Versió en PDF - Fundació Noguera

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU... 13
la dada que el papa Benet XIII va expedir una butlla el 24 de maig de
1402 per mitjà de la qual ajudava a la fàbrica del nou hospital amb
10.000 florins d’or d’Aragó. 4 D’altra banda, esmenta la notícia, també
recollida per Esteve Gilabert Bruniquer, 5 de l’acord del Consell de Cent
del 23 d’octubre de 1454 pel qual es prestaven anualment a l’hospital
3.000 florins, amb la idea que, a mesura que les rendes de la institució
hospitalària augmentessin, el préstec es rebaixaria a 2.000 florins anuals.
Així mateix, aquest article es fa ressò de la resolució del Consell del
13 de novembre de 1482, que al·ludeix al cessament del préstec perquè
l’hospital havia augmentat les rendes fins a 3.000 florins. 6
Tanmateix, no fou fins al 1913 que s’inicià l’estudi de la institució
hospitalària a partir de la documentació notarial. Aquest any sortí a la
llum l’article titulat “Lo retaule barceloní de la Santa Creu, obra d’en
P. Terrés i d’en F. Vergós” 7 de Francesc Carreras Candi, on, per primer
cop, es donà a conèixer el contracte d’obra entre l’Hospital de la Santa
Creu i els pintors Pere Terrés i Francesc Vergós per tal de dur a terme
la confecció del retaule de la capella; amb aquesta aproximació a les
fonts documentals —per cert, en cap moment apareix la referència
exacta del protocol notarial utilitzat—, Carreras Candi no només posà
de manifest la participació d’aquests dos artistes, fins aleshores desconeguts,
sinó que demostrà la vàlua que suposa la transcripció dels
documents, tot i que en aquest cas no arribà a completar-la.
L’any 1919, en un treball sobre la medicina a Catalunya al segle
XV, Josep Maria Roca 8 hi consagra una part a l’obra de l’Hospital de la
Santa Creu. Descriu el procés d’unió dels establiments hospitalaris que
hi havia a la ciutat, la fundació del nou hospital, la col·locació de la
primera pedra i la confirmació papal de Benet XIII, expedida, segons
ell, 9 el 9 de setembre de 1401. La seva aportació consisteix fonamentalment
a examinar una sèrie de cartes de la Cancelleria Reial de l’Arxiu
de la Corona d’Aragó; val a dir que en destaquen tres, pertanyents
al rei Martí l’Humà, les quals demostren l’interès del monarca per la
4. SIVILLA, op. cit., p. 62-63. Aquesta concessió papal és del 30 de maig de 1403.
Cf. Ap. doc., núm. 75.
5. E. G. BRUNIQUER, Rúbriques. Ceremonial dels Magnífichs consellers y regiment
de la ciutat de Barcelona, vol. V, Barcelona 1916, p. 41-42.
6. SIVILLA, op. cit., p. 64-65.
7. F. CARRERAS CANDI, “Lo retaule”, p. 217-220. Ap. doc., núm. 247.
8. J. M. ROCA, La medicina catalana, p. 178-184.
9. ROCA, op. cit, p. 181, recull una font documental de l’Arxiu Històric Municipal
de Barcelona i dóna com a data d’expedició de la butlla el dia 9 de setembre de 1401,
quan en realitat fou el dia 5 de setembre.