Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes

Mig segle d’història
d'una indústria estratègica per al món rural

MOLÍ FARINER
ELÈCTRIC DE
LA TORRE
DE LES MAÇANES
Mig segle d’història
d'una indústria estratègica
per al món rural
Associació EL RENTONAR, Projecte SÓC DE POBLE

Títol original: Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes.
Edita: Associació El Rentonar de La Torre de les Maçanes,ProjecteSócdePoble.
Redacció de text: Joan Domènech.
Edició: Javi Llinares.
Maquetació: Javi Llinares. Projecte Sóc de Poble.
Imatges: Arxiu fotogràfic de l’Associació El Rentonar, 2004 - 2016.
1 a Edició, juny de 2020.
ISBN: 9798612830320
Amb aquesta llicència, sou lliure de:
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual
4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0)
Compartir - Copiar i redistribuir el material en qualsevol mitjà i format.
Adaptar - Remesclar, transformar i crear a partir del material.
Amb els termes següents:
Reconeixement - Heu de reconèixer l'autoria de manera apropiada,
proporcionar un enllaç a la llicència i indicar si heu fet algun canvi. Podeu
fer-ho de qualsevol manera raonable, però no d'una manera que suggereixi
que el llicenciador us dóna suport o patrocina l'ús que en feu.
NoComercial - No podeu utilitzar el material per a finalitats comercials.
CompartirIgual - Si remescleu, transformeu o creeu a partir del material,
heu de difondre les vostres creacions amb la mateixa llicència que l'obra
original.
Molí Fariner Elèctric de La Torre de les Maçanes de l’Associació El Rentonar, de
La Torre de les Maçanes, Projecte Sóc de Poble,estàautoritzatamb
CC BY-NC-SA 4.0. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiteu:
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca

"Qui no té farina al sac, ha de tenir seny al cap".
(DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.
PETICIÓ DE COL·LABORACIÓ
Ens hem proposat documentar el procés de producció del Molí Fariner
Elèctric de La Torre de les Maçanes amb totes les fotos d'arxiu que tenim
(realitzades en 2004 i 2016) i amb la informació que hem pogut aconseguir.
Ara necessitem i, des d'ací demanem col·laboració, a persones que ens
puguen ajudar a millorar i ampliar aquesta informació.
Associació El Rentonar
http://rentonar.blogspot.com
Projecte Sóc de Poble
https://portal.socdepoble.com

TAULA DE CONTINGUT
LA TORRE DE LES MAÇANES, ESPÈCIE PROTEGIDA .......................... 9
RESSENYA SOBRE EL MOLÍ FARINER ELÈCTRIC DE LA TORRE ........... 13
Mig segle d’història d'una indústria estratègica per al món rural
PROCÉS PRODUCTIU DE TRANSFORMACIÓ DEL BLAT...................... 22
Descripció general
1. RECEPCIÓ DEL GRA ............................................................. 28
El blat arriba al molí
•Latolva 31
2. NETEJA DEL GRA............................................................... 37
Preparant el blat per a la molturació
Primer pas:
•Tararaodesterradora 37
•Despedregadora 37
•Triarvejón 37
•Despuntadora 37
•Rentadora-assecadora 52
•Dipòsitsderepòs 55
•Dipòsitdevolteig 55
Segon pas:
•Separadormagnèticisatinadora 60
•Sedàsderepàs 60
•Polvoritzador 60
•Dipòsitd'espera 60
•Dipòsitd'oreig 60

3. MOLTA DEL GRA ................................................................ 65
De blat a sémoles
•Tresmolinsdecilindres 65
•Sedàso“plansichter” 93
•Sasor 94
4. TAMISAT I CLASSIFICACIÓ ................................................... 97
De sémoles a farina
•Sedàso“plansichter” 97
•Sasor 97
•Cernedor 111
•Transportadorsensefi 115
•Recol·lectordemàniguesmúltiples 117
5. EMPAQUETAT I ENVASAT ................................................... 129
Els productes finals
•Ensacadora 129
REFERÈNCIES...................................................................... 139
Enllaços web
Definicions
Més info

Quan començàrem la campanya “La Torre
de les Maçanes, Espècie
Protegida“, ens vam proposar dos
objectius: el primer i principal la
conscienciació ciudatana per a
posar en valor el nostre entorn
privilegiat, la nostra història,
tradició, i patrimoni cultural; i
en segon lloc, dur a cap les
mesures necessàries per a
preservar i protegir
realment aquell patrimoni
natural o fet per mà de l‘home,
que considerem d’interès.
El Molí Fariner Elèctric de La Torre,actualmentestà tancat iéscomplicat
concertar una visita. Encara que sabem que es conserva en bones
condicions,totielpasdeeltemps.
Des de la nostra associació, considerem que aquest molí és un recurs que
ha de ser protegit i, amb el temps, restaurat, per la seua rellevància
històrica i cultural.
Ens hem proposat documentar el procés de
producció amb totes les fotos d'arxiu que tenim
(realitzades entre 2004 i 2016) i amb la informació
que Joan Domènech, el coordinador d'aquest
projecte, va poder aconseguir.
Ara necessitem i, des d'ací demanem
col·laboració, a persones que ens puguen ajudar
amillorariampliaraquestainformació.
Aquest és un exemple de geolocalització de
recursos, que, des de El Rentonar, pretenem
desenvolupar al Projecte Sóc de Poble per crear una
xarxa d’utilitat social on compartir informació dels
nostres pobles.
Xarxa de Pobles
Connectats
.org

Any d’instal·lació: 1932. Anys
de decadència i tancament:
dècada dels 80.Elcalendari,
encara penjat a l'ocina, ens dóna
una pista de la data de tancament
del molí.
Nom dels propietaris fundadors:
Antonio Verdú Coloma (Toni
l’Estanc) i María Espí Bernabeu
(pares de Francisco Verdú Espí
conegut com a Quico de María Espí o,
aXixona,comQuicodelMolí).
Per dur avant l’instal·lació inicial
de maquinària, van establir
conveni amb la família de la seua
cunyada Leonor Espí, sent fiadors
Antonio Gisbert Llinares (de
l’Ermita), Valeriano Llinares Espí
(Curro) i Antonio Llinares Espí
(Curro).
La maquinària va ser
subministrada per “José Mª Verdú
yCompañiaSucesor”,d’Alcoi.
En 1934 va requerir una segona
reforma, l’ampliació d'un cilindre,
adquirit a “Francés y Berenguer
Hermanos”,d’Alacant.
El molí es troba en bon estat de
conservació, a pesar del temps
que porta sense funcionament.

El motor elèctric

Molí de cilindres en primer pla i zona
de recepció a el fons.

E lmolífarinerelèctricdeLa
Torre de les Maçanes es
troba a l’entrada del poble i
és un edici de dues plantes.
En la primera planta era
descarregada i pesada la collita i
enregistrada la seua entrada, abans
d'introduir-la en un dipòsit, la tolva,
moment en el qual començava el
procés de producció de la farina.
PROCÉS DE PRODUCCIÓ DE FARINA
Recepció
GRA
Neteja
BLAT NET
Triturat
Molturació
Compressió
Tamisat
GRA
FARINA i SÈMOLES
Classicació
FARINA
SÈMOLA NETA
Edifici de l'antic molí elèctric a La
Torre de les Maçanes que conté la
maquinària distribuïda en dues
plantes i soterrani.
Empaquetat
FARINA

Oficina, on es feia el
registre d'entrada i
eixida dels productes
Aquest procés de transformació era un
procediment que no permetia cap
manipulació directa. No es podia
tocar la matèria primera. El blat
entrava en les instal·lacions i
circulava ns a esdevenir farina per
les diferents màquines que configuren
tot l’organigrama fariner, mentre
recorria les diferents plantes de l’edifici.
La circulació continuada del blat
era factible per l’existència de:
• Elselevadors(séniesi
catúfols),culleresquepujaven
el cereal i possibilitaven el
transit del blat d’una màquina a
una altra.
• Elscomunicadors,funcionaven
per la força de la gravetat.
• Eltransportadorsense,que
transportava el producte en
horitzontal entre diferents
màquines.
Les impureses i la pols produïda per
les màquines de neteja no es
projectava a l’exterior, sinó que era
recollida i enviada per uns conductes
d’aire aungransifó anomenat Cicló,
per ser empaquetades en el
recol·lector de residus.
El viatge de transformació del gra
en farina era llarg i laberíntic. Aquest
procés productiu, feia que el gra i la
farina es mogués de forma contínua
per les dues plantes de la fàbrica.
El blat,enelseuprocésde
transformació dins el molí, cobria
diversos trajectes: pujava per a la
neteja, baixava per a la mòlta,
tornava a pujar per ser cernut i
classicat, i baixava, nalment, per
al'envasament.

E lprocésdeproducciódelafarinacomençavaamblarecepció
de la matèria primera (el blat) a granel, que era transportada del
camp al molí.
Un cop pesada en bàscula i registrada l'entrada,aquestaera
buidada a la tolva de recepció de la fàbrica, des d'on es feia una
primera preneteja del gra, gràcies a una malla que retenia els
residus més grans.

Bàscula

Vista general de l'entrada i l'escala d'accés a la segona planta

Detall de l'oficina a l'esquerra i de la tolva al darrere
La tolva
La boca d'aquest dipòsit està
situada alaplantaprimera
de l'edifici.
El blat queia pel seu propi pes
ns a una tolva situada al
soterrani on
s'emmagatzemava idesd'allí
era transportat emprant els
elevadors de catúfols a la
planta segona,enlaquees
duia a terme la neteja.
Tolva, Tremuja, Gronsa o Piquera

Tolva, Tremuja, Gronsa o Piquera

Escala d'accés a la segona planta

Elevador, nòria, sínia o sénia
Catúfol

Tarara o desterradora,
composta per garbells
superposats i col·locats
en zig-zag.

L atransformaciódelblaten
farina s'havia de fer amb
molta cura, garantint, abans
de moldre, el seu perfecte estat
de neteja, a que la farina
guardara la blancor immaculada
que tot moliner perseguia.
Aquesta neteja del gra es feia en
dos passos:
• S'eliminavendelblatles
impureses o cossos estranys
que pogueren acompanyar al
gra, com ara palles, pedres,
partícules metàl·liques, llavors
d'altres plantes...
• Espelavais'espellofavaelgra.
Primer pas:
Tarara o desterradora
Inicialment el blat era traslladat,
emprant els elevadors,desdela
planta baixa fins a la tarara o
desterradora,queestavasituada
en la segona planta de l'edifici.
Aquesta màquina consisteix en un
ventilador aspirador.
El ventilador produïa un corrent
d'aire que feia que el blat en gra
caigués per una tolva a unes
xapes obliqües amb diferents
perforacions. Aquestes xapes eren
aspirades, de manera que les
impureses lleugeres com palla,
herbes o pols eren transportades
per una banda i les més pesades
com terra o grans estranys, per una
altra. D'aquesta manera eren
separats els grans del blat.
Despedregadora
Posteriorment, el blat sense
impureses, obtingut per la tarara,
era conduït a la despedregadora.
Aquesta màquina separava la sorra
ilaterretagràcies al moviment de
vaivé i la diferència de densitat de
pes específic entre el gra i aquests
residus. Aquests residus eren
dipositats en un recipient
acumulador que era buidat amb
regularitat.
Triarvejón
De la despedregadora passava a
una màquina per extraure les
llavors redones, negres i grans
partits: el triarvejón.
Despuntadora
Del triarvejón,elgraanavaala
despuntadora,queseparava el
germen del blat i la pols produïda
per l’arrossegament del gra.

Tarara o desterradora

Tarara o desterradora

Tarara o desterradora

Satinadora

Despredegadora o "deschinadora"

Despredegadora o "deschinadora"
idipòsitsderepòs(alfons)

Triarvejón, per extraure les
llavors diferents del blat
(grans partits, negres...)

Despuntadora

Rentadora-assecadora
Acontinuacióelblatpassava
pel ruixador que li afegia
l'aigua necessària per al bon
condicionament. S'humitejava
el gra amb l'objectiu de fer la
closca més exible per
facilitar la separació de la
closca del gra.
Ruixadora hidràulica,
humiteja el gra de blat
per facilitar la separació
del segó o pell del blat

Dipòsit de repós (al fons), "deschinadora" o despedregadora (davant).

Dipòsits de repòs
D'ací queia als dipòsits de
repòs per aconseguir que tot
el gra tinguera la mateixa
humitat,romanentenells
entre setze i divuit hores
segons la seua duresa.
Dipòsit de volteig
Els dosicadors de blat net
de la planta baixa, recollien
el gra dels dipòsits de repòs
il'enviavenaldipòsitde
volteig,annexaells.
L'aspirador de volteig,amés
de recollir la pols que
s'origina en el moviment del
gra, servia perquè es
refrescara el gra si és que
s'escalfava per la humitat.

Segon pas:
Separador magnètic i
satinadora
Posteriorment es procedia a la
segona neteja,ambelseparador
magnètic ilasatinadora.
El separador magnètic, instal·lat a
l'interior de la satinadora,
eliminava les partícules metàl·liques
que s'hagueren pogut barrejar amb
el gra.
La satinadora conté un mantell
d'esmeril (o pedra de llima) perquè
el blat siga raspat sobre ell mateix
per a la seua millor neteja.
Sedàs de repàs
Passava després el blat a un sedàs
de repàs,persepararlespuntesde
gra trencades i la pols que no havia
separat la satiandora. D'aquí va al
polvoritzador.
Polvoritzador
El polvoritzador, incorporava
humitat al'exteriordelgraperquè
quedara corretjós i no es disgregara
en la trituració, així les farines
serien més blanques i netes.
Dipòsit d'espera
D'ací el gra queia a un dipòsit
d'espera abans de la primera
trituració, on s'eixugava per produir
un blat sense excessiva humitat.
Dipòsit d'oreig
Des d'aquí era transportat fins al
dipòsit d'oreig, on era
emmagatzemat ns a aconseguir
una humitat adequada,momenten
el qual estava preparat per a moldre.

Satinadora

Satinadora

Sedàs o “plansichter”

U ncopnetelblati
adquirida la humitat
adequada, l'objectiu
d'aquesta fase era estripar,
triturar i transformar aquest
blat net en la quantitat més
gran possible de farina.
Tres molins de cilindres
El sistema de trituració i mòlta
era el denominat de cilindres.
Aquest consistia en una
successió de parells de rodets
estriats amb diferents gruixos i
cilindres llisos que giraven
enfrontats, i que a poc a poc,
trituraven, completament, el gra
per cisallament.

Molí de cilindres

Esquema d'un molí de cilindres. Imatge presa de Fellows, P., Tecnologia del
processat dels aliments: Principis i pràctica.EditorialAcribia,1994.
La màquina que realitzava la mòlta, el molí, està compost per una tolva a la que
portava el blat net, un parell de distribuïdors que tenien per objectiu distribuir de
manera regular el producte sobre tota la longitud dels cilindres (2 i 3), i dos parells
de cilindres de trituració (6 i 7), dos netejadors (4 i 5) i els ajustadors de distància
entre els cilindres (1).
Cada parell s'encarregava de fer
una mòlta selectiva iconstituïenun
pas del procés de mòlta.
El molí elèctric de La Torre de les
Maçanes té tres molins situats a la
primera planta amb quatre parells
de cilindres de trituració i un
parell de cilindres compressors.
La velocitat de rotació dels
cilindres, la profunditat de les
seues estries, així com la
distància entre ells és diferent per
acadaparell.Les característiques
de cadascun d'aquests quatre
parells depén del pas que li
correspon dins del procés.

Així, els cilindres del primer
pas compten amb les estries
més profundes i els cilindres
compressors de l'últim pas
són completament llisos per
obtenir una farina de la millor
qualitat possible.
Molins de cilindres

Molí de cilindres

Molí de cilindres

Molins de cilindres

Molí de cilindres

Molí de cilindres

2 a planta, amb: Recolector de mànigues
múltiples, satinadora, “plansichter”, sasor,
cernedor (al fons) i tarara o desterradora

Sedàs o “plansichter”

Sedàs o “plansichter”
Alasortidadelmolí,coma
resultat del procés de molta
s'obtenen una diversitat de
productes que s'havien de
separar i seleccionar. Aquesta
operació la feia el sedàs o
“plansichter”,queseleccionava
el producte triturat de manera
que, els trossos grans anirien
al següent cilindre o molí de
trituració de rodets estriats i
les sémoles anirien a una altra
màquina, el sasor.

Sasor
El sasor classificava sémoles i
semolines i alimentava amb
sémola pura de granulació
homogènia el cilindre
compressor (l'últim de la cadena
de molins). El procés es repetia
fins a obtenir farines de qualitat.
Els cilindres de compressió
esclafaven i polvoritzaven
les sèmoles o semolines ns
aconvertir-lesenfarina.
Aquesta farina tornava a pujar
ipassarpel“plansichter”i
pel sasor per tal de fer una
selecció denitiva en farina
de primera, farina baixa, de
tercera i segó.

Sasor

Sedàs o “plansichter”

Les màquines de l'operació de
tamisat que estan a la segona
planta, són màquines que
mitjançant moviments vibratoris
realitzaven un cribratge emprant
tamisos de teles de seda per a la
separació de la sèmola (farina), del
segó (cobertes llenyoses del gra).
Aquesta operació es realitzava amb
el producte resultant de cada pas de
mòlta quatre vegades.
La sortida d'aquesta operació és
enviada al sasor, per a la selecció
de les sèmoles.
Sedàs o “plansichter”
El producte resultant del pas de mòlta
era enviat per canonades
d'aspiració al sedàs o “plansichter”
situat a la planta segona, que separava
i seleccionava la diversitat de
productes, distribuint-los adiferents
màquines, conforme a la seua
densitat.
Cada caixa del sedàs està
composta de diversos
compartiments on es troben els
tamisos.
El sedàs, que és una màquina doble,
està formada per caixes o
calaixos de fusta superposats
amb un fons de roba (seda o niló)
que fa de tamís i classica. La
classificació que fa pot variar en
funció de la roba que es col·loca en el
fons dels calaixos i de la velocitat a
què fan moure el sedàs.
Aquesta màquina té un moviment
característic de sacsejada,
circular,sensevibracions
apreciables ni soroll. Imita el
moviment d'un sedàs a mà.
Sasor
Les sémoles obtingudes pel sedàs
passaven al sasor (màquina que
purificava les sèmoles per tamisat i
aspiració simultània). El sasor
classicava el producte segons
grandària i pes.
El procediment que emprava
consistia en una succió d'aire,de
baix a dalt, atravésd'unasèriede
tamisos que feien un moviment de
vaivé amb un mecanisme automàtic
de balanceig, pel qual s'obtenia
finalment una capa de producte net.
La sortida del sasor, és a dir la
sèmola pura, era enviada als
cilindres compressors (els últims
de la cadena de molins).

Sedàs o “plansichter” a l'esquerra. A la dreta, el sasor.

Sedàs - Sasor - Cernedor (de esquerra a dreta)

Cernedor
Obtingudes sémoles i semolines
en l'operació de tamisat, l'objectiu
era separar el segó de la farina.
Aquesta operació la realitzava el
cernedor, màquina destinada a
classicar els productes de la
mòlta segons la mida de les
partícules. Estava composta per
un bastidor que sostenia un
sedàs.
Els productes atamisareren
conduïts per diferents
canonades al cernedor
centrífug,quetenialafuncióde
separar la farina del segó. Per
fer-ho emprava una sèrie de
batedors sotmesos a moltes
revolucions que projectaven la
farina enèrgicament contra les
teles de guarnició.
Del producte que s'obtenia del
tamisat, la farina de qualitat era
enviada a l'embaladora, ila
resta d'elements rebutjats pel
cernedor, el segó i altres
partícules, eren arrossegats
cap a l'obertura d'evacuació.
El segó que es produïa en
aquesta fase era enviat a la
raspalladora,ques'encarregava
de realitzar una neteja metòdica
sobre el producte amb l'objectiu
de recuperar les últimes
partícules de farina i separar el
segó gruixut del .

Segó

Cernedor
Farina

Transportadora sense fi

Transportador sense
Les farines que és produïen
en cada passada queien en
una transportadora sense fi,
que els enviava als dipòsits
d’ensacar.

Recolector de mànigues múltiples

Recol·lector de
mànigues múltiples
Durant tot aquest procés de
tamisat i classificació es
generava una sèrie de
residus (partícules
lleugeres) que eren
recollides pel recol·lector de
mànigues múltiples.
Aquesta màquina feia un
treball similar al del cicló de
neteja, però amb els residus
procedents de la fase de
mòlta.
L'aire de les conduccions es
filtrava per les mànigues de
tela,quedetantentanteren
oprimides per facilitar la
caiguda de la pols de farina
aunacaixaamb la intenció
d'incorporar els residus una
altra vegada al sistema de
fabricació.

Recolector de mànigues múltiples

Recolector de mànigues múltiples

Recolector de mànigues múltiples

Del gra del blat, el moliner,
podia treure el màxim de
prot.
Així ja en el procés de neteja,
el germen i la pellorfa
exterior eren aprotats per
asercomercialitzatscoma
producte animal. Aquestes
parts anomenades
subproductes eren ensacades,
pesades i venudes. Únicament
es llançaven les pedres, la
pols, el ferro i altres productes
estranys.
Ensacadora
La farina, el segó, i altres
subproductes eren ensacats
ipesats,ientravenenel
circuit de comercialització o
eren arreplegats pels
llauradors de l'entorn.
Ensacadora

Ensacadora

Ensacadora

Ensacadora

Bàscula per a la venda al detall

Denicions
• Catúfol.Viquipèdia.
• Cernedor.CernedordelmolídeMòladeSalardú.Visitmuseum.
• Elevador, nòria, sínia o sénia.Viquipèdia.
• Plansichter.Viquipèdia.
• Sasor.PeriódicoLosMolinos.
• Tolva, Tremuja, Gronsa o Piquera.Viquipèdia.
Més info
• Fábrica de harinas San Antonio.Wikipedia.
• Limpieza y acondicionado del Trigo.UnipapFUNDAUNIPAP.
• Patrimonio Industrial Harinero.Blogsobrefábricasdeharinasymolinos.
• Terminología y simbología molinera.PeriódicoLosMolinos.