LES RUTES EN BICICLETA DEL ‘CAVALL FORT’

Col·lecció: Azimut - 73
LES RUTES EN BICICLETA
DEL ‘CAVALL FORT’
26 ITINERARIS FÀCILS
PER CATALUNYA
JOAN PORTELL RIFÀ
1

Fotografia de la portada:
Jordi Longás
Primera edició: novembre del 2005
Edita: Cossetània Edicions
C/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS
Tel. 977 60 25 91
Fax 977 61 43 57
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
© Joan Portell Rifà
© Cossetània Edicions
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA
ISBN: 84-9791-138-5
Dipòsit legal: T-1.315-2005
2

A la meva família, molt especialment a la Leo,
la Núria i la Paula,
i a tota la gent de Cavall Fort
3

Introducció
Quan a principis de la dècada dels noranta, l’Albert Jané,
aleshores director de la revista Cavall Fort, em va proposar col·laborar-hi
de manera periòdica amb la publicació d’itineraris en
bicicleta per als més petits, no podia ni imaginar que aquella
proposta seria l’embrió d’aquest llibre.
Al llarg dels anys, i sense discontinuïtat, a la revista han anat
apareixent itineraris de dificultat baixa pensats especialment per
ser resseguits per tota la família. Això m’ha suposat la recerca
d’itineraris que, a més de la seva bellesa paisatgística o del seu
interès cultural, tinguessin una longitud, desnivell i ciclabilitat
aptes per a tothom. D’aquesta manera, m’he trobat pedalant pel
delta de l’Ebre, pel pla de la Calma o per la comarca del Segrià.
Com diu encertadament el refrany, de la Seca a la Meca passant
per les valls d’Andorra.
És aquest procés de descoberta el que m’ha ajudat a conèixer
el romànic primigeni de Sant Quirze de Pedret, els secrets i
les formes de vida de les colònies tèxtils situades a les ribes del
riu Llobregat, o sentir la remor dels antics trens que travessaven
les muntanyes de la Terra Alta. Tot plegat m’ha enriquit, en alguns
moments fins i tot m’ha entusiasmat, i m’ha ajudat a estimar
més Catalunya i, el que és més important, ho he pogut compartir
amb la meva família i l’he pogut veure créixer a l’entorn
d’una de les activitats que més m’omplen.
Aquest recull vol ser, doncs, al mateix temps que una sistematització
i unificació d’una tasca que s’ha anat realitzant col·lectivament
entre la gent de Cavall Fort i la família i amics de l’autor
d’aquesta guia, la voluntat de facilitar d’una manera lúdica la descoberta
de diferents indrets del nostre país a cavall de la bicicleta,
tenint sempre en compte que els destinataris són els nens.
Crec, de debò, i així ho he expressat altres vegades, que trepitjant
—en el nostre cas, pedalant—, anant amunt i avall pel nostre
país, és la millor manera d’estimar-lo. Lluny dels grans ideals
que omplen bells discursos de polítics, aturar-se a parlar amb un
pastor, a reposar una estona arrecerats sota la mirada d’una
ermita o escoltant els batecs d’un riu, és la manera més fàcil de
fer entendre què és i que significa la nostra terra. I si tot i això
les meves paraules poden caure en un pou sense fons, només
5

Pedalant, en família, vers la Gola del Ter
puc suggerir-vos que ho proveu una vegada i, com el bon vi, de
ben segur que repetireu.
Per acabar, m’agradaria agrair a Cavall Fort la seva tasca iniciada
fa més de quaranta anys. Sense ells, molt especialment
l’Albert Jané, la Mercè Canela, la Rosamaria Budó i la Xita Camps,
aquest llibre no hagués estat possible. A més, vull fer extensiu
el meu agraïment a tota aquella gent que, d’una manera o altra,
m’han acompanyat en els meus itineraris, molt especialment al
Mauro, a l’Imma Mañas i al Pol, i al Martí i a la Berta Buldó.
Voldria fer una menció especial a les meves filles Núria i Paula, i
a Leo, la meva companya de moltes i diverses pedalades, amb
alguna caiguda o altra.
A tots ells, moltes gràcies de tot cor.
Joan Portell
6

Mapa de situació de les rutes
23
22
14
13
15 17
12
8
18
19
11
7
16
4
21
24
10
9
5
3
2
1
20
6
26
25
1 Per la Barcelona modernista
2. Descobrint el Fòrum Barcelona 2004
3. De Sant Cugat del Vallès a Sant Medir
4. Pel sender de Gran Recorregut 97
5. Gallecs, un oasi de verd al Vallès
6. La ruta de les cales del Garraf
7. Pel pla de la Calma
8. La Ruta Verdagueriana
9. Resseguint l’Anoia
10. Enfilant pobles de l’Alt Penedès
11. Resseguint la sèquia de Manresa
12. Per les colònies tèxtils del riu Llobregat
13. Per camins de ferro a la riba del Llobregat
14. La Ruta del Ferro
15. La via verda del carrilet d’Olot
16. La ruta del Feliuet
17. A l’entorn de l’estany de Banyoles
18. Descobrint l’Empordanet
19. La Gola del riu Ter
20. Pel Camp de Tarragona
21. Resseguint el canal d’Urgell
22. Els dòlmens de la vall de Cabó
23. Descobrint la Cerdanya
24. La Ruta del Cister
25. A l’entorn de l’Encanyissada
26. Per la ribera del riu Ebre
18

Ruta 1
Per la Barcelona modernista
Una ruta per descobrir la ciutat en bicicleta
Fitxa tècnica
· Itinerari: Palau Güell – Els Quatre Gats – Palau de la Música
Catalana – Casa Milà (la Pedrera) – Temple de la Sagrada Família
– Hospital de Sant Pau (Parc Güell-variant).
· Distància: 8,2 km.
· Desnivell: 100 m.
· Durada: D’1 h a 2 h.
· Sobre la BTT: 100% de l’itinerari.
· Accés: Per arribar a l’inici de la ruta, es pot optar per carregar
les bicicletes al metro de la ciutat i baixar a l’estació de
Drassanes de la línia 3 (verda). Des de la sortida de Rambles
s’ascendeix per aquesta avinguda fins al carrer Nou de la Rambla,
on es gira a l’esquerra.
· Cartografia i bibliografia: PORTELL, Joan; SESÉN, Leonor. En bicicleta
per Barcelona, Collserola i rodalies. Barcelona: Pòrtic, 1999.
L’entorn
Entre finals del segle XIX i principis del XX va sorgir una nova
forma d’art que a Catalunya va rebre el nom de modernisme. En
poblacions com la Garriga, Olot, Reus, Sitges, Vilanova i la Geltrú,
i d’altres, avui dia podem veure i visitar diversos edificis dissenyats
i construïts sota la influència d’aquest estil. A Catalunya,
però, la població on aquest moviment va deixar més empremta
és a la ciutat de Barcelona. És aquí on hi trobem alguns dels
edificis més representatius del modernisme: la Sagrada Família,
el Palau de la Música Catalana, el Parc Güell, etc.
El modernisme ha marcat Barcelona, i ha convertit la ciutat
en un museu a l’aire lliure. Passejant pels seus carrers podem
trobar forns de pa, farmàcies, pastisseries i edificis d’habitatges
que van ser dissenyats i construïts sota la influència de
canvi que va dominar el tombant del segle passat. Les primeres
obres considerades modernistes es van dissenyar i construir a
principis de la dècada dels vuitanta. Són l’editorial Montaner i
Simón (1880-1885), de Lluís Domènech i Montaner, actual seu
de la Fundació Tàpies; i la Casa Vicenç, d’Antoni Gaudí (1883-
1888).
Però va ser en el context de l’Exposició Universal que es féu
el 1888 a Barcelona, un gran saló on s’exposaven els invents i
19

descobriments més recents de l’època, que el modernisme es
va donar a conèixer. Lluís Domènech i Montaner va rebre l’encàrrec
de dissenyar i construir el cafè-restaurant de l’exposició, anomenat
popularment el Castell dels Tres Dragons i que en l’actualitat
acull el Museu de Zoologia de la ciutat. Aquest edifici va
servir d’aparador d’aquest estil que, a poc a poc, penetrava en
la vida quotidiana de la ciutat i dels seus habitants.
El modernisme va ser un moviment que influencià totes les
arts. Trobem escriptors modernistes, com Verdaguer o Maragall;
pintors com Ramon Casas o Santiago Rusiñol; escultors com Llimona,
Blay o Clarasó; ebenistes com Busquets; vitrallers com
Riquer i Mir; i, fins i tot, revistes que foren editades sota la influència
modernista, com Pèl & Ploma o Luz.
Casa Milà, coneguda popularment com la Pedrera
20

Parc Güell
Ronda del Mig
Sagrada
Família
Hospital
de Sant
Pau
Carrer de la Marina
Avinguda
Meridiana
Passeig de Sant Joan
Poblenou
Estació
Barcelona-
Sants
Avinguda Diagonal
Passeig de Gràcia
Carrer València
Carrer Aragó
Gran Via
Paral·lel
Plaça de
Catalunya
Rambles
Parc de la
Ciutadella
Mar
Mediterrani
Però l’art en què el modernisme es va desenvolupar d’una
manera més espectacular va ser en l’arquitectura i, molt especialment,
en el seu vessant decoratiu. L’objectiu essencial que es
plantejava era integrar totes les arts en una “obra total”. Els
arquitectes modernistes treballaven en col·laboració amb els ceramistes,
pintors o escultors de més renom de l’època.
A partir de la segona dècada del segle XX, l’estil modernista
caigué en desgràcia i s’entrà en una època en què dominaren les
formes simples. La nova tendència va portar, fins i tot, a l’enderrocament
o la remodelació total d’alguns edificis que havien estat
construïts sota la influència modernista. La darrera obra considerada
modernista és la Casa Planells (1924), obra de Josep
Jujol i situada al número 332 de l’avinguda Diagonal de la ciutat.
Per permetre’ns descobrir alguns dels edificis més emblemàtics
del modernisme a Barcelona, i d’altres no tan coneguts,
l’Ajuntament de la ciutat ha dissenyat i senyalitzat adequadament
l’anomenada Ruta del Modernisme. Unes rajoles rodones
i vermelles que trobem a terra ens serviran de guia i ens portaran
a través d’un interessant recorregut per la ciutat.
Aquesta ruta ens permet resseguir, a peu o en bicicleta, gran
part de la Barcelona modernista. Abans, però, hem de fer un pas
enrere en la història de Barcelona per comprendre millor l’origen,
l’explosió i la fi de l’estil modernista.
21

Descripció de l’itinerari
Aquesta ruta es desenvolupa totalment per dins del nucli urbà
de la ciutat de Barcelona. Us aconsellem portar algun cadenat
per lligar les bicicletes.
0 km. La Ruta del Modernisme té el seu inici al Palau Güell, un
dels edificis més desconeguts i al mateix temps més sorprenents
del modernisme a Barcelona. L’edifici està situat al
carrer Nou de la Rambla, 3-5 (tel. 933173974), en ple barri
del Raval. En aquest edifici hi ha ubicat un dels dos centres
d’informació de la Ruta del Modernisme (l’altre és a la Casa
Lleó Morera, al passeig de Gràcia, 35, tel. 934880139 o
932702020).
Abans d’iniciar l’itinerari, us aconsellem que adquiriu el multitiquet
de la Ruta del Modernisme. El podeu obtenir en un
dels dos centres d’informació. Els menors de 10 anys no
paguen. Aquest multitiquet us ofereix la possibilitat d’entrar
en deu dels edificis més emblemàtics de la Barcelona modernista
com són el Palau Güell, el Palau de la Música Catalana,
la Casa Lleó Morera, la Casa Milà (la Pedrera), el Temple
de la Sagrada Família, etc. A més, amb el multitiquet teniu
la possibilitat de fer la visita a alguns d’aquests edificis
en companyia d’un guia que us ajudarà a descobrir-los i conèixer-los
millor. També rebreu gratuïtament una guia comentada
de la Ruta del Modernisme.
22
Casa Batlló
i Casa Amatller

Palau de la
Música
Després de visitar el Palau Güell, la ruta s’enfila per la Rambla,
on podem fer una visita al mercat del Born.
0,75 km. Es gira pel carrer Canuda, passant pel costat de l’Ateneu
Barcelonès (al núm. 6), on hi podem veure alguns elements
modernistes, com la biblioteca o l’ascensor. Seguim
fins a sortir al Portal de l’Àngel, on ascendim.
0,99 km. Girem pel carrer Montsió. En el número 5 hi trobem la
cerveseria modernista Els Quatre Gats. En aquest local s’hi
reunia la joventut modernista de l’època, i hi exposaren la
seva obra pintors com Picasso o Nonell.
A partir d’aquí ens dirigim al Palau de la Música Catalana pel
carrer Amargós, el carrer Comtal i la Via Laietana. La visita al
Palau és guiada per als usuaris de la Ruta del Modernisme.
Continuem l’itinerari vers el passeig de Gràcia pel carrer de
les Jonqueres, la plaça d’Urquinaona i la Ronda de Sant Pere.
2,13 km. Quan arribem al passeig de Gràcia, ascendim pel lateral
fins a arribar a “la mançana de la discòrdia” (km 2,68). En
aquest punt, val la pena fer una parada i contemplar la Casa
Lleó Morera, de Lluís Domènech i Montaner; la Casa Amatller,
de Josep Puig i Cadafalch, i la Casa Batlló, d’Antoni Gaudí.
Les tres cases es poden visitar amb el multitiquet de la ruta.
23

Detall de la façana de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Continuem passeig de Gràcia amunt i trobem la Casa Milà,
coneguda popularment com la Pedrera. Aquesta obra d’Antoni
Gaudí és el triomf de la línia corba. Aconsellem enfilar-se fins
al terrat de la casa, on podreu gaudir d’unes magnífiques
vistes de la ciutat i d’allò que el poeta Pere Gimferrer anomenà
“el jardí dels guerrers”: un conjunt de xemeneies coronades
amb un capell similar al d’un casc.
3,45 km. Seguint l’itinerari, arribem a l’avinguda Diagonal on,
pel carril bici, girem a la dreta i baixem lleugerament.
4,57 km. Quan arribem al carrer València, girem a l’esquerra per
anar a buscar el carrer Marina (km 5,08), que ens portarà
fins al temple de la Sagrada Família. Per arribar a l’Hospital
de la Santa Creu i Sant Pau (km 6,07) només ens cal seguir
l’avinguda Gaudí.
Variant
Si encara tenim forces i volem arribar-nos fins al Parc Güell,
ens caldrà pujar pel carrer Cartagena. Aquest carrer ens porta
fins a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat (km 6,71). Si seguim
aquesta avinguda a l’esquerra, arribem a la plaça Sanllehy,
on girem a la dreta per la carretera del Carmel i ens plantarem al
final de l’itinerari (km 8,17), el Parc Güell. Cal dir que aquest
darrer tram, des de l’hospital fins al Parc Güell, fa força pujada i
caldrà aplicar-hi totes les nostres forces.
24

Ruta 10
Enfilant pobles de l’Alt Penedès
Ruta per camins de vins i caves
Fitxa tècnica
· Itinerari: Vilafranca del Penedès – La Granada – Santa Fe
del Penedès – Corral del Mestre – Puigdàlber – Les Cabanyes –
Vilafranca del Penedès.
· Distància: 21,4 km.
· Desnivell: 150 m.
· Durada: D’1 h 30’ a 3 h.
· Sobre la BTT: 100% de l’itinerari.
· Accés: Cal situar-se a la confluència de la carretera de
Barcelona a Tarragona (N-340) i la carretera d’Igualada (C-15)
dins del nucli urbà de Vilafranca del Penedès.
· Cartografia: Alt Penedès 03. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.
· Per a més informació:
- Renfe Barcelona: 93 490 02 02.
L’entorn
Sempre és temps per visitar el bressol del cava: el Penedès.
Aquesta comarca, dividida en l’Alt i el Baix Penedès, dóna nom a
la denominació d’origen d’alguns dels vins i caves més reconeguts
al món. No és estrany que els camins per on transcorre
l’itinerari que us proposem estiguin envoltats de vinya i que en
cada un dels pobles que creueu hi trobeu una cava, encara que
sigui petita. Tota la comarca respira terrossos, ceps i vi; batega
feina, suor i anyades. És un trescar constant de tractors que
mimen la terra com si fos un jardí d’on, cada setembre, en veremen
el raïm. En aquesta ruta, us convidem a fer una volta pels
pobles de la comarca que, com si fossin un collaret de perles,
s’enfilen un darrere l’altre enllaçats per bells camins.
L’itinerari no presenta gaires dificultats i pot ser resseguit,
amb facilitat, per nens i nenes de totes les edats. Una vegada
es deixa el nucli urbà de Vilafranca, sempre circulareu per pistes
de terra o carreteres secundàries poc transitades. Només cal
ressaltar un tros conflictiu: des de Puigdàlber fins al mas Romaní;
i, més concretament, el tram d’ascens des de la riera de
Romaní fins al mas. La pista que se segueix al llarg d’aquesta
part de l’excursió està una mica trencada i la pujada és pronunciada.
Però tranquils perquè només són 300 metres.
59

Descripció de l’itinerari
S’inicia la ruta a l’interior del nucli urbà de Vilafranca del
Penedès, a la cruïlla de l’antiga carretera N-340, el carrer Parellada
i la carretera d’Igualada (C-15).
0 km. Agafem la carretera d’Igualada fins a trobar, al cap d’un
quilòmetre, una rotonda. S’envolta aquesta cruïlla de camins
i es continua en direcció a la capital de l’Anoia.
1,50 km. Ben aviat neix, a la dreta, la carretera de Sant Sadurní
d’Anoia, per on cal trencar. Atenció a aquest tram, ja que els
cotxes poden circular a una velocitat considerable i el voral
no és massa ample.
2,28 km. Quan guanyem l’empresa Tigsa, a l’esquerra neix una
pista, per on cal continuar. Des d’aquest punt es veu, al fons,
la població de la Granada, emmarcada per Montserrat, cap
on ens dirigim.
3,63 km. Arribats a la Granada, se segueix sempre la direcció
que portem, tot passant una rotonda i amb tendència a deixar
la població a la dreta. El camí, sempre recte, porta directament
a la petita població de Santa Fe del Penedès.
4,90 km. Arribem a Santa Fe del Penedès, on cal passar a
l’esquerra de l’església parroquial i sortir aviat del poble.
6,76 km. Quan trobem la carretera, la creuem i ens dirigim cap
al Corral del Mestre, que veiem al davant. La carretera secundària
que prenem ens porta sense pèrdua a aquest nucli
Dues esglésies que trobem durant el recorregut: la de Santa Fe
(esquerra) i la de les Cabanyes
60

La Sala
Puigdàlber
Mas
Romaní
Torre dels
Brivons
Riera del Romaní
Molí del Vent
Corral del
Mestral
Can
Cartré
Pacs del
Penedès
Cales de
Pachs
Sant
Valentí
Les Cabanyes
C-244
Santa Fe
del Penedès
La
Granada
Pastorman
Turó de
Sant Pau
FFCC
A-7
N-340
Vilafranca del
Penedès
allargassat, que cal travessar de cap a cap (7,73 km). Després
de creuar el Corral del Mestre deixeu, a la banda dreta,
un antic molí de vent.
9,24 km. El camí es bifurca. Prenem el sender de l’esquerra i
travessem el torrent dels Brivons. El camí circula entre vinyes
i, una vegada passada la masia de la Sala, aviat veurem el
poble de Puigdàlber.
10,86 km. Després de creuar la carretera d’Igualada, entrem al
petit poble de Puigdàlber. Cal seguir sempre recte fins a trobar
el camp de futbol, que es rodeja a l’esquerra. Situats en
una de les cantonades del camp, es deixen dos camins a la
dreta, un a l’esquerra i es reprèn la ruta per una pista que
neix en diagonal. Aquest camí travessa la riera del Romaní,
61

Vinya i masos del Penedès
ascendeix fins al mas homònim, on es deixa una pista a l’esquerra
i, sempre recte, s’arriba a les Cabanyes.
15,84 km. A les Cabanyes, deixem l’església a la nostra dreta i
sortim a la carretera, on girem a la dreta i, immediatament, a
l’esquerra. Aviat passem per sota de les instal·lacions de la
pedrera de Cales de Pachs SA.
17,52 km. A tocar del petit nucli de Pacs del Penedès, cal girar a
l’esquerra i afrontar el petit ascens que permet situar-se sota
del turó de Sant Pau. L’ascens ens permetrà guanyar un petit
collet on, tot recte (18,54 km), i deixant la pista principal a
l’esquerra, s’enfoca la població de Vilafranca del Penedès,
punt final de la ruta.
62

Ruta 15
La via verda del Carrilet d’Olot
D’Olot a Girona seguint el tren
Fitxa tècnica
· Itinerari: Olot – Coll d’en Bas – Amer – Anglès – Salt – Girona.
· Distància: 57,2 km.
· Desnivell: 120 metres de pujada, 515 metres de baixada.
· Durada: De 2 h 30’ a tot el dia.
· Sobre la BTT: 100% de l’itinerari.
· Informació: Cicloturisme i Medi Ambient: 972221047 (lloguer
de bicis i trasllat per a grups i col·lectius de Girona a Olot).
· Cartografia: Garrotxa 19 i Selva 34 de l’Institut Cartogràfic
de Catalunya. També la cartografia del llibre Guia del bici-carril.
· Bibliografia recomanada: PLANELLAS I MARTÍNEZ, Josep. Guia del
bici-carril. Agència de Turisme Mediambiental.
L’entorn
L’anomenat tren d’Olot unia la ciutat d’Olot amb la de Girona,
amb la intenció d’apropar les terres de l’interior amb les de la
costa. Des de Girona, es podia enllaçar, a través de la mateixa
estació, amb el tren que duia a Sant Feliu de Guíxols.
La línia es construí sota el concepte de ser un carrilet de
muntanya, de via estreta. El primer tram es va inaugurar el 1887,
quan les poblacions d’Amer i Anglès quedaren unides per un
tram d’uns 13 quilòmetres. El traçat final, de 55 quilòmetres,
entre Olot i Girona, no s’acabà fins l’11 de novembre de 1911.
El tren tenia aleshores deu estacions i dotze baixadors. Els edificis
que es trobaven de Girona a Amer eren molt semblants,
mentre que els d’Amer a Olot prenien un caràcter més singular.
El trajecte d’Olot a Girona seguia una línia generalment descendent.
Així, sortia dels 440,2 metres d’altitud sobre el nivell
del mar a Olot, tal com indica la placa que encara es pot veure a
l’antiga estació, ascendia fins al túnel d’en Bas, a 558 metres, i
descendia fins als 75,2 metres de l’estació de Girona.
Però amb l’arribada i la generalització de l’automòbil, a poc a
poc aquesta línia va anar perdent passatgers i el transport cada
vegada es va passar a fer més per carretera. D’aquesta manera,
la fi del tren arribà el 16 de juliol de 1969, quan l’Estat decidí
tancar l’explotació de la línia per deficitària.
Després de molts anys d’oblit, el 1991 es va començar a
pensar en la creació d’un carril bici que aprofités l’antic traçat
79

que resseguia el tren d’Olot. Tot i això, les dificultats eren moltes,
ja que hi havia trams que havien desaparegut a causa de la
construcció de noves carreteres, alguns ponts estaven en un
estat de conservació molt deficient, s’havien emportat les baranes
o hi mancava algun arc, etc. A poc a poc, però, es van anar
obrint nous trams (de Salt a Anglès, d’Anglès a Amer...), fins que
el 25 d’octubre de 1997 s’inaugurà oficialment, amb una bicicletada
popular, el carril bici del tren d’Olot.
L’itinerari que ressenyem segueix la direcció més fàcil, d’Olot
a Girona, ja que anem de baixada. Si resseguim la ruta en aquest
sentit, el punt de sortida és a 440 metres d’altitud i el d’arribada
a 75. Tot i això, és possible fer-lo en la direcció contrària, ja
que el carril bici està senyalitzat en totes dues direccions. Si
sortim d’Olot, podem arribar a Girona en tren i, just al costat de
l’estació de la Renfe, trobem l’antiga estació de Girona de la
línia del tren d’Olot. Si ho desitgem, hi ha un servei de lloguer i
trasllat de bicicletes fins a Olot, punt de sortida de l’excursió.
La ruta transcorre per tres comaques: la Garrotxa, la Selva i
el Gironès; i aprofita les valls creades per tres rius: primer ascendim
per la vall del riu Fluvià; després de saltar el coll d’en
Bas, baixem per les ribes del Brugent, i al final creuem el Ter i
pedalem per les planes creades pels sediments ja prop de Girona.
L’itinerari és de gran bellesa paisatgística i ens sorprendrà.
Passar els rius pels antics ponts del ferrocarril, transitar sense
por dels cotxes, creuar muntanyes per trinxeres picades a la
pedra, etc., són algunes curiositats que converteixen aquest itinerari
en una de les rutes més belles i curioses de Catalunya.
Estació d’Olot
80

Olot
Fluvià
Les Preses
Sant Esteve
d’en Bas
Coll d’en Bas
Sant Feliu
de Pallerols
Brugent
Les Planes
d'Hostoles
Amer
Riu Ter
Girona
La Cellera
Anglès
Bonmatí-
Vilanna
Salt
Bescanó
Descripció de l’itinerari
Marquem el punt de sortida a la ciutat d’Olot, capital de la
comarca de la Garrotxa. Per trobar l’estació del tren a la ciutat
d’Olot, ens hem de dirigir al barri de Pequín, on hi ha l’avinguda
de l’Estació. Al capdamunt de tot hi ha un edifici de color vermellós,
l’antiga estació d’Olot i punt d’inici de l’itinerari.
0 km. Iniciem l’excursió pel clar camí que surt perpendicular a
l’edifici de l’estació en direcció est i que segueix la riba dreta
del riu Fluvià. Al cap de 400 metres, arribem a la font de Sant
Roc, on podem carregar els bidons i les cantimplores d’aigua.
Al llarg d’aquests quilòmetres inicials la ruta segueix
planera enmig dels cultius propis de la comarca.
5,0 km. La primera població important que trobem és les Preses.
A l’antiga estació trobem un centre d’informació on val
la pena fer-hi una parada per conèixer una mica millor la comarca
per la qual transitem. Seguim els senyals indicadors
de la ruta, tenint en compte que en els trams que transcorren
per terreny asfaltat els senyals han estat pintats al terra
i són de color blau i poden estar un xic despintats. Sortint de
les Preses, el carril segueix paral·lel a la carretera C-152.
7,8 km. El carril bici ens porta fins al poble de Sant Esteve d’en
Bas. A partir d’aquí, iniciem l’ascensió al coll d’en Bas. La
pujada és suau, ja que ressegueix l’antiga carretera comarcal,
ara abandonada a causa de la construcció del nou traçat
que segueix l’antic camí del ferrocarril. Després de superar
el coll, el camí baixa fins a trobar el riu Brugent.
81

Postals del carril bici per la Garrotxa
18,1 km. Per camins en bon estat, arribem a Sant Feliu de Pallerols
(18,1 km). A partir de Sant Feliu, el camí perd pendent i
segueix sempre per la riba esquerra del riu.
20,4 km. Passem un dels túnels més llargs i més ben conservats
de l’itinerari. Val la pena observar-ne les arcades fetes
de maó roig. Un tram més enllà, saltem el riu Brugent a través
d’un pont vell també construït amb gran perícia.
23,6 km. Arribem a les Planes d’Hostoles (km 23,6). A partir de
les Planes d’Hostoles, les poblacions se succeeixen una darrere
de l’altra: Amer (km 31,6), la Cellera (km 37,8), Anglès
(km 40) i Bescanó (km 50).
50,8 km. A partir d’aquest punt, ens desviem del trajecte original
per entrar a la devesa d’Anglès i arribar a Girona sense
gairebé haver trepitjat l’asfalt. Quan entrem a la ciutat trobem
la plaça de Braus i, una mica més amunt, tombarem a la
dreta per arribar a l’antiga estació de la línia Girona-Olot.
82

Ruta 24
La Ruta del Cister
Petites passejades des de Poblet, Santes Creus
i Vallbona de les Monges
Fitxa tècnica
· Itineraris:
- De Santes Creus a el Pont d’Armentera.
- De Poblet a l’Espluga de Francolí.
- De Vallbona de les Monges a Belltall.
· Distància: 10 km / 7,5 km / 17 km.
· Desnivell: Variable depenent de la ruta.
· Durada: D’1 h a 2 h en totes tres rutes.
· Sobre la BTT: 100% dels itineraris.
· Accés:
- Santes Creus: sortida 10 de l’autopista A-2; cal agafar
la carretera cap al Pont d’Armentera i Santes Creus.
- Poblet: sortida 9 de Montblanc; ens dirigim cap a l’Espluga
de Francolí per l’N-240, fins a Poblet.
- Vallbona de les Monges: carretera N-II fins a Tàrrega,
continuem per la carretera de Maldà (LV-2021) i ens
adrecem a Vallbona de les Monges.
· Bibliografia i cartografia: DD.AA. La Ruta del Cister. Valls:
Cossetània, 1999. El llibre inclou un mapa de la ruta.
L’entorn
A mitjan segle XII una nova reforma de l’orde de Sant Benet
entrà a Catalunya i hi deixà una forta empremta: el Cister. Aquest
intentà, des de bon principi, retornar el benedictisme a la seva
puresa original. Els abats Robert, Alberic i Esteve Harding maldaren
per donar al treball manual el lloc que li corresponia en la
santificació monacal, segons l’esperit de la regla.
Aquest treball manual a partir d’aleshores passà a ser una
qualitat i una obligació essencial de la vida monàstica, conjuntament
amb la senzillesa, l’austeritat i la pobresa individual del
monjo. Després de més de 800 anys, els monjos del monestir
de Poblet i les monges de Vallbona de les Monges encara observen
aquests preceptes bàsics de l’orde de Sant Benet.
Com és obvi, aquests preceptes també s’imposaren en l’arquitectura
dels seus monestirs, en què els finestrals, els claustres
i la resta d’elements constructius estan exempts de decoració.
115

Amb la voluntat d’ajudar a descobrir els tres grans monestirs
cistercencs de l’anomenada Catalunya Nova —Poblet, Santes
Creus i Vallbona de les Monges—, el Centre Excursionista la
Xiruca Foradada, del Pla de Santa Maria, va iniciar l’any 1994
una ruta que els unís. No va ser, però, fins dos anys després que
es completà la circumferència.
L’interès que aviat despertà la ruta, de més de 100 quilòmetres
de longitud, va fer sorgir la idea de senyalitzar-la. I aviat en
nasqué un fill: el sender de Gran Recorregut 175. Aquest sender
despertà l’interès dels diferents Consells Comarcals que, amb
l’assessorament i col·laboració dels membres del CE la Xiruca
Foradada, marcaren i posaren en solfa la ruta. Des d’aleshores,
ha plogut molt i la ruta ha millorat, sobretot en les variants per a
bicicletes i cavalls, i ha guanyat seguidors.
El GR 175 permet, a més de visitar els monestirs de Poblet,
Santes Creus i Vallbona de les Monges, descobrir entorns tan
bonics com el petit nucli de Prenafeta, el puig de Comaverd o la
serra de Tallat.
La Ruta del Cister té una longitud total de poc més de 100
quilòmetres, amb trams molt tècnics i només aptes per a ciclistes
amb experiència i bones cames, combinats amb d’altres que
són completament aptes per a qualsevol afeccionat, que transcorren
entre conreus propis d’aquestes comarques.
Si es vol resseguir la ruta íntegrament, possibilitat només a
l’abast d’alguns, es pot fer nit a qualsevol dels tres monestirs.
Entre les seves parets o en algun establiment del seu entorn
s’ofereix la possibilitat d’allotjament.
Descripció de l’itinerari
A continuació referenciem tres trams de baixa dificultat, aptes
per a tothom. Els descrivim un darrere de l’altre.
RUTA A: DE SANTES CREUS AL PONT D’ARMENTERA
Aquest tram, d’uns deu quilòmetres —anada i tornada—, s’inicia
davant del monestir de Santes Creus.
0 km. Des d’aquest punt, cal sortir del monestir i ascendir per la
carretera del Pla de Manlleu. Aviat, al cap de pocs metres, a
l’esquerra neix una pista senyalitzada amb un pal vertical
que indica la direcció que cal seguir.
1,2 m. Aquesta pista, sempre en bon estat, deixa el GR 172 a la
dreta.
3,58 km. Ascendim fins al coll del Turó del Mas Alegret, travessem
el torrent del Gargantí, deixem a la dreta un sender i
aviat entrem al Pont d’Armentera (5,1 km).
Retornem pel mateix camí.
116

El Pont
d’Armentera
TP-2002
El Gaià
Turó del
Mas Alegret
Monestir de
Santes Creus
Ruta A
FFCC
L’Espluga
de Francolí
Monestir
de Poblet
Font de
l’Abat Siscar
Les Masies
Mas d’en
Simó
Ruta B
117

Santes Creus
RUTA B: DE POBLET A L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Aquesta ruta circular uneix el monestir de Poblet i la veïna
població de l’Espluga de Francolí, al llarg d’una ruta de poc més
de set quilòmetres.
0 km. Des del monestir de Poblet, es pren la carretera de les
Masies. Aviat es passen les fonts de l’Abat Siscar.
1,22 km. Davant de l’hostal Monestir prenem una pista a la
dreta, que manté altitud. Al cap de 700 metres s’arriba a les
masia d’en Simó, on es deixa el GR 175 i es pren la variant
per a bicicletes, a l’esquerra.
2,5 km. Sempre per bons camins, s’arriba a l’Espluga de Francolí.
Es gira a l’esquerra per l’antiga carretera. Pel nucli històric
del poble s’arriba a la cruïlla on, a la dreta, identificarem
l’Hostal del Senglar. Des d’aquest punt, se segueix un curt
tram la carretera de les Masies fins a trobar una pista a la
dreta (4,1 km). Sempre seguint els senyals del GR 175, s’arriba
de nou al punt de sortida.
RUTA C: DE VALLBONA DE LES MONGES A BELLTALL
Aquest tram segueix paral·lel a la serra del Tallat, entre conreus
d’ametllers, vinya, blat i ordi. És un tram de poc més de
disset quilòmetres, en el qual, en qualsevol moment, es pot fer
mitja volta.
0 km. Des de Vallbona de les Monges es pren la carretera de
Rocallaura. Al cap d’uns 700 metres, trobem una pista important
a l’esquerra, per on cal enfilar-se. Aviat s’enllaça amb
118

LP-2335
Belltall
Turó de
l’Isidre
Rocallaura
Coll de l’Olla
Vallbona de
les Monges
Ruta C
119

Vallbona de les
Monges
Rètol senyalitzador de
la Ruta del Cister
el GR 175, on girem a la dreta, en direcció a Belltall, tal com
indica el rètol. El camí va seguint sempre un suau ascens,
pel cim de la carena, i deixarem trencalls secundaris a esquerra
i a dreta. La senyalització ens portarà, sense pèrdua,
a Belltall. Es torna pel mateix camí.
120

Ruta 25
A l’entorn de l’Encanyissada
Descobrint paratges naturals del delta de l’Ebre
Fitxa tècnica
· Itinerari: Casa de Fusta – Miador de l’Encanyissada – Les
Cases de Magí – Canal de Sant Pere – El Poblenou del Delta –
Casa de Fusta.
· Distància: 14,7 km.
· Desnivell: Inapreciable.
· Durada: De 2 h a 3 h.
· Sobre la BTT: 100% de l’itinerari.
· Accés: A Amposta, per l’autopista A-7 o per carretera per
l’N-340. Des de la capital de comarca, agafem la carretera de
Sant Jaume d’Enveja (TV-3405) i seguim les indicacions del Centre
d’Informació/Casa de Fusta. Des de Sant Carles de la Ràpita,
prenem la carretera del Poblenou del Delta. Quan s’arriba a aquesta
població, trenquem a l’esquerra cap a la Casa de Fusta.
· Cartografia: Montsià 22. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Escala 1:50.000
· Bibliografia: DD.AA. Quadern de Camp. Parc Natural del delta
de l’Ebre. Departament de Ramaderia i Pesca. Generalitat de
Catalunya. Tarragona, 1999.
MARTÍNEZ-VILALTA, Albert; MOTIS, Anna. Els ocells del delta de l’Ebre.
Lynx Edicions. Barcelona, 1989.
· Per a més informació:
- Oficina d’informació turística d’Amposta (Av. Sant Jaume,
1): tel. 977 703 453.
- Oficina d’informació turística de Deltebre (C. Martí Buera,
22): tel. 977 489 679.
- www.amposta.altanet.org; www.parcsdecatalunya.net;
www.delta.com.
L’entorn
El delta de l’Ebre és la zona humida més gran de les terres
catalanes. La seva superfície és de 320 km 2 i constitueix l’hàbitat
aquàtic més important del Mediterrani occidental, després
de la Camarga, i el segon de l’Estat espanyol, després del Parque
Nacional de Doñana. Però el Delta no ha estat sempre, ni de bon
tros, tal com el coneixem. La superfície ha augmentat considerablement
en els darrers segles. Aquest augment ha marcat, en
gran manera, la colonització. Cal tenir en compte que fins als
121

anys quaranta del segle XX, l’aportació dels llims al delta representava
més de 20 milions de tones anuals. Actualment, però,
es dipositen sobretot a les aigües estancades dels embassaments
que retenen l’aigua riu amunt i al delta tan sols n’hi arriben
tres milions de tones anuals. La reducció de sediments ha
comportat canvis importants en l’estructura del Delta, i ha patit
importants regressions, per exemple, en la barra del Trabucador.
No fou, però, fins al segle XVIII que es roturaren grans extensions
de terrenys per plantar arròs, el cultiu majoritari a la comarca,
que representa el 98% del que es produeix a Catalunya. A
poc a poc, es guanyaren terres de conreu que comportaren, paral·lelament,
l’augment de la població estable a la zona. Amb la
construcció de diferents canals, primer el de la Dreta de l’Ebre i
després, el 1912, el de l’Esquerra, el cultiu de l’arròs s’estengué.
Tot i això, la colonització del Delta no fou fàcil. No va ser fins
al 1917 quan la Mancomunitat de Catalunya emprengué una
lluita sistemàtica contra els mosquits i el paludisme, endèmic
en el sector. Cal tenir en compte que, fins al 1918, havien mort
més de 3.000 persones a causa d’aquesta malaltia.
En la repoblació de les terres del Delta, n’és un cas singular
el del Poblenou del Delta. Construït l’any 1947, fou batejat amb
el nom de Villafranco del Delta i actualment constitueix una de
les poblacions amb més oferta hotelística de la comarca.
Herència de la protecció de les llacunes assumida pel Ministeri
d’Agricultura el 1966, la Generalitat de Catalunya creà, el
1983, a través d’un decret ratificat i ampliat el 1986, el Parc
Natural del Delta de l’Ebre. El decret reconeix el delta de l’Ebre
com la primera zona humida de Catalunya i la seva importància
a escala internacional. El parc té una superfície de 7.821 hectàrees
entre la comarca del Montsià i del Baix Ebre.
La ruta que proposem és la volta a l’Encanyissada. És un
camí que pot resseguir sense dificultat qualsevol nen o nena. El
primer tram és pel carril bici i, a continuació, per pistes de terra
solitàries. Quan s’arriba al canal de Sant Pere, per on desguassen
les aigües de l’Encanyissada, ens afegirem al trànsit dels
cotxes que van del Poblenou del Delta a Sant Carles. Cal vigilar,
perquè els vehicles van força ràpid.
Descripció de l’itinerari
Marquem el punt d’inici a la Casa de Fusta. Deixem el cotxe
a l’altre cantó del restaurant, al costat de l’agrobotiga, seu del
servei d’informació del parc, on val la pena demanar un mapa de
la zona, en què s’indiquen els serveis, l’extensió i les característiques
principals del Delta. Davant de l’oficina d’informació, que
comparteix espai amb la botiga, veiem una alta estructura de
fusta: el mirador de l’Encanyissada. A la seva dreta, mirant cap a
la llacuna, trobem l’inici del carril bici senyalitzat com a tal.
122

Mirador de
l’Encanyissada
Casa de Fusta
El Clot
Les Cases
de Magí
L’Encanyissada
El Poblenou
del Delta
Carretera de Sant
Carles de la Ràpita
Canal de
Sant Pere
0 km. Iniciem la pedalada pel carril bici, una ampla pista, meitat
pavimentada per permetre el pas sense dificultats als ciclistes
i l’altra meitat sense pavimentar per als que ressegueixin
l’itinerari a peu. El carril bici manté sempre a l’esquerra la
llacuna de l’Encanyissada i a la dreta conreus d’arròs. Al llarg
del recorregut trobarem diferents plafons que ens informen
de les característiques de l’ecosistema de l’Encanyissada.
0,90 km. A la nostra esquerra trobem el petit aguait de l’Encanyissada.
Al costat hi ha un plafó que ens ajudarà a identificar
algunes aus del parc (bernat pescaire, martinet blanc, cames
llargues, ànec coll-verd, etc.) i una zona per aparcar les
bicicletes. Cal mantenir la màxima discreció per poder guaitar
els ocells sense molestar. Continuem pel carril bici, sempre
vers la serra del Montsià que es dibuixa a l’horitzó.
3,65 km. El carril bici (i l’asfalt) finalitza just on hi ha dues grans
bigues de ferro clavades a terra. A l’esquerra encara veiem
l’Encanyissada, i a la dreta, una explotació ramadera de bous.
Passem una sèquia i deixem una pista barrada a l’esquerra.
4,07 km. El camí arriba a una cruïlla en forma de T: a l’esquerra
aniríem cap al Poblenou i a la dreta cap a Amposta (km 4).
Girem a l’esquerra, cap a les Cases de Magí, que albirem al
fons, seguint sempre paral·lels a una important sèquia.
6,76 km. Davant nostre hi ha la carretera de Sant Carles de la
Ràpita. Pocs metres abans d’accedir-hi, trenquem a l’esquerra
i deixem horts a banda i banda.
7,70 km. La pista desemboca a la carretera, davant d’un magatzem
amb una gran era cimentada. Prenem la carretera a l’esquerra
i vigilem amb els cotxes que passen a força velocitat.
123

Dos paisatges típics del delta de l’Ebre
Al cap de 300 metres creuem el canal de Sant Pere (8,3 km)
per on desguassa la llacuna de l’Encanyissada i podem observar
la instal·lació de l’embut per a la pesca de l’anguila.
8,58 km. Després de deixar enrere el canal de Sant Pere, girem
a l’esquerra per la primera pista que trobem i anem directament
a una petita casa blanca flanquejada per mitja dotzena
de pins. Quan arribem a aquesta caseta, girem a la dreta.
11,40 km. La pista desemboca de nou a la carretera, al costat
del cementiri, on tombem a l’esquerra per entrar aviat al
Poblenou del Delta. Dins del poble, seguim a l’esquerra en
direcció al Refugi Museu Casa de Fusta (11,92 km), per la
carretera que neix al costat de l’església parroquial.
12,90 km. Passem pel mig de l’Encanyissada i el Clot. Totes
dues llacunes es poden observar des d’un mirador que està
situat en aquest punt.
13,70 km. Arribem a una cruïlla de carreteres, on girem a l’esquerra
i ens dirigim de nou cap a la Casa de Fusta, característica
per la seva forma i el color verd de les parets.
124

Índex
Introducció ......................................................................... 5
Consells bàsics .................................................................. 7
Ruta 1 Per la Barcelona modernista ................................ 19
Ruta 2. Descobrint el Fòrum Barcelona 2004................... 25
Ruta 3. De Sant Cugat del Vallès a Sant Medir................. 29
Ruta 4. Pel sender de Gran Recorregut 97 ....................... 33
Ruta 5. Gallecs, un oasi de verd al Vallès ........................ 37
Ruta 6. La ruta de les cales del Garraf ............................ 41
Ruta 7. Pel pla de la Calma ............................................ 45
Ruta 8. La Ruta Verdagueriana........................................ 49
Ruta 9. Resseguint l’Anoia ............................................. 55
Ruta 10. Enfilant pobles de l’Alt Penedès ........................ 59
Ruta 11. Resseguint la sèquia de Manresa ..................... 63
Ruta 12. Per les colònies tèxtils del riu Llobregat ............. 67
Ruta 13. Per camins de ferro a la riba del Llobregat ......... 71
Ruta 14. La Ruta del Ferro.............................................. 75
Ruta 15. La via verda del carrilet d’Olot ........................... 79
Ruta 16. La ruta del Feliuet ............................................ 83
Ruta 17. A l’entorn de l’estany de Banyoles ..................... 87
Ruta 18. Descobrint l’Empordanet .................................. 91
Ruta 19. La Gola del riu Ter ............................................ 95
Ruta 20. Pel Camp de Tarragona ..................................... 99
Ruta 21. Resseguint el canal d’Urgell ............................ 103
Ruta 22. Els dòlmens de la vall de Cabó ....................... 107
Ruta 23. Descobrint la Cerdanya ................................... 111
Ruta 24. La Ruta del Cister .......................................... 115
Ruta 25. A l’entorn de l’Encanyissada ........................... 121
Ruta 26. Per la ribera del riu Ebre ................................. 125
129