elButlletí 279 de l'AVV Clot-Camp de l'Arpa. Octubre 2019

elButlletí
de l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa
www.avvclotcampdelarpa.cat
núm. 279
octubre/2019
Aturem la Llei Aragonès
No a la privatització dels serveis públics
04
Meridiana:
remodelació
entre Mallorca
i Navas
08
Campanya
#CuidarElBarri
11
Actes de l’AVV
per Festa Major
11
18N Xerrada
sobre el
patrimoni
històric del barri

02 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
editorial
No acceptem aquesta sentència política i perillosament escarmentadora
Acabem de conèixer la brutal sentència del “judici del procés” i volem manifestar
que la rebutgem absolutament per molts motius:
- Perquè aquest judici ha sigut clarament una judicialització barroera d’un
conflicte polític que, recordem-ho, es va agreujar molt amb una sentència del
Tribunal Constitucional —òrgan format de manera manipulada políticament—
que va imposat un Estatut que no era el que havien votat els catalans, cosa que
és il·legal;
- Perquè el judici no ha respectat plenament les bases d’un judici democràtic:
dret al jutge natural, dret de contradicció de les proves, dret a segona instància,
etc. i la instrucció ha estat fragmentada i manipulada. Tot s’ha fet “con mucho
agrado” i per televisió, però sovint amb procediments que no són normals en
un judici amb totes les garanties;
- Perquè s’ha fet servir de manera instrumental l’acusació de rebel·lió per dictar
una presó preventiva injusta de dos anys, que ha provocat que s’hagi perjudicat
el dret de defensa, i per portar el judici a un tribunal “amic” dels qui van provocar
el conflicte i el volen acabar amb “la derrota de l’enemic”.
I encara hi ha molts més motius que creiem que és imprescindible analitzar
per la seva transcendència. Recordem que la sentència no solament té efectes
terribles per a les persones que hi són condemnades, sinó que a més crea jurisprudència,
és a dir, que a partir d’ara pot afectar a tots els ciutadans i ciutadanes
de l’Estat.
Promourem aquesta anàlisi i debat perquè la sentència afectarà greument els
drets i les llibertats de totes les persones, pensin el que pensin, ja que es podrà
utilitzar fàcilment contra tot tipus de lluita decidida com les que hi ha hagut
històricament: pels drets dels treballadors i treballadores (miners, taxistes, etc.),
contra els desnonaments, etc.
Si els poders de l’Estat no han dubtat a pervertir i retorçar la legalitat per condemnar
líders independentistes pacifistes per dos delictes com la sedició (que
no existeix als països més democràtics, precisament pel perill d’ús autoritari que
aquí s’ha exercit) i la malversació (però sense proves concloents i en base a una
argumentació política i a deduccions interessades), segur que no dubtaran a tornar-ho
a fer si es veuen en greu perill els seus interessos. Això és molt greu i ens
mou no només a demanar la llibertat de tots els presos polítics, sinó també a convidar
tothom a informar-se bé de tot plegat i a lluitar per una amnistia que comporti
el replantejament de l’Estat i del sistema actual, amb l’objectiu d’aconseguir
un nou sistema realment democràtic i basat en la llibertat, la igualtat i el dret dels
pobles a decidir sobre tot el que és important, inclosa l’autodeterminació.
Un apunt final: amb el que hem expressat anteriorment no volem pas dir que
els acusats no tinguin cap responsabilitat (ni tampoc que en tinguin alguna), però
creiem que és democràticament evident (i més ara, comprovant a la sentència
la manca de proves concloents) que serien responsabilitats de tipus polític o
administratiu, però no de tipus penal.
Per acabar, volem reproduir les paraules de Javier Pérez Royo, catedràtic sevillà
de Dret Constitucional, que ho diu molt clar i en poques paraules: “La meva
interpretació és que això ha estat una persecució política disfressada de procés
judicial. Una maniobra que s’inicia amb l’aplicació de l’article 155 i l’endemà la
fiscalia activa la querella davant l’Audiència Nacional. És una operació de càstig
al nacionalisme fent ús forçat de determinats preceptes del codi penal”.
El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
Edita: AVV del Clot-Camp de l’Arpa (c/Joan Sibèlius, 3 Tel. 93 232 46 10) avvclotcampdelarpa@gmail.com. Junta directiva: presidenta: Concepción Ribera de la Barrera; sotspresidenta:
Antònia Bigordà i Massaguer; secretari: Miquel Catasús i Lacruz; tresorer: Miguel Padilla i León; vocals: Rosa Carrillo i López, Joaquim Delgado i Belmonte, Quim Delgado i Ligero, Pere
Guarro i Palau, Raquel Leon i Mayol, Maria Rosa Mallol i Armengol, Jesús Pérez i Algarate, Joan Sáez i Roldán, Rosa Maria Sancho i Garcia, Domiciano Sandoval i Valbuena, Diego Tabera
i Moreno, Joan Verdes i Marraes Coordinació: Raquel León. Correccions: Raquel Valle Bosch Publicitat: GPL, s.c.c.l. Cristina - 627 017 071. xavi@gpl.cat. Producció: DBcoop, s.c.c.l.
db@dbcoop.cat. Impressió: Indrugraf. D.L.: B-28.908-89. 4.000 exemplars. Facebook: https://www.facebook.com/Avv-Clot-Camp-de-lArpa-1507393646243776/?fref=ts

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 03
SERVEIS BÀSICS
La Llei Aragonès facilitaria molt la gran privatització de sanitat,
educació i serveis socials públics. L’hem d’aturar!
Manifestació: 17 de novembre a les 12 h a Conselleria d'Economia: Rambla de Catalunya
Per anar-hi des del barri hem quedat a 11,30 h a la xurreria de Meridiana-Aragó
Des del Departament
d’Economia del Govern
de la Generalitat
s’està promovent
“l’avantprojecte de llei de
contractes de serveis a les
persones”, que ja es coneix
com a “llei Aragonès”
i que actualment es troba
en fase de tramitació al
Parlament de Catalunya.
Aquesta llei representa
l’atac més gran als serveis
públics, perquè dona peu
al fet que es pugui privatitzar
tot tipus de serveis, en
l’àmbit de la salut, la sanitat,
l’educació, els serveis
socials i comunitaris, fins i
tot els penals. És un llistat
que abasta tot allò que sigui
possible privatitzar.
Tots sabem el que vol dir
privatitzar: que els diners
passen per davant de la
qualitat i que hi ha pitjors
condicions laborals per als
treballadors i les treballadores.
Per dissimular el que és
una privatització en diuen
externalització, i quan el
govern ha vist que els moviments
socials i les marees
ciutadanes han donat
la veu d’alarma, ha iniciat
una campanya potent,
amb els mitjans de comunicació
al seu servei, per
desinformar la població
amb enganys i fal·làcies
sobre preteses bondats de
la llei, ja que és molt el que
aspiren a guanyar per continuar
el negoci del que és
públic amb els de sempre,
i és molt més el que la ciutadania
podríem perdre.
Estem davant d’una llei
que és urgent denunciar
que hem de parar i rebutjar,
per això hem d’estar
informats i units en la nostra
lluita, perquè és molt
el que podem perdre.
Nosaltres estem per la
gestió pública, per tant,
hem de mobilitzar-nos per
defensar el nostre estat
del benestar, que ens volen
arrabassar.
NO A LA LLEI ARAGONÈS

04 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
URBANISME
Avinguda Meridiana
L’any que ve se n’han de reprendre les obres
El dia 20 de juny vam
fer un acte informatiu
per ensenyar i explicar
el projecte de remodelació
de la Meridiana entre
el carrer Mallorca i Navas-
Josep Estivill. Com podeu
veure en el gràfic, la idea
és continuar l’esquema ja
executat entre València
i Mallorca, simplement
adaptant-lo a les característiques
de cada tros de
carrer. A l’acte vam recollir
algunes propostes dels
assistents i les vam incloure
en les al·legacions que
vam presentar:
− fer un espai d’estada més
gran a Meridiana-Trinxant,
banda mar;
− posar més arbres;
− fixar ja que el carrer Mallorca
quedi amb dos carrils
per a cotxes;
− millorar els parterres vegetals;
− donar més temps als semàfors
de vianants i que
l’ona verda dels cotxes
S’ha de reduir de
forma notable
l’entrada de cotxes
a la ciutat, però cal
que al mateix temps
s’ampliï molt l’oferta
de transport públic
els impedeixi passar de
50 km/h;
− que els bancs siguin
amb respatller;
− i, sobretot, que les
obres comencin ja a
principis del 2020.
També vam reivindicar
que, a nivell general, es
pactessin ja el projecte i els
terminis d’obres de la resta
de la Meridiana (fins al final
de la ciutat) i, sobretot,
que en poques setmanes
s’acordés amb la Generalitat
i l’AMB un fort increment
i millora dels transports
públics regionals
(busos exprés interurbans,
Gràfic projecte Meridiana – Mallorca – J. Estivill
També vam
reivindicar que,
a nivell general,
es pactessin ja
el projecte i els
terminis d’obres
de la resta de la
Meridiana
cap als polígons industrials,
Rodalies, nous carrils
bus-VAO-eco, parks&ride,
etc.) que pogués començar
a ser aplicat a principis
de l’any que ve, coincidint
amb l’entrada en funcionament
de les restriccions de
la Zona de Baixes Emissions
(ZBE).
S’ha de reduir de forma
notable l’entrada de cotxes
a la ciutat, però cal que al
mateix temps s’ampliï molt
l’oferta de transport públic.
Això tothom ho diu
però s’ha fet poca cosa al
respecte i ara —a principis
del 2020, coincidint la ZBE
i les noves obres a Meridiana—
ja és imprescindible
que es faci realitat. Caldrà
que, apressem les diverses
administracions a fer d’una
vegada el que fa dècades
que diuen que s’ha de fer.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 05
URBANISME
Obres del pou de l’AVE: el desastre
es va allargant
A
finals de setembre,
per fi, va començar
a treballar la tuneladora
vertical que ha de
fer el pou d’emergència
del túnel de l’AVE d’Independència-Mallorca.
Com
sabeu, això es fa amb molt
endarreriment respecte
dels terminis inicialment
previstos per tota una sèrie
de motius: fallada de
la tècnica plantejada inicialment
(jet-grouting),
indolència d’Adif-Madrid,
temes burocràtics del Govern
central, etc. El cas és
que el patiment del veïnat,
dels comerciants i de
tot el barri es va allargant
i es fa insofriblement interminable.
I l’Ajuntament
va impulsant alguna petita
millora però ve a dir que
no pot fer pràcticament
res pel que fa al més important:
que les obres es
facin bé però de manera
àgil i sense cap més endarreriment.
Ara fa mesos que no tenim
cap reunió sobre les
obres (ja l’hem demanat)
però és quasi segur que el
termini final que ens havien
dit —desembre del
2020 (recordem que al
principi era desembre del
2019)— no es podrà com-
L’Ajuntament va
impulsant alguna
petita millora però
ve a dir que no pot
fer pràcticament
res pel que fa al
més important: els
terminis
plir, ja que s’ha de fer tota
la feina de la tuneladora i
després —¿serà immediatament
o passaran setmanes
i setmanes sense que
ningú hi treballi?— faltarà
la fase d’instal·lacions
i connexió amb el túnel,
que són, en principi, uns
10 mesos més. És a dir,
que si no hi ha un miracle
(que Adif hi prengués una
mica d’interès i l’Ajuntament
pressionés bastant
més), ens temem que, sent
optimistes, el final d’obres
se’n pot anar cap als primers
mesos de l’any 2021.
Segur que comerciants i
AVV intentarem que no
s’arribi a aquests límits (i
que hi hagi alguna millora,
com ara que s’obri almenys
un carril a Independència
al més aviat possible), però
no som optimistes. Si
ens ho diuen amb temps
suficient, informarem a
tot l’entorn de la propera
reunió de seguiment. A
veure si entre tots aconseguim
alguna millora dins
d’aquest desastre.

06 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
Lluita contra el racisme
La Verneda i el Besòs, barris
dignes i acollidors!
A inicis del mes d’agost hem vist com un moviment veïnal ha sortit als barris de la Verneda i el Besòs
per expressar diverses demandes per a la millora de les condicions de vida de les persones que viuen i
treballen en aquests barris.
Des d’Unitat Contra el
Feixisme i el Racisme
volem expressar el
nostre més profund respecte
pels moviments veïnals,
des de baix, per aconseguir
millores per a totes les persones
dels barris, totes sense
excepció.
Alguns grups d’extrema
dreta (VOX i Identitarios)
i un partit que tendeix a
pactar amb l’extrema dreta
(Cs) han intentat apropiar-se
de la lluita d’aquestes
persones i confondre
la demanda de millores en
les condicions de vida amb
l’expulsió de persones,
també veïnes d’aquests
barris, pel seu color, pel seu
origen, per la seva religió o
per qualsevol altra característica
que els faci diferents
a la resta dels veïns i veïnes.
Demanem a les institucions
mesures per incrementar
la seguretat des d’un
punt de vista social (més
educadors i educadores de
carrer, millors equipaments
i serveis socials...), fomentar
una policia de barri que
estigui en contacte constant
amb les associacions i denunciar
els discursos racistes,
el masclisme, la pobresa
i la hipocresia de la seguretat:
les actuacions policials
als barris sembla que només
siguin eficaces quan es tracta
de desnonar famílies.
Entre els molts rumors
que han sorgit des de final
d’agost, ha destacat el del
nou emplaçament d’un centre
d’urgència per a menors
estrangers no acompanyats,
situant-lo primer a un descampat
per sobre de Diagonal
Mar i després a un solar
al costat del metro de la Pau.
Primer de tot, demanem
que aquestes informacions
estiguin fonamentades en
veritats constatables (els
espais on es deia de fer
aquest centre ja feia anys
que tenien una finalitat assignada,
aprovada al mateix
districte de Sant Martí).
I, per altra banda, demanem
complicitat, assertivitat
i utilització dels valors
civils per afrontar la possibilitat
que, arreu del nostre
territori, es puguin instal·
lar aquest tipus d’espais.
Un veïnat acollidor és la
clau perquè aquests joves
puguin participar amb normalitat
a la nostra societat,
enriquir-se de la diversitat
dels nostres barris i pobles i
esdevenir agents socialitzadors
per als nous joves que
seguiran venint a una ciutat
acollidora com la nostra.
També cal esmentar que
aquests centres, per funcionar
tal com s’han planificat,
necessiten que els educadors
i educadores estiguin
contractats adequadament
i tinguin unes ràtios reduïdes
i sous dignes.
També fem una crida a les
associacions de veïns i veïnes,
a les entitats, a les assemblees
de joves i a les de
no tan joves, als diferents
grups de cultura popular...
per treballar plegats per tal
de desemmascarar tota la
sèrie de rumors que fa córrer
l’extrema dreta i crear un
espai on poder treballar conjuntament
per fer uns barris
veritablement per a tothom,
entre totes les persones.
Totes som antifeixistes,
no passaran!
Vides dignes en barris
dignes!
Contra el feixisme, el racisme
i el masclisme, ni un
pas enrere!
Stop VOX!
Unitat Contra el
Feixisme i el Racisme

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 07
ENTREVISTA
El sabater de tota la vida
es va jubilar
Ja fa temps que l’ofici de sabater va a menys. Abans la gent tenia poques sabates
i les feia durar més: es canviaven els talons gastats, es reposaven les soles...
Ara el consumisme d’usar i llençar (sabates més barates però de poca durada)
i la utilització massiva de calçat esportiu fa que hi hagi poca tendència a fer-se
arranjar les sabates i, en conseqüència, cada vegada hi ha menys sabaters.
Els sabaters de tota la vida, quan es jubilen, normalment no tenen qui continuï
el negoci. És el cas de Santos Prieto (nascut a Galícia fa 75 anys), que va fer de
sabater a Mallorca 528 juntament amb la seva esposa, Rosa Nadal (nascuda a la
Vallfosca), fins al desembre passat, quan es van jubilar tots dos.
Quan vau obrir la sabateria?
Com era el barri
llavors?
Va ser l’any 1969, dos
anys abans de casar-nos
[des de llavors la Rosa
sempre ha estat present
durant aquests quasi 50
anys: a la feina, a la vida...
i a l’entrevista, que contesten
a dues veus]. Anteriorment
hi havia una modista;
nosaltres vam pagar
un traspàs de 150.000
pessetes i vam començar
a pagar-ne 4.000 al mes.
En aquell moment el carrer
Mallorca encara era en
sentit Besòs fins a Rogent
i hi passava el tramvia 54.
Al voltant hi havia força
empreses: una gran impremta
davant del nostre
local, una fàbrica de politges
al costat, més cap
a Independència hi havia
la pastisseria Llopart, al
xamfrà del davant i a la
mateixa vorera que nosaltres
hi havia una botiga
de llegums cuits, més cap
aquí la llibreria Manero,
mobles Calvet... i al xamfrà
amb Dos de Maig hi havia
una altra impremta, on
després es va fer el bloc
de Caixa de Catalunya. A
l’entorn d’aquesta mateixa
cruïlla hi havia l’església
de les monges vedrunes,
una benzinera i el desaparegut
Hospital del Nen
Déu. L’ambient era molt
diferent que ara, la gent es
coneixia més i es tractava
més personalment.
Els sabaters de tota
la vida, quan es
jubilen, normalment
no tenen qui
continuï el negoci
Quin tipus de clients heu
tingut i quines feines heu
fet durant tots aquests
anys?
Sobretot ha sigut gent
del barri (veïnat, treballadors,
monges, etc.),
però sempre hem tingut
clients d’altres llocs de
Barcelona, de fora de la
ciutat i, fins i tot, alguna
antiga veïna que havia
marxat a l’estranger. Hem
fet tot tipus de feines de
sabater, des del més normal
(tapetes, talons, forma,
etc.) fins a coses que
pocs sabaters feien: adaptacions
a casos especials
(discapacitats, etc.), refer
botes... i quasi tot el que
els clients ens plantejaven
i podíem fer. La veritat és
que sempre hem tingut
molta feina (amb els canvis
de temporada teníem
el local ple a vessar de sabates
per arreglar!). Sempre
hem treballat moltes
hores al dia i només gràcies
a això ens hem pogut
guanyar la vida.
Ara queden pocs sabaters
com vosaltres, oi?
La veritat és que ja en
queden pocs. Hi ha sabaters,
però molts menys
que abans i, en general,
només fan les feines més
normals. Sovint també es
dediquen a altres feines,
sobretot a fer claus i altres
temes relacionats. Mai ha
sigut cap bon negoci i ara
encara ho és menys.
Vau intentar traspassar
el negoci a l’hora de jubilar-vos?
No, perquè el propietari
vol fer una vivenda en el
local i, per tant, ja ni ens
ho vam plantejar. Vam
vendre quasi totes les eines
i el material.
I com va la jubilació?
Bé, molt bé, tot i que jo —
diu en Santi— de vegades
encara somio amb sabates,
però normalment vaig a
passejar (amb les limitacions
físiques derivades d’haver
tingut una pòlio de pe-
tit), llegeixo i faig una mica
de tot. Però he d’admetre
que alguna vegada m’entra
un cert avorriment i llavors
m’agafen ganes d’una mica
de feina de sabater. Han
estat molts anys (més de
60!) fent la mateixa feina,
poc pagada però que a mi
m’agradava. Però estem bé
de salut i ens ho passem bé,
aquí i a la Vallfosca.
Al carrer us deveu trobar
amb antics clients, oi?
Sí, molt sovint, ja que vivim
a la mateixa zona. Sí,
és agradable, sovint ens
fan la brometa que ens
troben molt a faltar i que
hauríem de tornar a la feina.
Han sigut molts anys
de tracte molt personal,
de molts comentaris, de
compartir coses... i al final
quasi sempre queda l’afecte
i la simpatia mútua.
Moltes gràcies per la
vostra feina i per l’entrevista.
Que tingueu la sort
que us mereixeu.
----------------------------
Nota: Si voleu, podeu recuperar aquest bon article de l’escriptor Javier Pérez Andújar (també veí del barri) sobre la sabateria Prieto : https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20170211/javier-perez-andujar-caros-o-baratos-repare-sus-zapatos-5801188

08 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
HABITATGE
Campanya #CuidarElBarri
Aquesta tardor, des de
l’Observatori d’Habitatge
i Turisme del
Clot-Camp de l’Arpa, i amb la
col·laboració de l’Associació
de Veïnes i Veïns del Clot-
Camp de l’Arpa, hem llançat
la campanya #CuidarElBarri
per informar i conscienciar
el veïnat sobre el que es pot
fer, tant en l’àmbit individual
com col·lectiu, per combatre
l’expulsió de veïnes i veïns
deguda a la turistificació i
l’especulació immobiliària
que s’estan produint a la ciutat
i arreu del territori.
La campanya gira al voltant
de diversos eixos, que
van des de donar a conèixer
les eines disponibles per
identificar i denunciar un pis
turístic sense llicència fins a
com negociar amb les immobiliàries
les pujades abusives
de lloguer, passant per fomentar
el consum als petits
comerços i cooperatives del
barri o informar dels ajuts
disponibles a petits propietaris
si posen la seva propietat
en una borsa de lloguer
social, entre altres.
La campanya s’ha llançat
per xarxes, també físicament
(amb cartells i fulls volants)
i comptarà amb diversos actes,
com una cercavila per
l’habitatge.
L’objectiu de la campanya
és que, entre tot el veïnat,
cuidem el barri i el protegim
dels mals que tant han perjudicat
altres parts de la ciutat,
perquè si no el cuidem entre
nosaltres, ningú més ho farà.
Segueix-nos a les xarxes
socials per estar al corrent
de tot! (@ObservatoriClot,
a Twitter, Instagram i Facebook)
Observatori d’Habitatge i
Turisme del Clot-Camp de
l’Arpa (OHTCCA)
Cada dimecres al local de
l’AVV Clot-Camp de l’Arpa
(c. Sibèlius, 3): espai d’acollida
de 18 a 19 h i assemblea
de 19 a 21 h.
Twitter: @ObservatoriClot
Facebook: @observatoriClot
Telegram: t.me/alertadesnonamentsclot

HABItAtGE
El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 09

010 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
RESIDENCIES
Coordinadora de residències 5+1:
una lluita necessària
Resolució de la Comissió d’Afers Socials i Famílies del Parlament de Catalunya
El febrer de 2019 la Coordinadora
va demanar
a la diputada Marta
Ribas, del grup polític Catalunya
en Comú Podem, la
presentació d’una proposta
de resolució per millorar
les condicions dels nostres
familiars a les residències.
El dia 3 de juliol es va debatre
a la Comissió la proposta,
que va ser aprovada,
però no per unanimitat,
perquè Junts per Catalunya
i Esquerra Republicana es
van abstenir en els punts
clau de la resolució, com
podeu veure a continuació.
Punts aprovats per 11
vots a favor (C’s, PSC, CatECP,
CUP i PP) i amb 10
abstencions (JxCat i ERC)
2. Que en la resolució d’adjudicació
de la gestió de les
residències Bertran i Oriola,
Bon Pastor, Mossèn Vidal i
Aunós, El Molí i Alchemika de
Barcelona, o bé en el contracte
que se subscrigui amb les empreses
que resultin adjudicatàries
de la gestió d’aquestes
residències, es garanteixi amb
claredat que la figura compromesa
d’infermer o infermera
de nit no s’implementarà
restant de la resta de còmput
d’hores fixat per al personal
diürn d’infermeria.
3. Que durant 2019 es
modificarà la Cartera de
Serveis Socials per a ampliar
el nombre de personal
d’atenció directa, i especialment
la ràtio de gerocultores,
establint una ràtio mínima
d’un gerocultor per a
cada vuit ancians.
8. Que es garanteixi la inversió
en el manteniment
de les infraestructures per
part de l’administració i de
les empreses gestores, per
tal que els usuaris gaudeixin
d’uns serveis adequats a les
seves necessitats.
Punt aprovat per 10 vots
a favor (C’s, PSC, CatECP
i CUP) i amb 11 abstencions
(JxCat, ERC i PP)
11. Que se suprimeixin
els EAR (equips d’atenció
residencial) gestionats per
MUTUAM, de tal manera
que la gent gran ingressada
en residències torni a ser
atesa directament per la sanitat
pública en els centres
d’atenció primària que els
correspongui.
No sabem si aquestes abstencions
volen dir que el
Govern no té intenció de
donar compliment a la resolució,
però de moment
no ha donat cap pas per
fer-ho. Per aquesta raó hem
engegat una campanya de
recollida de signatures, per
tal que s’implementin les
mesures aprovades i finalment
s’ofereixi una atenció
digna a la gent gran.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 011
FEStA MAJoR DEL CLot- CAMP DE L’ARPA
ACTES AVV FESTA MAJOR 2019
Dissabte 9 de novembre, a les 11 h del matí, a la Clariana de la plaça de les Glòries
Reflexions sense sabates: Com podem
tenir aire net a Glòries i a la ciutat?
Dijous 14 de novembre, a les 19 h, al nostre local
Xerrada: Emergència climàtica: només
10 anys per canviar-ho tot
El 6 d’abril la Plataforma
GlòriesVolAireNet, de la qual
és membre l’AVV, va fer una
mobilització per reclamar
una reducció dràstica de
la contaminació a la zona i
a la ciutat. Creiem que ara
és un bon moment per tornar
a parlar i reflexionar collectivament
sobre el tema, ja
que estem a poques setmanes que es posi en marxa la Zona de Baixes Emissions,
que entrarà en vigor l’1 de gener. És una mesura positiva però que ja es veu que
serà del tot insuficient per disminuir la contaminació fins als nivells saludables que
recomana l’OMS.
Convidem tothom a assistir a aquesta trobada per parlar-ne. En diem “reflexions
sense sabates” perquè la farem ja dins de la Clariana, asseguts a la gespa i
mirant de no malmetre-la. Creiem que pot ser un acte interessant i esperem que
en traguem conclusions i propostes que ens facin avançar en el sentit que volem.
Us hi esperem!
Dilluns 18 de novembre, a les 19 h, al nostre local
Es preveu que puguem entrar a la Clariana, però amb respecte i tenint cura de la gespa
Xerrada: Què és un pla de patrimoni arquitectònic
i històric de barri? Com podem fer-lo aquí?
Els plans urbanístics existents i les
diferents onades constructives/especulatives
han fet i fan que parts
importants del barri es vagin transformant
a fons (enderrocs, nous
blocs, etc.). Algunes persones
opinen que “és el progrés”; d’altres,
que “ens estan destrossant el
barri”, i possiblement hi hagi part
de raó en les dues visions.
De mica en mica, en pocs anys, podem tenir el barri totalment desconfigurat
És innegable, però, que si volem
que el barri segueixi tenint la seva personalitat i riquesa —de tot tipus: vivencial,
associativa, arquitectònica, etc.—, hem d’aconseguir com a mínim el que ja han
fet altres barris: un pla (que de fet n’engloba diversos) que protegeixi el patrimoni
arquitectònic i artístic del barri (edificis i façanes valuosos, espais singulars, elements
artístics, etc.) i també preservar la nostra memòria històrica (racons, entitats,
edificis i elements significatius en el passat).
Si volem salvar les parts més valuoses del casc antic del barri i altres aspectes
importants de la nostra arquitectura i memòria històrica, cal que ens posem ja
mans a la feina o arribarem del tot tard. Necessitem la vostra opinió i les vostres
aportacions.
Ets aficionat a la fotografia? Ens podries ajudar una
mica a organitzar fotos i fer un àlbum digital?
Escriu-nos a: avvclotcampdelarpa@gmail.com.
Fa dècades que els ecologistes i els
científics alerten sobre el canvi climàtic
provocat pel sistema de vida
i producció actual. Fa anys que se’n
parla més, però no es fa quasi res
que sigui efectiu. Hem arribat a un
punt que estem ja en emergència climàtica
i ens queda molt poc temps
per evitar els escenaris més devastadors
per a gran part de la humanitat.
En aquesta xerrada s’informarà de
les accions i propostes que es poden dur a terme a curt termini (individualment i
col·lectiva) per vèncer les inèrcies que ens imposa el sistema i aconseguir els canvis
polítics, econòmics i energètics que és del tot imprescindible assolir en pocs anys. Ens
hi juguem molt.
Dissabte 23 de novembre, a les 11 h, a la placeta de c. Verneda – c. Sant Joan de Malta
Acte: Ja tenim fet Sant Joan de Malta,
ara anem per la biblioteca!
Per fi ja està remodelat gran part del
carrer Sant Joan de Malta i hem dit
adéu a aquelles voreres il·legals tan
perjudicials per a les persones amb
problemes de mobilitat i per a tothom.
El carrer ha quedat força bé, però encara
hi trobem a faltar l’arranjament
de solars de la banda del carrer Verneda
i que es posin pilons a la banda
Llobregat. Són temes que anirem treballant
i seguint.
El 23 de novembre “la soci” serà a la
La millora ha estat molt important i ara cal complementar-la
placeta de Verneda amb Sant Joan de
Malta (que alguns anomenen “de la bicicleta” i nosaltres voldríem que algun dia fos “de la
biblioteca”) per celebrar modestament l’acabament de les obres fetes a Sant Joan de Malta i
per explicar públicament les reivindicacions actuals per a la zona, sobretot que es faci la biblioteca
del Clot a la Fàbrica del Plom (primer
s’ha de comprar la finca i també fer
el projecte de manera participativa). Per
això demanarem que també ens acompanyin
en aquest acte altres persones i
entitats (AFA i AMPA d’escoles, etc.) que
també lluiten per la biblioteca.
A més d’aquest assumpte, parlarem
una mica d’altres temes de l’entorn:
l’arranjament de solars, la remodelació
de la zona Escultors Claperós-Municipi-
Soler i Rovirosa (subestació elèctrica),
Ara toca que adquireixin la finca per fer-hi la biblioteca del
Clot dins del Clot
l’hort veïnal a Escultors Claperós-Bilbao-
Verneda, etc.

012 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
RACÓ VEÏNES
Continuem reclamant la nit
Un any més, arriba
la Festa Major del
Clot. Més enllà de
ser un espai lúdic i festiu,
és també una ocasió
idònia per posar sobre la
taula la manca de perspectiva
de gènere de
molts d’aquests espais.
Els espais festius són entorns
masculinitzats. Des
de programacions on manquen
dones com a protagonistes
dels diferents actes,
fins als espais nocturns
on la festa sembla que sigui
per al gaudi només d’alguns.
I és que durant els
concerts moltes de nosaltres
hem de fer front a comentaris,
assetjaments i agressions
de tota mena. Aquestes dinàmiques
ens exclouen i no
ens permeten sentir aquests
espais com a nostres.
Des de la Lluna del Clot vàrem
crear un protocol d’actuació
en cas d’agressions en
aquests espais d’oci nocturn.
Aplicant-lo, fa anys que generem
un Punt Lila a les Barraques
del Clot, per tal de garantir
la comoditat de totes.
El protocol neix amb l’objectiu
d’estar preparades i
saber respondre entre totes
davant qualsevol actitud sexista
i LGTBIfoba. I és que
sovint tendim a pensar que
aquestes situacions no passen
i que queden allunyades
de la nostra realitat. No obstant
això, només durant les
Barraques de l’any passat es
van denunciar al Punt Lila
un total de 10 agressions (6
durant la nit de divendres i
4 el dissabte). Cal tenir present,
a més, que sovint moltes
de les agressions no són
denunciades, cosa que ens
permet pensar que, per tant,
la xifra és més alta.
Si bé és cert que des de la
Lluna hem creat el protocol
i, fins ara, hem estat les
encarregades d’aplicar-lo,
aquest any hem optat per
corresponsabilitzar totes
les entitats que participen
a les Barraques. D’aquesta
manera considerem que estem
una mica més a prop de
l’objectiu de fer, entre totes,
del Clot un barri feminista.
I és que sovint es responsabilitza
i sobrecarrega els
diversos col·lectius feministes
dels barris, tot donant
per fet que és seva la tasca
d’implementar la perspectiva
feminista en els diversos
espais festius. Amb
tot, però, des de la Lluna
apostem per una feina
compartida, on entre totes
construïm eines per
generar espais de comoditat
per a tothom.
Continuarem treballant,
doncs, per teixir entre totes
espais feministes, on
les cures siguin al centre
de l’activitat i es prioritzi
el benestar de totes. Per
tal que, entre totes, fem
de la Festa Major del Clot-
Camp de l’Arpa una festa
més feminista.
Lluna del Clot
UN MALSON KAFKIÀ
Hem manllevat el qualificatiu
amb què algú,
amb molt d’encert,
descriu el nostre administrador
de finques mitjançant
les xarxes. El nostre
pis, situat al carrer València
655-659 del nostre barri, ha
caigut sota la seva fèrula i,
per empitjorar les coses, la
d’un president de tarannà
semblant, i ni l’un ni l’altre
no semblen disposats a resoldre
problemes.
Prepotència, presa de
decisions sense el consentiment
de la junta de propietaris,
utilització de missatges
de WhatsApp sense
autorització. Obliden que
l’administrador rep unes
remuneracions per treballar
en benefici de la finca i
que el president únicament
representa, no mana ni decideix.
Amb aquest panorama,
les juntes de propietaris es
fan difícils de digerir. A la
darrera junta, quan es va
voler argumentar un tema
relacionat amb els serveis
de la finca, amb un document,
es va prohibir la
paraula al propietari sota
l’amenaça d’expulsió de la
sala de reunions.
L’avançada edat de molts
dels propietaris (els joves
actualment ho tenen molt
difícil per accedir a un pis
de propietat) i el desconeixement
de les lleis de propietat
horitzontal dels altres
(des d’aquí agraïm les
informacions rebudes del
departament jurídic d’Habitatge)
fa que es consolidi
un ambient de temor que
dificulta molt prendre les
decisions que ens portarien
a un canvi de rumb.
S’han presentat dues denúncies
a l’Oficina Municipal
d’Informació al Consumidor
(OMIC), l’última de
les quals va ser provocada
per l’avís donat als Mossos
d’Esquadra, per part del
mateix administrador, per
tal de fer fora de les oficines
la persona que portava
un full de signatures dels
propietaris de la finca per
demanar una junta extraordinària.
Es va presentar la
denúncia seguint el consell
dels mateixos mossos.
Al Col·legi d’Administradors
també tenen coneixement
dels fets, ja que s’hi
va presentar una queixa,
acompanyada dels documents
pertinents. No pensem
abandonar la lluita.
Som conscients que, si volem
una societat millor, això
també passa per millorar
el nostre entorn immediat,
és a dir, casa nostra, i també
volem fer constar el nostre
respecte per tants administradors
de finques que, de
ben segur, fan el seu treball
amb professionalitat, encara
que aquest no sigui el
nostre cas.
Signat: sòcia núm. 1115
i set signatures més

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 013
RACÓ VEÏNES
Ha mort Lluís Martí Bielsa, un lluitador
i home extraordinari
Al tancar aquest Butlletí
ens ha arribat la mala
notícia de la mort
de Lluís Martí Bielsa, de 97
anys d’edat i veí del barri
des de fa molts anys. Ens
sap greu com a persones
que el coneixíem una mica
a ell i a la seva família i els
donem el condol més sentit.
Una mort, encara que
sigui als 97 anys, sempre és
un cop dur i més si, com era
el seu cas, tenia un estat de
salut relativament acceptable
i encara estava una mica
actiu. De fet, la mort s’ha
produït a Conca, en unes
jornades sobre el maquis.
Hem de dir, per als que
no en tenen referències,
que en Lluís va ser sempre
una persona activa, lluitadora
i implicada socialment
i política fins al final. No tenim
aquí espai per explicar
la seva extraordinària vida
de militant per la justícia,
per les llibertats, per la república,
contra el feixisme
franquista i el nazisme, etc.
Degut a la seva mort acaben
de sortir força ressenyes de
la seva vida que podeu trobar
fàcilment per Internet.
Us convidem a llegir-les
per adonar-vos que teníem
com a veí una persona
com n’hi ha ben poques
(tot i que el llibre que va
escriure es titula Uno entre
tantos. Memorias de un
hombre con suerte). La seva
lluita va ser sempre conseqüent
amb la seva ideologia
de comunisme democràtic;
no durant uns anys, no en
les èpoques fàcils, sinó durant
les pitjors dècades del
segle XX i fins al final. Malgrat
l’avançada edat, encara
col·laborava amb associacions
de memòria històrica,
d’antics presos polítics del
fran-quisme, d’antics maquis,
etc.
La seva vida de lluita li va
ser reconeguda, ja que va
rebre la Creu de Sant Jordi,
homenatges a Barcelona i
a París, etc., però ara som
conscients que, com a barri
seu, li hauríem hagut de fer
també un major agraïment
col·lectiu ja fa temps. No
ha estat així i ho lamentem,
però intentarem que, encara
que sigui a títol pòstum,
se li faci un reconeixement
col·lectiu i popular, tant a
nivell de difusió de la seva
vida i la seva lluita entre el
veïnat com pel fet que es
pugui posar el seu nom a algun
carrer o espai del barri.
Ho farem per ell, però també
per tots nosaltres i pels
que vindran. La seva lluita
s’ha de conèixer i continuar...
potser ara més que mai.
Descansi en pau.
Carta: Retirin la “Llei Aragonès”
Amb l’excusa de millorar els procediments de contractació dels serveis públics a les persones (sanitat, serveis socials, dependència, gran
part de l’educació, etc.), el govern Torra està intentant que el Parlament aprovi l’anomenada “Llei Aragonès”. Les millores que s’hi inclouen,
en tot cas, són insuficients, però el que és realment transcendent i molt preocupant d’aquest projecte de llei —que esperem que, pel
bé de la majoria, no s’arribi a aprovar— és que dona per normal i pressuposa que aquests serveis públics, que són imprescindibles per a l’equitat
social, la igualtat d’oportunitats, l’atenció als més vulnerables, etc., siguin gestionats per empreses privades i altres entitats semblants. I no, no
ho és! Per més excuses tramposes que posin —que si les normatives europees, que si la realitat en algun sector concret, etc.—, no és acceptable
que les bases de l’estat social i dels drets socials, dels quals tant parlen ells de manera retòrica, estiguin en mans de corporacions amb ànim de
lucre i amb interessos molt particulars.
Els moviments socials del país no ho acceptem ni ho acceptarem mai. Són les institucions democràtiques les que han de garantir i gestionar
directament els drets socials fonamentals. La privatització d’aquests drets que es vol reafirmar i legitimar amb aquesta llei —encara que es negui
públicament— faria que, encara més, quantitats enormes de recursos públics servissin per:
1. Que una part important d’aquests recursos, que ara ja són totalment insuficients, anessin a parar als beneficis, dividends i sous d’executius
d’empreses;
2. Empitjorar la qualitat d’aquests serveis tant delicats i, així, perjudicar directament moltes persones especialment vulnerables (al meu barri
ho hem comprovat a la residència de gent gran que va privatitzar Artur Mas);
3. Precaritzar i explotar encara més els treballadors d’aquests sectors, cosa que comporta, inevitablement, més desigualtats i un empitjorament
clar d’aquests serveis (també en tenim massa exemples).
Respecte d’aquests dos últims aspectes, la llei diu que es controlaran més que fins ara, però això no és gens creïble veient el que fa ara la Generalitat
i el que diuen altres punts foscos del mateix projecte.
Per difuminar la realitat, el Sr. Aragonès diu que la llei no privatitza res. Això és una veritat tramposa perquè el que sí que fa és reforçar i
facilitar molt més que es pugui fer directament la privatització, que és una externalització inacceptable d’aquests drets socials fonamentals. La
salut, l’atenció a la gent gran en pitjor situació o l’educació infantil no poden estar —ni han d’estar— condicionades per interessos privats ni
sota un control extern de la Generalitat que s’ha comprovat a bastament que no funciona ni funcionarà per més que diguin, ja que no hi ha ni
els recursos ni la voluntat.
Aquesta llei, la signi el Sr. Aragonès, el Sr. Mas o el Sr. Boi Ruiz (podria ser el cas perfectament), no és acceptable socialment i, en conseqüència,
reivindiquem que pel bé dels catalans i del país es retiri del Parlament, i que el Govern es dediqui a millorar els serveis públics amb gestió
pública directa de qualitat i amb la participació real dels moviments socials.
Soci número 469

014 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
NOTICIES BARRI
PATRIMONI HISTÒRIC
Darreres informacions
sobre el Rec Comtal
El rec comtal o sèquia
comtal és un element
quasi oblidat al nostre
barri. Hi ha alguns elements
materials que ens recorden
el pas d’aquesta canalització
d’aigua pel Clot, com el
carrer de la Sèquia Comtal
o les troballes a l’esplanada
dels Encants, entre els carrers
de la Independència
i de Cartagena, que seran
recuperades i integrades
en el Parc de la plaça de les
Glòries.
El passat 9 de juliol, el
periodista de BTV Eduard
Colldecarrera feia públic
al web d’aquesta cadena
la següent notícia: “Descobreixen
un molí del segle
XV en unes obres al Clot.
També ha quedat al descobert
un tram del Rec Comtal
que subministrava aigua
al molí”. Aquesta troballa
l’hem d’ubicar a la cantonada
de l’avinguda Meridiana
i el carrer d’Aragó. Feia
poc que s’havia enderrocat
l’edifici que ocupava part
de l’actual solar per a construir-hi
una promoció de
pisos. Eugeni Renom em
comenta que els baixos de
la casa situada a tocar de
la boca de metro havien
acollit el restaurant “Maipo”.
Més endavant, entre el
1984 i el 1998, va esdevenir
la discoteca Distrito Distinto.
Del pis amb dues balconades
sembla que en deien
Can Cuatrecasas.
El Taller d’Història del
Clot - Camp de l’Arpa forma
part de la Taula Comunitària
del Rec Comtal, juntament
amb d’altres entitats
i col·lectius dels territoris
per on passava el Rec. A
inicis d’aquest estiu la Taula
va presentar un manifest
per preservar de l’especulació
urbanística el terreny
agrícola de La Ponderosa, al
barri de Vallbona, districte
de Nou Barris. El passat 3
d’octubre la Taula va presentar
una petició a l’Ajuntament
de Barcelona per a
la protecció de l’Horta de la
Ponderosa i del Rec Comtal.
Què ha fet l’Ajuntament
de Barcelona? Al març del
2018 va presentar les línies
del Pla Director del
Rec Comtal, redactat amb
la intenció de recuperarlo
i posar-lo en valor. El
Pla Director té per objectiu
establir uns protocols
d’actuació en relació amb
el Rec, al llarg dels 13 quilòmetres
de recorregut,
alhora que vol definir un
nivell de protecció de tota
la sèquia.
Demanem als diversos
grups polítics presents al
Consell del Districte de
Sant Martí que aprovin la
implementació del Pla Director
al nostre districte.
Jordi Morell
Taller d’ Història
RACÓ DEL CATALÀ
UN OBJECTE GROS EN UN
ESPAI GRAN
Sovint ens confonem o no sabem ben bé si una cosa
és gran o és grossa. Segurament això és degut al fet
que en castellà tot, sense distinció, és grande. Però
en realitat no és gens difícil de distingir una cosa
gran d’una cosa grossa. Vegem-ho.
- Hem de parlar d’una cosa gran quan ens referim a
la seva extensió (el pis és gran), capacitat (la nevera
és gran), quantitat (el nombre d’alumnes és massa
gran), intensitat (l’esforç que hem fet és molt
gran o, el que és el mateix, hem fet un gran esforç).
També fem servir gran quan ens referim a l’edat de
les persones: parlem habitualment de persones
grans i també diem que la nena s’ha fet gran.
Igualment, són grans els mèrits o qualitats: grans
persones, un gran professional.
- I hem de parlar d’una cosa grossa quan ens referim
al seu volum (hi ha qui té el nas gros, hem
comprat un meló molt gros). Però sí, també podem
parlar d’un gran nas o d’un gran meló. El sentit en
ambdós casos és el mateix, però observem què ha
passat: hem substituït gros per gran en situar-lo
davant del nom de la cosa de què parlàvem.
També fem servir el concepte de gros en sentit figurat:
l’han dita grossa, l’han feta grossa (en castellà
diríem gorda). Un premi també pot ser gros, d’aquí
la grossa de Nadal.
I cal emprar gros també quan ens referim a la part
principal d’un tot: per exemple, el gros de la feina
(no el “gruix”) (en castellà diríem grueso).
Per fer-ho senzill, ens podem quedar amb una idea
bàsica: quan parlem de la capacitat d’una cosa, direm
que és gran, i quan parlem del seu volum, direm
que és gros o grossa. I en relació amb les persones,
ens podem trobar amb persones grans (per
la seva edat), grans persones (pels seus mèrits) i
persones grosses (pel seu volum).
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
Proposo que m’inscriguin com a soci o sòcia a l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot -Camp de l’Arpa.
Quota: 28 euros al 2019, si estàs a l’atur 0 euros
Omple aquesta butlleta i fes-la arribar al carrer Sibèlius, 3, 08026 Barcelona.
Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa
c/ Sibèlius , 3 - 08026 Barcelona - Tel. 93 232 46 10
NOM I COGNOMS
TITULAR
ADREÇA
ENTITAT
ADREÇA ELECTRÒNICA
ADREÇA OFICINA
CODI POSTAL
POBLACIÓ
CODI POSTAL
POBLACIÓ
DATA
TELÈFONS
ENTITAT OFICINA D.C. NÚMERO DE COMPTE
PROFESSIÓ
DATA DE NAIXEMENT
DNI
firma

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 015
RACÓ ENtItAtS
La Biblioteca recomana
HUSTVEDT, SIRI.
Records del futur.
Barcelona: Edicions 62, 2019.
Com que ha estat la guanyadora del Premi
Princesa d’Astúries de les Lletres d’enguany,
comencem recomanant el darrer llibre de
l’autora estatunidenca Siri Hustvedt. Feminista,
autora tant de llibres d’assaig com de
novel·la, a Records del futur barreja totes dues
coses. És una novel·la, però va plena de
reflexions sobre la memòria i el temps.
No és un llibre per passar el temps ni per
llegir ràpid, però que això no us tiri enrere,
perquè l’esforç valdrà la pena. Si, tot i així,
creieu que ara no és el moment d’emprendre
aquesta lectura, no deixeu passar la Hustvedt
de llarg. La seva petita (petita per curta)
novel·la L’estiu sense homes es deixa llegir
fàcil i és una bona introducció a la seva literatura.
Si, en canvi, us ve de gust començar
per l’assaig, us agradarà La dona que mira els
homes que miren les dones: assajos sobre feminisme,
art i ciència.
BALTASAR, EVA.
Permagel.
Barcelona: Club Editor, 2018.
Va ser el llibre revelació del 2018, ja porta
diverses edicions i encara se’n parla
arreu. Breu però intens, es llegeix acompanyat
del desig de subratllar una de cada
dues frases. Això és menys sorprenent
quan ens assabentem que, si bé és la primera
novel·la de l’autora, l’escriptora ja
fa anys que es dedica a la poesia, camp
en el qual ha rebut diversos guardons. I si
l’ús del llenguatge és impecable, la trama
tampoc deixa indiferent: humor negre a
partir de la dèria suïcida de la protagonista,
sexe i sensualitat, crítica al convencionalisme
i els estereotips socials i familiars...
tot en un. Si voleu descobrir la nova
narrativa catalana, comenceu per aquí i
l’haureu encertat. A les biblioteques trobareu
aquest llibre i també gran part de
l’obra poètica d’Eva Baltasar.
O’FARRELL, Maggie.
Visc, i visc, i visc: disset topades amb la mort.
Barcelona: L’Altra, 2019.
Us ha passat mai que us ha anat d’un
pèl? Això a la Maggie O’Farrell li ha
succeït més d’un cop. En aquest llibre
clarament autobiogràfic, l’autora ens
relata un seguit d’experiències amb el
seu estil directe, que transmet emocions
al temps que fuig de melodrames.
El mateix títol és una metàfora que es
perd en la traducció: proveu a dir “I
am, I am, I am” tot seguint amb la mà
el batec del cor.
Si ja coneixeu l’autora, aquest és el
darrer llibre seu a les biblioteques
i el tenim a Camp de l’Arpa. Però si
em demaneu quin és el meu preferit,
no em puc estar de recomanar-vos
Aquest deu ser el lloc, publicat en català
l’any 2017.