Revista 864

Ciutadans | Revista de Ripollet | 40
Animales Ripollet:
‘’Em molesta veure que una persona
no recull els excrements del seu gos”
Sergi Bayó
Yolanda Vargas és la creadora
d’Animales Ripollet, un grup de
Facebook que té com a objectiu
fomentar les adopcions i
ajudar a retornar les mascotes
perdudes als seus amos. El
grup ja té més de 400 membres,
i ha esdevingut també un
punt de trobada per als amants
dels animals, on es donen a
conèixer bones pràctiques
(com els beneficis que els nens
creixin amb mascotes) i s’informa
de restaurants i hotels
on hi poden acudir gossos i
gats. En aquesta entrevista Yolanda
ens parla del seu grup i
de per què l’ha creat.
RdR: Yolanda, què passa avui en
dia per a que grups com Animales
Ripollet siguin necessaris?
Y.V: El problema bàsicament és una
falta de respecte i de valors ètics cap
al que és la vida. Per desgràcia, es
maltracten nens, s’abandonen ancians
i també s’abandonen i es maltracten
animals de companyia.
Així mateix, hi ha una falta de coneixement
cap als gats. Jo no sabia si un
gat podia viure al carrer, o era millor
per a ell estar en una casa. Això no
obstant, he anat coneixent persones
especialitzades, que es dediquen a
cuidar animals. Així és com he vist
que un gat no ha de viure al carrer; ni
un gat ni un gos, de fet. Poden atropellar-los,
tenir falta d’alimentació o
inclús puces o paparres.
RdR: La gent no és conscient del
que significa tenir una mascota?
Y.V: Exactament. Si anem a la base,
hi ha una gran falta d’informació.
També hi ha una falta de valors, que
s’haurien d’inculcar als nens des de
ben petits. La meva tieta és d’Alemanya,
un país on els gossos no poden
dormir ni al carrer ni al jardí; et
multen. Les temperatures allà, per suposat,
són més baixes, i l’animal pateix.
Aquí això és impensable. A més,
si a algú li preguntes si vol tenir un
gos, molts et diran que no, i que si
visqués a una casa amb jardí potser
sí. El meu gos és molt feliç a casa; té
un balcó enorme amb terrassa i no
surt. No necessita espai, sinó afecte.
RdR: Recentment hem estat insistint
en la brutícia dels carrers del
poble, originada pels excrements
de gos. Quina opinió en teniu?
Y.V: Això és totalment cert. L’altre
dia li deia al meu marit: a mi m’agraden
els animals, però no vull que
confonguin el meu gos amb un porc.
El fet que t’agradin els animals
també implica tenir civisme. Aquest
civisme, però, és en qualsevol àmbit
de la teva vida, ja sigui recollint els
excrements del teu gos o educant
els teus fills o filles per a que no tirin
un paper al terra. Em molesta que
una persona que estigui davant meu
no reculli els excrements del seu gos.
Per cert, l’altre dia vaig proposar que
pengessin fotos de nens amb animals,
per tal de demostrar que és bo
que els nens creixin amb mascotes.
En aquest sentit, una companya va
comentar que la seva filla de dos
anys estimava tant el seu gos que,
quan veia un amo que tractava malament
el seu gos o no recollia les
defecacions, l’esbroncava tant que
aconseguia fer-lo posar vermell! (riu).
Al final, la gent acaba agafant mania
als gossos per culpa d’altra gent que,
en realitat, no li agraden els gossos.
Si t’agraden els gossos intentes que
els veïns no et cridin l’atenció.
‘Estem donant a
conèixer bars,
restaurants i hotels on
anar amb mascotes’
RdR: Els veïns, però, estan a l’extrem
oposat, i molts cops inclús
utilitzen la coneguda com a “pols
blanca” per repel·lir els animals...
Y.V: Sí... Fa poc vaig trucar a l’Urbana
perquè havien tirat una pols
blanca a una cantonada. Em van dir
que era pols de sabó. Si m’ho expliquen
m’ho crec. Això no obstant, hi
ha llocs on tiren sofre, un producte
tòxic per als animals i per a nosaltres.
El sofre deixa anar vapor en contacte
amb l’aigua o altres productes.
RdR: Déu ni do... I com podeu ajudar
vosaltres als animals?
Y.V: El que nosaltres volem és que
com més gent hi hagi al grup, millor,