epc-timeoff2103

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
DE POPULARITAT
N’HEM TINGUT DES
DEL PRINCIPI. L’ÈXIT
ARTÍSTIC, FER COSES
AMB QUÈ ENS SENTIM
A GUST, VA ARRIBANT
DE MICA EN MICA”
Roger Mas –un dels primers–, Manel,
Sílvia Pérez Cruz, Ariel Rot, Christina
Rosenvinge, Quico Pi de la Serra i
Refree, que en va sortir amb el disc
antològic Tots Sants (2012). Durant el
segon cap de setmana de març van
passar-hi Seward, Los Hermanos
Cubero, Me and the Bees i Miquel
Serra en una tongada de gravacions
que inaugurarien La iaia.
Retorn a La Casamurada
No era el primer cop que el trio
osonenc trepitjava La Casamurada.
Allà va ser on van gravar el seu primer
disc, Les ratlles del banyador (2011),
arrancant d’El Puerto de Santa María
el productor de Cadis Paco Loco,
productor dels tres anteriors àlbums
de Mishima. “Vam treure el Paco
d’allà, i mira que a ell no li agrada
marxar-ne ni per anar de vacances”,
diu l’Ernest Crusats, veu i compositor
principal de La iaia, menjant-se un
plàtan –“Tinc gana tot el dia”, es
LA IAIA XXL
El divendres 21 a
L’Auditori el trio
defensarà On és la
màgia? acompanyat
de la Cobla
Bisbal Jove. “Ampliar
la formació
fins a onze músics
és com tocar amb
una orquestra
simfònica”,
afirma Jordi
Casadesús.
justifica–. “L’estudi del Paco Loco és
un santuari”, afirma. I ho sap de
primera mà, perquè és allà on van
gravar On és la màgia?, el seu segon
àlbum, que acaba de publicar-se.
L’excursió al Penedès ens ha
permès veure La iaia com ja no se’ls
veu avui en dia, amb Jordi Casadesús
assegut davant un harmònium
Newman Bros de finals del XIX,
l’Ernest cantant sense micro i Jordi
Torrents, àlies Turre, fent una
percussió amb la caixa de la bateria,
encara sense muntar: una
encarnació acústica més semblant a
la que els va donar a conèixer amb la
maqueta El meu vaixell (2010), i que
els va posar sota el focus quan el trio,
aleshores acabat de formar, ni tan
sols havia trobat el seu so. “En part
va ser una putada –admet Crusats,
digerint la sèpia amb patates,
tendríssima, que ha cuinat l’Olga
Mias, productora de Tots Sants–,
perquè de cop i volta t’estàs
www.timeout.cat 15