Versió en PDF - Fundació Noguera

APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU... 55
nent. 48 Val a dir que el mateix dia de la signatura de la concòrdia es
va resoldre el contracte de l’obra, 49 bo i establint la pena de 25 lliures
en cas que alguna de les parts l’incomplís. 50
El contingut d’aquest contracte és força interessant des del punt
de vista arquitectònic, puix que descriu amb absoluta precisió la disposició
dels elements principals del claustre. Si hem de fer cas dels
mots de la primera clàusula 51 d’aquest document, sembla ser que ja
s’havia començat a plantejar l’aixecament d’algun pilar, de manera que
els deu que s’havien de construir s’hagueren d’ajustar a l’arrencada
existent. Cada pilar havia de tenir, fins als capitells, sis filades de pedra
juxtaposades horitzontalment. A la filada corresponent als capitells, n’hi
havia d’haver dos de decorats amb fulles, 52 i tres represes; tot seguit,
una filada d’entaulament a l’entorn del pilar, tres filades de sarges 53 i,
sobre les sarges, sis filades de pedra. S’hi havien de posar també sis
permòdols. El total d’arcs apuntats, d’acord amb el nombre de pilars,
havia d’ésser de deu. Pel que fa als nervis de les voltes que donaven
al dormitori, havien de morir a la paret acabats, a la part inferior, per
permòdols amb una represa vers el claustre i dos entaulaments, mentre
48. Ap. doc., núm. 141. C. MARTINELL, “Les Hôpitaux”, p. 61, més aviat pensa que
el claustre, al començament, no havia estat previst i que ha de correspondre a una segona
campanya de treball; DANON, op. cit., p. 24, opina que el claustre no sembla correspondre
a la primera fase de l’obra; N. DE DALMASES, “Arquitectura gòtica civil”, Ars Cataloniae.
Urbanisme, arquitectura civil i industrial, vol. III, Barcelona 1998, p. 151, afirma que el
claustre degué formar part d’una segona campanya constructiva.
49. Ap. doc., núm. 142. Atès que l’original ha desaparegut, cal destacar que aquest
document només el coneixem per la transcripció de J. M. ROCA, (1920) Ordinacions...,
p. 131-132. VILARRUBIAS, op. cit., p. 14, 44, 47-61, també cita aquest contracte.
50. AINAUD DE LASARTE i altres, op. cit., Madrid 1947, p. 298-299; BASSEGODA, op.
cit., p. 51, data aquest contracte el 1407 i exposa també que s’havia previst d’enllestir
els treballs el 1417.
51. Ap. doc., núm. 142: “... Primerament que façen X pilars en la manera que
són començats, ...”
52. A. FLORENSA, “L’arquitectura civil”, p. 345-346; del mateix autor, Conservación
y restauración (1947-1953), p. 16, on destaca la gran qualitat de les claus de volta i
apunta la possibilitat que fossin obra del germà gran de Pere Joan; CIRICI i GUMÍ, op. cit.,
p. 32, destaquen el detall un xic retardat dels capitells esculpits amb temes figurals; P.
BESARAN, “Un grup d’escultures atribuïdes a Jordi de Déu a l’Hospital de la Santa Creu
de Barcelona”, D’Art 14, 1988, p. 61-72, analitza els capitells dels pilars de l’ala de llevant
del claustre, concretament, cinc capitells que associa directament amb l’obra de Jordi
de Déu; del mateix autor, “La intervenció de Jordi de Déu a la Catedral de Barcelona”,
Lambard. Estudis d’Art Medieval IV, 1990, p. 159-195; M. R. TERÉS, “L’època gòtica”,
Ars Cataloniae. Escultura antigua y medieval, vol. I, Barcelona 1997, p. 275, considera
que l’empremta de Jordi de Déu, citat com a Jordi Joan, es troba en alguns elements
escultòrics de l’hospital.
53. ALCOVER i MOLL, op. cit., s. v.: “pedra de construcció tallada amb certa curvatura
per iniciar un arc o una volta”.