Il Cinghiale Corazzato - Comunità Antagonista Padana
Il Cinghiale Corazzato - Comunità Antagonista Padana
Il Cinghiale Corazzato - Comunità Antagonista Padana
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
LA PROCESSION<br />
Dessédass, giavann!”. Quand che la vós de la sóa<br />
mama la tronava inscì el Carlin el capiva sùbit che<br />
l’era dree combinà ‘na pirlada. “Dessédass, gh’è la<br />
procession di Rogazion e tì te seet anmò lì in del<br />
lecc cóme ‘na s’cena fregia ! Giudee, lévass sù che<br />
gh’è ’l sciór prevost che’l te speccia in gesa! Varda<br />
che ciami ’l papà…”. El sô ‘l s’era nancamò tiraa<br />
foeura di lenzoeu e cont i sò primm sbagg el faseva<br />
sbarluscì ‘l firmament de colór: l’era l’alba, éren<br />
nanca i cinch ór. Carlin , con la cera da pancott tutta<br />
riscïada de la fatiga del dormì, vardava giò de la fenestra<br />
la gent devotta che l’andava vers el sagraa<br />
per la fonzión; dimò on el faseva la straa dal cantón<br />
invers: el sagrestan, el Gino. Scur in faccia cómè<br />
la tonega di pret, el sagrista el vegniva a sbraggià<br />
cont el fioeu: “Carlin! Andemm, el curaa l’ha<br />
giamò basaa la stola! Metta sù la vesta de cereghett<br />
altrimenti te catti per i oregg, malnatt d’un fioeu!”.<br />
L’era minga on grand bell deseddàss quest chì, pien<br />
ras d’improperi e de spégasc, ma gh’aveven nò tutt<br />
i tort: l’era ‘l primm dì di Rogazion, tutt el paes,<br />
sciór e poeritt, l’era prónt per andà in procession a<br />
domandagh al Signor perdón per i sò peccaa e protezión<br />
de sóra ai camp e ai raccolti. La gesa l’era<br />
giammò piena cagiaa: i cónfratei aveven lustraa i sò<br />
mantell, i tosann de Maria in genoeugg se prepara-<br />
ven a la fonzión e ‘l sciór marches con la sóa miee<br />
l’aveva giamò ciappaa ‘l sò post sóra<br />
la banchetta di benefattór anca questa,<br />
cóme ‘l rest de l’edifizi, cont i drapp<br />
vioeula (morell per dill a l’ambrosiana),<br />
colór de la penitenza. Mancaven domà<br />
i orfenei che, cómè i poresin dedree a<br />
la sóa pitta, entraven in gesa misurand<br />
i pass de la monega. Ma ‘l Carlin l’era<br />
on fioeu descantaa del bon e, trada via<br />
la cispa di oeugg e infilaa ‘l vesti de<br />
cereghett, in des minutt l’era in sagrestia<br />
prónt per el servizzi del Signor. El<br />
prevost, omm de pocch parol e tajaa giò<br />
cont el folciott in di sò robb, el lassava<br />
mai passà la cattiva creanza di sò ceregehett<br />
ma per che la voeulta là ‘l s’è<br />
stringiuu in di sò spall: “Hinn i cinch<br />
ór, slarghemm el coeur per i debolezz<br />
di bagai!”.<br />
Dopo avegh daa la crus in man el Gin<br />
ghe dà on ruzzon al ceregh per andà<br />
foeura de la porta de la sagrestia. Al són<br />
de la campana ‘l don Pinetti cont el<br />
Carlin entraven in gesa e, fada la debita genóflession al<br />
tabernacol, che dopo ‘l bianch de l’Ascension l’aveva<br />
cambiaa vestii cont el vioeula di Rogazion, se metteven<br />
en genoeugg cont tutt i ólter fedei e princippiaven con<br />
‘l’Exsurge’ e i litani di sant. El se faseva inscì (e on quaidun<br />
el fa ancamò): pregand i sant se prega anca ‘l Signor<br />
perché i sant, che hinn i pussee vesin all’inizi e alla fin de<br />
tutt i robb, sien bón de vutà i omen sù la terra; d’altronde<br />
anca ‘l Pader el fa inscì e quand che ’l voeur dispensà ‘na<br />
grazia, manda on sant a fà on miracol. Ma ancamò prima<br />
de fa ‘l nomm di tutt i sant, appena che ‘l s’è sentii Sancta<br />
Maria, la pussee granda di tutt i creatur ( pólver cómè<br />
nunc ma senza vonceria), tutt i cattolich se levaven in<br />
pee: comincia la procession! Drappi vioeula e mantelett,<br />
rosari in man e ‘l vell calaa sui oeugg e ‘l prevost che<br />
gran figuron! La cotta noeuva, tutta de pizz cómè l’opera<br />
d’ingegn d’on ragn, la faseva vegnì in ment el bianch de<br />
la nev, che l’aveva lassaa d’ona quai settimana i campi<br />
del paes, e sott al pizz la tónega negra la pareva ‘l soeul<br />
masaraa che ‘l se faseva spazzi in mezz al dislenguass,<br />
sloffi ma costant, de la nev e del giazz ai ragg del sô<br />
d’april. La vesta, sfilapraa ai pee per el molto innanziindree<br />
che ‘l faseva ‘l poer pret tutt i dì, la contrastava<br />
cont la perfezion de la cotta noeuva, ma ‘l ghe podeva fa<br />
nagotta: l’aveva spenduu i danee per la cotta, pazienza<br />
per la vesta, semper la stessa da quand che gh’avea vint<br />
ann e l’era ancamò un boggia in seminari.