,
la base d'aquest espill: brilla la pobresa de l'Infant ajagut a la
menjadora i abrigat amb bolquers (Lc 2,12). 2°0h admirable humilitat,
oh meravellosa pobresa! 21EI Rei dels àngels, el Senyor
de cel i terra, ajagut en una menjadora! 22Considereu després,
al bell mig de l'espill, la humilitat de Crist, que acompanya la
benaurada pobresa, i els treballs i sofriments innombrables
que suportà per a la redempció del Ilínatge humà. 23 1 contempleu,
finalment, a l'extrem del mateix espill, la seva caritat inefable,
per la qual volgué sofrir i morir a l'arbre de la creu amb
la mort més afrontosa. "Escolteu el que aquest mirall, col-Iocat
a l'arbre de la creu, suggeria als vianants: 250h vosaltres
tots, els qui passeu pel camí, mireu i veieu si hi ha un dolor
semblant al meu! (Lm 1,12). "Responguem. doncs, a una sola
veu i amb un mateix esperit a qui així es plany i gemega: Em
recordaré de Vós i es consumirà la meva ànima (Lm 3,20). 27Que
això us inflami cada vegada més pregonament en l'ardor de la
caritat, oh reina, esposa del Rei celestial!
"Contempleu també les seves inefables delícies, les riqueses
seves i els seus honors eterns, 29i exclameu sospirant amb
un inmens desig i un amor profund: "Atraieu-me darrere" vostre.
Correrem, espòs celestial, darrere la flaire dels vostres perfums.
"Correré sense defallir fins que em feu entrar al celler,
32fins que la vostra mà esquerra es posi sota el meu cap i la vostra
dreta m'abraci feliçment, i em beseu amb l'òscul plaent de la
vostra boca (Ct 1,1-3; 2,4-6). "Endinsada en aquesta contemplació,
recordeu-vos de la vostra pobra mare, "perquè vull que
sapigueu que porto el vostre record feliç gravat d'una manera
inesborrable en el meu cor, i que em sou més estimada que
ningú.
180

3SQuè més? Que calli la llengua de carn quan es tracta de
l'estimació que us professo, i que parli la llengua de l'esperit,
oh filla meva beneïda! 36La llengua de carn no pot de cap manera
expressar l'amor que sento per vós, i que per escrit només
he expressat a mitges. 37US prego, sí, que acolliu amb benevolença
i devoció les meves paraules per copsar-hi l'afecte maternal
que cada dia sento envers vós i envers les vostres filles,
a les quals m'encomano molt especialment, en Crist, a mi i a
les meves filles. "També elles, especialment la prudentíssima
verge Agnès, nostra germana, s'encomanen de tot cor, en el
Senyor, a vós i a les vostres filles.
39A Déu siau, filla estimada, amb les vostres filles; a reveure'ns
en el setial de la glòria de l'Altíssim Senyor, i pregueu per
nosaltres.
"Recomano, doncs, a la vostra caritat els missatgers d'aquesta
carta, que són els nostres benvolguts germans, fra Amat,
estimat de Déu i dels homes, i fra Bonauguri. Amén.
CARTA A ERMENTRUDIS DE BRUGES
lA Ermentrudis, germana estimadíssima, Clara d'Assís, serventa
humil de Jesucrist, salut i pau.
2M'he assabentat, dilecta germana, que amb l'ajut de la gràcia
de Déu heu fugit del fang d'aquest món. 3En tinc un gran
goig i ho celebro amb vós, i encara és més gran la meva joia
perquè vós i les vostres filles camineu animoses pel senderol
de la virtut. "Oh estimada, romangueu, doncs, fidel a Aquell a
qui us vau comprometre fins a la mort; i no dubteu que sereu
coronada per Ell amb el llorer de la vida.
"Breu és aquí el temps de la fatiga, però la recompensa és
eterna. "Oue no us atabali el brogit del món, que fuig com l'ombra
(Jb 14,2), ni us facin perdre el seny els miratges fugissers
del segle enganyós; tapeu-vos les oïdes als mormols temptadors
de l'infern i resistiu amb fermesa els seus embats. 'Suporteu
de bon grat les adversitats i no permeteu que les prosperitats
us enorgulleixin: la prosperitat demana la fe, l'adversitat
181

l'exigeix.Vscomplíu amb fidelitat allò que heu promès al Senyor,
i Ell us premiarà.
"Oh estimadíssima! Aixequeu els ulls al cel, que ens crida;
preneu la creu i seguiu Crist, que ens va al davant, "perquê després
de moltes i diverses tribulacions Ell ens introduirà a la
seva glòria. "Estimeu de tot cor Déu i Jesús, el seu Fill, crucificat
per nosaltres pecadors, i que mai no s'esborri el seu record
de la vostra ment. "Procureu meditar tothora els misteris
de la creu i els dolors de la Mare, dreta al peu de la creu (Jn
19,25). "Pregueu i vetlleu sempre. "Acabeu l'obra que heu començat
i acompliu amb fidelitat el ministeri que vau acceptar
en santa pobresa i en humilitat sincera.
15No tingueu por, filla: Déu, que és fidel en totes les seves
promeses i sant en totes les seves obres ( Sl 114,13), vessarà sobre
vós i sobre les vostres filles la seva benedicció. 16EII serà
el vostre auxili i el millor consol, ja que és el nostre Redemptor
i la nostra eterna recompensa.
"Preguem Déu l'una per l'altra; així portant recíprocament
el pes de la caritat, observarem millor la llei de Crist. Amén.
182

Advertiments
,
INDEX
Agraïment 9
Francesc d'Assís 11
Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Els escrits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1. Textos legislatius 21
Regla no butllada 21
Regla butllada 48
Regla per als ermitoris 57
Testament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Testament de Siena. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Forma de vida per a les dames pobres 62
Darrera voluntat per a les dames pobres 63
Benedicció a fra Bernat 63
2. Exhortacions 64
Admonicions 64
De la veritable i perfecta alegria 75
Exhortació cantada a santa Clara i les dames pobres. . . 76
7
183

3. Cartes 78
Carta als fidels (primera redacció) 78
Carta als fidels (segona redacció) 81
Primera carta als custodis 87
Segona carta als custodis 88
Carta als clergues 89
Carta als governants dels pobles 90
Carta a tot l'orde . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Carta a un ministre 96
Carta a fra Lleó 98
Carta a sant Antoni 99
4. Pregàries i lloances '. . . . . . . . 100
Pregària al Crist de Sant Damià 100
Pregària "Absorbeat" 100
Exhortació a la lloança de Déu 101
Paràfrasi del Parenostre 101
Lloances que han de ser dites a totes les hores. . . . . . . . 104
Ofici de la Passió del Senyor 105
Salutació a la benaurada Verge Maria . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Salutació a les virtuts 126
Lloances del Déu altíssim. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
Benedicció a fra Lleó. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
Càntic del germà Sol 130
Annex............................................... 132
Oració per a la pau 132
Clara d'Assís 135
Introducció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137
Els escrits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147
1. Regla 149
2. Testament i benedicció
184
164

3. Cartes............................................ 171
Primera carta a la beata Agnès de Praga 172
Segona carta a la beata Agnès de Praga 174
Tercera carta a la beata Agnès de Praga. . . . . . . . . . . . . . . 176
Quarta carta a la beata Agnès de Praga 179
Carta a Ermentrudis de Bruges 181
185

LES FONTS FRANCISCANES
I. FRANCESC l CLARA D'ASSÍS
Tomàs de Celano
1. Vida Primera
2. Llegenda per ús del cor
3. Vida Segona
4. Llegenda de santa Clara verge
Il. BIOGRAFIA DE SANT FRANCESC D'ASSÍS
Sant Bonaventura
1. Llegenda Major
2. Llegenda Menor
3. Carta-Encíclica de fra Elies
III. LLEGENDES DE SANT FRANCESC D'ASSÍS
Autors anònims contemporanis
1. Llegenda dels Tres Companys
2. Llegenda de Perusa
3. Espill de Perfecció
4. Anònim de Perusa
IV. FLORETES DE SANT FRANCESC D'ASSÍS
Autors anònims
1. Les floretes de sant Francesc
2. Consideracions sobre els estigmes
3. Noces del benaurat Francesc amb Madona
Pobresa
V. ELS ESCRITS DE SANT FRANCESC D'ASSÍS l
DE SANTA CLARA.
1. Escrits de sant Francesc
2. Escrits de santa Clara

Vós sou el bé, tot bé, el summe bé,
Senyor Déu viu i veritable.
Vós sou amor, caritat, Vós sou saviesa.
Vós sou humilitat, Vós sou paciència,
Vós sou bellesa, Vós sou mansuetud,
Vós sou seguretat, Vós sou quietud, Vós sou goig,
Vós sou la nostra esperança i alegria.
Vós sou justícia, Vós sou temperança,
.Vós sou tota nostra riquesa, a bastament.
Vós sou bellesa, Vós sou mansuetud, Vós sou protector,
Vós sou custodi i defensor nostre,
Vós sou fortalesa, Vós sou refrigeri.
Vós sou esperança nostra, Vós sou la nostra fe,
Vós sou la nostra caritat,
Vós sou tota la nostra dolcesa.
Vós sou la nostra vida eterna:
gran i admirable, Senyor,
Déu omnipotent, misericordiós Salvador.
Sant Francesc d'Assís