© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados. Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping. EL FANTÀSTIC MR. ANDERSON WES ANDERSON HO HA TORNAT A FER: ‘EL GRAN HOTEL BUDAPEST’ ÉS LA SEVA PEL·LI MÉS DIVERTIDA. PARLEM AMB ELL SOBRE EL CANTÓ POCA-SOLTA DE RALPH FIENNES I SOBRE PER QUÈ VA PORTAR 10.000 EUROS A BILL MURRAY EN UNA MALETA Per Dave Calhoun Retrat Rob Greig 18 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados. Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping. Espatlles estretes, cabell net però potser no tan net, un vestit de tweed, uns botins Clarks que li arriben a mig turmell. ¿Hi ha algun altre director viu que s’assembli més a un dels personatges de les seves pel·lícules que Wes Anderson? Cineasta texà de 44 anys. Les seves pel·lícules, des de Rushmore i Els Tenenbaums fins a Fantàstic senyor Fox i Moonrise kingdom irradien hipsterisme, una intel·ligència insolent i la ment pensant d’un excèntric. La seva nova pel·lícula, El Gran Hotel Budapest, és fins ara la millor. És la història de Gustave H (Ralph Fiennes, molt i molt divertit), un conserge verborreic d’un hotel europeu dels anys 30 que es veu embolicat en la investigació d’un assassinat. Anderson està en ratxa. El 2012, Moonrise kingdom va aconseguir un públic que no havia tingut mai i una nominació a l’Òscar a la millor pel·lícula. Si mireu amb atenció, trobareu la seva influència arreu: pel·lis indie d’imitació, anuncis de televisió poc convencionals i la passió per totes aquelles coses manufacturades i analògiques. Tot i que viu a París, el trobem, molt apropiadament, en un club i hotel londinenc passat de moda on el paper de la paret sembla sortir d’una de les seves pel·lícules. ¿Et sents frustrat quan la gent et diu que fas la mateixa pel·lícula una vegada i una altra? Hi ha qui diu que és com si ja l’hagués vista. Abans em rebotava més. Ara no em sento pas gaire provocat. Potser és que tinc la pell més dura que abans. Quan estic fent una pel·lícula, estic intentant fer una cosa completament diferent del que ja he fet. Però sé que al final, quan ho veus tot seguit, la gent s’adona en deu segons que allò ho he fet jo. ¿Però no trobes que és un compliment que la gent et digui que tens un estil tan clar, propi i definit? És un enorme compliment excepte quan no ho diuen amb la intenció que sigui un compliment. Per internet circula un sketch del que hauria estat una versió de Star wars si l’hagués dirigit Wes Anderson. És bàsicament Rushmore però amb el Chewbacca en una motocicleta vintage. ¿Et mires aquestes coses? N’he vist algunes, sí. Edward Norton en va fer una amb Saturday Night Live que era com una pel·lícula de terror. És maco que facin aquestes coses. Però alhora també penso que jo en podria fer una que fes molta més por. M’agradaria que algú em reptés algun dia a fer una paròdia de mi mateix, a veure què em surt. També he llegit el teu nom entre els candidats a dirigir l’últim capítol de Spider-man. No voldria faltar-te al respecte, però no és cert, oi? Ningú, en missió oficial, s’ha posat en contacte amb mi per oferir-m’ho. Estic convençut que va ser una invenció d’internet. El Gran Hotel Budapest és la teva pel·lícula més divertida fins al moment. Què et feia pensar que Ralph Fiennes podia arribar a ser tan divertit? Estava molt graciós a la pel·lícula M’AGRADARIA QUE ALGÚ EM REPTÉS ALGUN DIA A FER UNA PARÒDIA DE MI MATEIX, A VEURE QUÈ EM SURT” Amagats a Bruges, i també a l’obra de teatre God of Carnage. Feia temps que volia treballar amb ell. El vaig conèixer fa deu anys. Vaig anar convidat a casa de no sé qui, vaig entrar a la cuina i allà, assegut sobre la taula, estava ell. Des d’aleshores que volia trobar alguna cosa per fer amb ell. És molt intens. És com un actor de mètode, i no havia treballat amb ningú així. ¿T’agrada estar en hotels? Abans sí, però amb els anys m’he adonat que no m’agrada això de caminar per un passadís llarg, ficarme en un ascensor, creuar el vestíbul, sortir al carrer, fer un tram de carrer i adonar-me que m’he deixat alguna cosa. Me’n vaig afartar. Però mentre escrivíem la pel·lícula vam viatjar epr ES PENEDEIX... Un bon dia, el seu germà i ell van decidir que volien una entrada a la seva habitació des del sostre. Van estar dies fent-lo. “No recordo mai haver vist el meu pare tan horroritzat. No s’ho podia creure!”. ADMIRA... Quan era un nen admirava Farrah Fawcett: tenia un pòster d’ella amb vestit de bany! La seva obsessió actual és Joan Blondell i un film en particular, Blonde crazy, amb James Cagney. SOPARIA AMB... Anderson, si pogués, soparia amb Luis Buñuel: “Tinc la sensació que era una d’aquelles persones que estava bé tenir al voltant, que li agradava passar-s’ho bé”. Alemanya, Àustria, Hongria i la República Txeca. Vam veure moltes coses. Però durant el rodatge et vas allotjar en un hotel, amb el càsting de la pel·lícula. Diuen que els actors esmorzaven en pijama. Sí, vam agafar un hotel petit a Görlitz, Alemanya. Teníem una cuinera que conec d’Itàlia que va cuinar per a nosaltres totes les nits durant el rodatge. Cada vespre hi havia una bona festa a l’hora de sopar. A El Gran Hotel Budapest hi ha moltes cares que ja coneixíem de pel·lícules anteriors: Owen Wilson, Adrien Brody i Bill Murray. Aquest últim ha aparegut en totes les teves pel·lícules des de Rushmore. Què és el que més t’agrada de treballar amb ell? Sempre m’he sentit animat. En cada pel·lícula sembla que estigui una mica més a dins del meu món. La nostra col·laboració ha anat evolucionant de manera molt favorable al llarg del temps. Diuen que una vegada vas accedir a portar-li 10.000 euros en metàl·lic dins d’una maleta, des de la Mostra de Venècia fins a Roma. ¿És cert, això? Sí, és cert. Els diners eren per a un tal Luigi. Em sembla que era un dipòsit per a un apartament que en Bill havia llogat. Però he de dir que no és tan difícil portar 10.000 euros de Venècia a Roma. No ocupen una maleta sencera! ¿Tu i Bill feu festa junts? De vegades, però és que ell porta una vida molt internacional i jo no conec pas tots els seus aspectes. Sovint desapareix del mapa durant un temps, i de sobte reapareix. Sempre és interessant quan això passa. Tu ets de Texas, però vius a París. ¿Ets oficialment un americà en ple exili europeu? Bé, de fet no he passat pels Estats Units en els últims dos anys. Ara estem a punt d’anar-hi a passar un mes o així. Tinc el meu pis i la meva oficina a París, i la meva xicota té una casa a Kent, així que hi anem amb freqüència. També vaig sovint a Londres. Però a París encara sento que sóc un americà a l’estranger. El meu francès no és ara millor del que ha estat mai. ‘El Gran Hotel Budapest’ s’estrena aquest divendres 21. www.timeout.cat 19
Change language