Revista 864

Participació | Revista de Ripollet l 28
Bústia: La
Independència és la
Revolució
Què ha de passar?
Ja n’hi ha prou!
Ingrid Vergara
Xavier Vilanova
Darrerament ens arriben des de l'Estat espanyol noves
propostes electorals, com PODEMOS o PODEM, amb
ofertes de solucionar tots els problemes dels país i, qualificant-se
ells mateixos de "revolucionaris", "bolivarians",
etc. Això sí, sempre respectant l'ordre constitucional
i la unitat d’Espanya, no fos que ens féssim mal. I,
també, com els seus compatriotes del PP, PSOE i companyia,
negant als catalans tot dret de decidir per nosaltres
mateixos, que volem fer per millorar la vida dels ciutadans.
La unidad de destino en lo universal franquista
sembla sé que val igual per l'extrema dreta, la dreta, el
centre, l'esquerra i l'extrema esquerra. Sembla ser que
la Falange va deixar empremta.
De moment els primers fets revolucionaris de Podemos
han estat votar en contra al Parlament Europeu, de la
descentralització dels ports i aeroports espanyols, no fos
que El Prat anés millor que Barajas, i les declaracions del
Sr. Monedero, numero 3 de Podemos, dient que de
Independència a Catalunya res de res, no s’enfadés
algun poder fàctic de l'estat.
Així les coses, haurem de convenir, que l’única cosa
revolucionaria que està passant a Espanya, és l'intent
català d’assolir la llibertat, per deixar de pagar l'impost
revolucionari del dèficit fiscal, acabar amb la corrupció
d’una vegada, i poder decidir el seu futur i la seva administració.
Aquesta és l'autentica revolució.
Quan aneu a votar, recordeu que, com va dir Lluís
Companys: -“La sentencia de mort del qual, dictada pel
regim nacionalsocialista de Franco, encara és en vigor,
per vergonya de PP i PSOE(PSC)”- les injustícies del món
tenen molta gent per lluitar contra elles, però Catalunya
només té als catalans.
Independència es Llibertat!
Diumenge, a les 19h al parc del pavelló Joan Creus. El
meu fill de 5 anys està “tranquil·lament” jugant a pilota
quan de sobte un gos li ve corrents, li agafa la pilota amb
la boca i li comença a mossegar fins a arrencar-li tres
grans trossos del cuir. Si no comencem a cridar els
pares, ningú respon d’aquell gos ni el ve a buscar.
El millor: ve l’amo, un noi jove que duia un altre gos, i diu
que li sap greu però que la pilota no acaba d’estar punxada
i que el gos no és perillós!!! L’increpem dient que
igual que ha arrencat el cuir de la pilota, podria haver
mossegat tranquil·lament al meu fill o la meva filla de 2
anys i que els gossos han d’anar lligats i encara més en
una zona amb parc infantil.
Bé, no traiem res evidentment, però la meva queixa va
més enllà del noi: Qui m’assegura que puc dur als meus
fills als parcs de Ripollet si ningú vetlla pel compliment
de la normativa respecte a gossos? Qui m’assegura que
la por que va passar el meu fill no es repetirà reiteradament?
Qui li explica a un nen de 5 anys que la pilota que
li van dur els reis se la pot menjar un gos a un parc de
manera impune? La policia local fa alguna cosa? Perquè
en sóc conscient i he viscut de molt a prop situacions que
si que ho podrien haver fet.
Vergonyós i indignant però no deixaré de queixar-me.
FE D’ERRADES
Al número 863, a la notícia sobre la presentació de
l’alcaldable de Solidaritat Catalana posava que Uriel
Bertran és “diputat al Parlament de Catalunya” quan el
correcte hagués estat “exdiputat al Parlament de
Catalunya”.
Les cartes dirigides a la Bústia han de tenir una extensió màxima de 15 línies mecanografiades i han d’estar iden tifi cades
amb nom, DNI i telèfon de contacte. Es poden fer arribar per fax 93 594 71 06, per e-mail: ripollet@vilaweb.cat o portantla
a la redacció de la REVISTA DE RIPOLLET al carrer del Sol, 35. La REVISTA DE RIPOLLET es reserva el dret de publicació i de
reduir les cartes que superin l’espai màxim recomanat, tampoc es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels
col·laboradors i lectors de la revista.