Revista abril:REVISTA.qxd.qxd - Catalunya Música

48
Programació de Catalunya Música
aquella música francesa que tant l’havia inspirat, sobretot pel que fa al seu llenguatge
harmònic, malgrat que després la seva obra és molt personal, molt identificable.
A l’estranger encara avui és un compositor molt valorat. Aviat hauré
d’anar a Tòquio a dirigir un programa Mompou.
A Mompou li agradava l’orquestra?
Sí que li agradava, però no coneixia les interioritats de l’orquestra. És per això
que totes les persones que el vàrem estimar molt li vàrem donar un cop de mà
amb les orquestracions, que són o bé bé de Markevitch o bé meves.
I Montsalvatge?
El vaig conèixer molt. La seva Simfonia de Rèquiem, que he dirigit i encara he
de dirigir moltes vegades, sempre la faig amb la partitura original, tot i estar editada.
És per un tema personal, ja que em dóna una gran proximitat al bon amic.
Fins i tot conservo al costat de la partitura una carta amb les correccions que hi
va introduir després d’editar-la.
Una frase per a Manuel Blancafort
És un compositor noucentista que malauradament no acabem de conèixer. La
seva obra tant per a piano com per a orquestra és molt interessant. Però, diables...
per què en aquests país, oblidem tant els nostres compositors!
Què li fa il·lusió?
Em fan il·lusió moltes coses -la música, la vida personal, veure com creixen els
meus néts...-, però la meva il·lusió per la música és la mateixa que quan tenia
25 o 30 anys. Però vaja, sí que m’agradaria ser una mica més útil al país, perquè
tinc la sensació que potser no ho sóc prou, i no ho sóc prou per mi mateix.
Ja sé que avui les circumstancies són les que són, però en la mesura del possible
estic a la disposició del país.
Joan Vives
Catalunya Música