disseny particular programa plurilingüe

DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA
D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE (PEV)
CENTRE: C.E.I.P. FRANCISCO GRANGEL MASCARÓS
CODI DEL CENTRE: 12000133
LOCALITAT: L'ALCORA

SUMARI
Justificació del Disseny Particular del Programa d’Educació Plurilingüe (PEV)
A. Objectius generals del currículum prescriptiu del nivell, contextualitzats atenent
la realitat educativa del centre i les exigències del propi programa .
A.1 Objectius de l’Educació Infantil
A.2 Objectius de l’Educació Primària.
B. Proporció de l’ús del valencià i del castellà com a llengües d’instrucció.
C. Moments i seqüència d`introducció sistemàtica de la lectura i l’escriptura en
valencià i en castellà.
D. Tractament metodològic de les diferents llengües: castellà (L2), valencià (L1), i
idioma estranger.
E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu
valencià i que necessita una atenció específica per suplir la baixa competència
d’estos en alguna de les llengües oficials.
F. Aspectes específics de l’avaluació.
f.1 De la competència comunicativa de les dues llengües oficials.
f.2 De la competència comunicativa en llengua estrangera
f.3 Decisió sobre la llengua en que es farà l’avaluació en cadascuna de
les àrees i cicles, atenent a la llengua en que s’imparteixen estes àrees, i
a la major o menor competència dels alumnes i de les alumnes.
G. Criteris per a la valoració, elecció i elaboració de materials curriculars.
H. Col·laboració de les famílies.
I. Situacions, decisions organitzatives i necessitats.

JUSTIFICACIÓ DEL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA D'EDUCACIÓ
PLURILINGÜE (PEV)
El plantejament inicial que justifica l’elaboració d’aquest és la importància que per
als/les mestres d’aquest centre té el que el nostre alumnat aconseguisca una competència
comunicativa adequada en Castellà, Valencià i anglés (i/o en una altra llengua estrangera)
Es tracta d'aconseguir una competència plurilingüe i pluricultural que permeta al
nostre alumnat enfrontar-se als nous reptes de la societat moderna.
Considerem que la introducció primerenca d’una llengua estrangera és la millor
opció que podem donar al nostre alumnat per tal d’aconseguir el nostre objectiu, formar
alumnes amb competència comunicativa en tres llengües i que aquesta primera
aproximació a la llengua estrangera, fonamentalment a nivell oral, s'ha de fer des del
segon cicle de l'etapa d'Educació Infantil, a partir dels 4 anys.
El programa plurilingüe es posa en funcionament amb la intenció de:
• Millorar el rendiment de l'alumnat en totes les àrees i competències, tant
lingüístiques com no lingüístiques.
• Desenvolupar la capacitat psicolingüística de l'alumnat per a afavorir la seua
fluïdesa verbal i facilitar-li, amb naturalitat, el canvi de registres.
• Garantir la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat de la Comunitat Valenciana.
• Proporcionar una major formació intel.lectual per a la promoció personal i
professional.
• Preparar els jóvens per a formar la construcció d'una societat democràtica, lliure de
prejuís, plurilingüe i multicultural.
• Propiciar un tractament integrat dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana
• Introduir les llengües estrangeres com a llengües vehiculars en el mateix espai
actiucomunicatiu.
A. Objectius generals del currículum prescriptiu, contextualitzat atenent la realitat
educativa del centre i les exigències del propi programa .
A.1 Objectius de l’Educació Infantil.

a) Conéixer el seu propi cos i el dels altres, les seues possibilitats d’acció i aprendre a
respectar les diferències.
b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social.
c) Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.
d) Desenrotllar les seues capacitats afectives.
e) Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de
convivència i relació social, així com exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
f) Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió.
g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura i en el moviment, el
gest i el ritme.
h) Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i
castellà), que han de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del
valencià en totes les situacions.
i) Descobrir l’existència d’altres llengües en el marc de la Unió Europea, i iniciar-se en el
coneixement d’alguna d’estes.
j) Conéixer i apreciar les manifestacions culturals del seu entorn, mostrant interés i
respecte cap a estes, així com descobrir i respectar altres cultures pròximes.
k) Valorar les diverses manifestacions artístiques.
l) Descobrir les tecnologies de la informació i les comunicacions.
A.2 Objectius de l’Educació Primària.
a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord
amb estes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, respectant i defenent els
drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

) Desenrotllar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi,
així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat,
interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca
ben feta.
c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima
propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar
actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.
d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències
culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’hòmes i dones, i la nodiscriminació
de persones amb discapacitat.
e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit.
Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat
Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats
comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i
d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument
essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.
f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que
permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions
quotidianes.
g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciarse en la resolució de
problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul,
coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions
de la seua vida quotidiana.
h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als
relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.
i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat
Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les
possibilitats d’acció i cura d’este. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia
de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenrotllar un esperit
crític davant dels missatges que reben i elaboren.
k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i
l’esport com a mitjans per a afavorir el desenrotllament personal i social.
l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical
i matemàtica; desenrotllar la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a disfrutar
de les obres i les manifestacions artístiques.
m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i
respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.
n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins
del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i
millora.
o) Desenrotllar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la
violència i als prejuís de qualsevol tipus.
p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que
n’afavorisquen l’atenció.
q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndre els accidents de
trànsit.
Els objectius expressats per a cadascuna de les dues etapes educatives pretenen
assolir, en finalitzar la educació obligatòria, la competència lingüística necessària per a
expressar i interpretar fets i idees de forma oral i escrita, construir coneixements,
autoregular el propi pensament i conducta i interactuar en diferents contextos.

B. Proporció de l’ús del valencià i en castellà com a llengües d’instrucció.
CRONOGRAMA DEL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA DEL
PLA D’ENSENYAMENT PLURILINGÜE (PEV)
vore full adjunt

C. Moments i seqüència d`introducció sistemàtica de la lectura i l’escriptura en
valencià , castellà i llengua estrangera.
L’aprenentatge de l`escriptura i de la lectura es realitza de manera interactiva i s’ha
d’encabir en un marc de construcció de sentit. La funció comunicativa de la llengua, la
comprensió i l’expressió són els eixos essencials sobre els quals s’han de realitzar
estos aprenentatges.
Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral, el món social ofereix als
xiquets i a les xiquetes objectes i situacions on l’escrit està present. L`aprenentatge de
la llengua escrita ha de ser considerada a l`Educació Infantil no com un treball
sistemàtic d`una sèrie d`activitats perceptivo-motrius "preparatòries per a ", sinó com
un objecte de coneixement on l'infant realitza tot un esforç intel·lectual en pensar i
emprar les estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema.
El professorat d'Educació Infantil ha d’oferir les oportunitats i les situacions particulars
en què s`empra l`escrit, per a diferents situacions i usos, amb la finalitat que l'infant
puga conéixer l’estructura del sistema en situacions reals d’ús.
L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura es farà en primer lloc en valencià
i quan es dominen els aspectes bàsics s’introduirà en castellà. En fer l’aprenentatge de
la lectoescriptura en valencià en Educació Infantil i primer cicle de Primària,
aconseguirem que els alumnes adquerisquen una competència lingüística en valencià
que facilitarà la transferència d`habilitats lingüístiques per a l’aprenentatge del castellà.
El llenguatge escrit en llengua estrangera s’introduirà a partir del 1r nivell del 1r
cicle de Primària.

D. Tractament metodològic de les diferents llengües: valencià (L1), castellà
(L2) i idioma estranger, anglés (L3)
Dins les possibilitats organitzatives del centre seria interessant que l’alumnat
identifique un/a professora/or amb una llengua.
* Cal provocar situacions comunicatives atractives per a l’alumnat (significatives)
evitant la traducció, cercant sinònims, fent aclariments, definicions, utilitzant el gest
etc.
* És important la separació de contextos d’aprenentatge per a cadascuna de les
llengües, i l’organització de l’ensenyament-aprenentatge en un marc interactiu i
afavoridor de l’aprenentatge autònom, en el qual el professor/a encoratja la
intervenció plena dels alumnes i les alumnes en una varietat de discursos, integrats
en tasques en què es construeixen coneixements significatius i funcionals, en lloc
d’exercir un control exclusiu sobre la paraula i un ús de la llengua centrat en la
transmissió de coneixements. Este tractament exigeix, igualment, unes unitats
d’intervenció didàctica comunicatives - activitats puntuals, unitats didàctiques,
projectes de treball...- i una utilització de l’espai, un agrupament dels alumnes i una
distribució del temps molt flexibles i adaptats precisament a les unitats d’intervenció,
que permeta que estes es desenvolupen en una ambient ric en interaccions i
comunicació dins la classe.
D.1 Aspectes metodològic-organitzatius. Distribució d’espai i temps.
A l’Educació Infantil i al 1r cicle de Primària, la gran dificultat de l’alumnat és
separar en la seua ment els diferents codis amb els quals interactua amb les
persones que els ensenyen les diverses llengües del currículum. Separar l’entrada
lingüística mitjançant els binomis següents (per ordre d’efectivitat,) una persona-una
llengua, o una franja horària-una llengua, o finalment un espai-una llengua, els ajuda
a estructurar els diferents codis.
D.2. Metodologia a emprar utilitzant el valencià com L1.

Ensenyar una llengua és, sobretot, despertar l’interés en el seu conreu, despertar la
curiositat per descobrir la seua mecànica interna, i fer d’esta una eina de comunicació.
Per a fer un aprenentatge efectiu de la llengua, caldrà tenir en compte les següents
orientacions metodològiques:
a) Una llengua s'aprén millor quan és emprada en un context comunicatiu, com a
vehicle de comunicació, que no quan s’estudia com a codi. Per això, és més efectiu un
ensenyament "en" la llengua que no un ensenyament "de" la llengua.
b) Per a una correcta adquisició de la llengua, cal utilitzar-la en una varietat de funcions
comunicatives (preguntant, ordenant, narrant,...), i en diversos contextos.
A més, este procés d’adquisició de la llengua es relaciona amb la necessitat i el desig
que té l’alumne/a de mantenir contactes socials i afectius amb els mestres,
companys/es i altres persones del seu entorn.
Els valencianoparlants coneixen l’ús col·loquial familiar del valencià i han tingut
normalment un major contacte amb usos formalitzats en castellà, en el seu medi
habitual, ja que esta és la llengua dominant en el nostre àmbit. A l`aula trobem el
context més apropiat per a l`aprenentatge dels usos formals de la llengua en el treball
sobre qualsevol matèria.
L’ensenyament aprenentatge de la llengua d’acord amb un enfocament
comunicatiu implica l’atenció al conjunt de la complexitat comunicativa (les regles
sòcio-comunicatives mitjançant les quals s`adequa el discurs al context; l`atenció a la
coherència i a la cohesió del discurs, etc).

D.3. Metodologia a emprar utilitzant el castellà com a L2.
El tractament que hom ha de donar a l’ensenyament d’una segona llengua no pot
ser el mateix que el que es dóna en l’ensenyament de la primera, fins que no s’haurà
assolit mínimament un domini equilibrat d’ambdues.
Des del punt de vista psicopedagògic cal assegurar la formació del sistema lingüístic
en la llengua base.
El temps corresponent al castellà es distribuirà en Educació Infantil i Educació
Primària en períodes menors d`una hora distribuïts estratègicament al llarg de l`horari
setmanal per tal d’aprofitar al màxim l’atenció i la intensitat comunicativa en les
activitats d'ensenyament-aprenentatge.
No podem partir de zero, cal comptar amb l’abundant castellà ambiental: televisió,
premsa, ràdio,...
És important treballar per tal d’assegurar el sistema fonològic, semàntic i
morfosintàctic de cada llengua, així com les interferències, normals dins del procés
d’aprenentatge bilingüe.
Els treballs de comprensió-expressió orals en la L2 (castellà) seran introduïts de
manera gradual des de l’Educació Infantl. L’aprenentatge formal de la lectura i
l’escriptura en castellà s’introduirà una vegada ja assolit este aprenentatge en valencià.
Els moments òptims per a treballar les diverses fases d’adquisició de la L2 (castellà)
no poden ser delimitats de manera dràstica, per què depenen de la maduresa i de
l’evolució de cada xiquet/a, de les possibilitats educatives i de l’entorn cultural i
lingüístic en què este es desenvolupa.
Altres aspectes importants que hem de tenir en compte:
Una llengua, una persona.
La relació afectiva amb una persona està lligada a la llengua que parles quan estàs
amb ella. Hem de facilitar als alumnes que estructuren bé la seua ment identificant amb
una persona diferent cadascuna de les llengües.

Si no hi ha cap possibilitat d’intercanvi utilitzarem recursos externs físics perquè
marquen punts de referència (vestit diferent, titella, racó de la classe, canvi de nom,...).
- L’enfocament del treball amb L2 sempre serà comunicatiu.
Açò comporta evitar les traduccions, utilitzar material diferent per a cada llengua,
treballar el vocabulari paral·lel dels centres d’interés, tasques, projectes,..., en
diferent època del curs, i no reptar als alumnes quan fan produccions verbals
aproximades.
D.4. Metodologia a emprar utilitzant la llengua estrangera (L3)
L’objectiu del programa és aconseguir que els alumnes assolisquen una certa
competència comunicativa en una tercera llengua, l’anglès, enriquint d’aquesta
manera la competència que ja tinguen en la primera llengua (el valencià per a una
major part del nostre alumnat) i en una segona llengua (el castellà en la majoria d’ells).
Considerem l’aprenentatge de llengües des d’una perspectiva integradora de
manera que el coneixement de la tercera llengua incremente la competència en les
altres dues llegües del currículum.
L’enfocament comunicatiu, la metodologia activo-participativa i l’aprenentatge
de la llengua a partir de continguts significatius per a l’alumnat seran els principis
metodològics en que ens basarem per desenvolupar el programa. Fonamentalment
pretenem desenvolupar activitats que promoguen en tot moment l’expressió i la
participació de l’alumnat, activitats que al principi seran repetitives i molt dirigides,
per facilitar la participació de l’alumnat, però intentant en tot moment que siguen
motivadores per als alumnes: cançons, jocs, dramatització de contes, lectura als
alumnes de contes, vídeos... fent en tot moment que el “input” siga comprensible
(suport visual o gestual) i estimulant des dels primers moments el “output” per part
dels alumnes (produccions orals). Les llengües no són apreses i posteriorment
usades. Les llengües són adquirides mitjançant la seua utilització significativa. Una
llengua s’aprèn quan s’utilitza en diferents contexts o situacions d’intercanvi reals i
per a diferents funcions comunicatives. Per tant, les possibilitats d’aprenentatge
d’una llengua augmentaran quan els parlants puguen utilitzar-la fora de l’escola, on
puguen fer efectiu els aprenentatges escolars. Aquestes consideracions, són menys
factibles en el cas d’una llengua estrangera. Caldrà fer possible, dintre de l’escola, la

utilització de les llengües amb menys presència social com a llengua vehicular en
temes transversals, de cultura general, música, etc.
A partir de paraules o frases senzilles, significatives per a l’alumnat, farem un
treball que permetra la seua retenció a la memòria de l’alumne per tal d’aconseguir
més endavant la seua utilització en altres contextos comunicatius, al principi només
a nivell oral i després incorporant l’escriptura i lectura en anglès.
Tot açò es farà treballant aquest aspectes:
Treballant les habilitats receptives abans que les productives.
Utilitzar suport visual i gestual, abans que recórrer a la traducció.
Utilitzar cançons, jocs, lectura i dramatització de contes, imatges...
Fomentar la participació de l’alumnat.
Considerar les necessitats de l’alumnat a l’hora de planificar la intervenció
didàctica.
Partir d’activitats tancades, repetitives i molt dirigides per tal de facilitar la
intervenció de l’alumnat i predicció de les seues respostes.
Afavorir interaccions entre l’alumnat i també entre alumnat i professor/a en la
llengua estrangera (L3).
Treballar continguts lingüístics en la nova llengua a partir d’elements de
coneixement del nón ja treballats en la L1 i L2.
Com que la finalitat última de l’aprenentatge de l’anglès és fer als xiquets i
xiquetes capaços de comunicar-se en aquesta llengua, el procés es realitzarà des
del punt de vista comunicatiu, la qual cosa suposa, no solament la manipulació o
reproducció d’estructures, sinó la comprensió i la intencionalitat de fer-se
comprendre.
Davant l’escassa presència de l’anglès en el context escolar i extraescolar de
l'Alcora, les Situacions de comunicació inclouran la següent tipologia:
La interacció pròpia de la classe. Es important que els intercanvis destinats a
clarificar les activitats, organitzar les tasques, parlar del propi aprenentatge o altres
contextos comunicatius habituals de l’aula, siguen en llengua estrangera, doncs són
situacions reals i molt properes a l’alumnat. Així mateix, en la mesura de les
possibilitats reals del centre, s’utilitzarà l’anglès com a llengua vehicular en activitats
específiques d’altres àrees del currículum, pels motius exposats anteriorment i

perquè suposa una major globalització i funcionalitat de la llengua.
S’introduiran de forma simulada, utilitzant la dramatització, jocs de rols,...,
aquelles
situacions comunicatives que no pertanyen al context immediat de l’alumnat.
Es procurarà situacions reals d’intercanvi amb persones anglo-parlants
(correspondència, visites...) per la seua importància en la motivació i la comprovació
de les capacitats lingüístiques.
D.5 Tractament Integrat de llengües.
Es recomanable un tractament integrat de les tres llengües del currículum,
integració que exigeix per part del professorat l’adopció d’uns criteris comuns sobre
la manera d’ensenyar la llengua en general i l’aplicació d’un tractament diferenciat
per a cadascuna segons siga L1, L2 o L3, en funció de la seua situació
sociolingüística, de la seua presència en l’activitat social o en el currículum i del
coneixement que tenen els alumnes de cadascuna de les llengües.
Els objectius i els continguts lingüístics s’han de distribuir en cadascuna, de
manera que evitem interferències i unifiquem elements conceptuals. El que es
preten amb el tractament integrat és que donat que moltes de les habilitats i
coneixements que formen part de la competència comunicativa plurilingüe són
comuns a totes les llengües: podem aprendre’ls o construir-los quan aprenen una
llengua i tranferir-los a l’aprenentatge de les altres; no cal treballar-los en
cadascuna.

D.6 Tractament integrat de les llengües i els continguts.
El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe ha de tindre
en compte, a més de l’ensenyament dels continguts de l’àrea, certs aspectes
derivats del seu ús vehicular, en especial el tractament de part dels continguts de
l’àrea de llengua conjuntament amb els continguts de les àrees no lingüístiques.
Especialment per tres motius:
• Perquè és la millor manera de dedicar més temps a una llengua sense
augmentar-ne l’horari.
• Perquè certs continguts lingüístics, cognitius i estratègics es treballen
• millor integrats en les àrees no lingüístiques que en l’àrea de llengua.
• Perquè, possiblement, certs continguts de les àrees no lingüístiques
s’aprenen millor si es treballen alhora els recursos de llenguatge acadèmic
per a contruir-los.
Per a dur a la pràctica un tractament integrat de llengua i contingut s’exigix un
acord inicial sobre la pertinència de tractar determinats continguts de l’àrea de
llengua en les àrees no lingüístiques i sobre quins estos continguts.
E. Previsió d’actuacions amb l’alumnat de nova incorporació al sistema educatiu
valencià i que necessite una atenció específica per suplir la baixa competència
d’estos en alguna de les llengües oficials.
La presència als nostres centres d’alumnat que s’incorpora al nostre sistema
educatiu i que desconeix alguna de les llengües oficials, o en alguns casos les dues,

fa absolutament necessari que els centres fixen una sèrie d’objectius i establisquen
tot un seguit d’estratègies i actuacions per suplir la baixa competència lingüística
d’este alumnat en qualsevol de les llengües. No fer-ho, no dotar-los d’una bona
competència en valencià i castellà, seria una clara discriminació perquè estaríem
entrebancant el seu itinerari educatiu, impedint la seua integració en la nostra
societat, impedint l’accés a certs llocs de treball i negant-los la possibilitat de gaudir
d’una llengua i d’una cultura.
És per això que el centre prendrà les mesures necessàries per garantir la
consecució dels objectius que en matèria de llengües determina el nostre
ordenament legal i s’organitzarà d’acord amb les següents orientacions generals:
• La planificació del suport per l’alumnat nouvingut tindrà els següents objectius:
1. Dotar l’alumnat, el més prompte possible, d’una competència comunicativa
bàsica en valencià que li permeta seguir les diferents àrees del currículum,
relacionar-se amb la resta de companys i companyes i adquirir
progressivament una capacitat de comunicació que el portarà a un major
domini de la llengua.
2. Facilitar l’adquisició de les altres llengües de currículum.
3. Desenvolupar una actitud positiva vers el valencià i al procés de normalització
lingüística.
4. Oferir ajudes perquè puguen comprendre i tractar continguts de les diferents
àrees i que els permetran una major integració en les activitats d’aula.
• L’atenció a l’alumnat nouvingut és competència de tot l’equip de mestres i
responsabilitat del tutor o tutora.
• Centrarem els esforços en la comunicació, no en la forma.
• A Infantil i 1r cicle, si cal fer-ne, el suport es farà dins l’aula. Al 2n i 3r cicle
alternarem l’aula de suport i el suport dins l’aula.
• Al 1r cicle caldrà parar especial atenció a l’adquisició de la lectoescriptura. Al

2n i 3r cicle, també, si l’alumne no està alfabetitzat o ho està en un alfabet
diferent .
• Sempre que siga possible, serà preferible que el suport el faça el tutor/a,
especialment si és dins l’aula. Hi poden participar el professorat de suport o
de compensatòria i la resta de professorat del cicle. En cap cas no és
aconsellable que participe un gran nombre de professorat.
• Al 2n i 3r cicle de Primària, en un primer moment, mentre no té competència
comunicativa, pot rebre el suport lingüístic fora de l’aula quan la resta de
companys realitza activitats en matèries instrumentals. No és convenient
organitzar el suport quan la resta de la classe segueix activitats d’educació
física i artística, en les quals pot participar. Al 1r cicle el suport es farà sempre
dins l’aula a les hores de les àrees instrumentals.
• Mentre l’alumnat no puga seguir les diferents àrees, com els companys de
nivell, serà avaluat d’acord amb les Adaptacions Curriculars Individuals no
significatives que se li hagen fet.
Totes estes orientacions es concretaran al Pla d’Acollida del Centre (si n’hi
ha) als PC, dins l’apartat d’atenció a la diversitat, al PAT i dins del pla de suport del
centre.
F.Aspectes específics de l'avaluació.
f.1 De la competència comunicativa en les dues llengües oficials.
Els equips de cicle elaboraran una prova que permeta conéixer la
competència lingüística i comunicativa de cadascuna de les dues llengües oficials
en finalitzar els cicles, la qual serà presentada a la Comissió de Coordinació
Pedagògica i al Claustre per a la seua aprovació.
Els resultats d’ estes proves ens donaran arguments suficients per a modificar o no
el Disseny Particular del Programa per tal d’aconseguir l’objectiu final de dominar les
dues llengües oficials.

f.2 De la competència comunicativa en llengua estrangera.
Per a l’avaluació de la competència comunicativa i lingüística de la llengua
estrangera, al primer cicle de Primària, es considerarà la comprensió oral sobre la
resta de les destreses lingüístiques. L’avaluació de l’expressió i capacitat
d’interactuar oralment i la comprensió i expressió escrita, apareixerà
progressivament al llarg de la resta de cicles de l’Educació Primària.
f.3 Decisió sobre la llengua en que es farà l’avaluació en cadascuna de les àrees i
cicles, atenent a la llengua en que s’imparteix estes àrees, i a la major o menor
competència dels alumnes i les alumnes. Cada àrea serà avaluada en la seua
llengua vehicular.
G- Criteris per a la valoració, elecció i elaboració dels materials curriculars.
• El material curricular utilitzat a les àrees ha d’estar en la llengua en la qual es
vehicula.
• A l’hora de decidir els materials curriculars que utilitzarem, hem de tenir present
els següents criteris:
o Tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat.
o Dissenyar activitats amb un alt potencial motivador.
o Aconseguir que es produesquen aprenentatges significatius.
o Que contemplen un enfocament comunicatiu globalitzador al mateix
temps que permeta l’adaptació individualitzada.
o Que tracte aspectes com ara: coeducació, intercurturalisme solidaritat,
ecologia, tractament de la diversitat...
o Que propose activitats complementàries per al professorat i per a

o
l’alumnat.
El seu contingut ha de tenir materials diversos.
h.- Col·laboració de les famílies.
• A l’hora de proporcionar a l’alumnat unes experiències enriquidores en la llar.
• A l’hora de treballar destreses relacionades amb la lectura i l’ escriptura
• A l’hora de transmetre actituds.
• La col·laboració de les famílies ha de ser total i no únicament en el que fa
referència als aspectes lingüístics. Per això, es proposa que siga important la
seua aportació en la creació de tallers, trobades, etc.
• Pel que fa a l’aspecte lingüístic, participació en les activitats que fomenten la
lectura, com ara: setmanes literàries, jornades d’ expressió, fira del llibre,
concursos literaris...
• Aprofitar els coneixements dels pares,mares, iaios, etc, respecte a la seua
professió, habilitats personals, per tal d’oferir un altre model lingüístic :
entrevistes, contes, cançons, endevinalles, ...etc.
• Sensibilitzar a l’ AMPA per tal d’utilitzar el Valencià en les seues propostes,
activitats, comunicacions...etc, en consonància amb el Pla de Normalització
Lingüística del Centre.
• Emprar el valencià en activitats i temps de menjador.
I- Situacions, decisions organitzatives i necessitats i critèris d’adscripció del
professorat per tal de garantir l’aplicació del Programa.
i.1 Disponibilitat de professorat titular per a posar en marxa el Programa.
Dues són, bàsicament, les característiques del professorat que cal tenir en
compte a l’hora d’efectuar l’adscripció en un centre en que s’està impartint un
programa d’educació plurilingüe (PEV)
a) La qualificació professional en qualsevol de les etapes educatives o de les
àrees curriculars; i

) La competència lingüística en cadascuna de les llengües oficials que són
emprades com a mitjans d’instrucció en algun tram del procés educatiu proposat pel
Projecte educatiu del Centre.
La incorporació de cada professor o professora al lloc de treball elegit
s’esdevindrà d’acord amb totes dues exigències. Al cas concret del nostre centre, i
tal com s’especifica al Pla de Normalització Lingüística i el PEC donat que apliquen
un Programa d’Ensenyament en Valencià i donat que el 70% del nostre alumnat té
el valencià com a primera llengua, el professorat deurà estar qualificat tant en
valencià com en castellà i/o llengua/llengües estrangera/eres.
Si tot professor/a ho és també de llengües, en el sentit que fan ús d’elles per a
ensenyar, és convenient i necessari que l’equip de professors/es s’implique en un
tractament integrat de les diferents llengües del currículum. L’efectivitat de
l’experiència d’integració de tres llengües (valencià, castellà i anglès) al nostre
Centre dependrà molt del paper que realitze un professorat competent
comunicativament en cadascuna de les llengües.
El centre compta actualment amb dues persones habilitades en anglès, la
situació administrativa, les habilitacions o titulacions de les quals s’especifiquen a
continuació.
L’existència de dos professionals al centre amb habilitació en anglés
garanteix la continuïtat del Programa en els pròxims cursos, aquesta segon
especialista ha sigut assignada durant el present curs escolar 2009 -2010, per
necessitat, donat que la especialista adscrita a l'etapa de Primària és la directora del
centre i necessita d'una altra especialista d'anglés per cobrir les hores de dedicació
al càrrec.
i.3 Necessitats de formació.

• Cursos mòduls de formació lingüístico-tècnic.
• Pale. (Programa d'Aprenetatge de Llengües Estrangeres)
• Creació de seminaris.
• Assistència a cursos de formació, jornades, seminaris ( CEFIRE i altres
organismes)
i.4 Necessitats d’assessorament.
• Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en Valencià, (Servei d’Ensenyaments
en Valencià).
• Assessors/es dels Centres de Formació i Innovació i Recursos de la Comunitat
Valenciana, (Servei de Formació del Professorat).
•
i.5.- Necessitats de formació del personal administratiu i de serveis i de les famílies
del centre.
• Les AMPA podran sol·licitar la realització de cursos de valencià a l’EPA de la
població o a la l'Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autonòmica
d'Educació de la Conselleria d'Educació.
i.6 Actitud dels pares i actuacions de sensibilització que es proposa dur endavant al
Centre, amb la col·laboració de l’Assessoria Didàctica per a l’Ensenyament en
Valencià i la Inspecció d’Educació, si s’escau, per motivar-los envers la participació
activa en l’inici i desenvolupament del programa.
• Sol·licitar ajuda a L’Assessoria Didàctica per tal de realitar les actuacions
necessàries, donar les informacions pertinents i evitar confusions.
• Es poden fer xarrades informatives amb pares, Consell Escolar, Junta de
l’AMPA.
• Activitats de sensibilització: fulls informatius, etc.
Anàlisi de la situació sociolingüística del context i informe sobre la realitat
lingüística de l’alumnat.

A) De la zona o poble on s'ubica el centre.
El centre està ubicat en l'Alcora, un poble de la provincia de Castelló, comarca de
l'Alcalaten.
L'alcora té una població de 11.000 habitants.
L'entorn socio-econòmic respon a les següents característiques:
• La població está concentrada en el nucli urbà llevat de les pedanies de Araia i
la Foia de l'alcalaten. El 15% de l'alumnat prové de urbanitzacions i partides
properes al nucli urbà.
• La població té un creixement positiu, hi han prou naixements i a més a més
augmenta la població d'immigrants procedents de Romania, Marroc i
l'Equador.
• El sector econòmic dominant és el secundàri, l'industria ceràmica.
• A nivell socio- econòmic de les families és mitjà.
• El nivell cultural de la població és majoritariament de grau mitjà tot i que una
part de les famílies té un bon nivell cultural i d'altres molt baix.
B) Us i coneixement del Valencià per part de les famílies.
La llengua d'ensenyament del centre és le valencià des de l'any 1993 en què es
va implantar el PEV (Programa d'Ensenyament en Valencià)
Anualment s'aprova el PEV i el PNL (Pla de Normalització Lingüística)
El percentatge de families que fa ús habitual del valencià és el 70% degut a
l'increment de població procedent de l'estranger i d'altres comunitats autònomes
(de /parla Castellana) però no presenten dificultat a l'hora d'entendre i/o comunicarse
amb el centre en valencià.
L'1% de les families que tenim al centre només parla l'àrab, aleshores el castellà
és la llengua emprada per tal de comunicar-nos, centre i amb aquestes families.
C) Estimació global sobre els grups actuals d’ E.Infantil.
Durant el present curs escolar, 2009 – 2010 el grup d'alumnes de l'Etapa
d'Infantil és d' 1 unitat de 3 anys, 2 unitats de 4 anys i 1 unitat de 5 anys.

Durant el curs vinent, 2010 – 2011, les unitats canvien en: 2 unitats de 3 anys, 1
unitat de 4 anys i 2 unitats de 5 anys.
Cal destacar que aquesta situació es dóna cada any.
El percentatge d'alumnat pel que fa a l'ús de les llengües en l'entorn familiar,
valencià i castellà, en el nostre centre, i en relació a l'enquesta duta a terme és el
següent:
• Percentatge d’alumnat valencianoparlant: 70%
• Percentatge d’alumnat castellanoparlant: 25%
• Percentatge d’alumnat d’altres llengües no oficials. 5%
NORMATIVA VIGENT
*Resolució de 30 de juliol de 2008, de la Direcció General d'Ordenació i Centres
Docents i de la Direcció General de Personal, per la qual s'estableixen els requisits
bàsics, critèris i procediments per aplicaren els centres educatius un programa
d'educació plurilingüe que permitisca fomentar una primera aproximació a la llengua
anglesa en el segon cicle de l'Educació Infantil.
l’Alcora, 29 de gener de 2010.

B. Proporció de l’ús del valencià, el castellà i la llengua estrangera com a
llengües d’instrucció.
CRONOGRAMA DEL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA DEL PLA
D’ENSENYAMENT PLURIILINGÜE (PEV)
ETAPA/
CICLE
EDUCACI
Ó
INFANTIL
3 ANYS
ÀREES EN
VALENCIÀ
Projectes de
treball
globalitzats.
Iniciació a la
lectoescriptura.
HORES
EN
VALENCIÀ
21
ÀREES EN
CASTELLÀ
Castellà. Mòduls
globalitzats
d’aprenentatge (4
hores setmanals)
HORES EN
CASTELL
À
4 ( NIVELL
ORAL)
IDIOMA
ESTRANGER
-----------------
EDUCACI
Ó
INFANTIL
4 I 5
ANYS
Projectes de
treball
globalitzats.
Iniciació a la
lectoescriptura.
19.30 Castellà. Mòduls
globalitzats
d’aprenentatge (4
hores setmanals
4 ( NIVELL
ORAL)
ANGLÉS
1.30
1R
PRIMÀRIA
Valencià (4)
Matemàtiques(5)
• Medi (3)
E.Artística(3)
E. Fisica (3)
18
Castellà (4)
Religió/A. educativa
(2)
6
ANGLÉS
1
2N
PRIMARIA
Valencià (4)
Matemàtiques(5)
• medi (3)
E.Artística(3)
E. Fisica (3)
18
Castellà (4)
Religió/A. educativa
(1)
5
ANGLÉS
2
3R
PRIMARIA
Valencià (4)
Matemàtiques(4)
C.Medi (4)
E.Artística(3)
E. Fisica (2)
17
Castellà (4)
Religió/A. educativa
(2)
6
ANGLÉS
2
4T
PRIMARIA
Valencià (4)
Matemàtiques(4)
C.Medi (4)
E.Artística(3)
E. Fisica (2)
17
Castellà (4)
Religió/A. educativa
(1.30)
5
ANGLÉS
2
5É
PRIMARI
A
Valencià (4)
Matemàtiques(5)
C.Medi (3)
E.Artística(2)
E. FÍSICA(2)
E. CIUTADANIA
(1.30)
17.30
Castellà (4)
Religió/ATENCIÓ
EDUCATIVA
(1.30)
5.30
ANGLÉS
3
6É
PRIMARI
A
Valencià (4)
Matemàtiques(4)
C.Medi (4)
E. Artística(2)
E F.isica (2)
16
Castellà (4)
Religió/A. educativa
(2)
6
ANGLÉS