SUR LA POINTE DES PIEDS : petite introduction au ballet - (EN CATALÀ)

Però amb l’arribada del romanticisme,
durant el segle XIX,
els elements del sentiment i de
la tècnica es veuen finalment
equilibrats. El ballet ja és arribats
a aquest punt tal i com el
coneixem. El romanticisme és
també el moment on ballarines
com Marie Taglioni comencen a
portar les famoses sabatilles de
punta.
A partir de 1850 i durant
un segle sencer, el ballet rus
guanyarà extrema rellevància.
Si bé fins aleshores la capital
del ballet havia sigut París, el
coreògraf Marius Petipa arriba
a Sant Petersburg i el ballet experimenta
un període de riquesa
verdaderament únic. Petipa
crea la meitat dels ballets que
veurem més tard en aquest
llibre!
Al principi del segle XX, la
darrera etapa del món del ballet
arrenca. És un període jutjat
per alguns ballarins com
a caòtic, perquè apareixen un
munt de coreògrafs i ballarins
i cadascun modifica el ballet
d’alguna manera pionera i única.
Cal anomenar Diaghileff,
Balanchine, Nijinsky, Alonso,
Nureyev, Duncan, Graham,
Baush, tots ells i elles amb una
herència cultral de valor inestimable.
Marie Taglioni,
1804-1884
Anna Pávlova,
1881-1931
Rudolf Nuréyev
1938-1993
3