Recull gràfic de la Festa Major i de l’Onze de Setembre

Taules i cadires davant
del local de la Barretina a
l’avinguda d’Àngel Guimerà,
l’any 1931.
El 19 de novembre de 1933
a Agramunt ERC va treure el
60% dels sufragis, Unió de
dretes (UD) el 38% i el Front
d’Obrers i Pagesos (FOP)
l’1,5%. A nivell de Catalunya
ARXIU SIÓ
UD va treure 28 diputats i
ERC 26. A nivell espanyol la
cosa va anar molt pitjor amb
una gran victòria de la CEDA
de Gil Robles. Començava el
període de la República conegut
com el Bienni Negre.
Un dels fets més destacats
d’aquestes eleccions és que
per primer cop a l’estat espanyol
les dones van poder
exercir el dret de vot. Alguns
analistes polítics van atribuir
el gir dretà de la República al
vot femení que, segons ells,
era per definició més conservador.
El míting que fa referència
la crònica va estar
presidit per Pere Domingo,
germà del que fou ministre
Marcel·lí Domingo, i impulsor
de les Escoles. Cal
recordar que en agraïment
per aquesta acció l’Ajuntament
el va nomenar Fill
Adoptiu, tenint en compte,
també, que durant la
seva infantesa va viure
uns quants anys a la nostra
Vila. També hi residí el
seu germà Pere, un fet que
destacà durant la seva intervenció
en l’acte que va
obrir Vicenç Morà, delegat
d’Acció Catalana Republicana,
el jove activista que
l’any 1931 va proclamar
la República des del balcó
Vicenç Morà.
de Ca la Vila i va llençar
daltabaix el retrat del Rei.
Pere Domingo, Tarragona,
1896 - Barcelona,
1979) va ser un reputat
científic, deixeble i collaborador
de Ramon Turró.
Va ser tècnic en temes sanitaris
amb la Mancomunitat
i la Generalitat. L’any
1936 s’exilià a Cuba on
fou responsable de diverses
institucions sanità ries.
Amb l’arribada de Fidel
Castro marxà als Estats
Units fins que l’any 1962
retornà a Catalunya. Va ser
president de l’Acadèmia
Pere Domingo.
de Medicina de Barcelona
i de la Societat Catalana
de Biologia. Entre els
anys 1974 i 1978, Pere
Domingo va ser President
de l’Institut d’Estudis Catalans.
[SETEMBRE 2010]
sió 559
47