SANTES CREUS - Tinet

ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS
SANTES CREUS
REVISTA DE L'ARXIU BIBLIOGRÀFIC
VOLUM XXI (2004)
SANTES CREUS
2004

ARXIU BIBLIOGRÀFIC DE SANTES CREUS
SANTES CREUS
Revista de l'Arxiu Bibliogràfic
Volum XXI (2004)
Santes Creus
2004

Ajuntament d'Aiguamúrcia
SANTES CREUS
Revista de VArxiu Bibliogràfic
Volum XXI (2004)
Director: el President de la Societat
D I P U T A C I Ó D í
TARRAGONA
Plaça cle Sant Bernal Call ió
Palau de l'Abat
43815 SANTES CREUS (Tarragona)
Amb la col·laboració de
Consell Comarcal
de l'Alt Camp
Caixa Tarragona
Fundació
Edita: Arxiu Bibliogràfic cle Santes Creus
Dipòsit legal: T-6-1958
ISSN: 0487-2681
© de les fotos: Servei cle Restauració de Béns Mobles,
del Departament de Cultura cle la Generalitat cle Catalunya
Autor: Carles Aymerich i Barba
Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, SL
Carrer cle Sant Salvador, S
25005 Lleida
ta redacció de Santes Creus no es responsabilitza
de les opinions dels autors.
Museu d'Història
de Catalunya

ESTUDIS
Sumari
La formació i gestió del patrimoni del monestir de Santes Creus a les
terres de l'Ebre (segles xn-xm), per Antoni Virgili 7
Abats obstinats, disputes estèrils. Trencament entre Santes Creus i Vall­
digna, per Ferran Garcia-Oliver 33
Conflictes entorn de Vils de l'aigua a la Catalunya Nova. per Carolina
Batet Company 75
DOCUMENTA
Enterrament del darrer Montcada a Santes Creus, per Elisabeth Baldor. 85
Ressenyes 99

ESTUDIS

SANTF.S CREUS (2004) 7-32
La formació í gestió del patrimoni del monestir
de Santes Creus a les terres de l'Ebre
(segles xn-xm)*
ANTONI VIRGILI
Els monestirs cistercencs, implantats en terres catalanes a partir del se­
gle XII, afermaren la seva posició a través d'un continuat procés d'acumulació cle
patrimoni. Comtes i representants dels diversos nivells cle l'aristocràcia s'encarregaren
d'alimentar aquesta dinàmica mitjançant donacions, sovint molt generoses.
Un dels factors que més poderosament va contribuir a l'expansió dels dominis
monacals fou la incorporació per conquesta d'amplis espais d'al-Andalus per part
de l'aristocràcia feudal. És clara, doncs, la vinculació entre Ja implantació del Cister
a l'Europa feudal i la conquesta, com a reflex cle la dinàmica impulsada per la
reforma pontifical (coneguda com gregoriana): la construcció de la noció de
Christianitas identificada "amb el poder feudal implantat a l'Europa Occidental i
que implicava l'acceptació de l'hegemonia del poder espiritual sobre el temporal;
el poder del papat per sobre dels prínceps i senyors feudals.
En aquest mateix context acaba de perfilar-se la noció de croada, entesa
com un moviment inspirat i fomentat pel papat i executat per l'aristocràcia feudal
(els membres de la qual esdevenien milites Christí) amb l'objectiu de dilatar l'espai
cle la cristiandat a costa dels seus veïns, musulmans o pagans?
Al-Andalus no s'escapà d'aquesta dinàmica, i en especial, a partir del se­
gle xi. La conseqüència més visible del col·lapse del califat cle Còrdova fou la
seva fragmentació política i territorial en taifes (muluk al tawaif), enfrontades sovint
entre elles. Des d'aleshores, la superioritat militar feudal fou ja incontestable i es
manifestà en diverses formes d'agressió: hosts i cavalcades, i també pàries —pagades
amb moneda d'or— amb la finalitat d'acumular botí. Només els estats almoràvit,
* Conferència pronunciada a la sala del refetó del monestir de Santes Creus el 20 cle
juny cle 2004. Una versió més reduïda d'aquest article l'he publicat amb el títol "El Monestir cle
Santes Creus i Tortosa (segles xii-xiiO". La Resclosa. 6. Centre d'Estudis del Gaià, Vila-rodona, 2002,
35-45.
1. Sobre aquestes qüestions, R. I. Mooui-:, La primera revolución Europea c. 970-1215.
Barcelona, Crítica, 2000; R. BARTUITI, La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio
cultural, 950-1350. València, PUV, 2003; també L. GAIÍCÍA-GUIIAHRO RAMOS, Papado. cruzados V Ordenes
Militares, siglos xi-sm. Madrid, Càtedra, 1995.

ANTONI VIRGILI
primer (últimes dècades del segle xi), i almohade, després (mitjan segle XII),
reclamats per les assemblees d'alfaquins andalusins amb la finalitat de restablir
la legitimitat política, van poder neutralitzar de forma efímera els atacs feudals.
A la darreria del segle xi, les estratègies feudals d'agressió donaren pas a
unes operacions planificades amb l'objectiu de conquerir l'espai i anorrear la societat
que l'habitava. Darrere d'aquesta nova orientació hi havia uns poders ben
identificats: els papes i els prínceps (reis, comtes) feudals.
En aquella època, els papes lliuraven missives als comtes de Barcelona i
altres membres de la noblesa tot exhortant-los a conquerir al-Andalus. 2 La conquesta
es planificava a partir de la formació de noves seus episcopals, al capdavant de
les quals eren designats bisbes compromesos amb les directrius de la reforma
pontifical romana. En efecte, l'any 1091, el Papa atorgà la butlla de restauració
de Tarragona {Inter prima Hispaniarum) a favor del bisbe de Vic Berenguer
Seniofred de Lluçà, un convençut reformador; com ho foren els futurs destinataris
del càrrec, Oleguer de Bonestruga i Bernat Tort, alhora, bisbes de Barcelona i
arquebisbes de Tarragona, procedents de la canònica agustiniana de Sant Ruf
d'Avinyó. 3
L'organització de la seu de Tortosa a partir de les directrius papals també
s'anticipà a la definitiva conquesta de la regió. L'any 1097, el comte Ramon
Berenguer III facultava Berenguer, abat de Sant Cugat i bisbe de Barcelona, per
intervenir en l'elecció del bisbe de Tortosa; més tard, l'any 1144, el papa Llu-
ci II atorgava una butlla a l'arquebisbe Gregori de Tarragona per la qual li sotmetia
l'església i la diòcesi de Tortosa, amb la condició que en consolidar-se l'arxidiòcesi
de Tarragona, Tortosa ja tindria bisbe propi;' i així es va fer.
El període coincideix amb la predicació de la primera croada per Urbà II
a Clermond l'any 1095. Aleshores, Berenguer Ramon II portava les seves hosts
contra Tarragona i Tortosa, i poc després, Ramon Berenguer III feia el mateix.
Els comtes d'Urgell, mentrestant, atacaven Balaguer. Aquesta primera ofensiva a
gran escala va fracassar, en part per la intervenció dels almoràvits encaminada
a unificar novament al-Andalus. Després d'un breu període d'equilibrí de forces,
la segona dècada de la dotzena centúria va viure la crisi del poder almoràvit,
agreujada per la conquesta de Saragossa per part d'Alfons el Bataller, l'any 1119.
El magnat castellà Pedró Ansúrez, sogre d'Ermengol V i avi d'Ermengol VI d'Urgell,
2. L'I de juliol de 1089, Urbà II s'adreçà a comtes, vescomtes, bisbes i barons amb la
finalitat d'impulsar la restauració de Tarragona, per la qual cosa rebien els mateixos beneficis espirituals
que els que anaven a Terra Santa (Vegeu P. KIIER, "El Papat i el Principat de Catalunya fins la
unió amb Aragó", Estudis Universitaris'Catalans, Barcelona, 1931). Després, els papes Gelasi II,
Calrxt II, Lluci II i Eugeni III donaren nous estímuls.
3. La canònica de Sant Ruf d'Avinyó tingué un paper molt destacat en la difusió de la
reforma canongial i eclesiàstica a través de l'orde de Sani Agustí. La sòlida aliança d'aquests membres
de la comunitat de Sant Ruf amb Ramon Berenguer III va permetre la consecució dels objectius
papals de difondre la reforma. Després de Tarragona, les seus de Tortosa i Lleida també foren
dirigides per bisbes reformadors procedents de la comunitat d'Avinyó.
4. Els documents s'han publicat, respectivament, per FLOKEZ-RISCO, Espana Sagrada, vol.
XLII, doc. 2, i P. KEHR, Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispània Pontifícia, vol. I,
Katalonien, Berlín, 1926, doc. 53.
8 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
havia pres la ciutadella de Balaguer l'any 1105, després de diversos intents frustrats.
Els feudals estaven pendents de Tortosa i Lleida.
A mitjan segle HI va tenir lloc un dels exercicis militars més reeixits del
comtat de Barcelona, Ramon Berenguer IV, al capdavant d'un heterogeni conjunt
de tropes, va expugnar una rera l'altra les ciutats andalusines de Tortosa i Lleida
i les fortaleses de Miravet i Prades-Siurana (1148-1153). Tortosa i Lleida acabaren
capitulant després d'haver patit sengles setges de mig any.
Poblet i Santes Creus (aleshores encara Valldaura 5), com els poderosos ordes
militars del Temple i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, van obtenir extensos
conjunts patrimonials en aquestes terres acabades de conquerir, especialment, a
les rodalies de Tortosa i Lleida. 6
Aquestes constatacions no són cap novetat. D'antic, els historiadors ho han
reflectit en els seus estudis. Tanmateix, un rere l'altre, han anat transmetent una
idea que, a hores d'ara, ha esdevingut un tòpic: el caràcter colonitzador de l'orde
del Cister i la seva empenta dínamítzadora en la transmissió de coneixements de
noves pràctiques agràries. Es tracta d'una atribució creada i difosa pels mateixos
monjos a partir del que ha passat a ser el lema identificador de la seva regla:
ora et labora. Tant l'esperit colonitzador com la difusió de tècniques agràries
innovadores en el Cister són propietats que han de ser, com a mínim, qüestionades;
no es pot posar en dubte, però, que els monjos blancs foren uns excel·lents
administradors. La seva gestió va permetre que l'orde acumulés un extens patrimoni
i un considerable volum de renda. I més enllà d'un simple interès recaptador s'ha
de destacar la tasca de l'administració monacal en la introducció de factors que
van transformar i subvertir profundament l'espai rural autòcton: el paisatge agrari,
les pautes d'explotació i gestió de la terra i les relacions socials en el si de la
pagesia. 7 Aquesta fou la seva contribució, decisiva, en l'afermament de l'orde feudal
a les regions ocupades; en definitiva, en la consolidació de les conquestes.
De la presència dels monestirs en els espais conquerits se'n poden distingir,
essencialment, tres dimensions: la formació del patrimoni, la seva administració
(l'acció derivada de l'explotació) i les relacions de la institució amb les mitres
corresponents als respectius bisbats. Aquestes relacions no sempre foren afectuoses.
Sovint sorgiren fortes controvèrsies, a causa de la recaptació de taxes de tanta
rellevància" com el delme i la primícia, i altres drets episcopals. En efecte, si bé
5. És ben sabut que la comunitat cistercenca cle Santes Creus es va establir a les ribes
del Gaià a partir de l'any 1169, procedent d'un primer assentament localitzat a Valldaura del Vallès
(Cerdanyola), fundat l'any 1150 arran d'una donació de Guillem Ramon de Montcada.
6. Totes aquestes institucions religioses van sortir molt ben dotades del procés de repartiment
de l'espai conquerit. Respecte a la conquesta de Tortosa i la vall de l'Ebre, vegeu A. VIRGILI, "Ad
detrimentum Yspante". La conquesta de Turtusa i la formació de la societat feudal, València, 2001,
73-102. Quant a Lleida, X. ERITJA, "Estructuració feudal d'un nou territori al 'segle xn; l'exemple de
Lleida", a M. BARCELÓ, i altres (eds.j, El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme
català, València, 2003, 293-313.
7. Sobre aquesta qüestió vegeu el treball de C. BATET, "El Cister conqueridor. EI sentit
de l'agricultura silenciada", a M. BARCELÓ, i altres (eds.), El feudalisme comptat i debatut. Formació
i expansió del feudalisme català, València, 2003, 237-252.'
SANTES CREUS (2004) 7-32 9

ANTONI VIRGILI
els bisbes tenien la facultat de recaptar-les en el territori del bisbat, també és cert
que els ordes regulars estaven exempts de satisfer-les totalment o parcial. Per aquest
motiu, calia afinar molt amb relació als drets i deures de cada institució.
Aquest article té com a objectiu destacar alguns aspectes derivats de la
presència del monestir cle Santes Creus a les terres cle l'Ebre durant els segles
XII i XIII. El més ben conegut és el procés de formació patrimonial en tots els seus
vessants: la cronologia, la geografia i els mecanismes emprats en el procés i en
la identificació dels personatges que van intervenir-hi.'' Per tant, unes breus línies
seran suficients per recordar els punts més bàsics d'un procés la reconstrucció
del qual genera poques discrepàncies.
LA FORMACIÓ DEL DOMINI
La recepció de béns immobles es va produir entre els anys 1156 i 1189,
durant els abadiats de Guerau (1156-1158), Pere de Puigverd (1158-1184) i Hug
II (1185-1198). La major part dels béns foren transferits al monestir mitjançant
donacions: 9 disset actes, per tan sols dues compravendes. Es formalitzà també una
permuta. 10 Les compres suposaren al cenobi una despesa cle 110 morabatins d'or
pesats. 11
8. Aquest procés es coneix des que fra Bernat Malloi. fra Salvador i fra Isidre Domingo
(segles xv i xvii-xvni) van reordenar els arxius del monestir i feren una relació cle tots els dominis
monacals. E, Fort i Cogul va fer una edició crítica dels manuscrits redactats pels monjos esmentats
(El senyoriu cle Santes''Creus. Barcelona, 1972; l'epígraf dedicat a Tortosa, entre les pàgines. 435¬
441). Els treballs més recents són els d'A. CARRERAS" CASANOVAS, El Monestir de Santes Creus. 1150¬
1200. 2 vols.. Institut d'Estudis Vallencs, Valls, 1992 (sobre Tortosa i el seu terme, vol. I. 28-63).
i J. PAPEU. i TARDUI, "El domini del Monestir de Santes Creus. Un exemple d'organització del territori
en època medieval (1150-1233)", J. BOLÒS-J. J. BCSOL'ETA (ed.), Territori i Societat a lEdat Mil/ana,
III, 1999-2000. 191-253. Personalment, en vaig fer una breu referència, com a senyoriu constituït
a les terres cle l'Ebre, sobre la base cle l'estudi d'A. Carreras (A. VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie".
146-148). En el moment de corregir les proves d'impremta encara no s'havia publicat el treball
de 1. Papell.
9. No he fet cap distinció quant a les característiques d'aquestes donacions, les quals
podien ser immediates, amb reserva d'usdefruit o sense, posi mortem. testaments, etc.
10. Els instruments d'aquestes operacions es recullen a R UDIMA MARTORELL, El "Llibre Blanch"
de Santos Creus. Carlulario del siglo xn, CSIC, Barcelona, 1947. Les donacions, docs. mim.: 65. 68,
69, 71, 78, 79, SO. 84, 93, 104, 129, 157. 172, 173, 202, 235. 267, 268, 328, 333 i 3.34; es podria
afegir el document 341, el reconeixement d'un deute que la família Montcada fa a favor del cenobi.
Les'compres, docs.: 110 i 332. La permuta, doc. 350. A hores clara, J. Papell prepara l'edició dels
pergamins de Santes Creus servats a l'Archivo Flistórico Nacional cle Madrid, que es publicarà sota
el títol Diplomatari de Santes Creus (segles x-xm). Fundació Noguera, col·lecció Diplomalaris. Així,
els documents publicats per F. Uclina a partir del Llibre Blanc es podran consultar a través de
la transcripció dels documents originals.
11. El morabatí era una moneda d'origen almoràvit que circulava per les regions feudals
procedent cle les pàries (tributs que els sobirans imposaven als governants cle les taifes andalusines.
Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast les exigien a Ibn Marclanis, governant cle València, anomenat
el rei Llop, i d'aquí el terme "lupins" que identificava la peca cle moneda. El fet que fos moneda
pesada evidencia que l'import s'havia de satisfer amb aquestes peces, i es verificava per evitar
fraus eventuals.
10 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
És probable que la distància respecte del centre de gestió expliqués aquesta
circumstància: el monestir acceptava, naturalment, totes les donacions patrimonials,
però el seu interès disminuïa quan requeria invertir numerari. Aquest extrem es
produiria només posat cas que les circumstàncies fossin molt favorables, bé perquè
es tractava d'una bona oferta —la imperiosa necessitat de vendre, un preu rebaixat
per ser qui era el comprador, poden ser unes bones raons—, bé per arrodonir
una explotació iniciada en donacions anteriors. Les permutes també tenien aquesta
mateixa finalitat.
Una cle les vendes sembla obeir al primer patró, quan Adalecla, vídua de
Guillem de Trull, va vendre l'honor que el seu difunt marit tenia per donació comtal
en el Hoc d'Andust (terme de Tivenys), per 100 morabatins d'or al pes. En aquest
sentit, les vídues constituïen un dels col·lectius més desemparats i marginals, i
sort en tenien, encara, si podien disposar dels béns patrimonials del marit, com
és el cas. La segona compra, en canvi, pretenia ampliar l'explotació que l'abadia
tenia a Aldover, atès que l'hort objecte cle transacció limitava al nord amb l'honor
de Santes Creus. Així mateix, la permuta efectuada amb Berenguer Garidell tenia
el mateix objectiu, ja que el camp que obtenia el monestir a Labar (ara torre de
Llaver) limitava a cerç i a llevant amb una altra honor de Santes Creus.
La localització d'aquest patrimoni se centra entorn de l'almúnia de Xerta,
origen cle la granja del mateix nom, que es completà amb l'annexió d'altres parcel·les
adjacents. El maig de 1158, Ramon Berenguer IV lliurava l'almúnia a Valldaura,
amb el rec i el cap-rec, en heretat pròpia i franca. El document es va redactar
a Tortosa mateix, en una de les estades del comte a la ciutat. Signaren el diploma
el bisbe cle Tortosa, els membres de la cort comtal: Guillem Ramon de Montcada,
Pere de Sentmenat, Guillem de Copons, Bernat de Bell-lloc, Albert i Guillem de
Castellvell, i destacats membres cle l'oligarquia tortosina de mitjan segle xn, com
Guerau de Salvanyac i Bernat de Santponç. Les formes verbals utilitzades, concedo,
laudo atque confirmo i novament concedo, contenen una considerable dosi
d'ambigüitat. Si hagués estat una confirmació, la donació hauria estat anterior. Aquest
extrem" sembla ratificar-se, ja que segons un document de 28 de maig de 1156,
l'abat Guerau i el convent donaven a cens a Bertran de Tolosa i la seva muller
l'almúnia de Xerta. L'interval, de dos anys, és prou considerable.
La cronologia dels documents planteja, doncs, un problema de difícil solució.
No es pot menystenir la possibilitat d'un error en la data per part d'un dels escrivents:
en els dos documents, redactats el mes cle maig, signen els mateixos testimonis.
Els instruments —és només una possibilitat— podrien ser contemporanis. L'altra
probabilitat resulta de la concessió comtal d'un hort en el lloc de Xerta a favor
cle Santa Maria cle Valldaura i el seu abat Guerau, i que l'hort i l'almúnia fossin,
en realitat, el mateix immoble; l'escriptura s'havia formalitzat a Narbona el mes
de març de 1156 (o 1155) i la signaven Guillem Ramon de Montcada, el comte
Arnau Mir del Pallars, Ramon de Pujalt, Bernat de Bell-lloc, Guillem de Copons,
Berenguer de Torroja, Arnau de Lercio i Ramon de Vilademuls. També s'empraren
SANTES CREUS (2004) 7-32 11

ANTONI VIRGILI
els verbs concedo et laudo atque confirmo, com abans, circumstància que pot fer
pensar, encara, en una donació inicial anterior, 12 qui sap si verbal.
Fos com fos, l'almúnia de Xerta era incorporada al domini de Santes Creus,
amb tota certesa, entre el març de 1156 i el maig de 1158. El terme "almúnia"
(de l'àrab al-muniyd) designava, pel que coneixem, una gran explotació, en part
conreada intensivament, vinculada a l'Estat o als seus representants, i treballada
per parcers (en àrab, sarik) a canvi d'una renda. 13 Per altres documents sabem
que l'almúnia havia estat del rais (governant) de Tortosa (almoniam que fuit regis
sarraceni) i que estava delimitada per una tanca d'obra (iuxta almoniam adparietes
antiquas). 11
La granja de Xerta es devia convertir en el centre de comandament del
patrimoni tortosí de l'abadia. Les granges cistercenques eren els centres d'una gran
explotació agropecuària sota la gestió directa de les abadies i amb una: administració
centralitzada; incloïa habitatges, cellers, graners, estables, corrals i pletes, cups,
premses, molins, obradors, i altres dependències annexes. 15 A Xerta mateix, el comte
ja havia fet donació d'un hort si, com apuntàvem, no era la mateixa almúnia; Pere
de Sentmenat havia lliurat una heretat; Guillem i Guerau de Salvanyac van fer
donació d'un hort d'oliveres; els germans Guillem Ramon i Ot de Montcada, d'un
oliverar; i Ponç Augurari, d'una feixa de terra amb un molí i unes cases. És molt
probable que el molí fos un trull d'oli, atesa una de les condicions del donant:
que pugui fer sempre l'oli en el molí sense pagar. 16
Al sud de Xerta mateix, a la dreta de l'Ebre s'hi troba Aldover. El monestir
també hi va acumular diverses parcel·les. Pere de Saragossa va donar una vinya;
Gilabert Anglès un hort i una vinya; Constanci (de Salvanyac) una altra feixa de
vinya; i Joan Anglès va vendre un hort a l'abadia, a canvi de 10 morabatins lupins
d'or al pes.
A prop d'allí, a Labar (ara Llaver), Santes Creus va adquirir diverses peces
de terra amb oliveres, horts i arbres de diversa mena per donació de Jofre Anglès,
i a través d'una permuta formalitzada amb Berenguer Garidell.
Santes Creus també va incorporar béns situats al marge esquerre del riu.
Gilabert Anglès féu donació d'unes cases a Tortosa amb un celler equipat amb
12. Els documents a UDINA, El -Llibre Blanch''..., números 65, 67 i 80.
13. F. MAÍUO, Vocabulario basico de Historia del Islam, Akal, Madrid, 1987, 58. El terme
al-sarik deriva vers la paraula exarico, o similars, de la documentació llatina que genera la conquesta
feudal i que s'emprava per designar andalusins que havien acceptat romandre en els espais conquerits
(els anomenats mudèjars) subordinats als feudals sota determinades condicions. Tanmateix, cal rebutjar
la idea d'una continuïtat de les condicions jurídiques i laborals del sarik andalusí i l'eíxaric feudal.
Sobre els eixàrics feudals, vegeu J. TORRÓ, El naixement d'una colònia. Dominació i resistència a
la frontera valenciana (1238-1276), PUV, València, 1999, 187 i ss., i A. VIRGILI, "Ad detrimentum
Yspanie"..., 116-123.
14. UDINA, El Llibre Blanch, docs. 394 i 334, respectivament.
15. Sobre les granges del Cister, A. ALTISENT, Les granges de Poblet al segle xv, Institut d'Estudis
Catalans, Barcelona, 1972. Respecte a les granges de Santes Creus, CARRERAS CASANOVAS, El monestir
de Santes Creus.... vol. II, 25 i ss., i PAPELL, "El domini...", 248-253.
16. Retineo ut in eodem molendino liceat tnihi semper oleum meum sine pretiu facere, F.
UDINA, doc. 333.
12 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
bótes per al vi i atuells d'oli (cum vexella el alcaceria olei). Al barri dertosenc
de la Vilanova va percebre un hort i un oliverar per donació de Guerau de Salvanyac.
Un xic al nord de Tortosa, a Bítem, el cenobi hi tenia un hort i un oliverar. El
primer, lliurat per Guillem de Trull, i el segon, per Bernat de Santponç. Al terme
de Tivenys disposà de diversos camps arran de la donació de Jofre Anglès, i una
honor a la partida d'Andust, comprada a la vídua de Guillem de Trull. Finalment,
en el terme de Benifallet, repartit en les dues riberes fluvials, el cenobi va rebre
dels germans Arnau i Berenguer de Rubió una honor amb l'eixaric Alí Afoto.
Entre els diversos aprofitaments de l'espai agrari s'esmenten conreus com
camps, horts, vinyes, oliverars i altres espècies d'arbres i, fins i tot, molins i recs.
Cal fer notar el caràcter intensiu dels conreus esmentats, de forma majoritària, i
el fet que estiguessin localitzats al nord de la ciutat de Tortosa en els dos marges
fluvials, l'àrea més fèrtil, que contrastava amb tot el sector meridional, designada
genèricament "el prat de Tortosa" en la documentació, caracteritzada per l'existència
d'extensos espais palustres amb àrees destinades a pastura i aprofitaments extensius
de cereals en el sector septentrional. 17
Els donants eren membres significats de l'aristocràcia, com el mateix comte
Ramon Berenguer IV, i després el rei Alfons, Guillem Ramon, Ot, Ramon i Guillem
de Montcada, i Pere de Sentmenat. D'altres eren potser menys coneguts, però
constituïen el vèrtex de l'oligarquia tortosina formada arran de la conquesta, com
Ramon de Centelles, Guillem de Trull, Guillem i Guerau de Salvanyac, Gilabert
i Jofre Anglès, Bernat de Santponç, Pere de Saragossa, Ponç Augurari, etc. La majoria
havien estat partícips del repartiment en fer constar que tenien els immobles que
transferien per donació comtal (pro dono comitis), i sovint s'esmenta l'antic
posseïdor andalusí.
A més de patrimoni immoble, el monestir de Santes Creus va obtenir rendes,
béns mobles i també importants exempcions relacionades amb les terres de l'Ebre.
El rei Alfons concedia la franquesa per les cases i l'honor que el monestir tenia
a Tortosa i el seu terme, alliberant-lo de tota prestació en questes, guaites, hosts,
cavalcades i qualsevulla contribució en obres a la ciutat i reparació de muralles.
Pocs dies després, Ramon de Montcada va imitar el seu senyor eximint el cenobi
del pagament de lleudes, rendes (exitis) i altres drets (usaticos) que corresponien
a la senyoria per les possessions dertosenques. Guillem Ramon de Montcada es
va comprometre a lliurar a Santes Creus un cens anual de deu càntirs d'oli procedents
de les seves rendes a Tortosa. Gilabert Anglès, per la seva banda, va atorgar en
llegat el seu bestiar major: bous, vaques, vedells i ases, i també dos andaiusins
captius (captivos sarracenos). Ponç Augurari va lliurar un altre captiu, i el rei Alfons,
dos més, Asmet Avinforra i el seu germà Abdal·là, disposant que tots els censos,
usatges i serveis que acostumaven a prestar al monarca els fessin al monestir
d'aleshores en endavant; la concessió la confirmà Ramon de Montcada. 13 Cal destacar
17. VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie"..., 208-223.
18. La presència de captius és profusament documentada, malgrat que les capitulacions
disposaven justament el contrari. Sobre la qüestió, VIRGILI. "Ad detrimentum Yspanie"..., 123-126.
SANTES CREUS (2004) 7-32 13

ANTON] VIRGILI
també la donació de numerari. Gilabert Anglès va donar 120 morabatins d'or (80
els hi devia Ramon de Montcada i 40 Guillem Ramon); Guerau de Salvanyac lliurà
els 25 morabatins que li devia Pere cle Sentmenat. Amb aquests 145 morabatins
el monestir va poder finançar amb escreix les despeses que suposaren les dues
compres ressenyades. De manera indirecta es disposa de notícies d'una cabana
ramadera de Santes Creus a la regió de Tortosa. En efecte, davant les denúncies
formulades per l'abadia pels obstacles que determinades persones i institucions
posaven a la lliure pastura dels ramats en el prat i el terme de Tortosa, el rei
Alfons el Cast ordenava cle forma explícita el respecte absolut vers aquestes activitats
(juliol de 1194). 19
Els papes van confirmar aquests béns abacials, els van posar sota la seva
protecció i van atorgar privilegis per les terres que explotaven directament (propriis
manibus)- es pot advertir en sengles lletres d'Alexandre III, dels anys 1162 i 1186. 20
L'EXPLOTACIÓ I LA GESTIÓ
L'estratègia en la gestió del patrimoni de Santes Creus a Tortosa requereix,
penso, una interpretació diferent a la proposada fins ara. D'entrada, el cenobi devia
optar per una regència directa sota el control d'un frare, probablement un convers,
que residia a Xerta mateix. Aviat, però, aquest sistema va donar pas a una
administració a través cle donacions a cens, la qual cosa no va suposar la retirada
del granger de Xerta, almenys, de manera immediata.
Fra Isidre Domingo ja va advertir el canvi practicat: "antigament —escrigué—
residia a Xerta un religiós del monestir que percebia no sols les rendes de la granja,
sinó també els altres censos i fruits; però després, aquests fruits i rendes foren
arrendats a diverses persones a canvi d'un lloguer". 21 Segons aquest nou
procediment, el senyor eminent —en aquest cas, Santes Creus— rebia del censatari
l'equivalent a una part de la collita (bé proporcional, bé fixa, en moneda o en
espècie). El vèrtex de la relació era el cenobi. Cal preguntar-se, però, qui eren
els pagesos. Eren els censataris els qui treballaven directament l'immoble rebut?
Així ho sembla interpretar la historiografia. Bertran de Tolosa, el primer censatari
de l'almúnia de Xerta, és qualificat, ambiguament, de pagès-guerrer, 22 una síntesi
gens habitual en l'ordre feudal, que no donava lloc a la confusió entre les espases
i les aixades.
De l'examen dels textos se n'adverteixen dues constatacions. En primer lloc,
s'observa un interval entre la data de recepció de l'immoble pel cenobi i la de
la seva concessió a cens. Cal preguntar-se si durant tot aquest temps s'explotava
19. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.... vol. I, 196; document publicat al
vol. II, 236.
20. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., vol. I. 203-204.
21. "In ea —es refereix a l'almúnia de Xerta— antiquitus residcbat religiosus unus buius
monasterii qui nedum recldítus dicta grangia venim eciam reliquos census et fructus exigebat; et
postea dicti fructus et redditus diversis personis sub certa mercede locabantur", E. FORT, El senyoriu....
435.
22. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., 32-33.
14 SANTES CREUS Í200-O 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
0 no. Si la resposta és negativa, el monestir no n'obtenia, en principi, cap profit;
l'interès radicava en la titularitat dels drets sobre el bé rebut. En cas afirmatiu,
no es pot tenir la certesa sobre qui eren els pagesos, però podria tractar-se d'eixarics,
com hem assenyalat, anclalusins que havien optat per romandre a la regió sota
els feudals, acollint-se a una cle les disposicions de la capitulació. 23 Atesa la distància
respecte de l'abadia sembla poc probable la presència cle frares conversos.
Es confirmaria, així, l'inicial règim d'explotació directa, que el monestir, com
dèiem, va desestimar aviat, ja que va efectuar 13 donacions a cens entre el maig
de 1156 i el març de 1190, entre immobles rústics i urbans. 2'' Per tant, l'abadia
es decantà per un sistema indirecte d'establiment, la qual cosa li permetia d'obtenir
unes rendes fixes anuals i es desentenia cle la gestió directa de l'explotació.
Ara bé, aquesta constatació, inequívoca, obliga a plantejar tres qüestions,
claus al meu parer, amb relació als documents cle donació a cens, la majoria sobre
immobles rústics. En primer lloc, conèixer les característiques de l'explotació sobre
la qual es formalitzava el contracte. La segona, avaluar els termes del contracte
establert, i la tercera, identificar els censataris.
A propòsit cle la primera, els immobles rústics objecte de concessió són
qualificats d'honor i d'almúnia (dos casos referits a Xerta). Els termes almúnia,
honor, heretat (hereditas) i mas (mansus) designaven sempre una explotació cle
dimensions considerables (impossible de precisar), territorialment homogènies
(almúnies i masos), o compostes cle diverses parcel·les disseminades (honores,
hereditates). Tant l'extensió com la dispersió dels immobles resultaven inabastables
per a un sol pagès, atès el nivell de la tecnologia agrària de l'època.
Amb relació als termes essencials dels contractes, la renda s'estipula en
quantitats fixes en espècie —sempre cànters d'oli— (set casos); proporcionals a
la collita, entre la quarta part i la meitat dels fruits (dos casos); i en moneda (dos
casos més), que destaquen per unes xifres considerables: 10 i 13 morabatins anuals,
capaços d'amortitzar en cinc anys l'import invertit en les compres. Els dos
establiments urbans també eren gravats en moneda: 48 sous i un morabatí.
Així doncs, del seu patrimoni ebrenc, Santes Creus en treia, sobretot, oli.
Es tractava d'un producte essencial de consum a les institucions eclesiàstiques,
imprescindible en la il·luminació dels seus temples i edificis. Atès que el càntir
d'oli de Tortosa equivalia a 11,5 litres, l'abadia recollia, pel cap baix, entre 60
1 105 litres a l'almúnia de Xerta, i entre 70 i 160 litres a les altres honors. Les
dades són molt prudents, ja que tot indica que alguns dels contractes es formalitzaren
sobre unes explotacions que ja havien estat objecte d'establiment abans; és a dir,
es tractava d'una nova operació sobre el mateix immoble. Per exemple, l'almúnia
de Xerta fou lliurada a Bertran de Tolosa i a Bertran de Saragossa en només dos
anys de diferència. Ramon de Queralt fou establert sobre unes honors situades
23. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.,., 32-35, és d'aquest parer. El
comparteixo plenament.
24. UDINA, El -Llibre Blanc".... documents núms. 67, 81. 85, 113, 142, 176, 177, 178, 179,
189, 195. 289 1 338. Els documents 393, 394, 395 i 396 són llistes de censataris, uns rudimentaris
capbreus.
SANTES CREUS (2004) 7-32 15

ANTONI VIRGILI
a Xerta només cinc anys després d'haver estat cedides a Guillem de Trull, arran
de la seva mort. 25 I deu anys més tard, Joan Anglès va rebre en cens una part
de les terres establertes a Ramon de Queralt. 26
Els censataris de Santes Creus a Tortosa són Bertran de Tolosa, Bertran de
Saragossa, Guillem de Trull, Ramon de Queralt, Guillem de Salvanyac, Joan Anglès
i Domènec d'Aldover, segons l'ordre de concessió dels censos. Bertran de Tolosa
i Guillem de Trull participaren en el repartiment del botí en rebre honors del comte
Ramon Berenguer IV, de ben segur en agraïment a la seva contribució en l'assalt
a la ciutat l'any 1148. 27 Les possessions de Guillem de Trull eren molt significatives,
ateses les seves donacions al cenobi. Guillem de Salvanyac i Joan Anglès posseïen
un considerable patrimoni a la regió de Tortosa, etc. Joan Anglès, precisament,
es beneficià de cinc contractes d'establiment sobre immobles situats a Xerta,
Vilanova, Aldover i Tortosa. No es pot dir, doncs, que els censataris fossin "diverses
persones de la vida tortosina no pas gaire enlairades socialment", 28 sinó que
formaven part de diferents nivells de l'aristocràcia o, si més no, de l'oligarquia
tortosina formada arran de la conquesta. No es tractava de pagesos. És cert que
la documentació permet detectar altres fórmules d'explotació de la terra, com el
treball d'eixarics andalusins, però en aquests casos, no s'ha conseivat ni un sol
contracte d'establiment per escrit, com en els altres.
No té gaire sentit avaluar una per una les tres constatacions exposades. Només
la relació entre elles i, per tant, una lectura global, pot explicar l'estratègia emprada
pel monestir de Santes Creus en la gestió del seu patrimoni tortosí. L'anàlisi de
grans conjunts documentals permet obseivar que les grans explotacions designades
amb els termes honor, heretat, almúnia o mas —formades per espais homogenis
o per parcel·les disseminades— acostumaven a ser gravades amb censos fixos,
bé en producte, bé en moneda. Els establiments sobre una única parcel·la, en
canvi, anomenada terra, camp, vinya, sort, etc, als documents, es gravaven amb
censos proporcionals a la collita. No es tracta de correlacions al cent per cent
dels casos, però si en percentatges elevats. I encara, les grans explotacions gravades
amb censos fixos acostumaven a ser atorgades a personatges difícilment
identificables amb pagesos. 29
Sembla, doncs, que l'estratègia de Santes Creus consistia a posar en pràctica
uns sistemes d'explotació habituals en altres senyories: la senyoria eminent lliurava
la gestió de l'explotació a un individu (un cavaller, un rendista, etc.) a canvi d'un
cens fix, i aquest s'encarregava de fer treballar la terra. Repartia lots i parcel·les
25. L'any 1163, la vídua de Guillem de Trull va vendre els seus béns al monestir, com
ja s'ha indicat.
26. Aquestes duplicitats i d'altres que se'n dedueixen obliguen a matisar la xifra de no
menys de 23 establiments a cens formalitzats per Santes Creus a Tortosa, com consigna CARRERAS
CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., 59-60. El nombre de censataris havia de ser molt menor.
27. A. ALTISENT, Diplomatari de Santa Maria de Poblet (anys 960-1177). vol. I, Barcelona,
1994, doc. 122. i UDINA. El "Llibre Blanc"..., doc. 52, respectivament.
28. CARRERAS i CASANOVAS. El monestir de Santes Creus..., vol. II, 59.
29. A. VIRGILI, "Senyors i renda feudal. A la recerca de pagesos a Tortosa (1148-1213)",
C. MIR-E. VICEDO (ed.): Control social i quotidianitat. Sistemes agratis, organització social i poder
local als Països Catalans, vol. 3, 105-139; VIRGILI, "Ad detrimentum Yspanie".... 177-180.
16 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
i formalitzava sotsestabliments, arrendaments o altres sistemes d'explotació. L'any
1174, l'abat Pere donava en cens a Joan Anglès unes cases a Tortosa, i una de
les condicions pactades era que havia de fer treballar pel monestir l'honor que
havia estat de Gilabert Anglès. 30
Fos quina fos la situació real, la renda acumulada per aquests intermediaris
era superior a la que estaven obligats a lliurar al senyor eminent segons els termes
dels contractes, i en aquest marge favorable residia el benefici: el preu per la gestió;
el preu de l'absentisme del monestir. Un absentisme que no s'ha de confondre
amb l'abandonament de l'administració, el control i la inspecció de la qual devia
ser força estricte, d'acord amb les visites que membres de la comunitat monacal
—com el propi abat, el prior i el cellerer, entre altres—, van fer a Tortosa: 11
desplaçaments fins el 1200; una bona part de les quals, a principis de gener, període
en què, realitzada la collita d'olives, es recollien els censos avaluats en oli, 31 els
majoritaris, com hem vist.
LES RELACIONS ENTRE L'ESGLÉSIA DE TORTOSA I SANTES CREUS
Com s'anunciava al principi, la constitució de senyorius de caràcter religiós
—monestirs, ordes militars com el Temple i l'Hospital, etc— i el seu creixement
incessant a les zones vers on es projectava l'expansió feudal, va generar notables
controvèrsies amb les mitres (bisbats). Els ordes regulars depenien directament
de l'autoritat de Roma i gaudien de privilegis especials atorgats pels papes. Els
bisbats, des de la reforma pontifical o gregoriana, havien recuperat una sèrie de
drets que feien valdré dins els seus límits territorials. El problema era que els drets
i privilegis dels uns i dels altres coincidien, o estaven en relació: mentre les seus
episcopals tenien dret a percebre el delme i la primícia, els ordes regulars podien
estar-ne en part o del tot exempts. Era necessari, doncs, delimitar amb cura i precisió
les àrees, els espais i els termes no subjectes a l'exigència de les taxes episcopals,
0 bé procedir a la seva correcta distribució en el cas de compartir-ne la recaptació.
1 això no sempre era senzill.
Inicialment, la dispensa dels ordes monàstics i militars de satisfer els delmes
es recollia en uns privilegis prou ambigus com perquè no fossin interpretats de
manera unànime entre les parts, circumstància que generava tensions constants. 32
La seva resolució passava per articular fórmules d'entesa; dues, essencialment: o
bé els interessats les resolien particularment amb acords puntuals, o els papes
30. F. UDINA, El ''Llibre Blanch"..., doc. 177: debetis nobis facere laboraré totum illum honorem
que fuit Gilaberti Anglici. Gilabert Anglès era un normand que havia intervingut directament en
l'assalt a la ciutat i havia rebut honors de Ramon Berenguer IV en el repartiment. El seu testament,
atorgat l'any 1172, molt generós amb el monestir segons les deixes, mostra la fortuna d'aquest
magnat (UDINA, El "Llibre Blanc"..., doc. 157).
31. CARRERAS i CASANOVAS, El monestir de Santes Creus..., vol. II, 150-15.3.
32. GARCÍA-GUIJARRO RAMOS. Papada, cruzados..., 82-100, adverteix de les similituds entre
l'orde del Temple i el Cister en les concessions papals relatives a la dispensa del delme. Segueixo
aquest autor en l'exposició del context general.
SANTES CREUS (2004) 7-32 17

ANTONI VIRGILI
en precisaven els termes i condicions a través de l'emissió cle butlles. Ambdues
no s'excloïen, però tampoc no eren cap garantia per resoldre els conflictes
definitivament.
Eugeni III (1145-1153) havia disposat que la dispensa del delme es referia
a les labores (o laborationes), és a dir, les terres explotades directament pels propis
ordes, però sense especificar si era d'aplicació retroactiva o no; és a dir, si la butlla
marcava un límit temporal en els criteris de computar el delme. Per aquesta raó,
cada disposició papal podia exigir una revisió dels acords precedents o reobrir
vells litigis. Anastasi LV (1153-1154) encara afegí l'aliment del bestiar a la dispensa,
per la qual cosa els ordes monàstics no havien de satisfer cap taxa pel consum
de pastures en l'àmbit del bisbat en concepte de delme.
Tota vegada que aquests privilegis a favor dels ordes disminuïen els recursos
episcopals, disposicions així foren discutides pels prelats, tot originant greus con­
trovèrsies. Així, amb l'objectiu cl'evitar-les i d'estalviar llargs i enutjosos plets, sovint
s'arribava a acords bilaterals en forma de concòrdies i composicions.
Malgrat tot, els papes seguien introduint prescripcions amb la finalitat de
regular-ne"els conceptes i els procediments de còmput. Des de mitjan segle xii,
per al clergat regular es distingí entre les labor es/laborat iones, en referència a les
terres ja conreades directament, i les novales, o noves rompudes. Adrià IV (1154¬
1159) limità l'exempció del delme a les novales, però el seu successor en el càrrec,
Alexandre III (1159-1181), va restablir la dispensa del delme a totes les terres
treballades directament pel Cister i els ordes del Temple i de l'Hospital. Però ni
així es va resoldre definitivament la qüestió.
No fou fins a la celebració del concili IV del Laterà (novembre de 1215)
que es va fer un pas enclavant decisiu, bé que encara no definitiu. Els cànons
53-56 establien l'obligació de lliurar el delme per a tothom, inclosos els ordes
religiosos, i fer-ho amb anterioritat a les altres taxes i censos (cànon 54); per tant,
la deducció clel delme es faria sobre el total de les rendes o les collites, per la
qual cosa la quantitat recaptada era més gran. La finalitat cle la mesura, s'al·legava,
era no perjudicar les esglésies parroquials. 33 Però el cànon 55 del concili, titulat
"Els delmes han de ser pagats per les terres adquirides malgrat els privilegis", mereix
una atenció especial. Informava que els abats del Cister, reunits en capítol general,
havien decidit no adquirir possessions subjectes a delme, si no és que era per
a la fundació de nous monestirs, i en el cas cle donacions pietoses o comprades
per ajudar les noves fundacions, les donarien a cultivar per ta] que els propis pagesos
se'n fessin càrrec. Disposava que tots els ordes monàstics i militars només serien
dispensats del delme en les terres novales, és a dir les que es rompien i es posaven
en conreu, i també en les labores/laborationes (les explotades directament pels
ordes) incorporades als dominis monacals abans de 1215, fins a la celebració del
concili. Així, els immobles dels ordes cedits en establiment i els que s'afegissin
33. FICHE-MAKTIN (dirs.), Historia de la Iglesta, vol. X: La Cristiandad Romana, València, 1975.
213. Amb relació als sistemes de còmput del delme i la primícia al bisbat de Tortosa, i probablement
extrapolable a altres indrets, vid. A. VIRGIU, "El delme i la primícia al bisbat de Tortosa". / Congrés
d'Història de l'Església Catalana: des dels orígens fins ara. Solsona. 1993, 423-431.
18 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
als patrimonis monacals des d'aleshores, fos quin fos el règim d'explotació, sempre
que no fossin novales, havien de satisfer el delme o qualsevol altra taxa o
contrapartida alternativa prèviament acordada. Aquesta disposició continuava
deixant un marge de maniobra a les parts en conflicte per a arribar a pactes eventuals.
Cap regió cle l'Europa feudal es va deslliurar cle les controvèrsies que amb
més o menys" intensitat van enfrontar els ordes regulars i les mitres. El terme de
Tortosa no fou cap excepció; ans al contrari, va ser l'escenari de dures confrontacions
entre l'Església i els ordes militars, en especial*
És probable que els privilegis cle Santes Creus no fossin del tot ben acceptats
a Tortosa. El juliol de 1194, des cle Tarragona, Alfons el Cast s'adreça al comanador
clel Temple, als prohoms i al poble de Tortosa perquè els monjos havien denunciat
els obstacles que tenien els seus ramats per pasturar en el prat i el terme cle la
ciutat. El rei ordenava que no els molestessin en aquesta activitat i recordava els
privilegis atorgats a Joan Anglès, censatari del monestir. 35 Però durant més de vuitanta
anys, la presència de Santes Creus al terme de Tortosa no va donar peu a cap
disputa amb els bisbes i el Capítol de Tortosa, i sí n'hi hagué, no en tenim constància
documental. Però vet aquí que les relacions es van deteriorar, i durant trenta anys
(1236-1266) se succeïren situacions tenses. Els litigis que es plantejaren entre Santes
Creus i el bisbat de Tortosa són una rèplica, reduïda si es vol, però mimètica,
del gran problema de fons que enfrontava de forma recurrent els ordes regulars
i les"mitres per l'acaparament cle drets i rendes, entre les quals figuraven el delme
i la primícia.
L'Arxiu Capitular cle Tortosa conserva quatre documents relatius a les
controvèrsies plantejades entre ambdues institucions. 36 El 12 de desembre de 1236
(apèndix 1), el bisbe cle Tortosa, Ponç de Torrelles, juntament amb el Capítol,
i l'abat Arnau i el monestir cle Santes Creus arribaren a una composició pels delmes
i les primícies d'unes terres ermes que els monjos tenien a Xerta, que l'Església
reclamava i el cenobi negava al·legant el caràcter cle novalia, per tant, lliures cle
càrregues. Els àrbitres van sentenciar a favor de Santes Creus i es van atermenar
els espais que quedaven immunes, però hagueren de lliurar cada any per Nadal
un càntir i mig d'oli al bisbe i al prior en concepte de delme, i mig càntir d'oli
al sagristà en concepte cle primícia. Ambdues parts es comprometien a respectar
la sentència i tancar la qüestió. Era, en definitiva, una resolució salomònica atès
que el monestir es veié forçat a lliurar unes prestacions, malgrat haver vist reconeguts
els seus drets. La solució pactada no fa sinó reflectir l'estratègia d'acords puntuals
per dirimir qüestions entre institucions enfrontades, tal com establia el concili IV
del Laterà. Una altra cosa era el seu grau d'observació i el nivell d'acompliment.
34. Sobre aquestes controvèrsies. M. BONET. "Tensions en les fronteres feudals al Montsià
medieval i la incidència de Tortosa", Recerca, 3, 127-144; VIKGIU, "Ad detrimentum Yspanie...". 188¬
190, i VIKGIU, Diplomatari de Tortosa, 1193-1212 (episcopal de Gombau de Santa Oliva). Fundació
Noguera, Barcelona, 2001 (la introducció).
35. CARREUAS I CASANOVAS, El monestir de Santes Creus.... vol. I, 195.
36. Els documents es publiquen a l'apèndix.
SANTES CREUS (2004.) 7-32 19

ANTONI VIRGILI
Ignorem per quina raó es va reobrir el litigi, però l'any 1248 les dues parts
es preparaven per a una vista judicial amb la finalitat de resoldre la causa que
Guillem, prior de Tortosa, i Arnau, sagristà de la mateixa Església, van plantejar
contra fra Bernat de Calsarenys, procurador del monestir de Santes Creus, per raó
dels delmes i primícies que l'església reclamava com a pròpies (apèndix 2). A
tal efecte, foren designats tres àrbitres: Arnau de Vallfort, tresorer de Tarragona,
Ferrer de Gatell i Guerau de Selma, que van establir les fiances; a continuació,
ambdues parts nomenaren sengles fiadors i es comprometeren a respectar la
sentència. El procés es va ajornar, probablement, perquè Santes Creus va romandre
sense abat durant el període 1247-1249.
Finalment, l li de maig de 1151, es redactà el document de la sentència
que havia de resoldre les causes obertes (apèndix 3). La primera, pels delmes
i primícies del bestiar dels pastors que el monestir tenia en el terme i la diòcesi
de Tortosa —tant el propi com el que tenia en règim de comanda—; la segona,
per la primícia de l'oli i dels altres fruits que el sagristà denunciava no percebre
correctament. Aquesta darrera reclamació està relacionada amb el primer acord,
segons el qual el cenobi lliurava mig cànter d'oli al sagristà. Per la primera causa,
els àrbitres sentenciaren que Santes Creus havia de restituir al prior i al Capítol
de Tortosa tot el que havien retingut pel consum de les pastures des de feia 25
anys. Per la segona, disposaven que havia de lliurar la primícia de l'oli de les
possessions ubicades a les parròquies de Santa Maria i Sant Jaume de Tortosa,
retinguda també durant 25 anys, però se n'exceptuava l'honor de Xerta i els altres
béns adquirits abans del concili IV del Laterà, reunit sota la presidència del papa
Innocenci III. Les sentències donades, en definitiva, no fan sinó confirmar els
preceptes del cànon 55 de l'esmentat concili, explícitament citat en el propi text
de la resolució.
Encara es va produir una darrera demanda de l'Església de Tortosa sobre
el cenobi (apèndix 4). Pere d'Om, sagristà de Tortosa, reclamava a Pere de Linya,
granger de la granja de Xerta de Santes Creus, la primícia de diverses honors
adquirides pel monestir després del concili IV del Laterà. El conflicte no reves­
tia les dimensions dels anteriors, ja que es va resoldre a través d'un compromís
entre les màximes dignitats d'ambdues parts: el bisbe Bernat d'Olivella i l'abat
Gener acordaren que" la primícia de l'oli de les honors adquirides pel monestir
en aquell espai de temps quedava fixada en dos càntirs i mig d'oli que el granger
de Xerta hauria de lliurar anualment a la sagristia de Santa Maria de Tortosa, la
qual reconeixia haver rebut. Novament, el contenciós es va resoldre per la via
de la composició amistosa, tal com es contemplava en el cànon 55 del concili
IV del Laterà.
Així doncs, les controvèrsies suscitades entre el bisbe i el Capítol de la seu
de Tortosa i el monestir de Santes Creus tenen l'origen en les disposicions que
el concili IV del Laterà, celebrat el novembre de 1215 sota la presidència d'Innocen-
ci III, va introduir amb relació al delme i la primícia, les quals modificaven,
rectificaven i precisaven els anteriors privilegis dels ordes monàstics en els termes
descrits més amunt. Els instruments resultants fan referències constants al concili
i la terminologia emprada és idèntica a la dels cànons conciliars. Sobre el paper,
20 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
els acords i composicions recollides en els documents reunits estipulaven les
obligacions dels uns i dels altres en aquestes matèries.
D'aquests documents del segle xm es dedueix, doncs, que el monestir de
Santes Creus va esdevenir receptor de noves honors (i per tant, fonts de renda)
al terme de Tortosa. Sabem que algunes d'aquestes havien estat lliurades per
Domènec de Xerta, A. Orella i C. de Montalbà per raó de donació, compra o
permuta, però ignorem en quins moments es van produir les transferències.
També es posa en relleu la importància de la cabana ramadera que Santes
Creus tenia a les terres de l'Ebre, de la qual només tenim notícies esparses. No
coneixem els detalls de l'explotació, però el document que s'hi refereix constata
una cabana pròpia que es mantenia de les pastures disseminades pels termes de
la ciutat i la diòcesi de Tortosa, i de la pràctica de la comanda (la cura d'animals
d'altri per part dels pastors dependents del monestir) en la cria i posterior engreix
de bestiar. La producció de llana, carn, i altres derivats es destinava a la co­
mercialització, atesa la demanda que representava la pròpia ciutat de Tortosa i
el sector dels Ports i el Maestrat, un important focus de producció tèxtil després
de la conquesta del Baix Aragó, Ares i Morella. 37
S'evidencia, també, que després d'una explotació directa inicial a través d'un
frare, potser un convers, que residia a Xerta, el cenobi optà per una gestió indirecta
mitjançant establiments a censos fixos, fórmula que es devia emprar invariablement
al llarg del segle xii i potser també durant part del segle xin. Des del concili IV
del Laterà, aquest procediment permetia al cenobi deslliurar-se dels delmes,
transferint aquesta obligació als pagesos. Tanmateix, el darrer document revela
l'existència del càrrec de frare granger de Xerta, probablement a causa de l'increment
patrimonial que s'havia produït, i pel qual fou designat fra Pere de Linya. No sabem
si aquest residia de forma permanent o intermitent en aquella localitat del Baix
Ebre o si, senzillament, exercia les funcions des del cenobi estant.
L'ALIENACIÓ DEL PATRIMONI EBRENC
Santes Creus decidí desfer-se del seu patrimoni tortosí. Ho va fer formalment
el 2 de setembre de l'any 1399 a través d'una venda a Pere de Prats, ciutadà de
Tortosa, per 60.500 sous de Barcelona. Fra Isidre Domingo ho justifica de manera
categòrica: la distància respecte del monestir i les dificultats d'administrar-lo (attenta
distancia dicti temtorii a monasterio et dificultategubernandi dictumpatrimoniwri).
37. Sobre l'explotació pecuària cle Santes Creus, la pràctica de la transhumància, la
localització de les pastures d'estiu i d'hivern, etc, vegeu F. DURAN CANYAMERAS, "Els pasturatges d'estiu
del monestir de Santes Creus", Memorias del Archivo Bibliogràfico de Santos Creus, 1, vol. III, 1949,
87-95; M. Riu. "La formación de la zona cle pastos veraniegos del monasterio de Santes Creus en
el Pirineo durante el siglo xn", Santes Creus. Butlletí de VArxiu Bibliogràfic de Santes Creus. 14,
vol. II, 1961, 37-153. Sobre la pràctica de la comanda en l'activitat ramadera, J. PAPELL, "L'economia
ramadera del monestir de Santes Creus a finals del segle xn", Historia et Documenta, 1, 1994, 41¬
55.
38. E. FORT I COGUL, El senyoriu..., 435-436.
SANTES CREUS (2004) 7-32 21

A N T O N I VIRGILI
Probablement, ambdues raons van pesar molt en la decisió, però semblen
pretextos insuficients, ja que les causes de fons van ser, en realitat, unes altres.
Fra Isidre Domingo no ho pot descriure d'una manera més clara: l'import ingressat,
diu "es va invertir en la redempció de molts censals morts venuts per ell (Pere
de Prats), a causa de la compra (per Santes Creus) de llocs, vassalls i jurisdiccions,
com eren els castells i llocs de Conesa, la Guàrdia dels Prats, Saladern, Savella,
Forès, Fonoll, Turlancla, i les jurisdiccions dels castells cle Montornès i cle Ferran;
i d'aquesta manera, el monestir va vendre la granja o almúnia cle Xerta juntament
amb els molins fariners i drapers, amb els seus drets, les oliveres i altres arbres,
les terres, els termes i pertinences cle l'almúnia, els censos, les rendes, la casa
de Tortosa i la resta de béns de Xerta, de la ciutat i del terme, amb la finalitat
d'alliberar els drets alienats i fer front a les necessitats del monestir". 39
Però fos quin fos el patrimoni monacal es considerava propietat cle l'orde,
circumstància que impedia que cap abadia pogués desprendre's cle la totalitat o
de part d'aquest patrimoni si no era per causes molt justificades i, encara, prèvia
autorització pontifícia. Per aquest motiu, "plantejada la necessitat en què es trobava
Santes Creus, el bisbe de Barcelona, en virtut del càrrec de delegat o comissari
apostòlic, i per la força legal de la butlla de Benet XIII donada a Avinyó el 6
de març del segon any del seu pontificat (1396), prèvia informació de l'esmentada
necessitat i utilitat, i per acord mutu, fou autoritzada la venda en poder del notari
Joan Vilella el 2 cle setembre de 1399". 39
Queden clares, doncs, les veritables raons que van impulsar el monestir
de Santes Creus a desfer-se del seu patrimoni a les terres de l'Ebre: les dificultats
financeres que impedien que el cenobi pogués sortir del cercle traçat per la venda
de censals morts que no s'amortitzaven i el consegüent procés d'endeutament
creixent que suposava l'acumulació d'interessos. És "clar, a l'hora cle vendre, les
autoritats monàstiques es van decantar, segurament amb bon criteri, per les
possessions més llunyanes i les que, per aquesta raó, resultaven més costoses
d'administrar. Aquest complex procés d'endeutament amb la formalització cle vendes
cle censals mereix, però, un estudi molt més detallat que deixem per a una propera
col·laboració.
39. "... vendidit (...) precio sexaginta millium et quingentorum soliclorum Barchinonensium,
refundendo et resmerciando in redempcionum quamplurimorum censualium mortuorum a se
venditorum. ex causa empcionum locorum, vassallorum et iurisdicdonum, ut erant castrorum et
locorura de Conesa, Guardia Pratorum, de Saladern, de Çavella, de Fores, de Fonoll, de Turlancla,
et iurisdicdonis castrorum de Montornès el cle Ferran; sicque modo preciictum monasterium vendidit
dictant grangiam sive almuniam que Xerta vocabatur, unacum molendinis farineriis et clraperiis, cum
iuribus suis^olivariis et aliis arboribus et terris, cum terminis et pertinenciis clicte almunie. censualibus,
reclditibus, htgpido civitatis Dertuse. et aliis que in loco cle Xerta et in ipsa civitate et termino
eiusdem habébat quoquomodo. in exoneracionem iurís alieni et in evidentem utilitatem dicti
monasterii". E. FORT I COGUI, El senyoriu..., 435-436.
40. "... ex causis necessitatis et utilitaris clominus episcopus Barchinone, delegatus seu
Commisarius Apostolicus vigore bulle domini Benedictí pape decimi tercii date Aviníone 6 marcii
pontificatus sui anno secundo, prèvia informacione cle dictis necessitate et utilitate et constituo cle
eis, dicte vendicioni suam interposuit authoritatem pariter et decretum, in posse Joannis Vilella notari
die 2 septembris 1399". E. FORT I COGUL, El senyoriu.... 436.
SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
APÈNDIX DOCUMENTAL
1236, desembre, 12
1
Controvèrsia entre Ponç [de Torrelles], bisbe de Tortosa, Bernat, prior, i el Capítol
de Tortosa, duna banda, i Arnau, abat de Santes Creus, i el monestir, de
l'altra, pels delmes i primícies de les terres ermes i de les que explota
directament el monestir en el terme de Tortosa, al lloc de Xerta. L'abat i els
monjos diuen que es tracta de noves rompudes, raó per la qual no han de
satisfer delmes ni primícies, segons el dret comú i segons els privilegis del
cenobi. Contràriament, el bisbe i l'Església de Tortosa afirmen que tenen dret
a recaptar els delmes i les primícies, segons el dret comú i els privilegis de
l'Església. Per dirimir la causa es designen dos àrbitres: Bernat, ardiaca
de l'Església de Tarragona, i fra Albert, cellerer major de Santes Creus, els
quals sentencien que el bisbe i l'Església de Tortosa no poden reclamar delmes
i primícies en. aquestes possessions, sinó que l'abat i el convent les tenen
lliurement i sense cap obstacle. Els límits s'estableix en la paret antiga que
hi ha entre les seves possessions i la vall que en altre temps van permutar
amb Bernat, prior de Tortosa, i també afronten amb la paret antiga que és
sota la casa de l'abat i els monjos i va a la sèquia que passa per sota el puig
de Cabrera, arriba a la paret de sota el puig de Cabrera i va fins a Çaçanet,
tal com parteix entre el monestir i Bertran Bové, i després puja cap a les
roques sobre el camí de Paüls, segons baixen les aigües de pluja, i va fins
a la sèquia dels molins de Santes Creus i del molí que fou del prior. També
sentencien que l'abat i el monestir hauran de donar anualment, per aquesta
composició, el dia de Nadal, un càntir i mig d'oli al bisbe i al priorpels delmes,
i mig càntir al sagristà per la primícia. Les dues parts accepten la resolució,
prometen no moure cap més qüestió i renuncien a tot dret civil i canònic,
privilegi i benefici.
A. Original no localitzat.
B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 15 (338x220 mm). Trasllat (15 cl octubre de 1237).
Hoc est translatum bene et fideliter translatatum ydus octuber anno Domini
M°.CC°.XXX° septimo, a quodam instrumento quod sic habetur. In Christi nomine,
notum sit universis, quod. cum controvèrsia diu fuisset agitata inter dominum
P., Dei gratia dertusensem episcopum, et Bernarclum, priorem, et
capitulum dertusensis, ex una parte, et fratrem A., abbatem Sanctamm
Crucum, et monasterium eiusdem, ex altera, súper decimis et primiciis de quibus
terris heremis et ab eisdem monachis laboratis que sunt infra terminos Dertuse
in loco dicto Xerta quas dictarum abbas et monachi dicebant esse novalia, propter
quod non tenebantur prestare(?) decimas vel primicias tum ex iure comuni tum
ex privilegiïs ipsorum monachorum. Et contrario dictus dominus episcopus et prior
et capitulum dicebant ad eos decimas et primicias pertinere tum ex iure comuni
tum ex privilegiïs dicte ecclesie. Tàndem pro bono pacis ad finem et ad amicabilem
composicionem devenererunt eligantes ex utraque parte arbitros, scilicet, Bernar-
SANTES CREUS-(2004) 7-32 23

ANTONI VIRGILI
dum, archidiachonum ecclesie Dertusensis et fratrem Albertum, cellararium maiorem
Sanctarum Crucum, promittentes sub pena centum aureorum ut starent arbitrio
et voluntati ipsorum arbitrant et quam penam pars que non obediret voluntati et
arbitrio ipsorum arbitram parti optemperanti dare promisit unde nos supradictí
arbitri, scilicet, B., archidiachonum et frater Albertus, cellararius, cupientes
bonum pacis dileccionis inter dictas partes immittere sentenciando dicimus
quod dictus dominus episcopus et prior et conventus ecclesie Dertusensis a modo
non possint decimas vel primicias in dictis possessionibus et fractibus eandem petere
set dicta possessiones abbas et monasterium Sanctarum Crucum libere et quiete
absque omni vexacione in perpetuum possideant, sicut affrontat in parete antiqua
qui est inter eorum possessiones et cumbam que olim permutaverint eis
B., prior Dertusensis, et etiam affrontant in pariete antiqui qui est subtus
domum dicti abbatis et monachorum et vadit in cechiam que trànsit subtus pòdium
de Caprara et vadit dicta chechia usque ad paretem qui est subtus pòdium de
Caprara et vadit usque ad Çaçanetum sicut dividet inter ipsum abbatem et monachos
et Bertrandum Bovem et postea ascendit versus rupes súper caminum de Paüls,
sicut aque vergunt tempore pluviaram, et vadit usque ad chechiam molendinorum
Sanctarum Crucum et illius molendini qui fuit prioris, sicut aque vergunt tempore
pluviaaim, ibi ex utra parte. ítem sentenciando dicimus quod abbas et monasterium
Sanctarum Crucum donent post predicta composicione unum cantarum et medium
olei boni et pulcri domino episcopo et priori pro decimis et medium cantarum
A. sacriste et eius successoribus pro primiciis, videlicet, singulis annis in
festum Natalis Domini. Nos vero P., Dei gratia Dertusensis episcopus, et
B. , prior et capitulum Dertusensis, et Y, sacrista, et frater
A., abbas Sanctarum Crucum, et conventus eiusdem, per «os et omnes
successores nostros dictum arbitrum sive composicionem ratam et firmum in
perpetuum habere promitimus et nunquam in aliqua contravenire. Renunciantes
omni iuri civili et canonico et omni privilegio et beneficio propter quod contra
superius dicta venire possemus.
Quod est actum pridie ydus december, anno Domini M 0.CC°.XXX°. sexto.
Ego Poncius, Dertusensis episcopus, subscribo (signe). Sig(signe)num Poncii,
precentoris. Ego Bernardum, Dertusensis archidiachonus (signe). Ego Dominicus,
prior claustralis, subscribo sig(signe)num. S(sígne)num Laurencii, presbiter et
canonicus. Sig(signe)num Arnaïdi, Dertusensis sacriste. Sig(signe)num G. de Sancto
Laurencio, hospitalarii. Sig(signe)num B. de Olivela, canonici. Sig(signe)num Petri,
canonici.
Sig(signe)num A., Sanctarum Crucum abbas. Signum (signe) fratris
Arberti, cellararius maioris. Sig(signe)num fratris A. de Bagneris. Sig+num fratris
Guillelmi de Balzarens, tenentis locum Sanctarum Crucum in Dertusa in loco dicto
Xerta.
Signum (signe) Bernardi de Lineola, capellani altaris Sancti Bartholomei, qui
hoc scripsit cum litteris rasis et rescriptis in XIII linea que notantur, videlicet, die
et anno quo supra.
24 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CRELJS...
1248, novembre, 5
2
Guillem i Arnau, prior i sagristà de l'Església de Tortosa, d'una banda, i fra Bernat
de Calsarenys, procurador del convent i monestir de Santes Creus, de l'altra,
es comprometen, davant dels àrbitres Arnau de Vallfort, tresorer de
Tarragona, Ferrer de Gatell i Guerau de Selma, succentorde Tarragona, sobre
els delmes, primícies i altres qüestions que els dits prior i sagristà han portat
contra el monestir. Després d'establir unesfermances de 100 morabatins cada
part, acorden respectar i no contradir les sentències dels jutges. Actuen de
fiadors, per part del prior i del sagristà de Tortosa, Arnau Català, ciutadà
de Tortosa, i per part del procurador de Santes Creus, Nicolau Maleserbes
i Ramon de Berga.
A. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 18. Partit per ABC (240x200 mm).
B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 13.1. Trasllat (26 de maig de 1262).
C. Arxiu Capiailar de Tortosa. Cartulari, volum 8, doc. 93, f. 150.
Noverint universi, quod nos, Guillelmus, prior, et Arnaldus, sacrista Der-
tusensem, ex una parte, et frater Bernardus de Calsareyns, procurator conventus
et monasterii Sanctarum Crucum, ex altera, compromitimus in Arnaldum de Valle-
forti, tesaurarium Terrachonensem, et Ferrarium de Gatello et Geraldum de Selma,
succentorem Terrachonensem, súper decimis, primiciis et aliis questionibus quas
dictus prior et sacrista contra monasterium Sanctarum Crucum duxerint coram
predictis arbitris proponendas promitentes ad invicem quod quicquid prefati arbitri
súper peticionibus propositis vel proponendis de iure dixerint vel statuerint inter
partes sub pena centum morabetinorum ratum et firmum a partibus perpetuo
habeatur et pars que ipsorum omnium arbitrio vel maioris partis in aliquo
contradiceret parti adquiescenti sine omni excepcione dictam penam dare ac solvere
teneretur qua prestita et soluta nichilominus arbitrium suam obtineat firmitatem.
Pro predicta autem pena fuit fideiussor ex parte prioris et sacrista Arnaldus Català,
civis Dertusensem, pro parte vero procuratoris predicti extiterunt fideiussores
Nicholaus Maleserbes et Raimundus de Berga. Ita quod unus pro altero se non
possit excusaré. Qui renunciantes beneficio dividende accionis et beneficio
constitucionis que primo dicit conveniendum esse principalem quam fideiussorem
et omni auxilio iuris et ita se fideiussorio nomine sollempniter obligarunt.
Quod est actum nonas novembris, anno Domini M0.CC0.XL°.VIIF. Sig(signe)num G., prioris*. S\g(signe)nnm Arnaldi, Dertusensem
sacriste*. Ego Poncius, Dertusensem episcopus, subscribo (signe)*. S+num fratris
Bernardi de Calsareyns, procuratoris conventus et monasterii Sanctarum Crucum.
S+num Arnaldi Catalani. S+num Nicholai Maleserbes. S+num Raimundi de Berga.
Nos qui hoc laudamus testesque firmaré rogamus.
S+num fratris Bernardi de Figera. S+num fratris Bernardi d'Olivela. S+num
Bernardi Vaquerii. S+num Dominici de Mianis, testium. .
Sig(signe)nuxn Guillelmi Vitalis, notarii Dertuse.
SANTES CREUS (2004) 7-32 25

A N T O N I VIRGILI
Sig(signe)num Dominici Ferrarii, qui hoc scripsit mandato Guillelmi Vitalis,
notarius Dertuse, cum literis rasis et emendatis in prima linea et secunda linea,
die et anno prenotatis.
1251, maig, 11
3
En altre temps es produïren unes controvèrsies entre el prior i el Capítol de l'Església
de Tortosa, com a demandants, d'una banda, i l'abat i els monjos de Santes
Creus, com a demandats, de Valira, sobre els delmes del bestiar dels pastors
que hi ha a les cabanes del monestir i els delmes dels altres animals que
hi tenen en comanda i pasturen en el terme de la ciutat i diòcesi de Tortosa;
i tanmateix, el sagristà de Tortosa acusa els dits abat i monjos del monestir
sobre la primícia de Voli i altres fruits de les terres i possessions que tenen
al terme de la ciutat de Tortosa. Les dues parts acorden sotmetre's a l'arbitri
d'Arnau de Vallfort, tresorer, Guerau de Selma, succentor, i Ferrer de Gatell,
canonge de Tarragona, sobre els delmes i primícies i altres demandes. Absent
Guerau de Selma, els altres dos àrbitres, després d'examinar els instruments
i les proves, sentencien que l'abat i els monjos de Santes Creus han de restituir
al prior i Capítol de Tortosa tot el que han percebut des de fa 25 anys, per
raó del delme del bestiar dels pastors de les cabanes del cenobi i pels altres
animals que tenen en comanda, almenys pel temps que havien pasturat en
el terme i la diòcesi de Tortosa. I com sigui que els delmes pertanyen al bisbe
i al Capítol, els frares no n'estan exempts i no poden impedir-ne la recepció
dels seus titulars. Sobre la petició de la primícia perpart de la sagristia disposen
que l'abat i els frares han de restituir al sagristà i a la sagristia de l 'església
de Tortosa les primícies de l'oli i dels altres fruits de les terres que tenen a
les parròquies de les esglésies de Santa Maria i de Sant Jaume de la ciutat
de Tortosa, i que lliurin el que havien retingut en el decurs de 25 anys, tal
com correspon percebre la primícia a la sagrist ia, per concessió del bisbe i
el Capítol de Tortosa. Però per aquesta prestació de la primícia s'exceptuen
les honors de Xerta i les terres i possessions que en les composicions entre
l'Església de Tortosa i el monestir puguin acordar i aquelles honors i
possessions que els frares van posar en conreu, o van adquirir abans del
concili general presidit pel papa Innocenci III.
A. Arxiu Capitular de Tortosa. Subtresoreria, calaix 2, perg. 95 (205x208 mm).
B. Arxiu Capitular de Tortosa. Tresorer, 13.2. Trasllat (26 de maig cle 1262).
C. Arxiu Capitular de Tortosa. Cartulari, volum 8, doc. 94, f. 150v-152.
Cum olim inter priorem et capitulum ecclesie Dertusensem agentes, ex parte
una, et abbatem ac monachos monasterii Sanctarum Crucum defendentes, ex altera,
contentio fuissent suborta súper decimis animalium pastorum com[m]orantium in
cabanis eiusdem monasterii. Necnon et súper decimis aliorum animalium que
commendata existunt in predictis cabanis que quidem animalia sumunt paschua
26 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
in termino civitatis et diòcesis Dertusensem. Et similiter fuisset contenció inter
sacristam ecclesie Dertusensis agentem, ex parte una, et predictos abbatem ac
monachos antedicti monasterii clefendentes, ex altera, súper primitia oley et aliorum
fructuum de terris et possessionibus quas dicti monachi habent et possident in
terrítorio el termino civitatis Dertuse. Tàndem utraque pars de comuni et spontanea
voluntate promissit se stare arbitrio A. de Valleforti, thesaurarii,
G. cle Celma, succentoris, et F. de Gatello, canonicus
Terrachone, cle iure prolato súper decimis et prímitiis antedictis et súper aliis
demandis si quas dicti prior et sacrista aclversus predictos fratres ducerent
proponendas pena -C aureorum invicem stipulata et promissa quam pars renitens
et contradicens arbitrio omnium vel maioris partis eorum persolverent parti
adquiescenti et optemperanti et quod nichilominus ratum maneret arbitrium atque
firmum prout in compromisso inde confecto plenius noscitur contineri. Nos igitur
memorati duo arbitri, videlicet, A. cle Valleforti et F.° de
Gatello. Tercio arbitro, scilicet, G. de Celma absente de consensu pretium
auditis hinc inde questionibus et omnibus aliis que partes coram presentia nostra
proponere voluerunt. Inspectis confessionibus pretium et instrumentis exibitis ac
testibus productis in iudicio diligenter examinatis post longuam et freqüentem
altercationem et facta ab utraque parte conclusione et renuntiatione arbitrando
dicimus quod abbas et monachi Sanctarum Crucum restituant priori et capitulo
Dertusensem pro parte eos contingente quicquid perceperunt a -XXV- annis citra
ratione clecime animalium pastorum co[m]morantium in cabanis eorum et ratione
aliorum animalium que comendata extiterunt in cabanis eorum. Ita dumtaxat pro
rata temporis quo predicta animalia pascua sumpserunt in termino et diòcesis
Dertusensem. Cum hiusmodi clecime precliales ratione baptismale ecclesie ad.
episcopum et capitulum de iure comuni pertineant supradictos et in premissis fratres
predicti non docuerint se fore excemptos. Unde prohibemus ne prefati monachi
presumant ulterius impediré quominus prior et capitulum Dertusensem decimas
percipiant memoratas et pacifice possideant in futurum prout superius est distinctum
et in hiis supradictos abbatem et monachos et fratrem Bernardum de Causarenys,
sindicum eoaïm, et fratrem G. de Bausareyns, procuratorem eomm,
duximus conclempnandos. Súper questione vero et peticíone primiciarum sacriste
sentencialiter decernimus in hunc modum, videlicet, quod predicti abbas et fratres
teneantur de cetero persolvere sacriste et sacristie ecclesie Dertusensis primicias
oley et aliorum fructuum de terris suis quas habent et possident infra parrochias
ecclesiarum Sancte Marie de sede et Sancti Jacobi civitatis Dertusensem que
parrochiales existunt et quod restituant predicto sacriste et sacristie extimationem
eorum que igitur retinuerunt predicti monachi de primitia predictomm locorum
et possessionum a '!XXV' annis citra cum nobis constet primicias utrarumque
predictarum parrochiamm ad ianidictam sacristiam pertinere ex donatione et
concessione episcopi et capituli Dertusensis. Verum ab hac prestatione primitie
intellioiimis exceptatos et iudicamus immunes honores de Xerta et terras ac
possessiones que in compositionibus ecclesie Dertusensem et monasterii sepedicti
reperiri potemnt exceptare et illos similiter honores et possessiones suas intelli^iiïius
fore exemptas quas propriis manibus aut propriis sumptibus dicti fratres duxerint
SANTES CREUS (2004) 7-32 27

ANTONI VIRGILI
laborandas dum tamen dictas terras et possessiones memorati fratres adquisiverint
ante consilium generale pie recordationis Domini Innocencii pape tercii et sic in
illis dictos fratres et monasterium et fratrem Bernardum de Causareyns, sindicum
eorum, et fratrem G. de Bausareyns, procuratorem eorum, reddimus
absolutos, partim propter privilegia Romanorum Pontíficum, partim propter
compositiones, et parti propter concessiones in iuditio factas prefato sacriste et
eius successoribus et R. Rabatie, procuratori ipsius, súper illis perpetuum silentium
inponentes.
Latum arbitrium V idus madii, anno Domini M°.CC°.L. primo.
Ego A. de Valleforti, thesaurarius Terrachonensis, arbiter predictus subscribo
(signe)*. Ego F. de Gatello, canonicus Terrachonensis, arbiter subscribo. Sigí^gneMum
G. prioris*. Síg(signe)num Arnaldi sacriste*.
Ego Dominicus Laurencii, hanc sententiam arbitralem scripsi mandato
predictorum arbitrorum et sig(signe)num meum impono die et anno prefixis.
1266, octubre, 7
4
Resolució entre la seu de Tortosa i el monestir de Santes Creus arran de les demandes
formulades per Pere d'Om, sagristà de l'Església de Tortosa, contra fra Pere
de Linya, granger de la granja de Xerta de Santes Creus, per la primícia
de les honors que van ser de Domènec de Xerta, A. Orella i C. de Montalbà,
i d'altres honors i possessions que els frares de Xerta havien adquirit al terme
de la ciutat i diòcesi de l'Església de Tortosa, des del temps del concili general
celebrat sota la presidència del papa Innocenci LLI fins al dia present. Amb
el consentiment del bisbe de Tortosa, Bernat [d'Olivella], i el Capítol, i de fra
Gener, abat de Santes Creus, i el convent, acorden que, per la primícia de
l'oli de les esmentades honors i possessions que el monestir ha adquirit fins
ara al terme de la ciutat i la diòcesi de l'Església de Tortosa que treballen
directament, hauran de lliurar al sagristà i a la sagristia de Tortosa, dos
cànters i mig d'oli anuals el dia de Nadal. L això ha estat acordat i ordenat
entre les dues parts. Sobre les composicions iniciades entorn de qualsevulla
d'aquestes possessions entre les dues parts i sobre el dret que el monestir té
en qualsevol de les honors abans del concili esmentat, acorden mantenir-
se ferms. El sagristà reconeix haver rebut de fra Pere de Linya tota la primícia
de l'oli que la granja i el monestir de Santes Creus havien de donar a la
sagristia de Tortosa fins el moment actual per raó d'aquestes honors i
possessions. Per aquest motiu els demandats són absolts i es comprometen
a no moure cap més demanda.
A. Original no localitzat.
B. Arxiu Capitular de Tortosa. Cartulari, volum 4, doc. 26, fs. 23-24r.
28 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
Noverint universi quod post multas petitiones seu demandas quas P.
de Ulmo, sacrista ecclesie Dertusensem, fatiebat contra fratrem P. de Liniano,
grangiarum grangia de Xerta monasterium Sanctarum Crucum, ratione primitie
honorum qui fuerunt Dominici de Xerta et A. Orella et C. de Monte Alba sive
aliorum honorum et possessionum quos veí qtias fratres de Xerta a quibuscumque
personis titulo emptionis, donationis, permutationis sive alia quacumque racione
adquisierunt in terminis civitatis et diòcesis ecclesie Dertuse a tempore generalis
concilií usque in presentem diem sub domino papa Innocencio 111° felicis memorie
celebrat! Tàndem de consilio et assensu venerabílis patris et domini B.,
Dei gratia Dertusensis episcopi, et capituli et fratris Ianuarii, abbatis Sanctarum
Crucum, et conventus eiusdem amicabiliter convenerunt quod pro primitia olei
dictorum honorum et possessionum quos vel quas monasterium Sanctarum Crucum
aJLiquo titulo vel racione usque in presentem diem acquisivit et possidet et tenet
in terminis civitatis et diòcesis Dertusensem ecclesie quas tamen excolunt propriis
laboribus et expensis tribuant fratres dicte grangie de Xerta et solvant annuatim
in festo Nativitatis Domini duos cantaros et medium olei nitidi, pulcri et recipientis
supradicto sacriste et sacristie ecclesie Dertusensem in perpetuum. Et hoc fuit
condictum et hordinatum inter predictos P. de Ulmo, sacristam, et fratrem
P. de Liniano, grangiarius, bona fide et sine omni malo ingenio et
presentibus et consentientibus domino Dertusensem episcopo et fratrem Ianuario,
abbatem Sanctarum Crucum predictis. Composicionibus súper quibusdam
possessionibus inter Dertusensem ecclesiam et monasterium Sanctarum Crucum
irritis et iure quod prefatum monasterium habebat in quibusdam honoribus sitis
in dictis terminis et antedictum concilium habitis in suo robaré duraturis. Et quolibet
precium renunciavit omni iuri civili et canonico et beneficio restitutionis in integrum
facientes sibi pactum ad invicem de non veniendo contra predictam composicionem
et etiam renunciaverunt omni auxilio et beneficio quo vel quibus possent contra
predictam venire vel in aliquo relevari. Verum memoratus sacrista per se et omnes
successores suos confessus fuit se habuisse et recepisse a fratre P. de Liniano
predicto totam primitiam olei quam dicta grangia et monasterium Sanctarum Crucum
racione dictorum honorum et possessionum dabat et solvebat et tenebatur dare
et solvere eidem et sacristie Dertusensem ecclesie annuatim usque ad hunc diem.
Et cum de predicta primícia igitur esse plenarie satisfactam absolvit exinde fratrem
P. et monasterium memoratos. Ita quod in ratione primicie presente
temporís contra predictos qüestionem vel demandam movere non posset. Et
quantum ad hoc scienter et consulte de assensu domini episcopi supradicti igitur
et successoribus suis perpetuum duxit silencium inponendum renuncians insuper
omni excepcioni dicte primicie non recepta et doli et beneficio restitutionis in
integrum et etiam aliquo auxilio quibus possem venire alíqua ratione contra dictam
primiciam non receptant.
Quod est autem nonas octoberis, anno Domini M0.CC0.LX°.VI0. Ego B., Dertusensis episcopus, subscribo. Ego P. de Podio,
Dertusensis prior, subscribo. Ego Petrus de Ulmo, Dertuse sacrista, subscribo.
Sig(sígne)num G. de Tamarito, sedis Dertusensis hospitalarii. Sigísignejnum B.
archidiachoni. Ego Dommicus precentor subscribo. Ego B. Nomisnisdei, canonici
SANTES CREUS (2004) 7-32 29

ANTONI VIRGILI
Dertuse subscribo. Sig(signe)num Berengarii cle Beclorcho canonici Dertuse,
subscribo. Ego Berengarius (...), Dertuse canonici, subscribo.
SigfsigneMum fratris lanuarii, abbatis Sanctarum Crucum, qui hoc firmatur.
Sigísigne)num fratris Dominici, sacriste. Sig+num fratris Hugonis. Ego frater P. prior,
subscnCsigneJbo. Ego frater B. de Poclio,' cellerarius medio, subscribo. Ego frater
B. de Calsareyns hoc sig+num impono. Ego frater B. Moragues, hospitalarius,
subscribo. Sig(signe)num frater B. de Ripa precentoris. Sig+num fratris P. de
Monteolivo vestiarii. Sig+num fratris B. de Gerunda. Sig+num fratris Gaucerandi
de Tous. Sig+num fratris A. Renaldi operarii. Sig+num fratris P. de Valtano. Sig+num
fratris B. de Fabariis. Ego frater lachobus de Poclio, subscribo. Sig+num fratris Petri
de Liniano grangiarii cle Xerta.
Síg(sígne)rmm Raimundi (?) de Castilione, notarii publici Dertuse, qui hoc
scripsit die et anno quo supra.
Regesl: carta compositione Sanctarum Crucum cle primícia oley.
30 SANTES CREUS (2004) 7-32

LA FORMACIÓ I GESTIÓ DEL PATRIMONI DEL MONESTIR DE SANTES CREUS...
LES POSSESSIONS DE SANTES CREUS A XERTA
SANTES CREUS (2004) 7-32 31

ANTONI VIRGILI
LES POSSESSIONS DE SANTES CREUS AL BAIX EBRE
32 SANTES CREUS (2004) 7-32

SANTES CREUS (.2004) 33-74
Abats obstinats, disputes estèrils. Trencament
entre Santes Creus í Valldigna*
FERRAN GARCIA-OLIVER*
En tot recorden les singladures de les famílies, les dels monestirs cistercencs.
El Cister és, de fet, una gran família, una vasta nissaga d'atapeïdes ramificacions
que, malgrat la distància dispersa per una no menys vasta geografia europea, manté
una unitat interna i una sola projecció externa gràcies al Capítol general, des d'on
es dicten les pautes bàsiques del funcionament de l'orde. I no és una mera ficció,
aquesta unitat. Però fins i tot les famílies més unides subministren sovint el millor
brou de cultiu per a les desavinences i les passions encontrades, que poden derivar
en trencaments violents. Mirant de prop la gènesi i el desenvolupament dels
monestirs dels monjos blancs, fa la impressió que els nounats desitgen fèrvidament
posar terra pel mig i trencar amb el progenitor, o més aviat amb la progenitora,
perquè són femenines, les filiacions cistercenques. Les abadies filles despleguen
arreu no poques energies per marcar distàncies respecte de les que, aplicant-hi
un dispendi enorme de rendes i un nombre no mai inferior als dotze monjos,
les van engendrar. La independència, lògica al capdavall per a la bona salut
econòmica "i política d'un ens autònom qtie rivalitza durament amb altres senyories
i altres jurisdiccions, no serà mai total, perquè l'abadia fundadora es reserva o
sol reservar-se des del privilegi de fundació la potestat de visita i reforma sobre
la filial. Una reserva que al capdavall alimenta els recels mutus. El monestir de
Valldigna va patir en pròpia carn i d'una manera inesperadament accelerada la
ruptura amb Sant Bernat de Rascanya, que havia infantat el 1381 a les rodalies
de València. Però del que vull tractar ací és cle la ruptura que al seu torn i pels
mateixos anys consumà Valldigna amb Santes Creus, el monestir de l'Alt Camp
que el 1298 havia fundat aquell a recer de l'ombra generosa i protectora de Jau­
me II. Val a dir que mentre la crisi entre Valldigna i Rascanya fou agra i profunda,
protagonitzada en gran part per la mateixa i primera generació de monjos fundadors,
la que esclatà entre Valldigna i Santes Creus, llevat d'un petit incident, sempre
es respectaren les formes i la correcció judicial. Ben mirat es tractà d'unes dificultats
conjunturals, afectades pels temps agitats de la fi del tres-cents temps de pestes
Professor del Departament d'Història Medieval de la Universitat de València.

FERRAN GARCTA-OLIVER
i caresties i de davallada dels ingressos dominicals—, i segurament també pel tarannà
dels abats respectius.
En un altre lloc ja em vaig ocupar cle l'afer. 1 Ara hi torne, no per haver
eixit a la llum més documentació, sinó per prestar-li més atenció i seguir, doncs,
més acuradament els passos cle la trencadissa. L'aplicació del microscopi permet
detectar matisos que, comptat i debatut, escapen a la perspectiva general. 2 La
controvèrsia malauradament només la podem observar de manera fragmentada,
a través cle massa poques baules que atzarosament han sobreviscut de la cadena
llarga i ben trenada que degué constituir l'intricat procés. La interpretació de tot
plegat no és que es presente arriscada sinó potser probablement vana. Hi ha molt
aquí d'història intramonàstica que se'ns escapa. Aquesta és la més fascinant: la
que du monjos i procuradors a visitar-se mútuament, de l'Alt Camp a la Safor o
a la inversa; la de converses i negociacions silenciades en l'asèptica escriptura
dels notaris; la cle missives perdudes; la cle suports externs cercats, la de la solució
final que desconeixem.
UN PRÉSTEC DE 600 FLORINS
Tot parteix d'una demanda d'ajuda econòmica que l'abadia mare va fer a
l'abadia filla, i que es va concretar en 600 florins. De l'operació original tenim
notícia indirecta, però sabem que el préstec va ser rebut pel notari Bernat Pellicer
a València el 6 de març de 1376, 3 i que en el document signat pel procurador
de Santes Creus, en nom de l'abat Bartomeu Ladernosa i del monestir, es
comprometia "sub certis tam spiritualibus quam temporalibus penis solvere dicto
abbati Vallisdigne certo termino"? Feia tan sols un any que havia mort l'abat Guillem
Ferrera, el qual, segons el mateix testimoni de Pere el Cerimoniós, havia deixat
empobrit el monestir i els monjos en un estat de divisió interna, fins al punt que
el 1370 una bona part d'ells havien instat un plet llarg i costós per aconseguit-
la seua destitució al capdavant de l'abadia. 5 Un préstec d'aquesta mena, urgent
i d'una quantia considerable però no desmesurada, indica no sols la manca de
liquidesa de Santes Creus sinó que el deteriorament sobtat de l'economia productiva
cap a la dècada dels setanta del segle xtv es presentava amb signes molt més
alarmants al principat de Catalunya que al regne cle València. 6 Ara bé, si Santes
1. F. GARCIA-OI.IVER, Cistercencs del País Valencià. El monestir de Valldigna (1298-1530),
València (Ed. 3i4), 1998, 110-113.
2. També vull aprofitar l'ocasió per esmenar puntuacions i alguna lleugera deficiència de
les transcripcions, però sobretot per esmenar un error lamentable que, a més, vaig arrossegar per
tot el llibre de Cistercencs del País Valencià: el monestir cle Santes Creus no està situat a la comarca
cle la Conca cle Barberà, com el cle Poblet, sinó a la cle l'Alt Camp.
3. AHH. Clero, Valldigna, Bemardos, carpeta 3382, doc. núm. 13. A partir d'ara totes les
referències documentals se simplificaran així: AHN, Clero, 3382. 1.3.
4. Ibidem, 3382. 15.
5. M. T. FERRER I MALLOL, "Decadència a Santes Creus en començar l'abadia! de Bernat Dalmau
(1404)", Santes Creus. Bolelín del Arcbivo Bibliògrafico. 29 (1969), 478.
6. Vegeu J. FERNÀNDEZ-A. RIERA, "La crisi econòmica i social al camp", Història Agrària dels
Països Catalans. Edat Mitjana, Fundació Catalana per a la Recerca. Barcelona, vol. II," 119-179.
34 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTKS ESTÈRILS
Creus optà per aquesta via i no la del censal, que era la fórmula que s'expandia
vigorosament per tota la Corona d'Aragó, és perquè encara confiava en les seues
rendes i creia poder tornar-lo en el termini previst, i perquè, òbviament, Arnau
Saranyó, l'abat de Valldigna, el degué concedir sense interessos. Encara, doncs,
fluïen sense entrebancs l'entesa i la"cordialitat entre les dues abadies. Només feia
setanta-vuit anys cle la fundació, i devia persistir el record d'aquella heroica aventura,
amb les seues inevitables llegendes i apologies interessades, a càrrec de dotze
monjos i l'abat sorgits cle Santes Creus per davallar a un país en plena colonització
i enmig d'una vall islàmica. Resulta impossible discernir l'opinió de la comunitat
de Valldigna amb relació al préstec. La guerra de Castella de deu anys abans havia
castigat durament el territori; la defensa de la jurisdicció i dels termes contra
pràcticament tots els veïns generaven moltes despeses i des de 1368 Saranyó venia
esmerçant sumes enormes per al seu projecte cle crear un casa filial. Les
desestabilitzacions cícliques de l'economia del país aconsellaven la prudència i
no estirar més el braç que la màniga de les rendes pròpies. Però Saranyó fou
un imprudent que deixà exhaust Valldigna a la seua mort el 1387, després cle
trenta anys de regiment executat amb mà cle ferro i al marge dels criteris comunitaris.
Més que confiança, el que hi hagué fou un excés cle confiança per part
de Santes Creus de poder liquidar el deute en el termini convingut. Per evitar
l'enfrontament directe, Saranyó calculadament en cedí els drets a Vicent Saranyó,
ciutadà de València, mercader i probablement germà seu, el 31 de març de 1378,
en un document rebut pel notari de València Ramon Martell. 7 Havien transcorregut,
per tant, clos anys des de la signatura del préstec. Però el mercader es trobà amb
les mateixes dilacions que l'abat, i el primer dia cle desembre d'aquest mateix
any nomenava procuradors Martí Eiximén de Salanova i Joan Pérez de Ruglós per
exigir els 600 florins i les penes comeses. 8
Però mentre l'abat de Valldigna feia aquesta cessió a Vicent Saranyó, el
monestir, segurament perquè devia'posseir informacions preocupants de la salut
econòmica de Santes Creus, havia començat ja a actuar per via judicial. El més
segur és que degué presentar una "ferma de dret" davant la Governació de València,
ja que la Cort al seu torn va trametre un porter reial, Gascó de Lara, fins al clos
monàstic cle Santes Creus amb la missió d'"executar", és a dir, de prendre béns
del monestir i vassalls per cobrar la quantitat endarrerida, a més de 200 florins
de pena. 9 D'una manera o una altra devia comptar amb el vistiplau del veguer
de Vilafranca clel Penedès, perquè ni el governador ni cap altra autoritat valenciana
podien violar les diverses jurisdiccions'del principat cle Catalunya. En tot cas, el
14 de gener de 1379, i en absència de l'abat de Santes Creus, el subprior Bellmunt
Got i onze monjos més es comprometien amb el cavaller Joan Eiximén de Salanova,
doctor en lleis i conseller i promotor de l'infant Joan, a no reclamar ni presentar
cap plet o al·legació per la mitra, la creu i l'anell de plata daurat que lliuraven
7. AHN, Clero, 3382, 13.
8. Ibidem.
9. "...pro executione fadenda in bonis dicti monasterii et vassallorum eiusdem in sexcentis
fiorenis auri de Aras>onia et in ducentis florenis pro penis" (Ibidem. 3382. 14).
SANTES CREUS (2004) 33-74 35

FERRAN GARCIA-OLIVER
en qualitat de penyores a l'esmentat Gascó de Lara: "...nos nonfaciemus nec fieri
faciemus per aliquam inteipositam personam, humilem vel excelsam, cuiusvis
status, legis, conditionis et prehiminentie sit vel fuerit, vobis nec dicto Gascono de
Lara nec alicui nomine vestro súper dictis pignoribus aliquam qüestionem,
petitionem, malitiam, emparam, fraudem vel impedimentum, immo possitis de ipsis
pignoribus illas vestras omnimodas facere voluntates illasque vendere, inpignorare,
alienaré, transportaré et omnia alia facere tanquam, de re vestra propria"} 0
Santes Creus volia posar fi a aquest mal afer i pagar com més prompte
millor. Volia, però no podia. Uns dies després, el 2 de març, el subprior Bellmunt
Got reunia un capítol amb divuit monjos amb la finalitat de nomenar procuradors
Joan Rovira, prior, Antoni Ciges, cellerer major, Bernat Miquel, cellerer mitjà, Guillem
Ramon Garreta, majoral del castell de Guàrdia dels Prats i Bernat Mallol, tots monjos
de Santes Creus, per demanar a l'abat de Valldigna la prorrogació del termini,
evidentment acomplit i superat: "adrogandum et deprecandum—diu el document
amb una clara intenció deprecatòria i subordinada— predictum dominum
abbatem Vallisdigne ut nos, quia non habemus ad presens de quo ei satisfacere
valeamus a solutione dicti debiti, proroget et elonget et nos et nostntm monasterium
dignetur in solutione dicti debiti subportare, et ad tractandum, componendum et
conveniendum cum eodem domino abbate, creditore nostro, de modo et forma per
quos cum minori dampno dicti nostri monasterii ei satisfacere valeamus"." Més
que una procuració semblava una comissió, escollida entre els millors, els més
preparats i hàbils negociadors. El Capítol, a més, els atorgava plena llibertat i potestat
per empenyorar la "mitram, baculum pastoralem et annulum abbatiales dicti nostri
monasterii", que ja s'havien lliurat a Martí cle Torres, procurador de l'abat de
Valldigna. En l'interval d'aquests dinou dies s'havien produït, altres negociacions
i altres documents perduts, perquè recordem que la mitra, el bàcul i l'anell havien
d'haver anat a parar a les mans de Gascó de Lara, el porter reial. Si les joies no
eren suficients, encara podien empenyorar i fer cessió a Valldigna de qualsevol
renda del monestir, i en particular la dels molins cle Xerta. 12
Tan sols una setmana després, el 9 de març, probablement sense encara
haver-se posat en marxa la comissió, arribava a Santes Creus un manament executo-
10. Ibidem. Ignore si aquest Joan Eiximén de Salanova actuava privadament o en qualitat
d'assessor de l'infant Joan. També si aquest Joan Eiximén de Salanova és el mateix que l'altre Martí
Eiximén de Salanova i si es tractaria d'una confusió notarial. Si fóra així, és a dir, que en realitat
som davant Martí Eiximén de Salanova, no actuaria més que com a procurador de Vicent Saranyó,
el mercader que havia rebut la cessió de l'abat de Valldigna. Amb tot, m'incline per pensar que
són dues persones diferents, malgrat el parentiu íntim entre ambdós, revelat pels cognoms, i que
Joan Eiximén de Salanova no és més que l'oficial de la Governació que dirigeix el manament executori.
11. Ibidem, 3382, 15.
12. "...et alia bona dicti monasterii de quibus vobis videbitur impignorare et obligaré,
assignaré seu consignaré, ac tradere creditori predicto pro securitais debiti supradicti. vel etiam si
volueritís possitis eidem creditori pro securitate vel etiam in solutum dicti debiti facere pro nobis
et nomine nostro assignationem, locum et cessionem in et de quibuscumque peccunie quantitatibus
nobis seu dicto abbati seu monasterio nostro, tam ratione sive pretio redditum et molendinorum
nostronim de Xerta quam alia ratione, seu pro pretio quorumvis aliorum arrendamentorum nostrorum
debitis et omnes redditus nostri monasterii..." (Ibidem).
36 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
ri de la Governació de València, fet a instància del notari Bernat Pellicer, procurador
de Valldigna. Atès que la jurisdicció del governador de València òbviament s'estenia
exclusivament dins els límits del regne, el manament fou tramès mitjançant el ve-
guer de Vilafranca del Penedès, en el qual s'assignava quinze dies a l'abat i monestir
de Santes Creus per pagar els 600 florins i 200 més de pena. 13 Primer la ferma
de dret, en segon lloc el manament executorí; ara només faltava, si no es cancel·lava
el deute, fer l"'escripció de béns" i vendre'ls en subhasta pública. Heus ací, però,
que el 17 de març de 1379 el procés engegat donà un tomb tan sobtat com
desconcertant. Bernat Pellicer, el procurador valldignenc, compareixia davant la
cort de la Governació i, en nom de l'abat Saranyó i de tot el monestir, renunciava
al manament executori emès el 9 cle març —"desistit ex causa a dicta incepta
executione ac renuntiat littere mundato ad eius instantia a vestra cúria emanatis,
et vuit ea habere penitus pro non factis ac si de ipsis nulla mentio seu requisitio
fuissetfacta"—, per bé que es reseivava d'exigir el deute per altres vies judicials."
El desconcert augmenta encara més quan l'assumpte se silencia de colp,
per tornar a sorgir onze anys després amb els 600 florins pendents. Arnau Saranyó
feia tres anys que havia mort, i l'abadia havia anat a raure a mans de Jaume Escrivà,
un monjo de la casa que havia pujat de graó en graó en els llocs de responsabilitat
i prestigi de la casa. N'estava, doncs, ben informat del problema que s'arrossegava
des de feia massa temps, i s'ha decidit a posar un punt i final definitiu. I la solució
és l'apuntada en la renúncia presentada per Bernat Pellicer el març de 1379, però
amb una diferència fonamental: Valldigna ara haurà de desistir de recórrer a
qualsevol altra instància judicial. És així com Pere d'Arenes, monjo de Valldigna,
el 8 d'abril de 1390, en qualitat de representant del monestir, compareixia a la
casa que Santes Creus tenia a Vilafranca del Penedès i en presència de Bernat
Dalmau, el monjo i procurador de Santes Creus que dirigirà el monestir a partir
de 1404, del notari i dels testimonis pertinents, però en absència de l'abat, llegia
una cèdula breu i concisa. Pere d'Arenes afirmava que noviter l'abat i monestir
de Valldigna s'havien assabentat del manament executori instat per Bernat Pellicer
davant la Governació de València i el veguer de Vilafranca, en virtut del qual va
ser procedit contra Santes Creus. Ara bé, totes aquestes accions judicials "sint seu
fuerint enantata sine consensu et voluntate dictorum abbatis et conventus
13. "...ad postulationem seu instantiam suam die nona mensis februarii anni presentis a
vestri cúria emanavít quedam littera directa venerabili vicario Villefranche Penitensis principatus
Catalonie, in qua effectualiter continebatur quod vos in subsidium iustitíe ad instantiam dicti
proponentis requirebatis dictum vicarium ut loco vestri assignaret reverendo in Christo patri abbati
et conventui monasterii Sanctarum Crucum dicti ordinis, infra eius vicariatum constructi, quatenus
infra quindecim dies a presentatione dicte littere fiendi in antea numerandos solvere dicto proponenti,
nomine quo supra, sexcentos florenos auri curribiles de Aragonum per dictos abbatem et conventum
monasterii Sanctarum Crucum debitos dictis abbatis et conventui Valledigne, principalibus suis, necnon
ducentos florenos auri debitos ratione penarum" (Ibidem, 3382, 11).
14. "...quod in petendis predicto debito, penis comissis, dampnis et missionibus factis et
fiendis in alia instantia iudicii et vestra iudice competent! quandocumque voluerint et eis fuerit
benevissum in petendo et habendo dictum debitum. penas, sumptus et interesse in predictis..."
(Ibidem-).
SANTES CREUS (2004) 33-74 37

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
ri de la Governació de València, fet a instància del notari Bernat Pellicer, procurador
cle Valldigna. Atès que la jurisdicció del governador de València òbviament s'estenia
exclusivament dins els límits del regne, el manament fou tramès mitjançant el ve-
guer de Vilafranca del Penedès, en el qual s'assignava quinze dies a l'abat i monestir
de Santes Creus per pagar els 600 florins i 200 més de pena. 13 Primer la ferma
cle dret, en segon lloc el manament executori; ara només faltava, si no es cancel·lava
el deute, fer í"'escripció de béns" i vendre'ls en subhasta pública. Heus ací, però,
que el 17 de març de 1379 el procés engegat donà un tomb tan sobtat com
desconcertant. Bernat Pellicer, el procurador valldignenc, compareixia davant la
cort cle la Governació i, en nom de l'abat Saranyó i de tot el monestir, renunciava
al manament executori emès el 9 de març —"desistit ex causa a dicta incepta
executione ac renuntiat littere mandato ad eius instantia a vestra cúria emanatis,
et vuit ea habere penitus pro non factis ac si de ipsis nul·la mentio seu requisitio
jüisset facta"—, per bé que es reservava d'exigir el deute per altres vies judicials. 14
El desconcert augmenta encara més quan l'assumpte se silencia de colp,
per tornar a sorgir onze anys després amb els 600 florins pendents. Arnau Saranyó
feia tres anys que havia mort, i l'abadia havia anat a raure a mans de Jaume Escrivà,
un monjo de la casa que havia pujat de graó en graó en els llocs de responsabilitat
i prestigi de la casa. N'estava, doncs, ben informat del problema que s'arrossegava
des de feia massa temps, i s'ha decidit a posar un punt i final definitiu. I la solució
és l'apuntada en la renúncia presentada per Bernat Pellicer el març de 1379, però
amb una diferència fonamental: Valldigna ara haurà de desistir de recórrer a
qualsevol altra instància judicial. És així com Pere d'Arenes, monjo de Valldigna,
el 8 d'abril de 1390, en qualitat de representant del monestir, compareixia a la
casa que Santes Creus tenia a Vilafranca del Penedès i en presència de Bernat
Dalmau, el monjo i procurador de Santes Creus que dirigirà el monestir a partir
de 1404, del notari i dels testimonis pertinents, però en absència de l'abat, llegia
una cèdula breu i concisa. Pere d'Arenes afirmava que noviter l'abat i monestir
de Valldigna s'havien assabentat del manament executori instat per Bernat Pellicer
davant la" Governació de València i el veguer de Vilafranca, en virtut del qual va
ser procedit contra Santes Creus. Ara bé, totes aquestes accions judicials "sint seu
fuerint enantata sine consensu et voluntate dictorum abbatis et conventus
13. "...ad postulationem seu instantiam suam die nona mensis februarii anni presentis a
vestri cúria emanavit quedam littera directa venerabiii vicario Villefranche Penitensis príncípatus
Catalonie, in qua effectualiter continebatur quod vos in subsidium iustitie ad instantiam dictí
proponentis requirebatis dictum vicarium ut loco vestri assignaret reverendo in Christo patri abbati
et conventui monasterii Sanctarum Crucum dicti ordinis, infra eius vicariatum constructi, quatenus
infra quindecim dies a presentatione dicte littere fiendi in antea numerandos solvere dicto proponenti,
nomine quo supra, sexcentos florenos auri curribiles de Aragonum per dictos abbatem et conventum
monasterii Sanctarum Crucum debitos dictis abbatis et conventui Valledigne, principalibus suis, necnon
ducentos florenos auri debitos ratione penarum" (Ibidem, 3382, II).
14. "...quod in petendis predicto debito, penis comissís, dampnis et missionibus factis et
fiendis in alia instantia iudicii et vestra iudice competenti quandocumque voluerint et eis Rierit
benevissum in petendo et habendo dictum debítum, penas, sumptus et interesse in predictis..."
(Ibidem).
SANTES CREUS (2004) 33-74 37

FERRAN GARCIA-OLIVER
Vallisdigne". Per aquesta raó anul·lava el manament executori i tot els processos
engegats tant davant el governador cle València com davant el veguer de Vilafranca. 15
Bé podíem esperar que les aigües tornaren al solc gràcies a aquest escreix
de generositat exhibida per Santa Maria de Valldigna. Però una sorpresa més torna
a sembrar l'afer d'interrogants. Bernat Dalmau es va prendre els seus dies per
a reflexionar sobre el contingut de la cèdula de Pere d'Arenes, i després de consultar
segurament els assessors del monestir però sobretot l'opinió d'Andreu de Porta,
abat cle Santes Creus d'ençà el 1380, el 27 d'abril va respondre tan durament com
imprevista. Primer de tot, afirmava que l'abat i el monestir de Valldigna estaven
obligats a donar i restituir a Santes Creus 600 florins, més els danys, les despeses
i els interessos. La raó argüicla es basava en el fet que Valldigna havia reclamat
aquesta mateixa quantitat per via executòria, a través del governador cle València
i el veguer de Vilafranca, pendent la causa d'examen i verificació. Una circumstància
que el dret civil i canònic penaven inexcusablement.' 6
No era creïble, d'altra banda, el desconeixement esgrimit per Valldigna (el
"noviterperveni,' ad audienliam" afirmat per Pere d'Arenes) sinó tot el contrari.
Pel mig s'havien produït diversos processos judicials amb les defenses corresponents,
que exigiren desembossar grans quantitats cle diners a Santes Creus. A més, Valldigna
va recórrer al braç secular," opció que no devia haver fer mai. Ara bé, si tot tornava
al primer i original estat de la qüestió i Valldigna es comprometia a pagar els
danys i les despeses causades, Santes Creus acceptaria l'anul·lació del manament
executori i del procés començat: "Attamen si ipsi tornaverint vel reslituerint ad
pristinum statutn dictam requisitionem et reddiderinl expensas et dampna factas
et sustenta per dictum monasterium, placet dicto sindico Sanctarum Crucum quo
habeanturpro cassatis et anullatis. àlias non possuní ulpredicitur baberepredicta
quo nullis seu revocatis"? 1
Cap més document permet discernir la fi del litigi, però res no indica que
Valldigna acabarà finalment recuperant el manlleu dels 600 florins. La causa se
li havia posat tant aigua al coll que el deutor fins i tot ara li reclamava per danys
15. "...cum presenti scriptum revocat, cassat et anullat preclictum mandatum executorium
et omnia accitata seu enantata vigore eiusclem revocataquc per suos principales vobis intimat, tam
per dictum honorabilem gubernatòrem regni Valentie ve] vegerium Villefrancbe vel per quevis alium
iuclicem secularem, contra vos. reverendissimum abbatem et monasterium Sanctarum Crucum,
dicenclo, asserendo seu protestanclo quod non assentit tacite nec espresse dicto mandato executorio
seu accitatis vel enantatis vigore eiusdem coram dictis iudicibus. quinvno contradicicndo eisdem
revocat, cassat et anullat predicta..." (Ibidem, 3384, 8).
16. "...dictus reverendissimus abbas monasterii Vallisdigne et conventus eiusclem tenentur
dare et restituere vel exsolvere dicto monasterio Sanctarum Crucum et eius reverendissimo abbati
et conventui ipsius monasterii sexcentos florenos et dampna, el expensas el interesse eorum, pro
eo quare cle consumili quantitate vel pro debito consimilis quantitatis, inventa examine puta, coram
gubernatore Valentie et vicario Villefranche petierunt executione fieri de bonis dicti revcrendissimi
tunch abbatis et monasterii Sanctarum Crucum. et de facto et cum effectu exegerunt a dicto monasterio
et eius abbate et ab eorum bonis per viam executionis clictos sexcentos florenos ob quod inciderunt
in penam et iure civile et canonico statutam contra illos qui in invento examine aliquem convcniunt
et exequtionem petunt". (Ibidem).
17. Ibidem.
38 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
morals i materials la mateixa suma del capital que se li havia prestat. El procés
s'havia invertit inesperadament i l'acusat ara passava a ser Valldigna.
L'OFENSIVA DE SANTES CREUS
La pregunta fonamental per entendre la deriva de la disputa, i per a Ja qual
no disposa d'una resposta segura, és per què Valldigna va renunciar als 600 florins,
quan la veritat del préstec l'assistia. Sobretot l'endemà de l'herència caòtica de
Saranyó i els primers signes alarmants de retrocés de les rendes, quan no es podia
estar de cap dels ingressos regulars o extraordinaris per atendre les múltiples
necessitats cle la casa, dels monjos i del senyoriu. A la vista del que va esclevindre's
posteriorment, diria que el monestir cle la Safor va tractar d'especular amb el manlleu.
Vull dir, devia estar dispost a condonar el deute a canvi que Santes Creus, com
a abadia mare, desistirà també d'exigir el compliment de determinades prescripcions
de l'orde, contingudes bàsicament en els Benedicta, un conjunt d'estatuts ordenats
pel papa Benet XII.
Havien canviat també un dels clos protagonistes principals. Mentre Andreu
de Porta continuava al capdavant de Santes Creus, a Valldigna Lluís Rull en prenia
les regnes a causa cle la mort de Joan Escrivà, que havia ocupat el càrrec abacial
durant només sis anys, entre 1387 i 1393. No crec que siga una dada irrellevant,
merament circumstancial d'aquest embrollat afer, les sengles direccions monàstiques.
En efecte, ací tractem un afer concret i precís que marca la temperatura de les
relacions entre els dos casals cistercencs, no d'estructures generals per a la
comprensió cle les quals els comportaments morals dels inclividus"són prescindibles.
Per contra, en la topada entre ambdós monestirs els abats, amb el seu tarannà
i la seua particular mirada d'entendre aquestes mateixes relacions, de jerarquia,
preeminència i subordinació, havien d'influir de manera determinant en el
desenvolupament dels fets.
L'influx dels abats resulta encara més decisiu si tenim en compte que Rull
era un monjo ni més ni menys que format a Santes Creus, sota el govern d'Andreu
cle Porta. Hi havia cle forma subjacent, doncs, una coneixença "mútua, episodis
anteriors d'afecte o de rancúnia, de manament i d'obediència deguda, probablement
determinants en les accions de l'un i cle l'altre. Rull no va ser ben rebut a Valldigna.
D'altres de la casa aspiraven a la més gran dignitat, però els diners familiars, és
a dir, el pagament de les corresponents butles a Benet XIII, li deixà franc el camí.
Però l'oposició justament es convertí en solidesa comunitària entorn cle Rull per
les envestides foranes, entre les quals cal incloure la d'Andreu de Porta, i la d'un
terrible terratrèmol que el 1396 esfondrà el monestir. La unitat era més necessària
que mai.
Alguna cosa no ratllava bé certament entre ambdós. El tema dels 600 florins
no torna a esgrimir-se mai més com a cavall de batalla, però se n'esgrimiren d'altres.
El 4 de gener de 1400, tot just passades les festes de Nadal, Andreu de Porta
nomenava procurador seu el monjo Pere Desprats per fer inventari dels béns que
Rull posseïa quan era monjo de Santes Creus: "...de omnibiis et singulis denariis,
SANTES CREUS (2004) 33-74 39

FERRAN GARCIA-OLÏVER
tibris, iocalibus, debitis, rebus et aliis bonis et iuribus universis quos, quas et que
reveren dus frater Ludovicus Rull, olim monacus dicti monasterii, nunc vero abbas
monasterii predicti Vallisdigne, babebat et possidebat dum erat monacus dicti nos­
tri monasterii et obedientie nostre subiectus, que omnia supradicta nobis et dicto
nostro monasterio pertinebantet nunc etiam pertinent et que dictus reverendus nunc
abbas nobis et dicto nostro monasterio tenebatur incontinenti cum fuit promotus
de simplici nostro monacho in abbatem..." ls Rull, a més, hauria de jurar sobre els
quatre evangelis que quan deixà l'abadia de l'Alt Camp no posseïa més béns que
els inventariats. Al mes següent, el 3 de febrer, fra Pere Desprats es traslladava
personalment a Valldigna i signava amb l'abat un acord que fixava en 60 florins
el valor dels béns que s'havia endut. 19
L'envestida més dura, però, arribà en forma de dues lletres admonitòries
d'Andreu cle Porta, signades el 20 d'abril de 1402. La primera anava adreçada al
mateix Rull i s'hi excusava de no haver pogut visitar personalment Valldigna per
malaltia —"cum propter infirmitatem nostras satis notoriam causi visitaindi ad
predictum monasteriumpersonaliteraccedere nonpossimus" 20—, però havia rebuda
informació de la negligència que havia demostrat a l'hora de complir els Benedicta,
"constito nobis nonnullorum fidedignorum relatu quod vos, dictus abbas, in
predictis omnibus et singulis estis negligentis et remissus..."" L'abat de Santes Creus
es referia particularment a tres punts' d'aquestes orclinacions. Primer que res, al
nomenament d'un bosser amb la comesa de centralitzar i distribuir el conjunt de
les rendes del monestir; en segon lloc, a la destinació a usos propis i necessa­
ris del monestir o a l'adquisició de més patrimoni de tots aquells diners que
provenien de qualsevol operació important amb terres, i en tercer lloc a
l'obligatorietat de trametre un nombre determinat d'escolars a l'Estudi de Sant Bernat
cle París segons la capacitat cle cada monestir. Així, doncs, li manava que en el
termini de "trenta dies procedirà a l'elecció d'un bosser. Andreu de Porta, a
continuació, esmentava uns 27.000 sous procedents de la permuta que Valldigna
havia efectuat de l'alqueria de Ressalany, a la Ribera Baixa, per la de Rugat, a
la Vall d'Albaida, cosa que significava, en efecte, que disposava cle "bons
informadors. 22 Li manava que aquest capital fóra dipositat en un lloc segur, dins
una caixa amb quatre claus, repartides entre l'abat, el bosser, el prior i un monjo
de la casa. I, finalment, li donava de temps fins a Santa Maria d'Agost per trametre
dos dels monjos més idonis a l'estudi de París. Si passats els terminis no complia
l'ordenat, seria excomunicat i suspès del càrrec: dapso dicto termino et canònica-
monitione, premissa culpa, mora vel negligentia vestris precedentibus in premissis,
idtra àlias penas et censuras in nos iam latas et promulgatas, in vos ex nunch
ui ex tunch et econverso in bis scriptis excomunicationis sententiam ferimus ac
etiam promulgamus. " 23
18. Ibidem. 3385, 13.
19. Ibidem, 3385, 16.
20. Ibidem, 3386, 7.
21. Ibidem.
22. La permuta de Ressalany per Rugat més 27.000 sous es va efectuar el 28 de setembre
de 1398. Vegeu l'operació a F. GAROA-OUVER, Cistercencs del País Valencià.., 38-39,
23. AHN, Clero. 3.386. 7.
40 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
El destinatari de la segona lletra, amb la mateixa data, era el prior, aleshores
Ramon Torres. Andreu de Porta manava als monjos de Valldigna, sota virtut
d'obediència i pena d'excomunicació, que, si l'abat no obeïa els seus manaments,
ei tingueren per excomunicat i suspès, i això mentre no en fóra absolt o ell els
manarà el contrari. 2'
Els terminis no es van complir. Començà un altre procés amb derivacions
fins i tot a la Santa Seu. Dos obstinats s'enfrontaven: l'un, entestat a executar les
sentències d'excomunicació i suspensió; l'altre, enterc en la seua defensa. Ens falten
documents dels passos preliminars, perquè el següent ja data del 18 de maig de
1402. Valldigna i el seu abat havien nomenat tin procurador exclusivament per
a la causa. Es tracta de Bernat Rull, batxiller en decrets i rector de l'església d'Arboló,
a la diòcesi d'Urgell, però oriünd de la vila de Berga. Un parent de Lluís Rull,
sens dubte. Per a una tasca tan delicada com la que es presentava, millor confiar
en els íntims de la pròpia família. En aquest dia es presentava clavant del cardenal
de Sant Martí in Montibus i de l'arquebisbe d'Atenes, que es trobaven a València,
a la casa de Sant Jaume d'Uclés, i poc abans de dinar —ante prandium— els
mostrava una cèdula en paper, que contenia la protesta, ben articulada, contra
les dues lletres admonitòries despatxades per Andreu cle Porta.
Bernat Rull argumentava que l'abat de Santes Creus no podia fer manaments
d'aquesta índole sense previ procés. Aquest només posseïa la potestat cle visitar
el monestir de Valldigna, i durant la visita promulgar ordenances d'acord amb els
estatuts cistercencs. I en aquest cas precís, havia procedit "sine aliqua visitatione
legittima", tot atemptant, doncs, contra les definicions i reglaments de l'orde. 25 D'altra
banda, si haguera inquirit per mitjà d'una visita, hauria comprovat que l'abat i
els monjos de Valldigna seguien escrupolosament les obligacions espirituals i
materials, tant a l'hora de complir la regla com a la de conservar i millorar les
rendes i edificis, no alienant res sinó tot el contrari, augmentant el patrimoni.
Andreu de Porta havia intentat sembrar la discòrdia entre" l'abat de Valldigna i els
seus monjos i, el que és pitjor, havia pretès que fóra cessat Lluís Rull sense cap
delicte ni causa legítima. Per aquestes i altres raons les esmentades lletres
admonitòries havien estat confegides sense cap potestat ni jurisdicció, contra els
estatuts del Cister i expedides sense la preceptiva visita; així, doncs, calia considerar
24. "...rnandamus quatenus nisi vobis ad plenum constiterit prefatum venerabilem abbatem
operis cum effectu implevisse que superius continentur íntra per nos sibi tempora assignata, eundem
abbatem excomunicatus habeatis et teneatis ac etiam vitetis. tamdiu et tanto tempore donech
satisfactione premissa absolutionis benefficium meruerit obtinere et a nobis aliud receperitis in
mandatis". (Ibidem).
25. "...absque processo aliquo rite et legittime lacto, non potest talia que in dictis Iiteris
sunt contenta precipere seu mandare, cum quare dicto reverendo patri abbati data est solum potestas
visitandi dictum monasterium Vallisdigne, et in ipsa visitatione facere que statutn, ordinationes et
diffinitiones dicti ordinis volunt sive plurie et iura permittunt..." (Ibidem).
26. "Si enim per visitationem dictus reverendus abbas inquisisset in monasterio prelibate
Vallisdigne. reperisset quod abbas, prior, conventus et ceteri monachi dicti monasteri regulanrur
bene quo ad ipsos et bona comodiose et fructifere eum meliorando in reditibus, hediffïciis et aliis
diversis operibus, non bona dicti monasterii alienando sed potius ea augmentando, staruta,
ordinationes dicti ordinis semper ut tenentur servando..." (Ibidem).
SANTES CREUS (2004) 33-74 41
2' 1

FERRAN GARCIA-OLIVER
el seu contingut nul i injust. Bernat Rull, el procurador cle l'abat i monestir cle
Valldigna, cloïa la seua protesta apel·lant a la Santa Seu o a aquell que de dret
li pertanyia. Després de llegida la cèdula en paper que contenia la defensa de
l'abat Lluís Rull, el cardenal de Sant Martí i l'arquebisbe d'Atenes respongueren
que l'admetien amb tot el que hi contenia.
Amb aquest primer colp de mà guanyat, Bernat Rull es traslladava a Santes
Creus dues setmanes després, l'I cle juny. S'endinsà per les seues estances fins
a la mateixa cambra cle l'abat, al portal de la qual hi havia escrit "Posada del
senyor rey". Ací mateix preguntà als tres monjos que l'hi acompanyaven, Joan
Rovira, el prior i sagristà, Joan Tomàs Llonc, el subprior, i Ramon Costelles, on
era l'abat per presentar-li l'apel·lació que havia llegit davant el cardenal de Sant
Martí i l'arquebisbe d'Atenes, i li respongueren que no era al monestir sinó a
Barcelona. Això no obstant, els la va llegir, però òbviament el prior afirmà que
no tenia potestat per respondre a la demanda.
El 6 cle juny, Bernat Rull ja era a Barcelona. I ara sí que trobà Andreu de
Porta a la casa que el monestir tenia a la ciutat, i allí li llegí l'apel·lació. 27 La resposta
d'Andreu Porta es féu esperar una mica. Però el 14 de" juny, en el mateix indret
de l'encontre anterior, Bernat Rull escoltà la rèplica. A part d'aferrar-se als Benedicta
i als estatuts de l'orde i a la retòrica judicial escassament persuasiva, Porta afegia
que l'apel·lació no va ser interposada dins els deu dies preceptius i, doncs, no
la podia acceptar.
Davant d'aquesta situació l'apel·lació cle Valldigna a la Santa Seu va seguir
el seu curs. Joan Siurana, prior de la seu de Tortosa, fou escollit jutge per escoltar
les parts. 28 Però la causa estava encallada. Les raons esgrimides per Andreu de
Porta eren de massa poca entitat com per excomunicar i suspendre Lluís Rull,
però l'abat de Santes Creus tampoc no podia quedar massa en evidència perquè
al capdavall no feia sinó aplicar les penes previstes als Benedicta. Calia trobar
una solució consensuada. Amb aquest propòsit es van nomenar un parell d'àrbitres,
un per cada part, per trobar un punt intermedi capaç de satisfer els dos abats.
El 13 de març de 1403, Valldigna escollia Bernat Rull, mentre que Santes Creus
havia escollit el monjo Bernat"Mallol, paborde del castell de Pontons. 29 A l'un i
a l'altre se'ls van concedir tots els poders normals en aquests casos, i el termini
fins a Pentecosta per decidir, amb una pena prevista cle 100 florins per a la part
desobedient. Abans de tancar l'acord afegiren una última clàusula: tots clos àrbitres
no podrien procedir ni el compromís no podria ser operatiu mentre l'abat cle Santes
Creus no el signarà. 30
27. Descriu així la trobada el document: "...in quadam domo vocata de Santos Creus, que
est in vico Sancti lohannis Barchinone, subtus monasterium de Ionquerií, scilicet. in quoclam terramine
dicte domus in quo est una parra sive tria, iacendo personaliter inventi..." (Ibidem).
28. Ibidem. 3386, 10.
29. Bernat Mallol, monjo de Santes Creus, morí cap 1428. Fou notari i autor d'una història
del monestir.
30. "Volumus tamen quod vos, dicti arbitri, non possitis nec valeatis in dicta causa procedere
nec dictum compromissum locum habeat donech per dictum reverendum abbtem Sanctarum Crucum
fuerit presens compromissum vel simile firmatum". (Ibidem).
42 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS. DISPUTES ESTÈRILS
Segurament Andreu de Porta no el va acceptar. El 17 de febrer de 1404
l'abat Ruíl reunia el Capítol de Valldigna, amb vint-i-cinc monjos presents. Cercava
que la mateixa comunitat l'exonerarà cle les acusacions cle l'abat de Santes Creus,
en particular la que es referia a l'enviament de clos monjos a París. Així va recordar
als presents que quan ell fou nomenat abat Ramon Sanou i Pere Valls eren a l'Estudi
de Sant Bernat. Davant la imminent tornada d'ambdós, escollí els substituts en
les persones de Macià Ramon i Pere Albert, com a més idonis. Quan els comminà
d'anar-se'n, Macià Ramon, i en nom seu i del seu company, li va suplicar que
els permetem cursar dos anys de lògica per estar millor preparats —"per quam.
abiíiores possent efici ad sacram paginam conseque>idam "—y" petició que els va
concedir per considerar-la raonable. Però, malauradament, poc després s'abatí sobre
Valldigna un terratrèmol devastador: "accidit inpartibus diòcesis Valentie. maxime
in hac valle. ingens et terribíli ierremotum obqnem om nia dicti nostri monasterii
maiora edifficia prelacte valies bostitia corruere"} 1 La reconstrucció del monestir
i cle les estructures de Valldigna suposà moltes i oneroses despeses, a les quals
s'hagueren d'afegir les derivades dels nombrosos plets, sobretot amb Pere cle
Montagut, senyor de Carlet, i la ciutat cle Xàtiva, cle manera que "in tan tum cumulum
ascenderunt quod non fuit decens ni convcniens emittere dictos monachos ad
studium supraclictum". is LJna mica refets, tornà a manar a Macià Ramon i Pere
Albert que marxaren, però tot just el pare del primer morí i li havia encomanat
la cura dels seus fills, germans del monjo. Fou necessari ajornar de nou la partida,
perquè fra Macià sota cap concepte re11unei2.ri.ii 2. la tasca assignada pel seu
progenitor, fins al punt que "ante deserteret studium sed etiam
monasterium querendo alíus ubiposseí i aliter quam relinquereprecamina
sui patris".'"' Per part seua, Pere Solivella era massa jove per anar-hi tot sol, i no
hi havia al monestir cap altre monjo amb la preparació adequada i suficient per
traslladar-se a París. Ara, doncs, davant de tot el Capítol, manava a Pere Solivella
Cjue es prepararà per fer cap a Psrís A. continuació preguntà a l'un i a l'altre si
en el seu moment no els va demanar cjue ixiarxaren a l'estudi i que si després
no se n'anaren, no fou doncs per negligència "ob eius desidiam, neçliqentiam
pertinaciain sive culpam" I ambdós respongueren que la culpa només era seua
Amb aquest document rebut en forma pública pel notari de Gandia Ramon
Agualada, el nou procurador de Valldigna, el també notari cle Borriana Miquel
Pérez, comparegué el 3 de març cle 1404 davant Andreu de Porta a la casa de
Santes Creus a Barcelona. Davant seu va llegir de manera audible i clara el contingut
del Capítol cle Valldigna celebrat l'anterior 17 cle febrer. Exhibí, a més, un document
d'exoneració dels reformadors generals del Cister, datat el 27 de febrer cle 1397,
"considerantes animi compatientibus lamentabilem desolationem quam in ecclesie
31. Ibidem. 3386, 15.
32. Ibidem. Un terratrèmol que probablement arriba al grau 9 en l'escala MSK i del qual
la Valldigna fou l'epicentre. |. M. LÓPEZ MAHINAS: "Uno o dos terremotos catastróficos a fines del
siglo xiv en cl Reino de Valencià", Revista del Inslituto de Estudiós Alicantinos. 36 (1982), 59-72.
33. Ibidem.
34. Ibidem.
SANTES CREUS (2004) 33-74 43

FERRAN GARCIA-OLIVER
materialis et edeficiorum concussione diebus istís horibüis terremotus intulít
monasterio Vallisdigne. " 35
L'endemà fra Andreu respongué en termes més o menys semblants com
ja ho havia fet el 14 de juny de l'any anterior de 1403. Acabà protestant de tots
els danys i despeses fets i per fer, tot afirmant que tenia la intenció de recuperar-
los de Valldigna. No s'estigué d'introduir un nou punt per a la controvèrsia, en
afirmar que l'emissari que va presentar les lletres admonitòries va ser violentat
per l'abat quan intentà donar al prior la que anava adreçada a ell i a tot el convent:
"cum iniuria facta nuntio iurato abbati monasterii Sanctarum Crucum, quam
iniuriam fecit dictus abbas Vallisdigne, aufferendo per vim et violentiam dicto
nuntio iurato literam quam dictus abbas Sanctarum Crucum mitebat priori et
conventui Vallisdigner i& Al dia següent, el 5 de març de 1404, replicava Miquel
Pérez i negà l'acusació de violència contra el missatger d'Andreu de Porta.
De sobte, una vegada més, la documentació s'interromp i fa la impressió
que tot ha acabat sense vencedors i perdedors. I no degué ser per manca de tossuda
voluntat d'Andreu de Porta sinó perquè l'abat bregós havia passat a millor vida
el 29 d'abril d'aquest mateix any de 1404. Per a Santes Creus, certament, el procés
havia reportat un plus de despeses per a una economia domèstica esgotada, 37
exactament igual que per a Valldigna. Però l'assumpte del préstec dels 600 florins
com l'amenaça d'excomunicació i suspensió de Lluís Rull degué comportar encara
més distàncies i suspicàcies entre ambdues abadies. Si bé es mira, aquest episodi
cistercenc és una metàfora del que contemporàniament s'esdevenia als territoris
de la Corona d'Aragó. La unitat, representada per la figura del rei, sens dubte
no admetia discussió, però un corrent encara bastant imprecís i difús començava
a crear recels entre les unitats polítiques que el componien, liderades per les capitals
respectives, sobretot Barcelona i València. Els abats de Santes Creus tornarien a
visitar la seua abadia filla de Valldigna, com corresponia, però aquells lligams entre
l'una i l'altra, materialitzats en forma de préstecs graciosos, com el de 600 florins
d'Arnau de Saranyó, al segle xv eren impensables. La història del Cister català es
també la història de la Corona d'Aragó.
35. Ibidem.
36. Ibidem.
37. Els deutes, segons afirmava Bernat Dalmau, el nou abat, ascendien a 8.000 florins,
i el mateix Martí Humà no s'està de referir-se a l'estat de "desolació" i desunió interna de Santes
Creus a causa, entre altres raons, de la "diversitat e contençó de abats, mal regidors e administradors".
M. T. FERRER I MALLOL: "Decadència a Santes Creus", 480.
44 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
APÈNDIX
1378, desembre, 1. València
1
Procuració feta per Vicent Saranyó, ciutadà de València, a Maní Eiximén de
Salanova i Joan Pérez de Ruglós per demanar a l'abat i monestir de Santes
Creus 600 florins, dels quals Arnau Saranyó, abat de Valldigna, i el síndic
del monestir li han fet cessió.
AHN, Clero, Bernardos, Valldigna, carpeta 3382, núm. 13.
Noverint universi quo ego, Vincencius Saranyó, civis Valencie, ex certa
scientia et consulte, citra revocationem aliorum procuratorum meorum, facio,
constítuo et ordino procuratores et actores meos certos et speciales et súper
infrascriptis generales vos, Martinum Eximini de Salanova et Iohannem Péreç de
Ruglós, licet absentis, simul ambos et vestmmque vestrum in solidum, ita quod
conditio primi occupantis potior non existat secl quod per alterum vestrum inceptum
fuerit per reliqum prosequi mediari valeat et finiri, ad petenclum et exigendum
loco et nomine meo et pro me in iudicio et extra et coram quibuscumque vicariis,
iudicibus seu officialibus ordinaríis vel delegatis aut subdelegatis, seu officialibus
quibuscumque et ubicumque locorura vobis placuerit et vobis vel alteri vestrum
fuerit benevisum, illos sexcentos florenos auri de Aragonia cum penis comissis,
dampnis et missionibus per reverendum in Christo patrem et dominum abbatem
et conventum monasterii Sanctarum Crucum, ordinis cistercensis, debitos cum
instrumento debitio acto Valencie vicesima sexta die marcií anno a Nativitate Domini
M° CCC° septuagesimo sexto, clauso per Bernardum Pellicerii, notarium publicum
subcontentum, qui mini pertinent vigore cessionis et transportationis de iuribus
dicti crediti per reverendum in Christo patrem dominum fratrem Arnaldum, Dei
miseratione abbate monasterii Vallisdigne et sindicum monasterii ipsius, facte cum
publico instrumento acto Valencie tricesima die marcii anni presentis in posse
Raymundi Martell, notarii publici Valencie. Dans et concedens vobis, dictis
procuratoribus mei simul et utrique vestrum in solidum ut prefertur potestatem
plenariam dictam quantitatem mihi debitam et penas comissas cum dampnis et
missionibus iuxta mentem et tenorem dicti debitití instrumenti simul cum separatini
petendi et exigendi, et pro ipsis habenclis predictos dominós abbatem et conventum
Sanctaaim Crucum per iudicem illum quem elegiritis compelli requirendum, et
contra eos et eorum bona executionem postulandum debitam et expeditam, prout
in similibus est fieri assuetum. Et si expediens vel necessarium fuerit pro predictis
vel eorum aliquo, me et bona mea agendum et deffendendum in quibuscumque
questionibus atque causis; et ad causandum, conveniendum, ponendum, opponendum,
excipiendum, protestandum, respondendum libellum vel libellos offerendum; litem
vel lites contestandunr de calumpnia et veritate dicenda in animam meam iurandum
prestandumqLie et subeundum quodvis aliud licitum iuramentum- testes instmmenta
que quevis alia probationum venera, producendum et productis ex adverso
obiciendum- sententias quasvis interlocutorias vel deffinitivas auferri petendum et
audiendum appellandumque et appelationes prosequendum- fidantias iuris et
SANTES CREUS (2004) 33-74 45

FERRAN GARCIA-OLIVER
tornatoris et quasvis àlias cautiones offerendum et protestantlum, et demurn omnia
alia ad predicta necesaria et opportuna facienclum et libere exercendum que legittimí
procuratorem possunt et debent facere et passem ego personaliter constitutus, pro-
mittens me habere perpetuo ratum et firmum quicquid inde duxeritis peragenclum
nulloque tempore revocaré. Et relevans vos et vestrumque vestrum ab omni onere
satisdandi, promitto notario infrascripto, tanquam publice persone a me legittime
stipulanti et recipienti loco et nomine omnium illoairn quòrum interest vel intererit,
iudicio sisti et iudicatum solvi cum omnibus suis clausulis sub bonorum meorum
omnium ypotheca.
Quod est actum Valentie, prima die decembris anno a Nativitate Domini
millesímo trecentesimo septtiagesimo octavo. Sig-[sí#«e]-num mei Vincencii Saranyó
predicti, qui hec conceclo et~firmo.
Testes huius rei sunt Petrus Gençor, mercator, et Bernardus Oliver, scutifer.
Sig-lsigne notariafl-num mei Bernardi Pellicerii, notarii publici Valencie, qui
predictis interfui hecque scribi feci et clausi loco, die et anno prefixis.
1379, febrer, 2. Monestir de Santes Creus
2
Procuraciófetapel Capítol del monestir de Santes Creus a Joan Rovira, prior, Antoni
Ciges, cellerer major. Bernat Miquel, cellerer menor, Guillem Ramon Carreta,
majoral del castell de Guàrdia dels Prats, i Bernat Mallol, monjos de Santes
Creus, per demanar a Arnau Saranyó, abat de Valldigna, l'ajornament del
termini del pagament de 600florins d'un préstec que féu al monestir de Santes
Creus.
AHN, Clero, Bernardos. carpeta 3382, doc. núm. 15.
Noverint universi quod nos frater Pulxermons Goti, subprior, Bernardus
Codina, sacrista, Petrus de Poclio, Bernardus Lïgueti, Petrus Marini, lacobus
Cabestany, portarius, Simón Costa, Raymundus" Soler, Francischus Punyeti,
infirmarius, Nicholaus Gontardi, cellerarius minor, Guillelmus Roures, Guillelmus
Ninot, Petrus cle Ferraria, Andreas cle Fals, Petrus Carasquerii, Iohannes Bolloni,
Anthonius cle Plano, Gabriel Rovira et Iohannes Segarra, monachi monasterii
Sanctarum Crucum, ordinis cisterciensis, diòcesis Terachone, capitularitur congregati,
ut moris est, in capitulo dicti monasterii capitulum seu conventum eiusclem
monasterii actu facientes et celebrantes. Attendentes reverendum in Chrito patrem
dominum frataim Bartholomeum, Dei gratia abbatem dicti monasterii, nunc in
remotis agentem, et nos debere reverencio domino Arnaldo, abbati monasterii
Vallisdigne, ordine supradicti, sexcentos florenos auri de Aragone cum publico
instrumento, ex causi in eodem instrumento contentis, quamquíclem quantitatem
dictus abbas noster et nos seu sindicus et procurator ad ea per eum et nos constitutis
promissimus sub certis tam spiritualibus quam temporalibus penis solvere dicto
domino abbati Vallisdigne certo termino iam elapso. Idcirco, absente dicto domino
46 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS. DISPUTES ESTÈRILS
abbate nostro, nos, dicti supprior et conventus, ex certa scientia cum presenti
constituimus et ordinamus procuratores, sindicos et yconomos nostros et dicti nostri
monasterii vos, venerabiles et religiosos fratres lohannem Rovira, priorem, An-
thonium Ciges, cellerarium maiorem, Bernardum Michelis, cellerarium medium,
Guillelmi Raymundi Carreta, maioralis castri de Gardia Pratorum, et Bernardum
Mayolli, monachos dicti nostri monasterii, el quemlibet vestrum in solidum, ita
quod conditio occupantis potior non existat, sed quod per unum vestrum inceptum
fuerit per alium seu alios mediari valeat prosequi et fíniri, ad rogandum et
deprecanclum predictum dominum abbatem Vallisdigne ut nos, quia non habemus
ad presens de quo ei satisfacere valeamus a solutione dicti debiti, proroget et elonget
et nos et nostium monasterium dignetur in solutione dicti debiti subportare, et
ad tractandum, componendum et convenienclum cum eodem domino abbate,
creditore nostro, de modo et forma per quos cum minori dampno dicti nostri
monasterii ei satisfacere valeamus. Dantes et concedentes vobis, dictis procuratoribus
et sindicis seu yconímis nostris, et cuilibet vestrum in solidum plenam et Iiberam
potestatem quod pro nobis et nomine nostro possitis dicto domino abbati Vallisdigne
pro securitate dicti debiti sui mitram, baculum pastoralem et anulum abbatiales
dictí nostri monasterii que iam modo noviter Martino de Turribus procuratori dicti
creditoris nostri tradiclimus consi«nare et tradere seu tradi facere realiter et de
facto et ea et alia bona dicti monasterii cle quibus vobis viclebitur impignorare
et obligaré assignaré seu consignaré ac tradere creditori predicto pro securitatis
debiti supradicti vel etiam sí volueritis possitis eidem creditore pro securitate vel
etiam in solutum dicti debiti facere pro nobis et nomine nostro assi»nationem
locum et cessionem in et cle quibuscumque peccunie quantitatibus nobis seu dicto
abbati seu monasterio nostro tam ratione sive pretio redditum et molendinorum
nostrorum de Xerta cjuam alia ratione seu pro pretio Cdiuorxinivis aliorum
arrendamentorum nostrorum debitis et omnes reclditus nostri monasterii recipere
fines et solutiones appocham seu appochas de recepto facere et quibuscum-
cj u e nostris debitoribus dicere seu mandare ut dicto abbati Vallisdione respondeant
usque acl satisfactionem dicti debiti et expensarum clampnorum et interesse suorum
de Quibuscumaue nobis debitos oer eosdem Et súper oremissis et ratione eoixim
quascumque securitates, obligatiónes et instrumenta pro nobis et nomine nostro
dicto creditori' nostro prestaré cum quibuscumque promissionibus conventionibus
penarum obieclionibus obli«ationibus renuntiationibus'et submissionibus fori et
aliis quibuscumque iuramentis clausu]is et cautelis ouantum.cum.Que forcibus et *-ra
vibus cle auibus et orout vobis videbitur exoeclire et auascumaue confessiones
facere et quascumque sententias excomunicationis et interdicti et àlias quas-
vis condempnationes in nos et nostrum monasterium audire et suscipere pro
premissis in curiis et coram iudieibus cjuibuscumcjue et súper ac pro hiis luramenta
in animas nostras nrestare et oeneraliter
fií TI ni'i
alia èf sinauh in et
ac suoer denencl=ntíbus et emeroentibus -eu ^a ttn-entibus auovis modo oro nobis
et nomine nostro et dicti monasterii facere et libere exercere quecumque ad ea
iitili'i et oooortimi fuerinl et in eis fieri reoiiítninruí" eliím si mHora vel
fnerint sunerins exnressafis et nrmdarum exhioerent snecale nuen.mn r nos
possemus si eis personaliter adessemus. Et volentes vos, diclos procuratores nostros,
SANTES CREUS (2004) 53-74 47

ABATS OBSTINATS. DISPUTES ESTÈRILS
abbate nostro, nos, dicti supprior et conventus, ex certa sctentia cum presenti
constituimus et ordinamus procuratores, sindicos et yconomos nostros et dicti nostri
monasterii vos, venerabiles et religiosos fratres lohannem Rovira, priorem, An-
thonium Ciges, cellerarium maiorem, Bernardum Michelis, cellerarium medium,
Guillelmi Raymuncli Carreta, maioralis castri cle Garclia Pratorum, et Bernardum
Mayollí, monachos dicti nostri monasterii, et quemlibet vestmm in solidum, ita
quod conditio occupantis potior non existat, sed quod per unum vestrum inceptum
fuerit per alium seu alios mediari valeat prosequi et finiri, ad rogandum et
deprecandum predictum dominum abbatem Vallisdigne ut nos, quia non habemus
ad presens de quo ei satisfacere valeamus a solutione dicti debiti, proroget et elonget
et nos et nostrum monasterium dignetur in solutione dicti debiti subportare, et
ad tractanclum, componendum et conveniendum cum eodem domino abbate,
creditore nostro, cle modo et forma per quos cum minori dampno dicti nostri
monasterii ei satisfacere valeamus. Dantes et concedentes vobis, dictis procuratoribus
et sindicis seu yconimis nostris, et cuilibet vestmm in solidum plenam et liberam
potestatem quod pro nobis et nomine nostro possitis dicto domino abbati Vallisdigne
pro securitate dicti debiti sui mitram, baculum pastoralem et anulum abbatiales
dicti nostri monasterii que iam modo noviter Martino de Turribus, procuratori dicti
creclitoris nostri, tradídimus, consignaré et tradere seu tradí facere realiter et cle
facto, et ea et alia bona dicti monasterii de quibus vobis videbitur impignorare
et obligaré, assignaré seu consignaré, ac tradere creditori predicto pro securitatis
debiti supradicti, vel etiam si volueritis possitis eiclem creditore pro securitate vel
etiam in solutum dicti debiti facere pro nobis et nomine nostro assignationem,
locum et cessionem in et cle quibuscumque peccunie quantitatibus nobis seu dicto
abbati seu monasterio nostro, tam ratione sive pretio redditum et molendinorum
nostrorum de Xerta quam alia ratione, seu pro pretio quorumvis aliorum
arrendamentorum nostrorum debitis et omnes redditus nostri monasterii recipere
fines et solutiones, appocham seu appochas de recepto facere, et quibuscum­
que nostris debitoribus dicere seu manclare ut dicto abbati Vallisdigne respondeant
usque ad satisfactionem dicti debiti et expensarum, clampnorum et interesse suorum
de quibuscumque nobis debitos per eosdem Et súper premissis et ratione eorum
quascumque securitates obligationes et instrumenta pro nobis et nomine nostro
dicto creditori nostro prestaré cum quibuscumque promissionibus conventionibus
penarum obiectionibus obligatíonibus renuntiationibus et submissionibus fori et
aliis quibuscumque iuramentis clausulis et cautelis quantumcumque forcibus et gra-
vibus cle quibus et prout vobis videbitur expediré et quascumque confessiones
facere et quascumque sententias excomunicationis et interdicti et àlias C| U 3 S —
vis condempnationes in nos et nostrurn monasterium audire et suscipere pro
premissis in curiis et coram iudicibus cjuibuscumcjue et súper ac pro hiis iuramenta
in animas nostras prestaré et (:reneraliter omnia alia et sin aula in et súper premissis
ac súper clepenclentibus et emeraentibus seu ea tanaentibus cjuovis modo pro nobis
et nomine nostro et dicti monasterii facere et libere exercere quect amaue ad ea
utilia et opportuna fuerint et in eis fieri requiruntur etiam si maiora vel araviora
fuerint superius expressatis et mandatum exhioerent speciale quecumque nos
possemus si eis personalíter adessemus Et volentes
vos clietos procuratores nostros
SANTES CREUS (2004> 33-7-1 Al

FERRAN GARCIA-OLIVER
relevare ab omni onere satisdandi, fideiubendo in hiis pro vobis promitimus vobis
in posse notario subscripti, tamquam publice persone pro vobis et personis omnibus
quarum interest legitime stipulantis et recipientis, iudicio sisti et iuclicatum solvi,
et nos semper habere ratum, gratum et fírmum quitquid per vos in predicti actum
fuerit sive gestum et nullo tempore revocaré sub bonorum nostrorum et dicti
monasterii ypotheca.
Actum est hoc in dicto monasterio Sanctarum Crucum, secunda die febroarii
anno Domini M° CCC° LXX° nono. Sig-[signes]-na nostrum fratrum Pulxermons Goti,
subprioris, Bernardi Codina, sacriste" Petri de Podio, Bernardi Ugueti, Petri Marini,
lacobis Cabestany, portarii, Simonis Costa, Raymundi Soierii, Francisci Punyeti,
infirmarii, Nicholay Gontardi, cellerarii minoris, Guillelmi Roures, Guillelmi Ninot,
Petri de Ferraria, Andree de Fals, Petri Carrasquerii, Iohannes Bolloni, Anthonio
de Plano, Gabrielis Rovira et Iohannis Segarra, monachorum predictorum, qui hec
laudamus et firmamus.
Testes huius rey sunt Iohannes Cisteslloni de Montealbo, Iacobus Garcia de
Pontis de Armentaria et Raymundus Ferran, faber, de Villa de Regali.
Sig-[signe]-num mei Anthonii Martini, vicarii et notarii publici ecclesie Pontis
Armentarie pro venerabile Bernardo de Monteacuto, rectore eiusdem loci, qui hoc
scripsi, cum raso et emendato in XXP linea, ubi dicitur "secunda", et in eodem
linea, ubi dicitur "febroarii", et clausi.
1379, març, 17. València
3
Renúncia presentada per Bernat Pellicer, procurador de Valldigna, al manament
executori emès per la cort de la Governació de València contra el monestir
de Santes Creus per raó dels 600 florins que aquest deu a Valldigna.
AHN, Clero, Bernardos, Valldigna, carpeta 3382, núm. 11.
In Dei nomine amen. Anno a Nativitate Domini M° CCC° septuagesimo octavo,
die mercuri dècima septima marcii, constitutus personaliter in civitate Valencie in
cúria Gubernationis coram venerabili Francisco Monyoç, habitatore dicte civitatis,
locumtenente nobili viri Olfi de Pròxida, consiliarii domini regis, gubernatoris regni
Valencie pro inclito et magnifico domino infante lohanne, dicti domini regis
primogenito ac per omnibus regnis et terris suis generale locumtenente, discretus
Bernardus Pellicerii, notarius, civis pretacte Valencie civitatis, et infrascripto nomine
in presentia testium infrascriptorum specialiter ad hec vocatorum et rogatorum per
me, Iohannem Ribera, auctoritate regia notarium publicum sepedicte civitatis, legere
et publicaré fecit coram ipso venerabii Francisco scripturam infraseguentem:
In presentia vestri, nobilis et serenni viri domini Olfi de Pròxida, militis,
illustrissimi domini regis Aragonum consiliarii, gubernatoris regni Valencie pro
inclito et magnifico domino infante lohanne, dicti domini regis primogenito ac
in omnibus regnis et terris suis generali locumtenente, constitutus Bernardus
48 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
Pellicerii, notarius, sindicus, actor et procurator reverenciï in Christo, patris et domini
fratris Arnaldi, Dei miseratione abbatis monasterii Valledigne, cisterciensis ordinis,
ac totius conventus eiusdem, et dicto nomine dixit et exposuit quod ad pos-
tulationem seu instantiam suam die nona mensis februarii anni presentis a vestri
cúria emanavit quedam littera directa venerabili vicario Villefranche Penitensis
pnncipatus Catalonie, in qua effectualiter continebatur quod vos in subsidium iustitie
ad instantiam dicti proponentis requirebatis dictum vicarium ut loco vestri assignaret
reverendo in Christo patri abbati et conventui monasterii Sanctarum Ciucum dicti
ordinis, infra eius vicariatum constaicti, quatenus infra quindecim dies a pre-
sentatione dicte littere fiendi in antea numerandos solvere dicto proponenti, nomine
quo supra, sexcentos florenos auri curribiles de Aragonum per dictos abbatem et
conventum monasterii Sanctarum Crucum debitos dictis abbatis et conventui
Valledigne, principalibus suis, necnon ducentos florenos auri debitos ratione
penarum, prout in dicta littera plenius enarratur. Verum cum dictum reverendum
abbatem Valledigne, principalem suum, peniteat predictam executionem incepisse
et ab eodem principali suo ratione dicte penitentie habuerit in mandatis ut a
prosecutione dicte incepte executionis expresse desistat, licet eidem procuratori
nec dicto eius pricipalis meum fuerit facta aliqualis solutio de dictis florenos, nec
de penis seu missionibus inde passis, factis et sustentis eo potissime quare licet
dictus abbas et ordo Sanctarum Crucum et ceteri ordines exempti de consuetudine
vel stilo regni Valencie ut plurimum respondere compelluntur et ius facere in
omnibus causis civilibus coram gubernatoribus domini regis predicti. Verumtamen,
ad cautelam et sub protestationibus ac retentionibus infrascriptis, dictus Bernardus
Pellicerii, nomine antedicto, protestationis beneficio precedente quod in petendis
predicto debito, penis comissis, dampnis et missionibus factis et fïendis in alia
instantia iudicii et vestra iudice competenti quandocumque voluerint et eis fuerit
benevisum in petendo et habendo dictum debitum penas, sumptus et interesse
in predictis, sub dictis protestationibus et salvamenti dicit quod desistit ex causa
a dicta incepta executione ac renuntiat littere mandato ad eius instantia a vestra
cúria emanatis, et vuit ea habere penitus pro non factis ac si de ipsis nulla mentio
seu requisitío fuisset facta, requirens de hiis ad cautellam sibi fieri et tradi publicum
instrumentum unum vel plura per notarium subscriptum et ad habendum rei
memoriam in futumm.
Que acta fuerunt loco, die et anno premissis.
Testes fuerunt ad hec vocati specialiter et rogati Paschasius Ferrando et
Guillermus Gaçó, Valencie habitantes.
Sig-lsigne notarial]-num mei Iohannis Ribera, auctoritate regia notarii publici
Valencie, qui predictis interfui eaque scribi feci et clausi loco; die et anno prefixis.
SANTES CREUS (2004) 33-74 49

1390, abril, 8. Vilafranca del Penedès
4
FERRAN GARQA-OÜVFJR
Plet entre Santes Creus i Valldigna per 600 florins d'or que Valldigna al·lega que
l'abat Arnau Saranyó va prestar a Santes Creus.
AFIN, Clero. Bernardos. Valldigna, carpeta 3384, núm. 8.
Noverint universi quod die lune ante horam vesperorum, octava die aprilis
anno a Nativitate Domini millesimo trecentesimo nonagesimo, in presentia mei,
Berengaríi Alagreti, notarii publici Villefranche Penitensis, et in presentia etiam
discretorum Guillelmi Maioll, Iohanetti Coltellarii et lacobi Thome, [...] Villefranche
predicte, testium ibi assententium, venerabilis et religiosus frater Petrus de Arenis,
de ordine monasterii Vallisdigne, ordinis dsterciensis, Valentine diòcesis, procurator
substítutus a venerabili fratre lohanne Fort, monacho monasterii predicti, bacallario
in decretis, ordinis predicti, procurator et sindico et yconomo dicti monasterii et
conventus Vallisdigne, dicti ordinis, prout de dicta procuratione constat per publicum
instrumentum factum in dicto monasterio ultima die frebroarii anno predicto, et
per Petrum Giberti, notarium publicum auctoritate regia per totam terram et
dominationem domini regis, clausum, necnon etiam constat de dicta substitutione
per publicum instrumentum factum Valentie octava die aprilis anno predicto, necnon
etiam et prout de dicta licentia constat per litteram patentem dicti domini abbatis
monasterii Vallisdigne predicti, cum data fuit in dicto monasterio Vallisdigne XXVI
die marcii anno predicto, presentavit et per me, dictum notarium, publici legi
requisivit venerabili fratri Bernardo Dalmau, licenciato in decretis, monacho
monasterii Sanctarum Crucum ac camerario, et sindico, procuratori et yconomo
dicti monasterii Sanctarum Crucum, in Villafrancha Penintensis, in domo quam
dictum monasterium habet in dicta villa, nomine suo et nomine dicti reverencií
domini abbatis dicti monasterii Sanctarum Crucum, absentis, in scriptis hec que
sequitur:
Constitutus coram presentia reverendissimi patris fratris Andree, abbatis
Sanctarum Crucum, et fratris Bernardi Dalmau, yconomi, sindici ac procuratoris
dicti monasterii, ac notarii et testium subscriptorum frater Petrus d'Arenes, yconomus
ac procurator substitutius cum licentia suí prelati a venerabili fratre lohanne Fort,
in decretis bacallario, procuratore reverendissimi abbatis et conventus Vallisdigne,
et dicit seu proponit, dicto nomine, quod cum noviter ad audientiam predictomm
reverendissimi abbatis et conventus Vallisdigne, principalium eiusclem, pervenerit
ad instantiam seu requisitionem Bernardi Pellicer, notarii Valentie, virtute cuiusdam
procurationis generalis dicti monasterii Vallisdigne, fore factum mandatum
executorium vobis seu yconomo vel procuratori vestri et dicti vestri conventus
Sanctarum Crucum per gubernatore regni Valentie vel per vegerium Villefranche
cle Penedès, nomine seu"loco dicte gubernatoris, de quantitate DC florenorum auri
vobis, reverendissimo abbati, mutatorum grosem per reverendum fratrem Arnaldum
Saranyó, quondam abbatem dicti monasterii Vallisdigne, ac virtute dicti mandati
executori fore processum seu enantatum contra vos et dictum conventum Sanctamm
Crucum per clietos gubernatoris seu vegeri vel àlias, et predicta sint seu fuerint
50 SANTES CREUS (2004) 35-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
enantata sine consensu et voluntate dictorum abbatis et conventus Vallisdigne.
Idcirco dictus frater Petrus d'Arenes, nomine predicto, habens ad infrascripta speciale
mandatum, cum presenti scriptura revocat, cassat et anullat preclictum mandatum
executorium et omnia accitata seu enantata vigore eiusdem revocataque per suos
principales vobis intimat, tam per dictum honorabilem regni Valentie vel vegerium
Villefranche vel per quevis alium iudicem secularem, contra vos, reverendissimum
abbatem et monasterium Sanctamm Crucum, dicendo, asserendo seu protestanclo
quod non assentit tacite nec espresse dicto mandato executorio seu accitatis vel
enantatis vigore eiusdem coram dictis iudicibus, quinyno contradiciendo eisclem
revocat, cassat et anullat predicta, requirendo de predictis publicum instrumento
sivi fieri ad habenclum memoriam in futurum.
Quibus presentatis et per me, clictum notarium, lectis, incontinenti dictus
venerabilis fratris Petrus de Arenis, nomine predicto, de omnibus supradictis
requisivit sibi fieri et tracli publicum instrumentum per me, notarium predictum.
Et dictus venerabilis frater Bernardus Dalmau, camerarius, procurator et yconomus
predictus, admisit predicta cum debita reverentia prout decet si et prout et in
quantum de iure fuerint admitenda et non in plus nec minus, et petiit copiant
seu transumptum si clari de preclícte requisitione, retinendo sibi acorclium octo
dierum ad responclendum predictis, quodquidem transuptum, per me, dictum
notarium, fuit incontinenti dicto fratri Bernardo Dalmau, nomine predicto, die et
hora ac anno predictis traditum, presentibus supradictis.
Post vero die mercurii vicesima septima die aprilis anno predicto, dictus
venerabilis frater Bernardus Dalmau, camerarius predictus, in presentia Bernardi
Fusterii et Anthonii Lorenç, testium ibidem assistentium, tradidit michi, dicto notario,
in scriptis sequentem responsionem:
Cedule presentate fratri Bernardo Dalmacii, in decretis licenciato, sindico,
yconomo et procuratori monasterii Sanctarum Crucum, per fratrem Petrum de
Arenes, yconomum et procuratorem a venerabili fratre lohanne Fort, in decretis
bacallario, procuratore reverendissimi abbatis et conventus Vallisdigne, respondet
dictus frater Bernardus Dalmacii et dicit quod non obstantibus rationibus et causis
in dicta cèdula allegatis, dictus reverendissimus abbas monasterii Vallisdigne et
conventus eiusdem'tenentur dare et restituere vel exsolvere dicto monasterio
Sanctarum Crucum et eius reverendissimo abbati et conventui ipsius monasterii
sexcentos florenos et dampna, et expensas et interesse eorum, pro eo quare de
consumili quantitate vel pro debito consimilis quantitatis, inventa examine puta,
coram gubernatore Valentie et vicario Villefranche petierunt executione fieri cle
bonis dicti reverendissimi tunch abbatis et monasterii Sanctamm Crucum, et de
facto et cum effectu exegerunt a dicto monasterio et eius abbate et ab eorum bonis
per viam executionis clietos sexcentos florenos ob quod incidemnt in penam et
iure civile et canonico statutam contra illos qui in invento examine aliquem
conveniunt et exequtionem petunt. Et primo non obstat illucl quod dicitur in dicta
cèdula, videlicet, quod noviter peivenit ad audíentiam predictomm reverendissimi
abbatis et conventus Vallisdigne quod ad instantiam seu requisitionem Bernardi
Pellicer et cetera, quia, loquendo reverenter, non potest pretendere dictus
SANTES CREUS (2004) 33-74 51

FERRAN GARCIA-OUVER
reverendus abbas vel conventus quod noviter predicta pervenerint et ceterea,
nam diu est quod ipsi scivemnt dictam exequtionem esse requisitam et de facto
per incompetentes iudices factam, neque est venim quod predicta quantitas
sexcentorum florenorum fuerit reverendissimo nunc abbati Sanctamm Crucum
mutuata set aliis abbatibus qui tempore preterito fuerint, neque est verum quod
contra reverendisimum nunc abbatem fuerit dicta exequtio facta quare tunc non
erat abbas. Secundo, non obstat id quod dicitur ex adverso, videlicet, quod predicta
fuerint facta et enantata sine concesum dictorum abbatis et conventus Vallisdigne
quare hoc non potest aliqualiter tollerari, nam ceito certius et quod dictus Bernardus
Pellicerii, notarii Valencie, tanquam procurator generalis monasterii et abbatis et
conventus Vallisdigne, petiit et fieri requisivit dictam exequtionem et causam ad
effectum perduxerit licet plures et diverse rationes, execusatíones et exceptiones
fuissent pro parte dicti monasterii Sanctarum Crucum proposite, quamquidem
exequtionem dicti tunc abbas et conventus Vallisdigne gratam et firmam habuerint,
per quam ratihabitionem proculdubio in penam legis et canonis sunt et fierint pro
lapsi et specialem excusationem pro nunc non valunt proponere ullo modo. Multo
minus obstat revocatio seu cassatio executionis seu mandati exequtori predicti et
omnium actitatomm et enantatomm per dictum gubernatorem regni Valentie et
per dictum vicarium Villefrache penitum et cetera, quare quod factum est presertim
in suo esse consistens non potest dici non factum vel pro non facto haberi, maxime
etiam id quod re non integra non postest ad statum pristinum red.uci, ut in hoc
casu sera est igitur talis revocatio et anullatio que partem revocantem non potest
aliquatenus excusaré cum supradictum est sepe ad eorum notitiam per quarelas
sindícorum Sanctatum Crucum etiam tempore executionis eis sive eorum procuratori
et vicario Villefranche exceptiones et recusationes legittime facte fuerint. Attamen
si ipsi tornaverint vel restituerint ad pristinum statum dictam requisitionem et
reddiderint expensas et dampna factas et sustenta per dictum monasterium placet
dicto sindico Sanctarum Crucum quo habeantur pro cassatis et anullatis àlias non
possunt ut predicitur habere predicta quo nullis seu revocatis Qui immo constat
cetero quod actenus predictis et ex eo quare dicti abbas et conventus dicti monasteri
Vallisdigne habuerint recursum ad brachium seu iuclicium seculare incidemnt in
executionis sententiam in qua nunc et a dicto citra tempore innodati extitemnt
iuxta determinationem novelle quam non debent nec debemnt modo aliquo
ignoraré et per consecjuens inmiscentes se divinis officiis in suis orationibus
irregularitatem incurrisse nosciuntur Quapropter predictum frater Bernardus
Dalmacii nomine predicto ne^ans contenta in dicta cèdula eisdem contra dictos
in quantum faciunt contra dictum nionasteriuiii et eius conventum et iura ipsorum
sive pluri facit predictis omnibus et singulis presentem responsionem quam netit
et requirit sibi inferí et adiun°i ad finem dicte' cedule et presentationis eiusdem
et dehiis omnibus sibi et parti sue fieri et tradi tot cjuot voluerit et petierit instrumenta
publica per vos notarium et cetera
Quodquidem responsione per dictum venerabilem fratrem Bernardum
Dalmau, sindicum et procuratorem predictum, fuit per me, dictum notarium, in
presentia dicti venerabilis fratris Bernardi Dalmau dicti venerabili fratri Petro de
Arenis predicto, personaliter in Villafrancha el in domo dicti monasterii Sanctamm
52 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
Crucum exístente, notifficata, videlicet, die mercuríi ora tertia undecima die madii
anno predicto, presentibus testibus Poncto Torrents et Bernardono Pellicerii de
Villafrancha. Qui venerabilis Petrus de Arenis, nomine quo supra, clixit in presentia
dicti venerabili fratris Bernardi Dalmau et mei, dicti notarii, et testium supra proxime
nominatorum se nolle amplius dicere seu proponere in predictis quantum ad
presens, sed quod littera dicte licentie cle qua supra fit mentio in presenti instrumento
instraretur, et quod omnia supradicta in publicant formam redigerentur, et dicto
venerabili fratri Petro de Arenis, nomine premisso, traderentur. Tenor vero dicte
littere iam dicte licentie de qua supra fit mentio sequitur in hunc modum:
Nos, frater Iohannes, Dei miseratione abbas monasterii Vallisdigne, ordinis
cisterciensis, Valentine diòcesis, ut vos, honestus et discretus religiosus frater Petrus
cle Arenis, presbiter, monachus dicti nostri monasterii, substitutionem per discretum
religiosum fratrem Iohannem de Monfort, bacaUarium in decretis, monachum
conventualem dicti monasterii, procuratorem, sindicum et yconomum a nobis et
toto conventum nostri prefati monasterii, constítutum et ordinatum acl certos actus
cum publico instrumento confecto in dicto monasterio Vallisdigne ultima die
febroarii anni subscripti, subsignato per Petrum Gisberti, notarium publicum
auctoritate regia, nomine et auctoiïtate dicti sinclicatus et procurationis vobis fienda
recipere et actum sive actus dictorum sinclicatus et substitutionis exercere et exequi
liberi valeatis vobis tenore presentium licentiam damus et facultatem plenariam
inpartimur, manclantes vobis quatenus substitionem ipsam recipiatis et ea quem
per dictum fratrem Iohannem, sindicum antedictum, vobis fuerint comissa
exequamini ficleliter prout decet. In cuitis rei testimonium presentem fieri et vobis
tradi volumus nostri sigillo munitam.
Datum in nostro monasterio Vallisdigne, XXVT die marcii anno a Nativitate
Domini millesimo CCC° nonagesimo. Vi dit abbas.
Et dictus venerabilis frater Bernardus Dalmau, camerarius, sindicus et
procurator predictus, clixit quod ipse, nomine predicto, stabat et perseverabat in
dicta responsione per ipsum, nomine predicto, súper facta, et sic predicta omnia
ad dicti venerabilis fratris Petri cle Arenis, nomine predicto, instantiam fuerit in
publicam formam redacta dicto venerabili fratri Petro de Arenis, predicto nomine,
tradita die et anno proxime dictis.
Sig-lsigne notarial\-ttum mei Berengarii Alegreti, notarii publici Villefranche
auctoritate venerabilis Petri Serra, archidiaconi Penitenis, qui predictis rogatus una
cum testibus suppradicüs interfui et hec scribi fecit et clausi cum suppraposito
in im a linea, ubi suppraponitur "Vallisdigne", et in X a linea, ubi dicitur "frater",
et un vicesima nona linea, ubi legitur "el restituerint", et cum raso et emenadati
in quinta linea, ubi corrigitur "licenciato in decretis", et in XXXIII 3 linea, ubi narratur
"in Villa".
SANTES CREUS (2004) 33-74 53

1400, gener, 4, Santes Creus
5
FERRAN GARCIA-OLIVER
Procuració d'Andreu de Porta, abat de Santes Creus, a Pere Desprats, monjo de
Santes Creus, per fer inventari dels béns que Lluís Rull, abat de Valldigna,
posseïa quan era monjo de Santes Creus.
AHN. Clero, Bernardos, Valldigna, carpeta 3385, núm. 15.
Noverint universi quod nos, frater Anclreas, Dei gratia abbas monasterii
Sanctarum Crucum, ordinis cisterciensis, Terracone diòcesis, necnon pater abbas
monasterii Vallisdigne, ordinis prelibati, ex certa scientia nostra, tenore presentis
publici instmmenti facimus, constítuímus, creamus et ordínamus certum et specialem
et ad infrascriptam generalem procuratorem, sindicum et yconomum nostrum vos,
religiosum fratrem Petram de Pratis, monachum dicti nostri monasterii, videlicet,
ad petenclum, habendum, recipiendum, requirendum et seu fieri faciendum
inventarium cle omnibus et singulis clenariis, líbris, iocalíbus, debitis, rebus et aliis
bonis et iuribus universis quos' quas et que reverendus frater Ludovicus Rull, olim
monacus dicti monasterii, nunc vero abbas monasterii predicti Vallisdigne, habebat
et possidebat dum erat monacus dicti nostri monasterii et obedientie nostre
subiectus, que omnia supradicta nobis et dicto nostro monasterio pertinebant et
nunc etiam pertinent et que dictus reverendus nunc abbas nobis et dicto nostro
monasterio tenebatur incontinenti cum fuit promotus de simplici nostro monacho
in abbatem vel saltim in scriptis dare, prout etiam et tenetur tradere nobis secundum
ordinationes et difinitiones ordinis supradicti. ítem, ad recipiendum nomine nostro
et pro nobis ab eodem abbate iuramentum ad sancta Dei quatuor Evangelia quod
dicte sue promotionis tempore non habebat plus bona nisi ea que vobis, nomine
nostro, in scriptis inventariata dederit ut prefertur. Et pro predictis et occasione
predictomm et aliorum ex inde emergentium et dependentium cum ipso reverencio
abbate. nostro nomine, componendum, trashigendum, paciscendum et se ad
inciulgentiam, compositionem seu advinentiam prout et quemadmodum iuxta nostri
ordinis instituta et vel àlias gratiose aut peccuniariter vobis honeste videbitur
aclmittendum et inde sibi conceclendum et firmandum, ac fieri faciendum
remissiones, apochas et difinitiones et quecumque alia neccessaria instrumenta cum
et sub illis pactis, clausulis, renuntiationibus et cautelis de quibus discretioni vestre
videbitur bonum esse et o-eneraliter omnia alia et sin»ula faciendum et firmandum
pro nobis et nomine nostro in premissis et arca ea que nos facere possemus
presentialiter constituti. Promittentes vobis, dicto procuratori, sindico et yconemo
nostro, et notario infrascripto, tanquam publíce persone pro vobis et dicto reverendo
abbate et aliis personis quarum intersit [sic] et poterit interesse recipienti et stipulanti,
ac etiam iurantes per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia a nobis
corporaliter tacta, nos semper habere ratum, gratum et firmum quidquit per vos
in predictis et circa ea, nomine nostro et pro nobis, actum fuerit sive gestum, et
nullo tempore revocaré sub bonoram nostrorum seu dicti nostri monasterii
obli

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
Actum est hoc in monasterio Sanctarum Crucum, quarta die ianuarii anno
a Nativitate Domini M° quadrigentesimo. Sig-[signe]-num nostri fratris Andree,
abbatis predicti, qui hec concedimus, fírmamus et iuramus.
Testes huius rei sunt Guillelmi Max, loci de Conesia, et Arnaldus Lana, loci
Pontis Armentarie.
Sig-lsigne nolarial]-num lacobi cle Thous, auctoritate serenissimi domini regis
Aragonum notarii publici per totam terram et dominationem suam, qui predictis
interfuit et hec cum suppraposito in linea VIP, ubi legitur "et", et cum raso in
IX A linea, ubi scríbitur "promotionis", scribi fecit et clausit.
1400, febrer, 3. Monestir cle Valldigna
6
Lliurament de 60florins d 'or de Lluís Rull, abat de Valldigna, a Pere Desprats, monjo
de Santes Creus i procurador de l'abat Andreu de Porta, en estimació dels
béns que Lluís Rull s'endugué de Santes Creus quan va ser promogut a abat
de Valldigna.
AHN, Clero. Bernardos. Valldigna, carpeta 3385. mim. 16.
Noverint universi quod ego, frater Petrus Despratis, monachus monasterii
Sanctamm Crucum, ordinis ciscterciensis, diòcesis Terracone, sindicus, yconamus
et procurator fratris Andree, per Dei gratiam abbas monasterii predicti, ut constat
per instrumentum publicum tenore sequentis:
Noverint universi quod nos frater Andreas, Dei gratia abbas monasterii
Sanctamm Crucum, ordinis cisterciensis, Terragone diòcesis, necnon pater abbas
monasterii Vallisdigne, ordinis prelibati, ex certa scientia nostra, tenore presentis
publici instrumenti tacimus, constituimus, creamus et ordinamus certum et spacialem
et ad insfrascripta generalem procuratorem, sindicum et yconomum nostrum vos,
religiosum fratrem Petrus cle Pratis, mona cum dicti nostri monasterii, videlicet, ad
petendum, habendum, recipiendum, requirendum et seu fieri faciendum inventarium
de omnibus et singulis clenariis, libris, iocalibus, debitis, rebus et aliis bonis et
iuribus universis quos, quas et que reverendus frater Ludívicus Rull, olim monacus
dicti monasterii, nunch vero abbas monasterii predicti Vallisdigne, habebat et
possidebat dum erat monacus dicti nostri monasterii et obedientie nostre subiectus,
que omnia supradicta nobis et dicto nostro monasterio pertinebant et nunc etiam
pertinent et que dictus reverendus nunch abbas nobis et dicto nostro monasterio
tenebatur incontinenti cum fuit promotus cle simplici nostro monacho in abbatem
vel saltim in scriptis dare, prout etiam et tenetur tradere nobis secundum ordinationes
et difinitiones ordinis supradicti. ítem, ad recipiendum nomine nostro et pro nobis
ab eodem abbate iuramentum ad sancta Die {sic} quatuor Evangelia quod dicte
sue promotionis tempore non habebat plus bona nisi ea que vobis, nomine nostro,
in scriptis inventariata declerit ut prefertur. Et pro predictis et occasione predictomm
et aliorum ex inde emergentíum et clependentium cum ipso venerabile abbate,
SANTES CREUS (200-1) 33-7-4 55

FERRAN GARCIA-OLFVER
nostro nomine, componendum, trashigendum, paciscendum et se ad indulgentiam,
compositionem seu advinentiam prout et quemadmodum iuxta nostri ordinis
instituïa et vel àlias gratiose aut peccuniariter vobis honeste videbitur admittendum
et inde sibi concedendum et firmandum, ac fieri faciendum remissiones, apoquas
et difinitiones et quecumque alia neccessaria instrumenta cum et sub illis pactis,
clausulis, renuntiationibus et cautelis de quibus discretioni vestre videbitur bonum
esse, et generaliter omnia alia et singula faciendum et firmandum pro nobis et
nomine nostro in premissis et circa ea que nos facere possemus personaliter
constituti. Prominent es vobis, dicto procuratori, sindico et yconomo nostro, et
notario infrascripto, tanquam publice persone pro vobis et dicto reverendo abbate
et aliis personis quarum intererit et poterit interesse recipienti et stipulanti, ac etiam
iurantes per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia a nobis corporaliter
tacta, nos semper habere ratum, gratum et firmum quitquid per vos in predictis
et circa ea, nomine nostro et pro nobis, actum fuerit sive gestum, et nullo tempore
revocaré sub bonorum nostrorum seu dicti nostri monasterii obligatione sic Deus
nos adiuvet et eius Evangelia sacrosancta.
Actum est hoc in monasterio Sanctamm Crucum, quarta die ianuarii anno
a Nativitate Domini Millesimo quadrigentesimo. Sig-[signe]-nam nostri, fratris
Andree, abbatis predicti, qui hec concedimus, firmamus et iuramus.
Testes huius rei sunt Guillelmi Max, loci de Conesa, et Arnaldus Lana, loci
Pontis Armentarie.
Sig-[signe notarial]-num Iacobi de Thous, auctoritate serenissimi domini regis
Aragonum notarii publici per totam terram et dominationem suam, qui predictis
interfuit et hec cum suppraponito in linea VIP, ubi legitur "et", et cum raso in
IX 3 linea, ubi scribitur "promotionis", scribi fecit et clausit.
Scienter, dicto nomine, confiteor et in veritate recognosco vobis, reverendo
in Christo, Patri et Domino domino Ludovico, per Dei gratia abbate monasterii
Beate Marie Vallisdigne, ordinis cisterciensis, diòcesis Valentie, presenti et recipienti,
et vestris quod dedistis et solvistis michi, dicto nomine, plenarie voluntati mee
numerando sexsaginta florenos auri Aragonia corribilis per vos, nomine vestro
proprio, michi, dicto nomine, debitos ex quadam avinentia sive compositione in
presenti et subscripta die per me, dicto nomine, vobiscum facta de omnibus et
singulis denariis, libris, iocalibus, debitis, rebus et aliis bonis et iuribus universis
quos, quas et que vos, dictus reverendus abbas, habeatis, tenebatis et possidebatis
quando eratis monacus dictí monasterii Sanctamm Crucum et obedientie dicto
principalis mei eratis subiectus, que omnia supradicta dicto monasterio pertinebant
et expectabant, unde sum bene paccatus ad meam voluntatem. Et quia hec est
rei veritas renuntio, dicto nomine, scienter omni exceptioni predictomm sexsaginta
florenorum iamdicte monete a vobis non habitorum et non receptorum ut predicitur
et doli. Et ideo per me, dicto nomine et principalis mei ac suarum successomm,
absolvo et difinio nunc penitus et ínperpetuum vos et vestros et omnia bona vestra
et vestromm successomm ab omnia mea, dicto nomine et principalis mei et suomm
successomm, actione, questione, petitione sive demanda, tam reale quam personale,
quam contra vos seu bona vestra nec vestromm in iudicio et extra ratione premissa,
56 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS. DISPUTES ESTÈRILS
imponendo michi, dicto nomine et principalis mei, perpetuo súper hiis scilencium
sempiternum, sicut melius plenius, sanius ac utilius potest dici, scribi vel intelligi
ad vestri et vestrorum comodum et salvamentum. In quòrum fidem et testimonium
facio vobis fieri per notarium subscriptum hoc presens absolutionis et difinitionis
instrumentum ad habendum memoriam in futurum.
Qtiod est actum in monasterio Vallisdigne, tenia die febroarii anno a Nativitati
Domini millesimo quadringentessimo. Sig-[signe]-num fratris Petri de Pratis,
procuratoris predicti, qui hec, dicto nomine, concedo et firmo.
Testes huius rei sunt Iohannes Ivanyes, piquerius, vicinus ville Guandie, et
Michael d'Arroqua, cardator, vicinus ville Algezire.
Sig-lsigne notaríaÜ-mxm mei Anthonii Venrelli, auctoritate regia notarii publici
ville Algezire ac etiam per totam terram et clominatíonem iUustrisslmi dominí regis
Arragonum, qui predictis interfui et scripsi clausique loco, die et anno prefixis,
cum suppraponito in XI 3 linea, ubi legitur "instrumenta"
1403, abril, 13. Monestir de Valldigna
7
Nomenament de Bernat Rull, prevere, i Bernat Mallot, monjo de Santes Creus, com
a àrbitres en el litigi que ha sorgit entre els monestirs de Valldigna i Santes
Creus arran d'unes lletres admonitòries adreçades per l'abat de Santes Creus
al de Valldigna.
AHN, Clero, Bernardos, Valldigna, carpeta 3386, núm. 10.
In Dei nomine. Pateat universis quod nos, frater Ludovicus Rull, per Dei
gratiam abbas monasterii Vallisdigne, ordinis cisterciensts, frater Raymundus Torres,
prior, frater Sanxius Garcés, frater Bartholomeus Sunyer, bacallarius in decretis,
frater Laurentius Ayçoli, frater Franciscus Avinyó, operatius, frater Bartholomeus
Gayà, frater Raymundus Badia, infirmarius, frater lacobus Serra, maioralis de
Maçalalí, frater Matheus Gamba, cellererius minor, frater Raymundus Çanou,
subprior, frater Daniel Carbonell, cellererius maior, frater Petrus Luna, sacrista, frater
Arnaldus Poncii, frater Anthonius Miralles, frater Petrus Valls, frater Guillermus Mir,
clibanarius, frater Michel Sanç, maioralis de Barig, frater Mathias Raymundi, vicarius
perpetus ecclesie del Ràfol et bosserius monasterii, frater Rafael Çavila, frater
Bernardus Topí, frater Vincencius Rojals, frater Nicholaus Pina, frater Francischus
Sànxez, frater Iohannis Maynar, subportarius, frater Domínicus Arnau, subsacrísta,
frater Iohannes Tomàs, frater lacobus de Campos, frater Iohannes Cubells,
camerarius dicti abbatis, frater Iohannes Ceriol, monachis eiusdem monasterii,
congregati in eodem ad sonum campane, prout in similibus et aliis est solitus
congregari. Permeditantes quod quisque ruta propria et redditus debet perquirere
et investigaré et circa eorum conservationem solite vigilaré, hinc est quod cum
inter nos, dictos abbatem et monachos ac conventum, ex una, et reverendum in
Christo abbatem Sanctarum Crucum, ex altera, esset orta matèria qüestionis súper
SANTES CREUS (2004) 33-74 57

FERRAN GARCIA-OLIVER
nonnullis mandatis et preceptis per dictum abbatem Sanctarum Crucum nobis per
suas literas factis, a quibus a nos ad seclem apostolicam extiti apellatum, in
quaquidem causa apellationis et principal i per sanctissimum in Christo, Patrem et
Dominum dominum nostrum papam Iohannis Siurana, priori sedis Dertusensis, fuit
iudex delegatus et deputatus et coram se aliqua processa et enantata, prout in
processibus inde tam coram ipso quam àlias agitatis luculentius postest videri.
Volentes nos igitur qüestioni predicte finem imponere, ut amor et clilectío inter
nos, dictas partes, sit et conservetur et missiones et expense totaliter evitentur,
cle fide, probatione et legalitate vestri, honorabilium Bernardi Rull, bacallarii in
clrecretis, rectoris ecclesie cl'Arboló, diòcesis Urgellensis, naturalis ville Bergue,
presentis, et fratris Bernardi Mallol, monachi Sanctarum Crucum, prepositi castre
cle Pontons, absentis tanquam presentis, ad plenum confisi, gratis et scienter
compromittimus in vos propenominatos, súper dicta causa, líte seu questione
tamquam in arbitros, arbitratores et amicabilies compositores, sic quod vos, dicti
arbitri, arbitratorers et amicabiles compositores vigore presentis compromissi et
potestate quam vobis cum presenti tribuimus facto simili et firmato per dictum
reverendum abbatem Sanctamm Crucum in vobis et posse vestro concorditer et
non àlias possitis clecidere, diffinire et determinaré hinc ad festum Pentecostes,
cum potestate prorogancli semel et non ultra dictam causam seu qüestionem cum
scriptis vel sine scriptis, sumarie et de plano, partibus presentibus vel absentibus,
aut una parte presente et altera absente, citata vel non cítata, sedendo vel pedes
stando, die feriata seu non feriata, si et prout vobis videbitur faciendum. Etiam
possitis nos compelere ad comparendum et procedendum coram vobis illis viis.
modis, diebus, horis, locis et formis quibus vobis fuerit benevisum. orcline iuris
serva to vel penítus pretermisso. Quoniam nos promittimus coram vobis comparere
et procedere omnibus diebus, horis et locis per vos nobis prefígendis et assignandis,
etiam obedire, stare et obtemperare dictis mandatis, assignationibus, sententiis et
pronuntiationibus vestris quoquomodo sint prolate, sub pena centum florenomm
auri a parti legitime stipulata et promissa, in quam penam incidat illam pars que
dictis mandatis, pronuntiationibus et sententiis vestris stare et obtemperare noluerint
vel contra ipsa seu ipsas fecerit vel venerit, que pena comissa vel non aut àlias
oratiose seu modo quocumque remissa nichilominus rata maneant et perdurent
omnia et sin°\i]a per vos dicta manclata et pronuntiata, que pena totiens comitatur
et exigi possit quotiens factum seu dictum fuerit contra per vos dicta pronuntiata
et manclata, quequiclem pena parti obtemperati et obedienti acquiratur et per
inobedientem persovaltur. Et pro pemissis omnibus et singulis sic complendis
attendendis ratisque firmis semper habenclis necnon et pro dicta pena et iudicato
solvendis obligamus alteri parti absenti et notario infrascripto pro ea stipulanti
et omnium etiam quòrum interest vel intererit omnia bona nostra et nostre abbatie
dictique monasterii mobilia et immobilia ubique sint presentia et futura Renuntiantes
ex pacto arbitrio boni viri et omni recursui eiusdem etiam omni apellationi et
omni iuri et opinioni peritorum volentium ad arbitrium boni viri posse recurri
et omnibus aliis iuribus foris constitutionibus et le^ibus obviantibus quibuscumque
et huic nostro compromisso obviaré potentibus. Volentes etiam et e^í j3re sse
consentientes cjuod quicquicl dictos arbitros arbitratores et amicabiles
58 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS. DISPUTES ESTÈRILS
compositores, fuerit concorditer, pronuntiatum, sententíatum, arbitratum et de-
claratum quod dictus delegatus sedes apostolicus facial: rigícle observari et ad
efectum deduci, dictasque penas casu suo comitantur et quod per vos concorditer
fuerit declaratum executioni mandari ut sibi fuerit benevisum, si et quotienscumque
per paitem obedientem fuerit requisitus. Volentes etiam et expresse consentientes
quod omnia et singula per vos. dictos arbitros, declarata, sententiata seu promulgata,
tam súper causa principali quam súper expensis, valeant et teneant omni prorsus
apellatione postponita, cu i nunc pro tunc etiam renuntiamus ut supra diximus ac
si per dictum iudicem delegatum fuissent sententiata, promulgata seu declarata.
Volumus tamen quod vos, dicti arbitri, non possitis nec valeatis in dicta causa
procedere nec dictum compromissum locum habeat clonech per dictum reverendum
abbatem Sanctarum Crucum fuerit presens compromissum vel simile firmatum.
Quod est actum in dicto monasterio Beate Marie Vallisdigne satis prope
claustram eiusdem, die intitualata XIIP aprilis anno a Nativitate Domini M° CCCC°
tertio. Sig-[signe]-num fratris Ludovici Rull, abbas. Sig-isignesl-na fratrum Raymuncli
Torres, Sanxii Garcés, Baitholomei Sunyer, Laurentii Ayçoli, Francici Avinyó,
Barholomei Gayà, Bernardi Badia, Iacobi Serra, Mathei Çarriba, Raymuncli Çanou,
Danielis Carbonell, Petri Luna, Arnaldi Poncii, Anthoni Miralles, Petri Valls, Guillemi
Mir, Michelis Sanç, Mathei Raymundi, Raffaelis Çavila, Bernardi Topí, Vincencius
Rojals, Nicholai Pina, Francisci Sànxez, Iohannis Maynar, Dominici Arnau, lohannis
Tomàs, Iacobi de Campos, Iohannis Cubells et lohannis Ceriol, predictomm, qui
hec laudamus, aprobamus, concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt Michael Ferrer et lacobus Guardiola, loci del Ràfol.
Sig-ísigne nolarial]-num mei Petri de Arenys, iuniorum, auctoritate regia
notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis
Aragonum, qui predictis interfui et hec scripsi et clausi loco, die et anno prefixis,
cum supraposito in XXP linea, ubi videtur "et exigi possit".
1402, juny, 6. Barcelona
8
Apel·lació presentada per Bernat Rull, prevere i procurador del monestir de Vall­
digna, arran de dues lletres admonitòries d Andreu de Porta, abat de Santes
Creus, adreçades a l'abat i monestir de Valldigna.
AITN, Clero. Bernardos, Valldigna, carpeta 3386, mim. 7.
Noverint universi quod anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo
secundo, scilicet, die martis qua computabatur sexta mensis iunii, circa horam
tertiamm ipsius die, et in presentia mei, Petri Iohannis Martini, notarii publici
infrascripti, et in presentia etiam Bernardi Bada, scriptoris, civis, Berengarii Maruny,
scriptoris, et lohannis Mir, studentis in Artibus, Barchinone degentium, testium ad
hec vocatomm specialiter et assumptorum, constitutus personaliter in civitate
Barchinone venerabilis et discretus Bernardus Rull, presbiter et bacallarius in
SANTES CREUS (2004) 33-74 59

FERRAN GARCIA-OLIVER
decreübus, oriundus ville Ber^,e, procurator, sindicus et yconomus ad subscripta
et alia peragenda legittime constitutus a reverendo domino abbate et venerabilibus
priore et conveniu monasterii Vallisdigne, ordinis cisterciensis, diòcesis Valentine,
prout de sua procuratione clare liquet per instrumentum publicum actum in dicto
monasterio die manis sexta dècima mensis madii proxime lapsi anni presentis et
iamdicti, et clausum per Berengaríum de Ionquerio, auctoritate regia notarium
publicum per totam terram et dominationtem domini regis, ante presentia reverendi
in Christo patris et domini fratris Andree, Dei gratia abbatis monasterii Sanctarum
Crucum, iamdicti ordinis, in quadam domo vocata de Santos Creus, que est in
vico Sancti Iohannis Barchinone subtus monasterium de Ionqueriis, scilicet, in
quodam terramine dicte domus in quo est una parra sive tria, iacendo personaliter
inventi, nomine predicto, obtulit et presentavit, intimavit et repetiit ac per me,
dictum notarium, legi publice petiit et requisivit prefato reverendo domino abbati
quoddam publicum instrumentum appellationem et quedam alia in se continens,
cuius tenor de verbo ad. verbum sequitur et est talis:
Noverint universi quod die iovis hora vesperomm prima mensi iunii anno
a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo secundo, in presentia mei, Iohannis
de Virgilio, notarii publici infrascriptí, et discretí Perpiniani Ypòlit, presbiter
benefficiati et administratoris hospitalis Collis Balagarii, vocati de l'Infant en Pere,
diòcesis Denusensis, et Guillemi Rocha, loci de Villarotunda, diòcesis Barchinonensis,
testium ad hec specialiter vocatomm et rogatorum, venerabilis et discretus Bernardus
Rull, bacallarius in Decretis, procurator, sindicus et yconomus reverendi domini
abbatis et venerabilium prioris et conventus monasterii Vallisdigne, ordinis
cisterciensis, diòcesis Valentine, ut constat per publicum instrumentum actum in
dicto monasterio die martis XVP mensis madii proxime lapsi et anni presentis,
constitutus personaliter in monasterio Sanctarum Crucum, Terraconensis diòcesis,
et intus propriam habitationem reverendi domini abbatis ipsius monasterii in quadam
scilicet domo, in cuius portaii introytu eiusdem scriptum est "Posada del senyor
rey", ante presentia venerabilium et religiosorum fratris Iohannis Rovira, prioris
et sacriste, fratris Thome Lonch, subprioris, et fratris Raymundi Costelles, monachi
dicti monasterii, [ ] ubi erat dictus dominus abbas Sanctamm Crucum, nam ipse
habebat secum aliqua per tractaré et quandam apellationem eidem intimaré, preffati
vero prior, subprior et frater Raimundus Costelles respondentes dixerunt quod non
ibi erat sed quod erat in [civitate Barchinone ] vero responsi huiusmodi habito
et per dictum venerabilem Bernardum Rull, nominibus predictis, largiflue negotio
de quo agitur infra dictis venerabilibus priori, subpríori et fratri Raymundi Costelles
exponito idem Bernadus Rull, eisdem nomibus, intimavit, repetiit, obtulit et
presentavit de novo etiam interposuit et per me, dictum et infrascriptum notarium,
eisdem legi publici, petiit et fecit apellationem et alia in quodam publico instrumento
cum quibusdam aliis in eodem expressis contentam, ut prima facíe apparebat
cuiusquidem instrumenti tenor extat talis:
Noverint universi quod die iovis, que computabatur XVÏ1T mensis madii anno
a Nativitate Domini millesimo CCCC° secundo, in presentia mei Berengarii de
Ionquerio, notarii publici, et testium infrascnptorum discretus Bernardus Rull,
bacallarius in decretis, procurator ad infrascripta et plura alia legittime constitutus
60 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
cum publico instrumento acto in monasterio Vallisdigne die martis proxime pretèrita,
et firmato per reverendum dominum abbatem et conventum dicti monasterii in
posse notarii infrascripti, ut in ipso latius explicatur, existens personaliter coram
reverendissimo patre et domino Petro, divina providentia Sancti Martini in Montibus
sacrosante romane ecclesie presbitero cardinali, et reverendo domino Anthonio,
archiepiscopo Athenarum, in domo vocata Sancti Iacobi d'Uclés, ubi suam faciebant
habitatione in civitate Valentie personaliter residentibus, ante prandium presentavit
ac per me, dictum et infrascriptum notarium, legi publici eisdem dominis cardinali
et archiepiscopo, tanquam viris providis et autenticis personis, requisivit quandam
papiri cedulam scriptam continentie subsequentis:
Bernardus Rull, bacallarius in decretis, procurator, sindicus et yconomus
reverendi abbatis et venerabilis prioris et conventus monasterii Vallisdigne, ordinis
cisterciensis, diòcesis Valentine, et nomine ipsorum sentiens se, dicto nomine, et
suos principales quam plurimum agravatos timensque agravari in futurum saltem
de facto ex quibusdam litteras preceptis et contentis in eisdem sententiisque
excomunicationis et interdicti ibidem latis seu cominatis per reverendum fratrem
Andream, Dei gratia abbatem monasterii Sanctarum Crucum, eiusdem ordinis,
Terraconensis diòcesis, missis, que littere data fuerunt in dicto monasterio Sanctarum
Crucum vicesima die aprilis annis currentis, quarumquidem litterarum una directa
fuit dicto reverendo abbatis, altera priori et conventui ipsius monasterii Vallisdigne,
multiffariis causis, signanter sequentis: Prima, nam dictus reverendus abbas, maxime
absque processo aliquo rite et legittime facto, non potest talia que in dictis litteris
sunt contenta precipere seu mandare, cum quare dicto reverendo patri abbati data
est solum potestas visitandi dictum monasterium Vallisdigne, et in ipsa visitatione
facere que statuta, ordinationes et diffinitiones dicti ordinis volunt sive plurie et
iura permittunt et ita procedere debet ad contenta in clictas litteris, maxime sine
aliqua visitatione legittima aut inquisitfone preheunte est contra vel saltem preter
constitutiones, diffinitiones et statuta dicti ordinis superius allegatas, nec fundantur
ratione, sui honore loquendo, nec statutis seu ordinationibus dicti ordinis quod
dicta precepta eisdem possent fieri, maxime ita prope et sine ordine aliquo
statutorum, ordinationum et diffinitionum predictomm nec iuris scripti obseivato.
Si enim per visitationem dictus reverendus abbas inquisisset in monasterio prelibate
Vallisdigne, reperisset quod abbas, prior, conventus et ceteri monachi dicti monasteri
regulantur bene quo ad ipsos et bona comodiose et fmctifere eum meliorando
in reditibus, hedifficiis et aliis diversis operibus, non bona dicti monasterii alienando
sed potius ea augmentando, statuta, ordinationes dicti ordinis semper ut tenentur
servando, non deberet talibus vexationibus contra dictos meos principales indebite
uti. Et si eadem paternitas prelegisset dictas ordinationes de recenti invenisset que
precepit in suis litteris predictis deviare ab eisdem ordinationibus et statutis
supratactatis, non enim est permissum immo prohibitum dicte paternitat! precipere
quicquam monachis dicti monasterii vallis predicte sed. solum obedientiam suo
abbati habent servaré, indecens enim est et non congmens rationi sententiam
excomunicationis, maxime ita repente ferre seu cominare contra dictum reverendum
dominum abbatem, priorem et conventum monasterii proxime dicti. Et incongmentius
causam dare seminandi discordias inter dictum abbatem et eius monachos dicti
SANTES CREUS (2004) 33-74 61

FERRAN GARCIA-OUVFR
monasterii. quibus pater abbas habens Deum preocculis debet eos ommino
precavere. Et, quod peius est, voluit quod ibidem cessetur a divinis sine delicto
et causa legittima precedentibus absit enim quod tam enormia statuta, ordinationes,
diffinitiones patres antiqui dietaverint nec scripta in suis Iibris aliquatenus recipiantur.
Propter qtias rationes et àlias stio loco alíegandas evidentur apparet littere dicti
reverendi patris abbatis et contenta in eisdem esse factas absque potestate aliqua
et iuredíctione a Iege, statutis et diffínítíoníbus predictis sanctorum patrum
predictorum ordinatis, et non fore eXpeditis ordine debito et visitatione debita
preheuntibtis immo initiste iniquam inclecentur et nulliter, cum reverentia sua
loquenclo. Propterea supradictus sindicus, yconomus et procurator, nomine
prelibato, dicens litteras supraclictas in eis contenta nulla, iniqua et iniusta ut supra
ab ipso et a dictis litteris suis et preceptis et sententiis excomunicationis et interdicti
latis seu comtnatis in eisdem contentis, ad sumum pontificem et ad eius sancta
sedem apostolicam, seu acl illum seu ad illos ad quos de iure pertineat, provocat
et appellat, petens sepe, sepius et instanter apostolos et litteras dimissorias eidem,
dicto nomine, concedí et tradi. Et protestatur qtiocl per eum non stat recipere et
habere etiam quod temptis sibi non precurrat et de tempore fatali, petens eidem
reverendo abbati inhiberi atque inhibet virtute presentis appellationis quod, ea
penfdente] nichil adversus predictos abbatem et conventum monasterii dicti vallís
aliqualiter innovetur. Et quare propter distantiam loci habitationis dicti reverendi
abbatis Sanctarum Crucum presentem appellationem eidem presentaré non valens
ne michi, dicto nomine, seu principalibus meís aliquatenus temptis incurrere valeat
coram publicis et autenticis personis eam interpono, ponens me, dictum reverendum
abbatem, conventum et eius bona, sub protectione dicti domini nostri pape eiusque
sancta seclis apostolice. Protestor, tamen, quod dicti mei principales et quilibet
eorum, tam per se quam per suos procuratores, predictam appellationem dicto
reverencio patri abbati seu eius procuratori valeant et possint, si opus fuerit, intimaré,
requirentes sibi et dictis suis principalibus de his fieri publicum seu publica
instrumenta per vos, notarium hic presentem.
Qua cèdula dictis reverendissimis patribus cardinali et archiepiscopo
presentaràs et per me, dictum notarium, Iectis, iidem reverendissimi domini cardinaüs
et archiepiscopus, tanquam legitime et autentice persone, predictis cedule et
contentis in eadem responderunt quo admittebant eandem appellationem et
contenta in eadem.
Qua fuerunt acta die, loco et anno predictis ac presentibus me, dicto et
infrascripto notario, et venerabilis Anthonio cle Calidis, bacallario in decretis, rectore
cle Puçol camerarioque dicti domini cardinalis, Bernardo cle Coponibus, in decretis
licenciato, et Martino Petri et Thoma [sic] Perpiniani, presbiteris, pro testibus ad
hec vocatis pariter et assumptis.
Sig-[signe notarial·l-num mei Berengarii cle Ionquerio, auctoritate illustrissimi
domini regis Aragonum notarii publici per totam terram et dominationem eiusclem,
qui predictis interfui eaque scripsi et clausi. Constat de litteris suprapositis in linea
prima presenti clausure, ubi scribitur "notarii publici", et in XXV*, "eidem".
62 SANTES CREUS (2004 ) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
Quo instrumento et contentis in eo intimatis, repetitis, oblatis et presentatis,
lectis et interpositis ut prefertur iamclictus venerabilis Bernardus Rull, sepedictis
nominibus, incontinenti iuxta formam predictam appellavit atque etiam petiit et
requisivit instanter sepe, sepius et sepissime íteratisque vicibus apostolos sibi dari
si sit qui eos tradere possit et valeat. Et etiam, in absentiam dicti domini abbatis,
petiit a supradictis priore, subpriore et fratre Raymundo apostolos sibi dari et
concedí, si eorum acl hoc se potestas extenclat, protestans expresse cle absentia
dicti domini abbatis et quod per eum non stat nec stabit si sit qui eos sibi traclat.
Fuit etiam protestatus de tempore fatali et quo temptis sibi vel suis principalibus
non precurrat, nec minus cle clamnis, expensis et alio suo et partís sue quolibet
interesse. Et dictus venerabilis prior respon dit et dixít quod neque ipse neque alii
erant inibi qui dictos apostolos potestatem tradendi haberent. Et hiis sic predictis
prefatus venerabilis Bernardus Rull, nominibus antedictis, petiit et rogavit cle
omnibus et singulis antedictis sibi et dictis principalibus suis fieri et tradi unum
et plura et tot quot voluerit publica instrumenta per me, notarium supra et
infrascríptum.
Acta fuerunt hec die, hora, anno et loco predictis, presentibus me, dicto
et subscripto notario, ac testibus quibus supra ut serius continetur.
Sig-[signe notarial]-num mei dicti Iohannis de Virgilio, civis Terrachone,
notarii publici auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum per totam terram et
dominationem eiusdem, qui predictis omnibus'et singulis clum sic ut premittitur
agerentur et fierent una cum prenominatis testibus eaque scribi feci et clausi, vocatus,
rogatus et requisitus in testimonium premissomm, cum litteris suprapositis in lineis
vicesima, ubi supraponitur "immo prohibitum dicte paternitati", et in XXXIÜT, "dari".
Quibus siquidem instrumento et contentis in eo oblatis, intimatis, presentatis
et repetitis ac per me, dictum et infrascríptum notarium, eidem reverendo domino
abbati de verbo acl verbus lectis et publicatis, incontinenti ídem dominus abbas
petiit cle premissis omnibus et singulis copiam sibi dari et tradi, que fuit mox sibi
tradita per me, dictum et infrascríptum notarium, presentibus testibus supradictis.
Qua sibi tradita continuo, prefatus Bernardus Rull, nominibus quibus supra,
petiit et requisivit sepe, sepius et instanter, vicibus geminatis, eidem reverendo
domino abbati quatenus sibi, quibus supra nominibus, apostolos concederet et
tracleret, àlias protestatus fuit quod non stabat nec staret per eum quin dictos
apostolos reciperet si sibi traderentur, sed per ipsum reverendum dominum abbatem
si eos sibi tradere recusabat vel etiam dilatabat. Necnon etiam protestatus fuit cle
omnibus et singulis superius protestatis per ipsum, nominibus antedictis, de quibus
omnibus petiit "et requisivit sibi eisdem, nominibus et dictis principalibus suis, fieri
et tradi tot quot petierit publica instrumenta per me, notarium predictum et
infrascríptum. Et incontinenti dictus dominus abbas preffato Bernardo Rull, eisdem
nominibus, ad recipiendum apostolos octavam diem proximam assignavit. Quam
assignationem, tam dictus dominus abbas quam dictus Bernardus Rull, sepedictis
nominibus, petierunt et requisiverunt aliis premissis adiungi et continuari et inde
fieri et tradi publica instrumentum vel instrumenta si et cum per eos petita fuerint
per me, dictum et infrascriptrum notarium, presentibus testibus supradictis.
SANTES CREUS (2004) 33-74 63

FERRAN GARCIA-OLIVER
Adveniente autem die martís ad hec superius assignata, intitulata XIIIP
dictorum mensis et anni, circa horam tertiarum ipsius diei, in presentia mei, dicti
Petri Iohannis Martini, notarii supra et infrascripti, et in presentia etiam dicti
Berengarii Maruny, scriptoris, Petri de Brítonibus et Bartholomei Maçot, civium
Barchinone, testium ad hec vocatorum specialiter et assuptorum, dictus venerabilis
Bernardus Rull, nominibus predictis, constitutus personaliter in dicta domo
Sanctorum Crucum ac terramine eiusdem, ante videlicet presentia dicti reverendi
domini abbatis Sanctarum Crucum ibidem modo quo supra personaliter reperti,
petiit et requisivit sepe, sepius, instanter ac instantissime, vicibus iteratis, per dictum
reverendum dominum abbatem apostolos sibi dari, concedi et tradi, àlias protestatus
fuit de omnibus et singulis per eundem Bernardum Rull iam causa verbo quam
scriptis protestatis et requisitis. Et protinus dictus reverendus dominus abbas tradidit
michi, dicto et insfrascripto notario, et iamdicto Bernardo Rull, eisdem nominibus,
concessit per apostolis et loco apostolorum quoddam papiri quinternum f
contilnentie subsequentis:
Appellationi interponite per discretum Bernardum Rull, bacallarium in
decretis, asserentem se procuratorem, sindicum et yconomum reverendi abbatis
monasterii Vallisdigne et conventus eiusdem, repondet frater Andreas, Dei gratia
abbas monasterii Sanctarum Crucum et [pater ] monasterii predicti Vallisdigne,
et dicit, salvo honore cuius interest apellatio predicta, quod apellatio predicta petiat
in matèria et forma quia si bene advertatur non fuit interponita infra decem dies,
infra quos de iure erat apellandum, casu quo de iure in talibus [ ] fuit appellatum
post decem dies multum post. Nec obstat quod dicitur quod coram autenticis
personis fuit appellatum infra dictum tempus, quare tunch verum est quod potest
appellari coram autenticis personis cum infra dictum tempus decem dierum quod
datus ad appellari [ ]beri a dictus ad illum a quo appellatur causa appellandi
ad eum, sed in nostro casu dictus reverendus abbas Vallisdigne et eius conventus
infra dictum tempus decem dierum per se vel per procuratorem suum potuerunt
habere aditum et venire ad monasterium [Sanctamm Crucum ] dictus abbas ipsius
monasterii erat causa appellandi ab eo. Et quare non fecerunt frivole et inaniter
appellarant et nulliter coram dictis autenticis personis. ítem, quia dicta appellatio
fuit interponita contra mentem et tenorem dictarum diffinitionum, ordinationes [
domini nostri Benedictí,] pape XII, si bene perpendantur quia in talibus non potest
appellari, et sic ex istis dicta appellatio est ipso iure nulla. ítem, posito, sed non
concesso, quod in predictis aliquo modo posset appellari non obstantibus rationibus
predictis [ ] nulla tanquam a nullo gravamine interiecta. Nec obstat quod dicitur
quod dictus abbas Sanctorum Crucum litteras quas [ ] poterat mittere nec contenta
in dictis litteris precipere seu mandare absque aliquo processu previo, quare si
dicte littere et contenta in eisdem bene, rite et legittime propenduntur dicte littere
facte fuerunt [ ] statuta predicta et diffinitiones ordinis antedicti, et sunt littere
monitorie et de ipsis dictus abbas Sanctarum Crucum iuxta dicta statua et diffinitionis
predicti ordinis incepit processum ad hoc ut, completo dicto processu, si contra-
fieret in predictis procederent iuxta dicta statuta et ordinationes et iste est modus
procedendi in predictis quare non possunt dicti ex hoc se gravatos. ítem, mi-
nus obstat quod dicitur et allegatur quod sine visitatione per modum in dictis litteris
64 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
contentum incepit procedere contra eos, quare hoc statuta predicta nec ordinationes
ordinis non prohibent nec impediunt immo approbant quare per modum in dictis
litteris contentum in predictis procedatur, si ergo dictis statutis et ordinationibus
non negatur fieri contenta in dictis litteras cur per partem dictorum abbatis et
conventus Vallisdigne hoc poterit denegari non reperitur iure cautum. ítem, nec
obstat quod dicitur quo dictus abbas Sanctamm Crucum in dictis suis litteris
promulgavit sententiam excomunicationis contra dictum reverendum abbatem dicti
monasterii Vallisdigne et contra dictum monasterium, priorem et conventum
eiusdem sententiam interdicti contra pretactum monasterium, et voluit quod ibi
cessaretur a divinis, quare, loquendo cum honore, non ita est sed si dicte littere
de quibus agitur misse dictis reverendo abbati Vallisdigne et dicto eius priori et
conventui legittime propendantur que facte fuemnt secundum dicta statuta et
diffinitiones ordinis, que sunt monitoria ad predicta secundum formam et tenorem
dictorum statutomm et ordinationum, si non complererent predicta in dictis litteras
contenta nunch ut ex tunch protulit et promulgavit dictas sententias excomunicationis
et interdicti casu quo contrafieret. Et ideo pretactus processum fuit inceptus per
modum superius allegatum, ut appareat verum in predictis per dictum reverendum
abbatem Vallisdigne, et dictos priorem et conventum si in aliquo in predictis aliquid
factum in contrarium ut tunch dictas sententias excomunicationis et interdicti
incurrerint, et tales sententie valeant set possint apparere publicari et promulgari
contra ipsos secundum formam dictorum statutomm et ordinationum predictarum
dicti ordinis, que omnia supradicta habent et debent apparere per modum superius
expressatum per dictum processum per dictum abbatem Sanctamm Crucum súper
predictis ut fertur inceptum, quavis dictus processus per partem dictorum reverendi
abbatis Vallisdigne et conventus eiusdem peniais denegetur esse factus et quivis
alius in predictis minus verídice, cum honore loquendo. Et cum ex predictis a.ppa.rea.t
predicta appellationem esse nul·lam, tanquam a nullo [ ] interponitam et pectantem
in matèria et in forma, prout superius satis fuit dictum et allegatum, maxime cum
predicti appellantes, faciendo dictam appellationem contra dictas litteras et contenta
in eis que facte fuemnt secundum dicta statutus et diffinitiones ordinis, sint ipso
iure excomunicati. Idcírco, dictus abbas Sanctarum Crucum, confidens de clementia
domini nostri pape, ad quem extitit appellatum causas superius expressatas, dicte
appellationi non deferet, immo eam reffutat et repellit. Et hanc responsionem quam
facit dat pro apostolis negativis et reffutatoriis dicto sindico appellanti, quam vuit
inserí in fine apellationis. Volentes nichilominus dictus abbas Sanctamm Crucum
subinsertas litteras cum dictis apostolis in fine dicti instrumenti continuari per vos,
notarium, et similiter pro apostolis negativis ac reffutatoris dictas litteras, concedens
cum dicta cèdula quòrum tenores sequntur sub hac forma:
Frater Andreas, Dei gratia abbas monasterii Sanctarum Crucum, ordinis
cisterciensis, Terrachonensis diòcesis, venerabili in Christo fratri Ludovico, eadem
gratia coabbati nostro monasterii Vallisdigne, Valentine [diòcesis], salutem et
sinceram in Domino caritatem. Sicuti et bene credimus vos non latere. constitu-
tionibus et status sanctissimi domini nostri Benedictí, pape XII, cavetur expresse
quod in singulis monasterii precticte ordinis per abbatem de saniori sui conventus
consilio bursarii deputantur quòrum unus principalis. existit, quisquidem bursaríi
SANTES CREUS (2004) 33-74 65

FERRAN GARCIA-OLIVER
omnes peccunias ipsorum monasteriorum undecumque pervenientes universaliter
recipiunt et de dicti abbatis mandato ceteris officialibus et aliis distribuunt prout
est oportunum. Ceterum si propter alicuius monasterii seu loci conventualis debita
exsolvenda vel aliquid aliud quod eidem monasterio seu conventuali loco sit utilius
acquiratur aliquid alienandum extiterit, peccunia que inde habebitur ad nullos usque
quam in acquisitione seu debitorum huiusmoclo convertatur, et si secus actum fuerit
abbas monasterii vel alius presidens conventuali loco pecunia huiusmodi ad usus
alios ut prefeitur convertens vel conversioni huiusmodi consentiens ab administratione
sua per patrem abbatem ipsius deponatur. Ceterum vero monachi participes vel
consentientes inde id ipsum sint ad quodcumque officium seu administrationem
eiusdem ordinis inhabiles ipso facto, nec cluce peccunie dehent remanere in solius
abbatis ac bursarii alicuius potestate, sed reponi in aliquo securo loco sub [quatluor
serraturis et cliversis clavibus, quarum primera teneat abbas, secundant bursarius,
tertiam prior claustralis et quartam alius monachus ipsius monasterii, cle quo eidem
monasterio vel maiori parti eiusdem expediré videbitur conservandam. ítem, etiam
quare ad Studium Parisiensis, quod ceteris precipuum et fons omnium studiorum
existit, indistincte mittarur monachi secundum numerum monachoram in monasteriis
existentium vel vivere valentium, quisiquidem monachi per abbates ac etiam de
patris abbatis vel visitatoris et conventus proprii ac sanioris partis eiusdem conventus
consilio mitti tenentur, magis tamen dociles yclonei, necnon et ad preficiendum
clispositi et quod tali tempore transmittantur quod prima die octobris vel circa in
Stuclio Parisiensi existant [ 1 autem mittendorum vicletur sufficere, prout sequitur
consideratis oneribus iam dicti ordinis et temporalium qualitate, scilicet, quod de
quolibet monasterio cuiuscumque provintie seu generationis in quo sunt vel erunt
aut esse poteamt quadraginta monachi vel supra Parisius debent duo mitti, et si
secus egerint preffati abbates diversas penas, tam suspensionis, excomunicationis,
depositionis quam àlias, incidunt et incurrunt. Verum cum propter infirmitatem
nostras satis notoriam causa visitandi acl predictum monasterium Vallisdigne
personaliter accedere non possimus, constito nobis nonnulloium fidedignorum
relatu quod vos, dictus abbas, in predictis omnibus et singulis estis negligens et
remissus non verens predictas penas incurrere. Attento etiam quod universis et
singulis abbatibus universi ordinis iniungitur quod predictas statuta et ordinationes
observent et observari faciant sub pena depositionis eorum, pro tanto, tenore
presentis, vobis, in virtute sancte obedientie et sub pena exomunicationis quam
lapso termino canonico infrascripto nisi nostris mandatis huiusmodi perveritis cum
effectu vos incurrere decernimus ipso facto, dicimus preecipiendo mandantes
vosque primo, secundo, tertio et peremptorie admonentes quatenus infra spatium
triginta dierum a presentatione presentis vobis fienda in antea computandorum,
cle consilio saniorum de conveniu vestri monasterii eligatis bursarium seu bursarios
qui omnes et quascumque peccunias dicti vestri monasterii undecumque
provenientes recipiat seu recipiant, et eas fideliter custodiant et distribuant secunclun
predictaaim statutorum et ordinationum, mentem, seriem atque formam. Necnon
et illos viginti septem mille solidos quos exconcambio locorum Raçalany et de
Rugat habuistis, in aliquo loco tuto sub quatuor serraturis custodiendos sendundum
quod in dictis diffinitioníbus seu status dicti domini Benedictí, pape XII, continetur,
66 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
infra predictum tempus reponere ilico procuretis, premaxime cum dicti viginti
septem mille solidi et omnes aliè peccunie vestri forsan corporis morte sicut sepe
contingi videmus articulo iminente possent abnegari de facili et amitti. Necnon
hinc ad festum Beate Marie mensis augusti proxime veniens elegeritis et miseritis
duos cle vestro conventu magis dociles, ut prefertur, ad Studium Parisensis
iamdictum, quem terminum vobis ad predicta uno eclicto pro trino ac monitione
canònica assignamus ut percatur laboribus et expensis. Alioquin, lapso dicto termino
et canònica monitione, premissa culpa, mora vel negligentia vestris precedentibus
in premissis, ultra àlias penas et censuras in nos iam latas et promulgaràs, in vos
ex nunch ut ex tunch et econverso in his scriptis excomunicationis sententiam
ferimus ac etiam promulgamus. De presentatione vero presentis vobis fienda
relationi stabimus portitoris.
Datum in nostro predicto monasterio Sanctarum Crucum, vicesima die aprilis
anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo secundo.
Tenor vero aliè secunde littere talis est:
Frater Andreas, Dei gratia abbas monasterii Sanctarum Crucum, ordinis
cisterciensis, Terrachonensis'diòcesis, venerabilibus et clilectis priori et conventui
monasterii Vallisdigne, diòcesis Valentine, salutem et dilectionem in Domino
sempiternas. Noveritis quod rationibus subannexis venerabili in Christo fratri
Ludovico, coabbati nostro predicti vestri monasterii, nostras ut sequitur fieri
clecrevimus litteras sub hac forma: Frater Andreas, etcètera (fuit insertur totus tenor
ut supra). Verum quare forsan prefatus noster coabbas in predictis posset difficere
vel aliquo predictomm, licet non speremus de eo, volentes autem statuta et
ordinationes prefati domini nostri pape Benedictí cle reformatione ordinis supradicti
obsei-vare firmiter ut tenemur, vobis et cuilibet vestmm in virtute sancte obedientie
et sub pena excomunicationis etiam infrascriptis dicimus in precipiendo mandamus
quatenus nisi vobis acl plenum constiterit prefatum venerabilem abbatem operis
cum effectu implevisse que superius continentur intra per nos sibi tempora assignata,
eundem abbatem excomunicatus habeatis et teneatis ac etiam vitetis, tamdiu et
tanto tempore donech satisfactione premissa absolutionis benefficium meruerit
obtinere et a nobis alíucl receperitis in mandatis. Quod si forsan in predictis
negligentes fueritis seu remissi, quod nullatenus oppinamur, lapsis sex diebus post
efluxa tempora supraclicta, quos vobis ad hoc pro tribus monitionibus seu edictis
peremptorie assignamus ut partium pretatur laboribus et expensis in vos dictum
conventum interdicti et in quemlibet vestmm singillatim excomunionis sententias
ferimus his scriptis. De presentatione vero presentis vobis fienda relationi stabimus
portitoris.
Datum in nostro predicto monasterio Sanctarum Cmcum, vicesima die aprilis
anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo secundo.
Quo siquidem papiri quinterno pro apostolis et apostolomm loco ut predicitur
per dictum reverendum dominum abbatem tradito et concesso. protinus tam idem
dominus abbas quam prefatus Bernardus Rull, nominibus predictis, petierunt et
requisiverunt contento in dicto quinterno aliis premissis inseri et adiungi et de
omnibus et singulis supradictis eisdem et utrique eorum fieri et tradi'publica
SANTES CREUS (2001) 33-74 67

FERRAN GARCLA-OLIVER
instrumentum vel instrumenta tot quot per eos inde petita fuerint per me, dictum
et infrascríptum notarium, presentibus testibus ultimo supradictis.
Que fuemnt acta Barchinone, diebus, horis, loco et anno predictis, presente
me, dicto et infrascripto notario, ac testibus supradictis ad premissa vocatis specialiter
et assumptis.
Sig-[signe notariaL\-num Petri Iohannis Martini, auctoritate regia notarii publici
Barchinone, qui premissis omnibus et singulis, tam per dictum dominum abbatem
Sanctamm Crucum quam per dictum Bernardum Rull, sic ut premittitur gestis una
cum prenominatis testibus requisitus interfuit eaque in han publicam formam
redigens in duobus pergamenis cum a qua picea adiunctis seu cohadunitis, in
primo quòrum pergamenorum sunt LXP linee, quarum prima incípit "Noverint
universi", et finit "presentia"; et ultima eiusdem primi pergameni linea incipi "nulla",
et finit "quas"; et in secundo pergameno sunt XLP linee cum ultima imperfecta,
prima quarum incipit "misit", et finit "fuerunt"; et penúltima incipi "tam idem",
et finit "inde petita"; ultima vero linea inperfecta dicti secundi pergameni incipi
"fuerint", et finit "assumptis", scribi fecti et clausit. Constat autem de supraposito
in IX a linea dicti secundi pergameni, ubi videtur "et tales sententie valeant et possint
apparere".
1404, març, 3. Barcelona
9
Protesta de l'abat i monestir de Valldigna contra dues lletres admonitòries d'Andreu
de Porta, abat de Santes Creus.
AHH, Clero, Valldigna, Bernardos, carpeta 3386, doc. núm. 15.
Noverint universi quod die lune tertía die marcii anno a Nativitate Domini
millesimo quadringentesimo quarto, in presentia mei, Franciscii de Minorisa,
auctoritate regia notarii publici infrascripti, et testium, videlicet, discreti viri Petri
de Ponte, serenissimi regis Aragonum scriptoris, ac religiosi fratris Andree, monachi
monasterii Sanctamm Crucum, ordinis cisterciensis, ad hec specialiter vocatorum
et rogatomm, constitutus coram reverendo in Christo patre domino Andrea, Dei
gratia abbate dicti monasterii Sanctamm Crucum, in domibus quas dictum
monasterium habet in civitatis Barchinone, personaliter existentes discretus Michael
Petri, notarius ville Burriane, procurator et nomine procuratorio reverendi in Christo
' patris domini Ludovici, eadem gratia abbatis monasterii Beate Marie Vallisdigna,
dicti ordinis, prout de eius procuratione constat quodam publico instrumento acto
' Valentie die vicessima tertia mensis februarii proximo preteriti, clauso per discretum
Iacobum cle Sancto Vicencio, notarium publicum Valentie, habens ad hec ab eodem
domino abbate Vallisdigne speciale mandatum, prout in eodem instrumento latius
continetur, nomine procuratorio quo supra, obtulit et presentavit eidem domino
abbati monasterii Sanctamm Crucum ac per me, dictum insfrascriptum notarium,
coram eo legi petiit et requissivit quadam papiri cedulam scriptam et duo publica
instrumenta, quòrum tenoris per orclinem sic habentur:
68 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
Coram vobis, reverendo in Christo patre domino Andrea, Dei gratia monasterii
Sanctarum Crucum, ordinis cisterciensis, abbate, Michael Petri, notarius, procurator
reverendi in Christo patris domini Ludovici, eadem gratia abbatis monasterii Beate
Marie Vallisdigne, constitutus personaliter dicit et exposuit, presentibus notario et
subscriptis testibus, quod ad sui principalis et ipsius nomine quo supra de novo
pervenerit audientiam vos, vigore quarundam statuti vocati Benedicta domini
Benedictí, felicis recordationis pape duodecim, et cliffinitionis seu diffinitionum
generalis capituli ordinis antedicti, intendere seu velle procedere aut procedí facere
ad excomunicationem seu privationem dicti sui principalis ab ipsius abbatia vel
dignitate tanquam negligentis, dessidis ac etiam pertinacis, maxime vigore clausule
cliffinitionis illius in qua et per quam nonulli abbates nominatim per iamdictum
capitulum sunt deponiti et consimilis eorudem, de quo validissime admíratur et
ne mirum cum sciat vos fore certum pretactas statutum et diffinitiones suum non
tangere seu comprehendere principalem qui nullatur extitit negligens, pertinax,
culpabilis sive deses in eligend.o et mittendo monacos ad studium iuxta ipsius
diffinitionis et statuti seriem et tenorem, propter que non crèdit vos velle talia
intemptare, maxime attento quod estis religiosus cuius principaliter interest nullum
debere iniuste difamaré, prexamine sapientis qui scit quod si labatur in linga in
morte ipsius infanabilis erit casus talis eum non considerat verba salmiste dicentis
dixi "custodiam vias meas ut non delinquam in linga mea", et sapientis verba "qui
custodit os suum custodit animam suam" qui autem inconsiderate loquitur senciet
mala nec talis bene se considerat si ea que alteri imponit de ipsos verifficari valeant
sive possint, et tunc culpa redarguit ipsum et potest dici contra ipsum quodquidam
philosofus inquid qui notat innoxium sterilis est et argüit insontem merito non
creditur insons nam unde reus se reum noviter illud acerbe obicit. Unde si que
ad auditum dicti sui principalis pervenerant vera sunt et vos estis aliquotiens in
dictum suum principalem eo modo quo premittitur processurus intimans vobis dictus
Michael Petri, nomine premisso, quod cum eius principalis tanquam filius obedientie
et literatus ac circa bonum statutum et regimine sui monasterii vigil assidue ac
attenta fuerit et sit in omnibus contentis in statuto et difinitionibus diligens, movens
continue et instans monachos per ipsum electos quod irent ad studium antequam
suí monasteri sttidentes Parisius advenirent, propter que et àlias dictus abbas
Vallisdi ane est aput Deum et homines excusatus et per consequens non est de
nominatis in difinitione nec de eorum consimilibus potest dici Et sic nullatis potestis
procedere aut procedí facere contra eum et si processistis in aliquo requirit vos
quatenus incontinenti desistatis et illud protinus revocetis acl statum pristinum
reducendo Et nisi feciritis ex quo vobis constitis sitis in excusabilis Deo vestre
conscientie et hominibus si forsam pro intemptando talia sinistrum aliquod evenerit
aut dampna inde secuta fuerint vobis aut dicto vestro monasterio Et quod dictus
dominus abbas Vallisdiane sit ab ipsis dampnis et malis inmunis innocens et totaliter
excusatus protestans dictus Michael Petri nomine premisso contra vos et bona
vestra de omnibus dampnis interesse missionibus scandeiis ac expensis que et
quas memoratum eis principalem facere, sustinere aut pati continent si feceritis
instaveritis fieri vel atemptari aut procedí feceritis contra, eum previa ratione, et
quod omnia supradicta a vobis et vestris bonisque habere possit et recuperaré
SANTES CREUS (2004) 33-74 69

FERRAN GARCIA-OLIVER
a bonis etiam vestri monasterii prelibati, et per iamclictis possit vos convenire coram
Súmmum Pontifice seu alio conveniente iudice vel persona eo modo quo clebeat
suis loco et tempore oportunis, requeriquirens [sic] publicum instrumentum sibi
fieri, nomine quo supra, ad habendum memòria in futurum, et ad dicti sui principalis
excusationem et diligentiam hostendendas facít ficlem de instrumentis publicis que
sequitur:
Noviter universi quod nos, frater Iohannes de Mormundo, sacre theologie
proffessor, et Petrus de Bonavalle, monasteriomm cisterciensis ordinis, Lingonensis
et Viennensis cliocesum, abbates omnium et singulorum monesteriorum utriusque
sexus predicti ordinis in tot clominio serenissimi' principis domini regis Aragonum
ubilibet consistentium refformatores per generalem capitulum ipsius ordinis et in
ipsius capituli potestate plenària deputati, considerantes animis compatientibus
lamentabilem desolationem quam in ecclesie materialis et ecleficiorum concussione
diebus istis horibilis terremotus intulit monasterio Vallisdigne, ipsum monasterium
hac vice duximus a reformationis onere supportandi. Et súper hoc dictum abbatem
et conventum ipsius loci auctoritate prefati capituli generalis haberi volumus et
per presentes decernímus excusatos.
Datum Valentie sub contrasigillis nostris, anno a Nativitate Domini millesimo
trecentesimo nonagesimo septimo die vicesima quarta mensis februarii.
In nomine Domini nostri Ihesuchristi a quo et per quem premaxime ipsius
esponte dilectissime sacrosancte regimen ecclesie ordinatur. Noviter universi quod
anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quarto, die clecimaseptima
mensis febraarii intitulata, reverendus in Christo pater frater Ludovicus, Dei gratia
abbas monasterii Beate Marie Vallisdigne, ordinis cisterciensis, convocus ad
capitulum sono campane, ut moris est, omnes monachos dicti monasterii, videlicet,
fratrem Bertholomeum Sunyer, priorem, fratrem Sanxium Garcés, fratrem Raymundum
Torres, maioralem de Cinyent, fratrem Bertholomeum Gavà, fratrem Bernardum
Badia, hostiarium, fratrem Iacobum Serra, maioralem cle Maçalalí, fratrem Matheum
Çariba, fratrem Laurentium Ayçoli, fratrem Petrum Luna, sacristam, fratrem
Anthonium Miralles, fratrem Guillelmum Mir, fornerium, fratrem Mathiam Raymundi,
bursarium et vicarium perpetuum loci clel Ràfal, fratrem Michaelem Sancii,
cellererium minorem, fratrem Rafaelem Çavila, fratrem Vincencium Rogals, fratrem
Petrum Çolivella, fratrem Nicholaum Pina, fratrem Franciscum Sànxez, fra­
trem Iohannem Thome, fratrem Iohannem Maynar, subcantorem, fratrem Iacobum
Campos, fratrem Iohannem Cubelles, fratrem Dominicum Arnaldi, fratremm
Iohannem Ceriol et fratrem Iacobum Pérez, quibus congregatis in capitulo ut
preffeitur, et convocato meque presente subinserto notario, verba explicuit que
secuntur vel eis similia: Credo vos fore certos ordinationis seu statuti vocati
Benedicta, felicis recordationis pape Benedictí duodecimi, per quam quisque abbas
et monasterium monacorum alborum astringitur acl tenendum in Studio Parisiensis
certos monachos pro studendo iuxta sui abbatie et monasterii facultates. Vosque
recordari quomodo in meis novis ingressum et adventu abbatie et monasterii
prelibatis invenisse nostrum monesterium tenuisse uno anno in memorato studio
duos monachos studentes, videlicet, fratrem Raymttnclum Çanou et fratrem Petrum
70 SANTES CREUS (2004) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
Valls. Et volens, ut convenit obedientie filio, statuto apostolico et generalis capituli
prenotati ordinis obedire statuti, dictos studentes debere duobus annis ad huc in
supradicto remanere. Et ante regressum eorum ab ipso studio ad monesterium
elegisse alios duos, videlicet, fratrem Mathiam Raymunclum et fratrem Petrum Albert,
monachos dicti monasterii, tanquam magis idoneos ituros ad sepetactum studium
prèvia ratione, regressisque ípsís duobus primis studentibus monachis ab studio
instasse dictum fratrem Mathiam Raymuncli ac ipsi mandasse in virtute sancte
obedientie qutenus incontinenti acl prenominatum studium deberet accedere, quo
facto dictus frater Mathias Raymundi pro se ac eius socio me instantissime supplica-
vit ut antequm Parissius accederent permiterem eos audire duobus annis logicam
per quam abiliores possent effici ad sacram paginant consequendam, quibus su-
plicationibus tanquam iustis ac evidenter rationaïibus inclinatus habui eis accesum
sepedicte stuclii ad bienium prorogare. Quo medio tempore durante accidit in
partibus diòcesis Valentie, maxime' in hac valle, ingens et terribili terremotum
obquem omnia dicti nostri monasterii maiora edifficia pretacte vallis hostitia
corruere, quibus instauranclis ac redificandis oportuit mee ac vos vacaré nostrumque
monasterium non solum propter ipsa sed etiam propter lites plurimas inter ipsum,
ex una, et nobilem Petrum de Monteaccuto, ex altera parte, civitatis Xative et alios,
duttas magnis spensis et sumptibus onerare que in tantum cumulum ascenclerunt
quod non fuit decens nec conveniens emittere dictos monachos acl studium
supradictum. Et elapsis ac completis omnibus supradictis, cum ipse voluíssem
mittere ac monuerim dictos monachos ire acl studium et paratis congmentibus ipsis
fratríbus pro eorum necessitatibus tam in studio quam in via, pater memorati fratris
Mathie Raymundi sublatus extitit acl humanis dimittens eidem curam, onus et
regimen filiomm ac omnium bonorum suorum, propter que utriusque mittendorum
íter extitit inpeditum. Et cum frater Mathias predictus a me arrepiendi iter cum
fratre Petro Çolivella, eius collega, instantissime cogeretur. Et ipse renuisset dicens
se non posse nec velle dimittere curam, onus nec regimen fratrum a patre relictum,
suplicans ne ad hoc cogeretur quia ante deserteret non solum studium sed etiam
monasterium, querendo alius ubi posset comorari aliter quam relinquere precamina
sui patris. Cernesque supradictum Petram Çolivella foi"e in etate tali in qua tunc
non erat securum ipsum extra miti monasterium, et non essent tunc nec ad pressens
in monasterio aliquis tam abilis adque decens sint ipse Petrus Çolivella qui velit
aut possit sirca scientia laboraré. Idcirco, presentibus omnibus monachis in capitulo
congregatis ac notario subcontento, sub virtute sancte obedientie, mando dicto fratre
Petro Çolivella, presenti, insconpectu omnium in capitulo existenti quod paret se
ire ad premissum studium, offerens me presto erga ipsum et ipsi facere ac inpendere
ordinationem vel statutum tenear et ultra plus. Quibus omnibus
gestis sicut premittitur. presentibus conveniu prelibato notarioque subscripto, dictus
dominus abbas interrogavit sepetactos fratres Mathiam Raymundi et Petrum
Çolivella, monachos qui supra, sub virtute iuramenti per eos acl sancta quatuor
Dei Evangelia prestitit si ipse dominus abbas preceperat eis moltociens in virtute
sancte obedientie quatenus irent ad memoratum studium et si movi non eundi
fuit ob eius desidiam negligentiam pertinaciam sive culpam qui respond entès
sub virtute iuramenti premissi dixerunt videlicet frater Mathias Raymuncli quod
SANTES CREUS (2004) 33-74 71

FERRAN GARCIA-OUVER
ipse sepessime fuerat monitus per dictum dominum abbatem ire ad studium et
culpa non eundi fuit sui ipsius et non abbatis cum se obtulerit sepe dare necessària
Ut prefeertur, et prenominatus frater Petrus Çolivella inquit se aliquotiens instatum
et mandatum ire ad studium et non eundi causa vel desídia fuit sua et nullatenus
fuit domini abbatis sed tamen sui mora vel desídia non tantum fuerat propter ea
que superius enarrantur sed cupiens ire usque Avinionis in comitiva domini abbatis,
qui illud iturus erat et est cum domino cardinali ut sibi relatum extitit et ab inde
acl sui studium processurus. Quibus ut precontinetur dictis ac responsis omnes
monachi existentes ad huc in capitulo, concorditer unanimiter et nemine discrepante
dixerunt omnia et singula supratacta fore ita vere insecuta et acta, prout scribitur
et superius explicantur, de quibus omnibus antedictus dominus abbas requisivit
sibi fieri publicum instumentum per me, subscriptum notarium, ad abendam rei
memòria in futurum.
Que acta fuemnt loco, die et anno declaratis, presentibus testibus ad premissa
vocatis Bartholomeo Lòpiz, magisto operis ville, cive Xative, et lohanne Egidii,
in Valledigna comorante.
Sig-Wgm notaríall-num mei Raymundi Agualada, auctoritate regia notarii
publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum, qui
predictis omnibus et singulis una cum prenominatis testibus presens fui eaque scribi
feci, cum supraposito in linea tertia, ubi dicitur "Torres", clausique loco, die et
anno antedictis.
Quibusquidem papiri, cèdula et instrumentis per dictum Michaelem Petri,
nomine procuratorio qtio supra, dicto domino abbati Sanctarum Crucum presentatis
ac dicta papiri cèdula per me, dictum notarium, de verbo ad verbum coram dicto
domino abbate lecta et publicata et habitis dictis duobus instrumentis per dictum
dominum abbatem Sanctamm Crucum pro Iectis, ídem dominus abbas petiit copiam
de predictis sibi presentatis, dicens quocl predicta non habebat pro sibi presentatis
donech de eisdem copia sibi dradita fuisset per me, notarium infrascríptum, de
quibus omnibus et singulis supradictis dictus Michael Petri, nomine quo supra, petiit
sibi dari et tradi publicum seu publica instrumenta per me, notarium supradictum.
Post hec, die manis quarta die mensis marcii anno a Nativitate Domini
millesimo quadringentesimo quarto predicto, fuit dradita copia dicto reverendo
domino abbate de preinsertis papiri cèdula et instrumentis per me, notario supra
et in infrascríptum, presentibus testibus fratre Petro Andrea, monacho dicti
monasterii Sanctarum Crucum, Raymuncli Vanrelli et Anthonio Puig, scolare, ac
Philipo de Ocina, scriptore, civibus Barchinone.
Subsequenter vero eadem die et presentibus proxime dictis testibus, dictus
reverendus dominus abbas, responclendo predicti protestationi, tradidit michi, dicto
notario, quamdam papiri cedulam scriptam tenoris sequentis:
Protestationi facte abbati monasterii Sanctamm Crucum per procuratorem
abbatis Vallisdigne, respondet dictus abbas negancio primitus omnia et singula in
dicta protestatione contenta in quantum faciunt vel facere videntur contra predictum
abbatem Sanctarum Crucum, et dicit quo miratur cle dicta protestatione et contentis
in ea cum nulllum sorciantur effectum, nam dictus abbas Sanctamm Cmcum me-
72 SANTES CREUS (20(14) 33-74

ABATS OBSTINATS, DISPUTES ESTÈRILS
rus executor est et secundum Benedictam ipso facto dictus abbas Vallisdigne est
excomunicatus non mittendo scolares Parisius sicut in dicta Benedicta continetur,
et etiam est excomunicatus per diffinitionem noviter edictam in capitulo generalis
anno Domini millesimo quadringentesimo, de qua diffinitione sigillata cum sigillo
pendenti dictus abbas Sanctarum Crucum facit promtam fidem ostendendo illam
ad occulum dicto procuratori et eam legi fecit per honorabilem Petrum de Ponte
coram dicto procuratore et notario infrascripto, et per dictam diffinitionem non
solum dictus abbas est excomunicatus et supensus, ymo, quod peius est, remotus
ab omni administratione spirituali et temporali requisitus faciendo et veniendo contra
eam sicut est in nostro casu. Nec obstat instrumentum productum per dictum
procuratorem Vallesdigne, in quo instrumento continetur quod ipse in suo
monasterio non invenit monachos sufficientes a mittendum in Sttidio Parisiensis,
de quo dictus abbas debet habere maximam verecundiam talia affirmando, maxime
cum contrarium probabitur suo loco et tempore coram iudice compatenti [sic]. Et
posito, sed non concesso, quod sic esset sicut in dicto instrumento continetur, quod
expresse denegatur recte possumus respondere quod ista excusatio est ad
excussandas excusationes in peccatis, cum tuch [sic] dictus abbas Vallisdigne non
potest habere excusatione nec habuit posquam non missit Parisius ad minus bur-
sas duplicatas sicut in dicta Benedicta et diffinitiones continetur. Quare dictus abbas
Sanctarum Crucum protestatur de omnibus dampnis et expensis iam factis et fien-
dis prèvia ratione et illas intendit recuperaré de bonis monasterii Vallisdigne, cum
iniuria facta nuntio iurato abbati monasterii Sanctarum Crucum, quam iniuriam fecit
dictus abbas Vallisdigne aufferendo per vim et violentiam dicto nuntio iurato literam
quam dictus abbas Sanctarum Crucum mitebat priori et conventui Vallisdigne. Et
dictus abbas Vallisdigne minatus fuit fortiter dicto nuntio nec voluit reddere dictam
literam secundum quod hec et alia multa in dicto processu continetur. Requirens
dictus abbas Sanctamm Crucum istam responsionem in fine dicte protestationis
per vos notarium et cetera
Post hec die mercurii, intitulata quinta die marcii anno proxime dicto, in
presentia mei, Franciscii de Minorisa, notarium infrascriptum, in presentia etiam
Iacobi Vilardelli, sutoris, et Iohannis Porta, civium Barchinona, testium ad hec
asumptomm specialiter et vocatorum, constitutus coram dicto reverendo domino
abbate personaliter dictus discretus Michael Petri et nomine procuratorio predic­
to presentavit et per me, dictum notarium, publice legi requissivit et fecit dicto
reverendo domino abbati quandam papiri cedulam scriptam reponsíonem preinserta
cedulle et alia in se continentem tenoris sequentis:
Replicando seu satisfaciendo responsioni viri dicti reverendi domini abbatis
Sanctamm Crucum, dictus Michael Petri, nomine quo supra, dicit quod suus
principalis non fuit nec est excomunicatus, attento effectu ipsius Benedicte qua
habetur quod in mittendis scolaribus ad studium onera monasterii debent semper
considerari. Et quia dictus abbas monasterii Vallisdigne màxima necessitate cohattus
habuit facere et sustinere diversars [sic] expensas et sumptus quam plurimos, tam
in reparatione dicti sui monasterii propter terremotus quasi totaliter destmcti
quam etiam in sustentatíone monchorum dicti monasterii Vallisdigne et aliorum
onerum sibi incumbe incumbentium, et per consequens si bursam nec duplum
SANTES CREUS (2004) 33-74 73

FERRAN GARCIA-OLIVER
ad studium non transmisit est rationabiliter scusatus. Et minus etiam est
excomunicatus et adeliti sui monasterii administratione remotus per dictam
difinitionem cum eius tenor totaliter se referat acl effectum dicte Benedicte, ideo
dictum dominum abbatem Vallisdigne minime tangit seu comprehenclit cum ipse
non sit denominatus in dicta difinitione nec eorum consimilibus ut apparet per
protestationem et instrumenta per dictum Michaelem Petri desuper proclucta. Et
absit quod nuntio vestri dicti domini abbatis monasterii Sanctarum Crucum fuerit
aliqualiter iniuratus dictus dominus abbas monasterii Vallisdigne nec aliquis alius
pro eo. Quare dictus Michael Petri, dicto nomine, negando expresse omnia contenta
in responsione vestra predicta in quantum faciunt contra dictum principalem suum
protestatur contra vos, dictum dominum abbatem Sanctarum Crucum, et dictum
vestrum monasterium de omnibus dampnis et cetera ut supra iam fuit protestatus.
Requirens hec inserí et continuari in fine dicte responsionis ac sibi nomine quo
supra fieri et dradi publicum instrumentum per vos, notarium supra et infrascriptum.
Qtia papiri cèdula dicto reverencio domino abbate presentata et per me,
dictum notarium, coram ipso lecta, dictus dominus abbas respondenclo predictis
clixit verbo quod stabat et perseverabat in responsione per ipsum superius facta,
cle quibus omnibus et singulis supradictis iclem Michael petiit sibi, iam dicto nomine
et dicto principali suo, fieri et tradi publicum instrumentum seu publica instrumenta
per me, notarium supra et infrascriptum.
Acta fuerunt hec anno, diebus, mense et loco predictis, presentibus testibus
superius nominatis.
Sig-ísigne notariaíl-num mei Francisci de Minorisa, auctoritate regia notarii
publici Barchinone, qui predictis interfui eaque scribi, feci et clausi, cum literis
suprapositis in lineis XVIP, ubi dicitur "vestro", et in XX a, ubi legitur "et in ipsius",
et in XXXVI 3, ubi dicitur "parte", et in quinquagesima prima, ubi dicitur "dictum",
et in quinquagesima nona, ubi dicitur "productum", et cum literis rasis et emendatis
in linea sexagesima, ubi dicitur "respondere".
74 SANTES CREUS (2004) 33-74

Conflictes entorn de l'ús de l'aigua
a la Catalunya Nova
CAROLINA BATET COMPANY
SANTES CREUS (200-1) 75-82
Malgrat que els nombrosos conflictes generats entorn cle l'ús cle l'aigua a
les terres de l'anomenada Catalunya Nova són coneguts i, en més d'un cas, han
estat estudiats, no conec que s'hagi plantejat una explicació plausible al perquè
cle la seva assiduïtat, sobreentenent que la quantia dels plets conservats i l'existència
de litigis perpetuats al llarg dels segles tenen el seu origen en trets de la naturale­
sa física d'aquests indrets que no necessiten ser explicats J tanmateix, si hom s'aparta
una mica de la literalitat dels textos jurídics generats per aquests conflictes, cle
seguida s'adona que al seu darrere, amagats en tradicions d'ús aparentment
inexplicables, hi ha determinats contextos històrics i opcions tecnològiques que
impliquen, alhora, determinades estratègies organitzatives i de gestió, que donen
sentit a cada un dels conflictes.
Empraré al llarg d'aquest text el terme Catalunya Nova en un sentit ben
estricte, referit únicament a les terres que fins a mitjan segle xn van pertànyer
a al-Andalus, essent aquest l'únic tret històric comú entre elles que es vol destacar
i sense que això impliqui altres apriorismes o trets específics també comuns.
Hi ha dos elements que caracteritzen l'hidraulisme que es practica en aquestes
terres després de la conquesta feudal. En primer lloc, es tracta d'un hidraulisme
amb dualitat de funcions, és a dir, un hidraulisme on, al costat del domini de
la mòlta, la irrigació també constitueix un mitjà per assegurar el nivell de rendes.
És un hidraulisme, doncs, que no redueix la irrigació al petit hort del moliner,
format al meandre a través del qual guanya -alçada la sèquia que proveeix d'aigua
el salt del molí, veritable raó de ser del sistema hidràulic, sinó que rega grans
extensions cle terra, sovint amb una infraestructura molt flexible (que no
rudimentària), moltes vegades de fang, amb l'objectiu d'assegurar les collites de
cereals i de vinya que constitueixen la base de l'economia senyorial. En aquest
sentit es tracta d'una irrigació sovint incentivada pels senyors eminents de les terres,
que es permeten de censar les terres regades amb uns censos més alts que les
que graven el secà. 1
1. A. J. FOREY, "Notes on irrigation in noilh-eastern Spain during rhe 12th and 13th centúries".
Anuario de Estudiós Medievales", 17. Barcelona. 1987, 119-132.

CAROLINA BATET
Respecte dels mecanismes hidràulics heretats del període andalusí, la pràctica
d'aquest hidraulisme dual ha comportat modificacions en els sistemes hidràulics
constants i sovint l'aplicació de solucions específiques, que van des del trasllat
al final del sistema de les àrees de reg (supeditant-les, per tant, a les necessitats
dels torns de mòlta) a la distribució desigual dels torns de reg o, fins i tot, a la
construcció d'alguns forats a la bassa del molí que, en obrir-se, permet de treure'n
aigua per poder regar les terres de més avall sense que simultàniament el molí
hagi de girar les seves moles. Són les boixaneres de Ciutadilla, al Corb, o les de
Santes Creus, al Gaià. 2
L'altra característica de l'hidraulisme feudal en terres d'al-Andalus és la
conflictivitat que l'envolta. Efectivament, ho deia al principi, es coneix una gran
quantitat de plets, de conflictes —alguns encara resten per resoldre—, de
controvèrsies, entorn dels usos de l'aigua a la Catalunya Nova.
Es tracta en la majoria dels casos de conflictes nous, que no tenen res a
veure amb els conflictes entre comunitats camperoles que compartien un mateix
sistema hidràulic i que, normalment, es resolien amb pactes i cànons consuetudinaris
que rarament s'escrivien. 3 Els conflictes de l'hidraulisme feudal, en canvi, generen
una legislació i fins una jurisprudència específica. 4 Els podem agrupar en quatre
tipus de conflictes diferents.
Hi ha, en primer lloc, els conflictes derivats de la confrontació entre el reg
i la molineria. Es tracta de conflictes que provenen directament de l'existència
de la dualitat de funcions a què em referia anteriorment i es resolen de forma
diferent a cada lloc, moltes vegades, d'acord amb la ubicació de cada un dels
elements tecnològics (molí, rescloses, sèquies, partidors, etc.) en el conjunt del
sistema hidràulic i de les formes de possessió i gestió del mateix sistema.
Un exemple d'un conflicte d'aquest tipus el trobem a la vila de Guimerà,
a la riba del riu Corb, on desprès de la conquesta feudal es construeixen dos
molins nous, un a la meitat del recorregut de la sèquia del molí de la Vila i l'altre
al final de la sèquia del rec dels Alamanys, obligant-la a allargar el seu recorregut.
La construcció d'aquests molins força el trasllat de les zones principals de reg al
final del sistema, sobretot al rec de Sant Pere, i a redistribuir els torns de reg.
El resultat és descrit d'aquesta manera a la documentació moderna: El senyor,
propietari de l'aigua que s'agafa a la peixera del riu Corb i del Seniol, és el que
té primer el dret d'ús d'aquesta aigua, i pot fer tantes peixeres com li plagui a
partir del Seniol i "prendre els dos braços de l'aigua per als seus molins". En aquesta
2. C. BATET, Vaigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta: alguns exemples
de la Catalunya Nova i de Mallorca, tesi doctoral inèdita, UAB, Bellaterra, 2001, 172; T. VIRGIU,
"La infrastructura hidràulica de la Conca del Gaià mitjà segle xn segons el 'Llibre Blanc' de Santes
Creus", Universitas tarraconerisis. 1985-1986, 215-226.
3. M. BARCELÓ, El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueologia hidràulica andalusí.
Granada, 1996.
4. I.-R CUVUUER, "L'irrigation dans la Catalogne medievale et moderne", Mélanges de la
Casa de Velàzquez, XX, 1984, 145-187; J. LAUNDE. La consíderacíón jurídica de las aguas en el derecho
medieval hispànico, 1968; F. J. TEIRA, El regimen jurídico de aguas en el Llano de Lérida (ss. xnxvwj;
Barcelona, 1977.
76 SANTES CREUS (2004) 75-82

CONFLICTES ENTORN DE L'ÚS DE L'AIGUA A LA CATALUNYA NOVA
part del sistema s'estableix que "els particulars de la vila només poden regar dos
dies a la setmana, ço es el dilluns i el divendres". En canvi, l'aigua que cau de
la peixera dels molins del senyor, que aquest no pot recollir, i la que neix sota
la peixera que dóna lloc al rec dels Alamanys, és d'ús de la Universitat. D'aquesta
aigua se n'encarreguen els mostassafs de la vila i la comparteixen per a regar
el senyor i els altres usuaris, tot i que el senyor sempre és el primer a poder-
la utilitzar, de manera que, de fet, els mostassafs només ordenen la distribució
de l'aigua "quan el senyor no rega o no vol regar". Finalment, de la vila en avall
l'aigua es reparteix per recs, cada dia de la setmana li toca a un rec, essent "l'ús
i empriu de dita aigua de dita Universitat per compartir dita aigua entre els dits
particulars". s En aquest cas, la capacitat d'imposar condicions en les formes de
reg i, particularment, de reduir a dos dies a la setmana l'ús de l'aigua per al reg
en aquelles sèquies en què el senyor hi té molins, es basa en dues premisses
inseparables i complementàries: el domini senyorial de les aigües, materialitzat
—fet efectiu— en el control de la captació principal del sistema, i la situació
preeminent dels molins en el disseny del sistema hidràulic.
En altres casos, en canvi, ha estat la Universitat —hereva de la comunitat
de veïns— qui ha controlat la capçalera del sistema i així ha gaudit de millors
condicions per imposar els seus criteris. A Castelló de Farfanya, per exemple, com
que la resclosa principal del sistema hidràulic es troba a la partida cle la torre
dels Olms, en mans de la Universitat, aquesta imposa el seu sistema de torns
temporals als caporals cistercencs de la granja de Torredà, emplaçada a les acaballes
del sistema, i en la resolució del conflicte que va enfrontar els uns amb els altres
s'especifica que els monjos "non molent ipsos molinos donec nos babuimus
rigatum". 6 Si bé originalment aquests conflictes entre el reg i la molineria poden
tenir un cert contingut vertical, en el sentit que les defensores de l'aigua per al
reg són les comunitats vilatanes que ostenten la gestió comunitària dels sistemes
construïts per a regar, el cert és que existeix una estreta relació entre el control
de la gestió d'aquests sistemes i els processos d'oligarquització que es produeixen
en aquestes mateixes comunitats vilatanes al llarg de la baixa edat mitjana, processos
que obliguen a matisar moltíssim el contingut vertical que inicialment podien tenir
els conflictes.
Un segon tipus de conflictes apareix entorn dels problemes suscitats per
la necessitat de coordinar el funcionament d'uns sistemes dissenyats per a ser
utilitzats de forma comunitària. El control sobre la capçalera del sistema i les
competències que exerceix pel que fa a la distribució dels torns de reg atorguen
a la Universitat cle Castelló de Farfanya autoritat per a intervenir, fins i tot, en
la forma amb què usen l'aigua els monjos de Torredà, situats al capdavall del
sistema. Els conflictes entre els uns i els altres van ser constants des del moment
que el monestir de Santa Maria de Poblet va adquirir el lloc de Torredà i va constituir,
gràcies a diverses compres i donacions, un extens domini a l'entorn d'aquest predi,
5. J. LLORT, USOS i costums de la vila de Guimerà, 19S5, 35-36.
6. M i Històric Comarcal de Balaguer, Pergamins Diversos, 1, 1155.
SANTES CREUS (2004) 75-82 77

CAROLINA BATHT
presumiblement un antic assentament andalusí si es jutja per la precocitat amb
què apareix a les escriptures feudals, que inclou, entre d'altres, la torre d'Ores,
les Torres Beces, la torre d'Elges i la torre de Roclell. En la donació que Arnau
d'Artesa i Raimon d'Anya fan al monestir del lloc de Torredà, entre el 1159 i el
1163, ja s'hi inclou un molí. Ben poc després, el 1169, quan Ponç cle Cabrera
confirma la donació al monestir, especifica que els monjos poclen utilitzar l'aigua
que baixa des de la Torre dels Olms fins a Torredà un dia i una nit a la setmana.
Però el conflicte sorgeix quan els frares, no contents amb aquesta atribució, reclamen
la "propietat" de l'aigua del Farfanya i el 1171 "compren" aquesta "propietat" al
vescomte per 100 morabatins, sense parar compte en quines són les condicions
que regeixen l'ús de l'aigua al Farfanya.
Aquest desconeixement queda palès en la sentència arbitral proferida pel
bisbe d'Urgell i els jutges del comtat el 1336. D'entrada, quan els monjos reclamen
per a ells el domini de l'aigua del Farfanya, el síndic de la Universitat els respon
que l'aigua no els pertany, ni a ells ni a ningú, i que únicament se'n pot regular
1 us. A continuació la sentència estableix que els monjos tenen dret a utilitzar l'aigua
des de la Torre dels Olms, per qualsevol sèquia i sense impediment de la Universitat,
només "del matí del diumenge fins a enforcar-se", reduint a la meitat, de facto,
la durada del torn dels monjos. I per acabar també estableix una sèrie d'indicacions
respecte del funcionament del sistema hidràulic i el manteniment de la seva
mecànica, específicament respecte al funcionament dels partidors (les cadiretes)
de les sèquies i de les basses dels molins, impedint que s'hi guardi aigua estancada,
i l'ordre de neteja de les sèquies. 7 Tota una sèrie de prescripcions que proven
que la Universitat de Castelló assumia la direcció de la gestió del sistema hidràulic
tant en el tram que pertanyia a la vila com en el tram que restava sota la jurisdicció
dels monjos, més enllà del repartiment de dominis i la fixació de termes efectuat
amb la conquesta feudal, perquè el mateix funcionament del sistema, de fet, ho
imposava d'aquesta manera.
Existeixen, efectivament, força conflictes que es deuen a la incongruència
entre la lògica dels sistemes hidràulics i els límits politicojuriscliccionals que imposa
la conquesta. L'exemple que he exposat fins aquí respecte de Castelló de Farfanya
i el lloc cle Torredà també serveix per il·lustrar aquest punt, subjacent a molts
dels conflictes entorn de l'hidraulisme feudal en terres d'al-Andalus. Com que en
el moment cle procedir al repartiment cle les terres, els límits entre jurisdiccions,
entre dominis, no van tenir en compte les característiques dels sistemes hidràulics
colonitzats, sinó que únicament van efectuar-se d'acord amb la distribució dels
assentaments humans, a l'hora de procedir a la posada en marxa sovint es va
evidenciar que la lògica del repartiment no havia respectat la lògica del
funcionament del sistema hidràulic i això també va generar força conflictes. A
Ciutadilla, per exemple, Gispert de Guimerà, senyor de Ciutadilla, l'any 1346 va
haver de signar un acord amb els prohoms de Nalec per a resoldre el conflicte
que de feia temps enfrontava els habitants dels dos pobles "per raó de l'aigua
7. Arxiu de ia Corona d'Aragó, Cancelleria, Castelló cle Farfanya, 382.
78 SANTES CREUS (2004) 7S-S2

CONFLICTES ENTORN DE L'ÚS DE L'AIGUA A LA CATALUNYA NOVA
que los de Nalec prenen en lo terme de Ciutadilla', perquè la resclosa principal
cle la sèquia que regava les terres de Nalec es trobava, aleshores, al terme del
castell de Ciutadilla "
L'existència d'aquests conflictes mostra fins a quin punt el nou ordre polític
és un ordre artificial respecte de la manera amb què els habitants de la regió
explotaven des de ben antic els seus recursos i demostra, un cop més, que els
nous potents feudals no van començar ex novo la construcció de les ínfraestructures
que permetien la pràctica de l'agricultura a les terres que conquerien sinó que,
ans al contrari, la seva política va consistir a treure el màxim profit possible a
les que ja existien.
Finalment, un darrer tipus cle conflicte el constitueixen aquells que es
produeixen per l'acaparament dels beneficis derivats cle la mòlta. En contrades
on els nous potents feudals tenen dificultats per aplicar el dret de ban, és comú
trobar diferents magnats (senyors laics, monestirs o altres cases eclesiàstiques, però
també oligarquies urbanes) que s'enfronten entre ells per apoderar-se de les rendes
que es deriven de la possessió dei domini eminent d'algun molí. Al se-gle xv,
per exemple, quan el monestir cle Poblet va comprar a Santa Maria de les Avellanes
el molí del Cup, situat a les portes cle la ciutat de Balaguer, l'antiga Balagi andalusina,
esperava obtenir-ne uns beneficis cle dos a tres mil sous cada any. Tanmateix,
els cistercencs no van poder satisfer les seves espectatives, i al segle xvn van acabar
malvenent el molí a la vila, cansats —van dir textualment— "cle la competència
il·lícita" que els feien els pahers de la ciutat, els quals ostentaven el domini eminent
dels altres dos molins cle què constava el sistema hidràulic de Balaguer. Segons
un dels plets que van sostenir ambdues institucions —el monestir de Poblet i la
Universitat de Balaguer— les tàctiques que van emprar els un i els altres per atreure
el major nombre de pagesos possible cap als seus molins van ser prou perspicaces
i variades. Així, per exemple, el monestir de Poblet va acusar els pahers balaguerins
cle causar-li un perjudici cle 15.000 florins a través de pràctiques que induïen els
pagesos a no portar a moldre el blat als seus molins, com ara cobrar el pontatge
als que anaven a moldre al molí de Poblet, emplaçat dins la vila, malgrat que
el monestir gaudia d'un privilegi que l'exhimia; imposar un tribut extraordinari
de tres sous per cafís de blat mòlt; tancar la porta per tal que els pagesos no
poguessin entrar a moldre al molí del monestir, i obligar a jurar a molts homes
de Balaguer que no anirien al molí de Poblet, sinó als de la ciutat. 9
Al seu torn, les acusacions dels pahers de la ciutat als síndics del monestir
no són menys greus, i concretament els acusen d'haver forçat tots els homes i
vassalls del monestir a l'Urgell a anar a moldre obligatòriament al molí que tenia
el monestir a Balaguer; d'haver demanat al noble Raimon Cardona que obligués
els seus vassalls a anar a moldre al mateix molí; d'haver concedit la "gràcia de
moltura" (exempció del cànon de la mòlta) i premiar amb la cessió de la llavor
8. Arxiu cle la Corona d'Aragó. Diversos. Sentmenat, Inventari, l'I, 36.
9. Biblioteca de Santa Maria de Poblet, Plets, Armari III, Calaix 3, 1439. Plet sobre molins
de Balaguer.
SANTES CREUS (2004) 75-82 79

CAROLINA BATET
necessària per un any als qui molguessin al seu molí; de realitzar pràctiques
fraudulentes amb relació a les mesures, etc.
Malgrat que els paers s'esforcin a donar una imatge dels òrgans municipals
com a guardians de l'aplicació de la justícicia i de la defensa dels drets dels pagesos
que porten el blat a moldre, el cert és que l'exposició dels esdeveniments demostra
que el conflicte entre la Universitat de Balaguer i el monestir de Poblet pels beneficis
de la mòlta es va acabar convertint en un conflicte entre jurisdiccions, on síndics
i religiosos van jugar amb cartes molt semblants. Tant els uns com els altres es
van amparar en el poder de coacció per intentar controlar en exclusiva el dret
de la mòlta, convertida aquesta en un mecanisme de captura de renda pagesa.
En aquest sentit, els pahers de la Universitat de Balaguer i els arrendataris dels
molins de la ciutat van actuar com a veritables rendistes, aprenent diligentment
de les pràctiques de coacció que també aplicaven els experimentats monjos
cistercencs, als quals fins i tot van acabar infringint una seriosa derrota: tal i com
deia, l'any 1637 Poblet, cansat de no obtenir els beneficis que esperava dels molins
de Balaguer, els va acabar venent a la ciutat. 10
Malgrat les seves diferències, els quatre tipus de conflictes que he descrit
fins aquí també comparteixen algunes característiques. Es tracta de conflictes que
responen a la dialèctica entre uns usos comunitaris escassament legislats, o legislats
de forma imprecisa, i el poder senyorial, que veu l'aigua com una font de rendes.
En el primer sentit, cal recordar que els estudis realitzats sobre la legislació feudal
sobre aigües han ressaltat, sobretot, el pes que hi té l'herència del dret
consuetudinari. 11 A l'hora, a la imprecisió d'aquesta legislació específica també s'hi
afegeix l'ambigüitat de l'usatge Stradas, que regula l'accés a les aigües corrents
i segons el qual el monarca o el senyor veu limitat l'exercici de la seva potestat
a causa dels drets de què disposen els pagesos que utilitzen l'aigua de forma
continuada. 12
Però si aquesta ambigüitat no és específica de les terres de la Catalunya
Nova, el que sí que ho és, en canvi, és la intensitat que assoleixen aquí els conflictes
sobre les aigües. En primer lloc, cal fer notar que la seva aparició més nombrosa
a la documentació medieval té a veure amb el fet que els protagonistes dels conflictes
sovint són comunitats vilatanes, no pagesos a títol individual, que mantenen els
seus vincles d'unió, entre d'altres, gràcies a uns sistemes hidràulics el funcionament
dels quals exigeix acords de gestió comunitaris. És aquesta mateixa exigència de
gestió comunitària, d'altra banda, la que genera una legislació específica. D'aquesta
manera, els conflictes entorn de l'aigua tenen una visibilitat que no tenen els
conflictes entorn de la terra.
10. P. SANAHUJA, Història de la ciutat de Balaguer, Balaguer, 1984, 211.
11. F. J., TEIRA, El regimen juftdico...; J. M. FONT RIUS, Estudis sobre els drets institucionals
i locals en la Catalunya medieval, Barcelona, 1985.
12. S. Caucanas, "Energie hidraulique et irrigation. en Roussillion du IXe au Xve siècle.
Histoire de l'aménagement d'un reseau", DD.AA., De leau et des bomm.es en terre Catalane, Perpinyà,
1992, 59-109.
80 SANTES CREUS (2004) 75-82

CONFUCTES ENTORN DE L'ÚS DE L'AIGLiA A LA CATALUNYA NOVA
En segon lloc, la intensitat dels conflictes és directament proporcional a la
pressió que exerceix el poder senyorial, però també a la fortalesa i a la solidesa
amb què aquests usos comunals estan arrelats en un règim agrari. L'hidraulisme
cle les terres de la Catalunya Nova forneix en aquest sentit un bon exemple de
pràctiques agràries arrelades i enfortides pel disseny d'uns sistemes hidràulics que
es mantenen pràcticament estables i que imposen normes de funcionament i de
manteniment força rígides.
A aquest enfortiment també hi ha contribuït el coneixement del seu
funcionament i els drets de què disposen sobre els sistemes heretats les comunitats
pageses i vilatanes. Cal recordar que la concessió de drets i privilegis sobre l'ús
de les aigües és una característica comuna de moltes de les cartes de poblament
que es registren aleshores. I que sense anar més lluny, l'arrogància amb què actua
la Universitat de Balaguer respecte de les aigües del Segre és fruit, en darrer terme,
d'un acord signat l'any 1151, immediatament després" de la conquesta, entre el
comte Ermengol VII i "omnes homilies balagarii tam magni quam parvi", pel qual
tots clos, comtes i vilatans, cedeixen la sèquia i l'aigua de Balaguer, des del torrent
de Gerundella fins al riu Farfanya, a vuit homes'de Balaguer i les seves dones
que constitueixen la junta cle sequiatge de la vila, embrió del govern municipal. 1'
La peivivència en les formes d'utilització d'aquests sistemes hidràulics de
la lògica social de l'aigua heretada dels andalusins, determinada per l'autonomia
de les comunitats camperoles que els han construït i per la capacitat de cooperació
que tenen entre elles, apareix, per tant, com un factor determinant a l'hora d'explicar
l'elevat índex cle conflictivitat que acompanya la introducció de la lògica de la
renda en l'explotació d'aquestes xaixes hidràuliques i el sentit precís que adopta
cadascun d'aquests conflictes.
13. Arxiu Històric Comarcal de Balaguer, Pergamins Diversos, 1, 1155.
SANTES CREUS (2004) 75-82 SI

DOCUMENTA

SANTES CREUS (2004) 85-96
Enterrament del darrer Montcada a Santes Creus
ELISABETH BALDOR ABRIL
El 3 de maig de 1736 arribaven a Santes Creus les despulles de Guillem
Ramon V de Montcada i de Portocarrero-Meneses, un dels darrers representants
del llinatge català dels Montcada. Eren entre les nou i les deu del matí quan tota
la comunitat santescreuenca, encapçalada per l'abat Josep Francesc de Padró, rebia
davant la Porta Reial del monestir el prevere valencià Vicent Remohí, a qui el
procurador de la família Montcada havia encomanat el trasllat de les restes des
de València fins a Santes Creus. Nou dies havien transcorregut des que l'esmentat
Remohí jurava davant Déu i els quatre evangelis dur a terme l'encàrrec de Teresa
de Montcada i de Benavides, 1 filla del difunt, i de l'espòs d'aquesta, Luis Antonio
Fernàndez de Córdoba-Figueroa de la Cerdà.
Guillem Ramon de Montcada (1674-1727), sisè marquès d'Aitona, era l'hereu
de Miquel I de Montcada i de Silva i de Luisa Feliciana Portocarrero-Meneses,
hereva d'un important patrimoni. Es va casar en primeres núpcies amb Ana Maria
de Benavides amb qui tingué dues filles: Teresa, la primogènita, i Lluïsa; i en segones
amb Rosa-María de Castro-Portugal que el sobrevisqué. Guillem Ramon feia
testament el 5 de febrer de 1727 davant el notari valencià Felip Mateu i deixava
constància de la seva voluntat de ser enterrat a la sepultura que la família tenia
al monestir de Santes Creus. És prou conegut el vincle econòmic i espiritual del
llinatge amb el monestir cistercenc de l'Alt Camp que va ser escollit com a lloc
de repòs per Guillem II de Montcada, vescomte de Bearn (mort el 1229 en la
1. Teresa de Montcada i de Benavides era la primogènita de les dues filles que Guillem
Ramon V de Montcada tingué amb Ana Maria de Benavides. A la mort del seu pare l'any 1727
es convertí en Marquesa d'Aitona, la Pobla de Castre i Vila-real, duquessa de Caminha, comtessa
d'Osona, Valença e Valadares, Medellín i Alcoutim, vescomtessa de Cabrera, Bas i Illa, baronessa
de la Llacuna, Àlfajarín, Llagostera, Pinós, Mataplana, Mequinensa, Xiva, Vilamarxant, Faió, Almatret,
Oliola, Juneda, Hoz, Vall d'Uixó, Miralcamp, Bagà, Soneja i Assuévar. Es va casar amb Luis Antonio
Fernàndez de Córdoba-Figueroa de la Cerdà, marquès de Cogolludo i, més tard, duc de Medinaceli,
Sogorb i Cardona. Amb la mort de Teresa de Montcada el 1756 desapareixia el llinatge de la família
Montcada a Catalunya i la seva herència, a través dels seus descendents, s'afegia a la dels Medinaceli.
Com el seu pare també fou enterrada al monestir cle Santes Creus.

DOCUMENTA
conquesta de Mallorca), i els seus successors. 2 Per circumstàncies que desconei­
xen^ el seu cos era enterrat al convent del Remei cle Trinitaris Calçats 3 cle València
el 7 de febrer de 1727, en una capella cle l'església conventual, a la banda de l'e­
pístola. Hi romangué, a cura de la comunitat, fins l'any 1736. A instància cle sengles
cartes, l'una enviada per la vídua del difunt, Rosa'Maria cle Castro-Portugal, des
de la seva residència d'Aranjuez, el 13 d'abril al notari Felip Mateu, i l'aitra per
Luis Antonio Fernàndez cle Córdoba, el 14 d'abril des de Madrid i adreçada a Victorià
Barberà, el seu procurador, s'iniciaren els tràmits per a fer efectiu el trasllat. El
24 d'abril, l'esmentat Barberà, en presència del notari Mateu, i acompanyat del
prevere Remohí, rebia de mans de la comunitat cle trinitaris el fèretre amb les
despulles cle Guillem Ramon de Montcada i es comprometia a executar la voluntat
d'aquest i dels seus familiars per tal de ser sebollit al monestir cistercenc del Gaià.
Abans, però, calia constatar que les restes corresponien al marquès d'Aitona i per
això va caldre obrir el taüt i donar-ne fe. No descriurem l'estat en què es trobaven
el cos i les robes, ja que el text és prou explícit, però sí que remarcarem aquells
detalls que ens apropen a la figura de Guillem cle Montcada.
El fèretre, folrat cle vellut i tancat amb pany i clau, amidava nou pams
valencians, el que equivaldria a uns clos metres." D'aquesta dada deduïm l'alçada
considerable del difunt, atès que segurament la caixa mortuòria fou feta a mida.
Va ser enterrat amb l'uniforme i l'espasa i a sobre hi duia l'hàbit cle l'orde cle
Calatrava. És sabut que els cavallers cle Calatrava s'acomodaren als costums
cistercencs, amb l'adopció cle l'hàbit i de la capa blancs i que a partir de 1397
hi incorporaren la creu vermella cle Calatrava. També tenim constància que el
marquès d'Aitona era coronel del regiment cle les Reials guàrdies d'infanteria
espanyola. L'origen d'aquest cos es remunta a la guerra de Successió, concretament
a l'any 1702, amb la finalitat de rendir honors {"escortar el rei. Els seus membres
havien de pertànyer a la noblesa i ser fidels a la monarquia. Per tant, Guillem
Ramon de Montcada, era una persona propera al rei Felip V cle Castella. De fet,
va prendre part en la campanya del rei a Milà, el 1704, i tingué una participació
activa en els esdeveniments de Barcelona del 1705. Antoni"Porta 5 ens diu d'ell
que era gran d'Espanya i que vivia habitualment a Madrid, tot i que a partir de
1692 va residir durant uns anys en un dels seus palaus cle Barcelona. Segons aquest
autor el fet cle ser català i un botifler declarat, eren factors favorables per als cortesans
2. Sobre la família Montcada vegeu J. C. Sumi-:II;K. Els Montcada: una família de nobles
catalans a Vedat mitjana (1000-1230)- Edicions 62, Barcelona. 1983. Col·lecció estudis i documents,
39. La primitiva tomba dels Montcada està ubicada actualment a la galeria de llevant del claustre,
tot i que al llarg dels segles sembla que va tenir diferents emplaçaments. A la caixa del sarcòfag
i a la coberta s'aprecien les armes del Bearn, de Montcada i de Castellvell.
3. El convent del Remei de Trinitaris va ser fundat als afores de la ciutat de València
a principis del segle xvi. davant de la coneguda com a Porta del Mar. a l'est de la ciutat, avui
desapareguda. A la segona meitat del segle xix aquest convent, com molts altres edificis de la zona,
fou enderrocat com una mesura més dels plans d'eixamplament de la ciutat.
4. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, el pam valencià equival a 226 mm.
5. A.'PORTA i BERGADÀ, La victòria catalana de 1705, Editorial Pòrtic, Barcelona, 1984, 412¬
413.
86 SANTES CREUS (200Í) S5-96

DOCUMENTA
madrilenys perquè li feien més fàcil l'enteniment amb els catalans i la defensa
dels interessos del rei. Però la política repressiva del virrei Velasco afavorí una
rebel·lió generalitzada dels catalans contra el monarca Borbó que es confirmà el
juny cle 1705 amb el pacte de Gènova, pel qual Catalunya es lliurava a l'arxiduc
Carles d'Àustria. El 3 d'agost, Guillem Ramon de Montcada sortia de Madrid en
direcció a Barcelona per"incorporar-se a l'estat major del virrei. Totes les seves
possessions catalanes es trobaven a la zona controlada per Carles III i li foren
confiscades pel seu marcat filipisme. Després de la desfeta cle Velasco al mes
d'octubre, el marquès d'Aitona va tornar cap a Madrid on va donar dues raons
de la desfeta: la manca d'ajuda i el fet que la majoria d'oficials espanyols havien
estat promoguts sota la dinastia austríaca i havien lluitat contra França. 6
Reprenem el fil dels preparatius per al trasllat. Un cop reconegut el cadàver,
es prengueren tot un seguit de mesures per tal de protegir-lo durant el trajecte
fins a Santes Creus. Sobre el cos cle Guillem de Montcada es col·locà un llençol
i al damunt, fins a reomplir el buit cle la caixa, fullaraca de paper blanc i estopa.
El fèretre, tancat amb claus i relligat amb tres cordes, es diposità dins una arca
cle deu pams valencians, també tancada amb claus i recoberta per una estora de
palma blanca i corda d'espart. La comitiva fúnebre que acompanyava el carro amb
les restes mortals va recórrer els aproximadament tres-cents quilòmetres que separen
la ciutat de València i el monestir en nou dies, la qual cosa representaria una
jornada diària d'uns trenta quilòmetres, a una mitjana cle 4 km/h. Arribats a Santes
Creus, es deslligà l'arca i es tornà a destapar la caixa mortuòria per tal cle tornar
a comprovar que, efectivament, contenia les despulles del marquès d'Aitona. A
continuació, Vicent Remohí entregava el cadàver a la comunitat santescreuenca
per tal que aquesta li donés sepultura eclesiàstica, com era voluntat del difunt.
Tot aquest cerimonial va ser testimoniat i certificat pel notari vallenc Andreu Maymó.
L'abat Josep Francesc de Padró 7 i els vint-i-sis monjos presents al monestir
s'endugueren en processó fins a l'església el taüt per tal de celebrar les exèquies
prèvies a l'enterrament definitiu del cos al sepulcre familiar. El fet que el sisè marquès
d'Aitona volgués ser sebollit a Santes Creus ens obliga a qüestionar-nos en quin
lloc del monestir es trobava la tomba dels Montcada. Tenim constància cle l'existència
de distintes tombes i diferents emplaçaments al llarg dels segles. 8 Es considera
com a enterrament primitiu cle la família el sarcòfag que en l'actualitat es troba
a l'ala cle llevant del claustre, però que inicialment podia haver estat emplaçat
6. A. PORTA I BKRGAIM. La victòria catalana..., p. 458.
7. Va ser abat de Santes Creus durant ei quadrienni de 1732-1736 i elegit novament per
al quadrienni 1744-1748.
8. Ens referim principalment al treball de T. CREUS I COROMINES, Santos Creus. Descripción
artística cle este famoso monasterio y notídas bistórícas referentes al mismo y a los reyes y demàs
personas notables sepultadas en su reclnto. Vilanova i la Geltrú. 1884, on basa les seves argumentacions
en les anotacions que troba al llibre de Pedret, i a l'article que sota el títol "Adicíó" publica a
La Renaixença, agost de 1891, 513-520; on recull algunes vivències de fra Gregori Folch, darrer
monjo de Santes Creus. Estudis posteriors on es referencien els enterraments dels Montcada segueixen
bàsicament Teodor Creus. Aquest és el cas cle C. MARTTNEI.I , El monestir de Santes Creus, Editorial
Barcino, Barcelona, 1929, 196-202.
SANTES CREUS (2004) 85-96 87

DOCUMENTA
al porxo d'entrada a l'església abacial. 9 El 28 de febrer de 1289, a conseqüència
de la concòrdia signada entre l'abat Gener i Ramon III, senyor de la baronia de
Fraga, les restes de Guillem II de Bearn i del seu cosí Ramon II el Jove de Montcada
—ambdós morts a la conquesta de Mallorca i enterrats a Santes Creus el 1229—
i les d'altres membres del llinatge es traslladaren a l'interior de l'església. Con­
cretament, davant la porta del claustre dels monjos, és a dir, en el primer interval
cle la nau, a la banda de l'epístola. Sota l'arc, darrere del sepulcre de Jaume II
i de la reina Blanca, es construïren dos arcs enllaçats per una columna on es
custodiaven sengles sepulcres de pedra amb llurs inscripcions: "Sepultura de los
nobles D. Ramon y D. Guillem de Moncada, moriren en la conquista de Mallorca
en lo Any del Senyor 1229" 10 i "Subtus in hac fossa requiescunt corpus et ossa
florís militae. Sit eis Pia dextra Maria. De Catheno Monte sumpserunt nòmina. Sponte
Majoricis isti sunt passi nomine Christi".
Les tombes dels Montcada foren remogudes una segona vegada quan la
família decidí construir un nou panteó a l'interior de l'església, al mateix espai
que havien ocupat els sepulcres de pedra del segle xin. S'atribueix l'obra al duc
de Medinaceli per tal d'honorar a la seva esposa traspassada el 1756. Es tracta
d'una tomba sumptuosa a base de marbres i jaspis de diferents colors, composta
per dos cossos sobreposats i emmarcats dins un arc. Luis Antonio Fernàndez de
Córdoba encomanà l'obra a l'arquitecte i contractista barceloní Josep Ribas el 31
de desembre de 1757, per un preu de 2.100 lliures i amb un termini d'execu­
ció de sis mesos. En ei contracte signat per ambdues parts, s'estableix el lloc
d'emplaçament, les mides, els materials a emprar, els elements decoratius i els
terminis d'execució i de pagament." A la clau de l'arc, hi ha l'escut de la casa
de Medinaceli amb un epitafi recordatori de la data en què moria Teresa de Montcada
i Benavides, marquesa d'Aitona, enterrada definitivament a Santes Creus amb els
seus antecessors el 3 de setembre de 1758.
No obstant, sembla ser que la família Montcada ja havia projectat al segle
xvn un sepulcre familiar, amb una estructura i un disseny molt similars al del duc
9. F. ESPANYOL, Catalunya Medieval, 1992. 112-113, coincideix en aquest sentit amb Teodor
Creus. J. VILLANUEVA, Viage literària a las Iglesias de Espana. vol. XX, Madrid, 1951, dedica la carta
CXL al viatge que a l'octubre de 1804 féu al monestir de Santes Creus, essent abat Josep Bassa
i Virgili (1800-1805). En la descripció que fa del claustre principal, cita tots els sarcòfags dels llinatges
il·lustres que ocupen els arcosolis, i en cap moment fa referència al sepulcre dels Montcada que
actualment hi ha a la galeria oriental. Per tant, referma la hipòtesi de T. Creus i F. Espanyol. .
En canvi, quan fa la descripció de l'interior de l'església, si que menciona el sepulcre de jaspi
de la família Montcada construït a la sortida del cor, a mà dreta en direcció a l'altar major.
10. Fra Gregori Folch explica que fins el 1S33 cap membre de la comunitat s'havia fixat
en el fet que la data de l'epitafi era 1220: "Havent-ho jo notat, ho vaig consultar ab lo senyor
Abat, y després de regirar la història y comprometent-me jo mateix a esmenar la data, vaig fer
una cua al zero, convertint-lo en un nou, que és la data de la mort dels dits Moncada" a T. CREUS
] COROMINES, "Adició", 516. J. Villanueva també s'adona d'aquest error "En otra tarja colateral se
di.ee que los Moncadas muertos en la conquista de Mallorca son Guillermo y Ramon, y que la conquista
fué en 1220. Eslo ultimo es equívocacíón: debe decir 1229, que es cuando pasaron allà estos nobles
con el Rey Don jaime, y murieron en los primeros encuentros con los Moros" Viage.., 113.
11. El contracte va ser transcrit i comentat per J. M. MADUREU, I MARIMON, "El panteó dels
Montcada a Santes Creus" a Memorias del Archivo Bibliogràfica de Santes Creus, Santes Creus, 1953.
327-335.
88 SANTES CREUS (2004) 85-96

D O C U M E N T A
de Medinaceli i, fins i tot, amb una coincidència quant al material emprat: el jaspi.
Per refermar aquesta hipòtesi, ens remetem a la correspondència mantinguda entre
el quan marquès d'Aitona, Guillem Ramon IV de Montcada, i el seu procurador
a Catalunya, Rafael Vilosa. 12 Entre l'abril i el desembre, en Vilosa explica al marquès
les propostes del mestre de cases pel que fa al disseny de l'obra, als materials
i el lloc d'emplaçament; i ho acompanya dels esbossos, dibuixos i traces pertinents.
Pel que fa al material, en principi s'aposta per fer una estructura amb jaspi de
Tortosa i fer portar les urnes des de Gènova:
"Hemos ablado y conferido largamente la matèria el Dr. Alegre y yo, y no
tiene duda que seria 'de importància el labrar los sepulcros de las dos caras
en los lugares que dice el Dr. Alegre, y no parece que tenga la matèria otro
reparo que la estrechesa de los tiempos, pero podríanse abrir los portal.es y
labrarse de jaspe de Tortosa que se podria alcansar con alguna comodidad,
y enbíar a buscar a Gènova solamente las urnas (.-)" [29 d'abril de 1656] 13
Finalment, com veurem, es decidí que les peces del sepulcre vinguessin
tallades i llestes per a ser col·locades des de la ciutat italiana, atesa la dificultat
que suposava aconseguir la pedra a Catalunya i oficials que la treballessin. Són
dos els projectes presentats pel mestre d'obres, amb distint emplaçament segons
l'opció escollida:
"Quando esperava que el albanil havia de venir con los dibujos muy bien
pintados, me ha dado los rasgunos inclusos; los dos sepulcros sepueden hazer
en uno como va en un papel, o en dos separados como va en los otros dos;
si va en el uno solo se ha de hazer antes de entrar en el coro en un arco
que sepuede trepar, pero si se hacen dos separados ha de ser en el altar mayor
encajados en el grueso de la pared; y como los frayles le han assignado que
V.E. tiene la planta de la iglesia, dize que bastaran los ragunos, y si V.E.
gusta de alguno dellos entonces se pintarà y se pondrà en buena forma . En
quanto a lo que ha de costar assigura que por acà no hay official nipiedra
alpropósito para esto, y assíesfuerça inbiar a Gènova y que de allí vendran
laspieças nombradas y entonces se obliga a ponerlas y ajustarlas (...)" [14
d'octubre de 1656b 14
Què succeí amb el sepulcre del quart marquès d'Aitona? Teodor Creus, fent
referència al llibre de Pedret, cita una sepultura també de la família Montcada
tocant a la tomba de Roger de Llúria, a la part inferior del mur que sostenia l'orgue.
Custodiava les despulles del seu hereu, Miquel Francesc I de Montcada i de Silva,
mort a Girona el 1674 i traslladat a Santes Creus el 8 d'agost de l'any següent,
12. Copiador de Cartes de Rafael Vilosa, 1655-1663, Biblioteca de Catalunya, Arxiu-512.
Aquest manuscrit ha estat transcrit per's. TORRAS I TILLÓ, "El marquès d'Aitona i les arts; una visió
des de l'epistolari de Rafael Vilosa, 1956-1663" dins Locus Amoenus núm 2, Universitat Autònoma
de Barcelona, 1996, 181-189.
13. S. TORRAS I TILLÓ. "El marquès d'Aitona...", 187.
14. C. MARTINELL, Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, 1: Els precedents: El primer
barroc (1600-1670), Ed. Alpha, Barcelona, 1959.
SANTES CREUS (2004) 85-96 89

DOCUMENTA
i del seu besnét Francesc cle Montcada Benavides i Portocarrero, dipositat allí el
28 de juny de 1699. No tenim constància si el projecte de Guillem Ramon IV va
quedar en el paper o si es reduí a aquesta modesta sepultura i tampoc podem
afirmar si les seves despulles i les del seu nét, Guillem Ramon V, reposaren juntament
amb les cle Miquel Francesc I i les de Francesc de Montcada o si s'enterraren en
el panteó familiar annex al cor. L'any 1758 les despulles de tots els membres del
llinatge, disperses per diferents sepulcres a l'interior i l'exterior del temple, reposaren
conjuntament en el panteó familiar."
A través de fra Gregori Folch, qui ens explica com mogut per la curiositat
i conjuntament amb altres companys de noviciat gosaren obrir les tombes del
monestir, ens podem fer una idea cle l'estructura interna d'aquest mausoleu i del
seu contingut:
"Nos fixarem en lo de Moncada (en la iglesia) y després de molt cavilar
lo modo d'obrir-lo, concleguerem que'l panteó havia cle tenir volta, y si
aquesta era de pedra, no hi havia cas; però si era de mahó tal volta podríam
obrir-hi un portell. Resolguérem esbrinar-lo, y per a pujar dalt prenguérem
una armatosta que servia per a netejar los alts cle la iglésia y estava montada
sobre cuatre rodas; lo férem córrer fins al panteó y, pujant, vejerem que
la volta era de mahó. A l'endemà hi portàrem una escala y engrandírem
el portell, y ab una candela encesa baixàrem dintre. Ja coneix v" [referint-
se al Sr. Creus] la grandària cle la volta ahont està colocat lo panteó; doncs
bé; fora'l gruix de las parets, que tindran un pam, tot lo demés és buyt
A l'interior, a la meitat del panteó, clos barrots cle ferro aguantaven un bagul
cle plom amb un vidre a l'alçada de la cara que albergava un altre bagul folrat
de vellut negre i dins cl'un altre de plom, amb les despulles de Teresa de Montcada
i Benavides" i un altre de dimensions considerables que molt bé podia contenir,
a criteri cle fra Gregori, clos o tres cadàvers. A nivell de terra, tocant al panteó
del rei Jaume II, sis o set baguls folrats de vellut i domàs carmesí, també protegits
amb plom i, a la part oposada, una altra caixa cle fusta de color natural, cle cinc
pams d'alçada per quatre d'amplada i tres i mig cle fondària, tancada amb clau
i amb un rètol al·lusiu als Montcada morts en la conquesta de Mallorca i altres
caixes. Teodor Creus va troba)' el forat fet per fra Gregori Folch i els seus companys
i va poder comprovar l'estat deplorable en què es trobava el panteó després de
ser profanat al segle xix. Només hi quedaven restes humanes i no hi havia cap
rastre dels taüts ni de les robes. Autoritzat per la casa de Medinaceli, va dipositar
totes les despulles en una caixa cle cedre folrada cle plom.
15. "Las quales setecientas libras de dicbo ultimo plazo se me satisfacen en consideración
de quedar dicho panteón concluído y perfercionado del todo y collocados en él los cadàveres
de la referida excelentísima senora duquesa de Medinaceli y Marquesa de Aytona y demas senores
de la dicha casa de Moncada" [11 de setembre de 37581 a J. M. MADUREU, I MARIMON. "El Panteó...",
331.
16. T. CREUS I COROMINES. "Adició". 515.
90 SANTES CREUS (200-i) 85-96

D O C U M E N T A
Finalment, només cal constatar que el panteó familiar dels Montcada va ser
traslladat al seu emplaçament actual, a l'antic altar de les Ànimes, a la nau lateral
cle l'evangeli, els anys 1936-1937.
1736, maig, 3. Monestir de Santes Creus
Trasllat de les despulles de Guillem Ramon Vde Montcada i de Portocarrero-Meneses
des del convent del Remei de Trinitaris de la ciutat de València fins al monestir
de Santes Creus.
AHCV, Fons notarial, secció notaris de Valls, sèrie Andreu Maymó, protocol de l'any 1735¬
1736. folis 32v-35.
Sea a todos manifiesto y notorio como en el Real Monasterio de Nuestra
Senora cle Santas Cruzes, del Sacro Orden Cisterciense, sito en el Principado cle
Cataluna, de ntnguna diòcesis, entre las nueve y cliez horas de la manyana del
dia tres del mes de mayo Ano del Nacimiento cle Nuestro Senor Dios Jesuchristo
de 1736, presente y para estàs cosas llamado y requirido yo, Andrés Maymó, por
las autoridades apostòlica y real, notario y escribano publico de la villa de Valls,
Campo y arzobispado cle Tarragona, de clicho Principado baxo escrito, y presentes
también por testigos Miguel Vinay y Matheo Amigó, ambos de família de dicho
Real Monasterio para las infrascritas cosas llamados y rogados, el licenciado Vicente
Rehomí,' 7 presbítero, vecino de la ciudad cle Valencià, teniendo para las cosas
infrascritas especial poder de los excelentísimos senores Don Luis Antonio cle
Cardona Espínola y la Serda y de Theresa de Moncada Benavides y Aragón, legítimos
consortes, actuales marqueses cle Aytona y de Cogulludo, etcètera, residentes en
la Villa y Corte cle Madrid; y la dicha excelentísima senora dona Theresa, hija
legítima y natural y universal heredera cle los excelentísimos senores Don Guillem
Ramón cle Moncada, marqués que fue de Aytona, y de Dona Anna Maria Benavides
y Aragón, ya difuntos (que Santa Glòria hayan) que de tener tal poder consta
con las escrituras abaxo calendadas, en dicho nombre constituiclo personalmente
clelante y en presencia del muy llustre y Reverendísimo Senor Don fra Joseph
Francisco de Padró, maestro en Santa Teologia, por la gràcia cle Dios y cle la Santa
Sede Apostòlica abad de dicho Real Monasterio, capellàn mayor de Su Magestad
y de su Real Consejo, etcètera, y cle los reverendísimos padres monges de clicho
real monasterio, abaxo nombrados, personalmente hallaclos en la Puerta Real y
principal de clicho monasterio, a los quales, en presencia de mi dicho e infrascrito
notario y escribano y de dichos testigos, clixo y expuso las palabras siguientes
u otras muy semejantes assí diciendo, a saber es:
Que haviendo quedado depositaclo en una capilla que ay a la parte de la
epístola al entrar en dicha capilla de la iglesia del real convento, baxo el titulo
17. En el text apareix indistintament Rehomí i Remohí. Creiem que la forma correcta és
Remohí perquè es correspon amb un llinatge existent a poblacions valencianes com Alboraíg.
Guadassuar o Manises.
SANTES CREUS (2001) 85-96 91

DOCUMENTA
de la Virgen Madre del Remedio de la sagrada religión de la Santísima Trinidad
Calsada, sito fuera y cerca de la ciudad de Valencià, frente la puerta comúnmente
nombrada del Mar, debaxo de una bóveda cubierta con un pano negro toda ella
y a la parte que mira al presbiterio, el cuerpo o cadàver de dicho Excelentísimo
Senor Don Guillermo Ramon de Moncada, marqués que fue de Aytona y coronel
del Regimiento de Reales Guardias de infanteria espahola, y cuya bóveda fue echa
y debaxo de ella fue puesto dicho cadàver el dia 7 de febrero de mil setecientos
veynte y siete, como todo lo referido mas dilatadamente es de ver con auto que
passó ante Phelipe Mateu, escrivano del Rey, nostro senor, publico y real en dicha
ciudad y Reyno de Valencià. Y haviéndose desecho dicha bóveda se encontró
debaxo de ella un ataúd de nueve palmos valencianos de largo, forrado por defuera
y cubierta de él de terciopelo negro con cerraja y cerrado en llave. Y haviéndose
levantado la cubierta de él se vio y advirtió haver un cuerpo mayor tendido a
lo largo, vestido de uniforme con espada y bastón, calcado de pierna, con botas,
sombrero y sobre dicho vestido un habito cle la sagrada religión de Nuestra Senora
de Calatrava. Toda la dicha ropa, a exceptión cle los cordones de éste, sombrero,
espada, bastón y botas, muy consumido y polillado, y dicho cuerpo sin conservar
en todo él carne, ahunque alguna humedad; y su organización, cabeza. brassos
y pies entero todo ello conservando humedades. Cuyo cuerpo o cadàver era de
dicho Excelentísimo Senor Don Guillem Ramón de Moncada y el mismo que fue
depositado dicho dia 7 de febrero de dicho ano 1727, lo que afirmaran los
reverendos padre vicario y demàs religiosos de dicho convento y el mismo
Excelentísimo Phelipe Matéu por haverse encontrado en el mismo paraje y con
las mismas insignias se dexó y depositó en d ixo real convento lo que assí creyeron
y tuvieron por certíssimo attento a lo dicho ya que siempre y diariamente tuvieron
a la vista el referido sepulcro o bóveda que para ello se hizo y con efecto se
halló depositado dicho cadàver sin que en ello pudiese haver la menor dificultad
ni duda al°una El qual cadàver con las mismas circumstancias con que estava
quando se hizo dicho depósito fue entrena.do por clichos reverendos padre vicario
y demàs religiosos conventuales de dicho Real Convento de la Virgen del Remedio
a Victoriano Barberà en nombre y cómo a procurador de dichos Excelentísimos
senores Don Luis Antonio de Cardona Espínola y la Cerdà actual marqués de
Aytona y de Co»ulludo etcètera marido y mas 'coniunchta TO e r s o n a
' de dicha
Excelentísima Senora Dona Theresa de Moncada Benavides y Aragón. Y en virtud
de especial orden dado por sus excelencias a dicho Barberà y a dicho Phelipe
Matheu escrivano por la Excelentísima Senora Dona Rosa Maria de Castro viuda
de dicho Excelentísimo Senor Don Guillem Ramón cle Montcada] [V- 2] 1S dichos
efectos como es de ver por cartas al parecer firma [V- ^] 19 excelencias de fechas
como es la de dicho Excelentísimo Senor Don Luis Anto[nio el] catorse remitida
a dicho Braberà [sic] y la de dicha Excelentísima Senora Dona [Rosa] 20 María a
dicho Mateu escribano con fecha de treze ambas del próximo passado mes de
18. EI paper està estripat.
19. Ibidem.
20. Ibidem.
92 SANTES CREUS (2004) 85-96

DOCUMENTA
abril, data esta en Arangüés y aquella en Madrid. Y el expressado Victoriano Barberà,
en dicho nombre, confesso haver recibido por corporal tradición de dichos
reverendos padres el mencionado cuerpo eo cadàver de dicho Excelentísimo Senor
Don Guillem Ramón de Moncada, marqués que fue de Aytona y coronel de las
Reales Guardias de infanteria espanyola, con dicho ataút y demàs cosas y
circunstancias que en él ivan incluhidas y arriba se hallan expresadas, con lo qual
prometió y se obligo en dicho nombre hazer y executar todo quanto sus excelencias
fueron servidos mandarle y ordenarle sobre este particular, cumpliendo y
executando lo que el mismo Excelentísimo Senor Don Guillem Ramón de Moncada
ordeno y mandó en quanto a que su cuerpo fuesse librado a eclesiàstica sepultura
en el dicho convento de Santas Cmzes, en la sepultura propria de su excelencia,
según es de ver por el poder que para testar otorgó dicho excelentísimo senor
ante dicho Matheu, escrivano, a los sinco de febrero de dicho aho de 1727,
haziénclole conduzir por persona de la mayor confiansa suya a dicho convento
de Santas Cruzes y entregarle en él a quién ordenasen sus excelencias. Como todo
lo referido consta y es cle ver con auto que passó ante dicho Phelipe Matheu,
escribano publico susodicho, a los veynte y quatro días de dicho próximo passado
mes de abril. De todo lo que dicho escribano Phelipe Mateu, con la devída forma,
da fee con sus certificatorias letras, mano y signo suyos, en cuya vista próximos
dichos dia, mes y ano el dicho Victoriano Barberà, escribano habitante en dicha
ciudad de Valencià, en dicho nombre de procurador de dichos excelentísimos
senores Don Luiz Antonio de Còrdova Espínola y la Cerdà, y de Dona Theresa
cle Moncada Benavides y Aragón consortes, haver el mismo dia y poco antes
rezivido de dichos reverendos padre vicario y demàs religiosos de dicho Real
Convento de Nuestra Senora del Remedio como se ha dicho el cuerpo o cadàver
de dicho Excelentísimo Senor Don Guillermo Ramón de Moncada que quedó
depositado el dicho dia siete de febrero de dicho ano de 1727 el que después
de haverlo visto y reconocido se vio que era el mismo que se depositó e n dicho
dia cl entro de dicho atahút de nueve palmos valencianos de lar^o cubierto j3or
fuera de él de terciopelo como està dicho En conformidad de la voluntad assí
de dicho Excelentísimo Senor Don Guillem Ramón de Moncada en dicho poder
para testar como de los ordenes especiales de dichos excelentísimos senores
consortes y Excelentísima Senora Dona Rosa Maria de Castro viuda de dicho
Excelentísimo Senor Guillem Ramón obra de los albazeas v executores
testa.mentarios de dicho senor haverle rezivido oara hazerle conducir eo trasladar
en dicho Real JVIonasterio v convento de Santas Cruzes para darle ecclesiàstica
seDultura en la aue Su Excelencia tiene DroDris en aouel resoeto de haver sido
assí su voluntad y para que a sus excelencias constasse de ello y de que era el
mismo cuerpo eo cadàver de dicho Excelentísimo Senor Guillem Ramón de Moncada
c|tie havia de conduzir (como ha conciucido) el dicho licenciado Vicente Remohí
oresbítero afirmó aue dicho atahút era v es el mesmo en oue fue denositado
dicho Fxcelentísimo Senor Maroués de Avtona cubierto de tercionelo neoro dentro
del nua! assuelo de él a lo lar^o iva como va el cuerno eo cadàver de dicho
excelentísimo senor con él todo de'sus huessos vestido de uniforme botas
sombrero bastón espadín habito de la' sacada reliaión de Nuestra Senora de
SANTES CREUS (2004) 85-96 93

DOCUMENTA
Calatrava, sin conservar en dichos huessos y organisación cle cuerpo y cabeza carne,
sí humedad en toclos ellos, y muy consumida y polillada toda la ropa y referido
habito, Y sobre todo ello para que pudiesse hir mas conservado y ajustado en
presencia de él, dicho licenciado Vicente Remohí, se pusso cle nuevo a lo largo
un lienso blanco y sobre este hasta llenar el vacío de clicho ataút mucha porción
de hazerojas cle papel blanco, y sobre estàs porción del mismo que cubría el clicho
cuerpo eo cadàver, y sobre todo, para llenar el vacío de la cubierta de dicho atahút,
una porción de estopa. Y, cerraclo assí dicho atahút con diferentes clavos por la
orílla de la cubierta y a la serraja de él, fue puesto en una arca de nuevo fabricada
de cliez pal mos valencianos de largo y quatro de alta. Y para asegurar dentro cle
ella dicho atahút fueron puestas tres sogas que cerrando éste y a los laclos y pies
cle dicho atahút fueron puestos unos quartones de madera clavados con clavos
dentro cle dicha arca. Y por fuera de ésta para cerrarla con toda seguridad también
fue clavada con diferentes clavos y esterada toda ella y liada con estera de palma
blanca y soga de esparto. Y hallàndose presente el mencionado Vicente Remohí
confesso haverle rezibido a su voluntad de dicho Victoriano Barberà y prometió
y se obligo conduzir y trasladarlo todo con el mayor cuydaclo y sin perder de
vista del presente Real Monasterio cle Santas Cruzes y en el hazer entrega a quién
se le ordenaré. De todo, lo que a mas cle confesarlo assí y de ser muy vercladero
el dicho Vicente Remohí, consta con otra escritura que passó ante dicho Phelipe
Matheu, escribano, el mesmo dia del próximo passado mes de abril, cle lo que
el mismo escrivano Matheu, con la forma clevida y arriba expressada ela fee. En
virtud de clicho encargo a él, dicho licenciado Vicente Remohí, clado, dize y declara
cjue con el mayor cuydaclo y vigilància havia echo conducir dicho cuerpo o cadàver
en este real monasterio, puesto dentro de clicho atahút y éste puesto dentro de
dicha arca con las circunstancias arriba expresaclas en la conformidad arriba
expresada, sin haver perdido de vista aquella, clende dicha ciudad de Valencià
hasta el presente monasterio. Y havienclo sacaclo dicha arca cle un carro en el
qual havia sido conducida dende la citada ciudad cle Valencià hasta este real
monasterio por el fin arriba expresaclo y hallado con las circunstancias susodichas
fue de orclen assí de clicho Vicente Remohí C O lli O de dichos e infrascritos ixi vi y
llustre Senor abad y reverendos padres de dicho Real Monasterio desliada dicha
arca y abierta Dentro de ella fue hallado clicho atahút cubierto cle terciopelo ne°ro
clavado con differentes clavos si y conforme arriba està expressado Y abierto
también clicho atahút se ha hallado el clicho cuerpo y cadàver de clicho Excelentísimo
Senor Don Guillem Ramón cle Moncada marqués que fue de Aytona con las mismas
insi°Ttias y sehas que arriba se ha dicho certificando el dicho Vicente Rehomí
con juramento que presto a Dios Nuestro Senor y a sus Santos Quatro Evan°elios
puesta s w ma no cierecha sobre su pecho en la forma sacerdotal 1-1e e 1* a cómo
es el mismo cadàver que el repetició dia veynte y quatro del próximo passado
mes de abril le fue entre aaclo en dicha ciudad de Valencià si y en la misma
conformidad que arriba se ha explicado Por todo lo que y en otra manera en
cumplimiento de dicho su encarno y comissión suplico a dichos muy llustre Senor
Abad y reverendos padres se ' sirviessen ' aceptar dicho cuerpo o cadàver oor el
dicho referido fin de eju^ fuesse libnclo a ecclesiàstica sepultura como arriba se
94 SANTES CREUS (2001) 85-96

DOCUMI-NTA
ha dicho, y firmarle escritura de dicha entrega para su resguardo. Y, encontinente,
dicho muy llustre y Reverenclísimo Senor abad y los reverendísimos padres fra
Juan Bautista Papiol, prior; fra Juan Bautista Ravoll , fra Joseph Llorach, fra Thomàs
Cornador, fra Agustín Campderrós, fra Francisco Huguet, fra Joseph Soler, fra Ge-
rónimo Ros, fra Ambrosio Vallés, fra Plàciclo Alegret, fra Anselmo Balcells, fra Benito
Llort, fra Aquilino Just, fra Agustín Just, fra Miquel de Lladó, fra Joseph Montserrat,
fra Pablo Comas, fra Pedró Juan Gual, fra Francisco Camprubí, fra Francisco
Murgadas, sacerclotes, fra Fèlix de Areny, fra Antonio Massana, fra Joseph Rovira,
fra Fhelipe cle Moxó, fra Ignacio Gallina, coristas, fra Juan Junyent y fra Thomas
Prederís, legos, todos monges y conventuales cle dicho real monasterio, estanclo
en forma de comunidad delante de dicha Puerta Real, todos unànimes y conformes,
y precedienclo legítima resolución para las dichas e infrascritas cosas tomada en
la forma devida, en nombre cle dicho real monasterio dixeron y respondieron que
cle buena y espontànea voluntad rezivían, como rezivieron, por corporal y real
entrega y a su voluntad clicho cuerpo o cadàver cle dicho Excelentísimo Senor
Don Guillem Ramón de Moncada, marqués que fue de Aytona.
Visto por ellos, por mi, dicho e infrascrito notario, y dichos testigos hiva
conducido dentro de clicho atahút con las insignias, sefias y circunstancias arriba
referidas y, al mismo tiempo, prometieron dichos muy llustre Senor abad y
reverendísimos padres, en nombre de dicho Real Monasterio, a clicho Vicente
Rehomí, comisssionado y a quién conviniesse, que librarían dicho cadàver a
ecclesiàstica sepultura luego que por ellos se huviessen celebració las exequias
que tenían intención de hazer y celebrar en la iglesia de dicho Real Monasterio
por sufragio y descanso cle la alma cle clicho Excelentísimo Senor Don Guillem
Ramón de Moncada. Y en quanto pudieron clieron por libre a clicho licenciado
Vicente Rehomí de la obligación en que estava, según la dicha escritura arriba
en clicho lugar chalendada y mencionada cle haver cle conduzir clicho cadàver en
este real monasterio, por haver dado clicho Rehomí entero cumplimiento a dicho
encargo. Y, en continente, dicho muy llustre Senor abad y reverendísima comunidad
prossecionalmente con la solempnidad acostumbrada se Uevaron clicho cadàver
metido dentro cle dicho atahút en la iglesia cle clicho presente real monasterio
por los referidos fines de hazer y celebrar dichas exequias y después librar clicho
cadàver a ecclesiàstica sepultura, como lo ordeno dicho excelentísimo seiïor
marqués de Aytona en dicho su testamento.
De todas las quales cosas assí clicho Vicente Rehomí como dichos muy llustre
abad y reverendísimos padres requirieron a mí, dicho infrascrito notario y escribano,
en presencia cle dichos testigos otorgasse, como otorgué, el presente auto, que
fue fecho en dicho Real Monasterio de Santas Cruzes en los dia, mes, ano y lugar
susodichos, a todo lo que me hallé presente con los testigos arriba nombrados
para las susodichas cosas llamados y rogados.
SANTES CREUS (2004 ) 85-96 95

RESSENYES

SANTES CREUS (200-U 99-104
GARCIA-OLIVF.R , Ferran, La vall de les sis mesquites: el treball i la vida a la
Valldigna medieval, Universitat de València, 2003.
El títol, suggerent, correspon a la vall valenciana de la Valldigna, senyorejada
pel monestir cistercenc del mateix nom, filial de Santes Creus. Cadascuna de les
sis mesquites correspon a una petita comunitat cle moriscos.
Es tracta d'una obra de divulgació basada en la tesi doctoral de l'autor El
monestir i la mesquita. Societat i economia rural a la Valldigna (segles xni-xtv),
tot i que se centra en la segona meitat del segle xiv. L'autor ens transporta a una
època de trànsit, a cavall entre l'edat mitjana i l'edat moderna. El món es mou
dins els grans canvis del Renaixement, mentre la nostra vall resta en un món clos;
una societat camperola que manté les tradicions i el treball com segles enrere,
un món que comença a esquerdar-se i del qual el lector n'endevina el final. Els
habitants d'aquestes comunitats es mouen entre l'omnipresència del monestir, amo
i senyor dels seus destins, nous costums i comportaments introduïts pels colons
cristians, la justícia del rei i la influència llunyana però cada cop més present cle
les ciutats, que els proporcionen un mercat on vendre els petits excedents i un
nou destí quan ja no tenen lloc en el seu entorn social.
Es tracta del resultat d'una acurada feina d'investigació —només cal veure
la quantitat de cites documentals i els arxius consultats— que ens introdueix en
un món desconegut i, en certa manera, singular. De les fonts documentals,
majoritàriament processos judicials i protocols notarials, l'autor fa ressorgir els noms
i les vicies cle personatges anònims de la història com si fossin protagonistes de
novel·la. Ens parla de les seves dificultats per sobreviure, de la duresa de la vida
al camp, de la vida quotidiana, de com cuinen o es vesteixen, dels seus usos
matrimonials i sexuals, de relacions personals i econòmiques que sovint es
confonen.
Una de les característiques principals d'aquest treball és que ens mostra la
realitat dels moriscos, una comunitat poc coneguda malgrat haver habitat les terres
del nostre país durant segles. En coneixem els costums i creences, les tècniques
agrícoles, com ara el conreu i la transformació cle la canya cle sucre, ens desvela

RESSENYES
errors històrics, ens parla cle maneres de conrear la terra, cle productes, usos i
paisatges ja desapareguts.
El llibre comença amb una introducció sobre la fundació i assentament del
monestir de la Valldigna, per continuar amb una interessant descripció del paisatge
i de la geografia de la vall, un medi que condiciona absolutament la vida dels
nostres camperols.
Sense ser una narració, l'obra tampoc és ben bé un assaig. El seu rigor científic
la fa apta per a especialistes, i el seu redactat per a qualsevol profà interessat.
La divisió del contingut per temes amb títols tan suggerents com "famílies
vulnerables: llarg i sinuós camí, el casament" ens empeny a saber més i en permet
una lectura per fases, no en va l'autor és també un gran comunicador.
M. SERRA
BATET COMPANY, Carolina, "El Cister conqueridor. El sentit de l'agricultura
silenciada", Feudalisme comptat i debatut (formació i expansió del
feudalisme català), PUV, Universitat de València, 2003, 237-252.
Ens presenta una nova visió del Cister, per cert excel·lentment documentada,
en la seva faceta de monjos repobladors del territori català conquerit a mesura
que avança la conquesta cle les terres sota el domini musulmà. La professora Carolina
Batet fuig clel tòpic, Cister repoblador per domostrar que el Cister fou "conqueridor".
Posa damunt el taullel de la historiografia aquesta faceta dels monjos blancs, prenent
com a exemple l'actitud dels monjos de Poblet enfront dels colons lliures de les
terres cle la vall del Codoç, avui partida clel terme de Vimbodí a la Conca de
Barberà. Aquestes terres riques —l'abundància d'aigua del lloc és sinònim d'una
agricultura quantitativa i qualitativa— aleshores pertanyents al terme de l'Espluga
de Francolí, per l'ambició dels monjos que les cobegen, amb la connivència clel
monarca, seran immenses dins el terme de'Vimbodí i, per tant, dins la jurisdicció
pobletana. La fase següent, molt ben explicada per la professora Batet, era fàcil
d'explicar, els colons lliures són homes que cultiven terres monacals i, per tant,
sols poden gaudir dels drets útils i no dels eminents, quan per donació reial són
cle Santa Maria cle Poblet. Els conreadors esdevindran arrendataris i hauran cle
pagar l'habitual cens a l'abat, el qual determinarà la política dels conreus. El mapa
clel cultiu del Codoç canviarà amb el temps, del policultiu es pasarà al monocultiu:
la vinya. Aquest canvi per partida doble: drets i cultius, obligats per la política
abacial pobletana, amb el desproveïment dels drets del colon aloer a favor de
Poblet, ens demostra, en aquest cas, que els cistercencs més que colonitzadors
van ésser conqueridors —les armes van ser substituïdes pels "legalismes" judicials—
d'unes terres que ja havien sigut colonitzacles d'antuvi Felicitem Carolina Batet pel
seu article que ens permet desengmnar uns tòpics que fins ara desvirtuaven la
veritat històrica.
J. PAPELL
SANTES CREUS (2004) 99-104

RESSENYES
I_»A \^Í\LL DE LES
SIS MESQUITES
1\) trektll i l.i vkl) a l·i \ J1U1IOIIJ rucdicvjl
fe
JÜJL *"" *^ * lév***J*Jf•* r . i-* ' M i
Cisterchim. Revista Cisterciense. Gener-març, 2004, núm. 234. Ed. Monte-
casmo, Zamora 2004.
Aquest número està dedicat completament als treballs i ponències presentades
al I Congreso Nacional cle Hospedería Monàstica. El configuren la
"Presentación"; "El Servicio cle acoger y gozo cle visitar (Dirección); "La acogida
monàstica según la Regla de San Benito", i quatre mòduls més segons la temàtica
pròpia del congrés: A) Modulo arquitectura: JOAN PUPEY, "Aventura de un arquitecto
en la remodelación cle un monasterio" i "Criterios de inteivención sobre patrimonio",
i PRESENTACIÓN LITC. "Experiència de la remodelación clel Monasterio cle la Caridad".
B) Modulo marketing: JAIME LEÓN. "Comercialización de servicios hoteleres"; EIJSEO
LÓPEZ, OCSO, "Acogkla religiosa"; MARTA VILA, "Conteniclos para huéspedes". MESA
REDONDA, on es va" debatre: "La comercialización de Productos Monàstícos". C)
Modulo gestión: EUGENIO ZARZA, "Nuevos espacios culturales y cle ocio"; DAVID MARTÍN,
"Plan integra] de calielael del turismo espanol"; MARI A LLI USA PALET, "Turismo cle
reunión, una oportunidad de futuro. D) Modulo administración: JOSEP VILAJOLIU, "Plan
Leacler, elemento motor"; MARCOS BARROSO, "Obtención de ingresos adicionales.
Gestión de impuestos"; MANUEL VIDAL, "La importància clel seguro para proteger
y consetvar nuestro patrimonio"; JORDI SECALL, "Nuevo sistema de marcas para el
alojamiento: Los establecimientos turísticos no hoteleros".
SANTES CREUS (200-1) 99-104 101
1

Acaba la revista amb l'apartat de "Crònica": -Conferencia regional espanola
cisterciense" celebrada a Viaceli, entre el i 0 i el 16 de febrer del 2004, i "Vacaciones
y Ruta Monàstica Interior" per Maria Paz López Santos, i la secció de "Libros" on
es ressenyen: "Correspondència (1959-1968)" de THOMAS MERTON/ERNESTO CARDENAL,
Editorial Trotta, 2003: "Sintonia de la Armonía de las Revelaciones Celestiales",
de HII.DGARDA DE BINGEN, Editorial Trotta, Madrid, 2003, i "II valore del simbolo.
Stemmi, simboli, insigne e impree degli Orclini religiosi, delle Congregazioni e
degli altri Instituí cli Perfezione" cle Gnjuo MAGNI, Società Editrice "II Ponte Vecchio",
Cesena 2003.
J. PAPELL
Cistercium. Revista Cisterciense. Abril-Juny, 2004, núm. 235. Ed. Montecasino,
Zamora 2004.
Amb la regularitat acostumada ens arriba a l'ABSC la revista Cistercium, núm.
235. La presentació comença amb "Parlamento cle las Religones: 2004", JOAN MARIA
PUJALS, exconseller cle Cultura de la Generalitat cle Catalunya, recorda el pare Agustí
Altisent, OC, vell conegut i amic nostre que ens ha deixat per sempre, en el seu
article "In Memoriam"." Cal destacar també el treball del nostre benvolgut amic
el pare ALEXANDRE MASOLIVER, OC, "Curso sobre De Crleaux a la Valldigna. El Camí
del Cister . Altres treballs són: "Las edades del nombre: testigos. Arte para ver y
sentir" de FRANCISCO R. DE PASCUAL, OCSO; "Pablo Antonio Cuadra: Poeta y pensador
cristiano" de GLÒRIA GUARDIA; "Patrimonio disperso y perdició clel monasterio de
Matallana" DE ANTONIO GARCIA FLORES; "Renaceràs cle las llamas: Moreruelas" de JOSÉ
M. GARCÍA DE A. G.-CONCIIA M. VENTURA CRESPO. En la secció de llibres es resse­
nyen: Dialogo entre Religiones. Textos fundamentales. UNESCO. Ed. Trotta, Madrid
2002; Atlas Històrica de los monasterios (El Monacato Oriental y Occidental) cle
JUAN MARÍA LAISOA, Ed. Paulinas, Madrid 2004, i La voz del silencio. Poesia monàstica
femenina del síglo xx, de diversos autors, Madrid 2004.
J. PAPELL
Cistercium. Revista Cisterciense. Juliol-Setembre, 2004, núm. 236. Ed.
Montecasino, Zamora 2004.
Amb l'habitual descans del mes cl'agost ens arriba el número cle Cistercium
corresponent als mesos de juliol i setembre. Amb la "Presentación": "Parlamento
de las Religiones clel Mundo. El arte de saber escuchar" comença el nou volum,
que dóna pas a "Testimonios", amb els treballs cle ",;Cómo frenar la violència?"
CI'ELA GHANDI; "Secularización y compromiso" de XAVIER MELLONI; "Compromiso

RESSENYES
f«í '.'i
•refila Ci
SANTES CREUS (200

RESSENYES
renovació" de la doctora SALEHA MAHMOOO ABBDIN; "Caminos deleitosos" clel GRAN
RADINO DAVID ROSEN; "Escuchar los sonidos del mundo" del MAESTRO CIIARMA HSIN
TAO; "La educación interreligiosa" de FRANCESC.-XAVIER MARÍN i "La riqueza de la
espiritualidad" cle YARATUI.LAH MONTURIOL. Segueixen "Un dia en el parlamento" i
"Para navegar", i l'article de FRANCISCO R. DE PASCUAL, OCSO i FERNANDO BELTRAN
LLAVADOR: "Thomas Merton: La respuesta del monje en tiempos cle opciones cru-
ciales". "Parlamento de las Religiones 2004"; "Las sombras luminosas y las sombras
tenebrosas. Sermón III del Bto. Guerrico en la fiesta cle los Apóstoles Pedró y
Pablo", cle TOMÀS GALLEGO, OCSO. Altres articles i notícies del món Cistercenc clouen
el núm. 236 de Cistercium.
J. PAPELL
104 SANTES CREUS (2004) 99-104