Perífrasi verbal

P E R Í F R A S I V E R B A L
La perífrasi és un conjunt de verbs que expressa una sola idea; el segon verb de la perífrasi és el que porta el
significat bàsic i va en infinitiu, gerundi o participi. Les més corrents són les perífrasis d’obligació i les de
probabilitat.
Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa)
i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat). El conjunt té un significat unitari que
va més enllà del sentit de cada component i que s'ha d'analitzar com un tot; en aquest sentit, els components
d'una perífrasi verbal actuen solidàriament. Les perífrasis verbals permeten matisar l'acció més enllà dels temps
(present, passat i futur) i dels modes (indicatiu, subjuntiu), que s'expressen per mitjà de la conjugació, és a dir, a
través de morfemes que s'afegeixen al final de l'arrel verbal. Es considera que les perífrasis verbals matisen
l'aspecte verbal (perífrasis aspectuals) o el mode (perífrasis modals).
El verb auxiliar sol ser un verb lleuger, com els copulatius (ser, estar), el verb comodí o proverb (fer), els verbs
bàsics de moviment (anar, venir) i algun altre que, pel seu significat, ajuden a matisar l'acció (arribar, acabar,
continuar, començar, tornar, deure, soler, poder, etc.). Generalment es considera que els verbs auxiliars perden
el seu significat (dessemantització o gramaticalització), encara que a vegades només hi ha una lleu pèrdua de
significat.
La partícula d'enllaç o nexe, que és optativa, sol ser a o de, i sol aparèixer abans d'un infinitiu, però també hi
ha perífrasis verbals amb participi de passat que tenen una partícula, com [donar + per + participi de passat].
La forma verbal impersonal (o infinita, o no finita), dita també verboide, aporta el significat del verb.
Tradicionalment s'ha considerat que la construcció [haver + participi] no és una perífrasi, sinó un recurs per a
expressar temps perfets. Igualment, la construcció [va + infinitiu], que permet expressar el passat, tampoc s'ha
considerat perífrasi verbal. Tanmateix, una visió històrica revela que són perífrasis verbals com ho són [estar +
gerundi] o [acabar + de + infinitiu], per posar dos exemples considerats per tothom perífrasis verbals. També la
veu passiva [ser + participi] s'ha de considerar una perífrasi verbal.
En principi, una perífrasi verbal no pot canviar el verboide per cap altra paraula o construcció. Així, el verb poder
en català només va seguit d'infinitiu:
• Pots donar-me això?
• Pots que donis això? (frase impossible)
En canvi, quan un verb va seguit d'infinitiu i pot anar seguit d'una altra construcció, no hauria de considerar-se
perífrasi verbal:
• En Joan proposa fer una calçotada. (o: En Joan proposa de fer una calçotada.)
• En Joan proposa que fem una calçotada.
Tanmateix, els verbs voler i caldre, potser pel seu significat aspectual, s'han considerat tradicionalment auxiliars,
malgrat que poden dur altres estructures:
• Vull anar-hi.
• Vull que hi vagis.
• Vull això.
• Cal anar-hi.
• Cal que hi anem.
(Però en una frase com Sembla que vol ploure 'el celatge es manifesta com si hagués de ploure' el verb voler és
clarament auxiliar.)
Llista de construccions perifràstiques en català amb exemples:
[abellir + infinitiu] = [agradar + infinitiu]
[acabar + de + infinitiu] Acabava de penjar quan has trucat
[no + acabar + de + infinitiu] No acabo d'entendre't
[acabar + gerundi] Acabaran fent el ruc, com sempre

[acabar + participi] Ha acabat fet un nyap
[acabar + per + infinitiu] Va acabar per acceptar que no tenia raó
[acabar + gerundi] Va acabar acceptant que no tenia raó
[acostumar + a/de + infinitiu] Acostumen a/de dinar tard
[acostumar-se + a + infinitiu] No m’acostumaré mai a dur corbata
[agradar + infinitiu] M’agrada ballar
[anar + a/per (a) + infinitiu] Anava a/per trucar-te quan has vingut
[anar + gerundi] Anem fent, tal com ens vas dir
[anar + participi] Anava fet un nyap
[animar + a + infinitiu] Anima’l a continuar
[aplegar + a + infinitiu] = [arribar + a + infinitiu]
[aprofitar + per (a) + infinitiu] Aprofiteu per marxar ara
[arrencar + a + infinitiu] La criatura arrencà a plorar
[arribar + a + infinitiu] Arribà a acusar-nos de traïdors
[assajar + de + infinitiu] = [provar + (a/de) + infinitiu]
[atrevir-se + a + infinitiu] = [gosar + (a) + infinitiu]
[avenir-se + a + infinitiu] Si no s’avé a pactar, anirem als tribunals
[aventurar-se + a + infinitiu] Macià es va aventurar a proclamar la independència
[avesar-se + a + infinitiu] = [acostumar-se + a + infinitiu]
[caldre + infinitiu] Cal fer una nova paret
[caure + a + infinitiu] De moment no vaig caure a trucar la policia
[cercar + de + infinitiu] = [mirar + de + infinitiu]
[cessar + de + infinitiu] = [deixar + de + infinitiu]
[començar + a/de + infinitiu] Començo a/de treballar a les 8
[començar + per + infinitiu] Comença per moderar el vocabulari
[començar + gerundi] Comença moderant el vocabulari
[comptar + (a/de) + infinitiu] Compta (de) posar-t’hi aviat (amb a no és tan usual)
[continuar + gerundi] Continuo pensant que no tens raó
[costar + (de) + infinitiu] Costa de creure, això que dius
[dedicar-se + a + infinitiu] La nena petita ara es dedica a obrir i tancar portes
[cuidar + (a) + infinitiu] Va cuidar (a) caure, i de poc que no es romp el cap
[decidir + (de) + infinitiu] Va decidir anar-se’n
[decidir-se + a/per + infinitiu] Es va decidir a/per marxar
[deixar + a + infinitiu] He deixat a deure l’esmorzar
[deixar + de + infinitiu] Deixa de plorar i anem-nos-en
[deixar + infinitiu] Deixa’l fer, que ja és prou gran
[deixar + participi] Ho deixaren fet una cort de porcs
[deure + infinitiu] Deus creure tos pares!
[deure + infinitiu] Deu ser ell, qui truca: aneu-ho a comprovar
[dir + de + infinitiu] Va dir d’anar a Montserrat
[disposar-se + a + infinitiu] Em diposo a fer-hi front
[donar + per + participi] Dono per fet que vindrà
[dur + a + infinitiu] = [portar + a + infinitiu]
[dur + participi] = [portar + participi]
[engegar + a + infinitiu] = [començar + a + infinitiu]
[entrar + a + infinitiu] No entrem a valorar la seva proposta
[entretenir-se + a + infinitiu] Es va entretenir a separar el gra de la palla
[esperar + infinitiu] Espero arribar a l’hora
[estar + de + infinitiu] Estava d’anar-me’n a ca meva, però al final em vaig quedar (usual a les Illes)
[estar + gerundi] S’està dutxant
[estar + participi] El llit està fet
[estar + per (a) + infinitiu] El tren està per arribar / Estic per denunciar-ho!
[estar-se + de + infinitiu] No es pot estar d’anar-hi
[no estar-se + a + infinitiu] No m'estic a mirar la forma dels documents, sinó el fons
[fer + infinitiu] Ha fet posar la taula en aquell racó
[fer + de/per (a) + infinitiu] Fes per veure l’alcalde i explica-li-ho
[ficar-se + a + infinitiu] = [posar-se + a + infinitiu]
[forçar + a + infinitiu] El forçaran a dimitir
[gosar + (a) + infinitiu] Com goses (a) dir això?
[guardar-se + de + infinitiu] Te’n guardaràs, d’acusar-los sense proves!
[haver + de + infinitiu] Haig d’acabar aquest treball per a demà
[haver + participi] He vist moltes atrocitats
[haver-hi + a/per (a) + infinitiu]Hi ha molta feina a/per fer
[lleure + (de) + infinitiu] No em lleu (de) venir

[maldar + per (a) + infinitiu] Maldava per aconseguir aquell cotxe
[mirar + de + infinitiu] Mira d’arribar prompte
[moure + a + infinitiu] Què l’ha mogut a fer això?
[negar-se + a + infinitiu] No us podeu negar a anar-hi
[obligar + a + infinitiu] = [forçar + a + infinitiu]
[parar + de + infinitiu] = [deixar + de + infinitiu]
[parèixer + infinitiu] = [semblar + infinitiu]
[passar + a + infinitiu] Tot seguit passarem a curar la ferida
[passar + per + infinitiu] Aconseguir la llibertat passa per democratitzar el país
[pegar + per (a) + infinitiu] Li va pegar per (a) posar-se a cantar
[pensar + (de) + infinitiu] Pensava d’anar al bar a esmorzar, vols vindre?
[pensar + a/de + infinitiu] Pensa de/a dir-li que vingui!
[poder + infinitiu] No pot aixecar tant de pes. / Puc anar-me'n?
[portar + a + infinitiu] Això em porta a pensar que potser anem errats
[portar + gerundi] Portem tres hores jugant-hi
[portar + participi] Porta tot el dia tancat aquí dins
[posar-se + a + infinitiu] Es va posar a ploure just abans de marxar
[pretendre + (de) + infinitiu] No pretenc arribar a tot arreu
[preferir + (de) + infinitiu] Va preferir dir-li-ho
[procurar + (de) + infinitiu] = [mirar + de + infinitiu]
[provar + (a/de) + infinitiu] No provis a/d’aturar-los
[quedar + participi] Ha quedat xafat
[quedar + per (a) + infinitiu] Això queda per fer
[resistir-se + a + infinitiu] Es resisitia a admetre-ho
[restar + participi] = [quedar + participi]
[restar + per (a) + infinitiu] = [quedar + per (a) + infinitiu]
[rompre + a + infinitiu] = [posar-se + per + infinitiu]
[saber + infinitiu] Només sap cantar cançons tradicionals
[saber-se + participi] Se sap deslegitimat ‘es percep a si mateix’
[seguir + infinitiu] = [continuar + infinitiu]
[semblar + infinitiu] Sembla posar-se vermell…
[sentir-se + participi] Se sent legitimat per a dir-ho
[ser + a + infinitiu] Si ara fossis a fer, què faries?
[ser + de + infinitiu] Això era de preveure
[ser + de + infinitiu] En ser de fer faena, no el busques
[ser + participi] El pont fou fet el 1881 pels anglesos
[ser + participi] Som arribats a Cotlliure (a Mallorca, Menorca, l'Alguer i la Catalunya Nord, en
verbs de moviment o en verbs reflexius amb se, equival a haver)
[soler + (a) + infinitiu] Sol (a) sortir a passejar cada divendres
[tendir + a + infinitiu] Els interessos tendeixen a pujar
[tenir + a/per (a) + infinitiu] Tinc feina a/per fer (~ [haver-hi + a/per + infinitiu])
[tenir + de + infinitiu] = [haver + de + infinitiu]
[tenir + gerundi] Tinc el Joan classificant tot el material
[tenir + participi] Ja tens els deures fets? (~ [haver + participi])
[tornar + (a) + infinitiu] Tornarem a començar / Tornarem a començar (a les Illes es diu sense a)
[tractar + de + infinitiu] = [mirar + de + infinitiu]
[tractar-se + de + infinitiu] Es tracta de captar nous clients
[va + infinitiu] Va cometre un disbarat
[vagar + (de) + infinitiu] = [lleure + (de) + infinitiu]
[valer + a + infinitiu] Val, a fer això?
[venir + a + infinitiu] Aquell discurs venia a ser el seu testament polític
[venir + (de) + infinitiu] Ara li ve de passar, al gos!
[venir + de + infinitiu] Això que véns de dir és terrible! (pot ser un gal·licisme, ja que en francès s'empra
molt)
[venir + gerundi] Això ve sent habitual
[venir + participi] Aquest fet ve condicionat per un altre element
[veure + de + infinitiu] Veges de no caure!
[veure + participi] Ho veig tot pactat abans d’hora
[veure(’s) + (a) + infinitiu] Ja (m’)ho veig (a) venir!
[veure’s + a + infinitiu] Avui em veig a haver de rectificar una cosa que vaig dir ahir
[veure’s + gerundi] Ja et veus renyant-lo, oi?
[voler + infinitiu] Vull ser el primer

Les perífrasis d’obligació expressen, com el seu nom indica, l’obligatorietat o necessitat de fer una cosa. Es
formen de diverses maneres:haver de + infinitiu: Has de portar-m’ho de seguida.caldre + infinitiu: Cal fer-ho.
caldre + que + verb en forma personal: Caldrà que porteu tots els documents.
La perífrasi de probabilitat expressa una cosa probable però no segura. Es forma amb:deure + infinitiu:
Deuen estar a punt d’arribar; fa estona que han sortit.També s’indica probabilitat amb les expressions és
probable, és fàcil, segurament:És probable que siguin ells; fa estona que han sortit.És fàcil que siguin ells; fa
estona que han sortit.Segurament són ells.
Altres perífrasis:
IMMINÈNCIA:
anar + a + inf.: Anàven a pujar.
estar a punt de + inf.: L´aigua estava a punt de sortir.
començar +a + inf.: Començava a ploure.
POSSIBILITAT:
poder + inf.: Podem anar al cine.
INTENCIONALITAT:
voler + inf.: Volen aclarir l´assumpte.
REITERACIÓ:
tornar +a + inf.: Tornarem a fer-ho.
APROXIMATIU:
venir a + inf.: Ve a ser el mateix.
PONDERATIU:
arribar a + inf.: Ha arribat a convèncer-los
TEMPORAL:
acabar de + inf.: Ara acaba d´arribar.
DURATIU O REPETITIU:
estar + gerundi: Està estudiant.
amar + gerundi: Van passant.
CONTINUATIU:
continuar + gerundi: Encara que li parlessin, continuava escrivint.
RESOLUTIU:
tenir + participi: Aquest llibre el tinc demanat.
CONSECUTIU:
quedar (restar) + participi: Les converses quedaren interrompudes.
deixar + participi: La teva decisió em deixa parat.