Revista Sabir 2020

Presentarsi
EL MEU POBLE
QUIN ÉS EL TEU RACÓ PREFERIT DE L'ILLA
Mi chiamo Marina del Carmen Mayans
Parra e io ho ventun anni. Io sono
spagnola e abito a Sant Francesc,
Formentera. Io parlo lo spagnolo, il
catalano, l’inglese e un po’ di italiano.
Io lavoro come babysitter e insegnante
di catalano di una ragazza cinese a Es
Pujols. Studio l’italiano perché voglio
conoscere nuove lingue e cercare un
altro lavoro.
Marina Mayans Parra
A1 italià - EOI ext Formentera
Al ristorante
Cameriere (Ca): Buongiorno,
Ristorante la Griglia.
Cliente (Cl): Buongiorno, voglio
prenotare un tavolo per due
persone.
Ca: Va bene, a che ora?
Cl: Per le 15.
Ca: Il suo nome?
Cl: Signora Martini.
(alle 15)
Cl: Ciao!
Ca: Ciao! Signora, vuole il menù?
Cl: No, grazie. Vogliamo solo un
secondo e un dessert. Che cosa
avete oggi?
Ca: Pesce alla griglia, petto di pollo
al limone, scalopine di vitello. Come
contorno insalata o patatine fritte.
Cl: Per me pesce alla griglia con
insalata.
Ca: E per il bambino?
Bambino: Vorrei il pollo con le
patatine fritte.
Ca: E da bere?
Cl: Un bicchiere di vino.
Ba: Per me un’aranciata.
Ca: Va bene, e come dessert
abbiamo caffè, gelato di fragole e
cannoli.
CL: Per me un caffè e per mio figlio
i cannoli.
Ca: Grazie!
Cl: Grazie a Lei!
Pep Serra
A1 italià - EOI ext. Formentera
Presentarsi
Ciao!
Il mio nome è Ana Pérez, ho quarantadue
anni, sono spagnola di Mallorca. Io
non lavoro, faccio la casalinga. Abito a
Formentera con la mia famiglia, ho due
figli. Parlo il catalano, lo spagnolo e un
po’ di inglese. Mi piace studiare l’italiano
per motivi personali, non lo studio per
lavoro. Se vuoi chiamarmi, il mio numero
di telefono è XXXXXXXXXX.
Arrivederci!
Ana Pérez
A1 italià - EOI ext. Formentera
Cala Vadella un
indret natural
preciós
Cala Vadella es tracta d'un lloc natural
situat al nord-est de l'illa d'Eivissa, a prop
del municipi de Sant Josep de sa Talaia,
podríem diferenciar entre la part alta és
a dir, la muntanya o serra també anomenada
Cala Vadella encara que, de cala té
ben poc i d'altra banda es troba la cala on
es pot gaudir d'una platja increïble.
En primer lloc, descriuré la part alta de
muntanya que es troba passat el poble
anteriorment anomenat, s'ha de tenir
cura amb la carretera ja que està plena
de curves i és un poc estreta no hi ha vo-
EL MEU RACÓ
FAVORIT
D’EIVISSA
ravies i molta gent sobretot a l'estiu va
fent senderisme, quan arribes a la fi de la
carretera trobes una petita pedania anomenada
Club Robinson on està situat un
antic edifici reconstruït, antigament era
un castell en els anys en que Eivissa era
colònia germànica de fet tota la pedania
constituïda per quatre carrer avui es
considera zona privada. L'edifici té unes
característiques bastant peculiars a banda
del seu disseny, el qual consisteix en
parets de pedra, a l'interior hi ha un pati
d'origen andalús que no té res a veure
amb la resta d'elements de l'edifici, les
façanes interiors estan plenes de testos
amb tot tipus de cactus. Seguint al
pati en la part més moderna de l'edifici
troben una piscina enorme però d'aigua
salada amb una decoració motivada amb
ambient muntanyer en lloc de marítim.
Ara bé el més curiós de tot el complex
turístic el toben a la part de dalt és a dir
en les terrasses i es tracta d'unes metralletes
que abans els feien servir per a defensar
el castell.
Baixant del castell ens troben les cales,
concretament dues, una totalment natural
malauradament no es pot accedir
caminant solament en vaixell ja que és
molt rocosa i l'altra té una bellesa impressionant,
l'aigua de color verdós per
l'acció de la posidònia és sempre tebia,
la seua arena de color mel és molt fina i
suau fins i tot a un costat de la cala hi ha
unes quantes palmeres assemblant-se
a una platja caribenya. A l'estiu com a
qualsevol indret turístic i hi ha massa
gent però a l'hivern a l'horabaixa pots
gaudir d'un lloc de pau i tranquil·litat
absoluta.
Israel Angioli Ruiz
C1, català
La platja de Cala Jondal és sens dubte la
millor per pasar-hi l’estiu. Situada en un
entorn verge de pins i penya-segats, és
visitada per persones i per iots de tota
mena: eivissencs, turistes nacionals,
gent famosa o important, …
En només dos-cents metres de platja,
podem trobar diferents restaurants,
clubs i quioscos que ofereixen variats
tipus de cuina: mediterrànea, típica
eivissenca, entrepans, etc. Per aquest
motiu, és idònia per tot tipus de butxaques,
ja que per dinar pots triar des d’un
restaurant d’alt nivel fins un quiosc més
aviat auster.
Aquesta platja de còdols disposa de
zones d’ombra sota els pins. Molts establiments
han creat zones de sorra i
han aixecat petits ponts per facilitar-hi
s’accès al mar. Pocs metres dins de s’aigua
es fons marí és sorrenc, així que
banyar-se dins ses seues aigües cristal·
lines és una meravella.
Antònia Colomar Juan
C1, català
Olor a sal
Ses Salines és per a mi la millor població
d’Eivissa per tot el que ella inclou: flora,
fauna, mar, sal…
Però dins de Ses Salines hi ha un barri
petit anomenat Sa Canal que és el meu
racó favorit d’Eivissa.
Filla i néta de saliners, als anys noranta
quan arribava l’estiu hi llogàvem una casa.
Situada a sobre del ja desconegut “Café”
un bar de molt d’èxit per als turistes
i molt pràctic per la gent que vivía allí.
Una casa amb unes vistes espectaculars.
A les 7 del matí sonava la botzina que
alertava als saliners que era l’hora de
començar a fer feina i començava l’acció
també per a mi.
Apuntada a la balconada fent una vista
panoràmica podíem apreciar com:
Cap avall desfilaven els treballadors de
la salinera amb els camions, els tractors,
les excavadores.
Al capdavant la platja de Ses Salines,
completament deserta…l’únic que es
veia era el tractor llaurant la sorra.
Ala dreta podíem contemplar el que per
als habitants del barri ha sigut sempre es
“guafe” una espècie de moll on els grans
vaixells carregàven i que actualment segueixen
carregant tones de sal.
Darrere del moll,si el temps acompanyava,
s'apreciava l'illa de Formentera.
A simple vista era una línia recta. De fet,
molts cops, els turistes preguntàven que
on podien agafar l'autocar per anar a
Formentera.
Girant encara més el cap a la dreta, apreciàvem
el final, la no sortida del barri, les
cases de pescadors. N'hi havia i segueix
havent-hi moltes casetes. Podies observar
als pescadors arreglant les xarxes,
posant les canyes o els fils a punt. No
era una pesca professional el que feien,
s'agafava peix per fer sopa amb brou de
peix, un bullit...
Els dies de boira s'escoltaven les trompetes
sonar per fer-se sentir, ja que no es veien.
Al final de les casetes de pescadors hi ha
un camí que porta a una platja que gairebé
ningú coneix anomenada “Es Canal
de S'olla”, ja que has de caminar un bon
troç per arribar-hi. Una platja quasi verge,
de pedres petites, preciosa.
Gairebé tota la gent que vivia en aquella
època eren treballadors de la Salinera.
Però el que més m'agradava era l'olor
que desprenien aquells estius a aquella
casa, una olor que nomès he tingut allà.
Una barreja entre sol, arena, sal i aigüa
que de vegades torno a olorar ,em transporta
a tots els llocs que us he contat i em
recorda tot el que hi veia.
Laura Marí
C1, català
Des de fa poc més de cinc anys visc a aquesta illa tan meravellosa, i com m'és complicat
triar només un lloc per descriure, ja que n'hi ha molts extraordinaris, he decidit
descriure el meu poble, Sant Mateu d'Albarca.
Sant Mateu és un petit poble amb encant, d'uns quatre-cents habitants, que es troba
al nord-est de l'illa i pertany al municipi de Sant Antoni de Portmany.
N'està compost d'unes poques cases al voltant d'una bonica església blanca, típica de
l'arquitectura tan peculiar de tota l'illa. Altres poques cases estan al costat del pla del
poble i els seus voltants.
Cal destacar el seu entorn natural, especialment la zona de cultius coneguda com “El
Pla de Sant Mateu”, que és una preciosa àrea amb diferents arbres fruiters com oliveres,
vinyes, ametllers, garrofers, així com alguns horts. A més, és freqüent contemplar
ramats de cabres i ovelles travessant els camins. El pla es pot vorejar en cotxe o a peu.
Sant Mateu és un dels llocs preferits de molts eivissencs i visitants per practicar el
senderisme. Es poden fer magnífiques excursions com a Cala d'Albarca o al jaciment
arqueològic de Ses Torres d'en Lluc.
Si visites el meu poble, possiblement no trobaràs grans monuments ni grans centres
culturals, però a Sant Mateu podràs gaudir de la tranquil·litat i la senzillesa d'un encantador
poblet rural de l'interior de l'illa.
Andrea Brasa Rodríguez
C1, català
LA CATEDRAL DEL MAR
Al mig d’una talaia i grans penya-segats, envoltant de naturalesa viva, on es pot
respirar vida i tranquil·litat. Neix amb força i poder, de les profundes aigües, per
acaparar tota l’admiració, aquesta polida catedral. Envejosos estan tots els altres,
quan saben, que a la seva bellesa, mai podran arribar.
Simbologia de l’illa d’Eivissa, punt que tothom ha de visitar. Si algun dia es té l’oportunitat
d’anar-hi, és un lloc que us recomanaran, sobretot s’ha d’anar a veure el bell
paisatge que ofereix, quan al capvespre amb el sol, surten a passejar. Una bonica
estampa que de record s’emportaran.
Els curiosos quan van, no s’imaginen el que es van a trobar. Primerament un camí
empedrat pel qual no és fàcil caminar. Però, quan arriben al destí a més d’un la bava
se l’han hagut de netejar.
M’oblidava, oi! El més important que no s’ha mencionat. El nom d’aquest magnífic,
plàcid i encantador paratge és “Es Vedrà”.
Marta Martín Corrales
C1, català
Sa Caleta,
platja i cala
d’Eivissa
Sa Caleta, també anomenada Es Bou Nou, pertany al municipi de Sant Josep i està
situada a prop de l’aeroport a la costa sud de l’illa.
És una petita cala envoltada per penya-segats atoranjats amb roques argiloses. Sobre
els penya-segats es troben ruïnes d’un poblat fenici del segle VII a.C, declarades Patrimoni
de la Humanitat a 1999. La cala està rodejada per un bosc de pins , els quals
donen ombra a moltes famílies que van a passar la jornada d’estiu a la platja . No hi ha
construccions perquè és una zona protegida. Particularment , la platja està composta
per còdols i sorra fina, amb aigües clares i tranquil.les, poc profundes, també és considera
un bon lloc per bussejar i practicar esnorquél (immersió lleugera). El seu fons
marí és rocós amb abundants praderes de posidònia, això fa que hi hagi una abundant
fauna marina.
Sandra Almeida
C1, català
38 · SABIR