17.09.2020 Views

Premi_R7_2020

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Regió7 DIMARTS, 25 DE FEBRER DEL 2020 25

MÓN ARREU

El coronavirus s'expandeix i l'OMS ja

aconsella preparar-se per a una pandèmia

La malaltia provoca 2.600 morts, la majoria a la Xina, però també a Corea del Sud, Iran i Itàlia, on ahir hi va haver la sisena víctima

EFE MADRID

El nombre de contagis pel coronavirus

continua creixent a Corea

del Sud, l'Iran i Itàlia, mentre

l'Organització Mundial de la Salut

va assegurar ahir que encara que

en aquest moment no es pugui

parlar de pandèmia, sí que «és

moment per preparar-se».

Corea del Sud, amb 800 contagiats

i vuit morts, és el segon lloc

més afectat després de la Xina,

mentre que a l'Iran ja hi ha 12

morts i 64 afectats; a Itàlia hi ha

comptabilitzats més de 224 contagis

i el nombre de morts ascendia

anit a sis. L'expansió del coronavirus

fora de la Xina i la intensitat

de l'epidèmia a Itàlia, una de

les grans economies europees, va

castigar ahir les borses de tot el

món, especialment a la de Milà,

ha enfonsat el preu del petroli, i ha

desplaçat la inversió cap a actius

refugi com l'or o el deute sobirà de

països sanejats.

Les xifres de contagis fora de la

Xina, que compta ja 77.150 afectats

i 2.592 morts de la Xina, són

encara baixes en altres països

però preocupen l'OMS, que ha

anunciat que enviarà missions

científiques a Itàlia i l'Iran amb la

intenció d'ajudar les seves autoritats

a posar en marxa les mesures

de contenció necessàries. Fa dues

setmanes que una missió de

l'OMS va arribar a la Xina per a estudiar

l'epidèmia i avaluar les mesures

preses pel gegant asiàtic.

Ahir, el cap de la missió, l'epidemiòleg

canadenc Bruce Aylward

va oferir una valoració positiva

de l'actuació: «No hi ha dubtes

que l'actitud de la Xina davant

la ràpida propagació d'aquest nou

patogen respiratori ha canviat el

La policia alemanya investiga

un atropellament amb 30 ferits

El sinistre va tenir lloc

durant el carnaval a

Volkmarsen i va ser

intencionat

EFE BERLÍN

L'atropellament d'almenys 30

persones, entre els quals nens,

ahir en una desfilada de carnestoltes

a Volkmarsen (centre d'Alemanya)

va ser intencionat, segons

la policia local, que no va confirmar

que hagi estat un atemptat.

Henning Hinn, de la direcció

de la Policia del Nord de Hesse, va

explicar en declaracions a mitjans

locals que el conductor, un jove de

Una parella de militars amb màscares davant el Duomo de Milà

rumb del que era, i continua sent,

una epidèmia que s'expandia ràpidament

i que era mortal». «Són

probablement les mesures de

contenció de malaltia més ambicioses,

àgils i agressives de la història»,

va afegir. Aylward va intentar

dissipar els dubtes sobre la fiabilitat

de les dades oficials ofertes

per la Xina: «Sobre el terreny hi ha

moltes estadístiques i dades que

donen suport a la baixada (de

nous casos). Estan caient per les

accions que s'han dut a terme».

Un dia abans, el president xinès,

Xi Jinping, havia declarat que

l'epidèmia de coronavirus és la

crisi de salut més greu que ha viscut

el país des de la fundació de la

República Popular el 1949.

29 anys de la regió que va ser detingut

al mateix lloc dels fets, va

conduir expresament contra la

multitud que participava en la

desfilada. Mitjans locals apunten

que és de nacionalitat alemanya i,

segons el diari Bild, tenia antecedents

policials per delictes com

ara pertorbació de l'ordre públic i

lesions. Aquest rotatiu afirma, així

mateix, que el detingut ha ingressat

en un establiment psiquiàtric

i que, de moment, no pot ser interrogat.

«No partim de la base que es

tracti d'un atemptat», va assegurar

Hinn a preguntes dels periodistes

després que fa menys d'una

setmana un racista declarat va

L’autor és un home de 29 anys

de nacionalitat alemanya amb

antecedents per pertorbació

de l’ordre públic i lesions

matar a trets deu persones en un

atemptat xenòfob a Hanau, al

Land de Hesse.

El departament d'Interior de

Hesse, al qual així mateix pertany

Volkmarsen, va matisar no obstant

això que no es descarta un

atac de motivació política. «A causa

de la situació sobre el terreny

no es pot descartar un atemptat»,

va indicar un portaveu del departament.

REUTERS

Aylward demana posar fi a les

restriccions de transport i comerç

que alguns països han establert

amb la Xina: «És el país amb més

experiència del món contra

aquesta malaltia [...]. Si els països

posen barreres davant la Xina, solament

posaran en risc la capacitat

de tots de solucionar-ho».

Davant la falta de vacuna, l'aïllament

ha estat fins ara el mitjà

més recurrent i expeditiu de frenar

el contagi. A Itàlia, des del diumenge

hi ha en quarantena onze

comunitats, deu a Llombardia i

una al Vèneto, la qual cosa afecta

prop de 50.000 persones. És l'anomenada

«zona vermella» d'Itàlia,

on s'han produït els dos brots de

contagi i a la qual han arribat centenars

d'agents de les forces de

l'ordre per vigilar les vies d'accés;

la violació d'aquest decret suposaria

multes i fins a tres mesos de

presó. La por al contagi provoca

també reaccions dels països

veïns. Àustria va suspendre diverses

hores el trànsit ferroviari amb

Itàlia per l'avís que uns viatgers es

trobaven malament. La CE va sortir-ne

al pas: no recomanem als

estats membres el tancament de

les fronteres per evitar la propagació

del coronavirus, va dir el portaveu

comunitari d'Interior, Adalbert

Jahnz.

«Quan parlem de mesures, incloent

controls fronterers, aquestes

haurien de basar-se en una

avaluació del risc creïble i proves

La policia treballa al lloc de l’atropellament massiu

La Fiscalia General de Frankfurt

va assumir la recerca per un

presumpte delicte d'intent d'assassinat.

El fiscal Alexander Badle

va explicar a Bild que el conductor

«no estava borratxo».

El president de la Policia de

Frankfurt, Gerhard Bereswill, va

científiques, haurien de ser proporcionades

i ser preses en coordinació

amb uns altres» va dir en

una roda de premsa el comissari

europeu de Gestió de Crisi, Janez

Lenarcic.

Mentrestant, l'Iran va quedar

ahir aïllat en decidir els seus veïns

(Turquia, el Pakistan, l'Afganistan,

l'Iraq i Armènia) tancar les fronteres

per la por a la propagació del

coronavirus, mentre que altres

països de la regió com Kuwait,

Oman, Jordània i l'Aràbia Saudita

han pres mesures per impedir

l'arribada de persones procedents

de la República Islàmica.

A Itàlia, a causa del coronavirus

han suspès totes les fires, esdeveniments,

manifestacions culturals

i esportives i tancat museus,

escoles i universitats a les regions

de Piemont, Llombardia, Vèneto

i l’Emília-Romanya. S'ha suspès

fins i tot el carnestoltes de Venècia

i algunes desfilades de la setmana

de la moda de Milà s'han celebrat

a porta tancada.

El mal per a l'economia es mesura

cada dia en la baixada del petroli

i la pujada de l'or, valor refugi.

La Borsa de Valors de Londres va

tancar ahir amb pèrdues generalitzades,

amb una reculada del

3,34%, influïda per les pors entre

els inversors a una pandèmia global

del coronavirus. La incertesa

per l'abast que pot tenir la malaltia

a Itàlia penalitza també l'economia

de les regions de Llombardia

i Vènet, que representen un terç

del PIB del país, i el bloqueig de la

productivitat en aquestes zones

pot portar al país a una recessió,

segons ha explicat l'economista

Andrea Giuricin, exconsultor del

Banc Mundial.

REUTERS

indicar que trenta persones havien

resultat ferides, set de les

quals de gravetat. La policia havia

apuntat prèviament que entre els

afectats hi havia un nombre indeterminat

de nens petits. Fins a

l’hora de tancar edició no s'havia

confirmat cap víctima mortal.


2 3

DIVENDRES, 28 DE FEBRER DEL 2020

TEMA DEL DIA

L’IMPACTE LOCAL D’UNA CRISI SANITÀRIA GLOBAL Cap de les empreses bagenques consultades per aquest diari ha notat, fins ara, l’impacte econòmic

de l’extensió del coronavirus sobre el seu negoci, però sí que es generalitza una situació d’alerta: es restringeixen vols i s’elaboren plans de contingència

La indústria del Bages tem que els efectes del

coronavirus es notin a partir del mes que ve

El sector viu amb inquietud l’evolució de la malaltia i alerta que les comandes provinents de la Xina podrien perillar a partir del març

CARLES BLAYA

Carles Blaya/Víctor González

MANRESA

L’emergència sanitària global pel

coronavirus ja està tenint impacte

en les empreses locals. De moment,

com a mínim, «anímic», segons descriu

el responsable de Recursos Humans

de la planta santfruitosenca

de la multinacional japonesa Denso,

Alfonso Menor. Cap de les empreses

consultades per aquest diari

ha notat, fins ara, l’impacte econòmic

de l’extensió del coronavirus sobre

el seu negoci, però sí que es generalitza

una situació d’alerta que,

entre d’altres, està obligant a restringir

els viatges, a incrementar els contactes

per videoconferència i a preveure

escenaris en cas que la crisi

s’allargui.

De fet, la majoria d’empreses consultades

compten que les conseqüències

de l’esclat del coronavirus,

especialment a Xina, on es va iniciar

el focus de la malaltia amb milers ja

de morts i greus restriccions a la mobilitat,

es facin notar especialment a

partir del mes de març, quan podrien

veure’s retallats els subministraments

provinents del país asiàtic,

la gran fàbrica del planeta.

D’entre les consultades, només

l’empresa especialitzada en la fabricació

de components electrònics

Selba admet que ja té una data al calendari

per començar a notar els

efectes del coronavirus: a mitjan

març hi ha una comanda xinesa

d’un component electrònic que ja

sap que no arribarà. L’empresa té

quinze dies per trobar un subministrador

que li pugui servir aquesta

peça, sense la qual és inviable la cadena

de producció, explica el seu

responsable, Gabriel Prat. L’empresa

haurà d’iniciar un procés de recertificació

per garantir el subministrament

des d’una planta no xinesa.

Però no hi haurà problema, diu Prat.

J.M./D.C. MANRESA

Les agències de viatges viuen

amb neguit les conseqüències que

pot generar el coronavirus a l’hora

de viatjar. Ara és una bona època

Un moment, ahir, de l’assemblea ordinària de la Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central

En altres casos, tot i no tenir una

data límit per afrontar les conseqüències

empresarials del

coronavirus, ja s’estan elaborant

plans de contingència.

Antoni Tachó, conseller

d’Ausa, afirma

que «la situació ha

empitjorat una

mica respecte a fa

un parell de setmanes.

No ens afecta

directament, però

les perspectives

són més pessimistes

ara. Per això

hem buscat a Europa

proveïdors

d’alguns productes que

fins ara compràvem a la

Xina. En algun cas podríem

tenir problemes

per abastar-nos», reconeix

Tachó.

Les comandes provinents de

per reservar i contractar viatges de

cara a les vacances, però la gent hi

rumia dues vegades.

«Hi ha molta incertesa», assegura

el responsable de Viatges Massanés

de Manresa, Pere Massanés.

«Els clients et demanen si poden

viatjar o no. Hi ha zones on és evident

que no», com a la Xina, «i és el

que recomanem». Pensa que hi ha

sobreinformació i alarmisme.

«Fins i tot s’han ajornat viatges a

Les agències de viatges viuen amb neguit la situació

Més d’un centre

d’ensenyament ajorna el

viatge de fi de curs que

tenia previst fer a Itàlia

NEXU SCIENCE

COMMUNICATIONS/

REUTERS

LA CLAU

Preocupació pel trànsit

marítim de mercaderies

Xavier Perramon, president

de la Patronal Metal·lúrgica de

la Catalunya Central, resumeix

la situació avui de l’empresa local

afirmant que «les activitats

no estan afectades». Hi ha preocupació,

és cert, però al territori

central es treballa majoritàriament

amb normalitat. Amb tot,

Perramon apunta una dada: poden

venir problemes pel trànsit

de mercaderies, perquè s’està

alterant el flux de contenidors i

això podria revertir en un

col·lapse que podria tenir incidència

local.

Xina que arriben ara, amb normalitat,

a les empreses bagenques van

ser fetes fa temps. El marge entre la

comanda i el seu lliurament pot

ser de quatre mesos, apunta

Mar Alapont, de Masats.

Per això es tem, en general,

per les comandes pendents

que haurien d’arribar

a partir del mes que

ve.

Ahir a la tarda, la

Patronal Metal·lúrgica

de la Catalunya

Central celebrava

una assemblea ordinària

i el coronavirus

va ocupar els primer

minuts d’aquesta reunió,

a preguntes de Regió7.

En general, no hi ha

alarma, però sí preocupació, tot i

que es recela de l’elevada intensitat

mediàtica de la malaltia. «Estranya

el pànic que hi ha atesa la baixa mortalitat»,

deia Marc Vidal, de Vidaltech.

Un punt de vista compartit per

Elvira Garcia, gerent d’Inoxforma,

que considera que l’alarma pel coronavirus

no és la causa de la contenció

econòmica actual, sinó només

«la justificació, l’empenteta que

faltava» per donar cos a una recessió

que el sector empresarial ja fa temps

que ensuma.

Alfonso Menor assegura que a

Denso «tot està controlat», però «es

fa un seguiment continu» de la situació

per planificar alternatives si

és necessari. «Tenim més de trenta

empreses proveïdores de components,

i de moment estem rebent totes

les comandes. Vivim la situació

amb incertesa per si s’allarga en el

temps». Des de la central europea de

Denso, als Països Baixos, ja s’han definit

uns estàndards de comportament

corporatiu que afecten principalment

els viatges. «Els tenim totalment

restringits, si no és molt ne-

Madrid», però confia que la situació

es vagi normalitzant. «Per

aquestes dates hi ha molta contractació

i ara la gent ha frenat. Però no

tothom. Continuem venent viatges

i la gent viatja».

La directora de l’agència Pedratour

de Berga, Marinel·la Mosquera,

comenta que qui havia previst

anar a països asiàtics ha canviat el

destí i ara va cap a Amèrica del

Nord. Això ha fet, però, que els bitllets

d’avió i els hotels s’hagin encarit,

segons ha comentat a Regió7.

Una altra de les conseqüències

és l’anul·lació de viatges de fi de

curs. És el cas del col·legi Paidos. Els

alumnes de quart d’ESO tenien

previst anar a Itàlia, però «per precaució»

i perquè «alguns pares estaven

amoïnats» s’ha decidit ajornar

la sortida. Es farà al juny, però

la destinació encara no està clara,

explica el president de la cooperativa,

Josep Orive. Entre alumnes i

professors hi havien d’anar una seixantena

de persones. «N’hem parlat

amb metges i pares, i ho han trobat

assenyat». Segons Orive el problema

de viatjar en grup és que si

en aquestes circumstàncies algú

agafés febre, encara que no fos pel

Covid-19, hi hauria la possibilitat

que decretessin una quarantena.

«Trobar-te amb això a Itàlia no és

el mateix que aquí».


Regió7

cessari fer-ne algun perquè sigui impossible

resoldre una qüestió per

una altra via. Però l’ordre de fer el

viatge l’hauria de fer la nostra presidència»,

diu Menor. On els controls

sí que s’han accelerat és a les plantes

italianes de la multinacional japonesa,

afirma Alfonso Menor.

El cap de Recursos Humans de

Denso Barcelona afirma que l’empresa

no es planteja de moment el

canvi de proveïdors, que, en tot cas,

haurien de passar un cribratge per

acollir-se als estàndards de certificació

de la multinacional. «No fa la

sensació que ara ho haguem de fer

de pressa i corrents», diu Menor.

Amb tot, l’empresa preveu la possibilitat

que el submnistrament de

Xina afecti clients de Denso, com

Toyota o Volvo, un fet que, de retruc,

tindria incidència a la planta del Bages.

Carel Lamers, director general

de Raymond A. Tecniacero al Bages,

confirma que «la situació no ha variat

en les últimes setmanes, i de moment

no ha afectat ni els subministraments

ni la demanda. Però sí que

s’han hagut de restringir els viatges».

En la mateixa línia s’expressa Jordi

Catllà, adjunt a direcció i responsable

d’instal·lacions i producció

d’Oliva Torras.

Per a la presidenta de la Cambra

de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacòs,

el que diferencia el moment

present de fa tan sols unes setmanes

és que «ara hi ha més alarma social».

Més enllà, però, no pot quantificarse

aquest impacte en l’entorn dels

negocis. «No tenim constància que

les empreses tinguin problemes de

subministraments», diu Gratacòs,

«tot i que aquests problemes podrien

començar d’aquí a poc». La

presidenta cameral confirma que

«quant als plans de contingència, algunes

empreses han suspès viatges,

i compren més a Europa en comptes

de fer-ho a la Xina. També és cert

que algunes empreses locals tenen

avui més comandes». És el cas de Vidaltech,

diu Marc Vidal, que ha hagut

d’assumir les «urgències» d’alguns

clients que han vist que no arribaven

els seus components d’Àsia.

A la planta bagenca de Dayco de

moment no hi ha afectacions, ja que

tot el seu subministrament és europeu,

explica el director general, Pere

Gómez. Amb tot, el grup multinacional

ha imposat restriccions als

viatges a Àsia, tot i que no per Europa,

diu Gómez. «Per a les properes

sis setmanes no hi ha cap previsió

d’afectació», assegura.

Màscares: no n’hi ha, i no n’hi haurà

És impossible trobar mascaretes a les farmàcies de Manresa i Berga, on també escasseja el gel antisèptic

J. MORROS/ D. CLOTET MANRESA

Trobar màscares a les farmàcies

de Manresa i Berga és missió impossible.

Ja fa dies que es van esgotar.

Primer, a final de gener, van ser bàsicament

membres de la comunitat

xinesa de les dues ciutats els qui en

compraven per enviar-les al seu país

(vegeu Regió7 del 29 de gener).

Quan el coronavirus va aparèixer a

Itàlia i més recentment a Catalunya,

la demanda ha repuntat. Però ja no

n’hi ha, i la previsió és que no n’hi

hagi fins no se sap quan. Les empreses

proveïdores no donen l’abast i a

més a més la prioritat és servir a hospitals

i centres assistencials. Ara

també comença a ser difícil trobar

gels antisèptics.

«Per si de cas» és l’argument que

fan servir els qui demanen màscares,

segons les farmàcies consultades

per aquest diari. També es troben

amb gent que ha de viatjar i els

aeroports els fan respecte. Això ha

fet que gent que veritablement en

necessita perquè pateix alguna patologia

que en fa aconsellable l’ús

s’hagi quedat sense.

Demanda exagerada

«Hi ha hagut dies que la demanda

ha sigut exagerada», comenten a la

farmàcia Buxó del Passeig de Manresa.

«Potser una de cada dues persones

que venien en demanava».

Expliquen que quan va aparèixer el

coronavirus Covid-19 «la Xina quedava

lluny», però en el moment que

va arribar a Itàlia, «aquí al costat»,

les peticions es van disparar. Amb

l’aparició de casos a Barcelona s’ha

donat la mateixa situació.

«Ens en demanen contínuament»,

expliquen a la farmàcia Sant

Maurici. «Suposo que les cases fabricants

fan el que poden» tenint en

compte que «no és una problemàtica

a nivell local, sinó nacional i internacional».

Reclamen una informació

fidedigna i que no es generi

alarmisme.

A la farmàcia Oltra «ens en demanen

molt i no en tenim. N’hem demanat

i estem pendents, però les

empreses proveïdores no tenen previsions

de subministrar-ne». A la

Planas del carrer Guimerà, igual.

«És constant», explica el seu responsable,

Cristòfol Talaverón. «La gent

GEMMA CAMPS

De màscares com la de la imatge, ja no n’hi ha i no se sap quan n’arribaran

DOLORS CLOTET

El ‘kit’ que tothom busca i que de poc serveix

Màscara, gel antisèptic amb alcohol i ara també s’hi han afegit els guants de làtex.

És el ‘kit’ complet que no es pot trobar a les farmàcies perquè productes com

les màscares s’han esgotat. Però també és el ‘kit’ que fa poc servei. Utilitzar mascareta

no és efectiu ni evita contagis, i rentar-se les mans es pot fer amb aigua i sabó.

«Ha sigut exagerat. De cada

dos clients, un demanava

màscares», expliquen a la

farmàcia Buxó de Manresa

Els farmacèutics aconsellen

seguir les normes bàsiques per

evitar possibles contagis com

rentar-se sovint les mans

veu imatges de persones amb mascaretes

i se’ls encomana. T’imbueixen

a protegir-te més». Talaverón

demana més racionalitat perquè

«no té cap sentit anar amb mascaretes

pel carrer ni a llocs tancats. És

absurd. És un virus tipus grip i si no

tens una salut precària no cal preocupar-se».

El que sí que aconsella,

com en el cas de la grip, és rentar-se

les mans amb aigua i sabó.

A la farmàcia Solé de la plaça Major

es repetix la història. «Ha vingut

moltíssima gent demanant màscares,

però no es preveu que en tinguem».

El mateix ha passat amb el

gel antisèptic. «S’ha exhaurit i no sabem

quan ens en serviran». Ara ja és

difícil trobar-ne a les farmàcies.

«Hi ha molta psicosi», asseguren

a la farmàcia Cosp de Berga. Expliquen

que demanen màscares de tot

tipus, tant les que porten filtre com

les que no en porten. A la farmàcia

Vila Calonge del carrer Major de

Berga expliquen que s’han quedat

sense gel antisèptic amb alcohol i

que esperen rebre’n més, i que també

han notat més vendes de guants

de làtex. «La gent està molt espantada»,

afirma la seva responsable,

Cristina Vila.

Les màscares no són efectives

Vila assegura que una de les funcions

professionals dels farmacèutics

és donar informació i

tranquil·litzar la població. Aconsella

normes bàsiques com rentar-se sovint

les mans i si es té tos tapar-se la

boca amb la part interior del colze.

El departament de Salut també

ha alertat que les mascaretes no són

efectives per evitar un contagi. Durne

no serveix per res. Tan sols ho són

quan una persona ja està malalta.

Llavors evita que pugui transmetre

la malaltia.

Althaia difon internament els passos a

seguir davant la sospita d’un possible cas

J.M. MANRESA

Althaia de Manresa ha difós internament,

i és a l’abast de tots els

professionals, el procediment d’actuació

a seguir en el moment que

hi hagi un cas sospitós, segons fonts

de la fundació sanitària i assistencial.

És el que ha dictat la Subdirecció

General de Vigilància i Resposta

a Emergències de Salut del departament

de Salut. El procediment

determina «els circuits i les accions

a prendre des del moment de sospita

d’un possible cas».

Pel que fa a les mascaretes, Althaia

ha informat que «en aquests

moments es disposa del material

necessari que determina aquest

procediment, com són les mascaretes.

Es disposa de l’estoc necessari».

Informa també que «en el cas

que sigui necessari, la institució

serà flexible i adaptarà els seus recursos

a la demanda assistencial».

Si sorgís un cas de coronavirus a

Manresa la primera assistència es

podria dispensar a l’Hospital de

Sant Joan de Déu, però posteriorment

es derivaria cap al Clínic de

Barcelona.

MIREIA ARSO

L’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa segueix les directrius de Salut


PREU 1,30 EUROS | DIJOUS, 5 DE MARÇ DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.792

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya

Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

TIR AL PLAT 24

Josep Bertran, un campió navassenc

batallant contra la precarietat

LA FALTA DE RECURSOS OFICIALS L’ALLUNYA DELS PARALÍMPICS

TROBAR FEINA 22

La Fira de l’Ocupació del Bages

se’n va enguany al Museu de la Tècnica

LA TERCERA EDICIÓ ABANDONA L’ANÒNIMA PER PODER CRÉIXER

Un manresà de 47 anys

en estat lleu, primer cas de

Covid-19 a la regió central

Va trucar al 061 en tenir símptomes després d’haver estat en contacte amb un

valencià que va visitar el Nepal i està greu Va ser atès a casa, on està aïllat 2-3

C.BLAYA/ARXIU

L’Ajuntament

deixa de tenir

el control total

d’Aigües

de Manresa

LA SOCIETAT S’ADAPTA A LA

LLEI CEDINT ALS MUNICIPIS

ON PRESTA SERVEI EL 50%

DELS VOTS AL CONSELL

EL GOVERN MANRESÀ JA NO

PODRÀ FER I DESFER AL SEU

AIRE, PERÒ TAMPOC ES PODRÀ

DECIDIR SENSE ELL 5

Tot el comerç berguedà s’alia per primer cop

L’Agència de Desenvolupament del Berguedà i les sis associacions de botiguers del Berguedà han posat en marxa una campanya de promoció de la qualitat

que ofereixen el mig miler d’associats. A la foto, Lluís Vall i Xavier Orcajo presenten la innovadora iniciativa amb el suport d’imatges promocionals. 11

D.C.C.

El Govern

manté als seus

plans els túnels

que Adif ha

deixat en l’aire

L’OBRA A MONTCADA

ÉS PRESENT EN EL PLA

DE LA GENERALITAT PER A LA

MOBILITAT DEL VALLÈS 10

Usuaris de

mòbil de

la Seu paguen

‘roaming’ com

a Andorra

ANTENES ANDORRANES

CONNECTEN AMB APARELLS

DE LA BANDA CATALANA 12


PREU 1,30 EUROS | DIVENDRES, 13 DE MARÇ DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.800

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya

Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA

El Govern prohibeix entrar

i sortir de l’àrea d’Igualada

Els Mossos van començar a controlar anit els accessos a la Conca d’Òdena Només serveis essencials

poden esquivar el confinament Dos dels infectats són traslladats a Sant Joan de Déu de Manresa

JORDI ESCUDÉ

TANCAMENTS

Manresa i Berga

posen pany

i forrellat als

equipaments

SERVEIS COM PAVELLONS

O BIBLIOTEQUES ABAIXEN

LA PERSIANA, I LES FIRES I

MERCATS QUEDEN SUSPESOS

LA VENDA D’ALIMENTS I CONGELADORS ES DISPARA. Els supermercats han multiplicat les seves vendes de manera progressiva

i ahir van viure el punt àlgid de l’escalada. Cadenes molt populars com Mercadona o Aldi tenien prestatges buits al final del dia, tot i que el gènere es va

reposant sense problemes. El congelador és l’altra compra estrella dels darrers dies. A la foto, moviment intens a la caixa d’un supermercat d’Igualada, ahir.

BAGENCS A ITÀLIA

«El punt

d’inflexió que

tant s’espera

no ha arribat»

ELS BAGENCS RESIDENTS

A ITÀLIA EXPLIQUEN QUE

EL CONFINAMENT TOTAL

ESTÀ MODIFICANT EL PAÍS

Tancades les escoles i universitats de tot Catalunya

La Generalitat envia tots els alumnes a casa dues setmanes com a mínim A Manresa en són 16.000

Un pastor

d’Odèn s’endú

el ramat a Aragó

pels atacs

d’un llop

FLORENCI SERRA LAMENTA

QUE LA GENERALITAT NO LI

DONA CAP RESPOSTA DAVANT

EL PROBLEMA QUE CREA

LA PERIÒDICA APARICIÓ

D’UN EXEMPLAR 24


6

TEMA DEL DIA

DIVENDRES, 20 DE MARÇ DEL 2020

Regió7

Preguntes i respostes

Dubtes que pot generar la Covid-19

Si una persona que està confinada a casa és sospitosa de tenir el virus, tota la família haurà d’estar en aïllament 14 dies

Jordi Morros

MANRESA

Què passa quan es detecta un

cas sospitós de coronavirus en

una família que està confinada a

casa i que, tot i així, i pels motius

que sigui, algú en té símptomes?

Què passa si en una empresa alguns

dels treballadors resulten infectats?

Si no es fa a tothom la prova

per confirmar que ha contret el

coronavirus, com se’n sap l’abast?

Són algunes de les preguntes que

es poden plantejar aquests dies.

D’entrada cal remarcar que els

símptomes d’alarma són problemes

respiratoris, gastrointestinals

com vòmits o diarrea, neurològics

com certa confusió o letargia, tos

seca i febre alta que no baixa amb

antitèrmics. A partir d’aquí:

Què passa quan es detecta

un cas sospitós a casa?

P:

D’entrada Salut recomana

R:

trucar al 061 abans que desplaçar-se

a un centre sanitari, ja sigui

de primària o bé a un hospital. Si es

considera un cas possible de coronavirus

s’indicarà l’aïllament al domicili,

que es mantindrà fins a 14 dies

transcorreguts des de l’inici dels

símptomes. Si hi ha hagut un contacte

estret amb la gent del voltant durant

els dies de confinament a casa,

també quedaran aïllats tot i que no

presentin símptomes.

Què s’entén per un contacte

estret?

P:

N’hi ha de dos tipus. En el

R:

cas de la persona que hagi

pogut contraure el virus a casa,

s’entén que hi ha hagut un contacte

estret amb tots amb els qui conviu,

els familiars i amb qualsevol

altra persona que hagi estat al mateix

lloc d’un cas probable o confirmat.

Tan sols que hagin estat a

menys de 2 metres de distància

durant almenys 15 minuts, hi

haurà una quarantena domiciliària

durant els 14 dies esmentats.

J.M. MANRESA

Les indicacions de Salut són que

es prengui i es registri la temperatura

dos cops al dia i estigui atent

a l’aparició de símptomes, a més

es vigilarà l’aparició de possibles

símptomes com tos, febre o dispnea.

La persona ha de ser informada

de les precaucions d’higiene

respiratòria i de rentar-se les

mans. Si durant els 14 dies posteriors

a l’exposició la persona desenvolupa

símptomes respiratoris,

si la seva situació clínica ho

permet ha de fer autoaïllament

domiciliari i contactar amb el servei

d’atenció primària o amb el

061.

Si de la sospita es passés a la

confirmació que hi ha coronavirus,

els professionals sanitaris

hauran de decidir-ne el tractament.

Si es fa a domicili o bé si cal

ingressar a un centre assistencial.

En el cas de ser a domicili, s’han

de complir unes estrictes mesures

d’higiene per evitar el contagi.

L’altre supòsit de contacte estret

és el que pugui haver tingut un

professional sanitari a l’hora de

tenir cura d’un cas probable o

confirmat havent-hi símptomes, i

sense haver utilitzat les mesures

de protecció adequades.

Si no es fan proves, com se

P:

sap els casos que hi ha?

No es fan proves a tots els

R:

sospitosos de tenir coronavirus.

És molt possible que algú

l’hagi passat i l’hagi confós amb

una grip. Això, però, hauria fet que

el virus s’escampés més del que

seria desitjable.

Segons el darrer protocol del

departament de Salut, de moment

es fan proves a persones

amb un quadre clínic d’infecció

respiratòria aguda que es trobin

EFE/TONI ALBIR

Una dona asseguda en un banc amb la mascareta. Segons Salut, només cal portar-ne per indicació mèdica

Davant l’actual evolució i la incidència

del coronavirus, Salut

recomana que els casos probables

i fins i tot els confirmats que

presentin una situació clínica

que no necessàriment impliqui

l’ingrés hospitalari, es valori l’aïllament

domiciliari. Això s’indica

per evitar el col·lapse dels hospitals

i perquè se centrin en els

casos més greus. L’aïllament a

domicili, però, s’ha d’avaluar

pels professionals tant des del

punt de vista clínic com per l’entorn

sanitari i també el social, segons

el protocol actualitzat de

Salut per fer front al coronavirus.

En aquest cas s’ha de garantir

que les condicions de l’habitatge

de la persona afectada possibilitin

que hi hagi un aïllament efectiu.

Cal disposar d’una habitació

exclusiva per al malalt, que ha

d’estar ben ventilada i que doni

a l’exterior.

Les indicacions és que pugui

en un centre hospitalitzat o que

compleixin criteris d’ingrés hospitalari.

També a aquelles persones

amb un quadre clínic d’infecció

respiratòria aguda de qualsevol

gravetat i que sigui personal

sanitari o sociosanitari i d’altres

serveis considerats essencials. No

es fan proves diagnòstiques de rutina

a persones que no entrin en

aquests supòsits. Les autoritats

sanitàries han expressat la seva

voluntat que el test del coronavirus

pugui arribar a tothom més

endavant.

Quan es va començar a parlar

del coronavirus totes les anàlisis

es feien a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Davant l’augment de casos

s’hi han afegit més laboratoris

d’arreu de Catalunya.

Què passa si es detecta un

P:

cas sospitós o un coronavirus

en una empresa?

S’haurien de seguir els mateixos

supòsits que un

R:

contacte estret, si és que hi ha sigut.

És a dir, confinar i aïllar als

seus domicilis totes les persones

que hagin estat a prop del pacient

infectat pel coronavirus. Abans de

l’expansió del virus, el ministeri de

Treball del Govern central va dictar

una norma segons la qual davant

l’exposició d’un risc greu o

imminent al lloc de la feina, les

empreses estarien obligades a paralitzar

l’activitat laboral. Alerta,

però, que la senzilla suposició que

això pugui passar o bé l’alarma social

que es pugui generar, no són

motiu suficient per tancar una

empresa. Recorda que el deure de

l’empresa és garantir la seguretat

i la salut de les persones que hi treballen.

Per la seva part, el departament

de Treball de la Generalitat

ha admès diversos comunicats

els darrers dies demanant flexibilitat

i aconsellant l’aplicació de

nous mètodes com el teletreball

en la mesura que sigui possible.

En quins casos es necessita

la mascareta?

P:

Segons el protocol de Salut,

no cal utilitzar masca-

R:

reta en espais públics tret que ho

recomani el personal sanitari. En

aquest cas podria ser perquè es té

una altra malaltia. A Oncologia de

l’Hospital de Sant Joan de Déu de

Manresa és habitual veure’n. Cal

fer-ne servir si s’està en situació

d’aïllament i s’entra en contacte

amb altres persones de l’entorn.

També si s’està en contacte amb

algú que estigui en situació d’aïllament

i es comparteix el mateix

espai. També si s’és professional

de la salut i així ho indiquen els

protocols. Portar una mascareta

no evita que una persona pugui

arribar a tenir el virus, però pot

evitar que un pacient ja amb el coronavirus

el pugui escampar. Segons

el protocol de Salut, la millor

manera de prevenir la transmissió

de la Covid-19 és rentar-se les

mans sovint amb aigua i sabó.

Salut recomana l’aïllament al domicili abans que l’ingrés

a un hospital en l’actual fase d’incidència del coronavirus

disposar d’un bany propi. En el

cas que hagi de ser compartit,

s’hauran d’extremar les mesures

d’higiene i cada vegada que se’n

faci ús desinfectar-lo amb lleixiu

domèstic. Es recomana, així mateix,

que tan sols una persona de

l’entorn familiar, si aquest és el

cas, tingui contacte amb el malalt,

i que ho faci seguint els protocols

de seguretat.

El pacient ha d’estar plenament

disponible per a les avaluacions

mèdiques i Salut insisteix

que tant el pacient com els qui hi

conviuen han d’estar capacitats

per aplicar mesures d’higiene,

prevenció i control.


Regió7 DIVENDRES, 20 DE MARÇ DEL 2020 7

TEMA DEL DIA

El nostre diari de cada dia

Lectors de Regió7 valoren la importància d’estar informat, sobretot ara, del que passa a casa

S.PAZ

S.PAZ

S.PAZ

Els Mossos

amonesten un

comandament de

Manresa per fer

esport a l’aire lliure

EL PERIODICO

El comandament amonestat

Enric Macià, ahir després de comprar el diari

Susana Paz

MANRESA

«La gent surt a buscar el pa i a

comprar el diari. Segurament no

fan gaires coses més, però això sí»,

assegura Leopoldo Espinola, del

quiosc Sant Domènec. I, entre les

capçaleres, en primer terme, Regió7.Amb

mascareta i guants, Espinola

atén la clientela que manté,

sense que ningú ja no ho digui,

la distància de seguretat. És un

lloc ideal, la cruïlla més cèntrica

de Manresa, a la Muralla Sant

Francesc, però en l’assolellat matí

d’un dijous de confinament, el

trànsit de vianants és més aviat escàs.

Diari i compres bàsiques. Productes

de primera necessitat.

Com la informació. Sobretot la

d’aquest virus invisible que ha

capgirat les rutines quotidianes.

Excepte, com diu Espinola, la de

Beatrice Nyffenegger, al quiosc Sant Domènec

El coronavirus ha alterat

totes les rutines excepte les

bàsiques: comprar productes

bàsics, com el pa i el diari

comprar el pa i el diari. I n’ha afegit

una altra: les visites excepcionals

a la farmàcia.

Entre el degoteig de clients al

quiosc, l’autora Beatrice Nyffenegger,

nascuda a Suïssa el 1940,

manresana des de fa 57 anys, i

compradora habitual d’aquest

diari: «Vull estar informada del

que passa a Manresa i Regió7

m’ho explica. A més, aquests dies

encara ajuda més a passar el

temps a casa». Comparteix l’opinió,

també, un veterà dels escenaris

manresans, Enric Macià, de 73

anys, que ahir comprava aquest

diari perquè és el que l’informa de

la ciutat i ara, sobretot, del coronavirus:

«La resta de mitjans, en

general, no parlen de Manresa».

Al quiosc Carles de la plaça Catalunya,

amb el parc infantil tancat

i barrat, s’hi acosta Maria Teresa

Alet, manresana de 70 anys.

Diu que fa molts anys que compra

Regió7 i aquests dies de confinament

ho continua fent. Explica

que vol estar «ben informada» del

que passa a la ciutat i que el trajecte

fins a l’establiment que regenta

Xavier Blasco és, ara, dels

pocs que fa pràcticament cada

dia.També passa pel quiosc Francisca

Torras, que s’encarrega de

recollir Regió7 per al seu home,

Martí Prat: «Fa anys que el compra»,

diu. Ho corrobora Blasco,

que explica que des que va començar

el confinament les «vendes

de diaris, tot i que es nota que

han reduït pàgines, és el que més

aguanta» del negoci.

«M’interessa el que passa a

Manresa. I ara també vull saber

que està passant», explica Àngel

Àngel Mestre, ahir al matí al quiosc Arróniz

Mestre, manresà de 62 anys. Té

una fruiteria al carrer Barcelona i

de bon matí entra al quiosc Arróniz,

situat a les Bases de Manresa

per comprar Regió7. És lector de

sempre ,«molt sovint al bar», però

ara alguns hàbits han canviat. La

dependenta, Montse Costa, que

fa 12 anys que treballa a l’establiment,

coneix bé la clientela. També

coincideix amb Blasco i Espinola

que la premsa manté el timó

i que, tot i que «és difícil fer previsions»,

hi ha dies que «els diaris

s’acaben». Per exemple, dimarts,

a 3/4 d’11 del matí ja no en quedaven,

de Regió7. Aquests dies,

explica, veu «cares noves» que

també han activat la venda de

premsa perquè l’altre quiosc de la

zona, la Llibreria les Bases, està

tancada temporalment. Avui, tots

ells i la resta de quiosquers de la

ciutat, hi tornaran per vendre un

producte de primera necessitat en

qualsevol societat democràtica.

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Els Mossos d'Esquadra van

amonestar verbalment un intendent

de la Regió Policial Central

que ahir al migdia, quart dia de

confinament per a tots els ciutadans

des que es va decretar l’estat

d’alarma, va ser sorprès sortint de

la comissaria de Manresa, vestit

d’esport, per anar a caminar a l’aire

lliure durant una hora, segons

informava El Periódico.

La prefectura de la policia catalana,

que desconeixia els fets, va

retreure el gest a l’intendent, un

dels comandaments que porta els

últims 6 dies a càrrec del dispositiu

de confinament d’Igualada,

segons la informació publicada

per El Periódico. L’amonestació,

que no incorrerà en una falta, va

consistir a assenyalar-li que

aquest passeig a l’aire lliure era

inadequat quan a la resta dels ciutadans

se’ls està demanant que

s’abstinguin de fer el mateix. Els

policies «han de ser els primers a

donar exemple», li van remarcar.

L’intendent va admetre els fets,

va demanar disculpes i va prometre

que no es repetiria.

D.C.C.

La Policia de Berga vigila que es faci el confinament

La Policia Local de Berga va intensificar, ahir, els controls als conductors per

tal de garantir que els ciutadans compleixin al màxim el confinament decretat

amb motiu de l'estat d'alarma per evitar la propagació de la pandèmia del coronavirus.

I només es desplacin per causes justificades. Van fer controls a les

entrades de Berga (a la foto, a la centre), al polígon i dins del nucli urbà

Ajudes a la investigació biomèdica disruptiva

CaixaImpulse Consolidate dona suport a projectes avançats d'innovació.

La recerca d'alternatives als antibiòtics per curar

malalties infeccioses, una teràpia gènica per tractar

l'atàxia de Friedreich, una tecnologia que serveixi

per a l'edició de gens, i l'ús de biomarcadors que

permetin trobar la millor teràpia contra el

càncer. Aquests són els quatre projectes

d'innovació en l'àrea biomèdica seleccionats

en la primera convocatòria del

programa CaixaImpulse Consolidate 2019.

Aquestes iniciatives, enfocades a resoldre

grans reptes de la salut, han estat

elegides entre 35 propostes procedents

de 22 centres de recerca d'Espanya i Portugal.

Actualment es troben en estadis

madurs i rebran una dotació econòmica

de fins a 300.000 euros, a més d'un programa

personalitzat d'acompanyament

amb mentors i experts en innovació.

D'aquesta manera, el programa CaixaImpulse

farà possible que aquests projectes

superin la denominada Vall de la Mort, és a dir, que

el coneixement científic originat en centres de recerca,

universitats i hospitals es traslladi a la societat

i el mercat.


PREU 1,30 EUROS | DIUMENGE, 22 DE MARÇ DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.809

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya

Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

SEGON CAP DE SETMANA DE CONFINAMENT

Cinc morts a Manresa en

una setmana per Covid-19

Les funeràries prenen mesures per atendre els finats per coronavirus A Catalunya hi ha 69

defuncions més en 24 hores i 324 a l’Estat espanyol Adquirits 640.000 tests de detecció ràpida

MIREIA ARSO

MESURES URGENTS

180 llits de

l’Hospital

General de

Catalunya per a

Igualada, amb

4 morts més

Personal de la funerària Fontanova amb guants i mascareta darrere d’una mampara de seguretat instal·lada aquesta setmana

EL CENTRE SANITARI DE

SANT CUGAT DEL VALLÈS,

QUE ÉS PRIVAT, TÉ 297 LLITS

CONVENCIONALS I 22 D’UCI

TRES AÏLLATS A SANT

ANDREU DE MANRESA I

TRES MORTS MÉS

A MARTORELL

PRIMER POSITIU A NAVÀS

ALCALDESSES I ALCALDES

FAN UNA CRIDA PERQUÈ ELS

CIUTADANS NO SURTIN

Ja són dues les víctimes de la malaltia a l’hospital de Berga

TÉ NOU PACIENTS I UN PROFESSIONAL INGRESSATS QUE HAN DONAT POSITIU, I ONZE TREBALLADORS MÉS ESTAN EN RÈGIM D’AÏLLAMENT

DADES

Un certificat

per justificar

moviments

a partir

de demà

ARXIU/ABEL GALLARDO

RESPONSABILITAT

Deu exemples

en primera

persona de

treballadors

essencials

NO SERÀ OBLIGATORI, PERÒ

SÍ RECOMANABLE, DUR EL

DOCUMENT

Control dels Mossos

ELS IMPRESCINDIBLES SÓN

MOLTS MÉS, PERÒ TAMBÉ TOTS

AQUESTS

La veu dels professionals amb una feina imprescindible

PÀGINES 2 a9


2 3

DIUMENGE, 22 DE MARÇ DEL 2020

TEMA DEL DIA

AL PEU DEL CANÓ Les normes legals dictades pels governs per mirar de frenar l’epidèmcia de Covid-19 insten al confinament i el teletreball, i han fet

tancar la persiana a molts negocis, però una colla de professions no poden aturar-se, perquè són més essencials que mai

Els imprescindibles per trampejar la crisi

Les persianes abaixades de tants establiments fan encara més visibles els treballadors dels sectors considerats essencials

X.D.

MANRESA

La consigna és clara: de casa a la

feina i de la feina a casa pel camí més

curt, si el seu lloc de teball no té la

persiana abaixada ni ha fet un expedient

temporal. I la resta del dia,

quedi’s a casa. Si pot, teletreballi.

Però hi ha persones que no poden

teletreballar i que el seu lloc de treball

no abaixa la persiana perquè es

considera un servei essencial, encara

més en moments com aquests.

La llista l’encapçalen els professionals

de la salut, que de sobte es

troben exercint un ofici de risc en

condicions de saturació i recursos

insuficients. Se’ls aplaudeix cada

tarda però agrairien que també els

enviessin mascaretes, bates, desinfectant,

llits, i més personal.

L’hospital i el farmacèutic es

veuen obligats a actuar, correm-hi

tots, quan ha fallat la prevenció, i

perquè no falli encara més són imprescindibles

els policies locals i catalans

que informen amablement

els inconscients, si més no en primera

instància.

Ho fan amb consciència del

deure malgrat que de l’enemic

invisible no se n’acaben de

conèixer els topants precisos

La mobilitat està limitada però

garantida per als casos justificats, i

taxistes, ferroviaris i conductors

d’autobús estan al peu del canó,

igual que els bombers, que és un ofici

en estat de guàrdia per definició.

És essencial que comprem productes

d’alimentació, higiene i neteja,

i per tant són indispensables els

venedors de carn, peix, pa, fruita i

verdura, i els supermercats de barri

o de polígon. I de tot el que es compra

una part acaba a la brossa, que

també és indispensable recollir perquè

la ciutat mantingui la condició

d’higiene, amb els contenidors regularment

buidats i els carrers escombrats

i regats.

Aquestes i altres són activitats imprescindibles

que no es poden teletreballar.

Els periodistes podem escriure

una part del diari que tenen

a les mans des del menjador de casa

gràcies a la telemàtica, però els impressors

han d’estar a peu de rotativa

i els quiosquers han de recollir i

endreçar els paquets d’exemplars a

primera hora del matí per vendre’ls

als lectors, perquè la premsa és un

servei essencial.

Entre una cosa i l’altra comptaríem

algunes desenes d’especialitats

laborals obligades per la seva

especificitat a interactuar amb més

o menys intensitat i proximitat amb

la resta de ciutadans, i ho fan amb

consciència del deure malgrat que

de l’enemic invisible no se n’acaben

de conèixer els topants precisos i

mai no estan segurs de gaudir de

tota la protecció que els agradaria.

Jordi Olmeda

CONDUCTOR DE BUS A MANRESA

«La gent està conscienciada, ho

viu amb paciència i resignació»

NOEMÍ BADRENAS MANRESA

Jordi Olmeda, de 56 anys i de Sant Vicenç

de Castellet, és conductor del bus urbà de

Manresa. Compleix al peu de la lletra les normes

de l’empresa: porta màscara i guants i

condueix darrere un plàstic que separa la cabina

del conductor dels usuaris que pugen

a l’autobús. Només treballa al matí, ja que el

servei ha reduït freqüències a la meitat i els

treballadors van fent torns. Explica que «la

gent està molt conscienciada de la situació

que vivim, ho afronta amb paciència i resignació»,

malgrat que els primers dies hi havia

desconeixement entre els usuaris sobre les

mesures de seguretat per la Covid-19, que

no permeten comprar el bitllet al bus. «Els

Olmeda porta mascareta i guants

N.B.

busos es desinfecten cada nit i nosaltres portem

productes per netejar botons, passamans...

sempre que podem. Tot això és molt

recent i sembla que s’allargarà. Laboralment

no sé com ens acabarà afectant», afegeix.

Ricard Valero

TAXISTA MANRESÀ

«Aquests dies estic treballant

un 75% menys de l’habitual»

NOEMÍ BADRENAS MANRESA

Valero esperant clients a l’estació de busos

N.B.

El manresà Ricard Valero, de 23 anys, en

fa dos que és taxista. Està preocupat per la

seva situació professional, ja que és autònom

i aquests dies està treballant un 75%

menys de l’habitual, afirma. «Vaig demanar

un crèdit al banc per pagar la llicència i no

estic guanyant ni per cobrir despeses». Viu

amb els seus pares i assegura que si tingués

alguna ajuda, cosa que veu difícil perquè

«som molts autònoms i pocs recursos», estaria

«més tranquil quedant-me a casa, tinc

por d’agafar-ho i contagiar-ho a la família».

Valero ha fet aquesta setmana alguns viatges

a l’hospital de Manresa i expressa que «fa

respecte perquè ens exposem a agafar el virus

amb més facilitat que d’altres, ja que portem

tot tipus de gent». Un dels viatges que

ha fet darrerament ha estat per portar a casa

una dona que anava amb el seu fill, un bebè,

i a qui la policia no deixava estar al carrer.

Leopoldo Espinola

QUIOSQUER DE SANT DOMÈNEC

«Tothom té por però crec que es

valora que obrim com sempre»

SUSANA PAZ MANRESA

Per a Leopoldo Espinola, veí de Sant Joan,

de 49 anys, poder obrir cada dia el quiosc per

oferir als seus clients informació és «tan necessari

com poder anar a comprar el pa o a

la farmàcia». Fa 21 anys que s’hi dedica i, ara,

equipat amb màscara i guants, explica que

viu la situació fent cas de les «mesures indicades

i amb tranquil·litat». Són dies estranys,

diu, amb la visita de la clientela habitual

que ja no s’atura a fer petar la xerrada

i la pèrdua, això sí, del «comprador passavolant».

Les vendes han baixat aquesta última

setmana i el que «surt» són els diaris, les revistes

per a la canalla («amb alguna cosa

s’han d’entretenir, pobrets, tot el dia a casa»),

Leopoldo Espinola al quiosc Sant Domènec

S.PAZ

i els passatemps. Els clients mantenen la distància

de seguretat i molt més que abans, explica,

«porten els diners justos i els deixen al

taulell. La gent té por però crec que es valora

que obrim com fem sempre».

Lorena Gómez

INFERMERA DE SANT JOAN DE DÉU

«La feina és vocacional però això

no vol dir que ara no tingui por»

FRANCESC DALMAU MANRESA

En la primera línia de la crisi hi ha el servei

sanitari. Lorena Gómez és una infermera de

Sant Joan de Déu que ahir, malauradament,

va donar positiu, encara que de moment

sense símptomes, i va quedar confinada a

casa. Ella reconeix que té «por, sobretot per

la desconeixença que tenim d’aquest virus,

encara que la nostra feina és vocacional. Tenim

el suport dels nostres comandaments i

suport psicològic en cas de necessitat. Hem

viscut altres moments durs, però mai com

aquests. L’estrès està passant factura. Els

malalts pel coronavirus no tenen acompanyants

i hem de ser nosaltres que hem d’estar

al seu costat, sempre evitant el contacte.

Lorena Gómez

ARXIU PARTICULAR

Tot plegat no és fàcil, ho estem passant malament

i cal preparar-se per a un brot encara

més elevat, per a un col·lapse. En el meu cas,

la principal angoixa ha estat, quan he arribat

a casa, pensar que puc contagiar la família».


Regió7

Lluís Farré Bonals

FARMACÈUTIC MANRESÀ

«Em sap molt greu no poder

servir mascaretes, gel i alcohol»

FRANCESC DALMAU MANRESA

Lluís Farré Bonals

ARXIU PARTICULAR

Les farmàcies són establiments estratègics,

també en una crisi sanitària com l’actual. Tot

i això, el farmacèutic manresà Lluís Farré Bonals

es mostra contrariat per no poder «servir

mascaretes, gel i alcohol, i d’això ja en fa molts

dies. Molts clients venen precisament a la

farmàcia a buscar aquests productes. Com

qui diu, no en trobem ni per protegir-nos nosaltres.

Impotència i enuig és el que sento

d’aquesta realitat. Els primers dies de confinament

vam notar més gent del que és normal,

però es va regulant. Com en altres negocis,

hem hagut de reduir a dues persones com

a màxim dins de l’establiment i la veritat és

que es respecta. Moltes persones ens fan consultes

i hem de fer en certa manera de metges

i aconsellem que si els símptomes augmenten,

cal fer-ho mirar. Un tema important és

que aquests dies CatSalut autoritza un mes

extra les receptes caducades».

Carles Fernández

SANTJOANENC BOMBER DE BARCELONA

«Un dels serveis que fem és el

d’auxili a persones grans soles»

FRANCESC DALMAU MANRESA

Els bombers en veuen de tots els colors,

però ara amb l’afegit d’una situació fins i tot

nova per a ells. Carles Fernández, de Sant Joan

de Vilatorrada, forma part del cos de Bombers

de Barcelona, que té 600 membres que fan

torns de 24 hores seguides i quatre jornades

de descans. En el seu cas, a més a més de fer

la feina habitual, focs, accidents, etc., n’ha de

fer de relacionada amb el coronavirus. «El primer

que hem de procurar és no infectar-nos

per tal de no afectar la resta de companys i poder

mantenir els grups compactes. Un dels

serveis és el d’auxili a les persones grans que

viuen soles. Quan una persona no es pot valdre

per ella mateixa ens ho fa saber el SEM i

Carles Fernández

ARXIU PARTICULAR

nosaltres hi anem per obrir la porta, encara

que no siguin positius confirmats; nosaltres

disposem d’ambulància, que utilitzem en cas

que el SEM estigui saturat. Anem preparats

amb els EPI corresponents».

Dolors Marmi

CARNISSERA DE CAL CATÍ DE BERGA

«Els productes de proximitat

són la nostra salvació»

D.C.C. BERGA

Dolors Marmi regenta la carnisseria de cal

Catí de Berga des fa més de tres dècades.

L’estat d’alarma ha fet que els comerços només

despatxin al matí. En establiments d’alimentació,

s’han extremat les estrictes mesures

d’higiene que ja s’apliquen normalment.

En el seu cas, a més dels guants que ja

duen habitualment, també serveixen amb

mascareta i no deixen entrar més de dues

persones alhora a la botiga

Ella i la seva dependenta, Vanesa Ribera,

viuen la situació «amb molta angoixa, arribem

a casa al vespre molt cansades per la

responsabilitat comunitària que tenim per

proveir d’aliments encara que estem fent els

Dolors Marmi a la botiga, divendres

D.C.C.

serveis bàsics». Destaca que en episodis de

crisi es palesa que «els productes de proximitat

són la nostra salvació» perquè garanteixen

l’abastiment, i diu que hi ha clients

que «ens feliciten» per la feina que fan.

Martina Marcet

RAMADERA DE LA NOU DE BERGUEDÀ

«La demanda no ens ha baixat,

fins i tot ens ha pujat una mica»

D.C.C. BERGA

Martina Marcet, ramadera de la Nou de

Berguedà, està vivint aquest crisi treballant

a la seva explotació agrícola i ramadera, on

produeixen pollastres ecològics que serveixen

a domicili. «Com a activitat prioritària,

d’abastiment d’aliments, seguim funcionant,

i anem a l’escorxador, elaborem i anem

a repartir», ha explicat a Regió7.

Serveixen el seu producte a domicili a

particulars i cooperatives i, en l’actual situació

d’emergència sanitària, « la demanda no

ens ha baixat, sinó que fins i tot ens ha augmentat

una mica». Martina Marcet exposa

que a causa de la pandèmia «estem extremant

les mesures d’higiene i desinfecció

Martina Marcet amb el tractor

ARXIU PARTICULAR

tant a l’obrador com a la furgoneta i en les

entregues. Treballem amb mascaretes, normalment

ja treballem amb guants, però ara

també duem mascareta, guants, bata i gorra

per repartir».

Elisenda Roman Ferran

GESTIONA LA TINTORERIA I BUGADERIA NETSEC CERDANYA DE PUIGCERDÀ

«En el moment que calgui aquí,

estarem a plena disposició»

MIQUEL SPA PUIGCERDÀ

Elisenda Roman, de Netsec Cerdanya

ARXIU PARTICULAR

Les tintoreries petites viuen una situació

especial. Des del gremi estan mirant de gestionar

amb les autoritats que les que no fan

treball al sector sanitari puguin ser excloses

de la catalogació de serveis essencials durant

aquesta crisi. En el cas de Netsec Cerdanya,

enfocada especialment al sector de

l’hostaleria, Elisenda Roman obre dues hores

al públic al matí per si hi ha algun servei

necessari, com ara el d’un conductor de servei

públic que necessitava una jaqueta, i es

manté en situació de guàrdia per si cal actuar:

«No sé què passarà aquí, en el moment

en què això es desbordi i necessitin serveis,

Netsec està a la seva plena disposició». Durant

el confinament, l’activitat a la tintoreria

s’ha reduït a zero pràcticament: «La gent

s’ha quedat a casa i ha entès que la roba que

no és imprescindible la pot netejar després»,

ha remarcat Roman.

Laura Pozo

PEIXATERA AL MERCADONA

«Em crida l’atenció la gent que

encara no respecta la seguretat»

FRANCESC DALMAU MANRESA

Un servei imprescindible és el dels supermercats.

La manresana Laura Pozo treballa

a la peixateria del Mercadona del

carrer Francesc Moragas. Està vivint una

situació «estranya per les línies de separació,

per haver d’anar amb mascaretes i haver

d’usar els gels. Però, em crida l’atenció la

gent que encara no respecta la seguretat.

Són inconscients, sense guants, en grups

de dues o tres persones, etc., malgrat els

cartells que tenim a l’entrada. Malgrat això,

no em fa res haver d’anar a treballar, algú

ho ha de fer. Prenem mesures de seguretat,

tot i que tot plegat és desconegut per a nosaltres.

Hi ha gent que ve a comprar més

Laura Pozo

ARXIU PARTICULAR

del compte, sobretot productes i aliments

bàsics, però també hi ha qui manté els seus

hàbits. El paper higiènic?, és un misteri, no

entenem per què se'n compra més del

compte, però ja s’està regulant».


2

DILLUNS, 23 DE MARÇ DEL 2020

TEMA DEL DIA

Regió7

LA SITUACIÓ A LES RESIDÈNCIES Hi ha guants i màscares a les residències de gent gran de la Catalunya Central. Els responsables dels geriàtrics

asseguren que de moment en tenen per desenvolupar les tasques diàries, però alerten que no seran suficients si algú es contagia

Els geriàtrics de la regió central no tenen

prou material per fer front a un contagi

Les residències de gent gran racionalitzen guants i mascaretes per por que no n’arribin les properes setmanes

Abel Gallardo Soto

MANRESA

Van contactar amb un fabricant

xinès de màscares per no haver de

patir pel subministrament. Els

responsables de la fundació que

gestiona les residències de Navarcles

i Castellgalí volien d’aquesta

manera disposar de material suficient

per fer front a qualsevol

eventualitat, però davant l’emergència

sanitària l’adquisició de

material de protecció no depèn de

la comercialització. És una qüestió

d’estat. Per aquest motiu des

del servei de control de duanes els

van advertir que requisarien el

material a l’aeroport si el compraven.

Les dues residències del Bages

tenen material, però com altres

de la Catalunya Central consultades

per aquest diari no en tenen

prou si algun dels avis o el personal

es contagia.

Les autoritats sanitàries estan

alerta dels geriàtrics perquè els

avis són la població més vulnerable

de la pandèmia, i per les víctimes

registrades a residències de

l’Estat, dues de a les quals a la Catalunya

Central. En una residència

de Capellades van morir set

avis la setmana passada i cinc en

una altra d’Olesa de Montserrat.

La situació ha arribat a tal punt

que una de les mesures preses per

l’Estat espanyol ahir inclou la intervenció

de residències privades.

Els geriàtrics consultats per

aquest diari no tenen afectats,

però asseguren que ara se’ls ha tallat

el subministrament de màscares

i altres material de protecció,

com gel desinfectant, tot i afegir

que en tenen prou per desenvolupar

la tasca amb certa normalitat

les properes setmanes.

«Som molt més curosos amb

l’ús del material perquè no es pot

Àvies de la residència de la Sagrada Família de Manresa, aquest cap de setmana

Imatge d’una de les residències al Bages de la fundació Ibada

malgastar, i així ens assegurarem

que en tenim. De moment anem

fent. Disposem de màscares de

roba, que no protegeixen tan eficaçment,

però és el que hi ha. Les

mesures que estem prenent són

molt estrictes i per aquest motiu

confiem a no tenir cap infectat,

perquè en el cas que n’hi hagi no

disposarem de material», explica

Maria Bosch, directora general de

la fundació Ibada, que gestiona

les residències de Navarcles i Castellgalí,

amb 104 i 82 avis respectivament.

Els avis d’edat avançada a vegades

tenen febre i això significa que

estiguin malalts o infectats, però

aquest dies tota precaució és

poca. Per aquest motiu Ibada va

alertar el departament de Salut

del cas d’un avi que tenia unes dècimes.

«Va ser una febre d’un dia

i l’avi està bé, però no va venir ningú

del departament de Salut per

fer-li la prova. En tot cas, és normal

que els avis tinguin febre», afegeix

Bosch. Al resident amb febre se

l’ha aïllat i Salut va enviar una bossa

amb material per atendre

ARXIU PARTICULAR

ARXIU PARTICULAR

aquest cas concret.

Per la seva banda, la directora

de la residència de la Font del Capellans

de Manresa, Anna Valverde,

explica que van «escassos de

màscares» i n’estan reservant «per

Igualada demana a la Generalitat un pla de

contingència per a les residències d’avis de la Conca

REDACCIÓ IGUALADA

L'Ajuntament d'Igualada i els

dels altres tres municipis de

l'Anoia confinats han demanat a

la Generalitat establir un pla de

contingència a través de la conselleria

de Salut i la de Treball Social

per a les residències del territori.

Igualada té 4 residències i un total

de 480 usuaris i usuàries que són

persones d'alta vulnerabilitat. És

per això que els ajuntaments de la

Conca d'Òdena «demanem recursos

i personal que ens permetin

garantir inequívocament que

les nostres residències tenen el

suport necessari per afrontar una

possible emergència», va afirmar

ahir l'alcalde d'Igualada, Marc

Castells, en la compareixença

d'ahir al migdia.

En aquest sentit, Jordi Ferrer,

gerent del Consorci Sociosanitari

d'Igualada (CSSI), va explicar la

situació i les mesures adoptades a

les residències i els pisos tutelats.

Segons Ferrer, els dies 12 i 13 de

març es va procedir a tancar l'hospital

de dia i els tres centres de dia

i es va enviar als usuaris als seus

domicilis. De 1.060 usuaris es fa

seguiment i atenció domiciliària

a aquells per a qui és estrictament

si es confirma algun cas o algú

presenta símptomes». Ara no hi

ha cap indici que tinguin cap infectat.

Tampoc és que els falti material

perquè tenen gel desinfectant

i guants, però no serien suficients

si hi ha una emergència.

«No em sembla correcte queixarme

perquè no en tenim cap cas i

als hospitals sí que estan atenent

pacients que han donat positiu.

En el cas que m’hi trobi, ja estudiaríem

com ho fem», afegeix.

La serenitat del personal

El personal de les residències de

gent gran estan alerta davant la situació

d’altres on tenen contagiats,

però els responsables asseguren

que desenvolupen la feina

diària amb serenitat i professionalitat.

«Externament, les cuidadores

estan animades i amb el

mateix estat d’ànim davant dels

avis», explica Rossend Coll, president

de la fundació que gestiona

el geriàtric de la Sagrada Família

de Manresa. Tots els responsables

consultats expliquen una situació

similar i que l’ambient a dins de

les instal·lacions és com el de

sempre.

«La sensació és molt estranya,

però si tinguessin un estat d’ànim

dolent ja no ens dedicaríem a

aquesta feina. Estem valentes i

amb molta força», explica la directora

de la Residència Sant Bernabé

de Berga. En aquest geriàtric, i

els altres consultats, han activat

les videotrucades davant la prohibició

a qualsevol familiar de visitar

els avis. «Així els parents es

queden més tranquils. Hi ha residents

que no poden parlar, però

com a mínim la família els pot

veure», explica la responsable de

la residència berguedana. El contacte

a distància ha substituït les

visites, i tots esperen que la situació

acabi per tornar a veure’s físicament.

imprescindible, que en són 76. A

més, es presta servei d'atenció domiciliària

a 3 persones que anaven

a l'hospital de dia o al centre

de dia. Alhora es continua prestant

suport telefònic a la resta

d'usuaris de SAD i es fan trucades

de seguiment als usuaris del centre

i l'hospital de dia.

Per altra banda, els treballadors

d'atenció directa i indirecta segueixen

els protocols i les mesures

de prevenció i han estat formats

en la utilització dels equips de

protecció EPI.

També s'ha reforçat la neteja de

tota la roba i s'han fet les autoritzacions

pertinents per assegurar

que el personal pugui donar el

servei necessari als diferents

punts de la comarca. A la residència

es van suspendre totes les activitats

amb persones externes, i

Ferrer demana als familiars dels

usuaris que s'abstinguin de visitar.

Es manté un canal telefònic i una

aplicació mòbil a través dels quals

s'informa periòdicament a les famílies

sobre l'estat dels familiars.


PREU 1,30 EUROS | DIMECRES, 25 DE MARÇ DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.812

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya

Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA

Manresa té equips sanitaris

amb el 50% de confinats

La reestructuració d’atenció primària pretén compensar la pèrdua de personal pel coronavirus

EL RECOMPTE

Manresa

suma dos

morts més i

ja en són dotze

PRIMERA VÍCTIMA A

NAVÀS, SEGONA A

NAVARCLES I CINC MÉS

A IGUALADA

CATALUNYA VA ENCAIXAR

AHIR 177 DEFUNCIONS

EFECTE A L’ESPORT

Tòquio 2020

s’ajorna;

Guardiola

dona un milió

EL BAGENC HA FET

L’APORTACIÓ SOLIDÀRIA

AL COL·LEGI DE METGES

DE BARCELONA PER

COMPRAR MATERIAL

Salvi Huix a casa seva,

a Manresa

EL PRIMER INGRESSAT

DE MANRESA JA ÉS A CASA

«El món

canviarà per a

millor, però a un

preu molt alt»

SALVI HUIX ES RECUPERA SENSE SEQÜELES

I EXIGEIX UN CONFINAMENT MÉS RADICAL

PARTICULAR

ENTREVISTA

Joan Domènech

PRESIDENT DE LA UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA

«Es va obrir un passadís

quan moltes empreses

ja havien tancat»

CONSIDERA QUE ELS PRIMERS AJUTS HAN DE SER PER A LA CONCA

D’ÒDENA, QUE HA TINGUT UN IMPACTE MÉS GRAN PER L’AÏLLAMENT

Joan Domènech

ARXIU

INSTAL·LACIONS

Igualada rep

90 llits d’una

residència per

a casos de

poca gravetat

L’ANTIGA MÚTUA IGUALADINA,

ARA CONVERTIDA EN

RESIDÈNCIA COLISÉE, JA ESTÀ A

DISPOSICIÓ DE LA GENERALITAT

MANEL HIDALGO

Ultimant les connexions, ahir

PÀGINES 2 A 9


4

DIMECRES, 25 DE MARÇ DEL 2020

TEMA DEL DIA

Regió7

Continua el degoteig de morts a Manresa i

a Igualada però arriben les primeres altes

Encara falta camí per recórrer perquè les sortides dels centres hospitalaris siguin superiors a les entrades i evitar el col·lapse

FRANCESC GALINDO

Redacció

MANRESA

Dues persones van morir ahir a

l’Hospital Sant Joan de Déu de

Manresa a causa del coronavirus,

fet que va elevar a 12 la xifra de decessos,

i Igualada va engruixir la

xifra amb cinc defuncions, que

eleva el nombre total a 41.

L’altra cara de la moneda va ser

que la Fundació Althaia va informar

ahir que a les últimes hores

s’havien donat les primeres 6 altes

de pacients que havien estat tractats

pel coronavirus a l'hospital

manresà. A l’Hospital de Berga, el

professional que estava ingressat,

juntament amb un altre pacient,

també van ser donats d’alta les

darreres hores.

Encara falta temps perquè es

donin d’alta més pacients dels

que ingressen i així evitar el

col·lapse de les instal·lacions.

A Sant Joan de Déu de Manresa

hi havia ahir 125 persones ingressades

per casos confirmats de Covid-19.

El dilluns eren 91 els malalts

ingressats per la infecció. Els

ingressos i les confirmacions,

doncs, no paren de créixer. També

dilluns hi havia ingressades 80 pacients

ingressats pendents de

confirmació.

Víctimes a Navarcles i Navàs

Dues dones de 85 anys han mort

a Navarcles a causa del coronavirus.

Diumenge es va produir la

primera mort al municipi, que

fins ahir dilluns hi havien 6 casos

d’infectats controlats. La segona

veïna va perdre la vida ahir.

Navàs va tenir ahir la primera

Professionals dels serveis sanitaris treballant a Manresa

mort per coronavirus al poble i

està a l'espera de la confirmació

d'una segona persona. Així ho va

confirmar l'Ajuntament dimarts

al migdia a través d’un comunicat

penjat a la pàgina web municipal.

De noment, al municipi s’han

diagnosticat fins a 5 casos positius

de Covid-19.

Divuit positius a Berga

L’Hospital Sant Bernabé de Berga

tenia ahir 18 pacients ingressats

que havien donat positiu a la prova

de la Covid-19.

D’altra banda, hi havia 18 professionals,

també positius, que estaven

en règim d’aïllament i seguiment

domiciliari.

L’EVOLUCIÓ DE L’EPIDÈMIA

Infectats a Catalunya

Morts a Catalunya

Infectats a Espanya

Morts a Espanya

Primers casos a Súria

El departament de Salut de la Generalitat

va informar ahir l'Ajuntament

de Súria que han estat

confirmats diferents casos de coronavirus

al municipi, si bé no va

donar més dades, ni de quants

contagis es tracta, ni de la seva

gravetat. A la residència Bell Repòs

van afirmar que no tenien coneixement

de cap cas confirmat

entre els residents.

Davant d’aquest fet, l'Ajuntament

va fer una crida a la calma i

DIA 15

900

12

7.750

288

DIA 23

7.864

339

33.089

2.182

DIA 24

9.937

516

39.673

2.696

va reiterar la importància de mantenir

una actitud responsable per

evitar la propagació de la pandèmia,

seguint les mesures de prevenció

ja conegudes.

177 morts en un dia a Catalunya

El departament de Salut de la Generalitat

de Catalunya va informar

ahir a la nit que en les últimes

hores s’havien confirmat 2.073

positius nous de coronavirus

SARS-Cov-2 a Catalunya, cosa

que eleva la xifra total a 9.937. Del

total de casos acumulats, fins ara

han mort amb la Covid-19 un total

de 516 persones.

Pel que fa al nombre total

d’afectats pel coronavirus a Catalunya,

un total de 781 persones estan

greus.

A més, del nombre total d’afectats

arreu del país, 1.524 són professionals

sanitaris.

Pel que fa concretament al brot

d’Igualada, Salut va confirmar un

total acumulat de 306 positius de

coronavirus SARS-CoV-2. Del

nombre total de casos, 140 són

professionals sanitaris. 41 persones

han mort amb la Covid-19.

Des de l’inici de la pandèmia de

coronavirus a Catalunya, s’havien

comptabilitzat fins ahir un total

de 1.274 altes hospitalàries de persones

diagnosticades amb la Covid-19.

514 defuncions a l’Estat

L’Estat espanyol ja acumula

39.673 casos confirmats de coronavirus

i 2.696 persones mortes

amb la Covid-19, segons les dades

d’aquest dimarts al matí del ministeri

de Sanitat.

Les últimes 24 hores, les autoritats

sanitàries van registrar 514

morts més i 6.584 nous positius.

El balanç més recent és de 2.636

persones ingressades a les Unitats

de Cures Intensives (UCI) –281

més que el dia anterior. També

s’han donat d’alta 3.794 pacients,

439 més que aquest dilluns. La

Comunitat de Madrid continua

concentrant el nombre més gran

d’afectats, amb 12.352 positius i

1.535 morts.

2.200 targetes moneder

a Manresa per als infants

amb beques menjador

REDACCIÓ MANRESA

L’Ajuntament de Manresa, conjuntament

amb el Consell Comarcal

del Bages, ha coordinat l’arribada

de les targetes moneder per

als més de 2.200 infants de la ciutat

que són beneficiaris de les beques

menjador. A partir d’avui es

començaran a distribuir a través

de diverses associacions de veïns

a les famílies beneficiàries. Es podran

utilitzar per comprar menjar

a qualsevol comerç d’alimentació.

A Manresa, 2.129 infants tenen

dret a una targeta amb 4 euros per

dia lectiu que serà recarregable

per als dies que duri el confinament

i permetrà a les famílies anar

als establiments d’alimentació a

comprar menjar.

Es poden recollir avui a les associacions

de veïns de la Mion,

plaça Catalunya-Saldes, el Xup,

les Escodines, Vic-Remei, Carretera

de Santpedor, Valldaura i la

Font dels Capellans.

L’Ajuntament concedeix el mateix

import a nens i nenes de les

llars d’infants, mitjançant un conveni

amb la Diputació i Caixa-

Bank que arribarà a 74 infants

més a final de setmana.

ARXIU PARTICULAR

Pregàries pels malalts i els que en tenen cura

A l’exterior de l’església nova del barri manresà del Poble Nou de Manresa

ahir es podia veure aquesta imatge. Demana una pregària «per tots els malalts

i aquells que els cuiden i per tots els que moren per culpa d'aquest virus» amb

espelmes, flors i unes imatges religioses.

Se salta el

confinament i

acaba detingut per

violència sexista

REDACCIÓ MANRESA

Agents de la Policia Local de

Manresa van detenir dimarts a la

matinada un home de 27 anys domiciliat

a Manresa que s’havia saltat

el confinament, i quan va ser

requerit pels agents de l’autoritat

van constatar que tenia pendent

una ordre de detenció per violència

sexista d’un jutjat de Sabadell.

Els fets van tenir lloc als volts de

la mitjanit quan una patrulla va

trobar dues persones que caminaven

sense motiu justificat pel

carrer Nou. Quan els agents procedien

a denunciar-los, el sistema

informàtic policial va fer aflorar

l’ordre de detenció.


2

DIJOUS, 26 DE MARÇ DEL 2020

TEMA DEL DIA

Regió7

«Moltes gràcies, Lioba; molta força, Teresa»

Regió7 va seguir ahir al migdia una voluntària que va anar a comprar medicaments i menjar per a una dona confinada, a Manresa

Crònica

Gemma Camps MANRESA

Lioba Oliveres Cabanes i

Teresa Muntané són

dues veïnes dels barris

de Saldes-Plaça Catalunya

i del Poble Nou, respectivament.

Fins ahir no es coneixien.

Potser s’havien creuat pel carrer

perquè els barris on viuen estan

de costat, però res més. Ahir, això

va canviar. El maleït coronavirus

va ser capaç de construir quelcom

bo dins la desgràcia que està generant.

La Lioba forma part del

grup de 20 voluntaris impulsat

pels Serveis Socials de l’Ajuntament

de Manresa que van a comprar

menjar i medicaments per a

persones grans confinades a casa

que no tenen qui els ho faci.

L’escena que van protagonitzar

aquest dues dones és d’aquelles

que et queden emmagatzemades

a la memòria per a tota la vida.

Quan la Lioba era al replà de la Teresa,

després que aquesta li hagués

donat la llista del que necessitava

i els diners, li va explicar que

estava sola perquè fa pocs anys va

perdre una filla de 42 anys, primer,

i després el marit. Que té un fill i

un net però que no hi volen anar

per por a contagiar-la. La Teresa

plorava mentre ho deia i la Lioba

l’escoltava. Tot seguit, per confortar-la,

en un gest gens premeditat,

li va allargar la mà i la Teresa l’hi

va agafar. Sempre guardant les

distàncies. «Molta força», li va desitjar

la noia. «Em sap greu», hi va

afegir. La Teresa es va anar refent.

Al cap d’una estona, quan la

jove li va deixar el que havia comprat

a l’entrada del pis perquè ella

ho pogués recollir, la Teresa es va

abaixar una mica la bufanda que

duia per tapar-se la boca i li va enviar

uns quants petons. «Moltes

gràcies», anava repetint. La Lioba

li havia donat una mica d’alegria.

L’inici, al Selves i Carner

Aquesta història va començar

ahir al migdia al centre cívic Selves

i Carner. Mentre un bon grapat

de persones feien cua a fora per

recollir les targetes moneder destinades

a les famílies amb beca

menjador, la Lioba, que va cursar

la carrera d’Enginyeria Mecànica

a la UPC de Manresa i fa teletreball

a casa per a l’empresa on treballa,

dedicada a les energies renovables,

va anar a recollir a les dependències

de l’Equip Bàsic d’Atenció

Social que hi ha a l’edifici la màscara

i els guants que li van facilitar.

Prèviament, també li van donar

un certificat conforme és voluntària

de l’Ajuntament. Telefònicament,

quan li van encarregar

aquest primer servei ja li van detallar

les dades de la persona a qui

aniria a ajudar.

La Teresa i la Lioba van parlar una mica al replà de l’escala de la primera, que es va emocionar molt

FOTOGRAFIES DE: G. C.

La Lioba anava preparada amb una màscara i guants que li va facilitar Serveis Socials de l’Ajuntament

La jove va anar a la farmàcia i a dos supermercats per fer la compra de la Teresa. Hi va estar més d’una hora

La Teresa plorava quan

explicava la seva situació i la

Lioba l’escoltava. Tot seguit, per

confortar-la, li va allargar la mà

Oli, mandarines, llet, pernil,

paper de cuina... Primer, la

Lioba va anar a la farmàcia.

Després, a dos supermercats

La noia, que té 22 anys, explicava

que si s’havia fet voluntària és

perquè, «com tota la resta de gent,

fa molts dies que soc a casa, he vist

moltes coses, he vist com està la

situació arreu del món i soc molt

inquieta i tinc moltes ganes d’ajudar,

i em va sortir aquesta necessitat

de participar-hi per intentar

millorar la situació. Quan vaig rebre

per les xarxes socials que

l’Ajuntament creava aquesta iniciativa

de gent voluntària per ajudar

persones en situació de vulnerabilitat,

no m’ho vaig pensar

dues vegades i m’hi vaig apuntar».

De moment, el grup de voluntaris,

batejat com Col·lectiu Comunitari

de Suport, l’integren 20

persones, amb la previsió que en

puguin ser més si així ho consideren

els Serveis Socials, i sempre

que se les pugui equipar convenientment

amb guants i màscara

per anar a fer la compra i portarla

als avis, que és un dels grups

que cal protegir més del virus.

La llista i 50 euros

Del Selves i Carner va anar directament

a casa de la persona a la

qual havia d’ajudar per uns carrers

massa plens de gent. La majoria

amb màscara, però encara es

veu massa gent voltar. Va trucar al

timbre i va pujar al replà de la Teresa,

que, amb els nervis, li va donar

el sobre que no tocava. Cap

problema. La Lioba li ho va fer notar

i la dona va entrar a buscar el

sobre bo, amb la llista de la compra

i 50 euros. Oli, mandarines,

llet, pernil, paper de cuina... Primer,

la Lioba va anar a la farmàcia,

on va esperar el seu torn al carrer.

Després, a dos supermercats per

poder completar la llista. Lleixiu,

patates, melmelada...

Anava molt carregada, amb

bosses que li havia deixat la seva

mare per evitar el plàstic. De tornada

al replà de la Teresa, va buidar

les bosses a terra i li va retornar

el sobre amb el canvi i els rebuts

de les compres. Entre tot plegat, hi

havia estat més d’una hora.

La Lioba, un nom que ve de la

paraula liebe, que significa amor

en alemany, també és el nom

d’una abadessa del segle VIII que

va fundar diversos monestirs benedictins

per a dones a Alemanya

i es va convertir en amiga i assessora

espiritual de la dona de Carlemany.

Segur que va ser una

dona amb caràcter i generosa,

com la Lioba manresana.


PREU 1,30 EUROS | DIVENDRES, 27 DE MARÇ DEL 2020

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

DEMÀ, CANVI D’HORA

LA NIT DE DISSABTE A DIUMENGE

A LES 2 SERAN LES 3

Per urgències: 93 877 02 02

Patrocinat per:

S AT BERRAL

ANY: XLIII NÚMERO: 12.814

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

Bages, Berguedà, Solsonès,

Moianès, Cerdanya , Alt Urgell,

Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

L’IMPACTE DEL CORONAVIRUS 2 A 10

Berga suspèn la Patum per

primer cop des del 1938

Ajuntament i colles consensuen la decisió amb l’objectiu d’intentar celebrar la festa el setembre

AJUNTAMENT D’OLESA

LES DADES

Manresa viu

el seu pitjor

dia, amb sis

morts més

JORNADA NEGRA A

CATALUNYA, AMB LA

XIFRA MÉS ALTA DE

DEFUNCIONS FINS ARA,

208, QUE ELEVA

EL TOTAL FINS A 880

L’exèrcit desinfecta la residència Santa Oliva d’Olesa

Un visible desplegament de la Unitat Militar d’Emergència va iniciar ahir la desinfecció de la residència on han mort dotze persones, com a

resposta a la petició que el mateix centre va fer a la Delegació del Govern espanyol. Ahir mateix hi van morir dues persones més.

EL XOC EMPRESARIAL

Constructors

bagencs

reclamen

el tancament

INSTEN EL GOVERN QUE

PARALITZI LES OBRES I

OFEREIXI AJUDES,

ATÈS QUE ÉS IMPOSSIBLE

TREBALLAR AMB LA

SEGURETAT REQUERIDA

LES MESURES AL PUNT CRÍTIC

La Conca d’Òdena

continua tancada

amb el mateix grau

de confinament

AMB 50 MORTS, L’ÍNDEX PER HABITANT A

IGUALADA I EL SEU ENTORN ÉS DEU VEGADES

SUPERIOR AL CATALÀ I SUPERA LA LLOMBARDIA

TESTIMONIS EN PERSONA

La vida a Igualada:

«Veiem més la

ciutat per la tele

que directament»

TRES IGUALADINS DESCRIUEN L’EXPERIÈNCIA

DE QUEDAR AÏLLAT EN UNA CIUTAT

INCOMUNICADA QUE «ÉS LA MEVA, PERÒ NO L’ÉS»


4

TEMA DEL DIA

DIVENDRES, 27 DE MARÇ DEL 2020

Regió7

Manresa registra la dada més alta de morts

en un sol dia, sis, i el total ja és de vint-i-tres

Igualada arriba a les 50 víctimes mortals Catalunya pateix 208 nous decessos, 880 en total, i l’Estat supera els 4.000

AJM

Redacció

MANRESA

La Fundació Althaia de Manresa

va registrar ahir el nombre més

alt de morts per coronavirus en un

sol dia des que es va iniciar la pandèmia:

sis. Amb aquestes noves

morts ja són 23 les víctimes mortals.

Pel que fa al brot d’Igualada, les

7 noves víctimes mortals d’ahir

van elevar el nombre total a 50.

Els morts a Manresa són pacients

que estaven ingressats a

l’Hospital de Sant Joan de Déu de

Manresa, on hi havia ingressades

ahir 134 persones que havien donat

positiu pel coronavirus, dos

més que dimecres. En les últimes

hores, Althaia va donar d’alta tres

persones i ja en són nou.

Pel que fa a Igualada, Salut va

confirmar ahir un total acumulat

de 395 positius de coronavirus

SARS-CoV-2. Del nombre total de

casos, 140 són professionals sanitaris,

i 50 persones han mort ja

amb la Covid-19.

168 infectats a Martorell

A l’Hospital Sant Joan de Déu de

Martorell ahir hi havia 132 infectats,

dels quals 73 són personal sanitari

i 59, pacients ingressats amb

positiu (20 dels quals de Martorell,

inclòs el personal sanitari).

A aquests 132 cal sumar 16 positius

ingressats al l’Hospital del

Sagrat Cor i els 20 veïns de Martorell

confinats a casa seva després

d’haver donat positiu.

En total, 168 persones infectades,

de les quals 47 són de Martorell.

Ahir es va haver de lamentar

Un vehicle neteja amb aigua i lleixiu l’exterior del cementiri municipal de Manresa

tres morts més a l’Hospital Sant

Joan de Déu de Martorell.

26 ingressats a Berga

L’Hospital Sant Bernabé de Berga

va informar que ahir hi havia 26

pacients ingressats al centre de referència

del Berguedà per coronavirus.

A banda, hi havia 19 professionals

sanitaris més que també

havien donat positiu, però tots ells

són casos lleus i, per això, es recuperen

a casa, des d’on se’ls fa seguiment

domiciliari. En paral·lel,

aquesta setmana s’han donat 3 altes

hospitalàries. Fins ara, 2 persones

han mort.

Cinc positius a la Cerdanya

Als tres positius de la setmana

passada se’n sumen dos més: un

home de 56 anys veí de Puigcerdà

i una dona de 66 anys veïna de

L’EVOLUCIÓ DE L’EPIDÈMIA

Infectats a Catalunya

Morts a Catalunya

Infectats a Espanya

Morts a Espanya

Barcelona. Tots dos són a planta

aïllats a l’Hospital de Cerdanya.

La dona de 72 anys que va donar

positiu la setmana passada

continua ingressada, de manera

que a la comarca de la Cerdanya

hi ha hagut cinc positius, dels

quals tres estan ingressats a l’hospital

transfronterer i dos es van

traslladar a altres centres. També

L’exèrcit desinfecta la residència

d’Olesa on han mort 12 ancians

S’hi van desplaçar vuit

dotacions de la Unitat Militar

d’Emergència (UME), entre

camions i vehicles lleugers

REDACCIÓ MANRESA

Efectius de la Unitat Militar

d’Emergència (UME) es van desplaçar

ahir al matí fins a la residència

Santa Oliva d’Olesa de

Montserrat per fer tasques de desinfecció

al centre com a resposta

a la crida feta per la mateixa residència

a la Delegació del Govern

central a Catalunya.

S’hi van desplaçar vuit unitats

de la UME, concretament 4 camions

i 4 vehicles lleugers, que

Els militars van respondre a la

crida realitzada per la mateixa

residència a la Delegació del

Govern central a Catalunya

La Unitat Militar

d’Emergència va tenir

el suport de la Policia Local

d’Olesa de Montserrat

van tenir el suport de la Policia

Local d’Olesa als exteriors del

centre.

16 morts a Olesa

En les últimes hores han mort els

dos primers interns de la residència

privada Sant Agustí d’Olesa de

Montserrat (Baix Llobregat).

Aquestes morts se sumen a les 12

que ha registrat a l’altre centre geriàtric

del poble, la residència

Santa Oliva. En total, doncs, són

14 avis morts a les residències i un

total de 16 persones en el conjunt

del municipi.

Al centre Sant Agustí, fins ara,

només s’havien detectat quatre

positius per coronavirus els darrers

dies, que havien estat derivats

a l’Hospital de Martorell. Pel que

fa a la residència Santa Oliva, fins

aquest dimecres, a banda de la

dotzena de defuncions hi ha sis

interns més en estat molt greu.

S’espera que la UME enllesteixi

aquestes tasques entre ahir i el

dia d’avui.

DIA 15

900

12

7.750

288

DIA 25

11.592

672

47.610

3.434

DIA 26

12.940

880

56.188

4.089

hi ha sis persones en observació.

1.348 positius nous a Catalunya

El departament de Salut va informar

ahir que en les últimes hores

s’havien confirmat 1.348 positius

nous de coronavirus SARS-Cov-2

a Catalunya, cosa que eleva la xifra

total a 12.940.

Del total de casos acumulats,

fins ara han mort amb la Covid-19

un total de 880 persones. Pel que

fa al nombre total d’afectats pel

coronavirus a Catalunya, un total

de 1.187 persones estan greus. A

més, del nombre total d’afectats

arreu del país, 2.248 són professionals

sanitaris.

Des de l’inici de la pandèmia de

coronavirus a Catalunya, s’havien

comptabilitzat fins ahir 2.384 altes

hospitalàries de persones diagnosticades

amb Covid-19, 137 de

les quals en el brot d’Igualada.

4.089 morts a l’Estat

L’Estat espanyol va superar ahir

les 4.000 morts per coronavirus,

amb 655 noves defuncions en un

dia.

L’única lectura positiva de la

tragèdia és que es tracta d’una xifra

que per primera vegada és inferior

a la del dia anterior.

També es van registrar 8.578

positius més. Amb aquestes dades

de les últimes 24 hores, Espanya

ja acumula 56.188 casos

confirmats de coronavirus i 4.089

persones mortes per la Covid-19.

Aquest és l’últim balanç de dades

fet públic ahir al matí pel ministeri

de Sanitat, que xifra en

3.679 les persones ingressades a

les unitats de cures intensives

(UCI), 513 més que el dia anterior.

També es van donar d’alta 7.015

pacients, 1.648 més amb relació a

dimecres.

La Comunitat de Madrid continuava

concentrant el nombre

més gran d’afectats.

La xifra total d’infectats implica

un augment del 18%. Entre dimarts

i dimecres, l’increment de

positius confirmats va ser superior,

del 20%.

Efectius de la Unitat Militar d’Emergència a Olesa, ahir

AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT


2

DISSABTE, 28 DE MARÇ DEL 2020

TEMA DEL DIA

Regió7

COVID-19, QUI LA PATEIX? Quan es van donar els primers casos de la malaltia a Catalunya, a tothom se li feia el test de la malaltia i se’n sabia la

cadena de transmissió. Ara ja no. S’ha desbordat. No es fan proves a tothom qui té símptomes, i això facilita que la malaltia s’encomani

Malalts invisibles, contagis a milers

El fet que no es facin proves a casos sopitosos eleva la possibilitat que afectats i el seu entorn propaguin el coronavirus

Jordi Morros

MANRESA

Estar-se a casa. En una habitació

aïllat. Amb seguiment mèdic

a través del telèfon. Generalment

una o dues trucades al dia per saber

com evoluciona i si té febre. És

el que recomanen els metges de

primària quan els arriba un cas

sospitós de coronavirus. Si no és

pacient de risc o es tem per la seva

vida, es quedarà a casa abans

d’anar a l’hospital, un hospital on

si s’hi truca avisen que és millor

no anar-hi. No es fa el test per assegurar

que té la malaltia, ni tampoc

cap recomanació especial als

qui conviuen amb la persona malalta

tret d’evitar al màxim el contacte.

Però com que això és impossible,

senzillament aconsellen

prendre mesures de precaució

com mascaretes, que ja no es troben

enlloc. Són malalts invisibles

de la Covid-19 que, davant la

manca de control per part de Salut,

fa que els contagis es multipliquin

malgrat les mesures de confinament

o estats d’alarma.

Casos pràctics i reals. Un home

i una dona que passen dels 80

anys i veïns de poblacions del Bages

presenten símptomes del coronavirus.

Hi ha un percentatge

altíssim que tinguin la malaltia, i

quan es truca al metge aconsella

això, el confinament en una habitació

de casa seva. Aconsella que,

si no és indispensable, no vagin a

l’hospital i que en faran un seguiment

diari per via telefònica per

saber-ne l’evolució. La medicació

es basa a tractar símptomes com

la febre. És a dir: paracetamol.

No es fan proves

Si es demana per fer la prova que

confirmi o no que hi ha coronavirus

entremig, la resposta és que de

moment no.

Segons el darrer protocol de Salut,

la prova només s’efectua a

aquelles persones que tenen un

quadre clínic d’infecció respiratòria

aguda que es troba en un centre

hospitalitzat o bé que sigui un

professional sanitari o d’altres serveis

considerats essencials. O sigui,

que hi pot haver una persona

amb coronavirus a casa i ningú no

ho sabrà del cert.

A partir d’aquí les recomanacions

que es fan a la família són aïllar

el possible malalt, que ningú,

ni les autoritats sanitàries saben si

és una grip o un coronavirus, ni

tampoc ningú no diu a la família

què cal fer. Tan sols els esmentats

consells perquè hi hagi el mínim

contacte possible amb els malalts.

Tampoc ningú no s’interessa

pels qui conviuen i han conviscut

amb una persona que té símptomes.

Si han estat en contacte estret,

i això vol dir des d’un punt de

vista de salut pública si ha conviscut

a menys de dos metres de distància

durant més de 15 minuts

en algun moment determinat, la

qual cosa voldria dir que possiblement

se li haurà encomanat fàcilment

el virus, o bé si continua

anant a treballar o surt al carrer a

EFE/ENRIC FONTCUBERTA

Controls ahir de la Policia Local de Barcelona a la sortida de la ciutat per evitar viatges a segones residències

En el primer moment de la

pandèmia es feia proves a

tothom. Ara, quan s’han

disparat els casos, ja no

Salut recomana a casos

probables que s’estiguin a casa

aïllats. Es fa un seguiment

telefònic, però no la prova

fer qualsevol activitat. Comprar,

per exemple. Aleshores la persona

en qüestió es converteix en un

potencial portador del virus a tot

arreu on vagi. El que dèiem: malalts

invisibles perquè no se’ls fa la

prova, contagi a milers. Tot depèn

de fer la prova o no. I en el cas que

donés positiu, controlar mínimament

l’entorn del malalt. Si això

no es fa, no hi ha control, res no

està endreçat, i tot queda en mans

del sentit comú de cadascú.

Seguiment estricte

El president del Col·legi de Metges

de Barcelona a la Catalunya Central,

Jordi Aligué, considera que

quan es va iniciar l’epidèmia encara

hi havia la possibilitat de fer

un control estricte dels contactes

que havia tingut el malalt. Era, encara

no fa 15 dies, quan Salut informava

que els positius havien

tingut contacte amb persones que

havien viatjat a zones de risc, per

exemple. La cadena de transmissió

estava controlada. Ara ja no.

«Hi ha tants casos, que, als que tenen

símptomes lleus, no es fa la

prova», assegura Aligué. «Això fa

que qui hi hagi tingut un contacte

pròxim hagi d’extremar les precaucions».

Segons el seu punt de

vista, cal «una consciència individual

per evitar la propagació, i

també col·lectiva».

Aligué estima que «queda lleig

dir que el sistema falla. Però no hi

ha prou recursos per poder fer les

proves a tanta població com s’ha

fet a països com Alemanya o Corea

del Sud. S’estan fent esforços,

però ha estat un problema».

El Col·legi de Metges de Barcelona

ha demanat en més d’una

ocasió que és necessari aconseguir

fer el màxim de testos diagnòstics.

També s’hauria de tenir

eines tecnològiques per a tota la

població que haurien de permetre

dissenyar confinaments selectius

individuals o bé per zones.

De moment, però, no hi ha ni

les eines. «Tot i que s’estan fent esforços,

hi ha dificultats i tot ens va

a contracorrent», diu Aligué.

«L’òptim seria diagnosticar el màxim

de gent possible», assegura.

Això evitaria transmissions de la

malaltia i poder tenir una visió general

del que realment està passant.

Es confirmaria la sospita que

hi ha més portadors del coronavirus

que els que s’anuncien oficialment.

Aligué recomana dur a terme

les mesures higièniques bàsiques,

sobretot rentar-se a consciència

les mans amb aigua i sabó, i «sortir

el menys possible al carrer. Si la

corba baixa, millor, però no s’ha

d’abaixar la guàrdia perquè no ho

haurem solucionat. Cal mantenir

les mesures de confinament i valorar

la situació dia a dia perquè

canvia constantment».

Les proves del coronavirus només es fan a

pacients hospitalitzats i a professionals sanitaris

J. M. MANRESA

El protocol del departament

de Salut que detalla com fer front

a un cas de coronavirus especifica

que en l’actual fase de transmissió

s’ha de realitzar la detecció

de la infecció en aquelles persones

que presentin un quadre

clínic d’infecció respiratòria aguda

i que es troba hospitalitzada o

que compleix criteris d’ingrés

hospitalari. També en aquelles

persones que siguin professionals

sanitaris o sociosanitaris, o

que desenvolupin serveis essencials.

La prova, doncs, no es fa a

tothom. El protocol especifica

que en els casos possibles s’indicarà

aïllament domiciliari i no es

farà la prova.

Al primer moment sí que, davant

un cas sospitós, un equip

SEM es tralladava al domicili de

la persona afectada i agafava

mostres per dur-les al laboratori.

Això ha passat a la història en el

moment que s’han desbordat els

casos. Quan hi ha un positiu s’ha

de notificar de forma urgent al

servei de vigilància epidemiològica

i a la subdirecció general de

Vigilància i resposta a Emergències

de Salut.

EP/DAVID ZORRAKINO

Un home amb guants i mascareta, ahir en un carrer de Barcelona


10

DISSABTE, 28 DE MARÇ DEL 2020

TEMA DEL DIA

Una empresa de Manresa fa cada dia

1.500 mascaretes per a la regió central

LVX atura la confecció de pantalons i inicia a la Cerdanya l’entrega de proteccions als ajuntaments

Regió7

Puigcerdà dona

material sanitari

per a l’hospital,

l’Àrea Bàsica i

la residència

MIQUEL SPA PUIGCERDÀ

L’empresa de Manresa LVX Barcelona

2014 SL, que es dedica a la

confecció de pantalons per a botigues

multimarca, ha canviat la

producció per confeccionar 1.500

mascaretes al dia que reparteix a

les comarques de la Catalunya

Central. Des que va començar la

crisi sanitària ja ha servit 15.000

proteccions i preveu continuar

confeccionant-ne fins que ja no

siguin necessàries.

LVX, que davant el tancament

de les botigues de roba ha hagut

de suspendre la campanya d’estiu

de pantalons, dedica des de fa deu

dies una plantilla de set treballadors

a la confecció de mascaretes

de coto sota demanda d’administracions,

institucions i particulars.

Es tracta de les mascaretes bàsiques

de cotó que eviten que qui

les porti propagui el virus. En els

últims dies n’ha subministrat

4.000 als ajuntaments de la Cerdanya

i de les comarques centrals

–com ara Castellbell i el Vilar, Monistrol

i Sant Salvador de Guardiola–,

institucions com Ampans o

Treballadors de l’empresa LVX confeccionant les mascaretes

empreses com Forn de Cabrianes.

L’empresa, que ha ofert ara la producció

als consells comarcals i la

resta d’ajuntaments de la regió

central, també està rebent comandes

d’ajuntaments d’altres

demarcacions, com ara els de Juncosa,

la Granadella o la Pobla de

ARXIU PARTICULAR

Cérvoles, de les comarques de

Lleida.

Un dels primers destins de les

seves mascaretes ha estat la Cerdanya.

En nom de l’empresa, Lídia

Serra ha explicat que «el que

fem nosaltres és fabricar les mascaretes,

vendre-les als ajuntaments

a preu de cost per cobrir les

despeses i la mà d’obra, i després

són ells els que les fan arribar a la

població». La vinculació de LVX

amb la comarca ve donada per

l’organització, junt amb altres socis,

de l’Outlet Cerdanya, que des

del 2016 complementa les campanyes

turístiques a la vall amb la

instal·lació d’un festival de moda

i oci a municipis com Bellver, Das

o Bolvir, en funció de l’edició. Així,

l’empresa ha entregat aquesta setmana

4.000 mascaretes que els ha

encarregat ajuntaments com ara

els de Bell-ver, Ger, Lles, Das, Prats

i Sansor, Llívia, Fontanals i Bolvir.

Per tal de minimitzar el risc de

contagi i respectar l’ordre de confinament,

la comanda s’ha distribuït

a través d’una empresa de

transport de paqueteria. Cada

ajuntament decideix com les distribueix

entre la població, ja sigui

fent una entrega universal o a les

persones o institucions que les requereixen.

En aquest sentit,

l’Ajuntament de Bellver va entregar

casa per casa dimecres i dijous

dues mascaretes per família.

M.S. PUIGCERDÀ

L’Ajuntament de Puigcerdà ha

entregat a la Fundació Hospital de

Puigcerdà, que gestiona l’Àrea Bàsica

de Salut i la residència sociosanitària,

i a l’Hospital de Cerdanya

un contingent de material sanitari

procedent de fons propis i

de donacions que ha vehiculat

d’institucions i particulars de la

vall. Segons ha explicat el mateix

consistori, el material procedeix

tant del mateix Ajuntament de

Puigcerdà, que l’ha adquirit a través

dels seus canals de compra,

com de donacions de l’empresa

Sorea, del cicle formatiu sociosanitari

de l’institut Pere Borrell, i

d’empreses, industrials, comerços,

dentistes o veterinaris de

Puigcerdà i la Cerdanya, entre

d’altres. La donació inclou mascaretes,

guants, gel hidroalcohòlic,

productes desinfectants, ulleres,

bates i equips de protecció. També

hi ha un paquet de màscares de

protecció fetes amb impressores

3D per part de joves de la Cerdanya.

L’Ajuntament preveu continuar

fent i aglutinant donacions


PREU 1,30 EUROS | DIUMENGE, 29 DE MARÇ DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.816

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès,

Moianès, Cerdanya , Alt Urgell,

Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA 2 A 10

Pedro Sánchez anuncia

15 dies d’aturada total

Als treballadors se’ls

retribuirà i hauran de

recuperar les hores

La proposta s’aplica demà i

només deixa fora els treballs

considerats essencials

El president Torra celebra la

decisió, que ell fa més d’una

setmana que defensa

EFE/SUSANNA SÁEZ

RETORNS

Un bateria de

Callús viu en

el vaixell que

no troba port

XAVIER BARGUÉS

COMPARTEIX AVENTURA

AMB MANRESANS EN UN

CREUER QUE HAVIA

D’ATURAR-SE EL 16 DE MARÇ

Igualada es prepara per al punt àlgid de la Covid-19

El pavelló de bàsquet de les Comes ja s’assembla molt a un hospital de campanya. Ahir es va desinfectar per deixar-lo a punt i hi van arribar els

llits. 90 unitats procedents d’hotels de Barcelona. L’alcalde de la capital de l’Anoia, Marc Castells, diu que la setmana que ve serà dura.

EDUCACIÓ

Les aules

virtuals, un

ensenyament

de crisi

LES ESCOLES DUEN A

TERME DIFERENTS

INICIATIVES PER TENIR

CONNEXIÓ DEL MESTRE I

L’ALUMNE SENSE AULES

BALANÇ

Manresa suma

7 noves morts i

Igualada, amb

4 més, ja en té 61

OSCAR BAYONA

A CATALUNYA HI VA HAVER AHIR 763 POSITIUS,

(15.026 CASOS I 1.226 MORTS DES DE L’INICI). A

IGUALADA S’HAN INFECTAT 533 PERSONES

L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa


2 DIUMENGE, 29 DE MARÇ DEL 2020

TEMA DEL DIA

Regió7

DE LA PISSARRA A LA PANTALLA Les mesures de confinament a casa sense una data límit coneguda ha obligat escoles, acadèmies i instituts

a valer-se de la tecnologia per mantenir el contacte amb els alumnes i proporcionar-los material curricular, però no avaluable, per treballar

Els centres educatius es reinventen i adopten el

model d’aula virtual per no perdre el fil del curs

Escoles i instituts de les comarques centrals se les enginyen perquè els alumnes puguin continuar treballant continguts on-line

J.E./N.B./P.B

ESCOLA MONTSERRAT

MANRESA

En ple confinament de professors

i alumnes a casa des del 13 de

març pel coronavirus, diversos

centres educatius de les comarques

centrals han convertit les escoles

presencials en escoles online

en qüestió de dies per mirar

que els alumnes no es despengin

a mig curs, tot i que la matèria no

és avaluable. Skype, YouTube,

Meet, i un ventall de plataformes,

serveixen d’eina de contacte virtual

entre professors i alumnes,

conscients que no es pot oferir el

contingut amb les condicions que

caldria, però que cal acostar-s’hi

el màxim, perquè el confinament

no són dies de vacances.

A l’acadèmia Aurea7 de Manresa,

un centre de formació d’adults

i d’activitats extraescolars per a joves

i infants, des del 16 de març fan

les classes a través de Skype. S’hi

fan idiomes, i preparen estudiants

per a la selectivitat, per a la Prova

d’Aptitud Personal per entrar a

Educació Infantil i Primària, per

accedir a un grau superior i mitjà

i per completar l’ESO. Una de les

alumnes, la manresana Sara Suárez,

es prepara per a la selectivitat

i fa classe dilluns i dimarts d’Economia

d’empresa i Geografia. Des

que va tancar l’acadèmia, no li han

suspès cap classe i les ha pogut fer

en el mateix horari que abans.

Els professors imparteixen la

lliçó virtualment, amb apunts i

presentacions que projecten per

tal que els alumnes els puguin

veure a través de les seves pantalles.

També a la inversa, els alumnes

han de mostrar als docents els

fulls amb què treballen i els exercicis

que fan. «És complicat perquè

hem d’anar enfocant els

apunts perquè ho vegi el professor,

i quan som més d’un a la videotrucada

a vegades parlem alhora

i no ens sentim bé... La temàtica

és la mateixa però el ritme és

molt més lent que a les classes

presencials», apunta Suárez, de 27

anys. Ha cursat el grau superior

d’Integració Social a l’institut Guillem

Catà de Manresa i ara s’està

preparant per a la selectivitat amb

Aurea7 per pujar la nota global de

les proves i garantir-se l’accés a la

universitat pública, on vol estudiar

Educació Social.

En horari habitual

Una altra acadèmia que ha intensificat

aquests dies l’ús de la nova

tecnologia per fer un segiment del

Els centres miren

d’adaptar-se a qui

no té ordinador

Els centres també han

tingut en compte la bretxa

digital, de manera que si

algú no té ordinador, s’ha

mirat d’adaptar el nou sistema

d’ensenyament online

també a través de les

tauletes o del mòbil. A l’escola

Pia de Moià, per exemple,

«ens hem assegurat

que totes les famílies tinguessin

algun dispositiu

electrònic», explica la seva

directora, Giannina Aztarain,

«i ens hem adaptat en

cada cas». Si només tenen

mòbil, explica que una opció

és enviar-los breus continguts

i exercicis d’alguna

manera perquè els puguin

veure per la pantalla, i es

tracta «que escriguin les

respostes en un full i després

ens enviïn la foto».

curs és l’escola Montserrat de Sant

Vicenç, on només es fan cicles formatius

amb uns 200 alumnes, i

amb la peculiaritat que s’intenta

funcionar des de casa amb el mateix

horarique es feia a l’escola, de

manera que els grups del matí treballen

de 8 a 2/4 de 2, i els de la tarda

ho fan de 3 a 2/4 de 9, amb l’objectiu

«que els alumnes estiguin

actius i no perdin el ritme», apunta

el director del centre, Dani

Mauriz. Això vol dir que se segueix

una agenda que els alumnes ja coneixen

prèviament, «perquè se’ls

comunica què faran l’endemà i

com ho treballaran».

Malgrat aquest horari, l’escola

és conscient que «és un treball

que es fa des de casa i alguns dels

alumnes han de tenir cura dels

fills», apunta Mauriz. Per això no

s’ha de fer un seguiment estricte

de les matèries, i sovint els professors

combinen les videoconferències

en què es pot connectar tota

la classe al mateix temps i es mostra

un Excel o un PowerPoint, i

l’enregistrament de vídeos que es

pengen a la xarxa a través de Google

Drive perquè l’alumne els miri

quan vulgui. «No podem garantir,

ni tampoc ho pretenem, que tothom

estigui a tothora connectat»,

sinó que es pugui organitzar a la

seva manera; «l’important és que

Classe virtual des d’una llar en connexió amb alumnes de l’escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet

Els professors imparteixen

la lliçó virtualment, i els

alumnes també han de

mostrar als docents el que fan

ningú no perdi el fil», insisteix

Mauriz. A més, i tenint en compte

que l’avaluació queda al marge,

«donem màniga ampla, i els posem

exercicis per Moodle que

després corregim, però mirem

que no tinguin cap sobrecàrrega».

Els instituts de Manresa també

estan apostant pels estudis en línia,

malgrat que no poden dur a

terme activitats i proves avaluables

per no fomentar la bretxa tecnològica

entre els alumnes. Al

Guillem Catà, per exemple, utilitzen

una plataforma virtual que ja

tenien creada per compartir material

acadèmic i com a via de comunicació

entre professorat i

alumnes. Ara, davant la impossibilitat

de fer classes presencials, hi

pengen feina per als estudiants

setmanalment, que els serveix per

portar un control del seu nivell. El

centre ha creat un curs nou per a

cada grup, tant de secundària

com de batxillerat i cicles formatius,

i comparteix material lectiu

adient per a cada perfil d’alumnes.

També a infantil i primària

Més enllà de les acadèmies i instituts,

a infantil i primària també

es valen de l’ensenyament virtual.

A l’escola Pia de Moià, on hi ha

matriculats uns 180 alumnes des

de la llar d’infants fins a 6è de primària,

els recursos utilitzats són

molt similars, però l’organització

és lleugeramet diferent perquè

s’adapta a cada franja d’edat. Les

classes en directe es limiten als

alumnes de cicle superior, que fan

classes virtuals a través de Google

Drive, en què tots es poden connectar

a la vegada, i en què també

es poden penjar enllaços de vídeos,

o continguts en PDF o en

Word..., «i hi ha feedback directe

entre alumnes i professors», explica

la directora, Giannina Aztarain.

De fet, és un sistema que l’escola

ja utilitzava abans del confinament,

de manera que «els alumnes

ja hi estan acostumats i ens ha

anat molt bé». En canvi, amb els

més petits, «també vam valorar de

fer classes en directe però ho vam

descartar per poder donar més llibertat

a les famílies». S’ha optat

per les classes enregistrades, que

després es pengen al canal privat

que l’escola té per a les famílies a

YouTube, «i d’aquesta manera els

donem flexibilitat per treballar»,

perquè «cada una té la seva particularitat»,

i els exercicis o les fitxes

per omplir es poden enviar per

correu electrònic. A més, després

l’escola recull els inputs que les

mateixes famílies fan arribar per

correu electrònic sobre aquests

continguts i en funció d’això s’adequen

els següents.

Per no saturar els alumnes, en

aquesta escola se solen donar tres

feines cada dos dies, una de llengua,

una de matemàtiques i una

altra de caire més lúdic, «des de

No es fan activitats ni proves

avaluables per no fomentar la

bretxa digital que hi pugui

haver entre les famílies

música fins a experiments o coneixement

del medi», diu Aztarain,

i sempre adaptat al nivell de

cada curs. A més, «procurem que

siguin feines que puguin fer amb

els recursos que tenen a casa».

Pel que fa a la llar d’infants,

també s’enregistren vídeos, que

van molt adreçats als pares perquè

«aquests alumnes no són autònoms»,

diu Aztarain, i amb els

vídeos se’ls vol proporcionar

idees i material per treballar amb

els fills «per facilitar-los la feina i

que no hagin de recórrer tant a la

seva pròpia inventiva».

L’escola Paidos de Sant Fruitós

és un altre exemple on l’ús de la

tecnologia s’aplica aquests dies de

confinament. «Des del primer

moment vam tenir clar que calia

mantenir el contacte amb l’alumnat

i que amb les eines habituals

que tenim a l’escola, com la intranet,

ho podríem aconseguir», explica

el director del centre, Jordi

Costa.

Com a la resta de centres, a l’escola

Paidos es fa feina no obligatòria,

«i moltes activitats es plantegen

en format de reptes, gamificació,

jocs i qüestionaris». Per als

més grans s’aprofiten les videoconferències

per resoldre dubtes,

i de cara als petits s’aprofita per

parlar-hi.


Regió7 DIVENDRES, 3 D’ABRIL DEL 2020 5

TEMA DEL DIA

Un infermer de l’UCI d’Althaia:

«Estem fent un esforç enorme»

L’allau de pacients i una part del personal sanitari confinat han fet que la situació sigui molt dura

«Hi ha companys

sobrepassats

emocionalment per

aquesta situació que

han acabat plorant»

EVA CASAS MANRESA

Valentí Closas és un dels infermers

de l’UCI de la Fundació Althaia

de Manresa que aquests dies

lluiten sense treva contra el coronavirus.

Una lluita a primera línia

que està sent molt dura i genera

molt estrès.

L’allau de pacients i el fet que

una part dels sanitaris estiguin

confinats a casa han provocat que

especialistes d’altres unitats s’hagin

bolcat a atendre els pacients

amb la Covid-19 i que, en alguns

casos, elpersonal sanitari hagi hagut

de doblar torns. A més, «s’està

donant el 200% per cobrir-ho com

es pugui», diu Closas.

Emocionalment és molt dur

Els pacients ingressats per la Covid-19

estan aïllats i no poden tenir

contacte amb la família, això

fa que «els afecti en la seva recuperació».

Afegeix que «els genera

molta angoixa no poder-ho compartir

amb algú proper o que els

agafin la mà». Malgrat que estiguin

sols, amb els pacients que estan

conscients, i dins del que sigui

possible, «intentes acompanyarlos

i estar el màxim possible amb

ells» i «t’ho agraeixen». I conclou

que «emocionalment és molt

dur». Closas vol tranquil·litzar els

familiars dels pacients ingressats:

«Estem donant el 200% i intentem

fer el millor possible la nostra feina».

Sempre informem la família

de la seva evolució i aclareix que

si «algun dia no els hem trucat, és

perquè hem prioritzar alguna actuació

urgent».

Hi ha gent que no n’és conscient

A més, recomana a tothom «que

es quedi a casa i que tinguin molta

paciència». Incideix que «intentin

L’infermer de l’UCI Valentí Closas amb l’equip de protecció

ser «el més positius possible i sortir

només pel que sigui imprescindible».

Recomana rentar-se

molt bé les mans, no sortir de casa

si no és necessari i mantenir la distància

amb altres persones, però

també que «tota precaució és

poca». Per això aconsella treure’s

les sabates en entrar a casa, i tots

els objectes que no es tornin a fer

servir, com la cartera o les claus,

deixar-los dins una capsa de cartró

o una bossa de plàstic, no «tenir-ho

escampat per casa».

Respecte a dur mascareta i

guants pel carrer, comenta que «si

la gent fos curosa i mantingués la

distància i es rentés molt sovint les

mans, possiblement no caldria»,

però «si no som capaços de quedar-nos

a casa, hi ha gent que surt

ARXIU PARTICULAR

a córrer i va cada dia a comprar el

pa, potser sí que és necessari».

Particularment, la seva parella

també treballa en l’àmbit sanitari,

concretament en una farmàcia, i

ella ha de «batallar diàriament»

per explicar als clients que no surtin

de casa sinó és imprescindible.

Hi ha gent que encara «banalitza

la situació» i es pensa que «s’està

exagerant», diu Closas. «Encara

no són conscients de la situació,

es pensen que a ells no els passarà»,

explica Closas. I afegeix que

«tots hi estem exposats, tothom té

números».

La cadena de transmissió és

«rapidíssima» i sí que «hi ha persones

que passen el confinament

a casa amb pocs símptomes»,

però davant de qualsevol «signe

Sant Joan de Déu acosta l’escalf de

la ciutadania a pacients i personal

La Fundació Althaia ha

posat en marxa una nova

campanya que ahir ja havia

rebut trenta missatges

GEMMA CAMPS MANRESA

Són moltes les persones que tenen

ganes de fer arribar missatges

de suport i d’escalf als professionals

i als malalts ingressats pel coronavirus

que es troben sols perquè

no poden tenir les seves famílies

al costat. Per vehicular-los tots,

la Fundació Althaia de Manresa va

posar en marxa abans d’ahir a la

tarda la campanya «Posem-hi paraules».

Ahir al migdia ja els havien

arribat trenta missatges per

correu electrònic com a resposta.

Els missatges es faran arribar

als professionals i als pacients ingressats

a l’Hospital Sant Joan de

Déu i es projectaran a les pantalles

de les habitacions. La intenció de

la campanya, que pren el nom del

lema «Posem-hi el cor», lligat a les

diferents iniciatives de mecentatge

d’Althaia, és que les persones

que són a casa fent el confinament

puguin expressar emocions

en una situació complicada per a

tothom que, alhora, puguin servir

per valorar l’esforç i la lluita diària

dels professionals, i també perquè

els pacients se sentin acompanyats

durant el seu ingrés.

Per participar-hi, es poden fer

arribar els missatges al correu posemhiparaules@althaia.cat

o bé

compartir-los a través de les xarxes

socials amb l’etiqueta #posemhiparaules.

Prèviament a la

posada de llarg oficial, la campanya

s’ha donat a conèixer a través

del Centre de Recursos Pedagògics

del Bages i ja hi han participat

diferents centres: Paidos, institut

Moianès, escola Sant Ignasi... Alguns

vídeos estan penjats al web

d’Althaia, on s’anirà afegint material

de manera periòdica.

El ninotaire de Regió7, Galdric

Sala, ha volgut fer la seva aportació

enviant-los una tira còmica.

Preveu fer-ne una cada setmana

d’alarma que els dificulti respirar

han d’acudir a l’hospital».

Un virus que causa moltes morts

Closas creu que les mesures que

va decidir el Govern central a l’inici

de la pandèmia no van ser suficients

i que era necessari un «confinament

total». Per a ell «no té

sentit demanar a la gent que es

quedi a casa i que hagin d’anar a

treballar en una fàbrica al costat

d’altres companys». Creu que a

l’inici es va banalitzar el coronavirus,

tot i que a la Xina ja estava

causant moltes morts, i es van

pensar que «aquí no arribaria».

Recorda les declaracions del Dr.

Simón, cap del Centre de Coordinació

d’Alertes i Emergències Sanitàries,

el qual va dir que a «Espanya

només hi hauria algun cas

aïllat». «Quan penses que aquesta

persona està al capdavant et genera

molta angoixa i incertesa».

De fet, Simón ha donat positiu en

el test de coronavirus

Respecte al triatge a l’hora d’ingressar

un pacient, comenta que

«no depèn de l’edat, sinó de la

qualitat de vida i de les possibilitats

que tingui de sortir-se’n».

Posa com a exemple que si «hi ha

un pacient de 50 anys amb molta

patologia prèvia i un pacient de 70

anys sense cap patologia, s’ingressarà

abans el de 70». Tot depèn de

«la qualitat de vida».

Finalment, Closas vol deixar

clar que «la gent sigui conscient

de l’enorme esforç que s’està fent

des de sanitat» i que agraeixen

molt les mostres de suport que estan

rebent de la població, però

que, quan això acabi, es «transformi

i surtin al carrer a reivindicar

una millora de la sanitat» perquè

és «un sector molt maltractat».

E.C. MANRESA

Tota aquesta situació que estan

vivint els està afectant psicològicament,

«estem esgotats emocionalment».

Valentí Closas explica

que els pacients amb coronavirus

ingressats a la UCI «són malalts

que respiratòriament estan molt

greus, i si li sumes la pressió de poder-te

infectar» fa que ho «vivim

amb molta pressió», i «aguantarho

durant tants dies és molt dur».

També veure «els pacients sols i

que no poden tenir el suport de la

família, ni ningú que els pugui

agafar la mà, psicològicament ens

afecta».

La unitat de crítics està totalment

aïllada i el personal s’ha de

salvaguardar amb l’equip de protecció

individual (EPI): una granota

impermeable, mascareta

FP2 o FP3 segons el cas, polaines,

casquet i ulleres de protecció.

Aquesta equipació és una barrera

de defensa contra el coronavirus

però comporta «una càrrega psicològica

i molt estrès» perquè

l’han de portar més de set hores,

i en el torn de nit, més de deu hores.

A més, tenint en compte totes

les informacions que arriben als

treballadors sanitaris de com s’està

portant la gestió des de les administracions

i el Govern central,

«no ajuda a alleugerir l’angoixa».

Les informacions que arribaven a

l’inici deien que només afectava

persones grans o amb patologies

prèvies, però «tenim casos de persones

entre 50 i 60 anys, la majoria

amb patologies prèvies, però també

hem tingut casos que no en tenien».

Tot això ha fet que alguns companys

s’hagin vist sobrepassats i

hagin «acabat plorant».

ARXIU PARTICULAR

Una nena amb un missatge de suport als professionals i als malalts


2 3

DISSABTE, 4 D’ABRIL DEL 2020

TEMA DEL DIA

ELS IMPRESCINDIBLES La normativa que des de fa unes setmanes no deixa de produir el Govern central ha fet la llista de serveis essencials que cal

prestar de forma presencial. N’hi ha que semblen més essencials que d’altres, però tots tenen en comú que els professionals hi posen el coll

Al front, a la intendència i a la rereguarda

Els serveis més essencials lluiten contra la malaltia, però d’altres també estan actius perquè la majoria pugui quedar-se a casa

Xavier Domènech

MANRESA

És la gent que lluita a primera línia

de front, cansats però incansables,

en la batalla diària contra la malaltia

i a favor dels malalts: metges, infermeres,

investigadors. És la gent que

presta el necessari servei d’intendència

que fa possible l’esforç de la

primera línia als hospitals: neteja,

alimentació, subministraments, desinfecció.

És la gent que investiga i

innova per millorar l’eficàcia del treball

dels sanitaris, arribant on no

arriben els equipaments disponibles,

i es treuen respiradors i mascaretes

de la màniga. Però és també

tota la gent que va a la feina i se la

juga, sense la protecció del confinament,

perquè la resta es pugui quedar

a casa; els que presten els serveis

essencials definits als decrets del

Govern i no poden fer-ho amb l’ordinador

des de casa. Activitats que

participen en la cadena d’abastiment

del mercat de béns i serveis de

primera necessitat (aliments, higiene,

medicaments). Producció de

béns, serveis i tecnologia sanitaris.

Seguretat pública i privada. Transport

de persones i mercaderies al

«Gent que saludem cada dia

aquestes setmanes donen la

cara amb mascareta i ofereixen

un cop de mà enguantada»

servei de les activitats autoritzades.

Restauració amb repartiment a domicili.

Atenció a gent gran, menors,

dependents o discapacitats. Veterinària

i alimentació animal. Forces

armades i el manteniment dels seus

equips. Mitjans de comunicació i

impressió i venda de premsa. Serveis

indispensables de banca i assegurances.

Telecomunicacions i informàtica

necessaris per als serveis

essencials. Advocats, procuradors i

altres professions relacionades amb

actuacions processals no suspeses.

Gestors i assessors per a qüestions

urgents. Neteja pública, avaries urgents

i recollida de residus. Subministre

d’aigua i energia. Serveis meteorògics

de predicció. Servei postal

universal (Cor-reus). Repartiment a

domicili de productes comprats per

telèfon, Internet o correspondència.

Activitats imprescindibles per al

manteniment de les activitats manufactureres

necessàries per la

prestació a tots aquests serveis essencials.

I alguns epígrafs més de la

darrera llista apareguda al BOE.

Però darrere de la relació oficial hi

ha persones concretes, persones

que saludem cada matí o cada tarda

en el decurs de les nostres activitats

rutinàries i que aquestes setmanes

donen la cara darrere la mascareta

i ofereixen un cop de mà enguantada

perquè la resta pugui quedar-se

a casa i no li falti res quan, sempre

sense torbar-se i aprofitant el temps

al màxim, surti de la calusura per

proveir-se del necessari per aguantar

una altra setmana correctament

alimentat, higienitzat, amb aigua a

l’aixeta, llum al comptador, cine a la

tele i notícies al diari.

Marta Obiols Torrebadella

METGESSA DE FAMÍLIA DEL CAP BARRI ANTIC DE MANRESA I VOCAL DEL COMB AL BAGES

«Impressiona i és dur veure com

emmalalteixen els companys»

GEMMA CAMPS MANRESA

Marta Obiols Torrebadella (Organyà,

1982)fa catorze anys que viu i treballa a Manresa.

Des del 2016 és metgessa de família al

CAP Barri Antic. Dels moments que estem

vivint, per a ella «el més dur és la catàstrofe

sanitària i veure com la gent mor sola», sense

els seus familiars al costat. Fa notar que «el

procés de la mort s’havia humanitzat del tot

i ara s’ha deshumanitzat, i això genera emocions

que fan tristesa». També diu que «impressiona

i és dur veure com emmalalteixen

els companys». No creu que s’hagi fet malament

la feina en relació amb la gent gran que

viu en residències, i recorda que la zona de

Bages té una població molt envellida i amb

Marta Obiols

ARXIU PARTICULAR

gent que viu sola, i amb el que està passant

s’agreuja. La part positiva de tot plegat, si n’hi

ha, és la vocació dels professionals i que «hi

ha gent que se’n surt. De jove i de gran. Igual

que també es mor gent jove i gran», recorda.

Joan Carles López

POLICIA LOCAL DE MANRESA

«N’hi havia un que havia vingut

del Pont a fer un cafè a Manresa»

G. C. MANRESA

Joan Carles López (Manresa,1972) és policia

local a Manresa des del 1994. Una de les

feines més feixugues que els toca fer aquests

dies és que «fer entendre a la gent que només

s’ha de moure per a feines imprescindibles,

però n’hi ha molta que no ho entén». Assegura

que de casos d’aquests «en tenim a diari,

tot i que ara s’ha minimitzat una mica».

Com a exemple, explica que «l’altre dia n’hi

havia un que havia vingut del Pont de Vilomara

per fer una cafè». El més satisfactori és

«ajudar la gent». És el cas del cop de mà que

van donar a una família on tot eren persones

molt grans. La filla es volia endur la mare,

que viu sola, a casa seva i, com que a l’edifici

Joan Carles López

ARXIU PARTICULAR

de la segona no hi ha ascensor, amb un company

la van asseure en una cadira i la van baixar

a peu fins a la porta del carrer. Li agradaria

creure que aquesta crisi pot servir perquè

la població es torni més cívica.

Pilar Puig Boter

RESPONSABLE DE LA CARNISSERIA CA LA PILAR D’AVINYÓ

«Donem tot el que podem per

oferir el millor servei a la gent»

QUERALT CASALS AVINYÓ

Pilar Puig regenta una carnisseria a la plaça

Major d’Avinyó. Com a servei essencial, el

coronavirus l’ha obligada a reorganitzar la

feina habitual i a cuidar al màxim les mesures

de seguretat i «donar més facilitats» als

clients. Puig, que també ven altres productes

de proximitat, assegura que «estem donant

tot el que podem de nosaltres per oferir el

millor servei a la gent». A banda d’obrir al

públic tots els matins, agafa comandes per

telèfon i per WhatsApp, «així els clients només

han d’entrar a recollir i ja poden marxar».

També fa repartiment a domicili per facilitar

la compra, sobretot a la gent gran i als

possibles afectats, «sempre protegits amb

Pilar Puig al seu establiment, ahir

ARXIU PARTICULAR

mascareta, guants i gel desinfectant». Diu

que «es passa por» perquè arrisquen la salut

i la de la família, i creu que aquesta situació

«ens farà veure la vida amb els valors que realment

té i no els que ens han marcat».

Manel Roca Soto

CAP DE PROTECCIÓ CIVIL DE CARDONA

«Estem al costat de la població

per cobrir les mancances»

QUERALT CASALS MANRESA

Protecció Civil està fent aquests dies un

servei indispensable a molts municipis. A

Cardona la desena de voluntaris de l’associació

no paren de treballar en coordinació

amb l’Ajuntament, la Policia Local, la Creu

Roja, Serveis Socials i Càritas. Entre la infinitat

de tasques que fan hi ha el control per

evitar aglomeracions a les botigues, el repartiment

de deures als infants que no tenen accés

a Internet, suport a la residència d’avis,

la logística de les mascaretes que es fan al

poble i el trasllat de roba als ingressats a

l’hospital. També compren menjar i medicaments

per a la gent gran que viu sola i «de

passada els fem companyia i un seguiment

ARXIU PARTICULAR

Manel Roca durant un servei d’aquests dies

per veure com estan. Això els tranquil·litza»,

explica Manel Roca, cap de Protecció Civil

de Cardona. Té clar que «hem d’estar al costat

de la població per cobrir les mancances»

i que «si ens ajudem tots ens en sortirem».


Regió7

Eva Oliva

MESTRA DE MÚSICA I COORDINADORA DE PRIMÀRIA DE L’ESCOLA L’ESPILL

«Cal mantenir la comunicació,

que l’escola continuï viva»

FRANCESC DALMAU MANRESA

Eva Oliva, mestra de l’Espill

ARXIU PARTICULAR

La crisi del coronavirus està afectant d’una

manera directa els nens i nenes. Eva Oliva,

mestra de música i coordinadora de primària

de l’escola l’Espill de Manresa, admet que

«és una situació complicada que pot crear

una alteració a nivell emocional. La nostra

escola, la veritat, no havia treballat mai de

forma virtual i no ens està costant fer-ho.

Amb els més grans fem classroom, però

també amb els de P1 i P2 proposem activitats,

vídeos, cançons, contes, etc.; tenim propostes

per a cada nivell, tot i que estem trobant

que hi ha famílies que no tenen accés a les

xarxes, ni telefon mòbil ni fix. Intentem

mantenir la comunicació, que l’escola continuï

viva, amb un vincle de treball familiar.

Tenim clar que d’aquestes experiències

noves per als nens, en principi negatives,

en trauran coses bones. Ens tornarem a

veure a l’escola? Crec que si, al juny».

Ramona Puig

RESPONSABLE DEL QUIOSC I ESTANC DE VALLS DE TORROELLA

«Aquests dies ha pujat la venda

de quaderns de passatemps»

TONI MATA I RIU MANRESA

«La venda de premsa es va mantenint, no

puja però tampoc baixa», comenta Ramona

Puig, de 60 anys, que regenta el quiosc i estanc

de Valls de Torroella: «La primera setmana

va semblar que hi havia més ganes de

comprar els diaris per saber el que passa,

però a mesura que han anat passant els dies

també he notat que hi ha gent que prefereix

no llegir-los perquè només parlen del coronavirus».

Les revistes del cor com l’Hola, el

Pronto i el Lecturas, i altres capçaleres com

el Clara i el Saber Vivir, també tenen sortida

en uns jornades en què «s’ha incrementat la

compra de quaderns de sopes de lletres i altres

passatemps». Els clients que passen pel

Ramona Puig, quiosquera de Valls

ARXIU PARTICULAR

negoci de la Ramona observen les normes

de seguretat, i entre ells «no hi ha nens, ni

un». I, és clar, sense canalla, hi ha una categoria

dels productes que es venen que no té

gens de sortida: «No es venen gominoles».

Isabel Noguera

RESPONSABLE DEL SUPERMERCAT LLOBET DEL PASSEIG DE PERE III DE MANRESA

«La gent gran ens envia

missatges d’agraïment»

VÍCTOR GONZÁLEZ MANRESA

Isabel Noguera treballa al supermercat

Llobet del passeig de Pere III de Manresa.

Protegida amb una mascareta i uns guants

de làtex i, quan atén a la caixa, amb una

mampara de plàstic, Noguera vetlla perquè

no falti de res a les prestatgeries. «Ja fa uns

dies que la situació s’ha tranquil·litzat una

mica. Quan va començar l’epidèmia molta

gent va sortir a comprar de cop. Ara, en canvi,

s’han disparat les comandes a domicili,

sobretot de gent gran», explica. Noguera assegura

que els clients d’edat avançada són

els més agraïts. «Mirem d’ajudar-los tant

com podem, i n’hi ha molts que ens envien

missatges d’agraïment. Nosaltres també els

Isabel Noguera

OSCAR BAYONA

estem molt agraïdes», explica Noguera.

D’ençà del començament de l’epidèmia, els

patrons de consum han canviat i la gent ja

no acumula productes com ara el paper de

vàter, assegura Noguera.

Jaume Soler

TREBALLA A LA FUNERÀRIA MÉMORA DE MANRESA

«Fer una labor humanitària

és el més satisfactori»

G. C. MANRESA

Jaume Soler (Manresa, 1966) treballa a la

Funerària Mémora de Manresa des del 1991,

on ha passat per tots els llocs de feina. Ara,

és el responsable d’atenció a les famílies. La

seva és una feina dura i aquests dies encara

ho és més perquè ha de «comunicar a les famílies,

moltes conegudes, de difunts amb

Covid-19 que no els podran veure per la normativa

excepcional. Moltes fa molts dies que

han perdut el contacte amb els seus familiars

als hospitals i residències i, un cop han traspassat,

tampoc no els podran tornar a veure

per acomiadar-se. Per això els oferim fer les

cerimònies quan hagi passat tot». «Les nombroses

mostres d’agraïment de les famílies

Jaume Soler

ARXIU PARTICULAR

pel suport que els donem en aquestes situacions

complicades» i «tornar a casa sabent

que has pogut ajudar i fer una labor més enllà

de la purament professional, humanitària»,

diu que «és el més satisfactori».

Maria Cosp

PROPIETÀRIA DE LA FARMÀCIA MARIA COSP DE BERGA

«Ha estat una bogeria absoluta

trobar material, ha costat molt»

ORIOL TRASSERRA BERGA

La persiana de les farmàcies no ha baixat

durant la crisi sanitària i Maria Cosp Boixader

(Berga, 1973) continua al peu del canó

atenent les persones que visiten el local buscant

medicaments habituals o bé material

de seguretat relacionat amb la propagació

del virus. «Ha estat una bogeria absoluta trobar

gels, mascaretes, guants, termòmetres...

Tot i que n’hem anat tenint, des de l’inici ha

costat moltíssim», admet. La Farmàcia Cosp

no ha variat els seus horaris però ha adoptat

mesures de seguretat severes per evitar contagis

i ha dividit el seu equip de professionals

en dos «per assegurar que si un cau malalt,

l’altre pugui seguir treballant». Un canvi

Maria Cosp

ARXIU PARTICULAR

substancial ha estat el servei a domicili, que

ha augmentat molt. «A la tarda realitzem

cada dia cinc hores de servei a domicili; tenim

un repartidor i portem medicació personalitzada»,

explica.

Albert Taribó

PROPIETARI DE LA FRUITERIA TARIBÓ DE SOLSONA

«Prenem totes les mesures però

intentem mantenir la normalitat»

ARNAU VALVERDE SOLSONA

Albert Taribó i Claustre Sunyer

ARXIU PARTICULAR

La fruiteria Taribóés un dels establiments

històrics de Solsona, amb més de 60 anys de

vida. Actualment el regenten Albert Taribó i

la seva dona, Claustre Sunyer. Taribó ha

apostat per mantenir la normalitat des que

va començar el confinament: «Prenem totes

les mesures necessàries però intentem mantenir

la normalitat. Fem el mateix horari, tenim

la mateixa gent treballant...», afirma el

propietari, i és que ara mateix la fruiteria és

un dels pocs petits comerços de Solsona que

continuen obrint a les tardes. El que sí que

han notat a la fruiteria és un augment en la

venda, que apunten que pot venir causat de

l’anul·lació del mercat del divendres a la ciutat

i la gent continua necessitant comprar

fruita. «També hem notat un augment de comandes

a domicili. Abans ho fèiem sense

anunciar-ho, però aquesta setmana s’ha disparat

la demanda», afirma Taribó.


2 3

DILLUNS, 6 D’ABRIL DEL 2020

TEMA DEL DIA

COMPRES AL SUPERMERCAT El període de confinament ha comportat un canvi en les

rutines de la compra de la població, que ara tria productes alimentaris i d’entreteniment

La pastisseria i l’alcohol

s’uneixen als productes

bàsics en fer la compra

Pasta, arròs, llegums i material higiènic és el més buscat als supermercats,

que han notat un augment en material de rebosteria i begudes alcohòliques

Oriol Trasserra

BERGA

Fer la compra al supermercat s’ha

convertit en una de les úniques activitats

permeses fora del domicili

durant el període d’estat d’alarma

decretat per la crisi del coronavirus,

però només hi anem a buscar aliments

de primera necessitat? Quins

són els productes que més es venen

i els que més han augmentat la seva

sortida? Ens permetem algun capritx

durant la reclusió? Regió7 ha

entrevistat una desena d’establiments

comercials de la Catalunya

Central i ha constatat que la població

del territori surt del seu domicili

per cobrir necessitats bàsiques pel

que fa referència a l’alimentació i a

la higiene. Però el període de confinament

a casa també ha fet despertar

una segona branca de compres

relacionada amb l’entreteniment a

la llar que s’ha pogut contrastar amb

un augment de vendes notable en

dos àmbits, la rebosteria i l’alcohol.

Els supermercats

proporcionen gel i

guants als clients

Els establiments comercials

posen a disposició dels seus

clients mesures de seguretat

per evitar la propagació del

coronavirus. La distància de

seguretat en realitzar la cua,

el límit de persones a l’interior,

les mampares de protecció

per al personal o l’eliminació

dels carros de la compra

són algunes de les mesures

que s’han adoptat. A més, a

l’entrada de la gran majoria

d’establiments s’ha col·locat

gel higienitzant perquè els

clients es puguin desinfectar

just abans de posar-se els

guants, que també els facilita

l’establiment comercial.

Pasta, arròs, llegums, aigua i llet

Propietaris i treballadors d’establiments

comercials del Bages i el Berguedà

coincideixen en apuntar que

els productes que més s’han venut

durant aquest període de confinament

han estat els bàsics. La pasta,

l’arròs, els llegums, l’aigua i la llet són

al primer esglaó del podi i són sens

dubte el que més busca la població

quan va al supermercat. Així ho confirma

Cristian Noguera, director de

Carrefour Manresa: «El boom ja ha

passat, ara estem més tranquils que

durant els primers dies, ja no hi ha

tants problemes per trobar productes,

però el que s’emporta més la

gent són pastes, llegums, arròs, llet i

paper higiènic». El mateix afirma

Adrià Garcia, gerent B de Mercadona

a Manresa: «Els productes que

més venem son arròs, llenties, mongetes...,

i també lleixiu, desinfectants

i guants». En un segon esglaó trobaríem

els productes frescos, com fruites

de temporada i verdures.

Neteja i paper higiènic

Com apunten els treballadors del

sector, després de l’alimentació, els

productes higiènics i de seguretat

per lluitar contra el virus ocupen un

lloc predominant al nostre carro de

la compra. Gènere com lleixiu, sabó,

desinfectants, gels o guants..., i sí,

paper higiènic. El paper higiènic

s’ha convertit en un dels protagonistes

del confinament. Els primers

dies de la pandèmia, era habitual

veure a les xarxes socials imatges

d’estanteries de paper higiènic totalment

buides en una bogeria col·lectiva

per aprovisionar-se bé. David

Matamala, gerent de Condis a Manresa,

confirma que «sí, la compra de

paper higiènic durant els primers

dies va ser una autèntica animalada.

No sabria dir el motiu, per mi que

se’l feien fregit!», bromeja. Els treballadors

coincideixen en explicar que

la racionalitat per fi ha arribat i que

el paper higiènic ja no surt en massa

de les estanteries. «Els primers dies

de la crisi s’emportaven més productes

higiènics, però ara mateix els

venem per igual, com ho fèiem normalment»,

diu Rosa Soler, treballadora

del supermercat Petit Preu de

Berga.

Pastissos i alcohol en confinament

Però fora dels productes de primera

necessitat, els supermercats entrevistats

per Regió7 han coincidit tots

en què han notat un augment significatiu

de vendes en el material per

realitzar pastissos a casa. La realitat

és que la farina i el llevat costa de localitzar

en alguns supermercats, ja

que les famílies, en especial les que

tenen nens petits, han trobat en la

cuina una bona manera de passar

les hores aprenent i divertint-se cuinant

pastissos, magdalenes, galetes

o pa. «Les farines les tinc arrasades,

no me’n serveixen ni al meu magatzem.

En tenim d’integral, d’espelta,

de blat..., i ells volen la normal. Fan

El supermercat Llobet del passeig Pere III

pastissos, pa, masses de pizza..., per

passar les hores a casa», confirma

Maite Portell, encarregada de la botiga

Llobet a Gironella.

En segon lloc, després dels ingredients

bàsics per fer pastissos a casa,

fora dels productes de primera necessitat,

l’alcohol també ha vist disparades

les seves vendes. El fet que

els bars estiguin tancats ha propiciat

que la gent compri cerveses i vi per

beure a casa i fer més amè el confinament.

«Hem notat augment en els

vins i les cerveses», diu Rosa Soler,

de Petit Preu. El mateix opina David

Matamala, de Condis, que afegeix

que «a més de cerveses, també es venen

molt més que abans alcohols

més forts, com diferents tipus de ginebra

o whiskies».

La histèria ha quedat aparcada

Els supermercats han vist un canvi

en el comportament dels compradors

des de l’inici de la crisi. La histèria

viscuda abans del confinament,

amb corredisses, aglomeracions

i carros de la compra a rebentar

ha quedat aparcada per convertir-se

en un bon fer respectuós i tranquil

seguint totes les mesures de seguretat

i higièniques marcades per

l’establiment. «Comparat amb fa un

parell de setmanes, la gent s’ha cal-

Maite Portell treballant al supermercat Llobet de Gironella

ARXIU PARTICULAR

«A part de donar servei a la població, l’hem

hagut d’educar en les mesures de seguretat»

ORIOL TRASSERRA GIRONELLA

Maite Portell és l’encarregada del

supermercat Llobet de Gironella i

ha parlat amb Regió7 per exposar

que els establiments s’han hagut

d’adaptar a contrarellotge i tan bé

com han pogut a la crisi sanitària

sense disposar de coneixements ni

de recursos previs per fer-ho. Portell

indica que «al principi ni nosaltres

ni els nostre caps sabíem com

aplicar correctament les mesures

de seguretat, als clients els donaves

un guants però ja entraven amb les

mans brutes. Com s’han de posar i

treure correctament els guants sense

infectar-los? No hi estem acostumats».

I les mesures de seguretat

dels treballadors dels supermercats

són essencials, ja que treballen

tot el dia exposats al públic que els

visita. «Estem moltes hores envoltats

de gent amb una càrrega viral

enorme, quan arribem a casa ens

hem de dutxar i no entrar res del

que portem al carrer. Si tinc gent a

casa i jo entro els puc transmetre el

virus». Per aquest motiu, Maite

Portell afirma que «a part de donar

servei de supermercat a la població,

hem hagut d’ensenyar-li com

s’ha de fer, l’hem educat en les mesures

de seguretat».


Regió7

OSCAR BAYONA

La cuina, un parc a casa per als infants

El confinament ha fet que les famílies amb nens hagin trobat en la rebosteria un entreteniment ideal

Crònica

Oriol Trasserra BERGA

ARXIU PARTICULAR

mat, tothom respecta els torns», explica

David Matamala. Un factor que

pot haver ajudat a no col·lapsar els

supermercats l’apunta Josep Torres,

propietari de Super Pedret de Berga:

«Al principi no eren tan estrictes, ara

respecten les distàncies de seguretat.

Aquests dies ja ha disminuït la

gent presencial, però ha augmentat

molt a domicili». El fet que molts establiments,

grans i petits, portin la

compra a domicili ha propiciat que

hi hagi ciutadans que prefereixin no

sortir de casa i rebre els productes a

la porta. «Anem col·lapsats de comandes

per telèfon», confirma Rosa

Soler, de Petit Preu.

Les famílies amb nens a casa

han trobat en la cuina i la

rebosteria una distracció

ideal per passar unes hores

del dia realitzant una activitat conjunta

que ajuda els més petits a distreure’s

durant el confinament.

Aquest és el cas de la família de Mariona

Deola i Aleix Villegas, una parella

de Berga que tenen dos fills petits,

la Berta, de tres anys, i el Bernat,

d’un any. Aprofitant la celebració

del diumenge de Rams, van decidir

posar-se el davantal i entrar a la cuina

amb els menuts per embrutar-se

les mans de farina i fer garlandes del

ram.

La família va voler compartir amb

Regió7 aquesta experiència, que asseguren

que abans de la reclusió no

feien tan habitualment. «A la Berta

li agrada molt cuinar i, com que ara

tenim més temps, provem de fer coses

noves. Té moltes ganes d’ajudar,

l’avorriment fa que et doni un cop de

mà a cuinar, a estendre la roba, a parar

la taula, a posar la rentadora, a

fer-se el llit..., coses que amb la rutina

del dia a dia no feia habitualment»,

explica Deola. Durant

aquestes tres setmanes de confinament,

a casa dels Villegas ja s’han realitzat

diferents receptes a la cuina,

com pastissos, galetes, iogurts, amanides...,

«coses senzilles que no vulguin

gaire foc», diu.

La Mariona i l’Aleix cuinant garlandes del ram amb els seus fills, la Berta i el Bernat

El procediment de les garlandes

Aquest any, en no poder sortir al carrer

a buscar garlandes del ram amb

els nens, la família berguedana va

decidir que les farien junts a casa, i

l’aventura va ser profitosa. Deola exposa

que «primer vam buscar la recepta

per Internet i vam preparar

tots els ingredients. Amassar-ho

amb les mans és molt engrescador

per als nens, és la part que més els

agrada. Vam ajudar la Berta en alguns

passos, però pràcticament ho

va fer tot ella. Li vam donar un cop

de mà amb el corró perquè totes les

garlandes tinguessin les mateixes

mides i ella mateixa ho va anar posant

tot als motlles. En tenim alguns

de música, del Canadà, que hi vam

fer un viatge, i li feia il·lusió fer-ho

per ensenyar-les als avis i, per últim,

menjar-se-les». Amb tot el procés realitzat,

les garlandes van anar a parar

al forn, i la Berta no volia perdreles

de vista ni un segon. «Les vam

enfornar i ella volia estar 15 minuts

mirant davant del forn, va costar ferla

fora i dir-li que ja ho aniríem a buscar»,

relata la mare.

El resultat final va ser positiu. La

família va realitzar una activitat conjunta,

van passar unes hores distrets,

la Berta va aprendre a cuinar garlandes

i, a més, van quedar molt

bones! La Berta i el Bernat van poder

degustar allò que ells mateixos havien

cuinat: «El Bernat ja se les menjava

abans de coure, però van quedar

molt bones!».

Preguntada per si troba ingredients

per fer rebosteria al supermercat,

com per exemple farina,

Deola explica que va ser previsora i,

en veure que els mitjans de comunicació

avisaven que s’acabava, ja

en va fer una bona compra. «Vaig

sentir que deien que s’acabava el sucre,

la farina..., i ja en vaig comprar

més del compte. Normalment a casa

triga molt a gastar-se un paquet d’un

quilo, però aquests dies, en els quals

cuinem més pastissos amb els nens,

Berta Villegas satisfeta amb el resultat final

al cap de dos dies ja no en tenim»,

explica Deola.

Els nens aprecien la unió familiar

El confinament amb nens pot tenir

estones dures, però Deola prefereix

veure-hi la cara positiva, i aquesta és

la de viure tots junts i fer activitats

plegats. «Cada família és diferent,

però els nens en el fons necessiten

ARXIU PARTICULAR

poca cosa, tenir els pares al costat i

les necessitats bàsiques cobertes. Hi

ha estones en què és complicat, et

reclamen constantment i volen que

estiguis per ells, però també estan

gaudint d’aquest temps tots quatre

junts, ho valoren perquè amb la rutina

i la feina no ho podem fer tant

sovint; la Berta diu que si no pot anar

a l’escola, a casa ja hi estem bé».


2

DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2020

TEMA DEL DIA

Regió7

UN BALANÇ CADA DIA MÉS TRÀGIC Els serveis sanitaris es reorganitzen per donar resposta al brutal impacte de la pandèmia pel coronavirus.

La xifra de víctimes mortals es va ampliar ahir fins a 90 morts confirmats a Manresa i una vintena a Berga

Les morts per coronavirus reconegudes als

hospitals de Manresa i Berga ja són cent deu

Els centres assistencials del Bages i del Berguedà sumen cada dia més altes però el degoteig de víctimes no té aturador

Redacció

MANRESA

Vuitanta-vuit morts reconegudes

per coronavirus a Althaia, 2 a

Sant Andreu Salut i dinou a l’hospital

de Berga és el tràgic balanç

de les tres funestes darreres setmanes.

A Manresa, el recompte realitzat

ahir per la Fundació Althaia

va fer aflorar una nova víctima

mortal. Si se sumen els dos morts

reconeguts per la Fundació Sant

Andreu Salut el total són 90, però

hi ha encara un nombre indeterminat

de finats que falta confirmar

i que podria fer que la xifra

fos sensiblement superior.

La xifra d’ingressats a Althaia

de Manresa va repuntar ahir i es

va situar en 263 després de tres

dies a la baixa. Divendres n’hi havia

278; dissabte, 253, i, diumenge,

249, quan a principi de mes

n’havien arribat a ser 284.

Les altes creixen i ahir n’hi havia

334. Una quarantena més que

no pas les acumulades fins diumenge.

A Berga, el recompte d’ahir va

reflectir set morts més per coronavirus

a l’Hospital Sant Bernabé,

cosa que eleva fins a una vintena

les defuncions registrades al

centre sanitari del Berguedà.

L’hospital va informar que hi

havia 52 pacients ingressats que

havien donat positiu a la prova. A

banda, també s’havien detectat

quatre nous professionals que

havien donat positiu i que es troben

en règim d’aïllament i seguiment

domiciliari.

4 morts més a Martorell

L’Hospital Sant Joan de Déu de

Martorell tenia ingressats ahir

193 infectats per coronavirus,

dels quals 112 personal sanitari i

La Fundació Sant Andreu Salut

de Manresa ha estudiat amb el

CatSalut i la Fundació Catalunya

La Pedrera la possibilitat de traslladar

una part dels usuaris de la

g L’EVOLUCIÓ DELS RECOMPTES

ALTHAIA DE MANRESA

Persones donades d’alta

0 0 0 0 6 sd 9 sd 61 sd sd 128 149 198 225 216 293 334

Persones ingressades

2 51 77 91 125 132 134 152 152 141 214 264 281 284 278 253 249 263

Morts segons el recompte del dia

Evolució acumulada de les persones mortes

Primer mort a la

Fundació Althaia

de Manresa

6 7

1 5 1

10

12

3 2

81 pacients positius. A banda hi

havia 17 persones aïllades pendents

del resultat de la prova. A

aquests 193 positius cal sumar 81

positius ingressats al l’Hospital

del Sagrat Cor, 10 positius a l’Hotel

Salut i 40 veïns de Martorell

confinats al seu domicili després

17 23

5 6

31

8 7

38 39

45

d’haver donat positiu. En total,

324 persones infectades de coronavirus,

de les quals 109 són de

Martorell.

A més, ahir es van haver de lamentar

4 morts més, un a l’Hospital

Sant Joan de Déu i tres a

l’Hospital Sagrat Cor.

62 63

71

80 80

87 88

15 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6

HOSPITAL DE BERGA

Morts segons el recompte del dia

Març

Evolució acumulada de les persones mortes

1

6

17

1

8 9

10

Dues primeres

morts confirmades

a l'Hospital de Sant

Andreu (prèviament

havien mort 8

persones amb

símptomes)

7

6

4

3 3

2 2 2 2 2 2

7

1

3

1 0 0 0 0 0 1 0 sd 1 2 1 1 1 sd

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 1 2 3 4 5 6

Residència Sant Andreu a l’Hotel

Món de Sant Benet de Bages, que

depèn de la Fundació La Pedrera,

com la resta del complex turístic.

De moment, és una possibilitat

que no està tancada ni concretada

perquè, tot i que inicialment semblava

que anava a missa i a l’hotel

de Sant Benet ja s’havien fet tots

els preparatius necessaris per

portar-ho a terme, com que la situació

evoluciona tan ràpidament

d’un dia per l’altre podria ser que

Març

no fes falta. Si s’ha plantejat l’opció

és perquè, com a tots els centres

sanitaris, a l’Hospital de Sant Andreu,

que gestiona la Fundació

Sant Andreu Salut, hi podrien fer

falta més llits i si es traslladen els

residents a l’Hotel Món quedaran

lliures habitacions a la residència

del carrer del Remei de Dalt, que

tenen les característiques necessàries

per fer-hi atenció medicalitzada,

cosa que no es pot fer en

qualsevol instal·lació.

11

Abril

Abril

Més de 28.000 infectats

El departament de Salut va informar

que ahir van confirmar-se

1.499 positius nous de coronavirus

SARS-Cov-2 a Catalunya,

cosa que eleva la xifra total a

28.323.

Del total de casos acumulats,

0

12

7

1

19

En tot cas, des de la fundació

van informar ahir a la nit que, de

moment, no hi ha una data concreta

ni tampoc una xifra dels

usuaris que s’hi traslladarien, que

d’entrada s’havia dit que podien

ser mig centenar. Les mateixes

fonts recalcaven que si el trasllat

s’acaba produint, en primer lloc

els que ho sabran seran els usuaris

i les seves famílies.

L’Hotel Món de Sant Benet va

tancar portes el 14 de març per

fins ara han mort amb la Covid-

19 un total de 2.908 persones.

Des de l'inici de l'epidèmia fins

ara, un total de 2.391 persones

han estat ingressades de gravetat.

A més, del nombre total de positius

arreu del país, 4.345 són

professionals sanitaris.

Des de l'inici de la pandèmia

de coronavirus a Catalunya,

s’han comptabilitzat fins avui un

total de 10.738 altes hospitalàries.

13.055 defuncions a l’Estat

L’Estat espanyol va superar les

13.000 morts per coronavirus

amb les 637 defuncions que es

van fer públiques ahir. També va

registrar 4.273 positius més. Amb

aquestes dades de les últimes 24

hores, Espanya ja acumula

135.032 casos confirmats de coronavirus

i 13.055 persones mortes

per la Covid-19.

El darrer balanç de dades mostra

un increment menor del creixement

diari de casos i defuncions

amb relació a la setmana

passada. Sanitat xifra en 6.931 les

persones ingressades a les Unitats

de Cures Intensives (UCI) -70

més que el dia anterior. També

s’havien donat d’alta 40.437 pacients,

2.357 més amb relació a

diumenge.

La directora adjunta del Centre

de Coordinació d’Alertes i Emergències

Sanitàries, María José

Sierra, va destacar que les dades

«van confirmant un dia més

aquesta tendència descendent

que anem observant». També pel

que fa a l’evolució d’hospitalitzats

i ingressats a l’UCI.

«El que anem observant és que

la taxa de creixement de la pandèmia

està disminuint en gairebé

totes les comunitats autònomes»,

va dir. I va afegir que el nombre

de casos secundaris contagiats a

partir d’un de positiu també estava

baixant.

Sant Andreu estudia dur avis a l’Hotel Món de Sant Benet

Si s’acaba fent el trasllat

serà per poder acollir a

la residència malalts de

l’Hospital de Sant Andreu

GEMMA CAMPS MANRESA

culpa de la crisi del coronavirus,

que ja els va començar a fer perdre

reserves uns dies abans. A l’hotel

hi ha personal que s’hi ha quedat

per fer manteniment de les

instal·lacions i si, finalment, es fa

el trasllat, també hi aniran professionals

de la Residència Sant Andreu

per tenir cura dels avis, als

quals es donarà un servei igual

que el que reben a Manresa, inclòs

el càtering, han explicat fonts

directes de l’Hotel Món.


Regió7 DIMARTS, 7 D’ABRIL DEL 2020 3

TEMA DEL DIA

«Quaselvol cosa et fa riure o plorar»

Una sanitària d’Althaia a l’UCI relata com una extubació va ser celebrada amb rialles i també plors

ALTHAIA

Crònica

Jordi Morros MANRESA

Qualsevol cosa et fa riure

o et fa plorar», explica

una infermera

veterana de l’Hospital

de Sant Joan de Déu de Manresa

que ara està destinada a la Unitat

de Cures Intensives a l’Hospital de

Sant Joan de Déu. Per això, perquè

«els sentiments estan a flor de

pell», quan hi va haver una de les

primeres extubacions d’un pacient

ingressat a la zona de crítics

–li van treure la respiració assistida–,

hi va haver plors i també

somriures. Aplaudiments entre el

personal que va assistir a la maniobra,

i abraçades. Discretes. No

com les d’abans. I el millor de tot

és que la maniobra va ser un èxit.

Perquè sempre hi ha riscos, assegura

la professional, que prefereix

mantenir-se en l’anonimat per, segons

diu, respecte als seus companys

de feina.

L’altra fesomia de la lluita contra

la Covid-19 i els moments

d’alegria en la batalla contra el virus.

No la de les defuncions que es

produeixen gairebé cada dia amb

casos confirmats de la infecció,

sinó els que també hi ha sovint a

les zones de crítics i semicrítics de

Sant Joan de Déu. En aquesta ocasió,

recorda la professional, tota

l’operació va ser seguida pels professionals

de la unitat, i l’èxit es va

celebrar amb sentiments enfrontats.

És l’altra cara del coronavirus.

La de la seva derrota. Fins ahir, Althaia

havia acumulat 334 altes.

Plorar en cas d’èxit

La professional explica que «quan

veus tot de malalts intubats i que

n’hi ha algun que es posa crític....

Algú s’ha mort. Vius la mort molt

de prop i t’afecta com a persona.

Estàs fent tot el que pots i dispenses

tota la cura que necessiten...».

Per això els casos d’èxit se celebren,

ni que sigui plorant. I els altres

casos senzillament es ploren,

res més.

«Una infermera jove em deia

Una professional sanitària de Sant Joan de Déu de Manresa es renta les mans durant el servei

«Una infermera jove em va dir

que tenia ganes de plorar.

‘Ara no’, li vaig dir. ‘Quan

sortim ho farem plegades’»

«La relació amb altres

infermeres, metges, auxiliars,

personal de la neteja...

s’estreny. Som una pinya»

un dia que tenia ganes de plorar.

Ara no, li vaig dir. Quan sortim

d’aquí plorarem les dues juntes».

La professional de Sant Joan de

Déu comenta que «quan arribes

a l’hospital et transformes. Ho

dones tot al 200%». I això que cadascú

també arrossega la seva

motxilla personal quan entra a la

unitat de crítics i semicrítics. O a

la planta. Tot és el mateix virus. I

és qui, de moment, mana. Hi ha

qui té parents ingressats, fills a

fora, que no pot mantenir el contacte

regular amb els seus o que

en arribar a casa té por que pugui

encomanar alguna cosa als familiars

amb qui conviu. Conscientment

i a desgrat manté distàncies.

La professional comenta que

quan «et ve a sobre una cosa

d’aquestes», el coronavirus, «tens

por. Però la relació amb altres infermeres,

metges, auxiliars, personal

de la neteja, s’estreny. Som

una pinya».

Del material de protecció personal,

que escasseja, diu que a la

seva unitat «el treuen de sota les

pedres. Mai ningú s’ha quedat

sense. Tothom n’ha sigut conscient

i responsable». També afirma que

la Fundació Althaia «ha fet el possible

i l’impossible per tenir-ne,

arreglar espais, material i infraestructures.

Han acompanyat molt

malgrat que tot sempre és millorable».

Pensar en els familiars

Insisteix a fer una reflexió. Igual

que s’ha de tenir especial cura

dels pacients, també s’ha de ser

especialment sensible amb els familiars.

«Atenem el pacient, però

al darrere hi ha una família que

està esperant tot el dia saber com

està el seu pare, la seva mare o el

germà. Amb plors, desesperats.

També els hem d’intentar tranquil·litzar»,

assegura.

Recorda molts casos en què els

mateixos familiars han transmès

«Em van fer prometre que

diria a un pacient que la dona

i els fills l’estimaven.

Pateixen tant com ells»

«Ens oblidem de les famílies, i

pateixen molt. Pel cap de la

gent hi passen moltes coses.

Són els grans oblidats»

als professionals sanitaris que atenen

els seus parents que els facin

arribar missatges d’estimació. «Digues-li

que l’estimo molt, que els

seus fills l’estimen molt. I els ho

has de prometre». Segons el seu

parer hi ha molts cops que, per la

mateixa pressió assistencial, «ens

oblidem de les famílies, i pateixen.

Pel cap de la gent hi passen moltes

coses, i necessiten confort i esperança».

Com la que va generar

l’extubació del malalt en qüestió.

Afirma que tot plegat sembla

una guerra, o pitjor, i vol fer un

reconeixement a les dones, perquè

la majoria són dones, que s’encarreguen

de la neteja nit i dia.

Grans oblidades i, en canvi, indispensables

també, o sobretot,

en un hospital.

L’Hospital de Sant

Joan de Déu amplia

les unitats de crítics

i de semicrítics

REDACCIÓ MANRESA

L’Hospital de Sant Joan de Déu

de Manresa de la Fundació Althaia

ha ampliat les unitats de crítics

i semicrítics per fer front a

l’emergència sanitària del coronavirus.

És en aquests serveis on els

pacients que ho requereixen estan

intubats.

L’UCI habitual de l’hospital

manresà disposava de 16 llits que

es podien ampliar a 20. A aquests

s’hi han afegit els darrers dies 25

llits més a l’àrea de reanimació

quirúrgica, on fins ara es controlaven

les constants dels pacients

que havien estat sotmesos a una

operació. També s’han adequat

alguns dels quiròfans per ubicarhi

pacients tenint en compte que

Sant Joan de Déu ha suspès les intervencions

no urgents programades.

Només es fan les inajornables

i les oncològiques.

L’hospital de dia s’ha habilitat

per acollir una trentena de llits de

semicrítics, i les unitats d’observació

d’urgències reben, igualment,

pacients amb coronavirus.

Tot això ha suposat una reestructuració

dels serveis que dispensa

l’Hospital de Sant Joan de

Déu de la Fundació Althaia, que

ha prioritzat l’atenció a pacients

amb coronavirus –i també altres

urgències– davant de patologies

que es consideren no urgents.

La Fundació Althaia també ha

traslladat pacients amb Covid-19

a la Clínica de Sant Josep –que generalment

atén pacients de mútues

i privats– i al Centre Hospitalari

amb la intenció d’alliberar espai

a Sant Joan de Déu, que és on

s’atén en primer terme pacients

amb aquesta patologia i també els

més greus, així com per optimitzar

recursos humans. A la Clínica de

Sant Josep s’ha adequat una planta

per a pacients que, en general,

es troben en fase de recuperació a

causa del virus. Hi ha una capacitat

per a 31 malalts però es prepara

un espai amb una vintena de llits

més. Al Centre Hospitalari també

s’hi han traslladat pacients. En

aquest cas amb un perfil més geriàtric.

Disposa d’una cinquantena

de llits.


Regió7 DILLUNS, 13 D’ABRIL DEL 2020 5

TEMA DEL DIA

Entrevista Raquel Coma

Directora del Servei d’Atenció Primària (SAP) Bages-Berguedà, de l’ICS. L’emergència sanitària ocasionada per la crisi de la Covid-19 ha portat a

una reorganització de l’assistència primària tant en l’àmbit assistencial com domiciliària que Raquel Coma coordina al Bages, al Berguedà i al Moianès

«La reorganització a la primària ha tret gent

dels CAP i ha triplicat l’atenció a domicili»

Coma valora l’esforç dels sanitaris, que treballen sota mínims, i «la complicitat i la maduresa» mostrada pels usuaris

Jordi Escudé

MANRESA

Com a directora del Servei

d’Atenció Primària al Bages-Berguedà

de l’ICS, Raquel Coma es

cuida del funcionament de l’assistencia

ambulatòria en aquesta

àrea (que inclou el Moianès), i que

s’ha reorganitzat temporalment a

causa de la crisi de la Covid-19. En

el cas de Manresa, l’atenció presencial

s’ha concentrat al CAP Bages,

mentre que el CAP de les Bases

és la seu des d’on es gestiona

l’atenció domiciliària i de suport

a les residències. La resta de la comarca

manté en servei els CAP de

les principals àrees assistencials.

Al Moianès, les visites presencials

es concentren al CAP de Moià, i en

el cas del Berguedà, al de Berga,

tret de les especialitats de pediatria,

llevadores, odontologia, treball

social i atenció psicològica de

tota la comarca, que es fan al CAP

Puig-reig. Una reorganització que

ara per ara dona bons resultats i

que manté l’atenció telefònica

com un servei «essencial» per resoldre

dubtes i com a eina de cribratge,

explica Coma.

P Ja donen l’abast per atendre

tots els pacients que presencialment

es concentren en uns CAP

determinats?

R Sí, perquè, a banda de tot el que

comporta el confinament, amb

aquesta epidèmia hem triplicat

l’atenció a domicili, de manera

que molta de la gent que abans

podia venir al CAP, sobretot gent

gran, ara l’atenem al seu domicili

per evitar els desplaçaments de la

població. És una situació que es

dona a totes tres comarques, i ja

ens hem reorganitzat en aquest

sentit. A més, quan va començar

l’epidèmia vam acordar de demorar

tota l’atenció no urgent possible,

tenint en compte que són pacients

que ja tenen un bon control,

i els hem demanat de fer noves

visites per a més endavant.

Això fa que les visites presencials

hagin baixat molt, i és que, a banda

de la patologia respiratòria que

és la més afectada pel coronavirus,

també els controls que fèiem

de malalts crònics i altres seguiments

han baixat, i ara som nosaltres

els que ens desplacem als domicilis.

P En quins casos ho fan?

R Sempre tenim molt en compte

les característiques de cada persona,

en un territori on hi ha alguns

punts de població molt envellida,

de manera que l’atenció

domiciliària ja era una qüestió

que teníem molt reforçada.

Aquesta és una mesura que també

contribueix en el fet que minvi

la transmissió del coronavirus,

perquè tenim aquest confinament

i som nosaltres els que ens

desplacem, per exemple a atendre

l’avi que fins fa poc venia ell al

centre per un sintrom.

P S’arriba a tot, tenint en compte

que vostès també deuen estar

mancats de personal?

R Hi ha equips en què alguns dels

seus professionals han emmalaltit

i han hagut de tenir el seu període

de quarantena, de manera

que ens hem hagut d’adaptar per

manca d’efectius. Tot i que alguns

ja s’han pogut reincorporar, ens

hem vist en l’obligació de tancar

alguns petits consultoris locals en

què potser el professional ja només

hi anava un parell de cops la

setmana, de manera que ara hem

concentrat esforços i hem potenciat

l’atenció domiciliària. A mesura

que la pandèmia minvi i puguem

anar recuperant efectius,

podrem anar tornant a la normalitat.

P S’ha hagut de fer algun reforç

extra de personal?

R Sí, tant en medicina com en infermeria.

Per exemple, hem recorregut

a estudiants que estan a

punt de fer el MIR, i s’ha de valorar

molt tots els metges que tenim residents

en medicina de família,

que estan fent una autèntica marató

dins de la seva formació.

També hem contractat infermeres

que estaven acabant la seva

graduació, i hem tingut ofertes de

professionals que estaven en clíniques

privades o que per altres

circumstàncies ara no estaven treballant.

Cal agrair l’esforç que estan

fent tots els professionals sanitaris,

tant en l’atenció que es fa

als CAP com a les residències i als

hospitals, i també en l’acompanyament

en el dol.

P Més enllà de la manca de personal,

i tenint en compte tots

aquests canvis, quins són els

principals problemes a què encara

s’afronta l’atenció primària

en aquest territori aquests dies?

R Ens hem organitzat per poder

atendre tothom. El que desitgem

és poder tornar a la normalitat per

tenir una primària més propera i

amb tots els consultoris oberts,

Raquel Coma, directora del SAP Bages-Berguedà de l’ICS

Hem recorregut a

estudiants a punt de

fer el MIR i a infermeres

que acabaven la graduació»

però això vindrà marcat per l’evolució

de la pandèmia i dels professionals

que tenim malalts.

P Tenint en compte aquesta

nova estructura, si ara una persona

es troba malament, què ha

de fer?

R Pot trucar al 061, que ja tenen

coneixement de l’organització i de

quins CAP tenim oberts, o bé poden

trucar directament al seu

CAP de referència, perquè la línia

telefònica continua oberta i uns o

altres ja li indicaran què ha de fer

i com es gestionarà el seu cas.

La gent ha pres

consciència de la

situació i la patologia més

banal ha disminuït molt»

ICS

P Estan notant més consciència

social, en el sentit que aquests

dies ve al CAP només qui realment

ho necessita?

R Sí. Han canviat molt les demandes

que tenim en aquest moment.

La gent realment ha pres consciència

que estem en una fase

d’epidèmia i de confinament, de

manera que la patologia més banal

ha disminuït molt. Ara, quan

algú truca o va al CAP sol ser perquè

realment no es troba bé. A

més, veiem que en general la població

ha entès molt bé aquesta

reorganització amb un acte de

maduresa important. Hem trobat

una complicitat per part de la gent

que és d’admirar.

P En alguns CAP han notat una

forta presència d’usuaris de segona

residència. Passa el mateix

als del Bages, el Berguedà o el

Moianès?

R Fins ara no. Potser no ho sabem

amb certesa, però no hem vist

augmentada la demanda assistencial

als CAP. No és un tema que

s’hagi comentat en aquests centres.

Sí que tenim pacients que no

són del territori, però que s’hi han

desplaçat per qüestions laborals,

sobretot ens hi trobàvem dies enrere

quan no hi havia el confinament

total.

P Quin és el volum de pacients

amb una possible Covid-19?

R Sense disposar de dades, perquè

les centralitza el CatSalut, el

cert és que hem detectat un augment

de les visites per casos amb

simptomatologia respiratòria,

però en canvi, qüestions més banals

com un simple cop al peu,

per al qual anys enrere ja fèiem un

tractament d’autocura, no ve. Ara

la gent ha pres consciència i qui

ve a visitar-se és perquè realment

ha fet un bon treball previ de consulta

telefònica. Ara bé, d’atenció

presencial n’hi continua havent

perquè hi ha nens que necessiten

atenció mèdica, casos d’ictus, còlics

nefrítics, migranyes..., tot això

continua existint.

P Què se li diu al pacient que ve

amb simptomatologia respiratòria,

tenint en compte que no es

poden fer testos de la Covid-19 a

tothom?

R Treballem a partir dels símptomes

que presenta, i segons la gravetat

es fa una radiografia de tòrax,

una analítica o altres proves.

En aquest moment, i a data d’avui

perquè això pot canviar [dimecres

per al lector], no es fan testos als

pacients d’atenció primària, es limiten

als professionals sanitaris

amb símptomes.

P Es preveuen nous canvis o

mesures properament a l’atenció

primària?

R Ara no està sobre la taula, però

ja es veurà. Són uns dies de calma

tensa i hem de veure com evoluciona

tot plegat. El més positiu és

que hi ha hagut una bona coordinació

entre totes les institucions i

administracions sanitàries, que

estem en contacte constant i això

facilita que ens adaptem a les circumstàncies

de cada moment.


PREU 1,30 EUROS | DIMARTS, 14 D’ABRIL DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.831

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya

Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

L’IMPACTE DEL CORONAVIRUS 2 A 12

OSCAR BAYONA

El món del revés

en 30 dies

Avui fa un mes va començar un confinament que ha capgirat les nostres vides

EL CANVI SOCIAL

Les mascaretes

han passat de

ser exòtiques a

omnipresents

EL DRAMA

Manresa

acumula 129

morts, i ja en

són 26 a Berga

LA RESPOSTA

Les empreses

es reorienten

i els solidaris

fabriquen

Una imatge que només el confinament ha

fet possible: un Armat de Manresa apareix

al balcó quan hauria d’estar desfilant en la

processó, cancel·lada

PREVENCIÓ

Creu Roja reparteix

avui als trens de

Manresa 24.000

mascaretes de l’Estat

VUIT VOLUNTARIS DISTRIBUIRAN LES PROTECCIONS A LES

ESTACIONS DE RENFE I FERROCARRILS DE LA GENERALITAT,

DINS LA CAMPANYA PER IMPULSAR-NE L’ÚS ALS TRANSPORTS

Dr. Badal Anàlisis

Laboratori d’anàlisis clíniques

La nova generació de test prenatal no invasiu

Amb una analítica pots detectar les anomalies

cromosòmiques més freqüents.

Sant Antoni M. Claret, 26 Manresa - Tel. 93 878 75 24 - labbadal@gmail.com www.labco.es


PREU 1,30 EUROS | DIJOUS, 16 D’ABRIL DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.833

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya

Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

L’IMPACTE DEL CORONAVIRUS 2 A 11

El 71% de les empreses del

Bages ja estan treballant

La majoria de centres de treball estan oberts, però encara no amb activitat plena La Cambra

critica que 3.000 companyies no poden accedir als equips de protecció que s’exigeixen

FONTANOVA

L’OFERTA PRIVADA

Els laboratoris

que fan proves

de Covid-19

a Manresa

esperen ordres

CONSIDEREN QUE ESTAT

I GENERALITAT NO HAN

DEIXAT PROU CLAR QUINS

TESTS ES PODEN FER

Un camió descarrega caixes per a difunts a

Fontanova-Àltima, a Manresa

LA GESTIÓ DE LA MORT

Les funeràries de Manresa

tripliquen la feina i les

incineracions es disparen

LES EMPRESES ASSEGUREN QUE VAN AL LÍMIT PERÒ PODEN DONAR L’ABAST LA CREMACIÓ

ESTÀ SENT L’OPCIÓ PREFERIDA DAVANT LA IMPOSSIBILITAT DE FER COMIATS NORMALS

LA ZONA CRÍTICA

La Conca

d’Òdena

redueix les

defuncions

LA DARRERA SETMANA

HAN ESTAT UN 55%

MENYS QUE FA

QUINZE DIES

A CEGUES

Residències

del Bages

exigeixen

poder fer tests

NAVARCLES, CARDONA,

SANT JOAN I NAVÀS

NO OBTENEN RESPOSTA

DE LA GENERALITAT

A LES SEVES PETICIONS


PREU 1,30 EUROS | DIVENDRES, 17 D’ABRIL DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.834

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya,

Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

L’IMPACTE DEL CORONAVIRUS 2 A 10

El trànsit torna al nivell

d’abans del tancament total

Al tram entre Manresa i Vic de l’eix Transversal creix el 30% respecte al de fa una setmana

però és idèntic al d’en fa tres Encara és un 60% inferior al d’abans de la pandèmia

Un control dels Mossos forma

una retenció, ahir a

Castellgalí; demanaven als

conductors de turismes el

motiu del desplaçament

OSCAR BAYONA

SABER VIRALITZAT

Una lliçó

berguedana

sobre el virus

triomfa a

Instagram

LA FARMACÈUTICA COSP

ACONSEGUEIX 26.000

VISIONATS D’UN VÍDEO DE

DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

Maria

Cosp

La C-55 torna a la vida

LA CIRCULACIÓ ES REANIMA, SI BÉ ENCARA LLUNY DEL RITME NORMAL

EQUIPAMENTS

Althaia ja fa les

seves pròpies

anàlisis dels

testos PCR

POT DISPOSAR DELS

RESULTATS EN 8 HORES

NOUS ESPAIS

Manresa

guanya avui

23 places per

a residents

G.C.

LA RESIDÈNCIA

CATALUNYA QUEDA

DISPONIBLE

El centre té ara un espai de desinfecció a l’entrada


PREU 1,30 EUROS | DILLUNS, 20 D’ABRIL DEL 2020

ANY: XLIII NÚMERO: 12.837

DIRECTOR: Marc Marcè i Casaponsa

EL DIARI DE LA CATALUNYA CENTRAL

Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès, Cerdanya

Alt Urgell, Anoia i Baix Llobregat Nord

www.regio7.cat

RECICLA’M

Aquest diari utiliza paper reciclat en el 80,5%

L’IMPACTE DEL CORONAVIRUS

Creu Roja avisa que caldrà

doblar els bancs d’aliments

El coordinador de l’entitat constata que la demanda ha crescut molt ràpidament quan molts

treballadors han perdut la feina Preveu que les necessitats s’hauran duplicat a final d’abril

OSCAR BAYONA

FINAL DE TEMPORADA

L’ACB debat

avui un pla

que deixaria

fora el Baxi

LA PROPOSTA INICIAL ÉS

QUE ES JUGUI UNA FASE

FINAL EN UNA SOLA SEU I

AMB 12 EQUIPS; MANRESA

NO HI SERIA PER 10 PUNTS

Violència de gènere: més alerta, menys denúncies

Els Mossos consideren probable que les dones agredides tinguin més dificultats per trucar o acudir a una comissaria a causa del confinament

i la proximitat a la llar amb el seu agressor. Per això, els mecanismes de suport a les víctimes intenten difondre que es mantenen en guàrdia.

EL BALANÇ

Vuit morts

més als

hospitals

de Manresa

ALTHAIA I SANT ANDREU

SUMEN 161 DEFUNCIONS

RECONEGUDES A CAUSA

DEL CORONAVIRUS

EL XOC POLÍTIC

L’Estat reitera

a Torra que el

pla de sortida

el decidirà

el ministeri

EL GOVERN CATALÀ FA UNA

PROPOSTA PRÒPIA QUE INCLOU

UN CARNET D’IMMUNITAT

L’EFECTE EN EL SISTEMA SANITARI

Cent professionals d’Althaia

han rebut suport psicològic

L’impacte emocional de la feina que han hagut d’afrontar ha generat estrès

causat per la incertesa, la por del contagi i la fatiga, sobretot els primers dies

PÀGINES 2 A 16


4

DIMARTS, 21 D’ABRIL DEL 2020

TEMA DEL DIA

Regió7

La regió Central té l’índex més baix de morts

a l’hospital i dels més alts de no classifcades

Les dades del departament de Salut per vegueries dibuixen Barcelona i el centre del país com els llocs amb pitjors registres

Enric Badia-ACN

MANRESA

Les xifres per vegueries que distribueix

el departament de Salut

de la Generalitat a partir de les dades

hospitalàries i de les recollides

a les funeràries posa de manifest

que a la Catalunya Central hi ha

un dels índexs més baixos de mort

per coronavirus a l’hospital, mentre

que hi ha un dels més elevats

pel que fa a morts en residències.

Però també hi ha un alt percentatge

de difunts que no es poden

classificar pel lloc de la mort, persones

que no es pot especificar si

s’han mort a l’hospital, a casa seva

o en una residència (el 22,62%). El

departament de Salut ha donat

dades segons un mapa de set demarcacions

territorials, és a dir,

sense l’àmbit del Penedès (que inclou

part de l’Anoia i la capital,

Igualada). Per tant, aquesta regió

Central que dibuixa el departament

inclou tota l’Anoia, juntament

amb les comarques del Bages,

Berguedà, Solsonès, Moianès

i Osona.

A la Catalunya Central han

mort fins diumenge 946 persones

que o bé tenien una prova analítica

feta que podria constatar que la

causa de la defunció era el Sars-

CoV-2 o tenien un diagnòstic que

indicava que eren susceptibles

d’haver patit la infecció per aquest

virus. Aquest gairebé un miler de

decessos suposa l’11,43% del conjunt

del país (8.273), quan la població

d’aquesta demarcació representa

el 6,86% del total del país.

El nombre total de víctimes mortals

al centre del país és elevat, sobretot

si es compara amb altres regions

més poblades. Barcelona a

banda (6.422 morts fins ara), a la

Catalunya Centra és on més n’hi

ha hagut. Gairebé el doble que a

Girona (451), i molt per sobre de

Lleida (134) o Tarragona (255).

Aquesta regió Central té un alt

percentatge de morts per coronavirus,

i quan es diferencia pel lloc

on han mort es veu que és de les

més baixes en percentatge de

morts a l’hospital (un 39,11%). És

la xifra més baixa de totes les demarcacions,

llevat de les Terres de

l’Ebre, però val a dir que en aquest

territori del sud del país hi

ha una baixa incidència,

amb només 33 morts

fins ara i un alt percentatge

de no classificats

(el 51,51%). En el cas de

la regió Central, hi ha el registre

més alt de morts a la residència

per causa de coronavirus

(28,75%). Val a dir,

però, que hi ha molt poca

diferència amb altres zones.

Així, a Barcelona hi

ha el 28,21% de morts en

aquests equipaments per a

gent gran, però, en canvi, hi

ha una gran diferència pel

que fa a les defuncions

als hospitals, ja que el

58,63% han mort en

aquests centres. I ha

un control molt més

estricte sobre el lloc de

la mort, el que fa que

només el 5,85% apareguin

en el capítol

de no classificats.

Tot i que es tracta d’un

grup relativament petit respecte

al total, l’àmbit Central

també té un dels registres

més alts de morts al domicili

(9,30%).

El nombre de morts

registrats per coronavirus

per les funeràries

a Catalunya arriba

a 8.273, amb 206

TERRES DE

L’EBRE

LLEIDA

63 casos

47,01 %

93 casos

20,62 %

58 casos

43,29 %

6 casos

18,8 %

4 casos

12,12 %

19 casos

63,3 %

4 casos

13,3 %

7 casos

23,4 %

ALT PIRINEU

I ARAN

CAMP DE

TARRAGONA

23 casos

69,08 %

CATALUNYA

CENTRAL

134 casos

52,54 %

70 casos

27,45 %

51 casos

20,01 %

Morts als hospitals i a les residències

BARCELONA

3.759 casos

58,33 %

1,812 casos

28,21 %

815 casos

13,46 %

Morts en un centre hospitalari

Morts en una residència

370 casos

39,11 %

272 casos

28,75 %

304 casos

32,14 %

Morts en centres sociosanitaris,

a domicili i morts no classificades

GIRONA

225 casos

49,88 %

93 casos

20,62 %

133 casos

29,5 %

noves defuncions

aquest diumenge. Són

20 més que a l’últim balanç.

Fins ara s’han

detectat 42.610 casos positius,

mentre que n’hi ha

69.837 de possibles.

La xifra global és de 112.447

(3.342 més que dissabte). De les

8.273 defuncions, 2.268 han estat

en una residència (79 més que

l’anterior balanç), 519 al domicili

(14 més que el dia abans) i 92 en

un centre sociosanitari (2 més).

Els casos restants són morts en

hospitals o casos no classificables

per manca d’informació.

Als centres sanitaris ja han mort

un total de 4.576 persones que havien

donat positiu o eren sospitoses

a partir d’un diagnòstic mèdic,

240 més que dissabte.

Casos a la Catalunya Central

El nombre de persones mortes per

Covid-19 a la Catalunya central és

de 946, mentre que els casos de

malalts pugen fins als 9.743. Del

total de defuncions, 466 són de

persones positives de Covid-19 i

480 de sospitoses d’haver patit la

malaltia. Quant al nombre de persones

contagiades, a 3.469 se’ls ha

realitzat la prova diagnòstica i ha

donat positiu.

g LES DADES DE LA PANDÈMIA A LES REGIONS DEL PAÍS

Taula de casos i morts

Positius confirmats per prova diagnòstica (PCR i test ràpid)

Casos sospitosos (determinats per professionals facultatius)

Positius confirmats de residents en residències

Casos sospitosos de residents en residències

Èxitus en un centre hospitalari (positius i sospitosos)

Exitus en residències (positius i sospitosos)

Èxitus en sociosanitaris (positius i sospitosos)

Èxitus en domicilis (positius i sospitosos)

Èxitus no classificats (positius i sospitosos)

Altes hospitalàries

Èxitus totals

Èxitus totals positius

Èxitus totals sospitosos

Èxitus totals en residències

Èxitus totals en residències positius

Èxitus totals en residències sospitosos

ALT PIRINEU I ARAN

71.817 habitants

Nombre

de casos

291

591

68

53

19

4

0

2

5

95

30

22

8

4

1

3

Percentatge

per 1.000

habitants

4,05

8,22

0,94

0,73

0,26

0,05

0,0

0,02

0,06

1,32

0,41

0,30

0,11

0,05

0,01

0,04

BARCELONA

5.122.529 habitants

Nombre

de casos

31.263

47.762

5.363

8.150

3.759

1.812

80

395

376

17.549

6.422

3.123

3.299

1.812

443

1.369

Percentatge

per 1.000

habitants

6,10

9,32

1,04

1,59

0,73

0,35

0,01

0,07

0,07

3,42

1,25

0,60

0,64

0,35

0,08

0,26

CAMP DE TARRAGONA

627.628 habitants

Nombre

de casos

1.369

3.774

199

305

124

70

5

7

39

419

255

184

71

70

47

23

Percentatge

per 1.000

habitants

2,18

6,01

0,31

0,48

0,19

0,11

0,007

0,01

0,06

0,66

0,40

0,29

0,11

0,11

0,07

0,03

CATALUNYA CENTRAL

522.887 habitants

Nombre

de casos

3.469

6.274

647

1.454

370

272

2

88

214

1.382

946

466

480

272

70

202

Percentatge

per 1.000

habitants

6,63

11,99

1,23

2,78

0,70

0,52

0,003

0,16

0,40

2,64

1,80

0,89

0,91

0,5

0,13

0,38

GIRONA

755.396 habitants

Nombre

de casos

3.625

6.640

683

841

225

93

1

19

113

1.186

451

279

172

93

43

50

Percentatge

per 1.000

habitants

4,79

8,79

0,90

1,11

0,29

0,12

0,001

0,02

0,14

1,57

0,59

0,36

0,22

0,12

0,05

0,06

LLEIDA

430.255 habitants

Nombre

de casos

1.506

2.971

320

385

63

13

4

2

52

181

134

109

25

13

10

3

Percentatge

per 1.000

habitants

3,50

6,90

0,74

0,89

0,14

0,03

0,009

0,004

0,12

0,42

0,31

0,25

0,05

0,03

0,02

0,006

TERRES DE L’EBRE

178.458 habitants

Nombre

de casos

179

1.210

10

134

6

4

0

6

17

69

33

14

19

4

2

2

Percentatge

per 1.000

habitants

1,00

6,78

0,05

0,75

0,03

0,02

0,0

0,03

0,09

0,38

0,18

0,07

0,10

0,02

0,01

0,01

NO

CLASSIFICATS

908

615

56

33

0

0

0

0

2

0

2

2

0

0

0

0

TOTAL

42.610

69.837

7.346

11.355

4.576

2.268

92

519

818

20.881

8.273

4.199

4.074

2.268

616

1.652

Font: departament de Salut i Idescat


Regió7 DIMARTS, 21 D’ABRIL DEL 2020 5

TEMA DEL DIA

Els ingressats per coronavirus a Althaia de

Manresa baixen fins al nivell de fa 21 dies

A la ciutat hi va haver ahir sis morts més a causa de l’epidèmia i el nombre total de víctimes reconegudes és de 167

F. GALINDO/AGÈNCIES MANRESA

A la Fundació Althaia de Manresa

hi havia ahir 180 ingressats

per coronavirus, quatre menys

que diumenge. Es tracta de la xifra

més baixa des del 29 de març,

quan n’hi havia 141. El 30 de març

la quantitat facilitada de positius

confirmats ja va saltar a 214.

Les fundacions Althaia i Sant

Andreu Salut van notificar ahir 6

morts més. Amb aquestes ja són

167 les que hi ha hagut en centres

hospitalaris de Manresa des de

l’inici de l’epidèmia per coronavirus.

La Fundació Althaia va registrar

dilluns dues morts més de pacients

amb coronavirus. Amb

aquestes ja són 137 les que hi ha

hagut des de l’inici de l'epidèmia

per coronavirus.

El nombre d'altes acumulades

continua creixent i ja en són 710,

dues més que diumenge

La Fundació Althaia, que gestiona

l'Hospital de Sant Joan de

Déu, el Centre Hospitalari i la Clínica

de Sant Josep, tenia ahir 76

professionals que havien donat

positiu en la prova de coronavirus

i 10 més pendents de resultat. És

una quantitat de professionals

menor que la de divendres, quan

es van comptabilitzar 91 positius.

Amb menys ingressats per coronavirus

i menys professionals

aïllats, Althaia agafa aire per continuar

en primera línia de la lluita

contra l'epidèmia.

A les diferents unitats d’aïllament

de l’Hospital de Sant Andreu

hi havia ahir 129 persones ingressades

per Covid-19 . Ahir hi va

haver un nou ingrés d’un pacient

derivat de la Fundació Althaia.

Durant el dia d’ahir van morir 4

persones ingressades per Covid-

19 i no es va donar cap alta a domicili.

D’altra banda, hi havia 35 treballadors

de l’Hospital de Sant

Andreu que havien donat positiu

de Covid-19 i es mantenen a casa,

i 4 més que també són a casa de

Efectius del cos de Bombers treballant per esterilitzar espais

Una professional sanitària de Sant Joan de Déu de Manresa es renta les mans durant el servei

BOMBERS DE LA GENERALITAT

manera preventiva perquè estan

pendents de realitzar el test o de

rebre resultats.

Tres mil ingressats greus

Segons les dades disponibles del

departament de Salut a l’hora de

tancar edició, a Catalunya fins ara

hi ha hagut un total de 42.610 casos

positius de coronavirus SARS-

CoV-2 confirmats per una prova

diagnòstica (test ràpid o PCR). A

més hi ha 69.837 casos possibles

d’infecció de coronavirus no confirmats

per prova diagnòstica.

Fins ara han mort en un centre

hospitalari, positiu de la Covid-19

REDACCIÓ MANRESA

MIQUEL DE POBES/ ALTHAIA

o bé com a sospitós, 4.576 persones.

Una xifra que segons les dades

que aporten les funeràries

s’elevaria fins a 8.273. . D’aquestes,

2.268 han mort en una residència,

92 en un centre sociosanitari

i 519 al domicili. Els casos

restants són morts en hospitals o

casos no classificables per manca

d’informació.

Des de l'inici de l'epidèmia fins

ara, un total de 3.063 persones

han estat ingressades de gravetat;

actualment en són 1.127.

A més, del nombre total de positius

arreu del país, 6.615 són

professionals sanitaris, mentre

Dotze dotacions dels Bombers

de la Generalitat van dur a terme

ahir tasques de desinfecció i esterilització

a la residència de gent

gran Sant Josep de Manresa, situada

al carrer Magnet, al nucli urbà

de la ciutat. Els Bombers també

van comunicar que durant el dia

d’ahir també van treballar en un

equipament de Castellgalí. Dissabte

ho van fer a Súria.

Una acció molt similar va tenir

lloc la setmana passada als pisos

de la residència Sagrada Família,

on sis persones hi han mort des de

l'inici de la crisi de la Covid-19.

A Súria, un equip dels Bombers

de la Generalitat va portar a terme

dissabte tasques de desinfecció,

delimitació de zones i moviment

de persones a la residència Bell

que 5.934 professionals de residències

estan aïllats per sospita o

confirmació.

Des de l'inici de la pandèmia

de coronavirus a Catalunya, s’han

comptabilitzat 20.881 altes hospitalàries.

Pel que fa a les residències

de gent gran, un total de 7.346

persones han estat confirmades

com a positives de coronavirus i

11.355 són casos sospitosos.

399 morts més a l’Estat

Segons les dades del ministeri de

Sanitat, el coronavirus havia provocat

en les 24 hores anteriors la

mort de 399 persones, el que suposa

un nou descens i eleva la xifra

del total de morts a 20.852. Els

casos confirmats de coronavirus

també es van reduir fins a arribar

als 200.210 infectats en total.

Així es desprèn de les últimes

dades publicades, que reflecteixen

80.587 altes, 3.230 en un dia.

Segons el director del Centre de

Coordinació d'Alertes i Emergències

Sanitàries, Fernando Simón,

el nombre de nous ingressos hospitalaris

i a les UCI se situa actualment

en el 0,7 % i el 0,8 %, respectivament.

«Són marques que ens

van donant esperances», va recalcar

Simón, que va recordar que

aquestes dades mostren el que va

passar fa 10 dies, i que encara s’ha

de veure com han afectat les mesures.

Els Bombers desinfecten residències

d’avis a Manresa, Castellgalí i Súria

Repòs. Aquests treballs s’afegeixen

a d’altres realitzats en les darreres

setmanes a les instal·lacions

de la residència.

Els Bombers de la Generalitat

es van oferir a realitzar les esmentades

tasques de desinfecció i delimitació

de zones, després de les

peticions d’ajuda efectuades per

la direcció de la residència Bell

Repòs i per l’Ajuntament.

al teu costat

Cada dia més de 52.000 PERSONES llegeixen les notícies a www.regio7.cat

Líders en informació local a la Catalunya Central

GRÀCIES PER SEGUIR CONFIANT EN NOSALTRES

Font: Analytics 360 març 2020

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!