ELS ESCRITS DE SANT FRANCESC Dí\ssís l DE SANTA CLARA

el profeta (er Sal 118,21), que són maleïts mentre, sabent-ho,
romanen en el pecat. 17 1 que, quan perseverin en els manaments
del Senyor -que van prometre pel sant Evangeli i per
la seva forma de vida-, sàpiguen que es mantenen en la veritable
obediència i són beneïts pel Senyor.
CAPíTOL VI
Del recurs dels frares als ministres i que cap s'anomeni
prior
'Els frares, a qualsevol lloc on siguin, si no poden observar
la nostra vida, recorreran tan aviat com podran al seu ministre
i li ho faran saber. 21 el ministre, que s'afanyi a proveir, tal
com voldria que fessin amb ell si es trobés en un cas semblant.
31 que ningú no s'anomeni prior;' sinó que per tot arreu es
diguin framenors. 41 que es rentin els peus mútuament (er In
13,14).
CAPíTOL VII
Sobre la manera de servir i treballar
"Iots els frares, a qualsevol lloc que fossin a casa d'altres
per a servir o treballar, que no siguin majordoms, ni facin d'administradors,
ni acceptin cap feina que escandalitzi o pugui
anar en detriment de la seva ànima; 2sinó que siguin menors i
súbdits de tots els que hi hagi en aquella casa.
31 els germans que saben treballar, que treballin- i exercei-
1. El terme "prior", usat en molts ordes religiosos anteriors i posteriors al
sant, era una expressió que repugnava al seu caràcter senzill i humil; no la
trobava adient a l'Evangeli, que recomana ser petits, no majors o priors.
2. Francesc imposa el treball no només per evitar l'ociositat i practicar la
virtut, és a dir, com a mitjà ascètic o d'unió amb Déu -segons accentuava la
tradició benedictina-, sinó també com una de les conseqüències lògiques d'una
vida pobra que necessita el treball per a poder subsistir.
28