Divertinta 43

DIVERTINTA
JUNY 2020 / NÚMERO 43. ACTIVITATS DE CENTRE 04 /
SORTIDES 20 / ORLES 34 / ACTIVITATS A L’INSTITUT 38 /
DE PAPER I LLETRES 52 / PATROCINADORS 72

EDITORIAL
QUI ENS HO HAVIA DE DIR?
En aquests moments, us disposeu a llegir un exemplar
curiós, únic i singular de la revista Divertinta.
Qui ens havia de dir que el tercer trimestre del curs 2019-
2020 el passaríem confinats i confinades? Qui ens havia
de dir que la docència, en temps de pandèmia, passaria a
ser virtual? Qui ens ho havia de dir?
Santa Margarida de Montbui i la resta de poblacions de
la Conca d’Òdena hem viscut aquesta crisi sanitària de
ben a prop. L’hem patida i hem hagut d’arremangar-nos
per afrontar les situacions complicades que se’ns han
presentat en aquests mesos tan durs. Uns mesos que,
ben segur, no oblidarem mai.
DIVERTINTA
REVISTA NÚMERO 43
EDITA:
Institut Montbui
C. de la Mercè, 9
Santa Margarida de Montbui (08710)
Tel. 93 805 60 59
Fax: 93 804 07 53
iesmontbui@xtec.cat
www.xtec.cat/iesmontbui
Organització
Departament de llengües
Coordinació
Sílvia Pons
Maquetació
Núria Martí
Col·laboracions
Professorat i alumnat de l’Institut
Montbui
Il·lustració original de la portada
Lucía Méndez (4t d’ESO C)
Adaptació de la portada original
Núria Martí
Cadascun de vosaltres ho ha viscut d’una manera diferent
perquè les realitats de cadascú són úniques. Ara bé, el
que és cert, és que malgrat les circumstàncies personals
també hem sabut fer equip i xarxa, la qual cosa ens ha
fet més forts i més fortes, i ens ha ajudat a tirar endavant
sense tirar la tovallola.
Aquest exemplar de la revista Divertinta és per a vosaltres
i per a nosaltres. En definitiva, per a totes aquelles
persones que hem lluitat perquè l’Institut continués ben
viu, malgrat tot.
Gràcies a totes les famílies pel suport i per la comprensió,
al professorat per adaptar-se a les circumstàncies i
buscar solucions educatives i pedagògiques digitals a
contra rellotge i gràcies a l’alumnat per respondre com
ho heu fet.
La distància física ha estat inevitable, però estem
convençuts i convençudes que els llaços s’han fet més
forts.
Gràcies!

SUMARI
04
ACTIVITATS DE CENTRE
L’Institut Montbui, un projecte educatiu i
participatiu / Aquell 11 de març /“Fem més
escola”, els ajuts POEFA / Com és l’Institut
Montbui? Així us ho vam explicar a la
jornada de portes obertes! / Servei d’Atenció
Educativa / Punt d’Informació i Dinamització
/ L’Institut Montbui a la fira educativa Bett
2020 a Londres / Engeguem l’Escola Verda al
nostre institut / Les activitats de l’Associació
Esportiva Escolar / La coral de l’Institut
Montbui ens omple de bona música / La Coral
i els cantaires
34
DE PAPER I LLETRES
Els lloms dels llibres de les nostres llengües
/ CREACIONS LITERÀRIES AMB PREMI / Una
rosa a la postguerra / Llibertat / Lladre de
somriures / La noia perduda / Valèria 2.0 /
Un món a les golfes / La foto / ¡Veo la magia!
/ Lee, piensa y vuela entre líneas / Diario de
un Confinado / El vagabundo / Testimonio
Paranormal / Èxit de participació en el
concurs de Booktrailers / Què sabem del
TDR? / Vols aconseguir el millor benestar
saludable? Depèn de tu! / Un passeig per la
geografia de la Montserrat Costa
20
ORLES
38
Orles de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat
52
SORTIDES
L’Anoiada, una gimcana tecnològica per Igualada /
La Barcelonada 2020, una gimcana tecnològica per
Barcelona / Una experiència inoblidable a la Televisió
de Catalunya i Catalunya Radio / Una visita a la
Barcelona del S.XVII a través del Quixot / Els alumnes
de 3r d’ESO visiten el Parlament de Catalunya i
l’exposició Human Bodies / Sortida inoblidable a la neu
de Masella / Camp d’aprenentatge: ecologia a la Vall
de Boí / Intercanvi inoblidable amb els alumnes del
Lycée Maillol de Perpinyà / German echange 2019: an
unforgettable experience / Sortida a l’hort ecològic de
Can Mercaderet
ACTIVITATS A L’INSTITUT
Els alumnes de 1r d’ESO s’inicien en el ioga / El treball
darrere Radio Confinament / Concurs de Socials a
Instagram / #Confinamentcreatiu / Projecte Orquestra
Fusió / Participem a la First Lego League d’Igualada /
Bon paper a la final de la VII Olimpíada de Filosofia de
Catalunya / Sortida per penjar caixes-niu als boscos
propers a l’Institut Montbui / Projecte Rius: Campanya
riu Anoia 2019-2020 / Aprendre a controlar els nostres
estalvis / Sí que puc! / Els alumnes del projecte
Interdisciplinari / Els alumnes del PFI Montbui
participen en el programa “Prepara’t Jove”
72
PATROCINADORS
02
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

L’INSTITUT MONTBUI,
UN PROJECTE EDUCATIU I PARTICIPATIU
Amb la il·lusió de liderar l’aplicació d’un projecte educatiu participatiu al centre en què fa més
de vint que treballo, vaig agafar el relleu de la Montserrat, que es jubilava. Seguint les mateixes
línies del PEC (Projecte Educatiu de Centre) que defineixen un centre inclusiu, coeducatiu i que
intenta aconseguir l’equitat de tot el seu alumnat, vam fer un equip amb la Carola, la Llúcia i
el Marcel, amb la il·lusió de tirar-lo endavant, tot comptant amb tota la comunitat educativa.
L’objectiu és donar continuïtat a la millora dels resultats educatius, de la cohesió social i amb
el compromís de reduir l’absentisme i l’abandonament prematur, a més de la millora de la
imatge del centre, que continuarà donant prioritat a la consolidació dels estudis de batxillerat
i formació professional inicial, a més de l’orientació a l’alumnat.
Ho podeu trobar tot al web, però vull destacar que, tal com demana el Departament d’Educació,
per transformar l’educació al segle XXI ens faciliten apuntar-nos a projectes d’innovació.
Ja teníem en marxa els de llengües GEP (Generació plurilingüe) i Avancem. Enguany hem
començat mòbils.edu (educar en l’ús de mòbils i digitalització), AraArt (Impuls a l’oferta
educativa artística: orquestra fusió a 1r d’ESO) i Lego League (impuls a la robòtica).
No es tracta només d’innovar, sinó de consolidar un treball cohesionat d’equips impulsors i
equips docents, per tal de motivar l’alumnat i donar eines per tal d’assolir el canvi, tal com ja
vam iniciar en el treball per projectes i el Pla Lector.

ACTIVITATS DE CENTRE
No només volem respondre a les necessitats de canvi amb la innovació, també volem
implicar més tota la comunitat educativa. Amb aquesta finalitat hem procurat impulsar
projectes de conscienciació com l’Escola Verda, el model SCAP (educar en competències i
orientació a l’alumnat) i el servei comunitari; que ja és obligatori, però ens cal convèncer
famílies i alumnat de l’oportunitat que representa l’aprenentatge i servei per inserir
ciutadans implicats en la societat.
És bàsic per a nosaltres també, el treball en xarxa i la col·laboració dins el PEE (Pla Educatiu
d’Entorn) de tots els centres educatius de primària, llars d’infants i entitats d’educació en el
lleure del municipi, un bon exemple del qual seria el futbol.net, que aposta per la formació
en valors des de l’AEE i les activitats culturals com la coral, tabals, teatre. Finalment, hem
demanat i obtingut amb gran esforç de coordinació, els ajuts POEFA (fons social europeu)
per oferir de mode subvencionat estudi assistit, camp d’aprenentatge artístic, ioga, teatre,
tallers de famílies, formació al professorat i l’alumnat en diversos tallers com ara hort,
cinema i activitats en el lleure, tan importants en la formació de l’alumnat com les hores
lectives, ja que la responsabilitat per dibuixar el futur de la nostra societat recau en les
accions que puguem fer tots plegats.
04
És per tot això que us vull donar les gràcies i convidar tota la comunitat educativa a aportar
la vostra creativitat en aquest projecte compartit.
Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

AQUELL 11 DE MARÇ...
Com tots vosaltres, mai oblidaré la tarda d’un
altre funest 11 de març, en què la regidora, la
Coral Vázquez, em va trucar per dir-me que es
tancava l’Institut per comunicació directa de
la consellera de Salut, l’Alba Vergés. Acabava
d’arribar d’una tarda llarga de feina amb
l’inspector i el coordinador pedagògic i, tot seguit,
vaig començar a rebre missatges d’alumnat,
famílies, companys, etc.
Ara que, malauradament, tots ens hem avesat
una mica a la situació, perquè els éssers humans
som resilients, podem fer una mica d’anàlisi de
com ha anat tot plegat: un cop passat el xoc inicial
i la ràpida acció de tancar l’institut, van venir
llargs dies de dol i de preocupació per la salut de
companys, familiars, amics i coneguts. Un dolor
que potser algun dia podrem treure, però ara no
venia a parlar-vos d’això.
La comunitat educativa va tenir una ràpida resposta
i col·laboració per part de l’entorn: responsables
municipals, serveis territorials, directors i
companys del centre, des del primer a l’últim. Tothom
va veure la necessitat d’organitzar-nos per
donar resposta al nostre alumnat. Vam començar
les innumerables reunions d’equip directiu, amb
els i les coordinadores i vam estrenar-nos en un
claustre telemàtic per tornar-nos a veure tots les
cares desencaixades que havien de reaccionar i
posar-nos a organitzar el tercer trimestre.
La primera preocupació va ser arribar a tot
l’alumnat, sobretot, que els tutors es posessin en
contacte amb les famílies i els alumnes. Després,
que tots poguessin tenir un dispositiu per a poder
seguir les activitats educatives. Som un centre
que ja havia apostat per l’educació telemàtica
com una opció educativa més i, gràcies a això,
vam poder disposar d’ordinadors o Chromebooks
per dotar tot l’alumnat. Teníem clar que ningú no
es podia quedar enrere i calia donar l’oportunitat
a tothom de continuar formant-se. La inclusió i
l’equitat són principis claus en el nostre Projecte
Educatiu de Centre.
En segon lloc, calia assegurar la comunicació i
organitzar els equips docents. Per sort, també, i
perquè cal agrair l’esforç de tots, vam assegurar
la comunicació i, fins a dia d’avui, hem fet servir
els mitjans que tenim al nostre abast: web,
correu electrònic, telèfon, Instagram, Whatsapp,
etc. A més, la tècnica d’educació de l’Ajuntament
ha anat portants equips per les cases, quan ha
calgut.
Durant una setmana vam estar fent reunions
d’equips docents cada tarda a tots els nivells,
per assegurar que es donarien els criteris
d’avaluació del tercer trimestre i se seguirien
les directrius del Departament d’Educació: que
cap alumne podia quedar despenjat. I durant
molts dies d’aquesta primavera hem estat
connectats, matí i tarda, als Classrooms, per tal
de proposar tasques globalitzades, significatives i
motivadores… No sabem si hem reeixit en aquest
propòsit, però no hem deixat d’intentar acomplir
aquell objectiu que ens havien transmès de fer un
acompanyament, d’atendre i donar l’oportunitat
d’aprendre junts, alumnes i professors, d’aquesta
experiència.
Per últim, havíem de transmetre un missatge de
tranquil·litat, que ens en sortirem plegats i que la
crisi ens havia de fer aprendre, com ens recordà
el nostre company degà en el claustre, que cal
aprofitar l’oportunitat que ens ha de fer canviar
com a societat. Cal aprendre a valorar el que paga
la pena i cal respectar el planeta que ens dona
vida, però que això no ho aconseguirem sense
l’esforç col·laboratiu de tots plegats.
Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui

ACTIVITATS DE CENTRE
L’INSTITUT MONTBUI PARTICIPA EN EL
PROJECTE “FEM MÉS ESCOLA”, ELS
AJUTS POEFA PER A L’ÈXIT EDUCATIU
El Departament d’Educació va obrir
convocatòria per seleccionar centres
de titularitat pública dependents del
Departament que presentessin un projecte
escolar amb accions innovadores de suport
i reforç per a la reducció i la prevenció de
l’abandonament escolar prematur i el
foment de la igualtat d’accés a una educació
de bona qualitat en l’etapa de secundària
obligatòria.
El projecte “Fem més escola” té com a
objectius:
1) reforçar aspectes acadèmics i formatius,
desenvolupar hàbits d’estudi, enfortir la
convivència i promoure l’autoestima, la
motivació i el treball en equip.
2) consolidar la relació de l’Institut amb les
escoles de primària dins el marc del Pla
Educatiu d’Entorn, amb la finalitat d’unificar
línies d’actuació pedagògica i organitzativa.
Les activitats del projecte “Fem més escola”
plantegen un treball dirigit a aquests
alumnes, en horari escolar i extraescolar, on
es reforcin aspectes formatius d’enriquiment
curricular i al mateix temps que permetin
realitzar una tasca d’acompanyament que
treballi aspectes més d’hàbits i de motivació,
tant dels alumnes, com així també comptant
per aquesta finalitat amb la participació de
famílies i professors.
Es realitzen tallers d’orquestra, teatre i hort
en horari escolar; extraescolars d’estudi
assistit, teatre i tabals; estada a un camp
d’aprenentatge musical; tallers de ioga per
a alumnes, professorat i famílies; tallers
per a famílies; tallers de pares i mares i
professors en prevenció; mindfulness i
taller de narrativa audiovisual.
Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui
06
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

COM ÉS L’INSTITUT MONTBUI?
AIXÍ US HO VAM EXPLICAR A LA JORNADA DE
PORTES OBERTES!
Com ja sabeu, el dia 10 de març vam celebrar
la jornada de portes obertes al nostre centre.
Les escoles de primària de la població i les
famílies interessades en els nostres estudis
d’ESO, batxillerat i PFI ens van visitar i van
tenir l’oportunitat de veure la feina que fem
des dels diferents departaments.
No hi va faltar la música, les lletres, els
experiments, els jocs matemàtics, les obres
d’art i, fins i tot, vam muntar una ràdio a la
biblioteca amb dos locutors –antics alumnes
de l’optativa de Comunicació– que anaven
donant la benvinguda a totes les persones
assistents.
La tarda va transcórrer de manera
entretinguda i vam poder veure moltes cares
noves que, ben segur, el curs que ve tornarem
a retrobar!
Us adjuntem algunes imatges de la jornada
de portes obertes!
Equip de direcció

ACTIVITATS DE CENTRE
08
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

SERVEI D’ATENCIÓ EDUCATIVA
PER A LA PROMOCIÓ DE LES RELACIONS
IGUALITÀRIES I LA PREVENCIÓ DE LES
VIOLÈNCIES MASCLISTES
Des de Dones Amb Empenta (DAE), amb el suport de l’Ajuntament de Montbui i de la MICOD,
s’ofereix el projecte “Connecta’t amb amor” amb l’objectiu de treballar la prevenció de les
relacions abusives. El projecte contempla la intervenció amb l’alumnat, amb el professorat i
amb les famílies, sent l’alumnat el principal destinatari del servei.
Quan a l’atenció amb l’alumnat, s’ofereix intervenció individualitzada i grupal.
Així, una educadora de l’Àrea de Prevenció i Sensibilització de DAE ofereix sessions
d’assessorament i acompanyament educatiu individualitzades, els dijous al mateix centre, de
9 h a 12 h, cada quinze dies.
Es pot accedir al servei de dues
maneres:
• Per iniciativa pròpia apuntant-se a
la llista que els alumnes trobaran
a consergeria o enviant un correu
electrònic a joves@dae.cat
• Derivat/da pel tutor/a o professorat.
Quant a l’atenció grupal, cal dir que es realitza mitjançant tallers escollits pel professorat del
catàleg de l’Entitat.
Si escau, amb coordinació i a demanda del centre, es poden realitzar tallers i xerrades a
famílies i professorat, segons les temàtiques que puguin anar sorgint.
Meritxell Prat / Educadora Social de l’Àrea de
Prevenció i Sensibilització

ACTIVITATS DE CENTRE
PUNT D’INFORMACIÓ I
DINAMITZACIÓ
10
Des del Departament de Joventut del Consell Comarcal de l’Anoia, amb conveni amb
l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui oferim, setmanalment, el servei PIDCES (Punt
d’Informació i Dinamització als Centres Educatius de Secundària) a l’Institut Montbui.
La Saida Valls és la tècnica de joventut que ens visita cada setmana amb el Punt d’Informació.
La trobareu tots els dimecres a les 10 h davant la biblioteca del centre. En aquest punt
podeu trobar informació diversa d’interès juvenil que pot anar relacionada amb alguna de
les assessories que s’ofereixen des de l’Oficina Jove de l’Anoia (àmbit acadèmic, laboral o
de mobilitat internacional) o sobre altres temes (salut, drogues, gènere, lleure, bullying,
alimentació…).
Us hi esperem!
Oficina Jove de l’Anoia
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

L’INSTITUT MONTBUI A LA FIRA EDUCATIVA
BETT 2020 DE LONDRES
Un dels objectius de l’Àrea TAC del centre
i, conseqüentment, un dels objectius que
tinc com a coordinador TAC de l’Institut, és
el de buscar noves metodologies i eines
digitals que ens permetin millorar el dia
a dia a les nostres aules, amb una finalitat
claríssima: Millorar els aprenentatges del
nostre alumnat. Personalment crec que és
un dels objectius més importants i un dels
reptes més grans que té tot coordinador
TAC, i dels més engrescadors! I més quan
tens l’oportunitat d’anar a una fira dedicada
a la transformació educativa digital! Doncs
sí, això és la Bett 2020, una trobada anual a
Londres amb ressò internacional que agrupa
centenars de proveïdors tecnològics amb
milers de productes pensats i creats per
aplicar a les aules, pensats i creats per a
l’educació. Seria com si parléssim del Mobile
World Congres de Barcelona, però dedicat a
la transformació educativa digital.
I, per primera vegada, hem tingut l’oportunitat
d’assistir-hi com a centre. El nostre partner
tecnològic, Cloudalia Educación, ens va
brindar l’oportunitat de poder-ho fer,
convidant-nos a assistir-hi i assumint la
despesa que comportava el viatge i l’estada
a Londres a un representant del nostre
centre amb tan sols dos altres representants
d’altres centres de Catalunya. Quina gran
oportunitat! Així, el dimecres dia 22 de gener,
ben d’hora, vaig viatjar com a representant de
l’Institut Montbui cap a Londres i vaig tornar
l’endemà, dijous dia 23.

ACTIVITATS DE CENTRE
Amb aquestes escasses però intenses
hores, vaig poder visitar de primera mà més
d’una vintena de proveïdors tecnològics per
aprofundir en qüestions relacionades amb
eines i solucions de robòtica, realitat virtual,
eines de projecció, gamificació, programari
virtual i solucions de Google per al nostre
centre, i copsar realitats i dinàmiques
d’altres centres “around the world”.
que responguin a les teves necessitats.
A tots ells, a Cloudalia i al centre, gràcies
per deixar-me visitar la fira Bett 2020;
espero que en traiem, conjuntament, grans
projectes per aplicar a les nostres aules!
Marc Piqué / Coordinador TAC
12
A més, vam tenir concertades tres
importants visites per nosaltres, ja que són
grans empreses de les quals utilitzem els
seus productes, i per uns minuts vam poder
parlar en primera persona de problemes i
interessos que tenim al nostre centre, tot
fent arribar el nom “Institut Montbui” a
totes elles: Google, Asus i Promethean.
Així, vam parlar d’accessibilitat i
d’aplicacions amb el representant d’Iberia
de Google, presentant-li el nostre projecte
1x1 amb chromebooks al centre; vam poder
discutir sobre els chromebooks que tenim
al centre amb el proveïdor Asus, i vam
poder conèixer de primera mà les novetats
en panells de projecció Promethean, dels
quals ja en disposem al centre també. És
gratificant quan pots plantejar dubtes i
problemes directament als creadors, i més
quan aquests t’escolten per saber com
poden millorar els seus productes per tal
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

ENGEGUEM L’ESCOLA VERDA
AL NOSTRE INSTITUT
Aquest setembre hem estrenat nou projecte
de direcció de centre, amb molta empenta,
ganes i idees noves. Un dels projectes
engegats es pot resumir en un desig:
“Volem ser Escola Verda”. Però... què vol
dir ser “Escola Verda”? Quines activitats o
accions pertanyen a aquest àmbit? Quins
compromisos implica? Qui hi pot participar?
En primer lloc, ser Escola Verda vol dir que
tota la comunitat educativa del centre treballa
per educar en la sostenibilitat, cosa que
s’aguanta sobre quatre pilars fonamentals:
1. Conèixer l’entorn.
2. Prendre consciència que els recursos
s’acaben.
3. Planificar accions.
4. Reflexionar per ser crítics: treballem per
tenir un futur millor.
En segon lloc cal saber que els disset
objectius de desenvolupament sostenible
-ODS- proclamats al 1992 a la cimera de les
Nacions Unides de Rio de Janeiro, es van
convertir en els principis bàsics que van seguir
les primeres “Green Schools” creades al 1994
a Anglaterra. Ràpidament es van escampar
per tota Europa i arreu del món i, així, al
1998 neixen les primeres Escoles Verdes a
Catalunya, impulsades per la Generalitat,
dins el projecte “Agenda 21”. Actualment tots
els centres que hem fet (estem fent) el procés
per a ser EV, formem part d’un projecte
renovat (l’Agenda 21 va finalitzar al 2002) que
tutoritza el Departament d’Educació amb
col·laboració amb el Departament de Territori
i Sostenibilitat.
En tercer lloc, l’abast del compromís és
personal de cadascú, que ha de decidir què vol
fer i fins on vol arribar, lliure i voluntàriament.
Des de tenir cura de no llençar objectes que
embrutin el terra, tancar els llums quan no
calen, respectar els companys, etc., és a dir,
seguir les normes elementals de conducta,
fins a implicar-se en totes les accions
concretes que s’organitzin des del Comitè
Ambiental, hi caben totes les gradacions.
Si us fixeu en els disset objectius, un a un,
veureu que van més enllà del respecte i
sostenibilitat dels recursos naturals: és
tan important treballar per a respectar la
natura, com treballar per a una societat
on es respectin els drets de tothom. Així
doncs, és Escola Verda, també, treballar per
aconseguir la igualtat de gènere, per reduir
la fam del món o per la cultura de la pau al
món, per posar tres exemples.
En quart lloc, cal tenir clar que l’Escola
Verda ha d’estar oberta a tota la comunitat
educativa: alumnat, professorat, personal no
docent i famílies, és a dir, tothom que hi vulgui
participar voluntàriament. De la mateixa
manera, les accions no s’han de limitar al
centre educatiu, poden estar integrades al
municipi i concretament a l’entorn del centre.
Alhora podem compartir les nostres accions
i idees en trobades d’escoles verdes de la
comarca, que són jornades d’intercanvi, molt
enriquidores, que s’organitzen anualment a
cada comarca.
I… per on es comença a ser Escola Verda?
Teòricament es comença elaborant el primer
Pla d’Escola Verda, a vuit anys vista, que ha
d’estar integrat en el Pla Anual de Centre
del Projecte de Direcció. En aquest pla es fan
constar:
• Les grans línies d’actuació per a la
sostenibilitat.

ACTIVITATS DE CENTRE
• Els membres del Comité Ambiental
(equip impulsor: alumnes i professors
voluntaris).
• El llistat d’accions previstes per al curs
en qüestió.
Cal aclarir que ja es consideren accions
d’EV totes les activitats que els professors
ja fan i que d’una manera o altra ja tenen en
compte alguns dels 17 ODS. En aquest sentit
destaquem el “Projecte Hort” que ja es fa a
2n i 3r d’ESO, el projecte de reutilització de
llibres de la biblioteca i el projecte d’ampliar
les TIC a tota l’ESO, amb la reducció de
fotocòpies en paper que comporta.
Per tal que cada centre segueixi les mateixes
directrius, en l’elaboració del seu Pla, la
Generalitat ofereix cursos de formació a
un grup de professors voluntaris de cada
Centre, on es donen, a més, eines i recursos
per a engegar l’equip impulsor i començar
a fer activitats de sostenibilitat, així com
recursos per a la continuïtat del Pla Anual
durant els vuit anys que dura el projecte.
Donat que la Generalitat està en procés
de reforma del curs de formació i no ens
hem pogut inscriure encara, l’equip directiu
m’ha demanat que engegui la nostra EV
creant l’Equip Impulsor i comencem ja a fer
activitats aquest curs.
La meva sorpresa va ser quan el dia que
vaig convocar tots els voluntaris, la sala
d’audiovisuals estava tan plena que no
s’hi cabia. Més de vuitanta alumnes i
onze professors voluntaris amb ganes de
participar, ens felicitem per l’èxit i les ganes
de treballar.
L’objectiu de la primera trobada general va
ser exposar els disset ODS i fer una votació
per tal de triar per on volem començar a
treballar.
El següent pas ha estat la creació del Comité
Ambiental i ja tenim dos representants
per a cada grup classe. El tres de febrer
vam fer la primera reunió del Comité
amb l’assistència de setze representants i
cadascun va triar un dels tres objectius més
votats per començar a treballar.
A partir d’ara treballarem els tres objectius
separadament, amb els representants i
voluntaris que ho han triat i els professors
voluntaris de suport. Les llistes són obertes,
i sempre hi ha temps d’afegir-se, o retirarse,
quan es cregui convenient.
Això ja ho tenim en marxa!
Mercè Cartanyà / Coordinació d’Escola Verda
14
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

LES ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ
ESPORTIVA ESCOLAR
El dia 30 de setembre van començar les
activitats extraescolars esportives del centre.
Aquest any l’Institut té en competició dos
equips de futbol sala participant a la lliga
del Consell Esportiu Escolar. Els equips
entrenen els dimarts i dijous de les 16 h a les
17 h al pavelló Montaqua. També, com en els
darrers anys, ja estan inscrits al torneig de
Salou que s’havia de dur a terme els propers
22, 23 i 24 de maig.
D’altra banda, cal destacar l’activitat de hiphop,
liderada per l’alumna de 1r de batxillerat
Jana Molins, on hi participen un total de vinti-sis
alumnes dividits en dos grups.
Els assajos són els dilluns i els dimecres de
les 16 h a les 17 h, mentre que l’altre grup ho
fa els dimarts i dijous de 17.15 h a les 18.15 h.
Aquest grup ja ha participat en dos festivals i
ha deixat unes grans sensacions.
Una altra de les novetats és la recuperació de
les sortides en BTT. Després d’un any sense
alumnes disposats a descobrir l’entorn
sobre la bicicleta, aquest curs s’ha creat una
grupeta de sis alumnes amb moltes ganes i
un bon nivell tècnic.
Les sortides es realitzen els dilluns de les
15.45 h a les 18.15 h, i es recorren un mitjana
d’uns 18-20 km.
Finalment, tots els dimecres de les 16 h a les
17 h l’equip de tennis taula del centre entrena
per tal de preparar-se pels diferents tornejos
que organitza el Consell Esportiu de l’Anoia.
Lluís Amat / Professor d’Educació Física

ACTIVITATS DE CENTRE
LA CORAL DE L’INSTITUT MONTBUI ENS
OMPLE DE BONA MÚSICA
La Coral de l’Institut Montbui està formada
per una trentena d’alumnes de tots els
nivells d’ESO i batxillerat. Aquest curs 19-20
ha agafat el relleu de la direcció la Carlota
Miró, juntament amb un grup de músics: el
Xavier Alicart (guitarra), el Jaume Domingo
(teclat) i el Manu Duarte (Baix), tots ells
professors de l’Institut Montbui. Els tres
músics acompanyen la Coral als assajos i
també a les actuacions que es fan al llarg
del curs, tant si són actes que se celebren a
l’Institut, com si són trobades que es fan fora,
com poden ser els camps d’aprenentatge o
les actuacions que fem a altres centres.
Els assajos es fan durant el primer pati, els
dijous i divendres de cada setmana. És una
coral oberta a tots els alumnes de l’Institut
que els mogui la sensibilitat per la música
i el cant, i que vulguin compartir aquesta
experiència.
En el que portem de curs, per fer una bona
acollida en els intercanvis que s’han fet amb
un institut alemany i un de francès, la Coral
els ha rebut cantant. També vam actuar
per Santa Cecília, patrona de la música i,
amb la intenció de crear un ambient festiu
i nadalenc, també vam actuar just abans de
les vacances d’hivern.
A més de les actuacions que hem fet al centre,
la Coral ha sortit a cantar a les escoles
i a les llars d’infants de Santa Margarida de
Montbui.
El projecte de Coral tenia previst assistir a
un camp d’aprenentatge a Vilaseca el mes
d’abril, on s’havia d’enregistrar una cançó
i a una trobada de corals d’altres centres
de secundària de l’Anoia, que s’havia de
celebrar al juny.
Algunes de les peces del nostre repertori són
les següents: Oh when the saints (espiritual
negre) o Boig per tu (SAU). Quan van venir
els alumnes de l’intercanvi amb França
vam afegir Ma liberté (Georges Moustaki).
Després, per les festes de Nadal, vam crear
un repertori específic per anar a cantar a les
escoles i a la llar d’infants. Així, vam cantar
Oh, when the saints, El burrito sabanero
(Nadala veneçolana), Quan somrius (J.Thió)
i Feliz Navidad (J. Feliciano).
Fins abans del confinament, s’estava
preparant el repertori que havíem de fer al
concert de la Trobada de Corals de l’Anoia i
al camp d’aprenentatge: Sing for the climate
(amb la música de Bella Ciao), Mirall de pau
(David Melgar) i Progreso (R. Carlos)
Carlota Miró / Directora de la Coral
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43
16

LA CORAL i ELS CANTAIRES
La Coral de l’Institut Montbui la formem un
conjunt de joves que formem un grup coral
amb nois i noies d’entre 12 i 18 anys.
Tots tenim una passió en comú: la música.
És per això que assagem amb molt esforç
i ens ho passem genial. Ja fa cinc anys que
aquesta coral existeix tal com la coneixem i
hi ha passat molta gent. Tot i així, tothom qui
entra i en forma part és acollit obertament a
la nostra gran família.
Abans de la coral que coneixem ja n’hi havia
una, però molt més senzilla. La portaven dos
alumnes de batxillerat d’aquell temps amb
l’ajuda del professor de música, el Carles
Alborç. Aquesta coral va desaparèixer per
falta d’alumnes i de gent que se’n fes càrrec.
Un parell d’anys més tard, amb l’arribada
d’en Jaume Domingo es va reprendre aquesta
iniciativa, juntament amb el professor de
música, en Jaume Vidal. En aquesta etapa,
en Jaume Domingo era el director, en Jaume
Vidal era el guitarrista i dos alumnes tocaven
el baix i la bateria.
El fet que s’hagués creat una coral a l’Institut
va crear molt rebombori fins al punt que
al moment de la seva creació ja érem
aproximadament uns 30 cantaires. Vam
aportar música i cant a tots els esdeveniments
del centre i vam participar a la Trobada de
Corals que es va celebrar a Manresa. Al
principi va costar arrencar ja que ens havíem
d’adaptar a una manera diferent de cantar a
la qual estàvem acostumats. Ara havíem de
fer veus i cantar conjuntament, mentre ens
escoltàvem.
El segon any ja va anar tot millor que el primer,
ja que la majoria ja estàvem acostumats a
cantar junts i ja ens sabíem les cançons de
l’any anterior. Aquest va ser l’any que vam
començar a fer més actuacions locals a les
escoles del municipi i a les llars d’infants en
diverses dates.

ACTIVITATS DE CENTRE
El plat fort d’aquell any va ser la Trobada
de Corals que vam estar treballant durant
mig curs i que va sortir molt bé. Ens ho vam
passar genial cantant amb cantaires d’altres
centres. Vam conèixer altra gent i vam
poder compartir el que representa cantar
en una coral. Tot i que el més especial per a
nosaltres va ser tenir el plaer de conèixer i
parlar en persona amb el director i autor del
“Cant de la trobada”, en Constantí Sotelo. Ell
ens va fer una classe exprés i ens va donar
tècniques per millorar el cant de la seva
cançó i ens va parlar del poder de la música
i de com pot transmetre molts sentiments
en funció de la lletra i de com es canti.
Al tercer any la cosa va començar a ser
diferent, ja que el bateria i el baixista ja no
podien tocar amb nosaltres. Per sort vam
trobar un altre baixista, però no vam poder
cobrir la baixa del bateria, així que vam
haver d’adaptar algunes cançons. A més a
més, aquell any, la Trobada de Corals era
diferent ja que a més de fer cants comuns
com s’havia fet fins aleshores, també
havíem de fer cants individuals davant
la resta de la gent. Això ens posava més
pressió als cantaires perquè mai havíem
actuat sols davant tanta gent. Vam estar tot
l’any preparant la Trobada, l’esforç al final va
donar el seu fruit i el resultat va ser molt bo,
tot i que veient altres corals vam aprendre
que sempre es podia millorar.
Aquell any va concloure amb la primera
Trobada de Corals de secundària de la
comarca de l’Anoia que va tenir lloc a
l’església de Santa Maria d’Igualada on ens
vam reunir algunes corals de secundaria
de l’Anoia per fer un concert comú i donar a
conèixer les nostres corals a la gent.
Tot aquest temps també va servir perquè
el nostre institut estigués molt lligat amb
la música fins que ha arribat el cinquè any,
el que estem vivint. Tenim molts professors
implicats que ens ajuden tant amb la
direcció, com és el cas de la Carlota Miró,
com amb els instruments, com és el cas del
Jaume Domingo, el Xavier Alicart i el Manu
Duarte.
Jesús Parra / Exalumne cantant de la Coral
18
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

SORTIDES
L’ANOIADA, UNA GIMCANA
TECNOLÒGICA PER IGUALADA
El dimecres dia 5 de febrer es va dur a terme
la segona Anoiada a la ciutat d’Igualada.
Aquesta activitat està adreçada als nostres
joves i els ha de permetre saber localitzar
qualsevol punt de la ciutat, tot combinant
els mitjans clàssics amb l’ús de les darreres
tecnologies (internet, geolocalització, xarxes
socials, codis QR, realitat augmentada,
etc.), amb la intenció de fomentar el bon ús
dels dispositius mòbils.
Vuit-cents vint alumnes d’onze instituts de la
comarca van participar d’aquesta divertida
gimcana tecnològica. L’Institut Montbui hi
va assistir amb un total de vuitanta-cinc
alumnes de 3r d’ESO, distribuïts en disset
grups. Els alumnes van estar preparant
durant uns dies previs aquesta trobada
i es van instal·lar aplicacions de realitat
augmentada, xarxes socials, geolocalització,
codis QR, un sonòmetre, etc.
A les 9 del matí els alumnes van sortir
del centre, i un cop van arribar al Museu
de la Pell d’Igualada, on hi havia el punt
de trobada, el CRP va fer entrega a cada
centre dels sobres que contenien les
proves. A cadascun d’aquests grups se’ls
va fer entrega d’un sobre que contenia un
total de cinc targetes. Aquestes targetes
tenien informació de diferents punts de la
ciutat, així com també de la prova que calia
realitzar. Mitjançant els seus dispositius
mòbils s’havien d’orientar per la ciutat i un
cop arribaven al lloc exacte calia realitzar
alguna de les proves, com per exemple
realitzar un petit vídeo fent de reporters,
fer una fotografia amb perspectiva o bé
enregistrar amb un sonòmetre el soroll
d’un punt concret, entre d’altres.
A les 10 del matí es va donar el tret de sortida
a la gimcana tecnològica des del Museu de
la Pell i a les 12 del migdia tots els grups
dels diferents instituts van retrobar-se al
Museu.
L’acte va concloure amb un espectacle de
BodyPump, en què els alumnes realitzaven
percussió amb el seu propi cos.
L’esdeveniment es va portar a terme
satisfactòriament i els nostres joves ja
esperen poder-hi tornar l’any vinent!
Laura Argerich / Grup impulsor mòbils.edu
20
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

LA BARCELONADA 2020, UNA
GIMCANA TECNOLÒGICA PER BARCELONA
per, per exemple, mesurar decibels, fer una
foto creativa de grup, fer un vídeo literari,
filmar una entrevista al carrer, etc.
Un cop fetes les proves, havien de penjar el
material al compte de l’Institut de Twitter o
d’Instagram.
El dia 18 de febrer, els nostres alumnes
de 1r de batxillerat, en la matèria comuna
de Ciències del Món Contemporani, van
participar en una gimcana tecnològica per la
ciutat de Barcelona anomenada Barcelonada
2020.
Més de 3000 alumnes de Catalunya van
participar a l’activitat i la xifra va en augment,
any rere any. L’orientació i l’ús de les noves
tecnologies són claus per a participar-hi.
Moure’s per Barcelona no és fàcil per a
aquelles persones que vivim a comarques.
És per això que la xarxa LaceNet organitza
aquesta activitat adreçada als nostres joves,
que els ha de permetre saber localitzar
qualsevol punt de la ciutat tot combinant els
mitjans clàssics amb l’ús de les darreres
tecnologies (Internet mobile, geolocalització,
xarxes socials, codis QR, realitat augmentada,
etc.).
L’activitat, que va durar gairebé tres hores, va
funcionar molt bé entre el nostre alumnat. En
conjunt, el grup va demostrar un bon domini
de les noves tecnologies i l’experiència els va
resultar molt enriquidora.
Ara, però, ens caldrà esperar un any per
tornar-hi!
Mercè Cartanyà / Professora de Ciències del Món
Contemporani
Els alumnes havien de localitzar cinc llocs
emblemàtics de la ciutat. Per fer-ho, havien de
muntar-se un itinerari amb el Google Maps i
trobar-los amb el sistema de geolocalització.
Una vegada ubicats al lloc, havien de fer una
prova que requeria l’ús d’una aplicació mòbil

SORTIDES
UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE A
LA TELEVISIÓ DE CATALUNYA I
CATALUNYA RÀDIO
El dia 4 de març, els alumnes de la classe de
3r d’ESO C de l’Institut Montbui, van visitar
les instal·lacions de Televisió de Catalunya i
Catalunya Ràdio.
L’objectiu d’aquesta visita era que els
nostres estudiants coneguessin per dintre
els dos grans mitjans de comunicació
públics de Catalunya i tinguessin contacte
amb el món audiovisual.
La visita va començar a les deu del matí
a Sant Joan Despí, la seu de Televisió de
Catalunya. Acompanyats per una guia,
van fer un recorregut pels estudis, les
redaccions i els espais tècnics. A més, van
visitar diferents platós de TV3 (Telenotícies,
FAQS, etc.) i van assistir a un assaig del
programa Club Super3.
Després van anar a buscar el TRAM, el
tramvia de l’àrea metropolitana, i en trenta
minuts van arribar a la plaça Francesc Macià
de Barcelona per visitar les instal·lacions de
Catalunya Ràdio. Allà, van poder assistir com
a públic al programa l’Apocalipsi i van visitar
els estudis, les redaccions d’informatius
i programes del grup d’emissores. Fins i
tot, algunes, van tenir temps de fer-se una
foto amb l’Elisenda Carod, presentadora del
programa que van viure en directe.
Una jornada audiovisual que, se’ns dubte,
no oblidaran!
Xavier Alicart / Tutor de 3r d’ESO C
22
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

UNA VISITA A LA BARCELONA DEL
S. XVII A TRAVÉS DEL QUIXOT
El dilluns dia 9 de març, els alumnes de 1r de
batxillerat i els de literatura castellana de 2n
del batxillerat humanístic, vam poder gaudir
d’una ruta literària que recreava els paranys
que van recórrer els protagonistes de l’obra
més destacada de Cervantes, Don Quijote de
la Mancha, en el segon volum d’aquesta joia
de la novel·lística universal, per Barcelona.
D’aquesta manera ens vam poder endinsar
en els diferents matisos que caracteritzaven
la societat del segle XVII, al mateix temps
que descobríem un ambient de literatura
medieval traslladat al segle XXI.
Primerament, el guia i gran coneixedor
de l’obra, va entregar-nos un dossier que
havíem d’anar elaborant a mesura que
anàvem seguint els passos els quals segles
enrere havia seguit una de les parelles
més conegudes arreu del món al llarg de
la història. Així doncs, en arribar a un lloc
culminant, llegíem el fragment de la novel·la
corresponent a l’indret on ens trobàvem.
Pel que fa a la ruta literària, aquesta va
començar als jardins de l’Hospital de la Santa
Creu que temps enrere havia estat un hospital
per als pobres, tot seguit per les Rambles,
Portal de l’Àngel, la Catedral del Mar fins
arribar al Port de Barcelona, on es diu que
Cervantes havia viscut.
Finalment, vam gaudir d’una estona lliure, tot
aprofitant el bon temps a la capital. La gran
majoria vam optar per passejar pel Port de
Barcelona i immortalitzar el moment tot fentnos
fotos amb el blau del mar de fons.
Així va ser com els estudiants de batxillerat
del centre vam poder ampliar els nostres
horitzons de coneixement respecte una de
les més reconegudes obres universals i
experimentar en primera persona allò que
els estudiosos afirmen: que dins de tota
composició clàssica es reflecteixen aquelles
qüestions que sempre han preocupat a
l’ésser humà, i que conseqüentment mostren
la seva complexitat.
A més a més, es tracta d’una obra de
maduresa de l’escriptor que recull la seva
trajectòria vital i el procés històric que va viure,
de l’optimisme renaixentista al desengany
barroc. Per tant, els alumnes de l’institut que
vam tenir la sort d’acudir a aquesta sortida,
no només vam conèixer en profunditat el
Quixot, sinó que també vam aprendre sobre
àmbits històrics, literaris i fins i tot vitals.
En definitiva, va ser una gran excursió la qual
repetiríem encantats i recomanem 100 %
als futurs estudiants que decideixin seguir
estudiant a l’Institut Montbui. Ara bé, heu de
recordar que, per ser un/a bon/a cavaller/a
s’ha de seguir el lema del Quixot: “Desfer
greuges, redreçar torts i protegir donzelles (o
donzells)”.
Èlia Fernàndez i Laia Moyes / 2n de batxillerat

SORTIDES
ELS ALUMNES DE 3r D’ESO VISITEN EL
PARLAMENT DE CATALUNYA I
L’EXPOSICIÓ HUMAN BODIES
Els dies 9 i 16 de desembre els alumnes de
3r d’ESO van visitar la seu del Parlament de
Catalunya i l’exposició d’anatomia Human
Bodies. Una sortida que combinava una
activitat de ciències socials amb una altra
de ciències naturals.
La primera parada la van fer al Parlament
de Catalunya, on els alumnes van poder
veure i escoltar in situ el que havien
treballat prèviament a classe sobre el tema:
l’organització política de les societats.
La visita va començar al Saló de Sessions
o de Plens. Mentre l’alumnat seia a les
butaques superiors de l’hemicicle, els
guies van explicar la història i les diverses
funcions de l’edifici (arsenal militar de la
Ciutadella construïda per Felip V, passant
pel museu i el Palau Reial de la reina regent
Maria Cristina, fins a ser seu del Parlament
en temps de la Segona República).
Després van explicar quines funcions es
desenvolupaven en el Parlament, quants
escons té cada grup parlamentari, quina
ubicació tenen a la cambra, com s’escullen
els membres de la mesa del Parlament,
com voten les propostes de lleis, i finalment
van poder preguntar molts dels dubtes que
els inquietaven. Per últim, van poder veure
la popular Escala Reial per on passen les
autoritats que visiten el Parlament, la Sala
dels Passos Perduts (Saló Rosa, Saló Gris
i Saló dels Canelobres), on els polítics
debaten entre passadissos moltes de les
lleis i acords que després es portaran a
debatre al Saló de Plens.
Concloïa així, una bona i didàctica visita a
una de les nostres institucions.
A la sortida del Parlament, van continuar
la seva ruta d’assoliment d’aprenentatges
i es van dirigir cap al centre comercial de
les Arenes, on s’hi troba ubicada l’exposició
d’anatomia humana: Human Bodies. Allà
els alumnes van poder observar molts
dels aparells, sistemes i òrgans treballats
a classe i d’altres que els treballaran en
breu. També van poder ampliar els seus
coneixements generals de l’organisme
humà i així poder comprendre millor el
seu funcionament i malalties. L’exposició
estava dividida en vuit sales i cada alumne
tenia una audioguia. En grups de tres o
quatre persones havien d’omplir una guia
pràctica/didàctica. Aquesta guia l’acabaran
de treballar a l’aula perquè així tanquin el
cercle didàctic d’aquests continguts, molt
importants en el tercer curs de l’ESO en
l’assignatura de Biologia i Geologia.
Yolanda Ruiz / Professora de Socials
24
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

SORTIDA INOBLIDABLE A LA NEU
DE MASELLA
I com cada any, aquest curs vam tornar a anar a esquiar. Els dies 4 i 11 de febrer els alumnes
d’ESO i batxillerat de l’Institut ens vam desplaçar a les pistes d’esquí de Masella, alguns per
iniciar-se i altres per millorar la tècnica d’esquí i snow.
Vam sortir ben aviat de Montbui. Al voltant d’un quart de set pujàvem a l’autobús que ens
portaria a pistes. Havent esmorzat cada alumne va agafar el seu material i va poder gaudir de
dues hores d’aprenentatge amb els monitors i monitores de l’escola d’esquí.
A partir de dos quarts de dotze els nostres nois i noies van poder posar en pràctica les habilitats
apreses durant les més de quatre hores d’esquí lliure, només amb una petita pausa per dinar.
L’experiència va ser agradable, els alumnes van viure un dia actiu, intens, i van marxar amb
la sensació d’haver après moltes coses d’aquesta activitat diferent que es practica en un
entorn poc habitual per nosaltres. Amb aquesta vivència a la motxilla, cap a dos quarts de sis,
retornàvem direcció al Montbui per arribar al nostre destí poc després de les set de la tarda,
quan ja queia la nit.
El millor de l’experiència és que molts dels nostres alumnes frissen de poder tornar a participar
en una activitat com aquesta que, malgrat sigui una mica més cara, és molt profitosa i ens
permet tocar, veure i viure la neu de prop.
Salut i fins l’any vinent!
Magí Badia i Lluís Amat / Professors
d’Educació Física

SORTIDES
26
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

CAMP D’APRENENTATGE:
ECOLOGIA A LA VALL DE BOÍ
El camp d’aprenentatge està situat al poble
de Barruera, a l’Alta Ribagorça, a tres hores i
escaig d’autocar des del nostre poble. El lloc
és idílic i el paisatge immillorable: colors de
tardor preciosos, vermells, daurats, ocres,
barrejats amb els verds foscos dels pins i
el verd tendre de l’herba; vam ensopegar
la millor setmana! Allotjats en una pensió
que feia d’alberg, vam estar d’allò més bé.
Dimarts, però, ens va arribar la llevantada,
una tempesta lleugera (res a veure amb
la que van tenir a altres indrets), però un
bon aiguat, sobretot de nit, ens va obligar a
canviar de plans a l’endemà. Dimecres, dia
radiant i pujada a l’estany Llebreta d’Aigües
Tortes, aigua per tot arreu, cascades i més
cascades; els torrents i algun ramat de
vaques ens acompanyaren un bon tram de
camí. Vam veure cabirols i rapinyaires amb
llargavistes. Dijous i divendres el temps
també va acompanyar molt.
Els tres professors, que porten el camp amb
molta vocació i bones tècniques, ens van fer
unes activitats interessantíssimes que no
hauríem pogut fer mai a Montbui. Dilluns,
mentre els/les alumnes de 4t practicaven
cartografia amb GPS, fent una gimcama
pel poble, tot aprenent alguna paraula en
ribagorçà, els/les de batxillerat van anar al
bosc a aprendre conceptes i a fer mesures
d’ecologia forestal.
Dimarts, activitat al centre, mostrejant,
identificant i reconstruint esquelets de
micromamífers a partir d’egagròpiels de
rapinyaire, tots/es junts/es. No ens hauríem
cregut mai que gaudiríem tant amb una
activitat d’aquest tipus. A la tarda, els/les de
4t vam visitar les esglésies romàniques de
Taüll; tot i la pluja, vam pujar al campanar de
Sant Climent. Espectacular!
Dimecres, pujada a Aigüestortes, tots junts;
el primer tram en taxi –està prohibit anar-hi
amb cotxes particulars– i després a peu fins al
següent estany, on vam dinar de pícnic i vam
fer observacions de mamífers i rapinyaires,
i els/les més valents/es van pujar fins al
següent estany.

SORTIDES
Dijous tocava activitat d’hidrobiologia. El
nivell de l’aigua del riu Noguera de Tor ja
s’havia recuperat, després de la crescuda
per la llevantada. Mostreig d’aigua en
diferents punts de la conca, mesures de
cabal, observació de microfauna i flora
de rivera. Mentre uns identificaven les
espècies, els altres van fer l’analítica de les
mostres d’aigua.
A la tarda vam pujar fins a un penyal situat
just a sobre de Barruera i vam fer una activitat
de riscos geològics. Estava molt ben pensat,
amb un joc de rol disssenyat expressament:
havíem de triar entre diverses parcel·les
situades en llocs de diferents riscos, quina
era la més adient per a construir-hi una
casa. Teníem informació amb mapes de
despreniments, mapes d’allaus i mapes de
zones inundables. Ens ho vam passar bé tot
prenent consciència dels riscos geològics
de l’indret.
Finalment, divendres al matí, els/les de 4t
vam anar al Balneari de Caldes a fer una
activitat sobre la qualitat i les propietats
de les diferents fonts, relacionades amb la
geologia de l’indret. Els/les de batxillerat
es van quedar al centre fent anàlisi de
pigments fotosintètics. Després de dinar ja
teníem l’autocar a punt per tornar a casa.
El viatge va ser perfecte. Melancòlics,
érem conscients que deixàvem endarrere
una experiència única que no es tornaria a
repetir.
Ens hi hauríem quedat. Fa molts mesos i ho
recordem com si fos avui. Lluny de l’estrès
de l’escola, sense obligacions familiars,
en un marc incomparable, fent treball de
camp i de laboratori, aprenent ecologia
submergits en la natura, amb aquella pau…
Gràcies, Marcel, per fer-ho possible!
Alumnes de Biologia / 4t i 1r de batxillerat
28
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

INTERCANVI INOBLIDABLE AMB ELS
ALUMNES DEL LYCÉE MAILLOL DE
PERPINYÀ
El dia 7 de novembre, l’Institut Montbui va
rebre els alumnes del Lycée Maillol de
Perpinyà amb qui van gaudir de l’intercanvi
lingüístic i cultural fins al dilluns 11 de
novembre. Va ser una experiència molt
enriquidora per ambdós instituts, ja que
vam conèixer tots junts una mica més la
cultura catalana i la francesa. El dilluns, tot
el professorat, els alumnes de l’intercanvi
i els de la coral van donar-los una càlida
benvinguda, tot interpretant cançons
catalanes i franceses, i després fent la dansa
dels “set salts” per conèixer-se millor entre
ells.
El divendres 8 de novembre vam fer una
sortida per visitar el museu Pau Casals, al
riuet de Coma-ruga, i després vam anar a
Sitges, on van gaudir d’un petit tour turístic
pel centre de la ciutat. A la nit, ens vam tornar
a trobar als Moixiganguers per veure l’últim
assaig d’aquesta temporada.
Finalment, dilluns 11, vam anar tots junts a
les Comes per gaudir d’un entrenament ofert
per l’Anoia Rugby Club i vam poder gaudir del
tercer temps; moment en el qual després de
jugar es comparteix el menjar que cadascú
aporta i es comenta la jugada.
Aquesta sortida va ser l’oportunitat perquè els
estudiants d’ambdós instituts es coneguessin
millor, aprenguessin mútuament les seves
llengües i cultures i, sobretot, que s’ho
passessin molt bé.
En aquests dies, els estudiants van fer
molta amistat entre ells i van ser una pinya
en tot moment. El comiat va ser molt càlid
i emotiu; hi va haver abraçades, llàgrimes i
fins arreveures. Tots els estudiants estan
esperant tornar a veure’s els mes d’abril,
aquesta vegada a Perpinyà.
Míriam Hermida / Professora de Francès

SORTIDES
GERMAN ECHANGE 2019:
AN UNFORGETTABLE EXPERIENCE
It has been a really good experience for us. I
recommend it to everyone. Personally, I get
along very well with my exchange partner
and now we are friends. Of course, when we
met it was a bit difficult because we didn’t
know about what we could speak, but soon
we started speaking and living different
experiences together and now, we are very
good friends.
It’s very interesting and funny seeing that
something that is usual for you is very
strange for another person; customs such
as kissing, buying “normal water” or foods
such as “pà amb tomàquet”, prawns…
On Thursday 19th September, a group of
17 students from Norf, Düsseldorf, stayed
in Montbui for nine days which have been
extraordinary:
We met a lot of people and I made new
friends. Not only did we meet our exchange
partner but we also got to know the other
members of the group. We went on lots of
excursions (Sitges, Barcelona, la Tossa…)
and we did lots of activities such as “Bitlles
Catalanes”, “Sardanes”, “La Tossa” where
some of us explained things to them, and 2
“Treasure Hunts” in Igualada and Montbui.
We also saw Moixiganguers in action on
Friday night, which the German group found
breathtaking. All this was done so that they
could know a bit about where we live, our
culture and traditions.
In Barcelona we visited La Pedrera to enjoy
this Modernist building by Gaudí. In Sitges
we also discovered many Modernist homes
with the treasure hunt and we also learnt
about our unique cava in Caves Codorníu,
enjoying a picnic on the beach at midday,
near Sitges church.
We haven’t been to Germany yet but , we are
going in March next year. I am really very
excited about it, and wishing to learn more
things about a new culture.
Ivan Garcia / 1r de batxillerat
30
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

SORTIDA A L’HORT ECOLÒGIC DE
CAN MERCADERET
Quan vam sortir eren les 8.30 del matí.
Vam fer una ruta a peu d’una hora i mitja,
aproximadament, direcció a un hort a prop de
Tous. En arribar, l’Adrià, que és el propietari
de l’hort, ens va acollir i ens va fer una
presentació. Ens va explicar que molts dels
problemes del canvi climàtic són deguts a les
emissions del transport de fruites i verdures
des d’altres països llunyans. Ens va explicar
que el seu hort és ecològic, perquè hi tira
productes orgànics i biològics, és a dir, que
no tenia pesticides, ni insecticides.
El fet de tenir els productes de l’hort tan
a prop, estalvia fer recorreguts llargs als
camions i així contaminen menys, a diferència
dels camions de llarg recorregut.
L’Adrià també ens va parlar dels incendis a
l’Amazònia, que són provocats, probablement,
perquè la gent tingui terres fèrtils, però alhora
es perd massa forestal que tingui capacitat
de fixar diòxid de carboni i fer oxigen.
Vam entrar a dins del seu magatzem i ens
va ensenyar diferents tipus de llavors i una
màquina per sembrar que permet graduar la
quantitat de llavor que cau i la distància entre
llavors del sembrat. Vam fer planter i ens va
fer una degustació de verdures que mai les
haguéssim menjat crues.
Vam visitar l’hort i ens va ensenyar uns naps
molt grans que tenien túnels fets per talpons
(rosegadors semblants a ratolins). Com que
no pot posar verí, perquè és ecològic, deixa
que siguin els mussols, els gats i les guineus
els que els cacin i se’ls mengin.
Aquesta sortida va ser molt divertida, vam
aprendre moltes coses i l’ambient era molt
relaxat.
Yasmine Escalante / 3r d’ESO A

SORTIDES
VISITA A RÀDIO IGUALADA I ALS
ACTES DE SANT ANTONI
El dia 17 de gener, Sant Antoni, els alumnes
de comunicació de 3r d’ESO vam fer una
visita molt interessant a Ràdio Igualada.
Vam sortir de l’Institut a les 9 h i vam arribar
allà aproximadament a les 10 h.
En Jordi, que va ser el nostre guia durant la
visita, ens va acollir de meravella i ens va
permetre veure el funcionament de la ràdio
en directe.
Ens van explicar com funciona la sala de
control des d’on es controla el temps, els
volums, les falques, etc. També ens van
explicar el funcionament de la ràdio i les
persones que hi treballen. Així, ens va
parlar de com es distribueixen la feina, quan
treballen i en què consisteixen les seves
tasques. També vam parlar d’audiència i
de quines notícies n’han tingut més a Ràdio
Igualada. Molt interessant tot plegat.
En sortir de la ràdio vam anar a la plaça
de l’Ajuntament d’Igualada per veure la
celebració de la festa dels banderers
dels Traginers d’Igualada que se celebra
habitualment per Sant Antoni.
Vam veure el ball de bastons dançat pels
Bastoners d’Igualada, la Banda de Música
d’Igualada i els Trabucaires d’Igualada. A
més, dins l’Esglèsia de Santa Maria vam
sentir la coral Schola Cantorum.
Com que l’objectiu final era fer un reportatge
de la jornada, vam poder fer una entrevista a
diferents membres dels grups participants
a la festa.
A les 13.30 h, després d’un matí més que
enriquidor, vam arribar a l’Institut.
Alumnes del projecte de Comunicació
32
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

ORLES
34
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

ORLES
36
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

ACTIVITATS A L’INSTITUT
ELS ALUMNES DE 1r D’ESO
S’INICIEN EN EL IOGA
Els alumnes de 1r d’ESO van iniciar-se
en la pràctica del ioga. Aquesta activitat
s’emmarca dins del projecte “Fem més
escola”, que es du a terme gràcies als ajuts
POEFA per a l’èxit educatiu i compta amb el
suport del Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya, el Ministerio de
Educación y Ciencia i el Fons Social Europeu.
Els objectius del projecte són:
1) Reforçar aspectes acadèmics i formatius,
desenvolupar hàbits d’estudi, enfortir la
convivència i promoure l’autoestima, la
motivació i el treball en equip.
2) Consolidar la relació de l’Institut amb les
escoles de primària dins el marc del Pla
Educatiu d’Entorn, amb la finalitat d’unificar
línies d’actuació pedagògica i organitzativa.
Així, entre d’altres activitats subvencionades
que també realitzem al centre, comptem,
des de la setmana passada, amb les classes
de ioga dirigides pel professor Àngel Illa,
que acompanyarà l’alumnat de 1r ESO en el
descobriment d’aquesta disciplina.
Es duran a terme cinc sessions amb cada
grup classe, programades en les darreres
tres hores de cada divendres.
Les primeres sessions de cada grup van
ser un èxit i, a més de descobrir el ioga,
l’alumnat de 1r d’ESO va compartir moments
ben especials i diferents als viscuts fins ara.
A més, l’Àngel, al llarg de les sessions donarà
pautes perquè el professorat que ho desitgi
pugui donar continuïtat a l’activitat en algun
moment de les seves classes, per afavorir
la concentració de l’alumnat i la relaxació en
moments d’esverament acusat.
Les classes es fan al gimnàs del centre, on
hi ha unes estoretes i cada alumne n’haurà
d’agafar una per a dur a terme la sessió.
A més, es demana que portin una manteta
prima o bé un anorac –per tapar-se durant
la relaxació– i que vinguin amb els peus i els
mitjons nets.
L’Àngel, amb les seves classes, intentarà
trencar la rutina diària de l’institut per
crear un ambient diferent que els permeti
desconnectar del món exterior i connectar
amb ells mateixos.
38
Redacció Divertinta
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

EL TREBALL DARRERE RADIO
CONFINAMENT
Com ja sabeu, a principis del mes de maig, uns
quants alumnes del nostre institut, juntament
amb l’ajut de l’equip directiu, van emprendre
una nova iniciativa: Ràdio Confinament!
Alguns alumnes ja estàvem una mica introduïts
en el món de la ràdio, però mai havíem
arribat fins a aquest nivell de professionalitat.
Estem parlant del nostre propi programa de
ràdio, “Ràdio Confinament”; un gran repte.
Com que alguns de vosaltres potser no coneixeu
la iniciativa, aquí us en fem una pinzellada
de com ha estat el treball relacionat amb
aquest projecte.
En primer lloc, com és lògic, per fer un
programa de ràdio, necessitàvem un equip
que pugués implicar-se al màxim en el
projecte i que tingués certs coneixement. És
per això que vam comptar amb la Shaiel del
Pino Espeleta i el Joel Susín Anguiano, dos
alumnes que ara mateix cursen 4t d’ESO. Els
dos tenen una base i una formació audiovisual,
ja que el curs passat van cursar l’optativa
de Comunicació i van poder treballar, entre
d’altres coses, la creació d’un programa de
ràdio.
Així, van començar a treballar en aquest
projecte pel seu compte, tot i que sempre
van rebre l’ajuda de la directora de l’Institut i
professora del projecte de Comunicació, Eva
Raich, i del coordinador TAC, Marc Piqué, a
més d’altres professors, com per exemple
en Jaume Domingo, també professor del
projecte de Comunicació.
La part més important d’un programa de
ràdio és el guió perquè alhora que ha de ser
entenedor i cordial, també ha de ser una mica
divertit i entretingut. I és que, al cap i a la fi, no
podem oblidar que la ràdio, a part de ser un
mitjà de comunicació, també és una forma de
passar el temps i d’entretenir-se. És per això
que des del començament, es va treballar al
màxim per aconseguir aquesta barreja de
diversió i professionalitat que caracteritza els
bons locutors de ràdio.
Coneixent la situació que estem vivint, una
molt bona forma de donar una utilitat extra
al nostre programa, era fer entrevistes
a persones importants o persones que
coneixen bé aspectes d’aquesta situació.
Aquesta informació vam pensar que podia
ser útil per informar i ajudar les famílies
i l’alumnat a l’hora d’estar totalment
informats de la situació. Per exemple, en el
primer programa vam poder escoltar dues
entrevistes, una enfocada més en l’àmbit
educatiu, a la directora de l’Institut Montbui,
l’Eva Raich, i una altra a l’alcalde del nostre
poble, el Shumi Juárez. Així vam començar,
donant informació de pes i important als
nostres oients.
I amb aquestes petites indicacions, podeu
tindre més clar quin és el treball que s’amaga
darrere d’un projecte d’aquest estil, i recordeu
que podeu escoltar els programes al web i al
canal de YouTube de l’Institut!
Shaiel del Pino Espeleta i Joel Susín Anguiano /
Alumnes de 4t d’ESO

ACTIVITATS A L’INSTITUT
CONCURS DE SOCIALS A
INSTAGRAM
Durant aquests dies de confinament, seguint
l’exemple d’altres professors del centre
com la Maricel des de Visual i Plàstica, o les
companyes i companys del departament de
Matemàtiques, vaig decidir-me a començar
un concurs per tal de mantenir el contacte
amb els alumnes i per entretenir-nos tots
plegats una estona.
decidir regalar algun detall a qui aconseguís
més punts cada setmana: còmics d’Astèrix,
pel·lícules d’Indiana Jones, etc. Tots aquests
premis són molt personals ja que, d’alguna
manera, van motivar que finalment em
decantés per dedicar-me a la història i a
l’arqueologia.
La mecànica era molt senzilla: cada dia
a les 12 publicava un vídeo al compte
d’Instagram que vaig crear especialment
pel concurs (@soc_manu) on explicava
alguna curiositat històrica i llançava una
pregunta relacionada. Al dia següent a les 11
del matí publicava la resposta, just després
consultava les respostes que m’havien
arribat per missatge privat i assignava
punts segons fossin correctes o no. Per
cada resposta correcta es guanyava un punt
i, a més a més, la primera resposta correcta
de cada dia rebia un punt extra.
40
Les preguntes, com he dit, estaven sempre
relacionades amb curiositats de la història
o la geografia. Un exemple: Sabíeu que
el mite que la pastanaga és bona per la
vista se’l van inventar els britànics durant
la Segona Guerra Mundial? Ho van fer per
evitar que els nazis descobrissin que tenien
un sistema de radar nou als seus avions. A
vegades la realitat històrica supera la ficció.
Des de l’inici del concurs la gent es va anar
engrescant i vam arribar a la xifra de 30
participants, i tot i que l’objectiu de tot plegat
era passar l’estona, vaig decidir premiar
els participants d’alguna manera. Així, vaig
El concurs actualment s’ha acabat, però
estic molt content amb l’experiència. Espero
que tots aquells que vau participar us
agradés tant com a mi, i a la resta animarvos
a participar, ja que em plantejo tornarlo
a fer de cara al curs vinent, això sí, amb
alguns canvis en el format.
Manu Duarte / Professor de Socials
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

#CONFINAMENTCREATIU
Des de l’assignatura de Visual i Plàstica hem
intentat potenciar la creativitat i, alhora, estar
molt a prop vostre aquest confinament. Així,
l’Instagram ha estat una bona eina per estar
al vostre costat.
Les propostes han estat variades. Des de
crear dibuixos objecte, fins a representar
cases amb elements quotidians o decorar
el bou de Montbui, tot inspirant-nos en les
vaques de la Cow Parade.
Aquí podeu veure algunes de les obres que
han fet els alumnes de 1r i 2n d’ESO.
Estem molt contentes! Sou tots uns grans
artistes!
Maricel Miñano i Núria Martí / Professores de Visual
i Plàstica

ACTIVITATS A L’INSTITUT
PROJECTE ORQUESTRA FUSIÓ
Aquest curs s’ha engegat un projecte molt
il·lusionant: la creació de l’Orquestra Fusió.
L’objectiu és iniciar els alumnes de 1r
d’ESO de l’Institut Montbui en la pràctica
instrumental i participar en diferents actes
culturals del centre (Santa Cecília, Nadal,
jornada de portes obertes, Sant Jordi,
concert de final de curs, etc.). Més enllà de
la pràctica artística, també es vol promoure
la capacitat que la música ofereix per portar
a terme accions en favor de la comunitat
(Fem més escola, festa de l’escola pública,
festa major).
El projecte compta amb la col·laboració de
l’entitat Aula Orquestra. Aquesta entitat va
engegar el projecte “L’orquestra a l’escola”
a les escoles de primària per introduir els
instruments de corda (violí i el violoncel)
als alumnes de segon de primària durant
l’horari escolar. L’objectiu del projecte és
que tots els alumnes de segon del municipi
tinguin la vivència de tocar un instrument
de corda i formar part d’una orquestra amb
la resta de companys de la classe.
El projecte d’innovació Ara Art, reconegut
pel Departament de la Generalitat, aproparà
la música instrumental a les aules de
l’Institut, donant l’oportunitat de viure una
experiència musical en grup a un alumnat
que, per les condicions socioeconòmiques
de l’entorn, sovint no pot rebre una formació
musical a les escoles de música.
Xavier Alicart / Professor del projecte
Orquestra Fusió
42
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

PARTICIPACIÓ A LA FIRST LEGO
LEAGUE D’IGUALADA
El dissabte dia 7 de març, un grup de deu
alumnes del projecte Robòtica de 3r d’ESO va
participar a la First Lego League d’Igualada.
Divuit equips de diferents centres i de
diferents parts del territori es van aplegar al
Campus Igualada-UdL, on es va celebrar la
competició.
Els alumnes, sota el nom dels Jony’s i
juntament amb el seu entrenador, Joan
Caballé, van presentar el seu projecte
d’innovació davant d’un jurat. L’equip va
exposar possibles solucions per recuperar i
donar ús als edificis abandonats del municipi
de Santa Margarida de Montbui. Tot seguit
van realitzar tres rondes classificatòries en
què van posar a prova el robot que havien
estat construint, programant i perfeccionant
al llarg dels últims mesos.
L’experiència va ser molt gratificant i els
alumnes van gaudir-ho de valent. Ara
caldrà esperar la propera missió per part de
l’organització per seguir treballant! Llàstima,
però, que fins al setembre del 2020 no ens la
descobriran!
Laura Argerich / Professora de Tecnologia

ACTIVITATS A L’INSTITUT
BON PAPER A LA FINAL DE LA
VII OLIMPÍADA DE FILOSOFIA DE
CATALUNYA
Imatge finalista de Joel Susín que va quedar en 3r lloc
El dia 7 de març es va celebrar la final de la VII
Olimpíada de Filosofia a l’Auditori del Centre
de Cultura Contemporània de Barcelona amb
les defenses orals dels finalistes. Un grup
d’alumnes, pares i professors del nostre institut
es va desplaçar per seguir en directe la final
d’aquesta olimpíada.
El jurat va estar format per Susana Arias, cap
de mediació del CCCB; l’Edgar Gili, professor
de Filosofia i coordinador del màster de
professorat de Filosofia de la UB; i la Jèssica
Jaques, professora d’Estètica i de Teoria de
les Arts i responsable acadèmica del Doctorat
Picasso de la UAB. L’acte va ser presentat per
l’Àlex Mumbrú, professor de Filosofia de la
UB i assistit tècnicament per Ferran Wesello,
tots dos membres de l’equip organitzador de
l’Olimpíada.
Imatge finalista de Naiara Pastor que va quedar en 4t lloc
El premi va ser per Júlia Jiménez, de l’Institut
Sunsi Móra de Canet de Mar.
En la modalitat de Vídeo, els finalistes del nostre
centre van ser Isabel Guirado i Èlia Fernández.
El premi va ser per Guillermo Rueda de l’Institut
Baix a mar, de Vilanova i la Geltrú.
A més, en les modalitats de Dissertació i Dilema
moral, van participar altres alumnes del nostre
centre que, sense quedar classificats, van
demostrar un molt bon nivell. Són Mar González,
Jéssica del Pino, Jéssica Carrera i Shaiel del
Pino.
Les guanyadores i els guanyadors de cadascuna
de les modalitats representaran Catalunya a la
final espanyola, que se celebrarà els dies 24 i 25
d’abril a Santiago de Compostela.
44
En la modalitat de Fotografia, els finalistes del
nostre centre van ser Joel Susín i Naiara Pastor.
Jaume Domingo / Professor de Filosofia
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

SORTIDA PER PENJAR CAIXES-NIU ALS
BOSCOS PROPERS A L’INSTITUT MONTBUI
Aquest curs, un dels reptes que ens vam
posar a l’assignatura de Projectes de 2n,
va ser construir caixes-niu i caixes per a
ratpenats. Vam demanar el suport logístic del
tècnic ambiental de l’Ajuntament de Montbui,
el qual ens va facilitar el material necesari:
palets de fusta reutilitzats.
Seguidament, ens vam disposar a construir
unes caixes-niu amb el material que havia
aportat l’Ajuntament. En desmuntar els palets
vam descartar fer caixes per a ratpenats, ja
que els taulons no tenien l’amplada suficient.
L’alumnat ha disposat d’unes dotze sessions
per tallar i fer el muntatge de les caixes-niu.
Cinc grups han pogut fer la tasca completa i
a dos grups els ha faltat un xic de temps per
finalitzar la feina.
Sortida per penjar les caixes-niu
El dimarts dia 12 de novembre, vam iniciar la
sortida. Cada dos alumnes portaven un sac
amb la caixa-niu i la seva corresponent nansa
de filferro amb el ganxo gran per poder fer la
penjada pertinent a les branques dels arbres.
Seguidament els dos monitors de Geden,
associació ecologista de la comarca de
l’Anoia, ens van anar dirigint cap a als boscos
més propers a l’Institut.
La Mònica era l’encarregada de fer omplir una
fitxa de la caixa-niu de cada grup on s’omplien
les dades següents: número de la caixa-niu,
data de col·locació, orifici de l’entrada, tipus
d’arbre on es col·loca, orientació de l’orifici
d’entrada, alçada respecte el terra, situació,
característiques de l’hàbitat, coordenades
UTM, altitud i observacions.
En Cristóbal era l’encarregat de penjar-les i
ens explicava com mesurar l’alçada mitjançant
una barra per col·locar correctament la caixaniu,
el diàmetre de l’entrada de la caixa-niu,
l’orientació del forat d’entrada segons la
brúixola, les característiques de l’hàbitat on
es troba cada caixa-niu, coordenades i altitud
a través d’una aplicació del mòbil.
Tot passejant pel bosc, vam poder col·locar les
set caixes-niu en diferents masses boscoses.
A partir d’ara els protagonistes seran els
ocells que trobin útil i adient fer servir les
nostres caixes-niu. Per fer-ne un seguiment,
està previst que el dia 28 d’abril fem una altra
sortida per comprovar el % d’ocupació de les
caixes-niu penjades, saber quants han estat
els seus ocupants i fer les observacions que en
Cristóbal i la Mònica considerin necessàries.
I quan tornàvem, després de la materialització
de la feina feta pels alumnes de Projectes de
2n d’ESO, alguns van cuidar-se de recollir les
deixalles d’unes caixes de fusta escampades
al bell mig del camp per poder-les dipositar
en els contenidors de deixalla selectiva.
Una immillorable manera d’acabar una
jornada per recordar!
Joan Caballé / Professor del projecte Caixes-niu

ACTIVITATS A L’INSTITUT
PROJECTE RIUS: CAMPANYA RIU
ANOIA 2019-2020
El Projecte Rius és una iniciativa de l’Associació
Hàbitats que neix l’any 1997 amb l’objectiu
d’estimular la participació activa de la
societat en la conservació i millora dels rius.
Fomenta l’apropament de les persones al
medi i permet conèixer les característiques
dels ecosistemes fluvials, la biodiversitat,
els valors ecològics i socioculturals, així
com identificar els problemes que els afecten
i reflexionar sobre com pal·liar-los. És
obert a tothom, ja siguin escoles, associacions
o persones particulars amb sensibilitat
per a aquests ecosistemes tan fràgils.
Aquest curs, el nostre centre s’ha volgut implicar
en el projecte i hem adoptat un tram
del riu Anoia proper a l’institut, per tal de fer
observacions periòdiques (tardor i primavera)
i col·laborar a ampliar la base de dades
del nostre riu, cosa que ajudarà a la seva
conservació. Per aquest motiu, el dilluns
dia 11 de novembre, l’alumnat de Biologia i
Geologia de 4t ESO va anar a la llera del riu
Anoia a fer l’estudi.
Ens hem compromès a fer un seguiment de
la qualitat d’aquest riu al seu pas pel nostre
municipi. Vam analitzar diversos aspectes
del riu: 1) Qualitat de l’aigua [pH i duresa],
2) cabal, 3) velocitat, 4) macro i microfauna,
5) vegetació de rivera. Totes aquestes dades
ens van indicar quina era la seva qualitat
hidromorfològica, físicoquímica i biològica,
en aquell moment. Vam arribar a la conclusió
que tenia una conservació de grau mitjà,
per tant, no és dels rius que es troben més
ben conservats, però tampoc és dels més
deteriorats.
Vam capturar un exemplar juvenil de cranc
de riu americà, espècie invasora que esta
foragitant dels nostres rius el cranc autòcton.
Els alumnes van fer una bona feina de
mostreig i identificació posterior al laboratori,
vam gaudir del contacte amb la natura
i a la tornada van continuar l’horari normal
de classes.
Vam enviar totes les dades al centre on es
recullen i formen part de l’estudi general de
l’estat de conservació dels rius de Catalunya,
de l’anomenat projecte.
La propera campanya serà a l’abril i podrem
fer una comparativa de les dues estacions
de l’any més plujoses.
46
Alumnes de Biologia de 4t d’ESO
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

APENDRE A CONTROLAR
ELS NOSTRES ESTALVIS
Els alumnes de 4t d’ESO participen en
un projecte de finances per a joves que
consisteix en la participació dels estudiants
en tres tallers d’educació financera bàsica
amb l’objectiu d’oferir nocions sobre finances
perquè aprenguin a relacionar-se amb el
món bancari.
D’aquesta manera coneixen conceptes
com préstecs personals o hipotecaris, que
és la TAE, l’interès simple i compost, els
tipus de targetes bancàries o aprenen a
valorar la rendibilitat d’un producte. També
se’ls ensenya a evitar problemes com el
sobreendeutament, a millorar la capacitat
d’estalvi i algunes eines per poder prendre
millors decisions financeres en el seu futur.
En l’elaboració del pressupost se’ls explica
la importància d’imputar cada mes les
despeses anuals com l’assegurança del
vehicle, les vacances, etcètera. També se’ls
ensenya la creació d’un fons d’emergència,
tot generant-lo amb una quantitat obligatòria
d’estalvi mensual com si fos una despesa
obligatòria del pressupost.
Al primer taller s’ha elaborat un pressupost
per aprendre a planificar i controlar les
despeses en funció dels seus ingressos.
Se’ls ensenya els tipus d’ingressos i a
classificar les despeses en necessàries i
innecessàries per tenir clares les prioritàries
i les prescindibles en els moments que els
ingressos disminueixen.
Per fer aquest taller ens ha vingut a visitar
a l’institut l’exdirector d’una oficina bancària
com a representant de l’Institut d’Estudis
Financers el qual ens han ajudat a donar
forma a aquesta experiència.
Cristina de la Cruz / Professora de Matemàtiques

ACTIVITATS A L’INSTITUT
SÍ QUE PUC!
48
Els alumnes d’Economia de l’empresa
de 1r de batxillerat vam assistir, dins el
segon trimestre, a un taller d’emancipació
i emprenedoria. La tallerista va ser l’Esther
Campillo, i amb ella vam aprendre a
confiar més en nosaltres mateixos a l’hora
d’aconseguir els nostres reptes.
Gràcies, Esther, per donar-nos eines per
ser més feliços!
De vegades, massa sovint, no creiem en
nosaltres, tenim una autoestima molt
baixa i pensem que no serem capaços
d’aconseguir els que ens proposem.
L’Esther ens va ajudar a canviar la nostra
manera de pensar, que ens pot jugar males
passades.
Amb una dinàmica de grup, vam poder veure
com amb motivació, il·lusió i cooperació,
podem arribar a aconseguir allò que en un
principi mai haguéssim imaginat.
Alumnes de 1r batxillerat / Economia de
l’Empresa 1
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

ELS ALUMNES DEL PROJECTE
INTERDISCIPLINARI
Som un grup de nois i noies que estudiem 2n i 3r d’ESO a l’Institut Montbui de Santa Margarida
de Montbui. Durant unes hores a la setmana fem moltes activitats lúdiques i tasques al nostre
centre per treballar les diferents assignatures.
Les activitats més divertides que hem fet aquest trimestre són: inventar i gravar un rap de les
emocions, aprendre a tocar la caixa flamenca i l’ukelele, fer carbasses de Halloween i jugar
a jocs de taula com el parxís, l’oca, el bingo, el monopoly, el dòmino i altres. Les tasques més
importants que hem fet han estat: muntar prestatges, cuidar i regar l’hort, podar els arbres,
construir l’hivernacle i muntar la xarxa de les porteries del pati de l’Institut.
Aquest trimestre tenim un encàrrec molt especial perquè estem creant un joc de taula, el
Monopoly relacionat amb els carrers de Santa Margarida de Montbui fet totalment per
nosaltres, des del tauler a les targetes.
Marwan El Baghdadi, Juan Amador i Joel Escoz

ACTIVITATS A L’INSTITUT
ELS ALUMNES DEL PFI MONTBUI
PARTICIPEN EN EL PROGRAMA
“PREPARA’T JOVE”
Els alumnes del PFI d’Auxiliar d’Activitats d’Oficina i en Serveis Administratius Generals
van participar dijous 21 de novembre en el programa “Prepara’t Jove” que organitza cada
any la Unió Empresarial de l’Anoia i l’Ajuntament d’Igualada. Durant la sessió, que va tenir
lloc al teatre Ateneu d’Igualada, els ponents van adreçar-se als joves assistents per tal
d’ajudar-los en la seva orientació professional i acadèmica a partir de l’anàlisi de les seves
preferències, interessos, vocacions, motivacions i la seva projecció en el mercat laboral.
50
Atès que els esforços d’orientació són a final de cicle, els alumnes del PFI Montbui van
assistir a l’esdeveniment al costat dels alumnes de 4t d’ESO dels centres educatius de
la comarca. L’acte va comptar amb la participació de l’esportista David Bosch, expilot
professional d’automobilisme; l’educador social Fran Rojas; l’enginyer i escriptor Màrius
Mollà, promotor de la formació i l’educació; i l’enginyera Inés Lumbreras, que va tractar el
tema de la igualtat de gènere en l’àmbit laboral.
Per als alumnes del PFI la participació en aquest programa ha estat una oportunitat per
escoltar de primera mà les experiències de superació dels ponents, que van insistir en la
necessitat de marcar-se objectius a la vida, ser constant per aconseguir-los i tenir sempre
una actitud positiva. Els joves van rebre un missatge molt positiu i important: que hi ha
certes competències molt vàlides a la vida professional que han d’intentar millorar, com
l’autoconeixement, la disposició a l’aprenentatge, la responsabilitat, l’organització i la
gestió de les emocions.
Els joves participants van valorar l’experiència com a molt positiva, sobretot perquè es van
adonar que l’actitud i l’esforç són cabdals per assolir fites acadèmiques i professionals.
Susana València / Professora de PFI
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

OM
Lk y
E z
F
CB
i
pO
s
w u
g
t
ELS LLOMS DELS
LLIBRES
DE LES NOSTRES
LLENGÜES
El dia 21 de febrer, per tal de celebrar el Dia
Internacional de la Llengua Materna, tots
els alumnes de l’Institut de Montbui vam
participar en una activitat que tenia com a
producte final crear uns lloms de llibres.
Aquesta activitat consistia, primer, a recopilar
informació sobre quantes llengües es parlen
a l’Institut i, després, buscar els títols dels
llibres més famosos de cada un dels idiomes.
Pol Àvila/ 1r ESO C

DE PAPER I LLETRES
Gràcies a aquesta activitat, vam descobrir
que a l’institut es parlen més de vint
llengües! Això vol dir que, a part del català,
del castellà, de l’anglès o del francès, també
es parlen llengües com el marroquí, l’urdú,
l’amazic, el wolof, el punjabi, el phulal, l’ouja,
entre moltes d’altres. Va ser molt curiós i
divertit conèixer-ne el nom d’alguna i també
algunes paraules i expressions!
llom, el vam reproduir a escala més gran,
el vam dibuixar i, tot seguit, el vam pintar,
repassar, etc. I finalment, vam dibuixar els
fulls del llom i els vam enganxar al costat
oposat d’on havíem fet el disseny.
Primer de tot, els professors de català i
de castellà van anar preguntant per totes
les classes quines llengües maternes
tenien els alumnes. I després, els alumnes
de batxillerat van ser els encarregats
de buscar-ne els títols dels llibres més
coneguts i emblemàtics, i anotar-los perquè
després en poguéssim fer uns lloms per
decorar els vidres de l’Institut.
Els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam ser els que
vam fer els lloms dels llibres, seguint una
sèrie de passos que ens van explicar la Núria
i la Maricel, ja que vam dur a terme aquesta
activitat a les hores d’Educació Visual i
Plàstica. Amb les llengües que només eren
orals, com que no vam trobar exemples de
llibres, vam dissenyar caràtules de CD.
El procés que vam seguir per fer els lloms
va ser el següent: primer, vam analitzar què
havíem de fer, mirant exemples de dissenys
de lloms de llibres i portades. Després,
en grups de dues, tres o quatre persones
vam anar triant els idiomes i títols. Un
cop els grups vam tenir el títol del llibre
escollit, les professores ens van repartir
una fitxa tècnica per buscar informació
tant de l’argument com d’exemples de
portada que ens va ajudar a inspirar-nos.
També vam començar a fer els esbossos
dels nostres dissenys. Seguidament, vam
escollir el més bonic o el que ens agradava
més. A continuació, vam triar el color de la
cartolina en la qual faríem el disseny del
Alguns alumnes vam triar dissenys més
clàssics, semblant a llibres antics, altres
es vam basar en la tipografia, els tipus
de lletres, i altres fins i tot hi van afegir
il·lustracions.
I el resultat final el podeu veure a les
fotografies. Oi que van quedar molt bonics?
I aporten encara més alegria als diferents
espais de l’Institut!
Helena Muntada / 1r d’ESO E
52
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

CREACIONS LITERÀRIES AMB PREMI
Com cada any, per Sant Jordi, celebrem un concurs literari. Aquest any, tot i les circumstàncies,
hem volgut celebrar-lo igualment. A continuació, podreu llegir els textos premiats de cada
categoria. Esperem que us agradin!
Premi de poesia en català (2a categoria)
Autora: Shaiel del Pino Espeleta / 4t d’ESO B
Una rosa a la postguerra
Massa es parla de l’amor,
i de la seva prioritat.
Tant se val si hi ha dolor,
o si està desintegrat.
Molt es perd quan es confia,
i tant es guanya en estimar.
Si no cuides la cal·ligrafia,
això amb tu pot acabar.
Vella veritable que no menteix.
Em refereixo a aquesta mirada.
La teva nina s’expandeix,
quan veus allò que t’agrada.
Tant de bo fos el mirall,
qui inspirés aquesta vista.
Tu mateixa i el teu ball,
sense una ment tan elogista.
Ja no parlo de mitges taronges,
ni de fils d’amor vermells.
Ara parlo de totes les franges,
que suporten els teus turmells.
Són incomptables les històries,
que els teus ulls t’han vist lluitar.
Marques de foc a les memòries,
que no deixen de sagnar.
Es creu que la boca mimetitza,
el que la teva ànima diu i sent.
Però és la mirada qui caracteritza,
el que de tu s’acaba veient.
És després de mil batalles,
que el jardí al final mor.
I construeixes les muralles,
que protegeixen el teu cor.
Llueix un camp sense cap vida,
on només queda una rosa.
Un laberint mancat de sortida,
però amb la clau més valuosa.
Abans era com una copa,
ferma, clara i transparent.
Ja no corre, ni galopa.
Ara és un vitrall molt diferent.
I d’aquí surt la incertesa,
de si viu en aquesta Terra.
Quan somriu a la tristesa,
i és civil aquesta guerra.
Saps que no hi ha millor abric,
que una pròpia abraçada?
Si no és teva, és d’un amic,
però que no sigui forçada.
Cada història té un final,
amb una línia traçada.
I com és habitual,
puny tancat i mà alçada.
Tot això ho he après,
convivint amb melangia.
Amb el cap de l’inrevés,
quan el cor se m’encongia.
Era ell qui l’amoïnava,
amb un infinit de sorra.
Era el temps que no parava,
i quan vols ja no s’esborra.

DE PAPER I LLETRES
Premi de poesia en català (3a categoria)
Autora: Paula Iglesias Capel / 2n de batxillerat B
Llibertat
Respirar-te és meravellós,
tocar-te és un plaer i
saber que sempre ets allà
ho fa tot més fàcil.
Tant de bo tothom et pogués
gaudir i saber com
d’imprescindible ets.
Em fas sentir valenta i poderosa,
em fas volar i somniar sense
límits.
Només ara que no hi ets,
sé el teu valor real.
Ara més que mai tinc clar que, ben
retornada, t’estimaré com sino hi hagués
demà, Estimada Llibertat.
Premi de poesia en català (4a categoria)
Autor: Xavier Pedraza i Jordana / Professor de Català
Lladre de somriures
A Tu, que ets el poema que no he escrit, la història
que no he explicat, la vida que no he viscut, l’infinit
que mai no podré atènyer.
Perquè t’he vist els ulls,
és aquesta la primavera de flors?
Ulls d’atzabeja descalços,
ulls temorosos de l’arcàdia de l’amor.
Perquè t’he besat els llavis,
és aquesta l’albada de la llum?
Besada adolorida,
besada de dolor dolç i serè.
I en el silenci sorollós de no dormir,
silenci constant de tenir-te amb mi,
en acaronar les tardes silents,
les vesprades d’enyor
i la nit en la penombra fosca,
ancoro ser lladre de somnis,
de somriures perduts:
lladre d’altres robatoris.
Perquè t’he sentit les sines,
és aquesta la sonoritat aromàtica?
Sines perlades de tendresa,
xiuxiuejant com el vent en el silenci.
Perquè t’he amanyagat els peus,
és aquesta la boira que glateix en vers?
Peus nus plorosos
d’una infantesa sense pètals.
Voldria ser lladre de somriures
i ajaçar-me amb el poeta
que desperta amb mi cada nit.
I que les estrofes i els versos
ens abriguessin de la despullada nuesa.
54
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

Premi de prosa en català (1a categoria)
Autora: Hoda Katai Daqia / 1r d’ESO B
La noia perduda
Hi havia una noieta, alta, cabell marró i
arrissat, cara i nas arrodonits, i primeta. A
més a més semblava molt gran, però tenia
dotze anys. Tot va començar així: el poble
on vivia, Santa Mar del Cuscó (un nom molt
peculiar), era fascinant, perquè es podien
trobar criatures màgiques per tot arreu. El
fum que sortia per les xemeneies de les cases
era rosa purpurina; els camps, verds i blaus;
i el cel, taronja vermellós. Era fantàstic, però
real.
Un dia la noieta Maria anava pel bosc sola. A
ella, li hauria agradat anar amb amics, però
era molt vergonyosa. El bosc no feia por; al
contrari, transmetia tranquil·litat i pau. Es
va estirar a terra i, sense adonar-se’n, es va
adormir. Quan va obrir els ulls, es va fer un
ensurt gegant: hi havia una noia, millor dit
una fada amb un vestit blau i brillant, dues
ales delicades i el cabell curt i ros.
—Qui ets tu? —va preguntar la Maria
sorpresa.
—Una fada. No ho veus? Però t’ho estalviaré:
em dic Anna, tinc set anys. Algun dubte? —
explicà la fada ràpidament.
—A veure, dius que tens set anys? —digué
dubtosa la noia.
—Sí. T’ho explico: és com els anys de gos,
set anys dels meus són com 11 dels humans,
entens? —digué ella.
—Ah, ja ho veig! I què hi fas, aquí? —preguntà
ella.
—Bé, jo ja sabia qui ets: sé que no tens amics,
estàs sola i havia pensat a portar-te a un lloc.
Vols venir amb mi? —preguntà la fada.
—Però no et conec de res i, a més a més, no
sé on anirem —respongué la noia.
—Mira, jo només vull que siguis una mica
més feliç, però si no ho vols, me n’aniré —
digué l’Anna.
—Saps que sí, que hi vull anar -va dir decidida
ella.
Uns segons després, l’Anna va portar la Maria
fins a un riuet amb unes aigües cristal·lines i
uns peixos vermells i grocs. Però això no va
ser el millor. El que va passar després sí que
va ser al·lucinant: van muntar un cavall amb
ales.
—Wow! —va exclamar la noia.
De cop i volta van arribar a una casa flotant
en l’aire. Una vegada van baixar del cavall,
van trobar molts animals màgics que es
van acabar convertint en amics, i un menjar
súper estrany, tant que ni el puc descriure
amb paraules; simplement era increïble. Ho
van passar tan bé que no es van adonar que
ja era de nit. Però això no era el problema. Va
ser després. Quan van tornar al bosc, la Maria
ja s’havia fet gran. Ara tenia disset anys.
—Què ha passat? Per què he crescut? —
preguntà ella sorpresa.
—El temps no passa igual allà. Han passat
cinc anys des que vas venir amb mi. Tothom
està molt preocupat per tu. La teva família i
els teus companys t’han buscat durant tres
anys i ja t’han donat per desapareguda.
—Què? I ara què faig? Per què no m’ho havies
dit? —digué la Maria.
—No ho sabia. Pensava que no passava amb
humans —respongué ella.
Finalment va tornar a casa. I ja tenia amics.
Tots els de l’escola estaven preocupats i ja la
van començar a apreciar, i tots van ser feliços.

DE PAPER I LLETRES
Premi de prosa en català (2a categoria)
Autora: Shaiel del Pino Espeleta / 4r d’ESO B
Valèria 2.0
Aquesta història comença com qualsevol
altra. Un dia d’estiu, sota un radiant sol en
una plaça de Barcelona. L’Èlia és una jove de
divuit anys que treballa als matins al “Bar
Constança”, una cafeteria que està situada
ben a prop d’aquesta immensa plaça. Ella
és cambrera i llueix sempre la mateixa
vestimenta: una camisa blanca i un davantal
blau, esquitxat per les petites taques de cafè,
que han caigut innocentment a sobre seu.
Són les 9 del matí i l’Èlia prepara un cafè al
vell home que espera assegut a la cantonada
de la barra. No és la primera vegada que
l’home acut a aquest bar. Tampoc en serà
l’última, però això t’ho hauré d’ensenyar.
Per un dels endinsats carrers del centre
de Barcelona, camina apressada una dona
rossa, amb la seva maleta a l’esquena, i
el telèfon mòbil a la mà. De sobte, un jove
assegut en una vora del carrer crida la seva
atenció. Ell demana almoines, i la dona,
amb el cor encongit, aboca un bitllet de
cinc euros al pot que el jove li apropa. Ella
li regala un dels seus somriures i continua
caminant.
Per fi la vella cafetera ha acabat de preparar
la primera comanda del dia. L’Èlia, com a
única cambrera en aquell moment, apropa
la fumejant tassa al vell home. Ell passa
el cafè dins el got amb gel, i l’hi agraeix
amablement abans de fer el primer xarrup.
El silenci del desert bar comença a fer
nosa. L’home mou el genoll dret amunt i a
vall, intentant treure la inquietud que tant
l’amoïna. Però finalment no aguanta més, i
decideix iniciar una estranya conversa.
—Com es diu? —Pregunta molt intrigat el
vell home.
—Èlia. I vostè? Cada dia a la mateixa hora,
ve al bar i mai he sabut com es diu.
—Èlia, quin nom més maco! Sap què?
Aquest nom prové de l’antiga mitologia
grega, que es va crear en referència al seu
adorat Hèlios. El nostre actual Sol...
—Vaja! La veritat és que mai n’havia sigut
conscient. —diu la jove bocabadada i
perplexa, davant la inquieta situació.
Per sort, les campanetes de la porta
d’entrada trenquen amb el tens silenci
que fins ara se sentia dins el bar. Sota
aquestes figures que ballen, entra una
dona aparentment estressada. Ella sembla
diferent. Vesteix d’etiqueta, amb camisa
negra, texans foscos i gabardina. S’apropa
maldestrament a la barra i demana a l’Èlia:
—Un cafè amb llet i un entrepà de pernil
dolç. —somriu. —Gràcies!
Tot seguit, camina fins al fons de l’habitació
i s’asseu en una vella taula. Treu el portàtil
de la seva maleta i comença a teclejar.
Mentrestant, l’Èlia prepara l’entrepà i
continua conversant amb l’home.
—Aquesta dona sembla tenir molts diners
i un treball estable. Marit i fills? No. Massa
jove. Però pel que em demostra el seu
somriure, és la viva imatge de la felicitat.
—No s’anticipi als fets, Èlia. Les etiquetes i
els prejudicis mai són bons. —rondina.
L’Èlia accepta amb el cap i s’atansa a la
sorollosa cafetera.
—Com es diu?- repeteix el vell home. Amb
l’única diferència que aquest cop, els seus
ulls miren la dona rossa, que feia instants
que coneixia.
—Valèria —li respon amb un somriure
d’orella a orella. —I vostè, com es diu?
56
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

Abans que l’home savi pogués parlar, l’Èlia
interromp en un ràpid instant dient:
—I a sobre amb un nom preciós! Més voldria
jo que ser una Valèria 2.0. —sospira.
—Vostè sap que aquest nom té un significat
molt potent? Valèria… Vol transmetre la
importància i el valor de les persones que
l’envolten. Tanmateix, el seu propi.
—Ho sé amic meu. Però tinc poc temps per
poder saber quin és el meu valor. Fa dos
anys em vaig divorciar del meu marit, perquè
estava tipa de les seves agressions, tant
físiques com verbals. Ara agraeixo veure el
Sol. També treballo nit i dia en una oficina,
per poder mantenir els meus tres fills, que
m’esperen a casa per menjar.
—Estimada Èlia, veu ara el poder del seu
cervell? Només basant-se en el que ha vist,
ha desitjat ser una versió millorada d’ella.
I no s’ha equivocat pas. Però sap què? El
nostre cervell té un poder absolut i un control
impressionant sobre nosaltres. S’ha adonat
de les casualitats de la vida? El seu nom,
Èlia, es troba integrat desordenadament
dins el de la dona rossa. I aquest bar es diu
“Constança”, la qual cosa sempre ha tingut
present la Valèria. Ella dona les gràcies per
veure el Sol, i el vostre nom, Èlia, reflexa
plenament aquesta estrella. Moltes vegades
el destí ens sorprèn, però la vida i el temps
van de la mà. I vostès estaven predestinades.
Hi ha un fet que caracteritza l’ésser humà
de la resta d’animals. Aquest està associat
principalment amb el pensament. El cervell
humà busca sempre la perfecció. Però sap
què? Que la perfecció no existeix. Ha entès
ja el perquè? Doncs perquè nosaltres en
si ja som perfectes, però el nostre cervell
sempre voldrà més del que ja tenim. Per poc
que sigui, sempre buscarà ser com algú, o
almenys assimilar-se a aquest algú. Però jo
això ho trobo desagradablement incorrecte,
i això m’ha portat a qüestionar-me la
pregunta següent: som persones o robots?
Fent referència als robots, sempre es busca
millorar o acabar de perfeccionar el model
anterior. No fem les persones el mateix?
Al cap i a la fi, busquem un model a seguir
que ens agradi, i millorem els seus defectes.
Tampoc ens hi allunyem gaire, oi? Doncs bé,
la veritat és que som humans, i tots i totes
som diferents i insubstituïbles. Tu tens unes
qualitats que et caracteritzen i que potser no
t’agraden, però que sense saber-ho, potser
algú les admira profundament. Per això,
mai busquis ser el model “2.0” d’algú. Així
doncs, busca ser sempre la millor versió de
tu mateixa.
Premi de prosa en català (3a categoria)
Autora: Nerea Muñoz Mayor / 1r de batxillerat
Un món a les golfes
La mare m’ha tornat a esbroncar en fer
l’intent, poc eficaç, de pujar les escales cap
a les golfes. Diu que són molt velles i que
un nen no hauria de jugar-hi a prop, que
podria prendre mal. Si fos per ella no veuria
mai què hi ha a dalt. Segur que no vol
que pugi perquè el vol per ella sola, és
una egoista. Ella sempre hi puja i s’hi està
molta estona treballant.
Quan acaba la nostra petita discussió, encenc
la televisió. El meu programa preferit,
Space race, comença a les set, no me’l puc
perdre. Algun dia jo també arribaré a La
Lluna, com en Mike, tot i que, ara per ara,
no pugui ni tan sols sortir al carrer. La
meva malaltia, perceptible des que vaig
néixer, ho impedeix. Si em toqués un raig
de sol, la meva pell s’ompliria de butllofes
i s’inflaria obstruint les vies respiratòries i
donant com a resultat la meva mort. La
mare sempre em diu que, igualment, no em
perdo res, que tot el que val la pena ho
puc trobar entre les quatre parets de la

DE PAPER I LLETRES
nostra llar. Sincerament, no hi estic d’acord.
Jo vull ser astronauta o aventurer i no em
puc conformar nomésamb el que puc veure
i tocar.
Finalitza el programa tot just a les nou.
Em fico al llit amb els meus pensaments,
tanco els ulls i em deixo portar. M’encanta
aquesta nova realitat on tot el desitjable
és possible.
Sona el despertador i surto del llit per anar
a esmorzar. La mare em saluda i em diu
que ha d’anar a treballar al despatx de
les golfes i no la puc molestar. Abans de
pujar, recorda que ha d’agafar la carpeta
negra que sempre utilitza, però no la troba.
Rebusca per tota la casa sense èxit. Es
veu de lluny que trigarà una estona a
trobar-la, això si la troba. Si tingués temps
de pujar les escales, si fos tan ràpid com
els coets d’Space race, podria veure què
hi ha. Em giro i, sense fer ni el més mínim
soroll, recorro el meu camí. Només em
queda girar el pom i obrir la porta. Puc palpar
la intensitat del nou món des de l’altra
banda. Giro el pom. Seguidament, la porta
s’obre lentament deixant entreveure una
realitat, i un secret més gran del que la
meva ment i cap altra pogués imaginar
Una llum punyent m’il·lumina per complet.
La por s’apodera de mi perquè sento la
mort més a prop que mai. La intensa llum
que entra per la finestra, a menys d’un
metre, no m’ha ferit de cap manera. La
meva pell segueix intacta. No entenc què
està passant. Giro el cap a banda i banda
per veure què més puc trobar. Només hi
ha un passadís de color gris intens i, com
no, decideixo seguir-lo, ja que no tinc res a
perdre. Abans del que pensava, trobo el
final del passadís. Només puc girar en
direcció a la porta metàl·lica que hi ha a
la meva esquerra. La sensació de fa uns
minuts es torna a apoderar del meu cos.
No m’ho penso més i giro bruscament el
pom.
Del silenci passem a un soroll eixordador.
Faig un pas endavant i la llum
enlluernadora d’abans torna a fer efecte en
el meu rostre. Surto disparat desitjant no
topar-me amb cap objecte, ja que ara
mateix la vista no és el millor dels meus cinc
sentits. Malauradament, la jugada no surt
com tenia pensada i trepitjo una dona que
caminava tranquil·lament per la vorera
fent que tots dos topem amb el terra. Em
disculpo per la meva falta de destresa i ajudo
la dona a aixecar-se. Seguidament, em
demana el meu nom. Amb un gran
somriure li comento que em dic Alexander,
Alexander Hufton. El rostre de la senyora
canvia per complet. Abans que els meus
llavis diguin cap paraula, m’agafa del braç
i em porta a un local on un rètol gegant de
policia et dona la benvinguda. Sec a la cadira,
inquiet per no saber què està passant.
Un senyor d’uns trenta anys pren seient
davant meu i li pregunta a la senyora, que en
tota l’estona no s’ha mogut del meu costat,
que si n’està segura. Ja serena i amb
veu decidida, respon afirmativament.
Seguidament, la mirada de l’home de la
vestimenta blava se centra en mi i sense
dubtar em diu: “Alexander, sabem que
estàs nerviós perquè desconeixes què
està passant. No et preocupis. Aquesta
senyora, la Melissa, t’ha portat aquí amb
nosaltres perquè t’expliquem la situació en
què et trobes. Fa nou anys que la teva
mare biològica va alertar-nos de la teva
pèrdua, és a dir, fa nou anys que vas
desaparèixer”.
58
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

Premi de prosa en català (4a categoria)
Autor: Marc Piqué Miserachs / Professor de matemàtiques
i coordinador TAC
La foto
“Hòstia! No m’ha tornat a sonar l’alarma del
mòbil! N’estic fart!” van ser les primeres
paraules d’un nou dia de maig, al pis de
Barcelona. I no, no apuntava del tot bé. Obria
els ulls a les 9:10 del matí, 10 minuts més tard
de la meva primera classe del dia a la uni.
“Doncs res, una classe més perduda” -repetia
el meu subconscient-, mentre comprovava
que el mòbil funciona perfectament.
En obrir la porta de l’habitació rellisquen uns
sostenidors penjats al pany per fora. “Hòstia
l’Arnau, una altra vegada? De debò? Si fossin
uns calçotets seria cosa del Sergi, però no,
aquest només pot ser l’Arnau”. I efectivament,
al llarg del passadís peces de roba per terra
fins davant de la seva habitació. Jo giro cua,
agafo la maleta i surto del pis, amb aquelles
lleganyes encara al voltant dels ulls. Obro
la porta i un raig de llum m’enlluerna, un
so estrident capten les meves orelles i unes
paraules es repeteixen al meu subconscient:
“Per què ell sí i tu no?” Sense entendreles
del tot, el meu dit només busca el botó
per cridar l’ascensor. Per què ell si... “Puta
màquina, per què no baixa?”.
Mentre premia aquell botó amb totes les
forces. ... i tu no? “L’ascensor!” –crido per
l’escala, com si no hi hagués demà. “Qui
té l’ascensor??!” “El tinc jo, maco, que
descarrego la compra!” –baixa per l’escala
una veueta de la xafardera del tercer. Giro
cua, i baixo per les escales. Per què ell sí i tu
no? Perquè jo no valc la pena.
Agafo el metro. M’encanta el metro.
Segurament el meu transport públic preferit.
Cosa de pobres, haver de decidir quin
transport públic és el que prefereixes. Palau
Reial, la meva. Baixo juntament amb altres
estudiants i guiris perduts que van al Camp
Nou.
Cosa de pobres, anar al Camp Nou amb
metro. Si m’afanyo arribo a la segona classe.
Accelero el pas. Les escales, “Va!, de dues
en dues!”. I de sobte sento una ràfega d’aire
gelat com si es tractés d’una onada d’aigua,
paralitzant-me i provocant una suor freda
en tot el cos. Sento com si els músculs es
congelessin lentament per culpa de l’aire de
la Diagonal, per culpa del meu carrer preferit.
Atònit, m’aturo. Agafo aire.
Respiro per boca i nas, fent que aquell aire,
ara calent, torni a escalfar-me. Arribo a
l’aula, porta tancada. “Hòstia, ni a la segona!
Putu profe, cada dia tanca més puntual! Véste’n
a cagar, tu i la teva química orgànica!”.
Decideixo baixar les escales i anar al bar,
almenys aprofitem el temps. Agafo el cafè
amb llet i m’assec a taula. “Eis, què hi fas
tu aquí?”, em diu el Sergi, tot entrant a la
cafeteria. “Em pensava que avui no vindries a
la uni ”. “Per què no hauria d’haver vingut?” –
li pregunto jo, mentre ell aparta la cadira per
asseure’s. “Nen, em pensava que aprofitaries
el matí també...”, mentre somriu mostrant
aquella dentadura perfecta. “No t’entenc, què
havia de fer per aprofitar el matí?” “Collons
Octavi –em deixa anar desfent la rialla– un
dia que portes una noia a casa doncs...”.
Aquelles paraules van ser igual que si el cafè
bullint caigués sobre meu, com si la meva
sang es convertís en àcid clorhídric. “No
era jo, era l’Arnau”, dic en veu baixa. “Ah! Ja
m’estranyava...”, deixa anar el Sergi a l’aire
mentre s’acaba el cul del meu cafè. “Va, nen,
som-hi, que ens toca pràctiques”. Jo, perplex,
confós, m’aixeco i vaig a pràctiques. Sempre
faig el que em diuen. Entro al laboratori
arrossegant els peus, posant-me d’esma la
bata blanca, pura. A sobre la llarga taula, una
cubeta blanca, buida; erlenmeyers, buits, i
algunes càpsules de petri. Buides també.
Sentir-se reflectit en el material de laboratori
no és cosa de pobres, és cosa de desANIMAts.

DE PAPER I LLETRES
Passa la professora, la Berta, jove i radiant,
doctoranda que està a punt de descobrir
la velocitat de reacció de la infecció d’un
virus contingut en un animal –ja em diràs
a mi per què cony serveix això– i em dona
un flascó etiquetat: Revelador de fotografia.
Me’l miro, me la miro i amb ulls fora òrbites
li dic:“No...”. “Sí, Octavi, avui la química de
la fotografia”. Primer, cau a terra aquell
flascó. Just a darrere, caic jo, desmaiat.
Obro els ulls al Clínic, amb el Sergi al costat.
No veig en ell aquell somriure Profident,
sinó uns ulls esfereïts mirant cap a mi. De
fons uns crits d’una veu coneguda que no
entenc què diuen, acostant-se cada cop més
a mi, fins que enretiren la cortina que em
separa d’altres pacients. “Octavi, què cony
t’ha passat?” i es paralitza. L’Arnau, que
mai està quiet, que sempre aconsegueix el
que vol, es paralitza en veure’m. I tot d’una
sento una veu femenina: “Octavi, bon dia,
soc la doctora Emma. T’has desmaiat, però
estàs bé. Et puc fer una pregunta?”, mentre
noto que m’agafa la mà. Amb un moviment
pàl·lid intento donar la meva conformitat.
“Aquestes marques que tens a les cames,
són autolesions?”
Sempre hauré de donar gràcies a l’Emma,
que amb sis mesos em va ajudar a sortir
del pou. I a la Berta, que va obrir la capsa
de pandora. Al Sergi i a l’Arnau, ah!, i a la
Sandra, que resultà que no només va ser un
rotllo d’una nit, per estar al meu costat.
Ells són tot el que em queda. La resta, tota
la meva família, la vaig perdre. I sí, ara ja
ho puc reconèixer. I explicar. La vaig perdre
aquell passat octubre, al poble, en aquells
maleïts aiguats. El torrent del costat de
casa portava més aigua que mai, i volíem
imMORTalitzar el moment. “Poseu-vos
aquí, al pont, que us faig una foto”. I va ser
qüestió de segons. Tinc clavat a la retina
aquella imatge a través de l’objectiu de
la càmera, aquella onada d’aigua baixant
a una velocitat esfereïdora, aquell crit:
“Aparteu-vos!”, mentre jo em llençava cap
a un dels costats per evitar-la, aquell aire
eixordador que provocava l’aigua, aquell
aixecar-me sol del terra.
Tinc present aquella foto que vaig fer sense
ser-ne conscient. Aquella foto que ara és
l’últim record que tinc de tots ells. Aquella
foto que ara tinc a la tauleta de nit.
Premi de poesia en castellà (1a categoria)
Autora: Carla Moreno López / 1r d’ESO D
¡Veo la magia!
En mis ojos tu amistad está
y en mi corazón tu magia estará.
La magia relucirá y
en tus prados cantará.
Tu corazón libre estará si
en tus amistades confiarás.
¡Veo la magia! ¡Está cerca!
Con la fe la tocarás y tus
objetivos conseguirás.
Animales y humanos a la
calle saldrán y con
respeto te tratarán.
La magia i la ilusión
siempre encima la llevarás
y a tu esperanza siempre
la acompañarás.
60
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

Premi de poesia en castellà (2a categoria)
Autora: Shaiel del Pino Espeleta / 4r d’ESO B
Lee, piensa y vuela entre líneas
Hablemos hoy de nuestra sociedad,
y de sus detalles, llamados utopías.
Esas que vivimos con naturalidad,
basándonos en sus ideologías.
Creemos vivir en un mundo perfecto,
y de aquí sale todo nuestro empeño.
Donde la vida y la muerte olvidan su proyecto,
y los recuerdos, no son más que un sueño.
Mas no creas que simplemente es casualidad.
Hoy podrás ver que la normalidad es relativa.
Pero para poder entender esta realidad,
previamente, debes cambiar tu perspectiva.
Respiramos un ambiente muy perjudicial,
y no sólo me refiero a todos esos letales gases.
Este problema es notablemente más global,
y lo comprenderías, si los enigmas descifrases.
Somos simples mudos que dicen ser liberales,
mientras gritan fuerte con su último aliento.
Ciegos de amor y egoísmo, buscando ideales,
ignorando que las palabras se las lleva el viento.
Mujeres entre cadenas, siguiendo coordenadas,
obligadas a vivir en un estado de sumisión.
Agonizando a causa de vivir estereotipadas
y siendo juzgadas con ignorancia y concisión.
Personas sin recursos que deciden emigrar,
siendo peor el remedio que la enfermedad.
Aún y a sabiendas que su vida tema peligrar,
apuestan todas sus cartas por una sola eternidad.
Insultos de segregación que romperían el cimiento,
y miradas deseando que del mapa se borrase.
El cual se manifiesta en formas de aislamiento.
Observa. ¡Es el color de la sangre, no el envase!
Etiquetas que repudian cierta orientación sexual,
y miradas que acuchillan con su amplio desagrado.
¡Entendamos que esta vida no posee un manual!
Y que no debemos priorizar el género más marcado.
Gente solitaria que tiende a ser arrinconada.
Incomprendida en esta sociedad tan selectiva.
La que es erróneamente conocida como “pringada”, pero
el uso de esa palabra refleja carencia cognitiva.
Indefensos animales admitiendo su inferioridad,
ante necios humanos que desconocen el respeto.
Maltratados seres vivos que solo anhelan libertad,
y reciben peor trato que un insignificante objeto.
El mismo acto encontramos con todos los vegetales.
Si realmente te agrada una flor, a ésta la debes cuidar.
Y no hacer como las personas menos sentimentales,
que por gracia y por despecho, la deciden arrancar.
Protagonizamos muchos actos que destrozan el planeta,
y acaban empeorando esta crónica contaminación.
Los plásticos no nos ayudan a alcanzar nuestra meta,
y los problemas no se resuelven cantando una canción.
¿Has visto cuántas cosas están pasando por tu lado?
Un vaso en el cual desborda el orgullo y la hegemonía.
Vivimos recuerdos que nunca jamás hemos olvidado,
pero nos dan fuerza para seguir adelante cada día.
Por un momento, deja de lado todas tus ambiciones,
y dale su respectiva importancia, para encontrar la salida.
En estos versos ves la gravedad de estas situaciones,
y ahora está en tus manos querer o no, cambiar esta vida.
.

DE PAPER I LLETRES
Premi de poesia en castellà (3a categoria)
Autor: Christian Arévalo Doblado / 1r de batxillerat
Diario de un confinado
Son las ocho, todos se asoman a la ventana
y las calles, que echan en falta la carne humana.
Policías, médicos, doctores, enfermeras
llévenos de vuelta, a la vida que antes era.
Los días van pasando, las horas son eternas
las ciudades son desiertos y las casas son cavernas
Aplausos, el sonido de agradecimiento,
para aquellos, que luchan sin miedo al aislamiento.
Muertes, miedo, desconcierto e incertidumbre
lo único que pido es una luz que nos alumbre
pues la gente, ya no sabe dónde está la cumbre.
La pandemia que hoy el mundo ha paralizado,
mañana, ya será un obstáculo esquivado,
pues la vida sigue y en la historia quedará plasmado
Premi de prosa en castellà (1a categoria)
Autora: Lídia Ruiz Morente / 2n d’ESO C
El vagabundo
Esta historia va de un hombre, si se le
puede llamar hombre, ya que, no dicen eso,
afirman que es un pedófilo, un sucio, una
rata, un asqueroso, feo, tonto, y muchas,
muchas cosas más. Cuando la gente habla
de él se quedan a gusto, pero la verdad es
que ninguna de esas personas lo conocen
como lo conozco yo, o sea que juzgan por
juzgar, y critican por criticar, como yo hacía
antes de dignarme a hablar con él.
Todo comenzó un día en el que yo iba a
pasear a mi perrita, Lilí. Siempre iba por un
camino de bosque, porque yo notaba que
a ella le gustaba, siempre se ponía súper
contenta y empezaba a correr y a saltar. El
caso es que yo iba por ese camino como
habitualmente, escuchando mi música,
paseando y pensando en mis cosas.
Cuando de repente oigo ruidos que parecían
de hojas, no me hubiese extrañado de no ser
porque no hacía ni pizca de viento. Miré a los
lados y no vi nada, empezaba a asustarme
un poco, así que aceleré el paso y le di
volumen al móvil, el cual salió volando del
susto al ver que el que producía esos ruidos
era un hombre que estaba meando detrás
de unos arbustos. Por aquel entonces, no
sabía mucho del famoso hombre del barrio,
sólo que siempre llevaba un gorro verde
y una americana sucia, y justamente esa
descripción coincidía con el hombre que
encontré en el bosque.
El hombre se quedó mirándome un buen
rato, y después de revisarme de arriba a
abajo, me saludó sin mover el gesto de la
cara. Luego me alargó su mano, pero yo
preferí pasar de largo: dije adiós y ya está.
A la mañana siguiente lo vi en la calle, cuando
yo me dirigía a la escuela, él estaba dormido
en un colchón viejo en el aparcamiento de
un supermercado. Y justo cuando me quedé
pensando en lo del día anterior, vinieron
Laia y Olivia, que pasaban a buscarme por
mi puerta cada mañana para ir al instituto
juntas. En ese momento, el viejo abrió los
ojos, me miró y sonrió. Era una sonrisa fea,
no tenía casi dientes, y los poco que tenía los
tenía negros o picados, pero en cambio, esa
sonrisa me tuvo pensando todo el resto de
la mañana.
Cuando más tarde salí del instituto, al
mediodía, lo volví a ver, esta vez rebuscando
en los contenedores de la calle de detrás
del supermercado. Pero él no levantó la
vista y no me vio, así que subí a mi casa para
disponerme a comer. Después de comer,
no puede evitar pensar en el hombre y
bajé a la calle con un bocadillo de atún que
había sobrado de la comida, diciendo que
iba a tirar la basura. Una vez abajo, fui al
62
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

contenedor, pero el hombre no estaba, así
que opté por dejárselo al lado del colchón
en el que había dormido esa noche pasada,
suponiendo que volvería.
Subí a casa y me quedé esperando la reacción
del viejo mirando por la ventana la escena, y
me sorprendió lo que vi. El hombre se comió
el bocadillo, sí, pero antes cortó la mitad y vi
que se iba a otro lugar. Así que decidí seguirlo,
y el gesto que hizo a continuación me llegó al
alma: con la mitad del bocadillo había dado
de comer a un compañero de calles, otro
vagabundo.
Y cuando el hombre se dio la vuelta no pude
evitar que me viese, puesto que no me dio
tiempo a esconderme, así que levantó la
mano con alegría y la movió con gesto de
saludo, y yo hice lo mismo con una sonrisa en
la cara y me fui a mi casa.
La rutina se repetía casi cada día, y cada vez
más yo ponía más confianza en el hombre,
yo le daba comida y él la compartía y me lo
agradecía. Con el tiempo hicimos buenas
migas, había veces que me sentaba a su lado
y pasábamos la tarde. Pero el otro día sucedió
algo inesperado.
Yo salí a pasear a Lilí como de costumbre,
pero al llegar a la “casa” del hombre no
estaba allí. Primero supuse que habría salido
a dar un paseo, o simplemente a orinar,
decidí pasarme más tarde a verle. Llegué
a mi casa, hice los deberes y en cuanto los
terminé me dirigí a visitar a mi nuevo amigo,
pero él seguía sin aparecer así que opté por ir
al día siguiente.
Pasó un día y volví al lugar preocupada por
el pobre anciano. De pronto, Lilí empezó a
ladrar muy fuerte, cosa que no era normal en
ella, y yo me acerqué a donde se encontraba,
entre los arbustos, para ver qué le sucedía. De
repente entré en shock, no podía creer lo que
veían mis ojos, y hoy en día todavía no puedo
olvidar esa imagen. En frente mío, en el suelo,
estaba el vagabundo, y se encontraba en un
estado muy, muy grave, diría que estaba más
muerto que vivo, pero todavía le quedaba un
poco de aire. Al parecer, unos cuantos chicos
le habían tirado piedras, pateado y pegado, el
pobre anciano solo les había pedido comida,
pero a cambio recibió una paliza.
¿Por qué? Porque la gente es así, juzga sin
saber, y hacen daño. No pasaba nadie por la
calle en ese momento, no había nadie en la
calle y lo único que pude hacer fue quedarme
a su lado, viendo como moría lentamente.
Premi de prosa en castellà (2a categoria)
Autora: Meriem El Jouari / 4t d’ESO B
Testimonio paranormal
Yo cuando pasaba por delante siempre soñé
con al menos poder entrar en ella y ver como
era por dentro pero nunca pude porque según
me contaban mis amigos, en esa casa quien
entra no vuelve a salir nunca pero a mi me
daba igual porque no le tenía miedo a nada,
bueno eso pensaba hasta que…
-Bueno creo que debería empezar des del
principio no me gustaría nada estropearos la
historia.
(1) LA COMPRA DE MIS SUEÑOS
- Felicidades señor y señora Bruce, la casa es
vuestra- dijo el agente inmobiliario, y se fue.
Yo estaba tan contento de saber que habíamos
heredado la casa donde siempre soñé vivir
con aquel jardín tan grande y tan bonito,
aunque la casa era un poco lúgubre, que para
mi era el mejor lugar para vivir. Bueno, eso
es lo que pensaba. Si no fuera porque mis
padres perdieron su trabajo y tuvieron que
vender la casa que teníamos para vivir para ir
en la que justament habíamos heredado.

DE PAPER I LLETRES
Cuando entré en casa me sorprendió un poco
el tamaño de la casa por dentro ya que por
fuera era más pequeña de lo que aparentaba
y los muebles que había eran todos como si
fueran de hace 100 años pero no me importó
porque al fin tenía lo que quería asi que subi
corriendo para elegir un cuarto para dormir.
Miré en todos los cuartos para encontrar el
que más me gustaba y en total en la casa
había 7 habitaciones y yo me decidí por una
que anteriormente parecía la de un niño de
mi edad mas o menos.
Al abrir el armario para colocar mi ropa
me sorprendí al ver lo que había dentro ya
que era un poco raro que fueras a una casa
que acabas de comprar y la encontrarás
amueblada como si todavía viviera alguien
allí y lo peor de todo es que todavía estaba la
ropa del niño que dormía allí, sus zapatillas,
la cama hecha y todos sus juguetes bien
colocados y super limpios.
Mi madre me dijo que lo tirara todo pero había
algo en aquel cuarto, un presentimiento que
me decia que no deberia hacerlo. Era como
algo maligno que se moviera en aquella
habitación invadiendo cada vez más mi
espacio personal. De repente me costaba
más respirar, todo empezó a ser mucho
más oscuro y al abrir los ojos noté que ya
no había nada en aquel cuarto y pensé que
eso solo sería mi imaginación ya que era
una casa nueva y a lo mejor las ventanas no
cerraban bien y entraba el frío, bueno eso
es lo que decidí pensar ya que me estaba
entrando un poco de miedo y me estaba
poniendo nervioso.
(2) LA VOZ Y EL GRITO
Después de cenar estaba un poco cansado
y les di las buenas noches a mis padres y
me dirigí hacia mi cuarto, cuando entré
me puse mi pijama me tumbé en mi cama
y estuve un buen rato pensando en todo
aquello que había pasado en aquella casa
cuando de repente un sonido raro me sacó
de mis pensamientos, me senté y me puse
a escuchar por si volvia a oirlo otra vez pero
no, no se escuchó nada así que me dormí.
Pero otro ruido que golpeaba en la puerta
me despertó, era mi madre que me decía
que ya eran las 12 de la mañana cuando a
mi me parecía haber dormido solo una hora
y en aquella hora tuve una pesadilla en la
que soñé que estaba en mi nueva casa por
la noche y empezé a escuchar algo o alguien
que decía “mi casa”, era como un susurro
que casi no se escuchaba pero venía de
la pared, al seguir al sonido llegué a una
habitación que me pareció no haber visto ya
que estaba en una pared que era de fuera
y era imposible que hubiera un cuarto allí,
pero aun así la abrí y lo que había dentro
era una cosa tan paranormal que era hasta
imposible de imaginar.
Era una sala donde había cuerpos colgando
por todas partes y por un momento no pude
ni moverme pero entré dentro porque en
ese momento en lo único que pensaba era
en mis padres que estaban allí en esa casa
donde estaba ocurriendo todo eso.
Me acerqué a los cuerpos sin vida y mientras
iba caminando entre ellos vi que cada uno
de ellos llevaba una pequeña etiqueta en el
dedo gordo del pie, me acerqué hacia uno de
los cuerpos sin vida y le cogí la etiqueta que
tenía en el pie y vi lo que había escrito:
NOMBRE: Luis Bruce
FECHA DE NACIMIENTO: Nunca
MUERTE: CIVIL ( 10-01-5150)
CAUSA: Mi casa
Ese era mi apellido y esos eran mis
familiares, no podía ser que yo supiera que
todos ellos murieron en un incendio en la
antigua casa pero ahora no tenía tiempo de
pensar en eso porque necesitaba salir de
allí.
Empecé a retroceder poco a poco pero de
repente choqué contra algo que parecía ser
64
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

una cosa sólida pero al girarme me quedé
petrificado.
Vi lo que era anteriormente la persona más
importante de mi vida, lo que lo había sido todo
para mi, era mi hermana gemela pero parecía
diferente, tenía unos pelos que le caían por
toda la cara, muy desnivelados y sucios, sólo
llevaba puesto un vestido que anteriormente
fue para su fiesta de cumpleaños porque
había cumplido los 7 años y allí en el pecho
izquierdo se veía un pequeño agujero de una
bala, la que yo le hice.
De repente me vino la imagen de aquel oscuro
día de verano, era nuestro cumplraños y yo
cogí el arma que tenía mi padre en su cuarto
para jugar ya que pensé que por ser mi
cumpleaños no me iban a echar la bronca y
cuando salí para enseñarsela ella la vio y me
dijo que era peligroso y que la dejara donde
estaba pero no le hice caso, y a los 5 minutos
más tarde mi hermana pequeña iba de camino
al hospital donde más tarde fallecería.
Y hoy hace ya 6 años que murió.
eres su hijo pero yo no, yo soy lo que llaman
“alma perdida” y ya he hecho mi trabajo y
ahora por fin me podré ir en paz, Maté a toda
tu familia porque me hicieron daño de la
peor manera en la que se puede hacer daño
a una persona.
Lo siento, con cariño, tu “hermana” Chloe.
Abrí la caja y encontré las llaves de la casa y
otro papelito donde ponía: “Espero que vivas
en ella todo el tiempo que te sea posible
porque esa casa es tuya y de nadie más.”
Ahh, y la habitación esa ha desaparecido para
siempre porque solo vemos lo que queremos
ver.
- Y ahora 50 años más tarde sigo viviendo en
esa casa con mi mujer y mi hija Chloe. Eso no
fue un sueño, lo que de verdad fue un sueño
era que viniera mi madre a llamarme a las 12
de la mañana porque como dijo mi hermana
solo vemos y escuchamos lo que nos gustaría.
Salí de mi pensamiento lo más rápido que
pude y me acerqué a ella y le dije “Chloe estás
viva”, pero ella no me dijo nada solo se dio la
vuelta y se fue, la seguí hasta que llegó fuera
y giramos detrás de la casa donde estaban
mis padres tirados en el suelo inconscientes
y fui a mirar qué les pasaba y al girarlos vi
que tenían dos agujeros de balas en el lugar
del corazón como, como... mi hermana.
Supe que en ese momento estaba en peligro
pero cuando me giré vi que mi hermana había
desaparecido y en el suelo había una caja
blanca y muy vieja con una nota tirada a su
lado, la abrí y la leí:
-Querido Rubén, esta carta te la escribí
antes de morir para contarte toda la verdad.
Tu no tienes por que preocuparte porque no
hiciste nada, no fuiste tu quien me mató, el
momento en el que tu disparaste la pistola
no toco a nadie y fue aquella pareja a la que
llamamos padres quien lo hizo porque tu

DE PAPER I LLETRES
ÈXIT DE PARTICIPACIÓ EN EL CONCURS
DE BOOKTRAILERS
Enguany hem celebrat la 4a edició del nostre
Concurs de Booktrailers, i ha estat una edició
diferent, per confinada. Tot i això o –potser–
per això, per haver disposat d’una mica més
de temps per dedicar-s’hi, han estat molts
i moltes estudiants del centre que s’han
aventurat a ajuntar literatura i tecnologia, i
han participat en aquest certamen.
A la primera categoria, en què participen
alumnes de 1r i 2n d’ESO, la lectura
protagonista indiscutible dels vídeos
presentats a concurs ha estat La dama del
alba, peça del dramaturg i poeta Alejandro
Casona, centrada en les vivències d’una
família desolada per la mort d’Angèlica,
una de les seves filles. En canvi, a les altres
dues categories, l’alumnat de 3r i 4t d’ESO
i dels dos cursos de Batxillerat ha escollit
recomanar als seus booktrailers obres ben
variades i diverses, que van des de novel·la
negra a sentimental, passant també per les
narracions d’aventures i les de caire més
històric.
A continuació, us anunciem els guanyadors i
les guanyadores del concurs: en la categoria
1, han guanyat la Rahyana Allou Ghilali de
1r d’ESO A i la Jana Pérez Villariezo de 1r
d’ESO B amb un booktrailer sobre La dama
del alba. En la categoria 2, la guanyadora
ha estat la Shaiel del Pino Espeleta de 4t
d’ESO B amb un booktrailer sobre Buenos
días, princesa. I, finalment, en la categoria
3, el guanyador ha estat el Christian
Arévalo Doblado de 1r de batxillerat amb un
booktrailer sobre Luces de bohemia.
Redacció Divertinta
66
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

QUÈ SABEM DEL TDR?
Durant el curs de primer i inicis de segon de
batxillerat els alumnes de Catalunya que enguany
cursen l’últim curs d’aquesta formació
van haver de realitzar un Treball de Recerca.
Aquesta proposta del Departament d’Educació
es basa en una investigació detallada,
amb una tesi, un desenvolupament i la conclusió,
sobre un tema en concret, de lliure
elecció pels alumnes, que pugui augmentar
la seva capacitat per explorar, descobrir i
per ampliar el seu camp de coneixement de
manera parcialment independent, amb el recolzament
i la guia d’un tutor generalment
especialitzat relativament a cada sector temàtic.
Com es fa un TDR?
D’entrada, quan l’alumnat ja ha escollit el
tema que desitja treballar, s’haurà de reunir
amb el seu tutor, el qual li haurà assignat la
coordinació del curs i l’ajudarà al llarg de tot
el projecte.
Ambdós hauran de seguir un petit llibre de
seguiment on s’especifica el procés a seguir i
on el professor qualifica i anota, per cicles, alguns
aspectes sobre l’avanç del treball. Aquí
queda reflectida la constància de l’alumne, el
seu treball, les diferents reunions amb el tutor,
l’esforç i la dedicació.
Com el propi nom indica, aquest projecte
consisteix en buscar tota la informació possible
per finalment poder afirmar o negar, amb
criteri, l’hipòtesi que en un principi s’havia
plantejat. A més, totes les fonts consultades
per a l’evolució del treball s’hauran d’especificar
a la webgrafia (en el cas que es tracti de
xarxes d’internet) o bibliografia (si prové de
llibres).
l’alumnat, ja que aquest haurà de tenir l’autonomia
de convertir una idea en realitat, per
mitjà d’un treball que vol extreure la capacitat
crítica i la intriga dels alumnes, per tal de
preparar-los millor per als estudis superiors
posteriors i per a la gran investigació que necessiten
les tesis i controvèrsies de la pròpia
vida.
I la nota, d’on surt?
La nota del TDR es divideix en tres parts:
La memòria escrita: és un 50 % de la nota.
És tot el treball físic. Inclou una part teòrica,
on es troba la hipòtesi, els objectius i tota la
informació; i una part pràctica on es posen en
pràctica els coneixements adquirits i refutes
o afirmes la hipòtesi inicial.
El seguiment: és un 20 % de la nota. Es basa
en la nota que et posa el tutor o la tutora al
dia a dia, després de fer reunions amb ell o
ella.
L’exposició oral: és un 30 % de la nota. En
aquesta part s’avalua la presentació que s’ha
de fer en uns 20 minuts (que s’acaben reduïnt
a uns 10 o 15) de tot el treball de recerca.
S’han d’explicar els continguts bàsics i, sobretot,
la part pràctica, les experiències pròpies
i les conclusions a les quals has arribat.
Cal una bona preparació i l’acompanyament
d’un suport visual, que et pot fer sentir més
segur i et pot ajudar a controlar el temps.
La nota obtinguda del TDR acaba representant
un 10 % de la nota final del curs, és a
dir, fa mitja amb la resta d’assignatures. Si
no aproves el treball pot ser que no passis
batxillerat.
En poques paraules, el treball de recerca
és una manera de potenciar el criteri de

DE PAPER I LLETRES
Què s’ha presentat aquest curs?
Enguany, els alumnes de batxillerat han posat
el llistó molt alt. Triar el tema del Treball
de Recerca no és una feina gens fàcil.
Quant a l’àmbit humanístic destaquem el
treball de Maria Triviño el qual, sota el títol
de “La mitologia nòrdica en la filmografia
vikinga”, ens permet endinsar-nos en els
personatges més famosos de la mitologia
nòrdica des d’un punt de vista cinematogràfic.
Experiència personal i consells
Als alumnes de primer de batxillerat que
enguany hauran de passar pel mateix procés
que nosaltres ja hem viscut, els podríem
dir que estiguessin tranquils. Perquè realment,
encara que es tracti d’un treball que
es presenta imponent davant nostre, acaba
essent amè i, com tot, passa. A més a més,
segur que amb esforç i dedicació, malgrat
les complicacions, arribaran als objectius
fixats i presentaran un treball complert i
amb fonament.
Pel que fa a l’àmbit social, per tal de millorar
l’educació, dos treballs encapçalen el
llistat. En primer lloc, trobem el de l’Eva Palacios
“La Gamificació: una forma diferent
d’aprendre” el qual ens obre nous horitzons,
tot ensenyant-nos una manera diferent però
eficaç d’aprendre.
Els de caire científic no es queden pas enrere.
Centrats en el nostre municipi, Santa
Margarida de Montbui, trobem dos treballs.
Un d’ells centrat en les fases de la lluna i la
seva ubicació, fet per Manal Jebbour. Destaca
un treball enfocat a la física, fet per Isaac
Real i titulat “Pèndol de Foucault”.
68
Finalment, cal destacar també l’únic treball
amb la política com a temàtica fet per Èlia
Fernàndez el qual ens explica, d’una manera
molt encertada, l’origen i la història de la
democràcia.
Això sí, recomanem per sobre de tot, constància
i fer les coses amb temps, ja que es
tracta d’un treball extens i d’àlgida complexitat,
perquè no és senzill el fet d’haver de
lligar i interrelacionar tots els aspectes que
es puguin tocar dins d’una mateixa esfera
per arribar a una cloenda apta i coherent.
Per aquest motiu i definitivament, com deia
Sòcrates, penseu que “Amb ordre i temps es
troba el secret de fer-ho tot i de fer-ho bé”.
Maria Triviño, Laia Contreras, Nerea Fernández,
Laia Moyes, Elia Fernandez i Julia Rubio
/ 2n de batxillerat
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

VOLS ACONSEGUIR EL MILLOR
BENESTAR SALUDABLE?
DEPÈN DE TU!
L’activitat Física és l’eina més important
de què disposa el cos humà per prevenir
l’adquisició de malalties. És indubtable que
no garanteix al 100 % aquesta premissa
però és el que més ens apropa a un benestar
saludable.
Un benestar saludable entès com a una
situació personal en la qual es produeix
una absència de malaltia i un funcionament
òptim de les nostres funcions vitals. Un altre
element que és fonamental per l’adquisició
d’aquest benestar s’encamina a tot aquell
tipus de productes que formen part de la
nostra alimentació. Així doncs, activitat
física i alimentació equilibrada són els eixos
primordials sobre els quals es sustenta la
nostra salut.
Alguns consells per poder dur a terme
aquesta recepta saludable ens encomanen a
prendre mesures de forma diària en aquesta
direcció:
ACTIVITAT FÍSICA
Moure el cos de forma intensa mitja hora diària.
Realitzar activitats de caire no formal (pujar escales,
caminar fins a la feina, anar a peu als llocs, etc.
Fer activitats conjuntament amb els pares i els fills.
Plantejar-se reptes físics que puguin ser atractius
d’assolir.
Variar l’activitat diària per tal de millorar el grau de
moviment corporal.
Busqueu i trobeu l’activitat física que us sigui més
atractiva i feu-la sovint.
Trobeu aliats per poder fer aquesta activitat en un
marc natural, un company/a sempre ajuda.
ALIMENTACIÓ
Prendre aliments no processats.
No prendre productes amb un alt índex de sucres.
No menjar quantitats excessives i sempre quedar-se
amb un cert punt de gana.
Realitzar els àpats a les hores estipulades i no ingerir
menjar entre hores.
Prendre líquids que siguin saludables (batuts, sucs
naturals, aigua, te, etc). Busca i troba el que t’agrada.
No mengis per plaer, gaudeix del plaer de menjar.
No mengis per menjar, vigila, cuida’t i siguis responsable
de la teva pròpia alimentació.
Cal començar a poc a poc, cada dia o fins i
tot cada setmana plantejar-se un objectiu i
avaluar si al final del procés l’hem assolit tot.
Llavors podem afegir-ne un altre o tornar a
començar pel primer. Aquesta és l’estratègia
més efectiva per convertir-sos en éssers
saludables.
Magí Badia / Professor d’Educació Física

DE PAPER I LLETRES
UN PASSEIG PER LA GEOGRAFIA DE LA
MONTSERRAT COSTA
Un passeig per la geografia de la Montserrat
us portarà des del cor del barri de la Ribera,
que tant enyores, a Montbui.
Des de la primera escola al costat de
la parròquia i mercat de la Concepció,
passant pels berenars als pisos burgesos
de l’Eixample. Fent marrada a les aules de
Bellaterra, amb Miquel Porter, formantte
professionalment i culta, fins els atzars
d’escola de vida de les coves granadines,
passant pel pont de Ronda i refrescant-te
als Caños de Meca, albirat tot per la serra
de l’Alpujarra coronada pel Mulhacén i el
blau i blanc inconfusible del Veleta fins
l’altra serra tan nostrada, especialment per
tu, Montserrat.
La flaire de pa del forn de Castellolí que
et retorna a les arrels: mil records teixits
que ens expliques per ordir una trama de
Penèlope, d’Ariadna desfilant per fer gaudir
de l’art els joves, destil·lant l’encant de la
llum i el color de la noia de la perla, el calfred
de sentir-te explicar els primers freds.
Nits de diumenge xalant de com transmetre
l’amor per l’art m’honoren d’haver compartit
amb tu aquests anys de mestratge que
m’has fet sabedora, a mi i a molts, que la
millor lliçó que pot explicar una mestra no
és entre quatre parets: una ensenyança es
transmet quan hi ha emoció, quan s’escolta
i es conversa, com en el diàleg socràtic i
quan la teva fita no va més enllà que la de
fer créixer l’autoestima i donar equitat,
arribar a tothom, donar i rebre, ensenyar a
estimar l’art de saber transmetre, penyora
del teu mestratge quedarà entre nosaltres
per sempre, com la lleu petjada del déu alat
en el quadre la primavera de Botticelli.
70
Et fas tota una mestra i directora al Bruc,
nom entranyable, recordant els vitralls
salvats de la guerra, els ancestres dels teus
fills, barallant-se coratjosament amb el
lupo.
Eva Raich / Directora de l’Institut Montbui
Juny 2020 / DIVERTINTA núm. 43

PATROCINADORS
NETEGES CALAF, SL (666.249.242)
93 803 34 52
Sant Joan de Déu, 22
08700 IGUALADA
Fax 93 803 33 54
grafiques@cubi-igualada.com
interiorisme. fusteria
mobiliari a mida
c/ Soledat, 21 - IGUALADA
Tel. 93 803 03 80
Ajuntament
de Santa Margarida
de Montbui
Institut Montbui
C. de la Mercè, 9 - SANTA MARGARIDA DE MONTBUI (08710)
Tel. 93 805 60 59 - Fax: 93 804 07 53 - iesmontbui@xtec.cat
www.xtec.cat/iesmontbui