elButlletí 286 de l'Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l'Arpa - Juny 2021

elButlletí
de l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa
www.avvclotcampdelarpa.cat
núm. 286
abril/2021
Acabeu ja amb l’escàndol
de l’edifici AA1
03
Suport mutu en temes
d’habitatge: OHT
05
Pensionistes
maltractats pels bancs
06
Com va anar el 8 de
març al barri
07
Glòries: no anem bé
(estigueu a l’aguait)
12
Entrevista: la
immigració invisible

02 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
Editorial
ESTAN ATURATS ELS DESNONAMENTS?
E
l dret a l’habitatge a Barcelona i a tota l’àrea metropolitana
ja era precari el 2019. Fins i tot per a famílies amb dos sous
era difícil trobar un habitatge en condicions.
El 2020 aquesta situació es va agreujar per la pandèmia. Moltes
llars s’han quedat sense cap ingrés, en ERO incerts, que a la
llarga no permeten poder pagar el lloguer. Cada cop són més les
llars que, tot i que les dues persones treballen, reben demandes
de judici per impagament, que són el preàmbul d’una ordre de
desnonament.
Tot i que els polítics s’omplen la boca amb la moratòria dels
desnonaments mentre duri l’estat d’alarma —moratòria que ara
s’ha ampliat tres mesos—, el fet és que se segueixen executant
desnonaments. I també de famílies vulnerables. I també al nostre
barri.
Com s’entén? Perquè, tot i que aquesta mesura va adreçada a
famílies vulnerables, el decret no protegeix les més vulnerables
de totes. Les persones que s’han vist obligades a ocupar per la
impossibilitat de pagar una llar en són excloses, llevat que siguin
persones dependents, víctimes de violència de gènere o amb
menors a càrrec. A més, per evitar el desnonament cal demostrar
cadascuna d’aquestes circumstàncies amb documents que
de vegades no es tenen i amb poc temps per aconseguir-los.
Al nostre barri, amb moratòria i tot, l’any 2020 hi ha hagut 38
desnonaments, que han trencat la vida de 75 adults i 30 menors.
Això sense comptar els desnonaments que, tot i estar SENTEN-
CIATS pel jutjat, s’han pogut aturar per gestions o pel suport del
veïnat a la porta.
Certament la moratòria ha sigut un petit respir per a algunes
famílies, però ens preocupa molt què passarà quan finalitzi. Arribem
a la conclusió que serà llavors quan ens caldrà seguir lluitant
per una llei que ASSEGURI de debò el dret a un habitatge
digne.
El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
Edita: AVV del Clot-Camp de l’Arpa (c/Joan Sibèlius, 3; tel. 93 232 46 10), avvclotcampdelarpa@gmail.com. Junta directiva: presidenta: Concepción Ribera de la Barrera; sotspresidenta:
Antònia Bigordà i Massaguer; secretari: Miquel Catasús i Lacruz; tresorer: Miguel Padilla i León; vocals: Rosa Carrillo i López, Joaquim Delgado i Belmonte, Quim Delgado i Ligero,
Pere Guarro i Palau, Raquel León i Mayol, Maria Rosa Mallol i Armengol, Jesús Pérez i Algarate, Joan Sáez i Roldán, Rosa Maria Sancho i Garcia, Domiciano Sandoval i Valbuena, Diego
Tabera i Moreno, Joan Verdes i Marraes. Coordinació: Raquel León. Correccions: Raquel Valle Bosch. Publicitat: GPL, s.c.c.l. Cristina - 627 017 071, xavi@gpl.cat. Producció: DBcoop,
s.c.c.l. db@dbcoop.cat. Impressió: Indrugraf. D.L.: B-28.908-89. 4.000 exemplars. Facebook: https://www.facebook.com/Avv-Clot-Camp-de-lArpa-1507393646243776/?fref=ts

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 03
HABITATGE
La importància de ser-hi totes
El Clot–Camp de l’Arpa és un barri amb una llarga tradició de lluita popular, una cultura que hem heretat
gràcies a la feina de diversos col·lectius i entitats. Nosaltres, l’Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot–
Camp de l’Arpa, que treballem per la defensa del dret a l’habitatge, tenim la sort i l’orgull de formar part
d’aquesta lluita popular i d’aquesta xarxa de solidaritat i de suport mutu.
Q
uè volem dir
quan parlem de
suport mutu? Sovint
aquestes paraules
—suport mutu, cures
col·lectives, cuidarnos…—
acaben sent paraules
buides perquè
a la pràctica no sabem
del tot com exercir el
que signifiquen. És per
això, per saber aplicarho
dins del nostre dia a
dia, que nosaltres partim
de la idea que el suport
mutu és l’eina que
tenim les veïnes del
barri per tal d’acompanyar-nos
les unes a les
altres. Perquè puguem
fer front tant als problemes
més quotidians
com a aquells que van
més enllà de la nostra
vida individual, és a
dir, els que són problemàtiques
estructurals.
Per exemple, nosaltres
entenem que si una veïna
no pot pagar el lloguer,
no es tracta d’un
problema personal ni
és un fet aïllat. És un
problema creat pel
sistema en què vivim.
Actualment, la lògica
d’aquest sistema parteix
del fet que l’habitatge
és una mercaderia
de la qual extreure un
benefici. Consegüentment,
l’habitatge no
s’entén com un dret
bàsic i fonamental per
a una vida digna. Ens
trobem, doncs, que qui
no el pot pagar ha de
marxar de casa seva independentment
de si
té una alternativa o no.
El suport mutu i el poder
popular permeten
que les veïnes del barri
puguem empoderar-nos
i fer-nos més fortes per
reivindicar un habitatge
digne. Cal superar la lògica
que el benefici econòmic
és la base de la
societat i entendre que
són les nostres vides i
les necessitats bàsiques
el que ha de ser al centre.
Volem que l’habitatge
sigui considerat un
dret bàsic perquè sense
un sostre no tenim estabilitat,
no tenim un lloc
segur ni per a nosaltres
ni per a les nostres famílies,
no tenim un lloc
on descansar, no tenim
res.
Quan parlem de persones
afectades per
problemes d’habitatge
sovint tenim en compte
sobretot els qui no poden
assumir pagar un
lloguer o una hipoteca,
però cal entendre que
l’especulació ens afecta
a totes. Un determinat
model de turisme i el
poder dels fons voltors
està fent pujar els preus
dels lloguers, provocant
la gentrificació i posant
en perill l’equilibri social
del barri. Hi ha veïnes
que ja no podem pagar
el lloguer, d’altres que
sí, però que ens costa
molt; segurament d’altres
poden pagar-lo,
però igualment estan
exposades a un mercat
que no busca satisfer les
seves necessitats i les de
la gent que viu al barri,
sinó les de l’especulació
immobiliària i el negoci
turístic actual.
Així doncs, el nostre
objectiu és fer front a
tots aquells que ens volen
expulsar del barri, a
tots aquells que tracten
l’habitatge com a mercaderia
i no com un dret
fonamental.
Ens cal entendre que
si cadascuna posa el seu
granet de sorra ja fa una
bona feina, però si no
els ajuntem tots farem
poc. És per això que a
l’Observatori tenim clar
com cal treballar: amb
el suport mutu com a
eina principal.
Volem ser un espai, un
col·lectiu, una família on
puguem ser-hi totes, on
tota aportació o crítica
serà benvinguda, ja que
una de les nostres bases
és entendre que l’heterogeneïtat
és el que
ens fa créixer i poder
aprofundir en diferents
sensibilitats i maneres
de fer. És entendre que
amb el suport mutu, per
molt diferents que siguem,
tenim un objectiu
comú: que el barri
sigui per a nosaltres, les
veïnes. Els barris han de
ser per a qui els cuida,
per a qui els fa créixer,
per a qui fomenta que
segueixi havent-hi cultura
i història a cada
carrer. El barri és per a
nosaltres i no per a qui
vol especular.
Des d’aquesta mirada
col·lectiva i solidària, volem
animar les veïnes que
vinguin a participar en
tot allò que puguin. Tot
cop de mà és benvingut.
I no oblideu que a l’Observatori
tota veïna serà
rebuda amb els braços
oberts perquè això serà
el que ens farà fortes. Suport
mutu i poder popular
contra aquelles que ens
vulguin expulsar!
A causa de la COVID-19,
actualment no ens reunim
presencialment, sinó per
Jitsi. Així que, si us interessa,
contacteu amb nosaltres
per xarxes socials!

04 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
SANITAT
USUÀRIES I PERSONAL UNIDES PER
DEFENSAR LA SANITAT
La COVID-19 ha evidenciat la importància de tenir un sistema sanitari públic. Ara aquest sistema s’enfronta a
la pandèmia molt debilitat, ja que TOTS els governs de la Generalitat han afavorit els interessos privats, han
externalitzat serveis i han retallat recursos, coses que donen com a resultat la pèrdua de qualitat assistencial i
un personal totalment exhaust després d’un any a primera línia contra la COVID-19.
Q
uè hauria estat de nosaltres
sense aquest
accés a la sanitat? I si
depenguéssim d’empreses
que gestionen la sanitat per
enriquir-se més i que aprofiten
les malalties per fer
negoci? Els centres privats,
davant de patologies greus i
costoses, se’n despreocupen
i les deriven sense manies
als centres públics, com han
fet amb la COVID-19.
tes de les treballadores de
Ferroser.
• Fer una auditoria pública
de la gestió i la despesa que
ha suposat el contracte amb
Ferroser i Ferrovial per al
servei de rastreig de la CO-
VID-19 i el servei del 061.
• Fer una vacunació massiva,
planificada i controlada
de tota la població des
dels CAP, on es disposa
de tots els historials clí-
FALTA FOTO
URGEIX:
• Prioritzar l’Atenció Primària
(dotació econòmica
que arribi al 25%, com
recomana l’OMS).
• Posar tots els recursos,
incloent-hi els privats,
a disposició dels serveis
públics.
• Incrementar els recursos
humans i materials per
al ple funcionament dels
CAP.
• Oferir atenció sanitària
presencial amb el metge
o metgessa de capçalera o
l’infermer o infermera en
menys de 48 hores per a
tota la població, i relegar
la visita telefònica o telemàtica
per a les consultes
de seguiment o gestió de
tràmits, amb un increment
adequat de les línies
telefòniques.
• Respectar tots els drets
laborals de les treballadores,
incloent-hi l’accés a
EPI i tests.
• Dotar de recursos per garantir
el descans dels professionals
exhausts i afectats
emocionalment i per
evitar un augment de les
llistes d’espera.
• Oferir atenció sanitària
als CAP les 24 hores per
evitar el col·lapse de les
urgències hospitalàries.
• Incorporar el servei de
rastreig de pacients amb
COVID-19 a l’Atenció Primària,
una vegada internalitzat
pel Departament
de Salut, amb la condició
de subrogació efectiva i
continuïtat dels contracnics.
• Internalitzar el servei del
061 d’emergències mèdiques.
• Prevenir les seqüeles
d’aquesta pandèmia: retards
en el diagnòstic de
malalties i augment de les
patologies vinculades a la
salut mental.
• Incloure equips especialitzats
en salut mental als
CAP i internalitzar tot el
Servei de Salut Mental.
La greu crisi que viu la
població en tots el àmbits
ha derivat en afectacions
a la salut mental, amb patologies
anteriors agreujades,
depressions i estrès
ocasionats per la mateixa
COVID-19 o com a conseqüència
d’aquesta, com
ara la pèrdua de la feina,
l’habitatge, els ingressos
econòmics…
Cal que tothom, treballadores i usuàries de l’àmbit sanitari, lluitem conjuntament
per defensar un sistema de titularitat, provisió i gestió 100% públiques, amb un únic
conveni i unes condicions laborals dignes, perquè ens puguin prestar l’atenció sanitària
que necessitem i mereixem, i es garanteixi el dret a la salut de tota la població.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 05
PENSIONS
Ja n’hi ha prou de beneficis bancaris a costa
de les persones pensionistes
L’any 2020 els cinc grans bancs del nostre país van ingressar 8.905.000 € en comissions. Es tracta d’una
xifra que ha anat en augment constant en els últims anys. Una part important d’aquests ingressos provenen
de les comissions aplicades als comptes personals i, lògicament, també als comptes dels més de 9.800.000
pensionistes obligats a cobrar la pensió a través d’entitats bancàries.
A
l mateix temps, la banca
està immersa en un
procés de concentració
empresarial, reducció
de personal i potenciació
de la banca en línia que ha
donat com a resultat un dèficit
insuportable de l’atenció
el públic, el tancament
de centenars d’oficines i
una dificultat afegida per a
les persones grans poc formades
en els usos digitals.
Així doncs, els que cobrem
una pensió pública,
sigui quina sigui la quantia,
no només hem d’obrir o tenir
un compte on poden —i
solen fer-ho!— cobrar comissions
elevades. A més,
cada vegada tenim menys
atenció al públic, menys
oficines i caixers, i gairebé
hem de fer un curset accelerat,
per compte propi,
d’utilització dels mitjans
digitals bancaris (banca en
línia, targetes de dèbit/crèdit,
etc…). I tot això persones
més grans de 65 anys i
amb una edat mitjana de 82
anys.
Les comissions bancàries
per tenir aquests comptes
arriben, en alguns casos, a
assolir imports superiors
als 240 € anuals. Es cobren
mensualment o trimestralment
perquè no es noti
massa i, si algú no hi està
d’acord, li ofereixen deixar
de pagar-les a canvi de
determinades condicions,
com ara que la pensió arribi
a un mínim, que es domiciliï
una certa quantitat
de rebuts o es faci servir
una determinada quantitat
de vegades la targeta de
crèdit o dèbit del mateix
banc. Altres possibilitats,
risibles per a la majoria de
pensionistes, és tenir un
cert nombre d’accions del
banc, crèdits hipotecaris
vius, saldos crescuts, assegurances
del banc, etc.
Des de Marea Pensionista
i COESPE (Coordinadora
Estatal en Defensa del
Sistema Públic de Pensions)
creiem que ha arribat
el moment de dir prou a
aquest maltractament als
pensionistes, sobretot als
que perceben pensions de
menor quantia. Com que el
Banc d’Espanya és el regulador
de tota la banca i la
riquesa, sigui quin sigui el
seu origen, està al servei
de l’interès general (article
128 de la Constitució espanyola),
EXIGIM a l’Administració:
• Que el Ministeri d’Economia
o de Consum
aprovi la posada en marxa
obligatòria i al més
aviat possible a totes les
entitats bancàries d’un
compte bancari especial
per a pensionistes, per a
la finalitat exclusiva del
cobrament de la pensió
i el seu ús bàsic (domiciliacions,
transferències,
ingressos, disposicions,
etc.), que no comporti
cap despesa en forma de
comissions o quotes. El
seu format, ús i organització
és responsabilitat
de l’Administració;
• Que el Banc d’Espanya
obligui, al més aviat possible,
a totes les entitats
bancàries a informar els
usuaris, mitjançant una
FALTA FOTO
campanya institucionalitzada,
personalitzada i
supervisada, sobre com
poden estalviar-se les
comissions si l’usuari
compleix algunes de les
condicions abans assenyalades;
• Que el Banc d’Espanya
exigeixi a totes les entitats
un informe sobre la
quantia de les comissions
cobrades en comptes
de pensionistes quan la
pensió no arriba al salari
mínim i quan el sobrepassa.
Aquest informe ha
de servir com a base per
establir com ha de ser
el compte especial per a
pensionistes;
• Que el Banc d’Espanya
obligui totes les entitats
a dur a terme una campanya
d’informació sobre
l’ús de caixers i d’instruments
en línia adreçada a
persones grans i pensionistes.
El sistema bancari ha
aconseguit mantenir els
seus beneficis en gran part
a causa de l’augment de les
quotes dels seus productes.
Ni els que cobren una pensió
pública ni les persones
més vulnerables hem de
romandre impassibles davant
d’aquesta pràctica,
que redueix una mica més
les ja reduïdes pensions, el
salari mínim, l’IMV, etc.
Marea Pensionista Catalunya

06 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
GÈNERES
PEL 8 DE MARÇ, LES VEÏNES SEGUIM ORGANITZADES
“Els successos que han tingut lloc en aquest últim any han permès destapar encara més la violència que viuen moltes dones i
dissidents sexuals i de gènere.’’
‘“Una dona necessita treballar 1,5 hores més al dia per guanyar el mateix que un home. Si és immigrant, dues hores més.’’
“El context actual de crisi posa de manifest l’oblit i la criminalització d’aquells sectors socials que no són reconeguts pel sistema i
l’Estat capitalista.”
A
ny rere any, en el Dia
Internacional de la
Dona Treballadora
commemorem l’assassinat
de les 129 obreres que van
declarar-se en vaga per una
millora de les seves condicions
laborals l’any 1908.
Ens trobem el 8 de març
per reivindicar que continuem
explotades i oprimides
pel sistema capitalista
patriarcal i racista. Els successos
que han tingut lloc
en aquest últim any han
permès destapar encara
més la violència que moltes
dones i dissidents sexuals i
de gènere viuen en els seus
llocs de treball, centres
educatius i a la seva llar;
la vulneració reiterada de
la dignitat de les persones
amb les ordres d’expulsió i
la denegació dels permisos
de residència; la invasió de
l’extrema dreta en les institucions
suposadament democràtiques,
entre d’altres.
A més a més, veiem com
s'aguditza la feminització
de la pobresa, aquella que
produeix el terra de fang
que no ens permet ni aspirar
a tenir una vida digna.
Segons l’informe FOESSA
del 2020, una dona necessita
treballar 1,5 hores més
al dia per guanyar el mateix
que un home. Si és immigrant,
dues hores més. Així
doncs, ens trobem totes
les dones treballadores: cis
i trans; natives, estrangeres
i racialitzades; bolleres, bis
i heteros; diverses i pobres,
patint un sistema que no
ens vol ni lliures ni vives.
A més, el context actual
de crisi posa de manifest
l’oblit i la criminalització
d’aquells sectors socials que
no són reconeguts pel sistema
i l’Estat capitalista. Una
crisi que ens llança encara
més a l’atur, als ERTO i a la
precarietat laboral. A més,
estem sotmeses a la doble
jornada, que obliga les dones
a responsabilitzar-se
de les tasques de cures que
hauria d’estar fent l’Estat.
A tot això s’hi afegeix la
privatització de la sanitat
(des dels CAP fins al 061,
passant per les residències
i el SAD) i de l’educació en
totes les etapes; la violència
masclista, LGTBI-fòbica
i racista que s’agreuja amb
l’auge de l’extrema dreta, i
un llarg etcètera.
I el Clot-Camp de l’Arpa
no n’és una excepció: continuen
els desnonaments i
l’assetjament laboral, l’assetjament
sexual a les dones
joves del barri, la impunitat
del feixisme —que s’ha mostrat
en els darrers mesos
amb esvàstiques i altra simbologia
nazi, intimidacions i
amenaces—, la manca de recursos
que ens obliga a marxar
del barri o malviure-hi. I
les dones som allà, patint les
pitjors conseqüències del
capitalisme patriarcal, però
també organitzades per ferhi
front.
Aquest 8 de març les dones
del barri ens hem organitzat
per lluitar contra
aquest sistema que es manté
per la nostra explotació i
opressió. Durant el cap de
setmana del 6 i 7 de març
es van celebrar diversos
actes per a totes les veïnes,
organitzats pel Comitè de
Vaga del barri. Va haver-hi
des de tallers de dansa fins
a xerrades a càrrec del Punt
Laboral del Clot i de l’Observatori
d’Habitatge i Turisme.
També es van convocar
diferents columnes
per anar cap a les manifestacions
que van tenir lloc a
Barcelona.
Però cada dia és 8 de març
i la lluita continua.
Llum entre nosaltres, foc
als agressors! Seguim!
Lluna del Clot – Col·lectiu feminista
del barri

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 07
URBANISME
Glòries: no anem bé (estigueu a l’aguait)
Al web www.glories.cat hi podeu veure la gravació de l’acte informatiu telemàtic que vam fer les AAVV el
dia 25 de març.
N
omés dir-vos que
les obres del túnel
van bé però que no
anem bé en els temes que
més interessen als barris:
equipaments, habitatge
públic de lloguer, urbanització
de la Gran Via,
etc. L’Ajuntament escolta
però no gaire i va a la seva,
i això en alguns casos
ens pot portar a situacions
del tot inacceptables
si volen imposar més fets
consumats. Encara estem
intentant arribar a acords
(garantits, amb partida
pressupostària i terminis)
pel que fa als projectes
dels equipaments per als
barris, urbanització de la
Gran Via, control de les
contaminacions…, però
de moment no sembla que
anem en la bona direcció.
És destacable i greu la disparitat
en el tema de la
urbanització de la Gran
Via, que detallarem en el
proper Butlletí. Respecte
d’això, us demanem
que estigueu a l’aguait (al
nostre web, a www.glories.cat,
a les xarxes…) per
si és necessari convocar
algun tipus de reunió o
mobilització en les properes
setmanes. Si ens
informeu del vostre correu
electrònic a avvclotcampdelarpa@gmail.com,
us avisarem quan hi hagi
alguna novetat urgent al
respecte. No badem!
Si acceptem provisionalitats “tàctiques” és molt probable que durin uns quants anys. Creiem que és un parany.

08 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
URBANISME
L’escàndol de l’AA1-A2: breu resum (fins al dia d’avui)
Tal com vam anunciar en la portada del darrer Butlletí, el 14 d’abril es va fer un acte per explicar el
que nosaltres considerem un dels escàndols més grans i indignants en temes d’habitatge públic al
barri: el cas de l’edifici AA1-A2.
Què és l’AA1-A2?
És el nom tècnic del primer
edifici d’habitatge
públic que s’havia de fer
per complir el pla urbanístic
de la zona Meridiana-Trinxant
aprovat l’any
2009 (que va satisfer algunes
reivindicacions de
l’AVV, però també hi va
haver discrepàncies). Gràcies
al pla, es va poder fer
la primera fase del parc de
Can Oliva (nom que voldríem
que s’oficialitzés,
però de moment Google
Maps en diu parc Camp
de l’Arpa) que gaudim des
de 2015: aquesta fase és la
més gran de les previstes.
I també es va aconseguir
l’escola bressol municipal
Petit Príncep, per la qual
feia anys que lluitàvem.
El pla preveia cinc fases
bianuals de desenvolupament
(vegeu gràfic) que
ja van començar més lentament
del previst a causa
de la crisi. Però l’any 2015
es va tenir ja expropiat
el solar AA1 (que podeu
veure en vermell al requadre
de la 2a fase). Això
era molt important perquè
permetia que en el mandat
2015-2019 es fes l’edifici
AA1-A2, que permetia
reallotjar les famílies afectades
de la zona. Tal com
van anar les coses, des de
2015 el més lògic i necessari
hauria estat anar-hi
reallotjant les persones
que estaven en habitatges
més degradats de Tomàs
Padró i Trinxant, i seguir
avançant en les següents
fases previstes per fer-les
consecutivament.
Un mandat d’excuses i d’un
recurrent “el trimestre que ve”
El nou Regidor del Districte
de 2015 també era
el Regidor d’Habitatge i
vam tenir l’esperança que
s’aniria complint el pla,
però no va ser així. Primer
La segona fase s’havia de fer als anys 2012-2013 però des de 2015 estem encallats. Això perjudica a les persones afectades i impedeix tenir habitatge públic de lloguer
van estar donant llargues
i amb diverses excuses
van passar dos anys, però
finalment a principis del
2018 (ara fa 3 anys) l’edifici
es va incloure en el
pla de promocions d’habitatge
públic previstes per
l’Ajuntament. Vam tornar
a tenir esperances però
aquestes es frustraven trimestralment,
ja que ens
anaven dient al Districte
de forma repetida i recurrent
que el projecte de
l’edifici (el primer tràmit
que s’ha de fer) es faria
“el trimestre que ve”. Però
això no es va complir mai.
Va ser escandalós.
Aquest mandat: esquivant el
tema i cap compromís
En aquest mandat hem
tingut poques reunions en
què s’hagin pogut treballar
els temes a fons. Primer el
motiu era l’inici de mandat
(en què tot engega més
lent) i després ha sigut la
pandèmia el que ha servit
d’excusa per fer només
reunions telemàtiques en
què es donen respostes
formalment ben educades
però sense contingut i,
de vegades, obviant descaradament
les preguntes
(això també és escandalós).
En algun moment el
senyor Escudé ens va dir
que miraria de parlar amb
la Regidora d’Habitatge
sobre el cas; en un altre, el
Gerent ens va tornar a dir
el que ens deia en el mandat
anterior, allò del “trimestre
que ve” (!!!). Però
res ha avançat.
Vam veure indignats que
aquesta promoció no sortia
en el Pla d’Actuació del
Districte que es va fer inicialment
al desembre de
2019, on sí que apareixien
diverses promocions en
altres barris (a les quals
donem suport, evidentment)
però l’AA1 no sortia
per enlloc. Vist això,
ho vam posar encara més
com a prioritat del barri
en el procés participatiu
del PAD-PAM (per Internet),
però aquest va ser
interromput per la pandèmia.
Durant la pandèmia,
sempre que hem tingut
ocasió, hem plantejat el
tema en reunions, audiències,
etc. (tot telemàtic),
però el tema l’han anat
esquivant. Per acabar-ho
d’adobar, en la proposta
definitiva de PAD del
Govern municipal seguia
sense sortir aquesta promoció
i al mateix temps
se’ns va dir que en aquest
mandat sí que es faria el
projecte (sense dir si seria
“el trimestre que ve” o
“el trimestre que ve després
del que ve” o....) però
que no es començarien les
obres fins al mandat següent.
Això ja ha sigut la
gota que vessa el got, perquè
això comportaria que
l’edifici no estaria acabat
fins d’aquí 4, 5 o més anys
i que el compliment de tot
el pla (l’habitatge públic
de lloguer per a més persones
del barri, les zones
verdes, la fi de la degradació...)
s’allargaria diverses
dècades més (i ja en
portem unes quantes!). És
inacceptable i escandalós!
Per això vam decidir fer
l’acte públic del 14 d’abril.
Per això i perquè…
Mentrestant, les persones
afectades ho pateixen;
algunes, molt greument
El fet que l’Ajuntament
no compleixi, ni de lluny,
els seus compromisos té
diverses repercussions.
Afecta els propietaris de
continua pàginasegüent

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 09
URBANISME
les cases (sobretot al sector
de Trinxant), perquè
amb la incertesa total dels
terminis no saben si arranjar-les
bé (amb força
inversió), però si no ho
fan tot es degrada (humitats,
etc.). I, mentrestant,
l’Ajuntament no es compromet
a res. Però el pitjor
és per a les persones
que hi són de lloguer, ja
que en alguns casos els
propietaris no fan els contractes
com caldria i això
comporta per als llogaters
més precarietat, pèrdua
de drets importantíssims
(com el de reallotjament)
o desnonaments, perquè
la propietat insta la ruïna
de l’edifici en què durant
molts anys no ha invertit
el que caldria. Ara mateix
una persona ja ha estat
desnonada i hi ha una família
que hi viu “de tota la
vida” que no té encara cap
garantia d’una bona solució
i encara menys la que
hauria de tenir: poder anar
a viure a l’edifici AA1-A2,
del qual l’Ajuntament encara
no ha adjudicat ni el
projecte! Si això no és un
escàndol social i polític!
Aquesta dinàmica perversa
entre la inacció de
l’Ajuntament i els interessos
d’alguns propietaris,
Hi va haver una important assistència i força interès pel cas.
És escandalós: ja hi ha hagut un desnonament d’una persona vulnerable i una altra família està a punt de perdre casa seva de tota la vida
que acaba afectant tant
greument persones vulnerables,
s’ha d’acabar. Exigim
que s’acabi. L’Ajuntament
ha d’assumir la seva
responsabilitat en tot plegat,
garantir bones solucions
que donin estabilitat
en el dret a l’habitatge de
tots els afectats i donar
terminis garantits a tothom.
L’acte informatiu: AA1 JA!
L’acte informatiu que
l’AVV i l’Observatori d’Habitatge
i Turisme del barri
vam organitzar per explicar
el cas als mitjans de
comunicació, consellers
del Districte i veïnat va
ser un èxit: hi van assistir
unes 80 persones. Creiem
que va quedar ben palès
que aquest és un tema absolutament
prioritari per
al barri, no només per als
afectats. Es tracta d’acabar
amb la degradació d’aquest
sector del Clot-Camp de
l’Arpa i també que d’aquí
pocs anys hi hagi també
habitatge públic de lloguer
de gestió directa per
a més famílies. Tenim clar
que no pararem de reivindicar
fins que les obres
de l’AA1-A2 comencin de
veritat (amb els paletes
treballant) i creiem que
si comptem amb el suport
del veïnat ens en podem
sortir.
Per acabar, que quedi clar el
que reclamem:
– adjudicació immediata
del projecte de l’AA1-A2
– i, sobretot, INICI DE LES
OBRES DE L’EDIFICI EN
AQUEST MANDAT.
Nota: Al web de l’AVV
podeu veure el vídeo de
convocatòria de l’acte.
D’aquí pocs dies també
n’hi haurà un d’informatiu
de tot plegat.

010 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
A
URBANISME
Inversions al barri 2021
l’editorial del darrer
Butlletí vam explicar
la informació que ens
havia arribat a última hora
sobre unes noves inversions
als barris incloses en el
pacte pressupostari per al
2021 entre el Govern municipal
i ERC. Més tard hem
pogut veure el document
que es va fer públic al respecte
i que conté els temes
que us detallem al final.
Com que alguns redactats
no està clar què signifiquen
exactament, esperàvem
aclarir-ho en alguna reunió
amb el Districte, però com
que des del desembre no
n’hem tingut cap (tot i que
fa temps que ho demanem),
doncs encara no ho sabem.
Ara sí que està prevista una
reunió a finals d’abril; si
aconseguim més informació
concreta ja l’explicarem
en propers butlletins.
Segons diu l’acord, tot
això s’ha de fer aquest any
2021, però ja tenim algun
indici que potser no serà
del tot així. Veurem.
Els literals que surten en
el document de l’Ajuntament
referits als barri són:
– Urbanització de l’entorn de la
Torre del Fang (862.500 €):
eliminació del mur i barana
provisional; projecte
executiu per a l’arranjament
de la superfície
i formació de talussos i
nous accessos; dotació
per a l’obra d’adequació
de la base i formació de
talussos i nous accessos
que s’iniciarà un cop disposem
del projecte executiu.
– Carril bici Badajoz-Independència
(300.000 € aprox.):
aquest carril bici és un eix
vertical de connectivitat
de la ciutat, fonamental
per tal de completar la
trama de carrils bici de la
ciutat.
– Reforma masia i projecte
del parc de Can Miralletes
(700.000 €): reforma de
la masia existent al parc
de Can Miralletes, per tal
de fer un equipament amb
ús lligat al parc i la natura;
redacció del projecte per
fer una nova configuració
del parc, que maximitzi
les possibilitats del nou
equipament i aprofiti les
sinergies del centre educatiu
del costat.
– Urbanització de parcs
(400.000 €): realització
del projecte per executar
la reforma de les places
de Sant Josep de Calassanç
i Heroïnes de Girona,
formant un eix vertebrador
d’espais verds dins
del barri.
– Urbanització del carrer Muntanya
i millores a l’Escola Dovella
(300.000 €): redacció
del projecte de pacificació
del carrer Muntanya per
sobre del carrer Mallorca;
inclou l’actuació tàctica
sobre el tram Mallorca-
Vidiella, que es realitzarà
dins d’aquest any.
És això el que hi diu. Si tot
això es fes aquest any estaria
molt bé. Intentarem que
se’ns n’informi a fons i que
hi hagi participació real en
tots els casos.
Primavera del patrimoni del barri (condicionada per la pandèmia)
Recorregut pel barri del Clot-Camp de l’Arpa - Jane’s Walk 2021
Diumenge 9 de maig, a les 11.00 h
Organitza: Col·lectiu Punt 6
Col·laboren: AVV Clot-Camp de l’Arpa, Ateneu del Clot, Taller d’Història
Informació: http://www.punt6.org/es/desde-el-2011-paseando-con-jane-jacobs-por-barcelona/
Xerrada: Com protegir el patrimoni i l’ànima del barri?
Dijous 20 de maig, a les 19.00 h, a La Farinera
Parlarà: Mercè Tatjer, experta en patrimoni urbà i professora de la UB (cal reserva prèvia)
Mostra fotogràfica FotoClot 2021
Del 28 de maig al 26 de juny a La Farinera (horari del Centre Cultural)
Temàtiques: lliure i patrimoni del barri
Organitza: Grup de Fotografia Clik!
L
’any passat, la pandèmia
va impedir tirar endavant
iniciatives relacionades
amb la reivindicació del
barri per tal que es faci un bon
pla de protecció del nostre patrimoni
arquitectònic, paisatgístic,
de memòria històrica,
artístic, vegetal, etc. Aquest
any, però, s’està organitzant
tot el que es pot, que de moment
i com veieu no és poc.
Per una banda, acabem de
lliurar dues cartes a l’Ajuntament,
adreçades al Regidor del
Districte i a la Regidora d’Ecologia
Urbana, per reclamar
que s’iniciïn ben aviat i oficialment
tots els tràmits legals per
fer un bon pla de patrimoni en
tots els vessants: ampliació del
catàleg, urbanístic, pla de memòria
històrica, desafectacions,
etc. Per intentar impedir
que “la piqueta” o el buldòzer
s’emportin més trossos valuosos
del barri cal que l’Ajuntament
passi a l’acció; ja hem
donat unes quantes voltes al
tema, ara cal aplicar aquí el
que ja s’ha fet a altres barris,
com el de Gràcia. Esperem
una resposta positiva i efectiva;
ja us n’informarem.
Per altra banda, us animem
a participar en les activitats esmentades
a l’inici, de les quals
trobareu els detalls al web
https://clotcampdelarpa.cat/
i als llocs web de les entitats
organitzadores de cada activitat
i també de les que collaborem
a la Comissió de Patrimoni
i Memòria Històrica
del barri, com ara la Federació
d’Entitats+Taller d’Història,
l’Orfeó Martinenc, l’Ateneu
del Clot i l’AVV, entre d’altres.
La pandèmia ens posa les
coses difícils però no impedirà
que gaudim de la primavera
i de l’empenta i la lluita
col·lectiva del barri. Us esperem
a les activitats!

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 011
NOTÍCIES SOCI
Arcadi: infinitament agraïts. Seguiràs entre nosaltres.
E
l dia 6 d’abril va morir
l’Arcadi Oliveres, després
d’una etapa final
tan digna com la resta de
la seva vida. Els que el coneixíem
sabem que l’Arcadi
era un home bo i un etern
lluitador per la veritable
pau i, per tant, contra totes
les injustícies, les desigualtats
i les guerres.
Ha sigut una vida dedicada
a millorar el món
amb una postura ferma i
persistent però també amb
tendresa i un somriure a la
boca.
Va venir al barri i a “la
soci” diverses vegades a
difondre la seva saviesa i
visió fraternal, però també
la seva determinació de
dir les coses pel seu nom i
d’impulsar els moviments
socials de base. Mai li agrairem
prou tot el que va fer
per tothom i pel país. Intentarem
seguir tan bé com
puguem les seves ensenyances.
Segur que descansa en
pau.
BREUS
Degà Bahí: no hi volem una “gran cuina”
Durant la Setmana Santa ens va arribar la notícia que estaven molt avançades les obres d’una gran cuina
industrial als baixos del carrer Degà Bahí núm. 57. Ho vam comprovar i vam saber que era per fer-hi menjar
per emportar, però sobretot per portar a les cases i a altres llocs de consum. Aquest tipus d’establiments ja
han creat molèsties i alarma en altres llocs urbans per les seves repercussions en temes de fums, pudors,
sorolls, etc., i també per l’increment de la mobilitat que provoquen, sobretot de motos.
Sabíem que dies abans l’Ajuntament havia suspès la concessió de noves llicències per a aquest tipus
d’establiments i vam preguntar al Districte si la moratòria d’un any afectava aquest establiment de Degà
Bahí. Ens van dir que sí i, de moment, estem tranquils, però demanem a les veïnes i veïns de l’entorn que
estiguin preocupades per aquest tema que es posin en contacte amb l’AVV, ja que caldria organitzar un grup
que hi treballi.
Per a nosaltres és evident que aquest tipus d’establiments constitueixen un greu perill per a la continuïtat de petits bars, restaurants i rostisseries del barri,
que la mobilitat que es generaria (motos i altres vehicles contínuament amunt i avall) no és adequada per a un entorn urbà que es vol pacificar, com el carrer
Muntanya i entorns, i que a mitjà termini també les persones consumidores en sortirien perjudicades. A més, creiem que aquestes empreses responen a la
lògica del capitalisme de plataforma i precaritzen els llocs de feina, malmeten l’entorn, paguen pocs impostos (això afecta les pensions, la sanitat, l’educació,
l’habitatge, etc.) generen un discurs privatitzador. Com dèiem: necessitem persones que vulguin ajudar en aquest assumpte.
El correu electrònic ja el sabeu: mailto:avvclotcampdelarpa@gmail.com · avvclotcampdelarpa@gmail.com.

012 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
RACÓ VEÏNES
La immigració invisible, per Aitor Marquès
Al Centre de Formació d’Adults del Clot, aquest trimestre hem fet l’assignatura sobre Moviments Migratoris.
Els alumnes han entrevistat persones que han viscut un procés migratori en primera persona, amb la intenció
d’aproximar-nos i comprendre millor aquesta experiència i les seves implicacions. En molts casos, els entrevistats
han estat els mateixos alumnes, ja que molts d’ells són migrants. Posteriorment, els alumnes han escollit
l’entrevista que els semblava més interessant d’entre una preselecció de finalistes i la guanyadora ha estat
aquesta que us oferim.
P
olònia es troba al cor
del continent europeu
i és membre de la
Unió Europea des de 2004.
El poble polonès sempre
ha estat un poble lluitador,
ha estat envaït o ha lluitat
per la seva llibertat en insurreccions
43 vegades entre
1600 i 1945. Poden presumir
de 16 premis Nobel
i un de cada deu universitaris
a Europa és polonès.
Actualment 20 milions de
polonesos (o descendents
de polonesos) viuen fora
de Polònia i al voltant de
52.212 resideixen a Espanya.
Avui vull donar veu
a la immigració comunitària,
la immigració de la
qual es parla poc, la immigració
invisible. Em dic Aitor
Marquès i tinc l’oportunitat
d’entrevistar una
d’aquestes dones lluitadores,
Magdalena Siek, polonesa
originària de Lublin.
Magdalena té trenta-cinc
anys i viu a Barcelona des
de fa 3 anys, encara que
des que va deixar Polònia
i s’ha instal·lat a Catalunya
ha tingut l’experiència de
viure en diversos països.
Quan recordes que va ser la
primera vegada que vas pensar
a emigrar?
Quan vaig acabar els
meus estudis, vaig començar
la meva primera feina
en un alberg al centre històric
de Varsòvia. Aquest
va ser el moment en què
vaig començar a conèixer
gent de tot el món i va
néixer la meva curiositat
per conèixer nous llocs.
Quan finalment vaig estalviar
una mica de diners
em vaig poder permetre
viatjar pel meu compte.
Al principi era només per
Europa, després vaig complir
el meu somni amb un
viatge de sis mesos pels diferents
països de l’Amèrica
del Sud. Aquest va ser el
punt decisiu de la meva vida,
tot i que en aquell moment
encara no sabia que
ja no tornaria més al meu
país, només sabia que volia
viatjar. Una vegada que el
viatge va acabar, de camí
a casa vaig fer una escala a
Londres, així que vaig decidir
quedar-me allà una
temporada. Tot això va
passar el 2013 i des de llavors
he tingut molta sort
de veure i viure en diversos
llocs, inclosos els darrers
tres anys a Barcelona.
Què va ser o qui et va influir
per a prendre la decisió
d’anar-te’n i en quin moment
la vas prendre?
La decisió de viatjar a
l’estranger va estar fortament
influenciada pels
viatgers que vaig conèixer
en el transcurs de la meva
primera feina, però la
idea de viure a l’estranger,
suposo que es va cristallitzar
després d’aquest primer
gran viatge, quan vaig
decidir no tornar al meu
país i provar sort en un
altre lloc. Londres semblava
una gran idea en aquell
moment.
Com recordes que us sentíeu
tu i la teva família els dies
previs a la teva marxa?
Jo estava molt emocionada
i no podia esperar més,
però la meva família no
estava tan feliç. La meva
mare gairebé mai va viatjar
en la seva vida i estava
molt espantada, de manera
Magdalena té
trenta-cinc anys
i viu a Barcelona
des de fa 3 anys,
encara que des que
va deixar Polònia
i s’ha instal·lat a
Catalunya ha tingut
l’experiència de
viure en diversos
països.
que literalment va plorar
en pensar que estava anant
tan lluny, sola, i en el que
em podia passar.
Quines pors o temors tenies?
Sincerament, mai vaig
tenir por. Estava emocionada
de veure llocs nous,
així que va ser més emoció
que por.
Quin ha estat el teu camí fins
a arribar a Barcelona?
Abans de venir a
Barcelona vaig viure un parell
d’anys a Londres, però
durant aquest temps vaig
viatjar durant mesos a diversos
llocs. Vaig passar un
temps a l’Amèrica del Nord
(el Canadà, Mèxic, Cuba)
i després vaig passar tres
mesos al sud-est asiàtic.
Londres era la meva base,
on treballava, però tota
aquesta feina era un mitjà
per a viatjar per tot el món.
Què va ser el que et va portar
a deixar Londres i tornar
a emigrar i establir-te a
Barcelona?
continua pàginasegüent

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 013
RACÓ VEÏNES
Londres és una de les
millors ciutats del món,
però no és una ciutat on
m’hi veiés per sempre. Tenint
això en compte, sabia
que tard o d’hora hauria
de tancar aquest capítol i
seguir endavant. L’oportunitat
va arribar quan vaig
començar a treballar per
a la meva empresa actual,
que m’oferia la possibilitat
de traslladar-me a diverses
ciutats, entre les quals
Barcelona, així que vaig
decidir aprofitar aquesta
oportunitat i traslladar-me
aquí.
“Actualment
treballo com a
suport tècnic per
a propietats en el
sector hoteler. A
Polònia treballava
de professora
d’anglès a una llar
d’infants i com a
recepcionista al
mateix temps”
Com és la teva feina actual i
a què et dedicaves a Polònia?
Actualment treballo com
a suport tècnic per a propietats
en el sector hoteler. A
Polònia treballava de professora
d’anglès a una llar
d’infants i com a recepcionista
al mateix temps.
Com van ser els primers
dies i mesos a Barcelona?
Quan vaig arribar no
vaig tenir cap problema,
malgrat el meu nivell mediocre
de castellà. De fet,
no recordo cap mala experiència
fins ara. Totes
les gestions burocràtiques,
com sol·licitar el NIE,
obrir un compte bancari o
trobar pis, van ser sorprenentment
senzilles. Mai
vaig sentir que els altres
em tractessin malament
per ser d’un altre país o
pel meu accent estrany.
A més, ja tenia una molt
bona amiga italiana vivint
aquí, amb la qual podia
comptar, així que si necessitava
suport psicològic o
qualsevol altre consell, ella
sempre hi era.
Què va ser el que més et va
costar per a adaptar-te a Espanya?
Em considero una persona
molt versàtil i oberta,
de manera que acostumarme
a viure aquí no em va
costar gens. He d’admetre
que encara tinc la meva
lluita amb l’idioma. Gairebé
tots els meus amics
també són estrangers, així
que parlem anglès la major
part del temps.
Penses que estàs integrada i
ben acollida en la societat?
No sabria dir si estic integrada
al cent per cent.
La raó és que a la meva
feina i fora d’ella socialitzo
principalment amb
persones que també són
estrangeres, per la qual cosa
realment no puc dir que
estigui completament integrada.
Pel que fa a la societat
espanyola, observant-la
“L’únic que trobo a
faltar del meu país
és la meva família
i els amics, passar
temps amb ells
durant les vacances
i totes les altres
celebracions com
ara aniversaris,
etcètera.”
des del meu punt de vista,
que és el de dona blanca
europea en la trentena, diria
que la gent és acollidora,
tranquil·la i amigable.
Quins aspectes de la cultura
del teu país trobes més a
faltar i quins són els que més
t’agraden d’aquest país?
L’únic que trobo a faltar
del meu país és la meva
família i els amics, passar
temps amb ells durant les
vacances i totes les altres
celebracions com ara aniversaris,
etcètera. El que
m’agrada de viure aquí és
que els catalans tenen més
vacances i festes que a Polònia
i saben com celebrarles
d’una manera divertida.
Els meus preferits són
la festa major de Gràcia,
Sant Jordi amb espectacular
correfoc i Sant Joan.
Actualment, què penses dels
immigrants que arriben a Espanya?
Creus que sofreixen
racisme o rebuig per part
dels espanyols?
Des del meu punt de vista
i des del punt de vista
dels meus amics que també
són immigrants, no puc dir
que els espanyols siguin
racistes, però com he dit
abans, tots som europeus,
així que la nostra experiència
pot ser molt diferent de
la dels immigrants que han
vingut de l’Àfrica o l’Amèrica
del Sud.
Tornaries a emigrar si tornessis
a aquest moment?
Sí, tornaria a emigrar.
Quins sentiments et produeix
recordar aquests primers moments
de l’emigració?
No sóc una persona gaire
sentimental ni nostàlgica.
Per descomptat, cada canvi
té aquest sentiment de dificultat,
però només t’hi has
d’enfrontar.
Quin missatge donaries als
joves que pensen que els immigrants
venen a prendre’ns
la feina i a robar?
El meu consell seria:
“Pren-t’ho amb calma”.
Mai se sap quina és la història
que ha motivat algú o
potser l’ha obligat a emigrar.
Si tenen la possibilitat
de treballar i assentar-se
honradament cal donar-los
l’oportunitat. Aquest és el
teu país i sempre ho serà,
així que treballa de valent
i mai hauràs de témer que
algú et prengui la feina.
Actualment, com és la teva situació
a Catalunya?
Fa tres anys que visc a
Barcelona i aquest any
2021 finalment he començar
a viure sola a Badalona.
Segueixo treballant per a la
mateixa empresa. La pandèmia
va arruïnar una mica
la meva vida social però
sempre que puc em trobo
amb el meu cercle d’amics,
que no és gaire gran però
sí molt íntim. En general,
em sento una privilegiada
de viure en una comunitat
tan bella i amb tants llocs
meravellosos, com la Costa
Brava, la Garrotxa o Girona.
Com a àvida excursionista,
m’encanta el fet
que els Pirineus siguin tan
a prop i poder estar en les
altes muntanyes en només
dues o tres hores. Per no
parlar de les meravelloses
platges que podem gaudir
a l’estiu.
Et veus vivint aquí per a tota
la vida?
És una pregunta difícil,
però penso que res en
aquesta vida és per sempre.
Aquesta és una part de la
història de Magdalena Siek,
immigrant polonesa. Normalment
només es parla de
la immigració de persones
extracomunitàries o de la
irregular, però mai es parla
de la immigració de ciutadans
comunitaris. Aquesta
última també existeix i és
una part important que fa
funcionar l’economia del
país, per la qual cosa ens
hauria de fer reflexionar
i pensar que la integració
del col·lectiu d’immigrants
és una inversió de futur
per al país d’acollida.
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
Proposo que m’inscriguin com a soci o sòcia a l’Associació de Veïnes i Veïns del Clot -Camp de l’Arpa.
Quota: 28 euros al 2021. Si no tens ingressos 0 euros
Omple aquesta butlleta i fes-la arribar al carrer Sibèlius, 3, 08026 Barcelona.
Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa
c/ Sibèlius , 3 - 08026 Barcelona - Tel. 93 232 46 10
NOM I COGNOMS
TITULAR
ADREÇA
ENTITAT
ADREÇA ELECTRÒNICA
ADREÇA OFICINA
CODI POSTAL
POBLACIÓ
CODI POSTAL
POBLACIÓ
DATA
TELÈFONS
ENTITAT OFICINA D.C. NÚMERO DE COMPTE
PROFESSIÓ
DATA DE NAIXEMENT
DNI
FIRMA

014 | El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa
NOTÍCIES SOCI
L’amiant i la salut
Som conscients del perill de respirar partícules d’amiant?
L
’enginyer austríac Ludwig
Hatscheck, nascut
el 1856, va ser el fundador
de la primera empresa
fabricant del fibrociment
a l’Alta Àustria l’any 1900.
El 1907, una empresa situada
a Cerdanyola del Vallès
va ser la primera d’Espanya
a fabricar-ne, fins
que el 1997 va tancar definitivament
la producció.
Per a tots és molt familiar
el nom de l’empresa Uralita,
que a la vegada era associat
amb el material gris de
les cobertes de les edificacions.
Un material econòmicament
accessible, resistent,
impermeable, aïllant
tèrmic, reductor de sorolls
externs, de fàcil instal·lació
i manteniment. Un material
molt útil en el ram de la
construcció.
Entre la dècada de 1960 i
la de 1990 va tenir més de
tres mil patents. En la majoria
dels èxits, però, acostuma
a haver-hi una part
fosca, i amb aquest material
la historia és fosca i té un
desenllaç trist.
A la dècada de 1970 es va
demostrar que els treballadors
que manipulaven el fibrociment
desenvolupaven
mesotelioma pleural, un
càncer que està demostrat
que té l’amiant com a únic
causant. Ara també se n’ha
comprovat la relació amb el
càncer de laringe i d’esòfag,
entre d’altres. Es calcula
que hi ha un nombre important
de persones afectades
actualment.
La creença que si no el
manipulem no passa res és
falsa. Ben al contrari, amb
els anys, la pluja, el vent,
els canvis de temperatura,
impactes, accidents i alguns
atemptats, s’han desprès les
fibres microscòpiques de
l’amiant i el nostre cos n’ha
sigut receptor. La malaltia
no es manifesta immediatament,
sinó que pot donar
els primes símptomes després
de 30 anys.
Una mostra d’aquest llarg
procés de desenvolupament
de la malaltia ha estat
el cas del conegut presentador
José María Iñigo, que
va morir de mesotelioma
pleural, un càncer provocat
per l’amiant utilitzat per
insonoritzar l’estudi on ell
treballava. La justícia ho ha
reconegut.
Aquest cas és mediàtic
perquè es tracta d’una persona
coneguda per tots; ara
bé, pensem per uns moments
en els treballadors
que manipulaven l’amiant a
primera línia i que portaven
a casa la roba de feina, sense
saber que estaven contaminant
els seus familiars i
convertint-los en subjectes
passius que a la llarga també
en sofririen les conseqüències.
Si mirem en el nostre entorn,
encara hi ha objectes
d’amiant. Potser quan passem
pel carrer no els veiem
perquè no estan a la vista o
perquè no ens adonem que
un baixant d’aigua o una
jardinera també són de fibrociment.
La perspectiva
de casa nostra ens pot deixar
veure teulades i canonades
i els històrics dipòsits
d’aigua, que són d’uralita i
que es troben a prop d’escoles,
mercats o en entorns
molt habitats.
Un exemple del nostre
barri seria la gran teulada
que hi ha al costat de l’Escola
Balmanya, on els infants
que hi estudien i juguen al
pati respiren les microfibres
d’amiant, que ara no
hi donem importància però
en uns anys poden provocar
problemes de salut; a
la mateixa illa hi ha l’escola
bressol, la residència de
gent gran i la biblioteca. Un
altre punt amb amiant és al
passeig Maragall núm. 33,
on les veïnes i veïns també
són consumidors de l’amiant.
El Districte és coneixedor
d’aquests espais i té previst
fer-hi actuacions de retirada.
Aquestes accions s’han
de fer amb totes les mesures
de seguretat i amb empreses
especialitzades. Cal que
les actuacions es facin al
més aviat possible per evitar
que tant els infants com
els adults estiguin exposats
a aquest perill per a la salut.
Ha de ser una prioritat sanitària,
ambiental i social.
En l’última Audiència Pública,
el dia 12 d’abril, es
va demanar que es faci un
cens del nostre barri on es
registrin totes les zones amb
amiant, tant les visibles com
les invisibles, controls mediambientals
i, per descomptat,
la retirada.
Si veiem que s’està manipulant
l’amiant sense les
precaucions necessàries, és
important avisar al 112, per
tal que verifiquin l’autorització
i si s’està fent correctament.
Assemblea social per escollir nova junta de l’AVV
Dimarts 15 de juny a les 20.00 h al nostre local (o per via telemàtica)
C
om es va acordar a
l’assemblea general
telemàtica de sòcies
i socis del dia 23 de març,
l’assemblea general per
escollir la nova junta directiva
de l’entitat es farà
el dia 15 de juny a les
20.00 hores. En principi
es farà, com sempre, de
forma presencial al nostre
local, però si la normativa
sanitària per la
pandèmia no permetés
reunions d’aquest tipus,
es faria també de forma
telemàtica a través del
programa Zoom. Per facilitar-vos
l’enllaç per
accedir a la reunió necessitem
tenir actualitzat el
vostre correu electrònic,
per la qual cosa convidem
totes les sòcies i
socis a comunicar-nos la
seva adreça electrònica
actual a través de l’adreça
electrònica de l’entitat
(avvclotcampdelarpa@
gmail.com).
El dia 26 de juny la Comissió
de Candidatures
enviarà per correu ordinari
a tots els socis i sòcies
les candidatures que
s’hagin presentat.
L’ordre del dia de l’assemblea
general del dia
15 de juny serà:
1. Aprovació, si s’escau, de
l’acta de l’assemblea general
ordinària de 23-03-21
2. Aprovació, si s’escau,
de l’acta de l’assemblea
general extraordinària
de 23-03-21
3. Presentació de les candidatures
presentades
4. Votació de les candidatures
5. Recompte de vots i proclamació
de la candidatura
guanyadora
6. Dubtes i preguntes
La junta sortint anima
totes les sòcies i socis a
implicar-se en la vida de
l’entitat i, per tant, en la
millora del barri, ja sigui
col·laborant des de dins de
la junta o, en funció de la
disponibilitat de cadascú,
en algun tema concret d’interès
col·lectiu.
Els qui encara no en siguin
socis i sòcies tenen
també les portes obertes
per col·laborar en les diverses
tasques de l’entitat.

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 015