MEMORÀNDUM 2a.sessió de treball.pdf - Institut català d'antropologia

LABORATORI D'ANÀLISI DEL PENSAMENT CREATIU.Grup de treball adscrit a l’ICA - Institut Català d’AntropologiaProjecte:Taula de reflexió i debat.EL FACTOR DE LES EMOCIONS DE L'ARTISTA(En la configuració cognitiva dels conceptes creatius)http://www.antropologia.cat/node/23511MEMORÀNDUM: 2a.sessió de treball.Tema central de reflexió i debat: ELS PROCESSOS DE MEDITACIÓ. El diàleg amb si mateix generador de l’energia emocionalConceptes complementaris:LA CONTEMPLACIÓ. El silenci mental i el despertar de l'esperit.Dins dels reflexions que l'artista realitza per expressar-se a través de la seva obra s'observa el diàleg amb si mateix.Mitjançant la contemplació d'un objecte real o imaginari l'artista comença a abstreure's de la realitat per crear nousconceptes.L'individu/artista segons la seva predisposició cognitiva pot accedir a uns espais cognitius on prevalen uns valors de tipusmetafísic allunyant-se dels aspectes prosaics de la vida.LA INTROSPECCIÓ. El diàleg amb el mes íntim de si mateix.Una vegada efectuat el silenci mental es produeix un dels aspectes més importants en l'ésser humà el despertar del'esperit creatiu en l'artista des del subconscient.El diàleg amb si mateix és provocat per un element extern que finalment es dilueixAquest diàleg amb si mateix fa aflorar inconscientment la riquesa interior que l'ésser humà posseeix.PARTICIPANTS EN EL PROJECTE:Taula de reflexió i debat – Membres amb participació presencialJesús Pérez Pallisé: Director del projecte. Membre de l'ICA. Llicenciat en Arts Aplicades i Disseny, Esc. Massana, UAB.Jordi Colobrans: Doctor en Antropologia i Sociologia, Membre de l'ICA, Prof. de la UB. Dep. de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions.Rosa Puig i Torres: Dissenyadora gràfica, Fotògrafa, Autora de diverses publicacions.Felipe Cabezas: Actor professional. Professor teatral. Dramaturg. Director de la SALA FÈNIX.Gerard Fisa Biscarri: Llicenciat en Belles Arts per la UB. Màster en Artteràpia. UVIC. Professor i pedagog d’art. Artista gravador.Isabel Belmonte: Dissenyadora. Creadora del vestir. Estudiant de Psicologia.Míriam Pax Ribas: Estudiant.Taula de reflexió i debat – Membres amb participació documental.Meritxell Virgili Arumí: Lliç. en Antropòloga social i cultural. Artista Plàstica/Visual. Tit. sup. en Procediments pictòrics i murals. Esc. La LlotjaMarina Berdalet: Artista visual. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1984-1989)Rafael Romero Pineda. Doctor “Cum Laude” en Belles Arts. Professor de la Facultat de Belles Arts. U.B. Artista plàstic.Jordi Vallverdú: Professor del Departament de Filosofia de la UAB. Àrea de Lògica i de Filosofia de la CiènciaJordi Morell: Professor Facultat de Belles Arts. UB. Artista plàstic. Grup d'Innovació Docent Art, Professió i Docència.Taula de reflexió i debat – Membres que excusen la seva presènciaAlba Valldaura: Llicenciada en Art Dramàtic: Institut del Teatre. Dramaturga. Actriu professional.Antoni Yranzo: Artista Escultor, Director de l’estudi de creació Antoni YranzoLaura Lamas Abraira: Llic. en Belles Arts. Màster de "Investigació etnogràfica, teoria antropològica i relacions interculturals" UAB.Olga Schäfer: Arquitecta i Artista Plàstica independent, Directora del projecte: ADAdrippingSalvador Salar Puig: Universitat Autònoma de Barcelona, 4 art curs del Grau en Antropologia Social i CulturalProjecte EL FACTOR DE LES EMOCIONS DE L'ARTISTA. (En la configuració cognitiva dels conceptes creatius)1

MEMORÀNDUM 2ª TAULA.Estructura de la sessió:(a) INTRODUCCIÓ AL PROJECTE.(b) ESPAI D’EXPLORACIÓ DE CONCEPTES.(c) ESPAI DE DEBAT.Aquesta memòria es redacta a partir de l'anàlisi de l'enregistrament d'àudio de la sessió de treball.Document: Enregistrament d'àudio. Format MP3 - Durada: 2h.17m. 14s. - Fitxa: 130664_001En aquesta primera sessió estem treballant sobre els processos generadors de EMOCIONSLa metodologia que emprarem per desenvolupar aquest projecte consistirà en tres taules de reflexió i debat (Una per sessió),aquestes taules estaran compostes• a. /• b. /• c. /Un moderador, Introduirà els temes de reflexió i debat i moderarà la participació.Artistes/Creatius (Aportaran al debat les seves reflexions sobre una base empírica.Presentaran les experiències emocionals en els seus respectius treballs creatius)Analistes socials (Antropòlegs/Filòsofs/Psicòlegs)Aportaran al debat les seves reflexions sobre una base teòrica.És fonamental per al desenvolupament d'aquestes sessions de reflexió i debat contrastar els coneixements sobre lesexperimentacions emocionals dels artistes amb els coneixement que proporciones els esquemes d'interpretació teòrica d'aquestsprocessos emocionals.(a) INTRODUCCIÓ AL PROJECTE. (Ref. àudio: 00,00,00)1. / Preàmbul de la 2ª taula (Ref. àudio: 00,25,00)Com a preàmbul d'aquesta sessió es dóna la benvinguda al projecte "al futur de la creació artística", representat per una estudiantdels salesians que està estudiant 1º de batxillerat; ens sol·licita si podia assistir al projecte doncs esta efectuant un treball derecerca sobre la inspiració en els escriptors i vol conèixer els mètodes en els quals s'inspiren per escriure, finalment vam saber queja està escrivint el seu primer llibre, li vam donar la benvinguda al projecte.2. / Introducció sobre l'esquema general del projecte. (Ref. àudio: 00,03,55)Es procedeix a efectuar una descripció general de les taules de reflexió i debat així com de la seva estructura i el perquè de lamateixa. Es ressalta que el punt de partida del projecte se situa en la percepció de la realitat que al mateix temps les emocions sónconseqüència d'aquesta realitat,Primera taula:Paraules clau:Conceptes de recerca:Segona taula:Paraules clau:Conceptes de recerca:Tercera taula:Paraules clau:Conceptes de recerca:Sobre els processos PRE-EMOCIONALS.Observació. Percepció. Realitat. Interpretació. Conscient. Individu. Societat. Artista. Sentits.LA PERCEPCIÓ SENSORIAL. Sobre la realitat.L'OBSERVACIÓ. L'instrument sensorial per conèixer la realitat.LA PERCEPCIÓ. La interpretació de la realitat per l’individu.Sobre els processos generadors de EMOCIONSMetafísica. Meditació. Contemplació. Introspecció. Inconscient. Imaginació. Esperit. Teologia.ELS PROCESSOS DE MEDITACIÓ. El diàleg amb si mateix generador de l’energia emocional.LA CONTEMPLACIÓ. El silenci mental i el despertar de l'esperit.LA INTROSPECCIÓ. El diàleg amb el mes íntim de si mateix.Sobre els processos POST-EMOCIONALS.Emocions. Irracional. Sentiments. Raó. Catarsis. Èxtasi. Cos. Cognició. Conducta. Creativitat.ESTAT D'EXALTACIÓ EMOCIONAL. Manifestació d'un estat interior que altera la nostra sensibilitat.LES EMOCIONS. La manifestació de l'esperit mitjançant el cos.ELS SENTIMENTS. L'estat afectiu que neix de les emocions.Projecte EL FACTOR DE LES EMOCIONS DE L'ARTISTA. (En la configuració cognitiva dels conceptes creatius)2

3. / Gràfic sobre EMOCIONS (Ref. àudio: 00,13,00,)Es descriu aquest gràfic seqüencial sobre l'expressió de les emocions en l'obra artística. S'efectua una referència sobre la unitat holísticadel cos, la ment, i l'esperit en el desenvolupament emocional. Es realitzen uns comentaris sobre la possibilitat que les emocions influeixin enl'aplicació des del preconscient dels automatismes cerebrals en el desenvolupament de determinats processos creatius.(b) ESPAI D’EXPLORACIÓ DE CONCEPTES. (Ref. àudio: 00,15,00)Tema d'aquesta sessió: ELS PROCESSOS DE MEDITACIÓ. El diàleg amb si mateix generador de l’energia emocional.OBJECTIUS DE REFLEXIÓ: Espai de reflexió col·lectiva on deu prevaler l'aprofundiment cognitiu dels conceptes presentsen les ponències. En aquest espai central ens centrarem en la presentació i deliberació de les diferents ponènciespresentades tant vivencials com a teòriques per a la seva anàlisi. L'exposició de l'objecte d'anàlisi (la ponència) éspresentada per l’ INDIVIDU, la reflexió de tipus cognitiu per aprofundir en els conceptes presents en l'objecte d'anàlisi (laponència) és efectuada pel GRUP.Mitjà aplicat per a la recerca en grup: MÈTODE DE PENSAMENT REFLEXIU.CONCEPTES D’ANÀLISI: Meditació – Contemplació – Introspecció . Metafísica.Jesús Pérez. Pallisé. Director del projecte. Llicenciat. en Arts Aplicades y Disseny, Centre Superior d’Art i DissenyMassana, UAB. Màster en Direcció i Organització d’Empreses. Institut Politècnic Nacional. UPC. Terrassa.( 1. / a ) ELS PROCESSOS DE MEDITACIÓ. El diàleg amb si mateix generador de l’energia emocionalEl conceptes d'anàlisi d’aquesta sessió són els processos de la meditació, la contemplació i la introspecció(evidentment aplicats a l'individu/artista). Es important tenir en compte que aquests conceptes han de ser investigats desde la METAFÍSICA com a mitja per discernir col·lectivament sobre els principis fonamentals de la realitat i de coml'individu/artista mitjançant el coneixement de si mateix pot desenvolupar un esperit creatiu que posteriorment es transmetia la seva obra artística.La creació de l'art és desenvolupat per l'individu/artista i s'engendra en la societat. Des d'aquesta perspectiva s'haconsiderat que aquesta temàtica devia ser tractada des de la metafísica atenent a que com ja he esmentat l'art sorgeixdes de la societat i no d'una divinitat. En parlar de meditació, contemplació i introspecció, si a més parlem d'esperit, elcamp d'anàlisi pot derivar cap a uns conceptes teològics que no és l'objectiu d'aquesta anàlisi.Independentment de les conviccions de l'individu/artista sobre si l'ésser humà va crear a déu o si Déu va crear a l'ésserhumà, l'art és una manifestació del pensament social, és la forma de comunicació de determinats valors abstractes de lasocietat, essent l'artista el que li concep un cos material o conceptual com a forma d'expressar aquests valors essent lasocietat la que ho transforma en símbol( 1. / b ) LA CONTEMPLACIÓ. El silenci mental i el despertar de l'esperit.Dins dels reflexions que l'artista realitza per expressar-se a través de la seva obra s'observa el diàleg amb si mateix.Mitjançant la contemplació d'un objecte real o imaginari l'artista comença a abstreure's de la realitat per crear nous conceptes.L'individu/artista segons la seva predisposició cognitiva pot accedir a uns espais cognitius on prevalen uns valors de tipusmetafísic allunyant-se dels aspectes prosaics de la vida.( 1. / c ) LA INTROSPECCIÓ. El diàleg amb el mes íntim de si mateix.Una vegada efectuat el silenci mental es produeix un dels aspectes més importants en l'ésser humà el despertar del'esperit creatiu en l'artista des del subconscient.El diàleg amb si mateix és provocat per un element extern que finalment es dilueix.Aquest diàleg amb si mateix fa aflorar inconscientment la riquesa interior que l'ésser humà posseeix.Projecte EL FACTOR DE LES EMOCIONS DE L'ARTISTA. (En la configuració cognitiva dels conceptes creatius)3

( 2. / ) APLICACIONS TERAPÈUTIQUES DE L’ART. (Ref. àudio: 00,19,15)Gerard Fisa Biscarri. Llicenciat en Belles Arts per la UB. Màster en Artteràpia. UVIC. Professor i pedagog d’art. Artista gravador.1. / Gerard destaca que prové de l'àmbit artístic, s'ha decantat cap a l'estudi de les aplicacions terapèutiques, mèdiques icuratives de l'art; presenta diverses imatges amb treballs artístics propis. Descriu succintament que en la teràpia artísticaconflueixen diversos sabers; ressalta la principal característica d'aquesta matèria; té un marcat caràcter multidisciplinarentre l'àmbit de la psicologia i les disciplines artístiques; es pot aplicar des de diferents paradigmes; recalca que és untema pantanós per la seva utilització en altres àmbits no gaire rigorosos.2. / Introdueix la temàtica sobre els arquetips descrits per Carl G. JUNG; esmenta que també es va interessar per lametafísica, la càbala i altres matèries més properes al pensament espiritual d'orient. Parla també sobre l'inconscient en lacreació de l'art i esmenta a Sigmun FREUD.3. / Efectua un interessant comentari sobre la importància del treball científic i al propi temps com aquest pensament potgenerar certes contradiccions amb el pensament artístic; destaca també el materialisme imperant en la nostra societat.4. / El següent pas que aborda és l'aparició de les avantguardes europees amb l'art abstracte i esmenta a Vasili,KANDINSKY; destaca la seva vocació pedagògica i científica sense deixar per això de tenir com a base el pensamentcreatiu, mostra com a exemple el text del llibre “DE L'ESPIRITUAL EN L'ART” posant l'accent en la línia humanista deKandinsky incidint el seu paper fonamental en l'aplicació del esperit en la creació artista.( 3./ )AUTOETNOGRAFIA D’UN PROCÉS CREATIU (Ref. àudio: 00,51,10)Jordi Colobrans. Doctor en Sociologia i llicenciat en Antropologia, Prof. de la UB. Dep. de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions.Efectua una descripció de les característiques de la tècnica de les etnografies, posa l'accent que ell no és un artista és unantropòleg. L'etnografia diu és la tècnica que fan servir els antropòlegs per conèixer les coses; bàsicament quan tu vols conèixerque fa la gent doncs vas a viure una temporada amb ells i coneixes la seva forma de vida, es tracta de conviure per conèixer; vasincorporant coses de la seva experiència en la teva experiència i vas coneixent les seves circumscriguis de vida i els seusquefers, pots tenir certa empatia amb la seva forma de vida. i desenvolupar la facultat de comprendre les emocions i elssentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.Comenta que ha estat una tècnica que en certa època tenia el seu sentit en l'estudi dels pobles exòtics. Destaca que enl'actualitat al segle XXI té noves aplicacions, en el món de la innovació, en la societat del coneixement, en eldesenvolupament de la creativitat, etc., es tracta d'investigar sobre el futur en comptes de mirar cap a enrere, fem unaetnografia de la innovació.Comença a descriure la autoetnografia. Descriu que és un mètode de recerca que es diferencia de l'etnografia en tant quepren l'experiència del propi investigador com a font d'estudi. És a dir, l'investigador observa la seva pròpia experiència en uncontext social determinat, considerant la seva posició per controlar la subjectivitat de la recerca, té certa part d'introspecció,efectues una etnografia de les teves pròpies experiències i podràs extreure conclusions a partir d'aquesta experiència.Descriu que esta estudiant TAI-XI i l’experiència que planteja està originada en la pràctica del TAI-XI. En realitat, estaestudiant l’experiència de la lluita “suau i amable” que, com a primera impressió, parlant d’arts marcials pot semblar unacontradicció. Per tant, vol aprofundir en el seu sentit per entendre millor aquesta definició d’art marcial interna.Per desenvolupar aquesta etnografia va desenvolupar un experiment creatiu. En aquest experiment va dibuixar unessèries de YIN-YANG amb compàs i tinta xinesa, i les va pintar amb pinzell. Mentre anava aprofundint en l'experiènciaescrivia els seus pensaments.(c) ESPAI DE DEBAT (Ref. àudio: 01,08,38)OBJECTIUS DE DEBAT: L'objectiu d'aquest espai no és reflexionar sobre el documents presentats sinó sobre els conceptes queimplícitament contenen aquests documents per crear idees aplicables a la societat.Perquè aquestes taules de reflexió i debat no es quedin en unes sessions de tipus magistral buscarem en aquest espai unaaplicació des de la praxis dels diferents conceptes extrets en el mateix.Per a un correcte ús d'aquest espai en la recerca de solucions pràctiques de creativitat aplicada a la vida diària es precís tenir encompte aquests dos tipus d’estat personal:(a) l’estat emocional com a element activador de la imaginació de l'ésser humà,(b) l’estat d’ànim influeix positivament o negativament sobre la creativitat aplicable al dia a diaCLOENDA 2ª taula. (Ref. àudio: 02,17,15)Projecte EL FACTOR DE LES EMOCIONS DE L'ARTISTA. (En la configuració cognitiva dels conceptes creatius)4

REFLEXIONS GENERALS SOBRE AQUESTA SEGONA SESSIÓCONCEPTES DESENVOLUPATSÉs aquest apartat volem crear una espècie de petit arxiu per dipositar els conceptes que han aparegut en eldesenvolupament d'aquesta sessió i que no s'ha reflexionat suficientment sobre els mateixos. És un vademècumdocumental sobre conceptes a desenvolupar amb referència a les emocions i els sentiments en l'artista i l'art.Sobre [ Individu / Consciència ] – [ Societat / Art ]L'art com a forma d'expressió de l'individu o com a forma d'expressió i/o de denúncia social pot desenvolupar-segeneralment a partir d'a partir d'aquests tres pressupostos:[ Conscient / Raó ][ Pre-Conscient / Automatismes ][ Sub-Conscient / Emoció ]El punt de partida dels processos creatius de l'individu/artista se situa en la seva consciència, essent aquesta al propi tempsproducte d'una societat i d'una cultura determinada. A partir de l'anàlisi de l'obra creativa de l'individu podrem entendre elllenguatge creatiu pel qual l'individu/artista s'expressa, els seus signes i símbols en els quals subjeu el seu sentir sobre si mateix ila societatSobre l'esperit de l'ésser humà.Es reflexiona col·lectivament sobre l'esperit de l'ésser humà i el que realment significa: Succintament es considera que ésel que defineix a l'ésser humà com a element transcendent en la naturalesa i el cosmos i el que ens diferencia de la restad'éssers que habiten la terra. Pot considerar-se també com l'ànima de l'individu (en sentit no teològic). És un element nomaterial i probablement tingui a veure molt amb el subconscient de l'individu.Sobre l'esperit creatiu.Sobre l'esperit creatiu es considera que és la capacitat que l'individu s'ha dotat a si mateix per extrapolar els seuspensaments i crear nous conceptes i aplicacions per a aquests, És el desenvolupament de la imaginació mitjançant laconjunció de diversos conceptes en el subconscient i que es manifesten mitjançant la inspiració. A partir d'aquí esdesenvolupa la idea. Es considera que s'adquireix per aprenentatge.Sobre estat emotiu.L'emotivitat és aquella capacitat que disposem els éssers humans per produir emocions, encara que també a la sensibilitatque es presenta davant les emocions la cridem emotivitat. L'emotivitat és un estat permanent que ens predisposacognitivament per experimentar emocions i sentiments d'una forma incontrolada. Tendència a viure o expressar lesemocions de manera particularment intensa. No és el mateix que l'emoció. Certs comportaments emotius poden serfavorables a la creativitat.Sobre estat d'ànim.Al parlar de la diferència entre emotivitat i emoció ha sorgit per ser un tema que es considera relacionat amb els estatsd'ànim. Els estem d'ànim són situacions més o menys permanents en l'individu i pot tenir oscil·lacions en el temps. Sol sersinònim de depressions o de neurastènies. En l'artista un estat d'ànim en el qual l'individu es troba d'acord aconsegueixomateix influeix positivament en la seva creativitat.Sobre la Catarsi de l'art.S'ha parlat també sobre aquest concepte. L'artista mitjançant la pràctica de l'art pot fer aflorar des del subconscient certescomplexos, emocions o record negatius que entorpeixen el seu desenvolupament cognitiu, és un mitjà de purificacióemocional, corporal, mental i espiritual. Està íntimament lligat al psicoanàlisi com a mitjà per analitzar determinatselements cognitius ocults en el subconscient que impedeixen el normal desenvolupament expressiu de l'individu. L'art coma forma d'expressió facilita aquesta purificació.LABORATORI D'ANÀLISI DEL PENSAMENT CREATIU.Grup de treball adscrit a l’ICA - Institut Català d’AntropologiaVideo YoUtube: http://youtu.be/XWLsOV-syQ8Pag. Web. ICA: http://www.antropologia.cat/node/22977Correu electrònic: projecte.creatiu@gmail.com – Telf: 933004741 – 692932886 - Barcelona - Catalunya - Espanya.Projecte EL FACTOR DE LES EMOCIONS DE L'ARTISTA. (En la configuració cognitiva dels conceptes creatius)5