elButlletí 288 de l'Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l'Arpa - Octubre 2021

El Butlletí del Clot-Camp de l’Arpa | 05
SANITAT
PROU DETERIORAMENT DE LA SANITAT!
E
l deteriorament de
l’atenció primària fa
anys que es produeix,
des de molt abans de la
pandèmia. La saturació dels
centres de salut, les acumulacions
de feina o la manca
de professionals no haurien
de servir de coartada perquè
les administracions públiques
o alguns grups professionals
limitin l’accés als
centres de salut posant barreres
físiques o funcionals.
Les causes de la degradació
progressiva de l’atenció
primària s’han de buscar en
les decisions polítiques que
han causat un finançament
insuficient, una mala gestió
dels recursos i una medicalització
excessiva.
Algunes administracions
i grups professionals ho
han aprofitat per organitzar
la demanda al seu gust: correu
electrònic, telèfon, telemedicina.
Això ha tingut
i té conseqüències nefastes
per a la població, sobretot
la més envellida i la més
pobre i necessitada, perquè
és la menys “digitalitzada”.
També perjudica l’atenció
dels processos aguts sobrevinguts,
com el càncer, ja
que fa lenta la visibilitat.
És important i urgent
recuperar el que s’ha retallat
en els últims anys i garantir
uns centres de salut
oberts, accessibles i amables,
on es doni prioritat a
les consultes presencials;
incrementar la infermeria
comunitària amb la incorporació
de noves professionals;
augmentar el personal
de les àrees d’admissió, que
ha d’estar format adequadament,
i desmedicalitzar
l’atenció primària.
Tot i que durant la pandèmia
s’ha vist que alguns
canvis en la forma de treballar
han permès conèixer
certs beneficis, la consulta
telefònica, per correu electrònic
i les videoconsultes
poden continuar per a alguns
procediments, però
no fent que el pacient s’hi
senti obligat. L’atenció presencial
ha de ser la predominant
perquè facilita la
relació cara a cara entre
professional i pacient. Fer
el contrari atenta contra la
deontologia professional i
deshumanitza l’atenció.
És urgent reforçar els
serveis públics essencials:
salut pública, salut comunitària,
atenció primària i
serveis socials. Cal atenció
presencial en tots els serveis
públics bàsics i millorar
l’equitat d’accés a la resolució
dels problemes de
salut. Tota la població ha
de tenir dret d’accés a tota
Ja no és hora d'aplaudiments i paraules; exigim per ara mateix més pressupost, més
personal, més bones condicions laborals i més participació social i transparència.
la cartera pública de serveis
sanitaris, visqui on visqui.
Cal implementar el rendiment
de comptes i la
transparència. Aquí rau la
importància del funcionament
dels consells de participació
de centre.
Per últim, cal recordar
que no permetrem que ens
portin cap a uns serveis
públics per a pobres que
donen com a resultat uns
pobres serveis públics, ni
podem donar ales a l’afany
de lucre de la sanitat privada,
que tothom sap que deriva
els pacients als centres
públics quan les patologies
es compliquen, ja que per a
les mútues som clients i no
pacients.