MIROSCOPI66

Núm. 66 | Març 2017 | AMPA de l’escola Joan Miró | Barcelona

L’escola fa
trenta anys
Corria l’any 1987 quan l’Escola Joan Miró obria les
portes. Ja fa 30 anys, quan a Catalunya tot just érem
6 milions. Des del Miroscopi hem volgut fer memòria,
tot fent un salt en el temps: quins temes eren d’actualitat,
tres dècades enrere? Quina música s’escoltava,
en vinil o cintes de cassette? A la cartellera de cine,
quines pel·lis hi havia? I a la tele (no, ja no era en blanc
i negre!), quins programes eren els més vistos?
Doncs bé, 30 anys enrere, l’últim èxit de Walt
Disney no el protagonitzava cap princesa sinó... un
ratolí! Basil, el ratolí superdetectiu va ser la pel·lícula
de dibuixos animats de l’any. Molt abans que es
publiqués el primer llibre de Geronimo Stilton, el
ratolí detectiu Basil (el Sherlok Holmes dels rosegadors)
s’enfrontava al seu gran i diabòlic enemic, el
professor Ràtigan. D’altra banda, l’Oscar a la millor
pel·lícula de l’any va ser per La Misión, dirigida per
Roland Joffé i protagonitzada per Robert De Niro i
Jeremy Irons, que narrava una història de missioners
espanyols, indis guaranís i esclavistes portuguesos al
Brasil del segle XVIII.
En l’apartat musical, el grup irlandès U2 presentava
With or without you, mentre que We are the world,
escrita per Michael Jackson i Lionel Richie, guanyava
el Grammy a la millor cançó de l’any. L’enregistrament
va reunir alguns dels millors artistes del moment als
Estats Units, en una campanya que va recaptar 63
milions de dòlars per a ajuda humanitària a l’Àfrica.
A la tele, definitivament, no hi havia tant per triar com
ara. Entre la canalla, triomfaven dues sèries de dibuixos
animats: Los osos amorosos, amb les seves panxes
decorades amb cors, núvols, estrelles i pots de mel, i
David el Gnomo. I ja es tractés dels més petits o dels
més grans, no hi havia qui no reconegués l’inconfusible
Josep M. Bachs, presentador de Filiprim, que va ser
un dels primers concursos de TV3.
Als telenotícies i als diaris, el mes de juny de 1987
serà recordat per l’atemptat terrorista que l’organització
armada ETA va fer a l’Hipercor de l’Avinguda
Meridiana, a Barcelona. Un cotxe bomba va detonar
a l’aparcament d’aquest centre comercial, i va causar
21 morts i 45 ferits.
Finalment, no us penseu que fa 30 anys no hi havia
videojocs. Potser eren menys realistes que els d’avui,
però no pas menys divertits. A casa nostra arrasava
Pac-man, mentre que al Japó jugaven a... Star Wars!
Us sona? Ja veieu que 30 anys no són res...
L’equip del Miroscopi.
Comiat de la
Khadija
La darrera mestra del primer equip de l’escola Joan
Miró. Una mestra que estima molt l’escola i en especial
la feina d’ensenyar matemàtiques.
Quan l’Equip del Miroscopi em proposa participar en el
número que estan construint, amb la intenció de celebrar
els 30 anys de l’Escola Joan Miró, sento que les paraules
que vaig pronunciar al pati, per acomiadar-me l’últim dia
del primer trimestre amb motiu de la meva jubilació, són les
que vull compartir ara amb tots vosaltres a la revista, perquè
la meva gran vinculació amb l’escola sempre ha estat
gràcies a les matemàtiques.
«Jo vaig arribar a l’escola l’any 1982 per ensenyar matemàtiques.
En tots aquests anys he vist marxar de l’escola a molts
alumnes, a molts mestres, a monitors i a dues conserges.
Ara la que marxo sóc jo. Atenció, però, jo me’n vaig, però
les matemàtiques es queden.
A mi, ja de ben petita, el que més m’agradava de l’escola
eren les matemàtiques. Ara m’agradaria dir-vos tres coses
en favor de les matemàtiques.
La primera, és que ens fan pensar, ens ensenyen i ens
ajuden a pensar. I si volem que ens surtin bé les hem de
pensar per nosaltres mateixos. No s’hi val que les pensi el
del costat, les hem de pensar nosaltres.
La segona cosa que us vull dir de les matemàtiques és que
són irreals, que són abstractes. Ningú s’ha trobat mai un set
pel carrer; ningú quan ha obert una porta s’ha trobat un
dos a l’altra banda; ningú s’ha punxat amb una recta, ens
hem punxat amb una agulla, però no ens hem punxat mai
amb una recta. I quan nosaltres al pati de l’escola veiem a
un nen que xuta una pilota, la que se n’emporta la patacada
és la pilota no l’u, a l’u no li passa res.
I la tercera cosa que us vull dir, també molt important, és
que les matemàtiques són internacionals. A tots els països
del món s’escriuen igual. A totes les escoles del món s’escriuen
igual i arreu del món es calculen igual.
En podria dir més de coses de les matemàtiques, però amb
aquestes ja em dono per satisfeta. Apreneu molt, aprofiteu
l’escola i sigueu bons alumnes i bones persones.
Moltes gràcies.»
Fins aquí el comiat que vaig preparar oralment, però ara,
quan l’he escrit me n’he adonat que m’agradaria afegir-hi
una altra cosa. I és que jo, fent de mestra de matemàtiques,
sempre he tingut la sensació que les matemàtiques ja les
portem a dintre, que ja les sabem i que formen part de la
nostra capacitat. L’únic que hem de fer és descobrir-les.
Khadija Comas.
2

Ja en tenim 30!
Ja fa trenta anys d’aquell inici de curs, el 15 de setembre
de 1986, que es va inaugurar la nostra escola. Una
escola pública i de qualitat guanyada a partir de la reivindicació
de l’antiga escola Elaia, de mestres, famílies
i veïns i veïnes del barri.
Aquests trenta anys han estat plens de projectes compartits.
Compartits amb els nens i les nenes, amb els
mestres i les mestres, amb les famílies, amb altres escoles
i entitats... però, sobretot, han estat trenta anys
plens d’il·lusió i ganes de treballar compartides.
Molts mestres han aportat el seu esforç i el seu
entusiasme. Moltes famílies han confiat en el nostre
Projecte i han contribuït a fer-lo créixer. Molts nens
i nenes han gaudit aprenent i han fet grans amics i
amigues. Així ho esperem!
La implicació de les famílies, i de l’AMPA, és i ha
estat una peça clau en l’èxit de l’Escola: la valoració
del treball que es fa diàriament a les aules,
la complicitat en els projectes d’Escola, la col·
laboració en les celebracions i la gestió directa
del menjador i altres activitats, fan de la nostra
escola, una escola singular.
Ara, amb l’experiència que ens donen aquests trenta
anys, amb l’energia que ens aporten les noves generacions
de mestres i amb les ganes de continuar construint
comunitat i escola, afrontem amb entusiasme els nous
temps i els nous reptes pedagògics.
Continuarem treballant per una Escola que respongui
a les diferències dels nens i les nenes, que respecti els
seus ritmes i processos, que faciliti l’accés al coneixement,
i que afavoreixi l’aprenentatge compartit en un
món interconnectat, però sobretot continuarem treballant
per tal que els nens i les nenes s’emocionin amb
l’aprenentatge i se sentin acompanyats i estimats.
Gràcies a totes i cadascuna de les persones que formeu
o heu format part de la nostra Escola!
Moltes felicitats a tots i a totes! I, per molts anys!
M Eugènia Cantos. Directora.
Dates importants!
• Divendres 21 d’abril
Espectacle de Sant Jordi: Contes del mon de
les germanes Baldufa (Tanaka Teatre)
• Dimecres 26 d’abril
Xerrada a càrrec de Rosa Almirall (Coordinadora ASSIR Eixample
Esquerre): Obir la mirada a la diversitat d’identitats
de gènere des de les famílies i l’escola, un pas necessari.
• Dissabte 6 de maig
Festa lúdico-esportiva: activitats esportives a l’escola
• Diumenge 7 de maig
Festa lúdico-esportiva de 10h a 18h i dinar de germanor
• Divendres 9 de juny
Sopar de fi de curs
3

Els exalumnes
recorden l’escola
Sembla que sigui ahir que va ser el meu primer dia a
l’Escola Joan Miró i faig càlculs i m’adono que ja han
passat trenta anys. Recordo el dia en què jo vaig entrar
a la classe de quart il·lusionada en el que era el primer
dia que les classes i passadissos s’omplien de nens per
primera vegada i és que acabavem d’estrenar l’escola!
Em cridava molt l’atenció quan passava per les classes
de parvulari i veia totes els racons amb les seves
joguines, sempre pensava que m’hagués agradat
molt poder jugar allà de més petita. Algunes vegades,
a l’hora del pati anàvem a jugar amb els nens
del parvulari i recordo que hi havia rodes. Poc m’imaginava
durant la meva infantesa que tindria una filla
que tindria la sort de tenir les seves primeres vivències
escolars en aquest mateix espai.
Els cursos van anar passant i les experiències a l’escola
van ser molt enriquidores, no sabria per quina d’elles
començar. Recordo amb especial il·lusió quan per fi a
setè vaig aprendre a estimar les matemàtiques perquè
les vaig començar a entendre i també recordo quan en
aquest mateix curs ens van donar consells de com prendre
apunts. També tinc molt present el dinamòmetre
que vam construir a la classe de pretecnologia.
A vuitè vam tenir bons tutors que ens van preparar
molt bé en qüestió d’hàbits d’estudi per adaptar-nos
al ritme de l’institut, van fer molt bona feina en
aquest sentit. I per acabar, el viatge de final de primària
va ser el que jo sempre havia somiat: vam anar
a Suïssa i va ser genial!
Mireia Mauri. Mare de P5.
Hola, Em dic Anna i sóc mare de la Lena de P-5 i antiga
alumne de l’ escola. De fet, vaig inaugurar l’escola, si, el
primer dia que la van obrir...allà hi era jo, amb 7 anyets
iniciant 2n d’ EGB. Recordo que estava il·lusionada, ja que
des de casa meva anava veient com l’ anaven construint.
El primer dia, recordo que les dues classes de segon
juntes vam cantar una cançó que es deia “Jo tinc una
vaca flaca” i tots junts i cantant i ballant amb cercle,
ens anàvem coneixent.
Tinc moltíssim records. Com el gran carnaval de l’ escola
Joan Miró que igual que ara fèiem una gran festa i tots
disfressats anàvem cap al parc del Joan Miró davant de
l’ escultura de la dona i l’ ocell!. Desprès fèiem una festa
amb totes les famílies (vaig guanyar el primer premi del
concurs 3 anys seguits J) També recordo els contes que
fèiem cadascú de sant Jordi ( semblaven contes de veritat).
M’en recordo de quan van fer les obres del pati i fèiem
Educació física al parc de l’ escorxador! Que divertit!
i també les agendes que vam fer els nens i nenes de 8è de
castellers i tramuntanes per així poder aconseguir anar de
viatge... A on? A Suïssa! Va ser genial!
També tinc molt bon record de les hores que ens passàvem
sota el porxo inventant-nos balls i quan tot el terra del pati
de les moreres era de sorra i jugàvem amb les caniques o
a fer pastissets suaus o a “pitxi” un gran grup de nens i
nenes. I com no, les obres de teatre que fèiem els de 8è
dirigides pel nostre director Carles que tenien un gran èxit!
Com recordo els meus mestres...El Xavier, el Carles, el Pere,
la khadija l’Alicia amb les seves meravelloses classes de plàstica
i la Fina... La millor mestra música que he tingut mai.
Feliç estic de que la meva filla gran i l’ any vinent la meva
petita puguin gaudir d’ experiències dolces en uns espai
tant estimat per mi.
Anna. Mare de P5.
El 1987 jo tenia 13 anys, ara estic a punt de fer-ne quarantatres,
la meva filla Àlex té cinc anys i fa P5 a la classe Tigres.
A casa som quatre germans i vàrem entrar tots quatre
alhora a l’escola, la família Martinez Simon, la Sònia, el
Marc, el Carles i el Xavier... l’estrenàvem!!!! Jo la recordo
enooorme, era enorme, ens feia molta li.lusió a tots
aquesta nova etapa, tot nou...taules, cadires, pissarres,
parets. Concretament recordo les parets, ja que el meu
germà més petit, el Xavi, el primer dia de classe va guixar
tota la paret del menjador de punta a punta, tothom es
va enfadar, i clar, la va haver de pintar de nou, va ser tota
una anècdota, com moltes altres que recordo...
Jo mateixa, durant uns anys, vaig patir un problema de salut
a la sang que m’impedia fer plàstica i apropar-me a qualsevol
tipus de producte tòxic. Aquell any, a la meva classe
li va tocar pintar la porta de ferro de l’escola i per solidaritat
amb mi i que jo no em perdés una altra activitat artística,
els profes van utilitzar productes a l’aigua perquè hi pugués
participar, va quedar brutal i jo, finalment, vaig acabar
estudiant Belles Arts.
També recordo, que al cap de poc temps d’estar a l’escola,
la meva mare, la Marta, va entrar a col.laborar amb el que
llavors era l’APA, va ser la secretària de l’APA durant uns
anys, el nostre vincle amb l’escola era estret, el meu pare,
en Josep, feia tot tipus de tallers a les mil activitats que feia
l’escola, bé com ara!
Jo tinc especial bon record de les obres de teatre, eren excepcionals,
molta implicació per part de tothom, molta feina
i molta satisfacció, sempre la he recordat com una escola
molt artística, els contes de Sant Jordi i els Jocs Florals em
porten grans records també, la lectura, la pintura, la música
i per tots els ex-alumnes..la agenda!!!. El nom li escau totalment,
escola JOAN MIRÓ, felicitats.
Sònia Martínez. Mare de P5.
4

La comissió de
menjador de
l’AMPA ja té 2
anys!
Hola famílies!
Volíem compartir amb vosaltres la feina feta fins ara
i la que tenim pensada per aquest any escolar 16-17.
Han estat dos anys en què hem aprés molt, sobretot
en el treball conjunt amb l’escola, i hem treballat per
assolir els objectius que ens havíem marcat.
Ho recordeu? Al principi de tot, com a comissió, volíem
incidir i treballar per:
continua sent l’eix principal de les nostres accions. Estem
pendents de tenir una reunió amb l’escola per posar
sobre la taula aquestes accions:
• Formació a les famílies sobre hàbits saludables en
alimentació.
• Mantenir un contacte directe amb monitors i monitores
per tal de trobar conjuntament la manera d’establir
una comunicació fluïda amb les famílies.
• Formació en resolució i gestió de conflictes per l’equip de
monitors –segona edició.
Tenim feina i ganes de portar-la a terme. A més, aquest
any, amb el projecte “El pati que volem” creiem que serà
un any ple de novetats i canvis transformadors que ens
fan moltíssima il·lusió.
Apa! Bon profit a totes!
Bàrbara Carfí. Mare de 2n.
• Tenir un paper actiu en la planificació del menú
escolar.
• Sensibilitzar la comunitat educativa sobre hàbits
saludables en alimentació.
Per tant, el primer any (14-15) van centrar les
nostres energies i recursos en el primer d’aquest objectius,
a través de reunions i trobades amb l’escola,
l’estudi de la normativa vigent i les possibles combinacions
de menús. Aquest treball es va traduir en
tres accions concretes:
• La reducció de plats precuinats i fregits.
• L’eliminació del segon plat de proteïna animal en
el menú quan hi ha llegums, que se serveixen amb
un cereal (arròs, cuscús...).
• La implementació d’un menú rotatiu a 8 setmanes vista,
amb variacions estacionals.
El següent any (15-16), vam deixar de treballar el menú
per dedicar-nos a altres aspectes que, a partir de treballar
colze a colze amb l’escola, hem trobat rellevants
per tal de contribuir a millorar l’estona que els nostres
fills i filles passen al menjador i al pati.
Per aquesta raó, el segon any, va estar caracteritzat per
les formacions dirigides als treballadors de l’escola que es
dediquen al menjador: monitors/es i cuineres.
A l’equip de monitors/es se li va oferir la possibilitat de
rebre formació sobre resolució de conflictes, mentre
que les cuineres varen rebre una jornada formativa
teòrico-pràctica sobre el menú que elaboren cada dia.
La valoració va ser positiva i en van sortir propostes
que es van posar en marxa el mateix any, com ara
l’ampliació dels ítems de l’informe menjador, o que es
segueixen treballant conjuntament a l’escola.
Xocolatada
del dia de la pau
Enguany, des de l’AMPA, com ja és tradició a la nostra
escola, hem tornat a preparar una súper-xocolatada per
a totes i tots, menuts, petits, mitjans i grans.
Un grup de mames i papes ja estaven preparats amb
les mànigues arremangades i els cullerots a la mà per
posar-se a remenar a partir de les 3 del migdia. I remena
que remenaràs… van arribar les 4 de la tarda.
Ja tot estava a punt per rebre tots els nens i nenes
del Miró que ens cantarien algunes cançons i, els més
valents, recitarien poemes sobre el dia de la Pau i la Noviolència.
Després del recital tan emotiu que ens van regalar els
nostres fills i filles, l’escamot xocolater es va disposar
a muntar les taules i treure les olles de la cuina amb la
xocolata ben calentona, preparada per a servir i menjar.
Però, és clar, calia acompanyar-la amb alguna cosa
per sucar: uns deliciosos melindros. Vaja, tot plegat per
llepar-se’n els dits!!
Es va repartir xocolata a dojo i tothom va poder gaudir
d’un fantàstic berenar d’hivern en bona companyia!!
Marta Longares. Mare de 5è.
Per aquest any tenim moltes més idees.... i les volem
posar en marxa! La formació i l’empoderament
5

L’escola
d’aquí a
30 anys!
L’escola
d’aquí a
30 anys!
«Potser d’aquí a trenta
anys a l’escola només
hi ha un pati gegant i
tot s’aprèn a l’estona de
pati, jugant i jugant»
Bruna de Bes
P5 Tigres
M’imagino el pati ple de
tecnologia i molt canviat,
amb coses impressionants i
somniades per alguns. Per
exemple, porteries i canastes
que comptessin els
punts de cada curs i una
biblioteca flotant, piscina a
l’estiu i muntanyes russes
fins i tot.
Les classes me les imagino
sense mestres però amb
robots substituint-los, taules
i cadires modernes. Tot
canviaria molt.
Ada Rojo Brichs
5è Cassiopea
L’escola
d’aquí a
30 anys!
L’escola
d’aquí a
30 anys!
Dibuix de la Júlia Sanjuan. 5è. Estrella Polar.
6

Dibuix de la Jana Sanjuan. P5. Jirafes.
L’escola
d’aquí a
30 anys!
Dibuix de l’Hug Montolí. 4t. Pica d’estats.
7

Diada per l’educació pública
Aquest any es va recuperar la Diada per l´educació pública, amb l´objectiu de compartir
entre tots els membres de la comunitat educativa i els veïns i veïnes dels barris de l’Esquerra
de l´Eixample i Sant Antoni la importància d´una escola viva, alegre, diversa, catalana, coeducadora,
inclusiva i sobretot pública.
Divendres 24 es va fer una xerrada-debat sobre el futur de l´educació pública i dissabte
es van dur a terme diferents tallers de cuina, de maquillatge, d´elaboració de joguines
amb material reciclat i es va fer un gran mural per l´Escola Publica, amb les aportacions
dels infant i les famílies. Com a cloenda hi va haver un grup d’animació, la lectura d’un
manifest i l’actuació d’Aurosmith, els músics pares de l’escola Auró. El temps va permetre
que fos una gran jornada.
Clara Giralt. Mare de 5è.
8

9

Visca el Carnaval!
Dissabte 4 de març vam celebrar un any més el carnaval de l’AMPA.
disfressats, pares i mares amb màscares, photocall, jocs, música, espec
10

Vam tenir tots els ingredients perquè la festa fos un èxit: nens i nenes
tacle i també el bar de 6è, és clar!
11

Més cares noves!
En aquest número us presentem cinc mestres més que
s’han incorporat aquest curs a l’escola. Totes elles s’han
vist sotmeses al nostre test de benvinguda. Aquestes han
estat les seves respostes.
El test:
1. Com et dius?
2. Quants anys fa que treballes de mestre/a?
3. Quina és la darrera escola on has treballat?
4. On vas néixer?
5. Quin llibre estàs llegint?
6. Cantes quan et dutxes?
7. On vas anar de vacances a l’estiu?
8. Quin lloc del món t’agradaria conèixer?
9. En quin moment històric t’hauria agradat de viure?
10. Ens recomanes alguna pel·lícula o alguna cançó, alguna exposició,
algun espectacle, algun museu que t’agradi especialment?
11. Què sabies de l’escola Joan Miró abans de treballar-hi?
12. Què demanes als Reis?
12

Marta Aragón Martí
1. Marta Aragón Martí
2. Fa dos anys que sóc mestra i estic descobrint que el món
de l’educació és apassionant!
3. L’any passat vaig treballar a l’Escola La Caixa com a mestra
d’Educació Física.
4. Vaig néixer a Barcelona.
5. Estic llegint La nova educació de César Bona.
6. Sí, m’encanta!
7. L’agost passat vaig viatjar per Cambotja i Vietnam,
m’agrada molt viatjar amb la motxilla a l’esquena per impregnar-me
d’experiències i conèixer noves cultures.
8. Qualsevol lloc del món em desperta interès, però tinc
ganes de viatjar per Àfrica.
10. Personalment, recomano veure espectacles de circ i de
dansa, i sobretot, espectacles de la cultura catalana com
diades castelleres o correfocs.
11. La veritat és que sabia poca cosa, tot just m’estic introduint
en el món de la docència. Ara bé, l’escola no ha parat
de sorprendre’m positivament.
12. Als Reis Mags d’Orient acostumo a demanar Pau, Estima
i 365 Oportunitats.
Jèssica Balcells
2. Aquest en farà quatre que treballo com a mestra.
3. L’any passat vaig estar treballant a l’escola Catalonia.
4. Vaig néixer a Igualada.
5. Estic llegint un llibre en anglès, The Beautiful Things that
Heaven Bears de Dinaw Mengestu.
6. Oi tant! M’encanta cantar sota la dutxa.
7. L’estiu passat vaig anar al País Basc amb moto.
8. Un dels meus somnis és conèixer Vietnam.
9. Sincerament, no ho sé però sempre he tingut curiositat
per l’època de l’imperi Romà. Crec que eren una societat
molt avançada.
10. A mi m’agraden molt les pel·lícules de Tarantino, però si
que és veritat que és un personatge molt peculiar i els seus
films t’agraden molt o no t’agraden gens. No hi ha un punt
entremig.
11. Absolutament res, la primera vegada que vaig trepitjar
l’escola era la primera vegada que vivia a Barcelona.
12. Salut i felicitat.
13

Rosa Reales Guisado
1. En el meu D.N.I. s’hi llegeix Rosa Maria, però quan em
presento ho faig com a Rosa perquè m’agrada més.
2. Fa sis anys que treballo de mestra, relativament poc
tenint en compte que tinc 48 anys. Això es deu a que vaig
estar força anys a casa tenint cura dels meus tres fills/es.
3. Els Xiprers, una escola situada al mig del parc de Collserola.
4. A Barcelona.
5. Tu no ets una mare com les altres d’Angelika Schrobsdorff.
6. No, perquè acostumo a escoltar la ràdio.
7. Vaig fer una ruta per Espanya i Portugal.
8. L’Àfrica.
9. L’actual, perquè com a dona no m’imagino no poder
tenir tot una sèrie de drets i de retruc deures.
10. El Museu de la Joguina de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha
autèntiques preciositats.
11. Doncs sincerament res de res.
12. Normalment no els demano res perquè em coneixen
molt bé i sempre em porten coses que em sorprenen positivament.
Pablo Velasco Roig
1. Pablo Velasco Roig
2. 10 anys
3. Escola Pegaso ( Sant Andreu)
4. Eivissa
5. Una historia de la mala leche, Xavier Sardà
6. A vegades
7. A Eivissa, on vaig totes les festes a veure a la meva família
i a Sant Carles de la Ràpita, poble on viu la família de la
meva parella.
8. Japó
9. Època Medieval
10. Us recomanaria la cançó Tunnel of love dels Dire Straits
11. No coneixia l’escola Joan Miró abans d’arribar.
12. Salut!!!
14

7. Last summer, 14 of my friends and I went to a festival
in Croatia in June. It was amazing to say the least and
extremely hot (which I love!!). After the festival, 4 of us
went interrailing around Europe. We visitied Slovenia,
Austria, Czech Republic, Germany and Holland. We
stayed in each country for around 2 days. Not a lot of
time but it was great. In August, my mother and I went
to London for the weekend. I love London but it is so
expensive, probably one of the most expensive cities in
the UK! I prefer other cities in the UK like Endinburgh
and York.
8. I would love to visit a lot of places around the world. But
the place where I would like to go the most would be the
Maldives or Hawaii.If I had the money, I would go there
tomorrow!
9. I would like to live when the dinasours were alive!
(although it would be a little bit scary!)
10. There are a lot of films that I would recommend! I
would recommend that people watch Marley and Me.
Although it is very sad, it´s such a lovely film about a
dog and the family that own it. I don´t think it would be
a film for people who don’t love animals. I would also
recommend Good Will Hunting. A fabulous drama film
with Robyn Williams and Matt Damon.
Kate Victoria Mains
2. This is my first year as a teaching assistant. It is very different
to what I have experienced before as I am in a Catalan school
so there are difficult boundaries i.e. the language! It is part of
my course at University as I am an Erasmus student.
3. I have had work experience in my Primary school for
around a week but when I return to the UK I am going
to go back to my primary school and try to get as much
experience as I can! I also done a lot of experience in my
secondary school which entailed me helping Year 7´s with
their reading and writing.
11. Before coming to Barcelona, I had no idea
about the school Joan Miró because I appllied for
a job through the British Council andt this school
accepted me! I couldn´t be happier.
12. In England, we have Santa Claus, not the three
Kings! On 25th December the whole of the UK recieve
presents off Santa. I always ask for money because that
is all I want! I think that I prefer buying gifts myself! But
I always recieve small gifts like chocolate, perfume etc. I
love Christmas!
4. I was born in a hospital in Newcastle, the North east of
England in 1996 (only 3 days before my Nana´s birthday!
5. Unfortunately, I am not reading a book at this moment. I
don´tread a lot but I am always reading atricles online such
as BBC Mundo, El País etc to help my Spanish.
6.From time to time, of course! I have speakers at home
and when nobody is in the house I turn the volume up and
have a good singalong!
Fotos: Núria Altarriba. Mare de P4.
15

Troba les set
diferències
V
Find
Miroscopi 66
Name:
Date:
Sopa de lletres
and circle each of the words from the list below. Words may appea
horizontally, vertically or diagonally, but forwards only.
Escoles i instituts públics de l’Eixample Esquerre.
JOANMIRO | FERRANSUNYER | DIPUTACIÓ | AURÓ
LLORERS | ENTENÇA | VILADOMAT | ERNEST LLUCH
MARAGALL | MALLORCA
F
R
E
E
R
L
R
P
A
O
N
T
S
A
U
M
N
Y
Y
U
E
V
R
O
O
E
R S R L V I L A D O M A T
C D W O O N Y D C K F A C
C L D D B R P R E N U S L
F I I M A S E S F G H T C
J M P A X U G R C M U X D
O A U R Z F R D S T Z X M
A L T A E T Z O P Q R W E
N L A G U A O F W F P U K
M O C A E N T E N C A D I
I R I L P J E P Y N P I S
R C O L N I U I B O K J B
O A E R N E S T L L U C H
Acudits
Un mestre pregunta a un dels alumnes:
-Per què corres, noi?
-Per evitar que es peguin dos nens.
ERNESTLLUCH VILADOMAT -I qui són? AURÓ
ENTENÇA -El Cisco LLORERS i jo.
MARAGALL
DIPUTACIO
FERRANSUNYER
JOANMIRO
MALL
A l’escola, la professora pregunta:
-A veure, Pere, digues una paraula que
contingui Copyright la ©2017 lletra WorksheetWorks.com A.
-Rellotge!
-Rellotge? I on és la lletra A?!?!
-En les Agulles, senyoreta.
miroscopi@ampajoanmirobcn.cat
Edita l’AMPA de l’escola Joan Miró.
Equip Miroscopi: Norma Brichs, Isis Martín, Emma Rué,
Raimon Rius, Pilar Rubio i Berta Villaescusa.
La redacció de Miroscopi no es responsabilitza necessàriament de l’opinió que expressin els articles signats.
Dues xiques arriben tard a classe, i el
mestre pregunta a una d’elles:
- Maria, per què has arribat tard?
- És que somniava que viatjava per tot
el món, i he conegut tants països... i he
despertat un poc tard.
- I tu, Clara?
- Jo he anat a l’aeroport a rebre-la.