1. El Cinema

Abans no aparegués el cinema com a tal, s'havien
provat molts sistemes per jugar amb les imatges i
llums com els miralls, les ombres xineses o la
llanterna màgica.
Una de les fórmules més reeixides foren les
fantasmagories, projeccions a través de la llanterna
màgica. El seu propòsit era espantar els assitents,
sense l'ambientació que s'afegia al espectacle, la
suggestió del públic no hagués tingut tanta forç, i
per tant no hagués tingut tant èxit.
El 1824 el metge anglès Peter Mark Roget, planteja
el principi de la persistència retiniana, segons el qual
l’ull té la capacitat de guardar l’última imatge que li
arriba, fent que un objecte sigui percebut fins i tot
quan ja no hi és.
Les fantasmagories més conegudes van ser les de
Étiènne Gaspar Robert, celebrades a l’interior d’un
convent parisenc. Per arribar al claustre on es duia a
terme l’exhibició, a més de pagar alguns francs, el
públic havia de travessar catacumbes i a més durant
l’espectacle afegia fum d’olors i colors.
Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment
d’éssers vius. El 1872, va ser contractat per Leland
Standford, per demostrar que el cavall quan galopa
aixeca les quatre potes. Muybridge va ubicar 12
càmeres al llarg de la pista. A l’obturador de
cadascuna d’elles va enganxar una corda que
creuava la pista, que seria tallada pel cavall, obtenint
aixi fotografies en seqüència de diferents moments
del galop.