Revista literària

DepartamentLletresSantPau

Revista literària que conté relats i poesies de diversos temes amorosos. Creada per alumnes de 1r i 3r d'ESO de l'escola Sant Pau Apòstol de Tarragona.

R vista de literARTura

E

Núm. 1 – març 2016

María Clavero Suárez


Sumari

Quan miro la nit .................................................................................................... 3

Efecte dòmino ....................................................................................................... 4

Un amor ideal ........................................................................................................ 5

Vull dedicar-te un sonet meu, amor ...................................................................... 6

Tant sols un intent ................................................................................................. 7

Un final inesperat .................................................................................................. 8

Amor a primera vista............................................................................................. 9

El meu amor per tu .............................................................................................. 10

Tu, el meu amor .................................................................................................. 11

Amor esbojarrat ................................................................................................... 12

Posdata, t’estimo ❤ ............................................................................................ 13

Simplement, teu .................................................................................................. 14

Cartes entrellaçades ............................................................................................. 15

Què mires? .......................................................................................................... 16


Quan miro la nit


Quan miro la nit plors broten de mi,

sorolls de canons trenquen la pau al meu cor.

no puc aguantar més aquest dolor.

Després de tant temps, pensant en tu estic.

Els teus records perduren dins de mi,

no puc viure més sense tu, amor,

trobo a faltar aquí el teu esplendor.

Somio amb tu, desperto, vull morir.

No busco la victòria en la guerra,

tampoc en els diners ni en el poder,

sinó en la teva bellesa, princesa.

Buscaré el camí per no perdre’m res

d’aquesta vida que ara se’ns planteja.

Quan miro la nit en tu penso més.

Montserrat Montañés

Cristina Torredemer

3


EFECTE DÒMINO

Sempre ho recordaré. Per la nit s'instal·la a la meva retina, em provoca malsons i no puc dormir de la

inquietud. L’esgarrifosa imatge de la seva cara plena de sang. Aquells ulls blaus sense vida. Uns ulls

que temps enrere m'havien enamorat només creuar la mirada, que em feien somriure cada vespre

quan acabàvem de la feina i ens trobàvem a Central Park, davant l'hotel Plaza. Va ser un 17 de

novembre. Acabava de sortir de la feina i, com cada dia, agafava la Cinquena Avinguda per anar a

trobar-lo davant l'hotel Plaza. Llavors em va sonar la melodia que tenia al whattsapp. Quan va

acabar aquell dia la vaig canviar. Allò va ser el principi que ho va desencadenar tot; la seva mort. La

que m'havia enviat el missatge era la Clarisse, la meva millor amiga:

-Tia, estic a la cafeteria del Pont de l'Est Side River. Vine de seguida. Hi ha en Jake, te'n recordes? El

de la festa de fi de curs. Et necessito aquí, li vull demanar per quedar.

-Ja vinc -li vaig contestar-. Però me la pagaràs aquesta, no el podré veure fins a la nit per culpa teva.

Després vaig obrir el seu xat i vaig escriure:

-Avui no podré venir, la Clarisse vol que vagi amb ella, buf... quina mandra que em fa. Ens veiem a la

nit.

Va ser aquell missatge, l'últim que va rebre el seu mòbil, a tres quarts de vuit del vespre. Si

m'haguessin vist amb ell no l'haguessin disparat, al cap, al mig de l’estómac i al mig del pit, on es

troba el cor. L’assassí no hagués disparat si hi hagués un testimoni, jo. Mai em perdonaré que si

hagués anat l'home que estimo com ningú, no s'hagués mort dessagnat, i tot per culpa meva.

Anàvem a celebrar el nostre tercer any junts quan l'home de la carnisseria m'ho va dir, em va dir que

hi havia en Harry parlant amb un encaputxat molt estrany, mai havia entrat a la seva carnisseria,

però aquelles darreres dues setmanes no parava d'anar-hi, mai comprava res, només preguntava per

en Harry. Creia que era el seu punt de trobada, però cada cop que contestava a l'home encaputxat

que aquell dia no havia vist a en Harry, l'home s'enrabiava, i molt. I aquell mateix matí, el del dia de

la seva mort, el carnicer em va dir que l'home li havia preguntat on vivia en Harry, i jo, la molt

insensata, li vaig dir a l'amable home de la botiga que parlaria amb ell per la tarda.

Tornem però amb la Clarisse i amb el seu estimat Jake. Acabava d’arribar quan la Clarisse em va

engrapar cap a ella i em va arrossegar cap a una taula del fons del local.

-Mira és allà –em va dir, estava més vermella que un tomàquet-, oi que és guapíssim?

I de sobte, tot se’n va anar avall. Al meu mòbil hi va arribar un missatge d’en Harry. El vaig obrir,

il·lusionada, i el que vaig veure encara em fa plorar cada nit. Algú havia gravat com disparaven els

tres trets que van llevar la vida a en Harry, i després, enfocant-se a ell mateix va dir: -Les properes

són la teva germana i la Clarisse.- Després d’això, tot va ser com flotar sobre un núvol. Només

recordo amb claredat com vaig plorar sobre el seu cadàver mort, i la por i la sensació que vaig tenir,

havia de protegir a la meva germana i a la Clarisse. A elles no les podia perdre.

Aitana Aragonès i Elba Martínez

4


UN AMOR IDEAL

M'agrades,

ets el millor amic que he tingut mai, m'has respectat, m'has protegit i mai

m'has enganyat...

Has sabut aguantar les meves fortes abraçades, els plors quan em renyaven

els meus pares, i els meus llargs discursos mentre estudiava en veu alta.

M'ha costat molts dies decidir-ho: ho he debatut amb els meus pares, amics

i amigues, família... Tots han coincidit en la mateixa resposta, m'han dit que

feia bé de separar-me de tu.

Jo estic una mica confosa però crec que ja va sent hora de distanciar-nos

una mica...

No saps com et trobaré a faltar durant tot aquest temps.

Qui m'acompanyarà a l'escola?

Qui m'ajudarà a distreure'm a les tardes?

Qui em farà suport quan estigui deprimida?

En resum, que sense tu la vida em canviarà en molts sentits.

Però sé que encara que trobi a faltar al meu osset de peluix preferit, donantlo

a Càritas faré una bona obra per aquells que no tenen tanta sort com jo.

Espero que sàpigues fer-los feliços igual que has fet amb mi durant aquests 3

anys que porto vivint.

La teva estimada companya Danna que t'estimarà sempre.

Clara Cuartero

Laia Figueroa

5


Vull dedicar-te un sonet meu, amor

Vull dedicar-te un sonet meu amor,

Vull que em surti d'aquest cor,

Encara que t'ho escrigui amb molta passió,

Qualsevol podria fer alguna cosa millor.

Però m'he entossudit, li he posat molt esforç,

Vaig a fer-ho per una sola raó,

Vull passar d'una vegada ja a l'acció,

Que quan el llegeixis sentis la meva calor.

Bé doncs t’explico, que ets la meva vida,

Que ets un somni, que et necessito,

Que has estat tu la meva meta definida.

Que això no està bé, i t'ho repeteixo,

Sàpigues que encara que no rimi ni mesuri,

Que m’estimis tal com sóc, t’ho agraeixo.

Carles Pons,

Alfons Sabaté

Eudald Vilanova

6


Tant sols un intent

Jo d’una noia em vaig enamorar.

De la seva cabellera morena.

La seva mirada em va congelar;

va deixar clar que es deia Lorena

Vaig decidir començar-la a estimar

ja que era maca com una sirena.

El cor no em parava de bategar:

bellíssima com una verbena.

Tot el que sento per tu és molt intens

tant que em fa bategar el cor a cent

que fa que no em pugui concentrar gens.

I no et puc treure de la meva ment.

Per això jo no sé el que tu pretens

Per això sols et demano un intent.

Paula Gibert

Nerea Velasco

7


UN FINAL INESPERAT

Hi havia una vegada un noi que es deia Xavier i tenia 14 anys. Els seus pares estaven

separats i vivia amb la seva mare a Madrid, mentre que el seu pare vivia a Nova York i

l'anava a veure cada hivern.

La relació amb la seva mare era una mica estressant, per això va decidir anar tot l'agost a un

càmping i al juliol quedaria amb els seus amics totes les tardes.

Estava a punt d'arribar l'agost i estava molt il·lusionat. Però aquesta il·lusió va acabar en

assabentar-se que la seva mare li prohibia anar obligant-lo a passar aquest mes d'estiu al

poble d’Ascó amb ella i la seva parella.

En Xavier es va enfadar molt però al final va haver d'anar igualment amb ells dos. Aquell

mateix dia van marxar, durant tot el viatge no van parlar entre mare i fill... A l’arribar, es van

instal·lar a una casa al costat de la platja; no era massa espectacular, però estava bé.

Els primers dies van ser molt avorrits per a ell, sempre era el mateix. S'aixecava, esmorzava,

anava a comprar el pa, donava una volta... sempre igual. Un dia qualsevol, estava anant amb

bici pel poble i es va parar a un bar. Allí, mentre esperava, es va trobar a un amic del seu

institut que es deia Eduard. Van estar parlant una estona i van quedar per anar a la platja

aquella mateixa nit amb tota la seva colla.

Quan va arribar la nit, va sortir de casa seva i va anar-hi. Allí, va conèixer molta gent i va fer

molts amics, però en una de les noies es va fixar més, es deia Anna. Van estar fins les 2 de la

matinada tots junts, però ells van connectar més i van seguir quedant.

Fins que un dia van començar a sortir. Quedaven diàriament i estaven molt enamorats.

Passats els dies la noia va començar a trobar-se malament i no va tenir més remei que

explicar-li què li passava: patia un càncer de sang i es trobava en una situació crítica. Estaven

molt enamorats però també molt tristos perquè ja sabien què passaria...

Al cap de dos nits, l'Anna es trobava ingressada a l’hospital, allí és on passaria els seus últims

dies o fins i tot les últimes hores... L' Anna ja no respirava. Van cridar ràpidament als doctors

però no van arribar a temps, era massa tard.

Maria Freixas

Maria Piñol

8


AMOR A PRIMERA VISTA

Fa molts anys a la Pobla de Massaluca hi vivia una noia que es deia Mariona.

Ella tenia un hort pels voltants del poble, hi cultivava tot tipus d’hortalisses.

Un bon dia d'estiu, la Mariona va anar a buscar tomàquets per a fer l'amanida.

Tot travessant els carrers del poble es va trobar un xicot esvelt, que anava tan

ben vestit, que feia goig veure'l. Es va parar i li va preguntar d'on era. Ell va

respondre i li va dir que era del poble del costat, de Vilalba dels Arcs.

Tot xerrant, sense adonar-se'n, es van estar més d'una hora i, finalment, es van

acomiadar ràpidament. La noia va anar a parar a l'hort quan quasi era de nit i

com ja quasi no veia res, va pensar de tornar l'endemà.

Al dia següent va anar cap a l'hort a recollir els tomàquets, una altra vegada es

va trobar al noi i es va quedar embadalida tot observant el seu rostre. Es va

tornar a fer de nit i ella encara continuava xerrant amb aquell xicot. Quan ja va

ser hora de sopar, el noi la va convidar a sopar al restaurant "La Terra Alta", on

van sopar tot tipus de delícies gastronòmiques típiques d'aquelles contrades.

Se’n van anar a dormir però, només obrir la porta, es va trobar al noi amb un

ram de flors i un anyell a la mà i, aleshores, li va demanar per casar-se i ella

sense pensar-s’ho dos cops va dir que sí.

Se’n van anar cadascú a casa seva, això sí, molt molt tard.

Al dia següent la Mariona va decidir anar a casar-se a l’església de Sant Mateu

i van viure feliços per sempre. I ara, avui en dia, continuen vivint tots junts en

aquelles terres de la Catalunya sud.

Ana Barnes

Marc Guerrero

Mar Pulido

9


El meu amor per tu

En la nit fosca jo sento la llum

amb el teu cor caminaré pel cel

el meu amor per tu no té volum

perquè ets dolça com un caramel.

No pots desaparèixer com el fum

perquè et vigilo com un estel,

i m’enamoro amb el teu perfum

amb la roba vestida com un àngel.

Jo amb tu sóc el rei de l’univers

però jo sense tu no sóc ningú

món amb tu no seria pas invers.

Vine amb mi quan vulguis ser algú

si no ets amb mi sóc un home pervers

perquè el meu amor ha de ser amb tu.

Arnau Llanos

Enrique Roset

10


Tu, el meu amor

Si tu em mires amb els teus ulls marrons

jo sento un amor ple de passió,

i quan em fas les teves seduccions

el cor se’m fa com una habitació.

El teu somriure em plena d’atraccions

com quan fem coses junts amb emoció.

Les teves corbes són com bombons

que quan les toques sents la perfecció.

Com més anys passo al teu costat casat

i més feliços ens sentim juntets,

cada cop estic més enamorat.

Quan ens abracem ben plegadets

sento un amor ben apassionat,

que ja no s’escapa per cap indret

Arnau Ollé

Jordi Serret

11


Amor esbojarrat

Fa pocs dies em vaig enamorar

d’aquella noia maca d’ulls marrons.

Tenia moltes ganes de ballar

no era gaire alta i portava talons.

La vaig veure i vam començar a parlar

tenia gana i va menjar torrons.

Quan se’n va menjar quatre va acabar,

vam anar a caminar darrere els troncs.

Rere els troncs li vaig demanar sortir,

ella va di sí mirant-se els cordons.

Amb tranquil·litat fórem a dormir.

Estava somiant amb ella al meu llit,

somiant hi vaig estar tota la nit,

es van creuar molt els nostres dos mons.

Martí Muniáin

Marc Tuà

12


POSDATA, T'ESTIMO ❤

Un somni perdut.

Un milió de petons, abraçades i sentiments, no poden fer que tot sigui

com abans, tants plors no em van servir de res, potser, el que em dol més

dir-te, és no poder-me acomiadar en persona. Ja sé que hi ha més maneres

diferents d’acomiadar-nos, però crec que aquesta és la correcta.

Primer de tot, dir-te que tots els nostres records els tindré presents tota la

vida. Et seré sincera, no hi ha ningú més en la meva vida, cap amor,

només tu. M’encanta les teves rialles de bon dia, els teus petons de bona

nit, encara me’n recordo aquella nit que vam estar fins la matinada mirant

les estrelles, pensant en quants milions de mons ens estimàvem.

Hi ha moments en el que mires endarrere i no saps exactament què va

passar. Només saps que des que va passar, res tornarà a ser igual.

PD: T'estimo

Laura Yan Solé

Alba Puente

13


Simplement, teu

La teva mirada captivadora

m’il·lumina com estel en la nit,

els ulls blaus tancats quan arriba l’hora,

m’inviten a passar pel teu neguit.

Jo espantaré els fantasmes dels teus

somnis,

amb el millor somriure quan despertis.

Seré la llum en el teu dia trist,

T’ompliré de petons per veure’t feliç.

Els teus cabells com la posta de sol

fan embogir qualsevol que els admira,

on caben tots els sentiments menys l’ira.

Si em mires una vegada més,

Jo tot teu seré ja per sempre més.

I junts viurem fins a la fi dels temps.

Júlia Cuenca

Emma Rodríguez

14


CARTES ENTRELLAÇADES

Hola, si estàs llegint això voldrà dir que ja no estic amb tu en persona, però sempre estaràs

en el meu cor i mai et deixaré sola.

Et volia dir que aquest temps que hem estat junts han sigut els millors dies de la meva vida i

que encara que no estigui amb tu els records i moments viscuts sempre estaran amb mi.

Encara recordo el dia que ens vam conèixer: el dia 14 de Febrer a les 13:00, quan sorties de

la universitat. Vam xocar a la porta de la floristeria i et vaig llençar els llibres a terra, se’t

notava enfadada ja que et vas posar a cridar, llavors et vaig dir: "Estàs bé? Ho sento".

Aleshores és quan em vas mirar amb aquells ulls tan resplendents de vida i va ser quan em

vaig enamorar de tu.

Des d'aquell dia no vaig parar de pensar en tu dia i nit, i va ser com si el destí m’hagués

escoltat, perquè aquell mateix dia vam tornar a xocar en aquella mateixa floristeria.

Aleshores vaig entrar i vaig comprar una rosa tan bella com tu.

Vam començar a fer sortides com amics, fins que aquell dia que em vaig atrevir a confessarte

els meus sentiments però no sabia què diries. Estava amb una mica de por però quan em

vas dir que senties el mateix no em vaig poder contenir i vaig besar aquells fins però dolços

llavis.

Des d’aquell dia no vaig poder separar-me de tu ni un segon.

Allà on sigui, vull que sàpigues que sempre estaré amb tu, seré el teu àngel de la guarda. Ara

però, has de ser forta, pensa que sempre seré el teu àngel de la guarda i que segur que

trobaràs algú que t’estimi tant com ho he fet jo.

Petons, Edgard

Marina Fernández i Vanessa Torija

15


Què mires?

16

More magazines by this user
Similar magazines